Per amor a l'art. Jaume Vidal Arasa

La mare de Valentina va adonar-se de que s’estava desmaiant. La cara se li havia tornat pàl·lida i no responia a cap estímul. La va abraçar i li va preguntar que l’havia provocat aquell xoc. De sobte una llagrima li va aparèixer a la galta esquerra. Era la primera de desenes, centenars i potser milers de llagrimes que s’anirien alternant amb sospirs ofegats.

La mare de Valentina va llegir la premsa que tenia al davant, va llegir el peu de foto i li va dir: - Valentina en pots estar molt orgullosa. Tú també formes part d’aquest triomf. Així és com m’emociono ja quant es reconeix algun dels artistes que passen per la galeria. En aquest cas, tu has tingut molt a veure.

I♥BCN era una peça de dos metres d’alt per 8 d’ample.

Les lletres estaven construïdes per opuscles, tríptics i fulletons d’exposicions. Cap d’igual, cada un diferent.

Exposicions que havia visitat Àlex, algunes amb Valentina, moltes sol. Material imprès que les galeries i museus repartien per fer promoció. Petites literatures que resumien l’activitat que es donava a Barcelona en matèria d’art. La penyora de tones de paper que s’editaven per fer arribar a tots els racons les exhibicions que es realitzaven a la ciutat. Però per sobre de tot això, el souvenir d’una experiència que l’havia ajudat a mantenir l’amor per l’art. La visió de tots els qui treballaven per amor a l’art.

Valentina va entendre que treballar en el món de l’art era sinònim d’estimar l’art. Que rarament era una qüestió econòmica i que havia après una gran lliçó. Va entendre que Àlex treballava per amor a l’Art. Estimava l’art i això no l’havia de posar gelosa. De seguida va trucar a Àlex.!

64