Issuu on Google+

Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció

Unitat 3.

BIOTECNOLOGIA I REPRODUCCIÓ

ALIMENTS TRANSGÈNICS Un organisme genèticament modificat (OGM) és aquell que ha sofert una transferència de gens, a través de l' enginyeria genètica amb la qual cosa s'obtenen propietats noves. Les

tècniques

genètica

d’enginyeria

consisteixen

en

aïllar

segments de l’ADN (el material genètic)

d’un

introduir-los

ésser en

viu

el

per

material

hereditari d’un altre. Aquesta transferència ha estat feta de tal manera que no podria haver estat producte de la naturalesa i per

tant

sense

la

intervenció

humana. No es considera un organisme modificat genèticament l'obtingut per una clonació si no ha estat Planta del tabac genèticament modificada per a que expressi gens de lluerna.

objecte de transferència genètica. Els

organismes

genèticament

modificats poden ser formes de vida microbiana (generalment bacteris o llevats) vegetals o animals. Les aplicacions d'aquest OGM abasten a molts camps de l'activitat humana i especialment a la indústria, la medicina, l'agricultura i la ramaderia.


Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció

CLONACIÓ La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom. En biologia, es refereix col·lectivament als processos

utilitzats

per

crear còpies de fragments d'ADN

(clonació

molecular),

cèl·lules

(clonació organismes.

cel·lular) El

o

Procés de clonació en cries de bestiar

terme

també cobreix els casos en què organismes com els bacteris, insectes o plantes es reprodueixen asexualment. El 27 de febrer de 1997 la

revista

científica

Nature va publicar un article sobre la primera clonaciò d'un mamífer a partir d'un nucli d'una cèl·lula adulta d'un altre individu. La presentació en societat de l'ovella Dolly

va

iniciar

cadena comentaris,crítiques reflexions.

una de i


Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció

CÈL·LULES MARE

Les cèl·lules mare son un tipus especial de cèl·lules que tenen la capacitat de dividir-se indefinidament i arribar a produir cèl·lules especialitzades. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu. Trobem tres tipus de cèl·lules

mare,

diferenciades segons la seva font. Poden ser cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical. Cèl—lula mare

Les cèl·lules mare del cordó umbilical són

derivades de la sang de la placenta i el cordó umbilical després de néixer. Des del 1988 aquestes cèl·lules han estat emprades en el tractaments com la leucèmia limfàtica aguda i tot d'altres problemes que ocorren bàsicament en la mainada. La sang de cordó umbilical ha esdevingut tan comuna que hi ha bancs de cordons umbilicals que accepten donacions dels pares. Són recollides traient el cordó umbilical, netejant-lo i traiet la sang de la vena umbilical. Se'n treu les cèl·lules sanguínies del cordó umbilical abans de ser emmagatzemades en nitrogen líquid per a ús posterior, en el que seran descongelades i se'ls traurà el crioprotector. Els investigadors mèdics preveuen que l'ús de les tecnologies

derivades

de

les cèl·lules mare

serviran per tractar trencaments de la columna vertebral, danys musculars entre un nombre enorme de malalties que inclouen malalties congènites relacionades amb disfuncionalitats de proteïnes.


Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció

REACCIÓ EN CADENA DE LA POLIMERASA

La reacció en cadena de la polimerasa (PCR de les sigles en

anglès

de

Polymerase

Chain Reaction) és una tècnica de biologia molecular que té per objectiu obtenir un gran nombre

de

còpies

d'un

fragment de DNA particular, partint d'una quantitat mínima. Actualment els equips són prou bons com per fer-ne a partir d'una sola còpia. El procés fou Procés de completació del DNA per mitja de la PCR.

descrit el 1965 per Kary B. Mullis.

Aquesta tècnica serveix per amplificar DNA. Donat que les tècniques d’identificació i manipulació de DNA solen necessitar una gran quantitat de DNA , després de l’amplificació per PCR , resulta molt més senzill identificar amb una molt alta probabilitat virus i bacteris causant d’una malaltia, identificar persones (cadàvers, criminals...) o fer investigació científica sobre el DNA amplificat. Aquests usos derivats de l’amplificació han fet que es converteixi en una tècnica molt estesa, amb el conseqüent abaratiment de l’equip necessari per a portar-la a terme. Aquesta tècnica es fonamenta en la propietat natural de la DNA-polimerasa per replicar segments de DNA, i

usa

cicles

d’alta

i

baixa

temperatura

per

desnaturalitzar les cadenes bicatenàries de DNA recent formades entre si després de cada fase de replicació i, a continuació, deixar que tornin a unir-se a

les

polimerases

mitjançant

una

baixada

de Cadena de doble hèlix de DNA


Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció

temperatura perquè tornin a duplicar-les. En un principi s’utilitzava la polimerasa de l’Escherichia coli per a la replicació. Però com després de l’escalfament quedava desnaturalitzada i s’havia d’afegir a cada cicle, es va canviar per la polimerasa de Thermus aquaticus (polimerasa taq) que suporta molts cicles sense desnaturalitzar-se.


Biotecnologia i reproducció