Issuu on Google+

COL·LABORACIONS

Una nova hipòtesis: La Ràpita fortificada

JAUME VIDAL CERA

Era un mur fet de pedra, un mur molt alt i consistent. Els avis dels meus pares el feien servir per tenir lligats els animals, i els avis dels meus avis tenien la casa adossada a aquest mur.... Així és com un rapitenc d’avançada edat recorda una construcció de la que poc (sinó gens) se n’ha parlat i escrit; es tracta del mur que hi havia al carrer Pilar de la nostra població, un mur de pedra del que a dia d’avui encara en resta algun tram visitable. A l’article del més passat veiem com l’antiga línia de costa ha marcat la configuració de la nostra població des dels seus inicis: les pendents forçades, els desnivells entre el terreny natural i la zona de sediments deltaics, els perfils erosionats convertits en coves on

tots hem jugat de petits, etc. Aquesta topografia tan particular és la que donava lloc als espais subterranis que apareixien quan es construïen els murs posteriors de les cases de la part baixa de la Ràpita; l’exemple més clar és el cas del carrer Mare de Déu de la Ràpita.

Doncs és una peça clau que ens ajuda a considerar una hipòtesis històrica mai formulada sobre els inicis de la nostra població, una població amb una bateria de defensa i un mur ubicat a peu del mar que abraçava tota la longitud de l’antiga Ràpita, una població… fortificada.

Si observem les fotografies aèries més antigues de la nostra ciutat podem apreciar l’existència d’un d’aquests murs al carrer Pilar. Estava construït a la part de baix del carrer (a la continuació del “roquer”) i delimitava l’amplada d’aquest carrer de la zona de l’Hortavella. Deuria tenir uns tres metres d’alçada o més, i estava fet amb pedres treballades de mesures considerables.

La fortificació de la Ràpita començava amb la bateria de defensa projectada per l’enginyer Francesc Llobet, al recinte emmurallat on avui hi ha a sobre el mercat municipal, i continuava al llarg del carrer Mare de Déu de la Ràpita fins arribar al final de l’actual carrer Pilar. El lloc de pas d’aquesta hipotètica fortificació era la Plaça del Cóc; era aquesta una plaça destinada a ser un balcó a peu de mar des d’on s’havia de contemplar

Però, què té d’especial aquest mur?

Revista Ràpita Núm. 654 | Desembre 2013 PÀG. 34


COL·LABORACIONS

la badia, les drassanes i el moviment comercial que s’havia de generar en el que havia de ser el primer port del Mediterrani. Com ja haureu deduït, estem parlant de l’època de Carles III, i estem descrivint una de les incògnites més grans de la nostra població: el projecte de les reials obres de la ciutat de Sant Carles de la Ràpita. Com arribem a aquesta deducció? Es molt senzill,… només hem d’unir els punts! Un rapitenc que porta treballant molts anys al sector de la construcció em va informar sobre l’existència d’aquest mur, i fins i tot em va arribar a comentar que per tota la part superior estava coronat amb trams de pedra treballada, i que hi havia unes gàrgoles adossades a les parts baixes que servien per drenar l’aigua de pluja que s’introduïa al terreny…però el més interessant fou que aquest mur tenia continuïtat després de la bateria de defensa, i que estava construït a tota la llargada del carrer Mare de Déu de la Ràpita. La gent més gran recorda que per aquella zona hi havia closques de mol·luscs i altres espècies marines, com si aquelles terres hagueren estat en contacte amb el mar durant molts anys. Tot plegat , com hem comentat abans, ens porta a unir tots els punts i a concloure que tota la façana marítima de la nostra població estava fortificada, talment com una coneguda ciutat espanyola: Cartagena. Cartagena fou concebuda i dissenyada com una gran base naval que havia de controlar l’accés d’embarcacions estrangeres al Mar Mediterrani. La necessitat per a la creació d’aquesta infraestructura era de primera ordre, doncs l’any 1713 amb el tractat d’Utrecht, es va perdre la protecció de la que el regne d’Espanya en gaudia sobre el mediterrani: l’antic regne de Nàpols.

I així fou com a finals del segle XVIII, amb el regnat de Carles III com a principal impulsor del projecte, unes espectaculars construccions defensives protegien les impressionants drassanes de la ciutat, la qual s’arribà a convertir en la capital del Departament Marítim del Mediterrani. Aquesta transformació va suposar per a la ciutat uns efectes de canvi que varen afectar en gran mesura a la societat d’aquella època: una gran reestructuració urbana, alteracions en les classes socials, aparició de moviments polítics i canvis en l’estructura de poder existent, influenciada aquesta per les noves idees de la il·lustració.

mediterrani ens fa pensar un altre cop amb els plans que els enginyers de Carles III tenien per a la Ràpita i que avui dia encara desconeixem. Devien ser els mateixos que es van fer realitat a Cartagena? Si mirem el mur de la fotografia, ben bé es podria dir que estem contemplant la nostra fortificació del mercat, amb el mateix tall de pedra i amb una geometria idèntica… Però una vegada més hem de conformar-nos amb les nostres suposicions i teories que amb tanta il·lusió i ganes us proposem un mes darrera l’altre mentre esperem que un funcionari dels arxius històrics truqui algun dia per donar-nos una bona noticia: Hem trobat el projecte de la vostra

Amb poc més de cinquanta anys la població es va arribar a quadruplicar i bona part va ser contractada per l’estat amb la missió de treballar dintre de les instal·lacions del port i portar a terme feines de construcció naval, obres, administració militar i activitats relacionades amb el funcionament diari, el manteniment i la logística del gran nucli urbà fortificat.

ciutat… el veniu a buscar o us el fem arribar per correu certificat?

Aquesta transformació tan positiva per a la nostra ciutat veïna del

Com sempre, recomanar als lectors la visita a www.jaumevcera.blogspot.com.es, on hi haurà imatges, comentaris extres i tots els articles publicats en exemplars anteriors de la Revista Ràpita. Jaume Vidal Cera jaumevcera@larapita.com

Revista Ràpita Núm. 654 | Desembre 2013 PÀG. 35


COL·LABORACIONS

Revista Ràpita Núm. 654 | Desembre 2013 PÀG. 36


201312 654 la ràpita fortificada (e02)