Page 1

D'ESTUDI I TREBALL TÈCNIQUES BÀSIQUES


ÍNDEX

PRESENTACIÓ DEL DOSSIER................................................................................... 2 TÈCNIQUES BÀSIQUES D’ESTUDI I TREBALL: ....................................................... 3 LA PRESA D'APUNTS ........................................................................................... 4 LA LECTURA ATENTA .......................................................................................... 5 EL SUBRATLLAT................................................................................................... 6 EL RESUM............................................................................................................. 8 RESUM DE LLIBRES............................................................................................. 9 L’ESQUEMA ........................................................................................................ 10 EL MAPA CONCEPTUAL .................................................................................... 13 EL QUADRE SINÒPTIC....................................................................................... 14 RECENSIÓ DE LLIBRES ..................................................................................... 15 COM FER UN TREBALL...................................................................................... 17 RECERCA BIBLIOGRÀFICA................................................................................ 21 CITACIÓ DE FONTS............................................................................................ 22

Teresa Baró i Àdria Vivas

1


PRESENTACIÓ DEL DOSSIER

Aquest dossier va adreçat a tots els professors amb l’objectiu d’unificar criteris a l’hora d’ensenyar i treballar amb els alumnes les diferents estratègies d’aprenentatge. Tot i que a l’escola ja existeix molt material relacionat amb aquest tema, aquest dossier s’ha realitzat intentant recollir el que es treballa a cada curs, a nivell general. Per tant, intenta ser una eina per tal de treballar amb els mateixos criteris generals, oferint als alumnes una mateixa línia d’aprenentatge coherent i transversal. L’exemple més clar seria que els principals punts que s’ensenyen a 1r d’ESO a l’hora de maquetar i presentar un treball, es segueixin treballant de la mateixa manera en cursos posteriors. Això significa que, per part nostra, caldrà continuar demanant la mateixa base que s’ha après, ampliant o augmentant el nivell d’exigència si es creu convenient. L’exemple invers seria el de citació de fonts bibliogràfiques. Cal tenir present com es demana a l’alumne que citi les fonts utilitzades per un treball a Batxillerat, concretament al treball de recerca. D’aquesta manera es pot començar a ensenyar i a treballar abans amb el mateix format, per tal de consolidar una millor base d’aprenentatge, ”optimitzant” tant l’esforç de l’alumne com el nostre.

2


TÈCNIQUES BÀSIQUES D’ESTUDI I TREBALL:

3


LA PRESA D'APUNTS



El seu objectiu és recollir per escrit un missatge oral, de manera reduïda, essencial i ordenada.



NO és escriure totes les idees, frases, ni paraules que s’escolten (excepte en cas de definicions precises de conceptes).



ABANS de prendre apunts és important llegir el tema que escoltarem a classe per saber quins són els punts clau.



En el moment de prendre apunts s’han de tenir en compte 3 aspectes: -

Una actitud positiva.

-

Una atenció total (evitar distreure’s per no perdre idees importants)

-

Una participació activa per tal d’aclarir els dubtes o donar opinions pròpies (demanant el torn de paraula aixecant la mà).



La lletra ha de ser clara i les frases breus.



Cal recomanar No passar els apunts a net i intentar prendre’ls amb claredat de bon principi.



Utilitzar un paper del mateix format (és recomanable DIN-A4 blanc).



S’han de deixar marges, tant a la dreta com a l’esquerra, per a possibles anotacions.



Es poden subratllar paraules o idees i utilitzar els punts i a part, les majúscules, els quadres, etc., per destacar títols, idees importants,...



Cada pàgina ha d’anar numerada, amb el nom de l’assignatura i la data per facilitar l’arxiu posterior.



S’ha de ser breu. No entretenir-se amb colors.

4


LA LECTURA ATENTA



ABANS de fer un resum, un comentari, un esquema, etc. d’un text, caldrà, lògicament, entendre’l.



La comprensió absoluta del text és imprescindible per poder estudiar i fer qualsevol dels exercicis que se’ns demanin. Una lectura en dues fases ens serà de gran utilitat: -

Lectura d’aproximació: és una lectura íntegra del text que ens permetrà: 1. Captar-ne el significat global i marcar els mots o passatges que no entenguem per a un posterior aclariment. 2. Determinar de quin tipus de text es tracta: argumentatiu, explicatiu, narratiu, etc. 3. Conèixer la forma del conjunt: títols, subtítols, paràgrafs, numeració, etc.

-

Lectura d’aprofundiment: és una segona lectura que ens permet assegurar la comprensió completa del text. És el moment de consultar diccionaris, enciclopèdies, etc. En aquesta lectura seguim els passos següents: 1. Determinem les idees principals, les secundàries i els exemples que les il·lustren o que les expliquen. 2. Delimitem els diferents passatges amb unitat significativa, és a dir, determinem quines són les parts del text, que no sempre coincideixen amb els paràgrafs. 3. Descobrim els connectors, lligams lògics o termes que

articulen el text. Són elements que serveixen per ordenar o afegir, desenvolupar, oposar, presentar causes, conseqüències, finalitats, etc. Per exemple: però, també, tanmateix, a més, tot i així, etc.

5


EL SUBRATLLAT



El seu objectiu és destacar la informació essencial per comprendre un text.



Hem de subratllar només les idees fonamentals i, encara millor, només les paraules clau d’aquestes idees.



NO és recomanable subratllar durant la primera lectura del text, és més eficaç fer-ho sempre a la segona.



NO s’han de subratllar idees repetides.



El subratllat d’un text es pot complementar amb anotacions al marge.



NO és recomanable utilitzar molts colors diferents. Ens fa perdre temps, ens desconcentra i ens pot incitar a subratllar massa.



NO hi ha una única manera de subratllar. Podem utilitzar diverses maneres que ens poden ajudar a destacar conceptes, a relacionar-los dins del mateix text, etc. Ex: “Elements intel·lectuals: En primer lloc hem d’assenyalar la intel·ligència, que es defineix com la nostra capacitat per adaptar-nos a situacions noves. Altres elements integrants de la intel·ligència, com són la percepció, l’expressió i la memòria, intervenen també directament en l’aprenentatge. En segon lloc, tenim les aptituds, que es refereixen a la facilitat o dificultat d’aprenentatge de certes matèries escolars. I, per últim, tenim la personalitat, que incideix sobretot en el mètode que seguim per arribar a aprendre.”

6






Per tant, subratllar un text és útil perquè ajuda a : -

Centrar l’atenció en la lectura i la comprensió.

-

Recordar més bé (memoritzar, si cal) les idees.

-

Estudiar més fàcilment.

-

Aprendre més bé.

Cal recordar que : -

Són inútils els subratllats de fragments que no entens.

-

Subratllar la primera lectura és poc precís.

-

Subratllar és començar a estudiar.

-

Cal subratllar com si escrivíssim un telegrama.

-

Si abusem del subratllat perd la seva utilitat.

7


EL RESUM



El seu objectiu és expressar d’una manera breu, senzilla i precisa el contingut d’un tema. És, per tant, un treball de síntesi i comprensió

(només

podem

resumir

adequadament

allò

que

entenem). 

És una tècnica que afavoreix el repàs i la memorització.



ABANS de fer un resum haurem de fer una anàlisi del tema (lectura i subratllat).



El resum ha de ser breu. Ha de contenir només les idees més importants del text, deixant de banda els detalls més anecdòtics.



L’extensió estarà en funció de la dificultat del text, del coneixement del tema i dels objectius de l’estudi.



NO és una enumeració d’idees, aquestes han d’estar relacionades entre si, formant un conjunt amb unitat i sentit i mantenint l’ordre, la jerarquia (idees principals, secundàries,...) i la connexió de les idees. S’ha de comprendre perfectament el resum sense haver de conèixer el text originari.



S’exposa com un text normal. Ha de ser redactat completament (no pot ser telegràfic, ni amb abreviatures, ni tenir forma d’esquema). S’han d’articular les frases a través dels connectors i d’una puntuació adient. Les frases s’enllaçaran fonamentalment amb un punt i seguit.



S’ha de resumir utilitzant les nostres pròpies paraules, no es tracta de copiar frases importants del text (si no és imprescindible). Però tot i així, cal tenir en compte que ha de ser objectiu, és a dir, s’ha d’ajustar al text originari, sense opinions ni comentaris. I ens abstindrem d’afegir-hi informació que nosaltres hi puguem aportar.



No s’han d’introduir fórmules com ara: “l’autor afirma”, “l’autor conclou”, “el text que resumim”. Això no obstant, si el text està escrit en primera persona, nosaltres també hi podem redactar el resum.

8


RESUM DE LLIBRES



Atenció: -

Objectivitat: Cal recollir amb exactitud i correcció les principals informacions del llibre.

-

Claredat: Apropar al lector al llibre sense necessitat d’interpretar o endevinar.

-

Integració: El llibre és un tot harmònic, el resum també ha de serho i ha d’integrar les idees secundàries en la línia general.



Parts formades del resum: 1. Títol: Pot ser la descripció bibliogràfica del llibre resumit (bibliografia segons indicacions) o bé, pot ser un altre títol però la descripció bibliogràfica també hi ha de constar. 2. Presentació del llibre: Cal emmarcar l’obra en el seu context. Autor, època, moviment, actualitat, etc. A vegades cal consultar altres llibres per fer aquesta part. 3. Cos del resum: -

Principals qüestions

-

Mètode o procediment

-

Conclusions

-

Han de quedar clares les relacions entre les diferents parts de l’obra.

4. Comparació amb altres obres o amb les idees d’un altre autor. 5. Judici crític (no és necessari en tots els casos).

9


L’ESQUEMA



El seu objectiu és estructurar les idees principals d’un text o lliçó, permetent-nos veure d’un cop d’ull l’ordre jeràrquic d’aquestes.



És una tècnica que afavoreix el repàs i la memorització.



ABANS de fer un esquema haurem de fer un anàlisi del tema (lectura i subratllat), haurem d’haver entès bé el text i haver seleccionat i relacionat bé les idees principals.



Ha de ser net i clar, amb marges amples. El full blanc afavoreix la claredat.



No és un llistat de frases sense cap relació.



Ha d’emprar paraules o frases molt curtes, telegràfiques.



Ha d’ocupar una sola cara d’un full perquè cal poder tenir-ne una visió global amb un sol cop d’ull.



Partirem del títol que serà la idea central o eix principal. La resta de capítols, apartats i subapartats són eixos secundaris.



No podem pretendre que tota la informació que sabem sobre el tema estigui escrita en l’esquema.



Hi ha diferents tipus d’esquemes. L’elecció d’un tipus o un altre depèn de les preferències personals, i per una altra banda, de la claredat en la presentació segons el contingut que estem treballant.

10


Ex: -

Esquema d’arbre

Idea general

-

Detall

Idea principal

Idea secund

Detall

Idea principal

Idea secund

Detall

Idea principal

Idea secund

Detall

Idea secund

Detall

Idea secund

Detall

Idea principal

Idea secund

Detall

Idea principal

Idea secund

Detall

Idea principal

Idea secund

Detall

Idea secund

Detall

Esquema de claus

Idea general

-

Idea secund

Esquema de numeració

Números 1. Idea principal: 1.1 Idea secundària 1.2 Idea secundària 1.2.1

Detall

1.2.2

Detall

2. Idea principal: 2.1 Idea secundària 2.1.1 Detall 2.2 Idea secundària

11


Lletres A. Idea principal: a. Idea secundària b. Idea secundària i. Detall ii. Detall B. Idea principal: a. Idea secundària i. Detall b. Idea secundària

-

Esquema de punts  Idea principal: 

Idea secundària



Idea secundària 

Detall



Detall

 Idea principal: 

Idea secundària 

 -

Detall

Idea secundària

Esquema de barres

Idea general: Idea principal: Idea secundària Detall Detall Idea secundària Idea principal

12


EL MAPA CONCEPTUAL



El seu objectiu és representar sobre el paper la relació entre diverses paraules-clau o frases breus.



Hem d’exposar les idees d’una manera clara i ordenada.



L’ordre també ha de ser visual. Això vol dir que amb una sola mirada localitzem el tema i les idees principals. D’aquesta manera també ens serà més fàcil fer un repàs ràpid de la informació.



Cal incloure paraules nexe o connectors, que defineixin el tipus de relació entre dos conceptes o dues idees.



Sempre partirem del tema a les idees principals, seguides de les idees secundàries i així successivament.

Ex:

TEMA

connector

Idea Pral 1 connector connector

Idea Secund 1

Idea Secun 2

Idea Pral 2

connector Idea Secun 3

Connexió creuada

13

Idea Pral 3

connector Idea Secun 4


EL QUADRE SINÒPTIC



És un quadre de doble entrada que permet comparar uns elements entre si segons uns aspectes determinats.



Normalment, a la part horitzontal es col·loquen els aspectes comparatius, i a la part vertical els elements que es comparen.



ABANS de fer un quadre sinòptic hem de saber què hem de comparar: -

Es poden comparar una gran varietat de qüestions: països, economies, teories, autors, temes de ciències naturals i socials, etc. (eix vertical).

-

Després triem els aspectes comparatius que han de permetre establir diferències entre el que comparem (eix horitzontal).



Ex:

Cotxes

Preu

Consum

Frens

A B

Aspectes comparatius

C D Elements que es comparen

14


RECENSIÓ DE LLIBRES



Fer una recensió vol dir combinar tres aspectes bàsics: 1.- Extreure del llibre la informació pertinent i més interessant en relació amb els motius de la lectura. 2.- Presentar la informació ordenada i condensada. 3.- Fer una crítica comparativa i personal de les conclusions exposades per l’autor.



ABANS de la lectura cal: -

Observar atentament i analitzar: · l’índex o taula de matèries · prefaci o presentació · introducció- pròleg · epíleg

-

Informar-se sobre l’autor i la seva obra, la seva especialització.

-

Recollir una breu informació general sobre el tema. Això ajudarà a comprendre millor el contingut i buscar-ne les idees principals.



DURANT la lectura: -

Feu una lectura completa i per capítols o unitats.

-

De cada part cal anotar: · Les idees principals anotades · Les relacions, judicis o comparacions que la lectura suggereixi.



DESPRÉS de la lectura cal: -

Repassar-ne les conclusions parcials, rellegir, si cal; buscar més informació si és necessari.

-

Emetre una opinió ajustada i crítica del conjunt del llibre.

15




PRESENTACIÓ definitiva de la recensió: a) Referència bibliogràfica completa (autor, any, títol, ciutat, editorial, número d’edició, nombre de pàgines). b) Breu notícia de l’autor. c) Resum ampli i objectiu del contingut, assenyalant: -

Tema principal

-

Finalitat de l’autor

-

Tesis principals i secundàries

-

Mètode de treball que utilitza l’autor

d) Crítica i valoració personal (positiva o negativa) del tema, conclusions argumentades. e) Valoració i observacions sobre la bibliografia, fonts, apèndix, índex, etc.

16


COM FER UN TREBALL



Un treball ha de passar per quatre fases ABANS no el comencem a elaborar: 1.- Definició del treball:

- En què consisteix el treball? - Què em demanen que faci?

2.- Esquema inicial del treball:

- El que penso fer - Planificació inicial del treball (índex inicial)

3.- Recull d’informació:

- Recerca - Consulta, lectura, recull de dades, etc.

4.- Selecció de la informació:

- Índex final - Elaboració escrita del treball



A l’hora d’elaborar el treball per escrit cal tenir cura de NO copiar. Cadascú ha de redactar a la seva manera, sintetitzar la informació i ordenar-la segons convingui en el context del treball. Un treball NO ha de ser una suma de fragments de diverses fonts, intercalant-hi frases pròpies.



El treball l’han de llegir i entendre altres persones. Per tant, a l’hora de redactar s’ha d’intentar: -

NO fer servir expressions complicades i expressar-se de forma clara i senzilla.

-

Quan es dóna una opinió, justificar amb raons sòlides la seva argumentació.

17




TOT treball ha de tenir: 1.- Portada: títol i dades 2.- Índex: apartats amb número de pàgina 3.- Introducció: com s’ha fet el treball 4.- Continguts estructurats en parts: idees principals desenvolupades 5.- Conclusions: què s’ha après 6.- Bibliografia 7.- Contraportada: full en blanc.



COM fer-ho: 1.- Buscar informació 2.- Fer Índex 3.- Escriure informació sense maquetar 4.- Fer el treball visual



COM fer el treball visual (veure indicacions del full adjunt)*: 1.- Canviar la mida i el tipus de lletra 2.- Justificar 3.- Interlineat 4.- Encapçalament i peu de pàgina (enumerar) 5.- Títols 6.- Fotos amb peu 7.- Corregir faltes (aplicant el corrector ortogràfic) 8.- Tornar a llegir el treball 9.- Enquadernar (grapes, lloms, espirals, carpetes de plàstic transparent, etc.) 10.- Lliurar el treball

Per les orientacions d’aquest apartat ens basem en els punts que s’expliquen a 1r d’ESO, àrea d’Informàtica, sobre com fer i maquetar un treball.

18


COSES A TENIR EN COMPTE A L'HORA DE MAQUETAR UN TREBALL... Lletra arrodonida

Grandària de lletra no excessiva

Utilitzeu lletra arrodonida ja que afavoreix la seva llegibilitat Utilitzar lletra d’una grandària adequada, ni molt gran ni petita. Si la lletra és massa petita costarà de llegir, si és massa gran semblarà que a menys que sigui explícitament necessari. (moda) volem omplir el full innecessàriament Arial 10: Exemple de grandària  Arial 11: Exemple de grandària

Arial AvantGarde -Century Gothic: Century Gothic -Tahoma: Tahoma Espaiat entre línies -Arial: -AvantGarde:

 Arial 12: Exemple Arial 14:

MS Word: Menú (Formato > Párrafo > Interliniado) Exemples

Exemple

Exemple de grandària

Encapçalament

Normalment s’utilitza l’espaiat simple o espaiat a 1,5 línies. Altres espaiats es fan servir per situacions especials. Un espaiat a 1,5 línies proporciona una sensació de claredat més gran, però se n’ha de vigilar l’ús, ja que en algunes situacions (títols, llistes, taules, etc.) pot quedar extremadament forçat.

Exemple d’espai senzill i espai a 1,5 línies. Com podeu veure el text a 1,5 línies es llegeix més clar, però tingueu-ho en compte a l’hora de posar títols...

de grandària

d’espai

senzill

Peu de pàgina

Utilitzar sempre en treballs de més Utilitzar sempre en treballs de de dues pàgines, ja que permet més de dues pàgines, ja que és donar una sensació de continuïtat. imprescindible per buscar, indexar o ordenar un treball. MS Word: Menú: (Ver > Encabezado y pie de página) Notes: El format i lletra del peu ha de ser coherent amb la resta de Notes: El format i lletra de treball. l’encapçalament ha de ser coherent amb la resta de treball. Notes: Número de pàgina:

i Opcions:

Opcions

Línia Sota el text espai a 1,5 línies. Com podeu Dibuix Significatiu (petit i clar)

veure el text a 1,5 línies es

Centrat: Sempre possible. Dret/Esq.: Treball a dues cares. Esq.: Treball a una sola cara.

llegeix més clar, però tingueuho en compte a l’hora de posar títols...

Espaiat entre títols

Títols

El correcte espaiat quan separem dos apartats d’un treball és clau a l’hora de llegir-lo. Si hi ha text i hem de posar un títol i després més text, cal que entre el títol i el text que el precedeix, l’espai sigui més gran que l’espai que hi ha entre el títol i el text posterior.

Poseu títols amb tipus de lletra coherent amb la lletra del text i amb el tema del treball. Respecteu les diferents grandàries i formes depenent si es tracta d’un títol, subtítol, etc. Podeu fer servir qualsevol disseny, sempre que tingueu coherència en tot el treball.

MS Word: Menú (Formato > Párrafo > Espaciado > anterior / posterior) o espais manuals. Notes: No barregeu tipus de lletres molt diferents, ni poseu títols exageradament grans. Incorrecte Correcte

Opcions

Text anterior al títol. Aquí acaba Text anterior al títol. Aquí acaba el el text del punt anterior al qual fa text del punt anterior al qual fa Línies sota el títol (diferent gruix o color) menció el títol. menció el títol. Variació entre majúscules i minúscules. Trets distintius a lletres especials.

Títol Següent

Títol Següent

Text posterior al títol. Aquí el text Text posterior al títol. Aquí el text continua amb l’explicació del nou continua amb l’explicació del nou punt. punt.

Títol Següent

TÍTOL SEGÜENT

Títol Següent

TÍTOL SEGÜENT

TÍTOL SEGÜENT Justificar el text

Negretes, Cursives, Subratllat Utilitzeu les negretes i les cursives per destacar les idees clau del text. Podeu també utilitzar el color per destacar el text més important. Actualment el subratllat ha deixat d’estar de moda ja que recorda als recursos que teníem a les antigues màquines d’escriure. Si no és justificat, no l’utilitzeu.

TÍTOL SEGÜENT Peu a les Fotos

Notes: Per destacar def. o conceptes podem fer servir quadres.

Justifiqueu el text sempre que sigui Poseu sempre un peu a qualsevol possible. Feu servir els altres tipus foto o dibuix que tingui el vostre de justificació només per situacions treball. especials (títols, peus de fotos, etc.) Notes: Feu servir un quadre de text, o integreu els dibuixos dintre d’una taula.

Recursos iconogràfics

Alineació de paraules (tabuladors)

Podem fer servir diferents dibuixos o icones per destacar el text. Feu servir bàsicament elements en blanc i negre, ja que la seva funció es rellevant i no decorativa.

Si voleu alinear qualsevol llista de paraules, feu servir taules (amb les cantonades visibles o no) o utilitzeu tabuladors. NO feu servir la barra espaiadora per alinear paraules ja que l’amplada de les lletres no és constant; és molt difícil que obtingueu un resultat precís (excepte la lletra ‘Courier New’ que si es proporcional).

MS Word: Lletres estàndard (Wingdings)  (Menú: Insertar > Símbolo) Windows

   

Utilitzeu el programa ‘Mapa de caracteres’ per triar el més indicat. (Menú: Inicio > Programas > Accesorios >Herramientas del Sistema > Mapa de caracteres)

Paraula Lletres Més Paraules ...

Notes: Per alienar números, recordeu que aquests han d’estar alineats per la dreta. ... 9 10


RECERCA BIBLIOGRÀFICA



És una eina molt valuosa que ajuda als alumnes a fer treballs monogràfics, a cercar opinions i idees sobre un tema determinat i aprofundir i ampliar coneixements.



Principals fonts bibliogràfiques que es poden consultar: 1. Enciclopèdies i diccionaris. 2. Llibres de text

donen una idea general del tema

3. Llibres de consulta 4. Llibres especialitzats 5. Internet

hi trobarem dades abundants sobre el tema

6. Revistes especialitzades (hi trobarem les dades més actuals) 7. Altres. Ex: entrevistes, qüestionaris, fulls informatius, etc. 

Tipus de notes que podem fer servir en la recerca de dades: 1. Resum d’un paràgraf o capítol 2. Esquema o idea general d’un article o capítol 3. Resum de la idea general d’un text, aportant una opinió personal 4. Dades, noms, fitxes, etc.



El següent pas seria la selecció de dades. De totes les dades que hem tret de les diferents fonts d’informació, es tracta de triar-ne les més interessants i deixar de banda aquelles que, o bé surten del tema en concret, o bé no ens ajuden a assolir el nostre objectiu (fer un treball, cercar opinions i idees, ampliar coneixements, etc).

21


CITACIÓ DE FONTS



Citacions textuals: Si es citen frases textuals d’un llibre, cal escriure el text sagnat, afegint al final la font o la cita o posant una nota a peu de pàgina. Convé també canviar el tipus o la mida de la lletra. Cal recordar que no se’n pot fer abús.



Fonts Bibliogràfiques*: La bibliografia citada s’ordenarà per ordre alfabètic i s’indica de la següent manera: - Referència bibliogràfica de llibres: COGNOMS, Nom. Títol. Número d’Edició. Ciutat: Editorial, Any. Ex: BRUGUERA, Jordi. Diccionari ortogràfic i de pronúncia. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. - Referència bibliogràfica d’Enciclopèdies o Col·leccions: COGNOMS, Nom. Títol. Volum, Número d’Edició. Ciutat: Editorial, Any. Ex: CARBONELL, Jordi; CARRERAS, Joan (dir.). Gran Enciclopèdia Catalana. 25 vol, 2a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988-1993. - Referència bibliogràfica de l’article d’una revista o diaris: COGNOMS, Nom: “Títol de l’article”. Nom de la revista, número. Ciutat. Any. Pg. on es troba l’article. Ex: CAMPS, Oriol: “Fem l’article”. Llengua i Administració, 13. Barcelona. Juny 1982, p. 3. - Referència bibliogràfica de citacions : COGNOMS, Nom. Títol. Edició utilitzada. Ciutat: Editorial, any, pàg. on es trobi la citació). Ex: SEYMUR, J. El món natural. 1ª edició. Barcelona: Castells, 1978, p. 7.

*Per les orientacions d’aquest apartat ens basem en el dossier de metodologia del treball de recerca de Batxillerat.

22




Fonts Electròniques:

A) Estructura simple 1.- Escriure el buscador utilitzat 2.- Escriure l’adreça electrònica 3.- Fer una breu descripció del contingut de la pàgina web Ex:

Buscador Google http://www.gencat.es En aquesta pàgina hi trobem....

B) Estructura dels treballs de recerca 1.- Si el text s’ha obtingut d’una pàgina web o d’una base de dades en format CD-ROM cal fer la cita de la forma següent:

Responsable principal. Títol [tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: editor, data de publicació i data d’actualització/revisió. Disponibilitat i accés [data de consulta]

A tipus de suport s’indicarà: -

En línia. Si la informació s’ha obtingut d’Internet.

-

CD- ROM. Si la informació s’ha obtingut d’un suport d’aquesta mena.

Els camps: -

Disponibilitat i accés [data de consulta]: només són obligatoris en el cas de la informació obtinguda d’Internet.

-

Disponibilitat: fa referència a la URL (adreça web) col·locada entre angles i amb la referència del protocol: http://, ftp://, etc. Si cal poden explicar-se les peculiaritats de l’accés.

Ex: NASA. Educational Resources in Astronomy [en línia]. http://webhead.com/WWWVL/Astronomy/astroweb/yp_education [consulta: 15/03/02]

Hiperdiccionari català-castellà-anglès en disc compacte [cd- rom]. Ver.1.0 [Barcelona]: Enciclopèdia Catalana. Cl1993. 1 cd- rom (Diccionaris de l’Enciclopèdia).

23


2.- Si és un missatge de correu electrònic es citarà de la següent forma:

Responsable principal (del missatge). “Títol” (del missatge) [tipus de suport] Data del missatge. Nota amb tipus de missatge.

Ex: Eudald López “Informe de contenidos T. Educacion”. [en línia]. 12 de maig de 2001. Distribuït a la llista de distribució edulist@listserv.rediris.es. Més informació per subscriure-s’hi a http://www.rediris.es

Si el missatge no l’ha rebut directament l’alumne sinó que ha estat recuperat d’un arxiu de missatges, s’haurà d’indicar a l’apartat: Nota.

En cas de comunicacions personals no s’han d’anotar les adreces electròniques de l’emissor i del receptor, a no ser que es tracti d’un missatge públic o que l’emissor sigui una entitat

24

Dossier de tècniques d'estudi de 1r d'ESO  

Dossier de tècniques d'estudi de 1r d'ESO

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you