Issuu on Google+

L’horticultura ecològica a Mallorca Autor: Miquel Serra Sansó Fotografies: Arxiu del CBPAE Col·laborador: Jaume Ramon Nadal

Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica


ÍNDEX

EDITA: Conselleria d’Agricultura i Pesca IMPRIMEIX: Gràfiques Rubines Dipòsit Legal: PM 1937-2007

Presentació

7

Introducció

9

1. Cultiu de la tomàtiga 1.1. Exigències en el clima i el sòl 1.2. Tècniques de plantació 1.3. Associacions 1.4. Plagues i malalties 1.5. Planter 1.6. Cultiu de tomàtiga de ramellet a la seca 1.6.1. Conservació de la tomàtiga de ramellet

20 20 21 24 25 26 27 29

2. Cultiu de la patata 2.1. Exigències en el clima i el sòl 2.2. Tècniques de plantació 2.3. Plagues i malalties 2.4. Associacions 2.5. Recol·lecció 2.6. Conservació i preparació de les patates

30 30 31 33 34 34 34

3. Cultiu de la lletuga 3.1. Exigències en el clima i el sòl 3.2. Tècniques de plantació 3.3. Plagues i malalties

36 36 37 40

4. Cultiu de la pastanaga 4.1. Exigències en el clima i el sòl 4.2. Control de la vegetació adventícia 4.3. Tècniques de plantació 4.4. Plagues, associacions i rotacions

41 41 42 44 44

5. Cultiu del pebre 5.1. Exigències en el clima i el sòl 5.2. Tècniques de plantació 5.3. Associacions, plagues i malalties 5.4. Material vegetal. Varietats

45 45 45 48 49

6. Cultiu de l’albergínia 6.1. Exigències en el clima i el sòl 6.2. Tècniques de plantació i poda 6.3. Plagues i malalties. Associacions

51 51 52 53

ISBN: 978-84-690-6761-1

3


7. Cultiu de la ceba 7.1. Exigències en el clima i el sòl 7.2. Tècniques de plantació 7.3. Recol·lecció i conservació 7.4. Producció de grells 7.5. Cultiu de porros

54 54 55 57 58 58

8. Cultiu de l’all 8.1. Exigències en el clima i el sòl 8.2. Sembra i manteniment del cultiu 8.3. Recol·lecció 8.4. Altres aprofitaments 8.5. Rotacions i sanitat vegetal

59 59 59 62 62 62

9. Cultiu del moniato 9.1. Exigències en el clima i el sòl 9.2. Tècniques de plantació 9.3. Planter. Varietats

63 63 63 65

10. Cultiu de la mongeta 10.1. Exigències en clima i el sòl 10.2. Preparació de la terra. Sembra i manteniment 10.3. Material vegetal 10.4. Plagues i malalties 10.5. Associacions

67 67 68 71 72 72

11. Cultiu de la col 11.1. Exigències en el clima i el sòl 11.2. Tècniques de plantació 11.3. Material vegetal 11.4. Associacions 11.5. Control de plagues

73 73 74 75 76 76

12. Cultiu de la síndria 12.1. Exigències en el clima i el sòl 12.2. Tècniques de plantació 12.3. Malalties 12.4. Collita 12.5. Rotació i associacions 12.6. Varietats

77 77 77 78 79 79 79

13. Cultiu del meló 13.1. Exigències en el clima i el sòl 13.2. Adob 13.3. Plantació i manteniment 13.4. Recol·lecció 13.5. Cultiu del meló a la seca 13.5. Varietats autòctones

80 80 81 81 83 83 84

4

14. Cultiu de la taperera 14.1. Exigències en el clima i el sòl 14.2. Reproducció i plantació 14.3. Manteniment 14.4. Poda 14.5. Plagues i malalties 14.6. Recol·lecció 14.7. Diferents aprofitaments 14.8. Varietats 14.9. Situació actual de la taperera

87 87 88 90 90 90 91 92 93 93

15. Cultiu del cacauet 15.1. Preparació del terreny i sembra 15.2. Reg i manteniment 15.3. Recol·lecció i conservació 15.4. Control de plagues 15.5. Situació actual

95 95 95 96 96 97

16. Cultiu del ciuró 16.1. Exigències en sòl 16.2. Preparació del sòl i sembra 16.3. Recol·lecció 16.4. Rotacions

98 98 98 100 100

17. Cultiu de la ruca 17.1. Sembra i aprofitament 17.2. Plagues

101 101 102

18. Cultiu d’alfabeguera

103

Bibliografia

104

Annexos

107

5


PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ L’agricultura ecològica és una realitat a les nostres Illes des de fa una sèrie d’anys. L’any 2006 el nombre d’inscrits en el Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE) va assolir la xifra de 428 operadors i 18.840,6 hectàrees per al conjunt de les Illes Balears. En percentatge de superfície de conreu, les Balears se situen dins les primeres comunitats espanyoles. Present al camp i al comerç de cada vegada més, el producte ecològic ja ocupa un espai a tots els àmbits de producció i consum. Així i tot, és necessari seguir fent feina per arribar a tothom. Atès que estam parlant d’un model agrícola bastant recent, encara que té com a mirall l’agricultura del passat, és necessari insistir que queda molta feina per endavant: millorar l’accés del consumidor al producte ecològic, agilitzar els canals de distribució, fomentar fires i trobades, i continuar la formació tècnica dels pagesos. D’acord amb aquesta línia, i en coordinació amb el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, la Conselleria d’Agricultura i Pesca ha preparat el llibre L’horticultura ecològica a Mallorca. Vol ser una guia, tant per als pagesos professionals com per als hortolans de caire domèstic, en què, espècie per espècie, es descriguin les tècniques de cultiu, les labors del sòl, el control de plagues i malalties, etc. apropant els dos extrems de la producció agrícola: pagès i consumidor. Aquests consells els poden seguir de forma completa o bé puntualment practicants tant de l’agricultura ecològica com de la convencional. És el mateix, perquè al final el que ens ha d’interessar és anar cap a una feina que respecti el medi i ofereixi un producte sa i de qualitat. Conselleria d’Agricultura i Pesca

7


INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ La pràctica de l’horticultura està molt arrelada a totes les terres de Mallorca des de molts anys enrere, i hi comprèn tots els nivells d’especialització: del petit hort multidivers i domèstic, fins al monocultiu forçat dins hivernacle, passant per l’hort semiextensiu associat a altres cultius. Per tant, es troba present dins tot l’àmbit agrícola insular. La finalitat primera de l’horticultura era abastar de verdura la casa, i molt prest en constituí una font d’ingressos. Com tota la resta de cultius presents a l’illa, cada zona ha esdevingut, per les seves condicions climàtiques i edàfiques, singularment adequada per al treball d’unes espècies. Això ha dotat aquests indrets d’una cultura popular associada que els ha fet únics. Tant és així que, avui mateix, tothom sabria situar sobre un mapa de Mallorca allà on es dediquen a la patata, al pebre de tap de cortí o als melons a la seca.

La diversitat de cultiu és un dels pilars bàsics per a la sanitat agrícola

9


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

I no obstant això, no ha estat fins fa poc que s’ha descuidat el coneixement del policultiu d’horta, en el qual s’observen diverses tècniques de cultiu, d’aprofitament de l’aigua, de control de plagues i vegetació espontània, etc., així com canviam de comarca o, fins i tot, de barriada. En l’actualitat, l’horticultura professional s’ha especialitzat fortament per poder mantenir-se viva al mercat. Es destinen grans superfícies al cultiu d’unes poques espècies d’hortalissa, i això s’anomena monocultiu. I es planten varietats millorades amb gran capacitat de resposta a l’addició d’adobs minerals i aigua, que, en ser més sensibles als agents externs, depenen totalment dels tractaments fitosanitaris. Les zones tradicionalment dedicades a l’horta, com ara sa Pobla i el pla de Sant Jordi, mantenen la seva vigència, però just conserven mínimes taxes de biodiversitat i una baixa complicitat social. Així mateix, es qüestionen les repercussions sobre l’entorn natural. En són exemples la contaminació dels aqüífers subterranis, sobretot amb nitrats, i la contaminació ambiental per la fabricació i l’ús d’adobs i plaguicides de síntesi.

INTRODUCCIÓ

El camp illenc, tant d’hortalissa com de fruits secs o bestiar, es troba en un moment delicat. Les úniques eines de què disposa per enfrontar-se al lliure mercat i a la competència de producte facturat amb mà d’obra barata són les marques de qualitat: denominacions d’origen, indicació geogràfica, etc. Una n’és l’agricultura ecològica, ja que respon a un sector de consum que cerca una alimentació sana i una gestió dels recursos naturals que no comprometi les generacions futures.

L’agricultura ecològica L’agricultura ecològica respecta el medi ambient, conserva els costums apresos i permet un alt grau d’autosuficiència per al pagès. Tot cultiu present a Mallorca té la seva representació en gestió ecològica. Homologada com a tal, la normativa bàsica es recull en el Reglament Europeu (CEE) 2092/91, sobre la producció agrària ecològica i els aliments ecològics. En el Reglament s’especifica l’essència dels models per a la gestió ecològica de qualsevol cultiu o espècie ramadera i els aspectes tècnics relacionats: maneig del sòl, fertilització orgànica, ús i conservació de races autòctones, maneig i foment de la biodiversitat, i prevenció i control de plagues i malalties. Allà es poden consultar els annexos referents als productes fertilitzants i fitosanitaris autoritzats. El seguiment d’aquestes normes permet l’ús del segell Agricultura Ecològica, sempre sota la supervisió de l’organisme tutor; en el nostre cas, el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica.

Les pràctiques agrícoles abusives deprecien l’entorn

10

11


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

INTRODUCCIÓ

El segon percentatge reflecteix la desconfiança que encara envolta el pagès, sobretot en relació amb la quota de mercat i el redisseny de l’explotació.

L’activitat agrícola a les Balears no supera l’1,8% del PIB (2005) L’agricultura ecològica defensa totes les varietats i races autòctones, part fonamental del sistema agrari

Horticultura ecològica a Mallorca L’horticultura ecològica suposa un 0,4% de la superfície total destinada a agricultura ecològica, i un 2,6% de la superfície total dedicada a l’hortalissa, a Mallorca. El primer percentatge es deu al fet que la reconversió a ecològic del principal model agrícola illenc és molt més immediata que en qualsevol altre. El cultiu extensiu de secà, cereal, ametler i garrover, ja compleix de per si la majoria de requisits, mentre que l’hortalissa és objecte d’una anàlisi més acurada i lenta.

12

En realitat, existeix actualment molta més demanda que oferta de verdura ecològica, i aquesta té un preu més solvent que la convencional. Com és lògic, la tendència de preus alts anirà baixant amb la presència de més producte, i l’estandardització de costs mantenint la qualitat serà un dels reptes de futur de l’agricultura ecològica. Hom s’hi pot dedicar com a agricultor professional o com a activitat secundària de la seva principal. En el primer cas, una vegada superada la despesa econòmica que suposa l’adquisició de maquinària i infraestructures, i el lloguer de terra (qüestions bàsiques per a tot exercici agrícola), el coneixement dels cultius i del maneig del sòl són eines suficients per no témer cap fracàs. A la nostra illa hi ha unes quantes finques que així ens ho demostren. El seu èxit es basa en baixes despeses de producció, diversitat de l’oferta i venda directa al consumidor.

13


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

A l’hort domèstic, a temps parcial, resulta bastant més senzill. Moltes vegades consisteix, únicament, a saber que no és necessària l’aplicació de plaguicides, si s’empra adob orgànic i es manté una elevada biodiversitat.

INTRODUCCIÓ

El compostatge és una gestió d’aquests fems per obtenir un producte òptim amb vista al sòl i als cultius. És un procés que es dóna de manera natural, però que el pagès pot millorar seguint uns procediments concrets. Una branca del moviment ecològic és l’agricultura biodinàmica, que combina l’actitud més racional i natural per treballar la terra. Se serveix dels moviments astrals, aspecte que roman viu a foravila, sobretot pel que fa a la lluna. Els que la segueixen s’orienten amb una publicació anual que indica els dies més adequats per a les diverses tasques agrícoles. Allà es parla de planta d’arrel, si la part que s’aprofita és subterrània, i de fulla, de fruit i de flor, seguint el mateix raonament.

Detall de les nodulacions creades pels bacteris nitrogenants, associats als llegums

Puntualitzacions Quan parlam d’adob orgànic, ens referim sobretot als fems animals, a les dejeccions d’aquests sobre llits vegetals. Per al cultiu ecològic es poden emprar tots els que provenguin de ramaderia ecològica i ramaderia en extensiu; en aquest darrer cas, sota la supervisió de l’òrgan de control. No es poden emprar els que vénguin de ramaderia intensiva. Quant als procedents d’animals d’oci com cavalls, aviram, etc., també s’han de consultar de forma concreta. Existeix un mercat d’esmenes minerals fertilitzants autoritzades pel Reglament. S’ha de saber, emperò, que els fems animals són l’adob ideal: aporten els nutrients que necessiten les plantes, milloren l’estructura i fertilitat de la terra, i fomenten la proliferació dels organismes que treballen la terra. 14

Pila de compost en procés de maduració

S’observa que la lluita contra plagues i malalties no constitueix cap factor decisiu. Tot i que es manifesten els problemes fitosanitaris comuns de cada cultiu, la majoria de vegades les baixes poblacions no justifiquen cap tractament. El 95% dels problemes sanitaris provenen d’un disseny incorrecte i d’una mala gestió de la matèria orgànica.

15


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

INTRODUCCIÓ

Repartiment localitzat de compost per línies

Tots els horticultors coincideixen que la principal dificultat que encareix la verdura ecològica és el control de la vegetació espontània, el que es coneix com a “males herbes”. El Reglament no considera l’ús de cap producte herbicida, atesa la toxicitat per a l’ecosistema i el potencial perill per a la salut humana. Existeixen una sèrie de mesures (recollides en els annexos finals) per combatre-les, i és molt positiu entendre’n el cicle i la raó de la seva presència. L’agricultura biodinàmica també orienta l’apicultor, en afavorir la pol·linització

16

La maquinària és gairebé imprescindible per al control d’adventícies

Sempre que s’ha tingut ocasió s’han anomenat i comentat les varietats autòctones (o molt arrelades a la zona) de les quals es té menció, producte de la selecció contínua al llarg dels anys per part dels pagesos. Algunes són molt emprades i absolutament rendibles, com el meló eriçó, el pebre ros, la tomàtiga de ramellet, etc. Altres són testimonials i estan greument destinades a desaparèixer, cosa lògica quan s’ha perdut la funció per a la qual es van emprar. Les pràctiques de cultiu ressenyades parteixen de converses tingudes amb horticultors ecològics d’arreu de Mallorca. De les tres zones hor-

17


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

tícoles per excel·lència —sa Pobla, pla de Sant Jordi i Manacor— només a les dues darreres es practica agricultura ecològica. A sa Pobla, en canvi, les pràctiques intensives i la pressió provocada pel seu model agrícola actuen de barrera per a l’establiment d’un sistema més benèvol i pacífic.

INTRODUCCIÓ

La imaginació i la capacitat creativa són els dos eixos del coneixement, útils i necessaris a tots els nivells. No existeix un dogma únic per a cada cultiu; cada pagès té les seves manies i esdevé víctima de la superstició. Per això, aquí es descriuen les tècniques que cada hortolà ha considerat més adequades, tant per a la seva finca com pels recursos de què disposa. S’han de prendre a títol orientatiu, i són tan vàlides com qualsevol altra. A la vegada s’ha intentat enfocar cada cultiu des d’ambdós punts de vista, el professional i el casolà. Dites: “S’herba és sa filla natural de sa terra, sa terra és sa madrastra des sembrats, es sembrats només són els adoptats, i una mare pujarà primer es fill natural que es fill adoptat.” Pep Vidal “Sa pagesia és fer-li sa volta”. Rafel Canyelles “Una terra sense herba és una terra morta.” Jaume Vadell “...el que abans acabava a l’agost, ara, amb es canvi climàtic, afegeix un mes més.” Joan Llull

Algunes finques són vertaders bancs de germoplasma

Agraïments

Aclariments Existeixen moltes formes de cultiu, com també nivells d’experiència i possibilitats, econòmiques, d’espai i humanes. Com més creix la superfície destinada a un cultiu, més problemes poden aparèixer i més tecnificat ha d’estar el sistema. La proporció entre la superfície i el risc d’aparició de problemes fitosanitaris estan correlacionats, no així els esforços traduïts en temps per solucionar-los. Per tant, en una finca petita, es podrà ser més flexible davant la solució d’un problema, encara que els esforços seran més grans.

18

Joan Adrover “Manxa” de sa Teulera, Biel Oliver de Son Fangos i Joan Llull “Gallina” de Son Gener, tots tres de Manacor. Georg Bräutigam de Binifela, de Capdepera. Toni Feliu de sa Casa Pagesa, de Sant Jordi. Francesca Fullana “de Can Peixet” i Pere Adrover “Roser”, de Campos. Joan Prats, d’Inca. Guillem Morlà “Vidalet” i Jaume Sansó, de Vilafranca de Bonany. Joan Boyeras “Ceba”, de Muro. Pep Vidal “de sa tanca de s’Era” i Rafel Canyelles “de Ca’n Pinco”, de Santa Eugènia. Andreu Juan Serra, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca.

19


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA TOMÀTIGA

1. Cultiu de la tomàtiga

1.2. Tècniques de plantació

Lycopersicum lycopersicum (L.) Fawell

Majoritàriament, es cultiven quatre tipus de tomatiguera: tomàtiga d’ensalada, tomàtiga rastrera, tomàtiga de pera i tomàtiga de ramellet (amb una tècnica de cultiu diferent ressenyada en un capítol a part). L’època de plantació comença el desembre-gener, dins hivernacle, i a partir de principis d’abril es planta a fora, una vegada han passat les gelades (també es pot avançar plantant sota malla tèrmica).

1.1. Exigències en el clima i el sòl Les baixes temperatures de la terra es tradueixen en una menor ramificació i en un major engreix de les arrels de la tomatiguera. L’absorció d’elements minerals creix al mateix ritme que la temperatura, però el nitrogen és retingut a les arrels a baixa temperatura. Les temperatures nocturnes elevades limiten el creixement radicular i de la tija. Aquestes altes temperatures fan que augmenti la precocitat, però en detriment d’una disminució del rendiment final, amb fruits més grossos però menys nombrosos. Les temperatures diürnes no condicionen tan directament: l’òptim oscil·la entre els 18ºC i 22ºC. A menys de 17ºC es redueix el quallat. L’ideal és mantenir un 70-80% d’humitat. Si és més alta, com en el cas dels hivernacles, apareixen problemes de Botrytis. En el moment de la floració, millor si és més baixa, per facilitar la dispersió del pol·len. Entre l’engreix dels fruits i la maduració, una humitat elevada durant la nit fa que augmenti l’absorció de la calç i, per tant, que minvi la incidència de necrosi apical (taques fosques i planes a l’extrem). És important mantenir una regularitat en el reg, i és pitjor l’excés que la macança. Com que és una planta rústica, és poc exigent en sòl: que no s’hi embassi aigua, i amb fondària per desenvolupar bé les arrels. És convenient evitar el cultiu precedent de solanàcies (albergínia, pebre, patata), cucurbitàcies (meló, carabassa, cogombre) i alfals. Sí que va bé que s’hagi cultivat abans un cereal o liliàcies (all, ceba).

Una vegada passat el risc de gelades, la tomàtiga es fa a l’aire lliure

Si el ritme de treball en una finca és alt, la terra està ocupada contínuament, fet positiu per estar sempre activa. Això no s’ha de confondre, però, amb l’abús de les possibilitats que pot oferir un terreny i que pot perjudicar-ne la fertilitat. L’ideal és deixar-la preparada un mes abans. La maquinària a emprar depèn de les possibilitats de cada un. Un cas habitual seria una passada d’arada de subsolador uns 15 cm i, després, una altra amb culti-

20

21


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

vadores. Si es disposa de més temps, el subsolador es pot substituir per dues passades de cultivadores. Convé haver adobat unes setmanes abans de plantar. El sòl i la fauna microbiana ja estan actius. La quantitat de compost a emprar, escampada per tot el tros, oscil·la entre 35 i 70 t/ha. La taxa alta de compost té una doble funció: la principal, de fertilitzar la terra i l’altra, d’encoixinar per reduir l’emergència de vegetació adventícia. Evidentment això es pot fer quan es disposa de grans quantitats de fems. Si s’utilitza localitzat a les línies de plantació, es redueix a 20 t/ha. Per a la tomatiguera no s’han d’emprar fems immadurs. La distància entre solcs és d’1 metre, i entre plantes, de 0,5 metres. Si s’enterra un poc la tija, sorgiran noves arrels que reforçaran la planta. Les dosis de reg depenen del clima i l’època en què ens trobem, de l’edat del cultiu i del tipus de sòl. Quan es planti, es fa una bona regada, devers 10-12 litres per planta. A ple estiu es donen de 30 a 60 minuts d’aigua cada dos dies. Els regs massa espaiats que deixen assecar la terra i després l’aneguen indueixen problemes d’aranya roja, clivellat, etc.

L’emprivada d’ortiga dóna resistències i alhora fertilitza.

22

CULTIU

DE TOMÀTIGA

Com a mesura per millorar el quallat i les resistències de la planta, quan aquesta és jove, que treu el primer ramell, se li atura el reg unes quantes setmanes. Durant aquest període es pot fer una aplicació amb llet desnatada i sofre blau (coure + sofre). L’entutorat es fa amb cordes fermades a una estructura que pot ser de ferro o canyes, però sempre deixant una alçada de 2-2,5 metres. Es ferma amb un nus per davall les primeres fulles i, així com creix, se sosté la planta fent-li la volta a la corda. El més habitual és pujar-la amb una guia, però també es poden deixar dos ulls: l’apical i el que hi ha just per davall de la primera flor, en ser aquest el més vigorós de tots quants surten. Tots els altres es tallen tan bon punt es detecten, operació a realitzar cada 10-12 dies; així les ferides a la planta són mínimes. En pujar-la amb dues guies la planta està més equilibrada i el quallat de fruits augmenta. Quan ja s’han collit els fruits Entutorat a partir de dues guies del primer ramell, es poden també tallar les fulles velles que hi ha al seu nivell, com a precaució enfront dels fongs, operació que es repeteix per a cada ramell. Es pot fer un encoixinat amb palla, que aguantarà més la humitat i potenciarà l’activitat microbiana, com també aturarà l’herba. El gruix ha de ser suficient perquè no es vegi el terra i, si es pot, s’ha d’anar reposant. És una planta autògama, autofecundable. En hivernacle, una forma d’augmentar la pol·linització, com a substitut de tractaments hormonals (no autoritzats pel Reglament), consisteix en sacsejar, diàriament, la planta per ajudar a dispersar el pol·len. Un símptoma de correcta fecundació és quan es poden veure obertes dues flors successives del mateix ramell. Les flors precedents al ramell hauran estat pol·linitzades i les següents encara no. També és pràctica comuna introduir borinos (Bombus terrestris), grans pol·linitzadors. 23


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA TOMÀTIGA

1.3. Associacions L’associació per excel·lència és amb julivert. La planta creix amb molt més vigor i més ufana en tots els sentits. S’ha d’intercalar una planta de julivert per cada dues o tres tomatigueres. L’alfabeguera també és una gran companya. Per aprofitament d’espai també és bona l’associació amb lletuga i mongeta baixa. L’associació més desaconsellable és amb carabassó i carabassa. La simple presència (dins hivernacle és molt més accentuat) en una proximitat de pocs metres entre si es tradueix en una baixada de vigor visible a simple vista.

Associació de tomàtiga, julivert, lletuga i fonoll

El cultiu de tomatiguera admet repeticions de dos i fins a tres anys en el mateix lloc sense una baixada de producció, a condició que sempre es plantin de forma consecutiva. És a dir, sense intercalar entre aquestes, durant una temporada qualsevol, una altra espècie. En aquest cas, el rendiment és menor.

1.4. Plagues i malalties

Associació de tomàtiga, mongeta, julivert i colinap

24

Les malalties més corrents són el míldiu i la cendrada o oïdi. Respecte a les plagues, les més conegudes són aranya roja, pugó, mosca blanca i eruga de la tomàtiga (Helicoverpa armiguera). Per a cultiu d’estació, es fa un primer tractament amb sofre en pols quan la planta és molt jove i comença a créixer (el sofre és un acaricida efectiu) Si el tractament es fa amb la planta adulta ja convertida en hoste de diversos insectes i altra fauna, el desequilibri que provoca és molt més gran). Per a plantacions tardanes, de juny o juliol, el tractament es fa amb un producte cúpric, el brou bordelès. Concretament per al míldiu, és fonamental no mullar les fulles i, sobretot, no tocar les plantes fins que s’hagin eixugat de la rosada. Alguns

25


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

pagesos envolten la tija de la planta amb fils de coure i la travessen amb un dels caps. Per combatre l’eruga de la tomàtiga s’han de recollir i destruir les tomàtigues afectades, treballar la terra a l’hivern (on hi roman latent), o tractaments amb Bacillus thuringiensis quan s’han vist papallones. Les virosis són un altre element perjudicial, acumulatiu al llarg de les generacions. És important sempre triar bé llavors de plantes sanes i cremar les afectades. La prevenció és bàsica. La llet desnatada té efectes antivírics i l’emprivada d’ortiga confereix resistència.

1.5. Planter Per fer planter, les llavors s’agafen de la primera tomàtiga del primer ramell, collida madura, i es trien sempre les plantes amb més bon aspecte i que reuneixen aquelles característiques que més interessen: volum, duresa, forma regular, aroma, amb presència de capoll, etc. A l’hora de trasplantar la tomatiguera, cal seguir la dita que diu: “Col, tendra i tomatiguera, granada”. Capacitat germinativa de 4 a 5 anys. A 1 kg per ramell, si surten uns 8-10 ramells, tindrem de 8 a 10 kg de tomàtiga per planta.

CULTIU

DE LA TOMÀTIGA

1.6. Cultiu de tomàtiga de ramellet a la seca L’època de plantació és marcada per les gelades i la disponibilitat d’aigua en el sòl. A 2ºC sota zero la planta jove queda molt perjudicada. El període es troba entre mitjan abril i mitjan maig. El coneixement del clima i del sòl és importantíssim. Plantat de prest, més aigua hi ha en el sòl, però també més risc de qualque gelada. Per contra, en cultiu tardà, el perill de temperatures baixes ha fuit, però han minvat les reserves hídriques. Les gelades es poden combatre aplicant a la terra fems en estat de maduració, procés exotèrmic que genera calentor. També es pot fer un encoixinat amb plàstic, tapant el forat, la zona del coll de la planta, amb terra; en aquest cas, l’inconvenient és que la planta queda esgotada passada la producció de la segona flor, ja que s’agrupa la collita, i aquesta és més voluminosa. En el moment de la plantació es fa un petit reg inicial, uns ¾ de litre per planta. La quantitat de fems és de 20 t/ha, un mes abans de la plantació. L’observació, amb l’ajuda d’una analítica, de deficiències de qualque element, com fòsfor o potassa, és fàcilment corregible amb esmenes minerals autoritzades. Es poden incorporar amb els fems. El marc de plantació ha de ser ample: 1 m entre plantes, i 1,8 m entre línies. Així es dóna el màxim de superfície a cada planta perquè pugui explorar a la recerca d’aigua. La densitat és d’unes 1.400 plantes/ha. Durant tot el procés de cultiu, es van fent passades de cultivadors que rompen la costra superficial i eviten la pèrdua d’humitat per capil·laritat, alhora que es conserva al màxim el volum d’aigua disponible. El sofre és pràcticament l’únic fitosanitari que s’empra, per a la protecció contra l’aranya roja i preventiu fúngic. Es pot aplicar a la planta o al sòl, dins la projecció de la seva capçada; la calentor l’anirà volatilitzant. La protecció contra conills i llebres és dificultosa. Quan el perímetre de la plantació no és gaire llarg s’envolta amb reixeta. En cas contrari, es poden col·locar en els principals punts d’accés xarxa de pescador o paperins de revetla; l’animal se sent visible i vulnerable quan ha de travessar-lo, encara que, prest o tard, s’hi arriben a acostumar. Es pot incloure dins una rotació com la següent: favó o xítxero, seguit de blat o civada (aquí es fa l’aportació de fems), tomàtiga de ramellet (permet tallar el cicle de les adventícies), triticale, i ordi de cicle curt.

El planter propi permet perpetuar varietats arrelades al nostre entorn

26

27


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA TOMÀTIGA

Cultivada en sec, es conserva molt més temps

Existeix un nombre mal de comptabilitzar de subvarietats de tomàtiga de ramellet; gairebé cada comarca en té la seva. Suposa una barrera eficaç per als conills, de forma puntual

1.6.1. Conservació de la tomàtiga de ramellet

El planter i la plantació s’han de fer en lluna minvant, per estimular les arrels. Per separar les llavors de la tomàtiga s’empra una dissolució d’aigua i vinagre a parts iguals. S’agafen les que estan més a prop del peduncle. Es deixen eixugar damunt un pedaç, es trien les que tenen més bon aspecte (les petites dormen més) i es guarden dins un pot destapat. Si es fa un planter espès, les plàntules s’allargaran, seran magres i grogues; traslladades al sementer els costarà més arrancar. El planter que ve amb pa de terra estarà més hidratat, es produiran menys ferides i, per tant, hi haurà menys perill d’aparició de Fusarium.

Per a la conservació, la tomàtiga es pot collir més verda (mai massa madura), quan per la part anterior vira de color groc a taronja. S’han de deixar les tomàtigues esteses sobre una superfície que permeti el pas d’aire i no sigui humit. Es col·loquen amb el capoll mirant a terra. No es pot apilar-les, ni fer dos sostres. A les dues setmanes s’han de revisar, i treure les defectuoses. Al llarg de la tardor s’han d’anar vigilant regularment. La temperatura òptima de conservació se situa entre 10ºC i 25ºC. S’han d’evitar les condensacions ambientals, en alçada estaran més airejades. Si l’ambient és espès, convindrà emprar un ventilador ocasionalment. Per combatre l’aranya roja, s’empolvora amb sofre per damunt.

28

29


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

2. Cultiu de la patata Solanum tuberosum L.

2.1. Exigències en el clima i el sòl Aquest cultiu es desenvolupa bé en climes càlids. La temperatura ideal se situa entre 12ºC i 18ºC. En el moment de la plantació, la terra ha d’estar per sobre dels 8ºC. Si no, poden aparèixer malalties d’arrel i tija. A més de 25ºC, els tubercles no es desenvolupen correctament. El sòl ideal és aquell ric en matèria orgànica, lleuger, amb un pH inferior a 6. De totes maneres, també vegeta bé a terres calcàries. Els sòls forts i compactes no són gens aconsellables, perquè donen tubercles deformes i originen malalties fúngiques.

CULTIU

La patata surt aigualosa, pobre en fècula si es cultiva a sòls embassats. En els moments de formació de la patata, la planta requereix grans quantitats d’aigua, i al voltant dels 80 m3/ha i dia. El cultiu de la patata respon molt bé a les aportacions abundants de fems, en part per la millora física del sòl i el descens del pH. Com que és exigent en tots els elements, convé tenir la terra ben preparada temps abans de la sembra, i evitar precedents espècies exhauridores. La terra ha d’estar ben triga durant la sembra. Així es facilitaran totes les feines i el desenvolupament del tubercle.

2.2. Tècniques de plantació Dos mesos abans de sembrar es procura tenir el terreny ja preparat, cultivat i femat. La terra ha d’estar fluixa, arenosa. És un dels cultius que més fems demana, amb un mínim de 40 t/ha. L’adob es fa amb compost a base d’una mescla de fems de porc, gallina i cabra. El novembre es cobreix tot el sementer, amb la forca o remolc escampador de fems, i al cap d’una setmana s’incorpora al sòl amb les cultivadores o el motocultor. També és molt positiu convèncer qualque pagès que hi dugui a dormir les ovelles unes quantes setmanes. Se sembra dins la lluna vella de gener o febrer. No es rega fins que neix, per no estimular les adventícies. Per controlar l’herba es poden combinar unes quantes tàctiques, depenent de la disponibilitat de temps: -

La formació de crestalls de terra és la pràctica idònia per augmentar la producció

30

DE LA PATATA

Tècnica de falsa sembra: una vegada preparada la terra, fer un reg per aspersió, esperar que germini l’herba i tornar a passar cultivadores. S’ha d’enterrar la patata fent el crestall i es fa net d’herba. Quan el cultiu ha arrancat, es pot fer un desherbatge tèrmic, escaldar l’herba amb un bufador de butà o una resistència amb temperatura de 70ºC, i després, repassar el voltant de la planta de forma manual. Per a plantacions grosses, cal adequar files a les relles i fer passades continuades mentre la planta ho permeti.

Una vegada sembrat s’instal·la el degoteig (per a plantacions petites), de 30 cm, i es rega cada dos dies durant cinc minuts. El reg per

31


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA PATATA

2.3. Plagues i malalties

Desherbatge tèrmic: molt pràctic i encertat per a extensions reduïdes

aspersió pot donar peu a problemes de míldiu, però és l’única opció per a sementers grossos. El crestall es fa amb una arada incorporada a la part davantera per solcar, de manera que no es trepitgi la patata. Una distància de 20-25 cm entre llavors, i entre files. Depèn de l’amplada de l’eina. El crestall enterra la patata 15-20 cm. Si es treballa amb maquinària més feixuga s’han d’adequar les files a les relles. Les varietats més sembrades són Desiree (patata vermella; no s’aguanta tant, una vegada recol·lectada ), Maris Peer, Perlan, Virgo (patata blanca), Arran-barner (rodona, molt delicada davant el míldiu), etc. La patata vermella és molt gustosa, però el consumidor no la demana. En producció ecològica se sol fer una sembrada a l’any, màxim dues (la segona el juliol-agost). Es guarda la llavor (tubercle de petita mida) recollida de la primera sembrada per a la següent. Es destria patató de 4 cm3, d’on es poden treure 2-3 talls. Una tercera sembrada ja no funciona bé.

32

Per controlar les patologies, és imprescindible la presència del pagès, que observi el desenvolupament o l’aparició de malalties. Per controlar l’escarabat de la patata, si és possible, es cullen els adults visibles. Si s’observen larves o posta d’ous davall la fulla també s’eliminen. Quan la plaga es descontrola, en estat de larva, els tractaments amb Bacillus thuringiensis són efectius. Una associació molt avantatjosa es fa amb gallines: amollades pel sementer, els encanten tant les larves com els adults, i no piquen les plantes pel gust desagradable que tenen. Les sembres molt primerenques no solen tenir problemes. Quan la planta ha crescut 7-8 cm se li fa la primera aplicació contra el míldiu, a base d’oxiclorur de coure i sofre mullable. Després, cada vint dies, es repeteix el tractament. En sòls amb una rotació inadequada o cansada pot aparèixer el cuc de rossinyol (Agriotes sp.) de difícil solució. És un clar símptoma de gestió forçada o equivocada. Les larves fan galeries als tubercles, que deformen. En cas de risc, una llaurada en profunditat exposa a l’exterior gran nombre de larves i ous.

L’aviram és un gran complement per a tota finca agrícola. Per exemple, protegeix la patatera de l’escarabat

33


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

2.4. Associacions Li són positius el cultiu de cereals i alfals com a precedents. Les gramínies també hi són favorables, com el ray-grass, que deixa la terra esponjosa. Després de les patates, funcionen molt bé les coliflors i, en general, qualsevol tipus d’hortalissa, per la gran quantitat de fems aportada. És fonamental respectar un període de 4 anys entre cultius de patata. És un bon cultiu per a qualsevol espècie posterior, per la bona estructura que queda després d’extreure el tubercle. Es diu que una bona associació és la patata amb cirerers.

CULTIU

DE LA PATATA

La tuberització depèn del moment de plantació, la durada dels dies i la temperatura. Dies llargs i calor activen la vegetació i retarden la tuberització. Dies curts i freds tenen l’efecte contrari. No totes les varietats tenen les mateixes aptituds, convé conèixer la que es maneja.

2.5. Recol·lecció La rama de la patatera és tòxica i no és aprofitada pels animals. Així que es pot passar la desbrossadora i incorporar-la al terreny més tard. Quan la pell de la patata ja no es pela, és el moment per treure-la, amb una rella acoblada al motocultor, intentant no ferir-la ni tallar-la. A finals de maig i a la primera quinzena de juny ha d’estar treta. En tot cas, es cull als 3-4 mesos de la sembra.

2.6. Conservació i preparació de les patates Per conservar-la, es trasllada a una habitació que tingui totes les obertures cobertes amb tela mosquitera, i les piles es tapen amb sacs o xarxa de collir ametles. Al cap de 15 dies es retira el patató i tota patata ferida o defectuosa. Els tubercles per llavor han d’estar dormits el temps necessari, a una temperatura de 4ºC, en un local fosc i airejat, lluny dels canvis que puguin provocar condensacions, que afavoreixin podridures. Si la plantació es fa massa prest i la terra es refreda, les fulles no es desenvoluparan i la tuberització (formació del tubercle) serà molt ràpida, per la qual cosa el rendiment baixarà. Quan els brots tenen menys de 20 mm la patata ja ha incubat i comença la inducció a la tuberització. Aquest és el moment idoni per sembrar. Si, arribat aquest punt, encara no s’ha sembrat, el rendiment també pot minvar (eliminar els ulls no frena la tuberització).

34

L’alga marina conserva les patates lliure de podridures i insectes

35


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA LLETUGA

3. Cultiu de la lletuga

3.2. Tècniques de plantació

Lactuca sativa L.

És un dels cultius més fàcils. Hom ho pot cultivar per poc espai de què disposi. De la gran quantitat de varietats presents en elmercat, les més emprades són la lletuga Romana, Iceberg, Lollo, Maravilla, Fulla de roure i Cabdell. Actualment es renova molt ràpidament de varietat, a causa de la recerca de genotips resistents a noves races de míldiu o pugó que apareixen contínuament.

3.1. Exigències en clima i sòl La lletuga prospera bé en sòls de textura variada sempre que tingui bona estructura amb correcta retenció d’aigua. Sempre és necessari un bon contingut en matèria orgànica. És bastant sensible a la salinitat, la qual es pot suportar amb índexs alts de matèria orgànica. Aquesta, si és poc degradada, li és perjudicial. Convé parar esment amb els fems poc descomposts i l’adob verd de precedent. La relació fulla/arrel és sempre alta. Per això és important aconseguir un desenvolupament ràpid del sistema radicular a través d’un terreny amb estructura porosa. Les extraccions minerals de la lletuga són bastants modestes. La temperatura òptima de germinació és de 18-20ºC. Davant la lluminositat reduïda, dies curts, les temperatures diürnes altes retarden l’acopament, mentre que les baixes l’afavoreixen. En canvi, en condicions de forta lluminositat i temperatures diürnes de 20ºC, s’accelera l’acopament i augmenta l’amplada de les fulles. A més temperatura, s’estimula l’espigament. Quant a temperatura del sòl, les condicions ideals es donen a la tardor, quan el sòl es refreda més lentament que l’aire. Quan s’inverteix aquesta relació apareixen debilitat a les plantes i símptomes de Pythium. La lletuga és una gran consumidora d’aigua. Un dèficit hídric pot ocasionar la formació prematura d’un acopament defectuós i cremades. D’altra banda, l’excés d’humitat atmosfèrica afavoreix l’aparició de Botrytis. El nombre de llavors oscil·la entre 600 i 1.000 llavors per gram. Es poden conservar entre 3 i 4 anys en ambient sec.

36

L’enciam és present al camp durant tot l’any

Es pot emprar mànega de degoteig localitzat i exsudant. En aquest darrer cas, s’instal·len 3 mànegues per línia de lletugues, i se sembren a “portell”, de manera que el repartiment de l’aigua és més equitatiu. Per al Cabdell es fa servir un marc de plantació més espès. Plantat en lluna vella, espiga més aviat.

37


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Si es disposa d’hivernacle, la plantació es pot fer a qualsevol època de l’any. A partir de setembre el cultiu ja es fa sota coberta. A l’estiu també se l’ha de protegir; en aquest cas, de la calor. Es pot recórrer a tres tipus d’ombrejadors: de color negre, per a l’estiu de ple (filtra el 50% de radiació); de color verd, per a la primavera, i de blanc, per als tardans a fora. Fan 1 metre d’amplada. És aconsellable, sempre que sigui possible, seguir el calendari biodinàmic per a totes les tasques: sembra, preparació de planter, moviment de terra, collita, etc. Així s’aprofita l’energia de la lluna i les constel·lacions. Emperò, de tots els cultius hortícoles, amb el que menys es coneix és amb l’enciam, ja que necessita poc temps per fer-se. Per a plantacions a l’engròs, un exemple de preparació de la terra és el següent: amb l’arada de 6 solcs es treballa a 15 cm per desfer els terrossos; després, amb un subsolador es marca la guia per on passaran les rodes de l’escampador de compost, i s’aboquen unes 2 t per tira de 100 metres lineals. Hi queda un gruix de 3 dits, i es torna a passar amb el tractor amb dues pales per desterrossar el compost i facilitar la seva assimilació per part de les plantes. Després s’hi passa el cilindre per tal que resti com més pla millor, i es tiren les tres mànegues d’exsudant. Per filera es posa de 15 a

CULTIU

DE LA LLETUGA

20 kg de borra de cafè i una quantitat semblant de fems d’aviram. Millor si es deixa preparada uns quants dies abans de la sembra, per tal que neixin llavors i activin el terreny, abans de posar el plàstics, de polietilè negre. En 100 metres lineals es planten 1.400 lletugues. La planta no es pot enterrar a més profunditat de la inserció de les primeres fulles; si no espiga prematurament. Com que el compost no es remou amb la terra, s’hi sembra dins; aquest ja s’incorporarà de forma natural. Per tant, no es pot emprar un compost immadur. La lletuga reclama molta aigua de forma constant, sobretot en els mesos de més insolació. Es rega una mitjana d’1,5 hores a l’estiu, la qual cosa suposa uns 25.000 l/ha cada vespre. La lletuga és poc esquilmant degut al curt cicle reproductiu. No té contraris a l’hora d’establir un calendari de rotacions. S’ha de canviar el lloc de cultiu després de 2 cultius consecutius. Funciona molt bé com a cultiu associat per a aprofitament d’espai. No s’ha de combinar amb julivert.

El compost madur allibera nutrients, com també els absorbeixen les arrels

Plantació recent amb encoixinat plàstic de polietilè negre

38

39


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA PASTANAGA

3.3. Plagues i malalties

4. Cultiu de la pastanaga

Per frenar atacs de pugó, es juga amb els colors de l’enciam, i s’alternen tires de lletuga verda amb tires de lletuga vermella, ja que aquest té preferència per l’enciam verd. Quan una lletuga ha rebut un atac, es recomana no tocar-la, perquè s’escampa més. S’ha d’intercalar línies de ceba, que també suposen una barrera. A part del pugó, les plagues més comuns són la mosca blanca (Trialeurodes vaporariorum) i trips. En un ambient natural el control biològic és efectiu. En casos conflictius s’han de fer tractaments amb sabó potàssic. Els caragols també poden ser un problema, i per combatre’ls s’ha d’emprar cendra, sulfat de coure o de ferro (com a barrera), cafeïna al 2% (molusquicida) i cervesa (aquesta com atraient esquer). Es poden fabricar unes caragoleres a partir de caixes amb cartró o plàstic a l’interior que atrauran caragols i llimacs. Aquests nodreixen al temps de figues, finals d’agost i pasturen a partir de Sant Josep, fins devers novembre que hivernen. Malalties com Esclerotinia, Pythium, Rhizoctonia, Botrytis, etc., no es presenten quan trytis hi ha una rotació adequada i terra amb matèria orgànica. L’aparició de cendrada i míldiu depèn del marc de plantació i les condicions climàtiques. En cas de dubte, s’ha de fer un tractament de suc d’ortiga mesclat amb sofre quan la planta és jove, a proporcions molt baixes. Els virus hi són molt presents, no tenen cura; la prevenció passa per eliminar els seus vectors, el pugó i els trips.

Daucus carota L.

Barreres cromàtiques dins el mateix cultiu contra pugó

40

4.1. Exigències en el clima i el sòl La seva temperatura òptima de creixement és de 16-18ºC. Una temperatura excessiva dóna un color clar a l’arrel, com també una mida reduïda. Les baixes temperatures produeixen una coloració pàl·lida i l’allargament de les arrels, com també una pujada a flor prematura, amb la qual cosa el cor lignificarà i esdevindrà amarg i poc comestible. Pot suportar gelades si no són molt severes. És exigent en humitat i, en cas de sequedat, es forma sobre la pell un reticulat fibrós que deprecia l’arrel. A moltes varietats la incidència del fred pot produir una pujada prematura a flor. Vol terres profundes amb textura lleugera, bon contingut d’arena i que retinguin bé la humitat. Les terres feixugues i compactes donen ar-

Les crucíferes aporten molta biomassa al sòl; adobat en verd de nap florit entre files de pastanaga

41


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

rels fibroses dures que les devaluen, menor pes, diàmetre, etc. Les terres pedregoses donen lloc a arrels bifurcades. Les arrels clivellades també poden tenir l’origen en la mala gestió de la humitat del sòl, quan l’arrel engreixa massa i el creixement foliar és escàs. És sensible a la salinitat. Per a hortalissa aprofitable d’arrel no es recomana fer aportacions orgàniques tot d’una abans del cultiu. Emperò, si la matèria orgànica està ben compostada, es donen, evidentment, increments de producció.

4.2. Control de la vegetació adventícia

CULTIU

DE PASTANAGA

A les dues setmanes es retira la coberta de plàstic i es comença a regar. Al cap d’uns dies es lleva l’herba que ha aconseguit néixer. Es guanya temps pregerminant les llavors submergint-les dins aigua i no sembrant fins que s’obrin. b) Amb una màquina de precisió, se sembra mesclada amb llavor de ravenet, a una distància de 40 cm entre línies. El ravenet germina abans, marcant les línies de sembra, la qual cosa permet passar amb les relles per matar l’herba recent sense fer malbé la pastanaga, que encara no ha nascut. Entre plantetes s’ha de fer manualment. El cultiu sense cap tipus d’encoixinat suposarà, almanco, dues entrecavades; i moltes vegades, si no es pot aplicar qualcuna de les tècniques esmentades, és l’opció més factible.

La principal dificultat i el que converteix la pastanaga en una hortalissa cara en agricultura ecològica és el control de les adventícies. La llavor de pastanaga (que es torba de 10 a 15 dies a néixer) i l’herba sorgeixen alhora, de manera que s’obstaculitza el cultiu. Convé recordar que el Reglament prohibeix qualsevol producte herbicida per la seva toxicitat a tot el sistema edàfic, com també contaminacions als aqüífers subterranis. Existeixen diverses tècniques de control, i cap no és descansada. La primera consisteix a preparar una falsa sembra, ja comentat en el cas de la patata. Una segona opció consisteix a escampar palla seca damunt el cultiu, quan encara la pastanaga no ha despuntat (a la setmana de sembra), i prendre-li foc. En cultius ja més grans, es fan les pràctiques següents: a) S’instal·len tres mànegues separades 20 cm. Entre solcs es deixen 0,30,45 m. Una vegada sembrat, es prepara un encoixinat amb materials fins que formin una barrera; per exemple, una mescla, a parts iguals, a base de grava de marès, arena negra i compost, procurant que aquest estigui ben higienitzat i sense llavors. S’hi pot incorporar cafè i també es poden emprar fems de gallina, que és l’únic que ve lliure de llavors. El gruix de la capa és d’1-2 cm. Posteriorment es tapa amb plàstic negre fins que ha nascut. Es dóna un reg al principi que asseguri una humitat suficient fins la nascència (com a norma general, les llavors petites només es reguen una vegada fins que treuen). 42

És una de les hortalisses més problemàtiques en cultiu ecològic

43


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

4.3. Tècniques de plantació

5. Cultiu del pebre

Per sembrar es pesa la llavor i es calcula la quantitat per posar al tram desitjat. Quan les plantetes fan 2-3 cm, s’aclareix allà on hi hagi massa densitat. Per anar bé, hauria d’haver una distància entre 3 i 5 cm entre elles. La pastanaga es pot sembrar tot l’any; dins hivernacle o fora als mesos freds, i a fora amb ombrejador i reg per aspersió, a partir de febrer fins a setembre. La calor de juny-juliol dificulta molt la nascència. La collita arriba als 2,5-3 mesos. En 50 m lineals es treuen uns 100 manats, i això suposa 0,5 kg/m.

Capsicum annuum L.

4.4. Plagues, associacions i rotacions Les larves de la mosca de la pastanaga (Psila Psila rosae F.) foraden l’arrel. La combinació amb qualque liliàcia fa de repel·lent. Es pot associar amb espècies de qualsevol família, excepte la seva mateixa. Dins un pla de rotació li convenen les liliàcies i el blat de moro, o cultius molt femats, com la tomàtiga, entre altres. No s’ha de repetir el cultiu en tres anys com a mínim en el mateix lloc. On s’ha cultivat planta d’arrel (ceba, patata) no s’ha de cultivar pastanaga.

DEL PEBRE

5.1. Exigències en el clima i el sòl Té un sistema radicular pivotant i profund que pot arribar fins a 120 cm. El poder germinatiu de les llavors és de 3-4 anys. A una temperatura nocturna de 12ºC es produeix un major nombre de flors, que a temperatura de 18ºC. Les temperatures nocturnes baixes (10ºC) redueixen la viabilitat del pol·len, i s’obtenen uns fruits petits i ronyosos. El pebrer necessita temperatures altes, de 20 a 25ºC, i nocturnes de 16 a 18ºC. Per sobre dels 35ºC, les flors cauen. La coincidència d’altes temperatures i baixa humitat relativa pot ocasionar caiguda de flors i fruits recent quallats. Les gelades destrueixen la part aèria, encara que aquesta pot rebrotar. Li agrada molta llum. És molt sensible a les condicions de baixa humitat i alta temperatura. No suporta bé les terres amb mal drenatge i baix aireig. Requereix sòls francs, permeables, pedregosos, per on circuli l’aire. No és gaire resistent a la salinitat.

5.2. Tècniques de plantació El planter de pebrer se sol fer entre Reis i Sant Antoni, que serà el primerenc. Dins la primera quinzena de febrer es fa el que ve més tardà. La primera plantació es fa la darrera setmana de febrer, dins hivernacle. Durant la primera quinzena de març es planta dins tunelet o manta tèrmica. A l’abril es planta a fora. El planter és un poc complicat: presenta mala germinació, llarga durada, necessita de calentor. Pot estar més de dos mesos, amb un mínim de 45 dies. Els períodes de plantació es poden repartir, per així collir pebre tendre més temps. El marc de plantació dependrà de la varietat emprada. Per a pebre ros, la plantació és de dues tires per línia de degoteig. Entre plantes hi ha una distància de 45 cm, i entre files 40-45 cm, a portell. S’ha de procurar que la canonada de degoteig no estigui massa a prop de la planta, perquè

44

45


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DEL PEBRE

una alta concentració d’humitat dóna Phytophthora. Entre tires es deixa un passadís d’1,5 m; depèn de la maquinària i feines que faci cada un. Dins hivernacle, el més freqüent és deixar 1 metre entre línies i 0,5 m entre pebrers.

L’associació amb blat de moro protegeix de l’excés de sol

Cultiu dins hivernacle, associat amb colinap

La preparació del terreny s’assembla molt a la de la tomatiguera. S’ha de passar la fresadora per capolar la vegetació espontània, seguit d’una passada de cultivadors, escampar una quantitat elevada de fems per tot (40-50 t/ha), i tornar a passar la fresadora per incorporar superficialment els fems i deixar la terra triga. Es pot encoixinar amb plàstic negre per rebutjar l’herba, però agraeix les entrecavades, una o dues, ocasionals que s’hi facin. El primer reg és molt abundant, on s’ajunten tots els punts d’humitat del degoteig, creant una franja humida. L’endemà es torna a regar per mantenir aquesta humitat, i després, segons les temperatures i l’estat del cultiu. Una vegada la planta ha arrelat, és important que la humitat no toqui la planta; ha d’estar entre 15 i 20 cm de la canonada. 46

El maneig del reg és molt important. És bo de fer que un cop de calor cremi la pell, sobretot amb el pebre blau. Regs petits amb alta freqüència. Segons la mida de la varietat plantada, s’han d’entutorar les plantes o replegar-les amb cintes que recorren tota la tira, sobretot el pebre blau. El pebre s’ha de collir pegant una lleugera estirada cap amunt, a fi de no rompre la branca. Els terrenys pedregosos, més proclius a encalentir-se, permeten collir amb més precocitat.

47


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DEL PEBRE

5.3. Associacions, plagues i malalties

5.4. Material vegetal. Varietats

S’ha d’evitar repetir cultiu amb qualque altra solanàcia. Va bé emprar cultiu d’arrel, all, ceba, etc. o lleguminoses. També són positives la coliflor o cucurbitàcies com a precedent. L’associació per excel·lència és amb alfabeguera. Pot tenir problemes de trips, pugó, cuc de rossinyol o manganella, etc. però es preveuen amb plantació d’aromàtiques com alfabeguera, rosa mística, clavell de moro, llevamans, etc., mesclat enmig, i no emprant matèria orgànica fresca. En casos greus, s’han de fer tractaments amb sabó potàssic (per al cuc de rossinyol ve especificat a l’apartat del cultiu de la patata). Phytophthora capsici és una malaltia fúngica que s’escampa per l’aigua. El símptoma és mustiament de la part aèria sense engroguir prèviament i podridura a nivell del coll. S’han d’aplicar mesures preventives amb ortiga, cua de cavall o coure. Allà on l’hem detectada, s’han sembrar alls o cebes. La necrosi apical és una alteració del fruit causada per mala assimilació de calç durant el seu desenvolupament. L’augment ràpid de temperatura, la salinitat elevada, l’estrès hídric i tèrmic, són factors que afavoreixen aquest accident, com també hi ha varietats més sensibles que altres.

Atesa la complexitat taxonòmica present en el pebrer, és difícil establir una classificació que agrupi totes les varietats. Així i tot, una orientació seria la que considera, d’una banda, les varietats dolces (per consumir en fresc, Lamuyo, California, Italià, etc.); les varietats de gust coent (Piquillo, Padrón, etc.) i les varietats per obtenir pebre mòlt com a espècia. Actualment s’ha introduït una quantitat molt elevada de varietats híbrides, amb què se cerca rompre l’estacionalitat, alts rendiments i complir la demanda. Una altra manera de distingir-los és per la intensitat de color verd (i són verds perquè encara no han madurat) o pel color roig, groc, taronja, blanc, etc. de quan sí que ja han madurat. Del pebre ros mallorquí o d’Oriola, se’n seleccionaven dos: un de més gruixat per deixar de vermell per més tardà, del qual tan sols no se’n cull de tendre, i un altre de més prim, l’emprat per fer trempons, que es pot deixar per vermell però no tindrà tanta paret. Encara que es pot comercialitzar verd o vermell, sí que existeix una intencionalitat de selecció, i es donen així dos pebrers amb característiques diferents.

És molt important que el tronc del pebrer no toqui la humitat

48

49


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Sempre fa un fruit al forcat del pebrer. Respecte al pebre verd, com més fruits es cullen més tendres surten. Respecte al vermell, es deixen els més grossos i llisos per menjar torrats. El seu cultiu ha decaigut un poc per no ser tan productiu com les noves varietats. L’avantatge és que no puja, no torna a la boca. Pebre blau: més gruixut, gros, de color fosc, i acabat amb punta. Tendre és d’un verd molt fosc. Se sol consumir torrat o en conserva. Més sembrat per la part del llevant de l’illa. Pebre de banya de cabra: és molt comú per sa Pobla. És un pebre molt llarg, arriba als 30 cm. La punta es vincla, particularitat que l’ha batiat. Els originaris eren de color verd obscur; actualment, ja sigui per degeneració o per selecció, són de verd clar o rossos. Es mengen tendres. Madurs tenen la popa prima i només s’empren per cuinar. És un pebre coent. Pebre de tap de cortí cortí: a Sant Jordi l’anomenen pebre de porc. És el que s’empra per elaborar pebre bord. Les façanes de cases de Santa Maria i Pòrtol, tapissades de pebres enfilats per assecar, constitueixen una de les imatges més hermoses de la Mallorca rural. Pebre de fulla d’olivera: és coent. En alguns pobles s’empraven per fer pebre bord. Tenen una fulla molt semblant a l’olivera. Els pebres són petits i de paret prima. De color verd fosc i tornen molt vermells. És molt productiu. Es menja cuinat.

CULTIU

DE L’ALBERGÍNIA

6. Cultiu de l’albergínia Solanum melongena L.

6.1. Exigències en el clima i el sòl L’albergínia és més exigent en temperatura que la tomatiguera i el pebrer. L’òptim de temperatures es troba entre 20ºC i 30ºC durant el dia i entre 15ºC i 20ºC durant la nit. És molt sensible a les gelades. En presència de molta humitat pot tenir un creixement irregular. És exigent en llum; així mateix, creix millor a terres riques i fondes; suporta els sòls feixucs, tot i no ser el seu medi ideal. Té un potent sistema radicular. En un fruit podem trobar fins a 2.500 llavors. A 1 gram hi ha 250 llavors. Mantenen capacitat germinativa entre 4 i 6 anys. És la solanàcia hortícola més exigent en calor. La primera flor compareix entre la 8a i 12a fulla. Solen ser solitàries o en ramells amb una flor important i altres addicionals, i aquesta dóna el fruit més gros. Per a una bona germinació de pol·len és necessari un cert nivell d’humitat ambiental, que, en excés, en perjudica la mobilitat (cosa freqüent dins hivernacle).

Pebre de cera: és el més petit dels pebres mallorquins; no torna verd, sinó de color blanquinós amb tonalitats semblants a la cera. És molt productiu i fa uns quants esplets. Sols s’empra per envinagrar. El pebre de cirereta és d’introducció recent.

50

51


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

6.2. Tècniques de plantació i poda Té un sistema de cultiu i preparació de la terra molt semblant a la tomatiguera, com també la quantitat i aplicació de fems. Dins hivernacle es pot plantar a partir de gener. A l’aire lliure des de finals d’abril fins a l’agost. El marc és de 2 línies de planta per mànega a una distància de 50 cm, i entre parells de línies, 1,80 cm. En el moment de més producció, devers mitjan juny, la major part de la plantació és objecte d’una poda. Aquesta pot ser de dos tipus: tallar per sobre dels 50 cm de la planta, deixant-la completament despullada, o tombar-la fins que el brancam toqui terra, ja sigui fermant o trepitjant amb cura, per la qual cosa normalment cruix un poc a la base (així s’activen els ulls que allà romanen). Aquesta segona modalitat permet acabar de collir els fruits que queden i els que continuarà fent, encara que en menor quantitat. En el primer tipus de poda, es torba 40-50 dies a produir fruits nous.

CULTIU

DE L’ALBERGÍNIA

La poda aconsegueix dues coses: esquivar la sobreproducció típica del juny-juliol, i allargar l’època de fructificació fins al novembre. A més, els nous fruits són més regulars i d’una qualitat comercial més bona. La producció es perllonga fins a les primeres gelades. En els mesos de tardor és important entutorar-la, per evitar les ferides que, amb les pues, es fan la planta i el fruit per l’acció del vent. El moment de recollida de fruit es produeix quan les albergínies manifesten un color brillant i una superfície llisa, amb una mida d’entre 2/3 i 3/4 del seu màxim desenvolupament. L’ideal és fer el tall amb unes tisores. Les albergínies són molt sensibles a tot tipus de fregades, per la qual cosa s’ha d’anar amb cura durant la recol·lecció. La llavor per planter es recull dels fruits que han sorgit de la poda. Amb tres albergínies per fer planter n’hi ha suficient. La producció mitjana és de 15 kg per planta.

6.3. Plagues i malalties. Associacions Totes les plagues i malalties que afecten la tomàtiga, com mosca blanca, aranya roja, pugó, Alternaria o Botrytis, ataquen amb més força l’alberginiera. S’hi ha d’afegir l’escarabat de la patata. En plantacions amb molta diversitat d’espècies i vigilant la humitat no es detecten problemes considerables. Qualque aplicació amb sofre blau com a preventiu és útil. L’aranya roja, en ser un àcar d’ambients secs, es detura amb reg per aspersió. En rotació no són convenients els precedents d’altres solanàcies. Una bona associació és amb cànem (1 per 40 alberginieres), que actua com a repel·lent de l’escarabat de la patata. I amb mongetera baixa, per a l’aprofitament d’espai.

Alberginieres joves dins un entorn molt diversificat

52

53


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

7. Cultiu de la ceba Allium cepa L.

7.1. Requeriments en el clima i el sòl És una planta bianual que, en condicions normals, es cultiva com a anual per recol·lectar els bulbs, i per dos anys quan es vol obtenir llavor. El sistema radicular es constitueix d’un gran nombre d’arrels fasciculades. La floració es dóna el segon any de cultiu. És una planta de fecundació creuada. Les llavors perden la capacitat germinativa en 2 anys. La formació de bulbs a la ceba requereix fotoperíodes llargs. Les altes temperatures acceleren la formació del bulb, mentre que les temperatures baixes l’alenteixen.

Les liliàcies es poden cultivar soles, però estableixen associacions molt positives, per l’efecte repel·lent

54

CULTIU

DE LA CEBA

Amb fotoperíodes curts no hi ha formació de bulb, sinó que la planta només treu arrel i fulla. Les baixes temperatures indueixen floració prematura. És una planta resistent al fred, encara que per a la formació i maduració de bulbs requereix temperatures altes i fotoperíodes llargs. La temperatura òptima de creixement es troba entre 12ºC i 23ºC. Vegeta millor a terres amb consistència mitja o lleugera, sòls ben drenats. Les variacions sobtades d’humitat al sòl poden induir la formació de cruis al bulb, com també bulbs emparellats. És una planta mitjanament tolerant a la salinitat del sòl.

7.2. Tècniques de plantació No requereix tasques profundes, però sí que ha d’estar trigat a la part superficial. A terres pitjades la profunditat ha de ser més gran. Encara que es pot sembrar directament, normalment es fa planter. La llavor es cobreix amb un gruix de 3-4 cm. Als 3 mesos es trasplanta. La plantació es fa en lluna vella, del gener fins a març, quan les plantes tenen el gruix d’un llapis. El terreny ha d’estar ben fresat un mes abans. Es fan passades repetides de cultivadores o motocultor, amb objecte d’airejar el terreny, interrompre la capil·laritat i eliminar l’herba; S’ha de passar quan sigui necessari i sempre abans que l’herba envaeixi el terreny. A terres poc fèrtils es produeixen cebes que es conserven millor, però amb menor desenvolupament. Per obtenir bulbs grans, es necessiten terres ben fertilitzades, però no s’han de cultivar en terres recentment femades. Millor si els fems són de l’any anterior. En plantacions petites, els fems s’incorporen molt porgats quan es fa la primera entrecavada enmig de les cebes, i queden molt localitzats. També se li pot donar de forma líquida, fent una emprivada amb fems de gallina i de porc, que suposa un complement d’assimilació molt ràpida per a la planta. Amb dues entrecavades, la primera el mes de la sembra, i la segona 6 setmanes més tard, és suficient per controlar l’herba. El reg per degoteig només es justifica a plantacions modestes (2.000-5.000 plantes); en aquest cas, s’instal·la el degoteig de 30 cm abans de plantar, i es rega per crear una saó que faciliti la sembra manual. A

55


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

cada degoteig es posen quatre plantes. Després es rega cada dos dies, segons climatologia, cinc minuts. En plantacions més grosses, a partir de 10.000 cebes, el reg ha de ser per aspersió i el control de vegetació adventícia, mecanitzat o amb arada estirada per bèstia o bicicleta, i repàs manual voltant les plantes (dos pics per sembra). Si plou a bastament, és possible que no faci falta regar, però en cas de sequera els regs són indispensables cada 15-20 dies. Si hi ha dèficit hídric en el darrer període de vegetació, s’afavoreix la conservació de les cebes. Trenta dies abans de treure les cebes no es rega més. Amb l’eina més adient, o amb el peu, s’ha de tombar la part aèria, uns 10 dies abans de recol·lectar. Normalment se sembra ceba blanca mallorquina i ceba boba. No se solen detectar problemes de plagues i malalties.

Encoixinat a base d’arena, pedra de marès mòlta i compost

CULTIU

DE LA CEBA

El sistema de reg més habitual és per aspersió

7.3. Recol·lecció i conservació El vespre abans de l’arrencada es rega un poc per facilitar la feina de l’endemà. Es recull quan es comencen a assecar-se les fulles i tornar grogues. Si el terreny és lleuger es poden arrancar a mà, o amb qualque eina adaptada. Després s’espolsen i es deixen en el mateix terreny o a una banda assolellada, 2-3 dies, perquè s’assequin i treguin les pells més superficials. S’ha d’anar molt alerta amb les plogudes. Una vegada al magatzem, es tallen les arrels i fulles i s’apilen de manera que s’airegin en tot moment. Es deixen a les fosques. Les darreEs conserven a les fosques i fora humitat

56

57


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

res collites són les primeres que es comercialitzen, ja que són menys persistents que les primeres.

CULTIU

DE L’ALL

8. Cultiu de l’all Allium sativum L.

7.4. Producció de grells Per aprofitar la ceba que no s’ha venut, es van separant aquelles que comencen a marcar l’ull, i se sembren a partir d’octubre. Es col·loca enconada uns quants centímetres, no enterrada, i es rega acte seguit. Normalment basta amb el que plou. Es deixen 5-7 cm entre cebes. S’empren línies bastant adobades pel cultiu anterior. Normalment no es fa cap aportació de fems a posta. A partir de 45 dies es poden anar collint els grells que s’hauran desenvolupat (com més grossa sigui la ceba més grells tendrà). Se’ls lleva la pell descomposta de la ceba rabejant amb aigua, es tallen les arreletes i es fan els manats.

7.5. Cultiu de porros Els porros duen poca feina. El porro puja a floració un cop a l’any, a la primavera; per tant, la plantació es fa passada aquesta època, el mes de maig, i s’assegura que no espigaran. Deixant de banda aquesta consideració, és un cultiu factible a partir de gener, i també a principis de tardor. El cultiu és igual que la ceba. Se li fa un calçat de terra a fi que sigui més blanc i tendre. No és de creixement gaire ràpid, i es van arrencant els més gruixats a mesura que s’empren.

8.1. Exigències en el clima i el sòl Té unes arrels fasciculades, blanques i primes, que poden arribar als 40 cm de profunditat. La tija és un disc subterrani del qual neixen les arrels i ulls que trauran fulla i els grans òrgans de reserva, que formaran el bulb o cabeça. El nombre de grans varia de 3 a més de 10, depenent de la varietat. Les fulles de l’all són lleugerament acanalades. La pujada a flor, si es produeix, ve el segon any, i difícilment fa llavors. Una vegada s’han recol·lectat els bulbs, no poden germinar tot d’una, sinó que travessen un estat de latència variable segons la varietat i temperatura. Aquesta tendència es pot rompre en temperatures properes a 7ºC. Per aconseguir un creixement vigorós de la planta, les temperatures nocturnes han de ser inferiors a 16ºC. Com la ceba, la formació del bulb necessita llum i una temperatura mitjana de 18-20ºC. És una planta molt rústica i resistent a la sequera, que s’adapta bé a tot tipus de terrenys, exceptuant els que són molt humits i feixucs.

8.2. Sembra i manteniment del cultiu La preparació del terreny és la mateixa que per al cultiu de la ceba. Les exigències de fems no són gaire altes (10 t/ha). No és convenient afegir els fems poc abans de la sembra. Li és favorable l’addició de sofre. La potassa (moltes vegades incorporada com a cendres domèstiques) proporciona més reserves a l’all i millor conservació una vegada recol·lectat. La tradició mana sembrar per Sant Pau i collir per Sant Joan, abans que no surti el sol. Així s’obtenen “alls Pau”, en principi amb més propietats saludables i medicinals (a diverses regions de la península li confereixen propietats semblants per a dates de sembra diferents). Però es poden sembrar, en lluna vella, a partir del novembre, fins al març. És molt important que la llavor que facem servir, si la compram, sigui certificada, lliure de bacteris i virosis. Els alls, una vegada esflorats,

58

59


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE L’ALL

la sembra més còmoda. L’inconvenient de no col·locar l’all amb la base cap a terra i l’ull per amunt queda compensat per l’estalvi d’esforç físic; al cap i a la fi, només es perden uns quants dies més de nascència. Es cobreix amb una capa prima de terra (3 cm). No es rega si no és estrictament necessari. Per això, el terreny ha d’estar ben preparat per mantenir la humitat; prèviament, a l’agost es té el guaret fet, i el segueixen diverses cultivades que netegen de vegetació i rompen la capil·laritat. Al llarg del cultiu seran necessàries dues entrecavades. En plantacions petites es pot fer un crestall i sembrar a la part superior, la qual cosa restarà possibilitats a podridures. En extensiu no es pot fer per l’alt cost que suposa, però en passar el cultivador entre línies s’aporca, i així s’aconsegueix la mateixa finalitat.

Un cultiu de secà que requereix poques atencions

s’han de sembrar com més aviat millor i, si no es pot fer, estendre’ls i que no agafin humitat. Se seleccionen els millors grans de cada bulb, i es rebutgen els massa petits, els deformes i els de la part central. N’hi ha de diverses mides, amb preferència pels de mida grossa. Se sembren distanciats 15-20 cm entre alls i 30 cm entre línies, depenent de la maquinària disponible per combatre l’herba. La densitat sol oscil·lar entre 1.000-1.200 kg/ha (220.000 grans/ha). Una vegada fresat el terreny, es marca una línia amb el solcador que servirà de guia. Després es va tirant un gra d’all dins la línia a través d’un tub (de fabricació casolana) amb la longitud adequada, cosa que fa

60

Replantació de faltes

61


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

8.3. Recol·lecció

9. Cultiu del moniato

A partir de finals de juny es recull, quan la planta està seca, menys les dues o tres fulles més joves. Si es fa a mà, és important que la tija sigui consistent per arrancar-los. Si la terra s’ha preparat bé d’un principi i treballat bé, s’arranquen sense problemes. En cas contrari, es treuen amb una rella acoplada al motocultor o cultivadors enterrats. Es deixen uns dies al sol a fi que s’assolegin, i després ja estan llests per fer manats.

Convolvulus batatas L.

8.4. Altres aprofitaments Un mes abans de madurar la cabeça, algunes plantes emeten la inflorescència. Aquesta, anomenada popularment “cugul”, es pot arrancar de la planta, i és especialment indicada per fer truites. En els mercats locals, a principis de juny, encara es poden veure manats de cugul. Els alls tendres són una modalitat d’aprofitament en verd dels alls, quan la formació del bulb encara no ha començat. En realitat, es tracta d’una recol·lecció avançada. Es van collint així com es necessiten, aprofitant per aclarir els cops on es va sembrar més d’un all.

8.5. Rotacions i sanitat vegetal En cap cas no s’han de posar alls després de qualsevol liliàcia, fins passats 4 anys, ni tampoc lleguminoses. Li són favorables la lletuga, maduixa, remolatxa, tomàtiga o cereals. De totes les liliàcies hortícoles, és la que presenta més efecte repel·lent . Per aquesta particularitat es poden veure associades davall arbres fruiters, com a repel·lent de diferents plagues (encara que per això és més efectiva la ceba marina). Els problemes sanitaris que es poden donar són l’aranya roja (cal emprar sofre) i la roia, fong que ataca la part aèria de la planta, formant uns escuts groguencs (s’ha de facilitar el pas de l’aire orientant les línies de forma paral·lela al vent dominant, o qualque tractament cúpric).

62

DEL MONIATO

9.1. Exigències en el clima i el sòl Planta de tiges enfiladisses, però desenvolupament reptant, que s’estén fins a 3 metres. Posseeix nombroses arrels ramificades i fibroses; la base d’algunes s’engreixa considerablement fins arribar als 5 kg. És de forma, pes i color variables, segons la varietat, i s’hi emmagatzema midó com a substància de reserva. Li va bé la calor ambiental, temperatures òptimes entre 15ºC i 30ºC, i en el sòl entre 24ºC-27ºC. Requereix terres lleugeres, fresques i esponjoses. Un excés de matèria orgànica dóna lloc a tubercles irregulars. És molt adaptable al pH d’un sòl, i resistent a la salinitat.

9.2. Tècniques de plantació És una planta amb unes pautes de comportament a vegades imprevisibles, sobretot la varietat blanca. Necessita que la terra no estigui gaire llaurada, més aviat compactada, o poc profunda, a fi que no s’allarguin les arrels o moniatos (el moniato blanc té aquesta tendència bastant marcada). Per tant, la preparació de la terra, després d’un altre cultiu, consisteix únicament a unes passades superficials amb cultivadors. Cal evitar terres argiloses o humides, perquè influirà en la conservació posterior. El compost s’escampa per tota la zona de cultiu, en les quantitats esmentades per al meló o la síndria. Es comença a plantar per maig i, segons diu el costumari, fins a Sant Jaume; encara que produeixen millor sembrades de prest. És una planta que necessita regs no massa grans ni gaire freqüents; regs abundants clivellen els moniatos. Sobretot a l’inici de plantació, quan la planta encara no ha tret arrel, s’ha d’assegurar un medi humit de forma regular. Entre plantes es deixa una distància de 30 cm, en dues línies paralleles separades 60 cm, i cada dues línies un passadís d’1 metre. D’aquesta

63


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

manera es pot cultivar per totes les bandes si s’han adequat prèviament les relles. Amb la primera passada de cultivadores, a les 4-5 setmanes, es calça la planta 3-4 cm, cosa que desbarata l’herba. S’han de vigilar les plantes que queden massa tapades. Al llarg del cultiu es fan 2-3 passades. No s’encoixina, per la molèstia que ocasiona a l’hora de la collita. Per a la recol·lecció, s’empren les mateixes relles del cultivador. Aquestes s’endinsen a 50 cm de fondària i es desenterra el moniato. Per facilitar la feina, s’arranca abans la rama amb una encavalladora, de manera que queden les línies a la vista. Es treu el setembre, quan les fulles comencen a groguejar o caure. Sempre millor si s’avança a les aigües de tardor. No es coneixen associacions amb altres espècies. Com a precedent funciona bé amb cereal o ceba. En agricultura ecològica no se li troben malalties. Les restes de cultiu del moniato s’aprofiten de tot, ja que la rama, els moneis xapats i xerecs van al bestiar, al qual els encanta.

CULTIU

DEL MONIATO

9.3. Planter. Varietats El planter es fa pel març amb un llit calent, de la manera següent: 20 cm de fems poc fet, per exemple de cavall, damunt una capeta fina de terra; es rega aquest substrat i després es posen els moniatos escollits, que trauran els ulls per plantar, recoberts de terra. Si a damunt es tapa amb una capa de plàstic, la calentor del llit es conservarà més. Una altra manera amb què s’aconsegueixen molts ulls consisteix en el següent: A l’agost s’agafen ulls de les branques dels moneis que ja acaben la temporada, de dos entrenusos, i es planten dins hivernacle. El desembre-gener es tornen a agafar les rames que hauran sorgit, es tornen a tallar deixant uns quants ulls i es tornen a trasplantar, un altre cop dins hivernacle. D’aquesta manera s’han obtingut tots els ulls o puntes que un desitja i s’han multiplicat de forma exponencial. Al final, cada planta a utilitzar té dues fulles: se n’enterra una, l’ull de la qual desenvoluparà el sistema radicular. Com a resultat, a partir d’una planta vella collida a l’estiu es trauran entre 200 i 300 ulls per a l’any següent. Totes aquestes operacions es fan per lluna vella, i millor en dia d’arrel, segons el calendari biodinàmic. De les tres varietats emprades a Mallorca, moniato groc, vermell i blanc, només es cultiven les dues darreres.

Esqueixos de moniato enmig de mongeta sota coberta

Un dels pocs cultius que vol terres compactes

64

65


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

El groc s’ha arribat a perdre. El moniato blanc és mal de manejar: per la tendència a allargar-se d’arrel, per la incertesa que provoca la no-producció qualque temporada i, a més, és difícil aconseguir regularment fruits de mida comercial. Malgrat tot això, és el que més es cultiva, per ser el més acceptat pel consumidor. La varietat vermella és la més senzilla de fer rodona, però no es consumeix tant.

CULTIU

DE LA MONGETA

10. Cultiu de la mongeta Phaseolus vulgaris L.

10.1. Exigències en el clima i el sòl Hi ha dos tipus de consum de la mongeta: com a gra sec (modalitat que es pot considerar com a cultiu extensiu) i com a mongeta tendra, aprofitant la bajoca verda quan les llavors encara no han madurat. L’horticultura es dedica a aquesta darrera. Vegetal anual, amb un sistema radicular poc profund i molt fasciculat amb nodulacions per simbiosi amb ceps de Rhizobium phaseoli, agents assimiladors del nitrogen atmosfèric. Les tiges solen ser primes. Fecundació fonamentalment autògama. Les llavors poden ser de diverses mides i formes, depenent de les varietats. La capacitat germinativa és de tres anys.

El moniato vermell no és tan valorat com el blanc

La mongeta enfilada presenta avantatges de recol·lecció i sanitat

66

67


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

És exigent en calor: per germinar necessita més de 14ºC i a menys de 10ºC no vegeta bé. Les fluctuacions tèrmiques brusques originen males fructificacions, de manera que es produeixen mongetes amb forma de “ganxet”. El vent també pot ser un contrari, atesa la fragilitat de totes les parts de la planta, fulla i flors principalment. S’han d’evitar les terres feixugues, amb facilitat per embassar-se. En terres amb pH superior al 7,5 no vegeten bé, i apareixen greus problemes de clorosi (aspecte a corregir amb aportacions altes de matèria orgànica). Si les plantes apareixen massa grogues es pot fer un tractament amb emprivada de fems. És altament sensible a la salinitat. Si es rega amb aigua amb un contingut de CE d’1,5 dS.m-1, ja poden aparèixer fitotoxicitats, suportables amb altes aportacions de fems i nivells d’humitat constants. La mongeta és un bon precedent per a hortalissa exigent, com les solanàcies. El cultiu anterior de liliàcies és positiu, i negatiu, el de crucíferes.

10.2. Preparació de la terra. Sembra i manteniment La capacitat per fixar el nitrogen atmosfèric augmenta amb aportacions de sofre i molibdè. Segons el nivell de matèria orgànica en el sòl, potser no faran falta aportacions extra; en cas contrari, els fems que s’incorporin han d’estar molt descompostos (uns 2 kg/m2). Vistes les poques exigències, se’l considera un cultiu millorant. La terra ha d’estar esponjosa i granulosa en superfície; una feina poc fonda per incorporar els fems i una passada de cultivadores o motocultors superficial. Encara que actualment ja trobem mongeta tot l’any, sabent que és un cultiu d’estiu, en agricultura ecològica es cultiva a partir de maig i fins a l’agost. Es pot avançar sembrant-la dins hivernacle, a partir de febrer. En el primer cas, la primera collita arriba a finals de juny; en el segon cas, a mitjan maig. La formació de terrossos o la presència de crosta superficial dificulta l’emergència. Després de l’emissió de 2-3 fulles, els cotiledons s’assequen i cauen, moment en què apareixen els primers nòduls radiculars, fixadors de nitrogen.

CULTIU

DE LA MONGETA

Requereix molta d’aigua, uns quants regs de 2 hores per setmana, per degoteig. L’aspersió, a més d’ocasionar més malalties fúngiques, crea crosta a la terra. La preparació més correcta és fent un solc d’uns 8 cm, que es rega abundantment perquè quedi el sòl ben amarat; s’afegeix una capa fina de terra; es posen 2-3 llavors cada 15-20 cm, coincidint amb el punt de degoteig que s’instal·larà posteriorment, i es tapa a nivell. No es torna a regar fins que han germinat. Entre solcs hi ha una distància de 0,5 cm per a la mongeta baixa, i un poc més per a la mongeta d’enfilar. La varietat rèptil, normalment, se sembra en combinació amb altres espècies, aprofitant l’espai reduït dels límits de l’hivernacle. No s’ha de regar mai per aspersió, perquè origina malalties com la roia. Les seves necessitats hídriques coincideixen amb la floració i el creixement de les bajoques. En aquesta etapa se li han de fer 2-3 regs de 10 l/m2 cada un. És millor regar al matí. Hi ha diverses formes d’enfilar la mongetera: a partir d’una malla col·locada quan la planta fa uns 50 cm, amb canyes com a tutors, etc. És important que es trobi airejada per evitar condicions favorables a agents contraris. Sobretot en cultius primerencs, es pot separar en dues guies la part alta, amb corda o canya com a tutor. Així com s’enfila, li és bo un calçat de terra, que estimularà les arrels, i també un encoixinat amb palla.

Presenta poques exigències d’adob

68

69


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA MONGETA

La flor és l’òrgan més dèbil de la planta. Amb molta facilitat pot caure, per les causes següents: canvis sobtats de temperatura, excés de vigor a la planta, baixada de la humitat relativa, manca d’aigua al moment de la floració, i vent.

Entutorat amb quatre pilars de canya Entutorat amb dues guies

El control d’herba es pot mecanitzar, encara que entre mongeteres haurà de ser manual. No s’ha d’entrecavar gens fons per no ferir les arrels superficials, el just per mantenir-ho net. Passats dos mesos, comença a produir. S’ha de saber el moment més convenient, comercialment parlant, per collir, quan la mongeta tendra té un gruix acceptable, i quan se’n comencen a marcar els grans. S’ha d’anar alerta al fet que aquests es desenvolupin, ja que s’atura la producció de noves flors i, per tant, de nous fruits. Per això, contínuament s’han de fer passades, cada 2-3 dies. També s’ha d’anar alerta a no arrancar branques o a tirar flor en el moment de collir, en ser aquestes molt fràgils. No convé collir quan el cultiu és recentment regat, o després d’una ploguda.

70

10.3. Material vegetal Existeix una amplíssima quantitat de varietats tradicionals i comercials a tots els indrets, resultat dels encreuaments i seleccions fetes al llarg del temps. Aquestes es classifiquen pel color de la beina, forma de la bajoca, color de les llavors, tipus de mata (baixa o d’enfilar), si són per desgranar o per consumir en verd, si fan fil o no, adaptació a la industrialització, etc. Una mongeta molt present a la gastronomia illenca és la mongeta de pasta reial, amb la llavor pintada, emprada per cuinar. Se sembra prest, a l’abril, sota tunelet si es fa a l’aire lliure. La mongeta que es cull seca sempre requereix un poquet més de compost. El juliol ja es pot collir, granada i ben seca. Si se sembra més tard, pot aparèixer el corc.

71


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

10.4. Plagues i malalties

11. Cultiu de la col

És una planta bastant sensible a moltes plagues i malalties, per la qual cosa el disseny i la gestió són bàsics: bon estat del sòl, matèria orgànica descomposta, associacions, reg apropiat i baixa densitat de cultiu. També s’ha de tenir en compte la direcció dels vents principals. Així i tot, poden aparèixer les plagues següents: mosca blanca, aranya roja i blanca, pugó, minador de les fulles, Botrytis, Fusarium, Pythium, Sclerotinia, etc. Els insectes es poden combatre amb sabó potàssic, neem, etc., i els fongs amb coure bordelés i sofre. És convenient recordar que l’ús d’un tractament amb un producte fitosanitari autoritzat només està justificat quan es posa en perill la rendibilitat del cultiu, no per la simple presència d’un contrari. Com ja hem mencionat en altres cultius, els virus només es poden prevenir atacant-ne els vectors.

Brassica oleracea L

10.5. Associacions

DE LA COL

11.1. Exigències en el clima i el sòl Tenen una arrel pivotant proveïda d’abundants arreletes i tiges poc ramificades que s’arriben a lignificar molt. Com a conseqüència de la hipertròfia de l’ull apical i la disposició replegada de les fulles superiors, es formen uns cabdells molt atapeïts, on la planta acumula les reserves nutritives. En cas de no recol·lectar-les en el primer any, aquestes reserves es mobilitzaran i acabaran emetent la flor. En el cas de la coliflor, la tija acaba en una massa voluminosa d’ulls florals hipertrofiats, molt pitjats, de color blanc. En el bròquil, aquesta massa és de color morat, i té capacitat de treure altres ulls florals a tiges axil·lars, més menudes que la principal i de forma escalonada, sobretot després del tall principal.

L’associació més profitosa té lloc amb carabassa com a entapissant i el blat de moro com a tutor: se sembren llavors de blat de moro o blat de les Índies (sabent que aquest no ha de ser d’origen transgènic) a uns 30 cm. Quan la planta fa 50 cm, al costat, aprofitant el mateix degoteig, se sembra la mongeta d’enfilar. Aquestes files s’alternen amb files on s’ha sembrat carabassa, a una distància d’1,5 cm. Altres associacions favorables són amb pastanaga, col, lletuga o nap. És desaconsellable amb liliàcies (inhibeixen els bacteris fixadors de nitrogen), remolatxa i fonoll.

Diferents tipus de col combinats amb enciam, una associació típica

72

73


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA COL

La capacitat germinativa de les llavors és de 4 anys. Són plantes de gran adaptabilitat climàtica. Es pot parlar de varietats de recol·lecció d’hivern, resistents al fred, i de recol·lecció d’estiu, resistents a la calor. Així i tot, quan progressen més bé és a la tardor. Van millor en ambients humits. Vegeten de forma òptima amb temperatures diürnes entre 13-18ºC i nocturnes de 10ºC-12ºC. L’excés de calor les incita a espigar i florir, l’excés de fred les paralitza. La seva rusticitat la poc preferent quant a terres, però vegeta millor a sòls rics, de textura mitjana i argilosa que aguantin la humitat sense embassar-se. És considerada mitjanament resistent a la salinitat. En la rotació s’ha d’evitar alternar amb una altra crucífera. Les liliàcies són un bon precedent.

11.2. Tècniques de plantació La terra es prepara amb una passada inicial amb els cultivadores i després, un poc abans de plantació, amb la fresadora o el motocultor. Les crucíferes responen molt bé a les incorporacions de fems, i aquest pot ser fresc; en aquest cas s’ha de deixar en superfície. En ser, en principi, un cultiu d’hivern, no necessita gaire aigua, només regs per degoteig de suport, sobretot al principi de plantació, i més si aquesta s’ha fet a finals d’estiu. L’inici de la sembra de la col és a partir de juliol, agost i setembre. A partir d’octubre, i fins a gener es fa sota manta tèrmica. Els dos mesos restants, febrer i març, es pot sembrar sense manta tèrmica. Segons aquest calendari, la collita va de novembre fins a juny, i durant els mesos d’estiu no n’hi ha. Quan se sembra sense protecció i en gran quantitat a l’octubre, els mesos freds alenteixen la collita, que serà molt escalonada fins a març. Encara que, com hem dit al principi, existeixen varietats d’estiu, no són gaire emprades en agricultura ecològica, sobretot a causa del txelicó (Epitrix cucumeris), una puceta negra que devora i forada les fulles a partir de maig fins a mitjan agost. Es deixa un espai d’1 metre entre files i 0,5 m entre plantes. Un encoixinat amb palla estalviarà aigua i dificultarà l’emergència d’herba. Les feines de manteniment es limiten a controlar l’herba i no descuidar les aportacions d’aigua.

74

Remolc escampador de fems, necessari per a grans extensions

11.3. Material vegetal El món de la col i coliflor es divideix en moltes subvarietats, agrupades per diferents cicles de desenvolupament i mesurats en dies. La col més arrelada a Mallorca, la col borratxona, és una varietat de cicle ràpid, de 60-70 dies. Aquesta col té tendència a l’espigat, i no aguanta gaire temps en estat òptim de consum. La col híbrida aguanta més aquesta tendència. Tenim dos exemples que il·lustren la conveniència d’alternar plantes de diferents cicles, per no haver de plantar cada 20 o 30 dies, com el cas de la lletuga. La coliflor té un sistema i època de plantació igual que la col, amb la particularitat que és de creixement més retardat (sol necessitar uns 3 mesos) i amb més facilitat per a l’espigat. La col de Brussel·les dóna molt bon rendiment plantada de prest: juliol o agost. Es comencen a recollir devers desembre i fins a març. És una excel·lent milloradora de la terra.

75


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

11.4. Associacions

12. Cultiu de la síndria

L’associació de col amb patata prevé l’escarabat de la patata i la papallona de la col. Una altra associació és la col i lletuga, alternades dins la mateixa fila. També es pot sembrar trèvol, que actua d’adob verd i de cobertura permanent. Api, tomatiguera, aromàtiques, són bones veïnades. És desacosenllable la presència de fonoll, per l’efecte inhibidor que té sobre la col; ni maduixes. Dins la rotació, el cultiu següent pot ser de cucurbitàcies.

Citrullus lanatus (Thunb.) Mansf.

11.5. Control de plagues Les plagues més comunes, en cultiu ecològic, són: papallona de la col (Pieris Pieris brassicae L.), que fa les postes (de color groc o taronja) davall les fulles, controlable en l’estat de larva amb Bacillus thuringiensis i en la forma adulta amb emprivades de donzell; els caragols, que es poden atreure i arreplegar dins receptacles de cartó o plàstic que els resultin atractius (a l’encoixinat de palla també s’hi amagaran); el txelicó, o els conills (comentat en el cas de la tomàtiga de ramellet).

DE LA SÍNDRIA

12.1. Exigències en el clima i el sòl De desenvolupament reptant, amb un sistema radicular ample i superficial, encara que l’arrel pivotant pot profunditzar-se molt. A les axil·les de les fulles apareixen les flors, que són mascles o femelles, de pol·linització entomòfila. Les llavors poden aguantar actives uns cinc anys. És d’exigències climàtiques semblants al meló, però no necessita tanta aportació d’adob i sí més d’aigua, tot i ser mitjanament resistent a la sequera. És molt sensible a les gelades. L’òptim tèrmic és de 25ºC. Requereix terres airejades, franques i fèrtils.

Plantació de principis de març

12.2. Tècniques de plantació Es pot sembrar dins hivernacle, però és un cultiu que requereix sol i sortir del seu cicle és complicat. La plantació comença a mitjan març, amb encoixinat de plàstic blanc i tunelet de malla tèrmica. L’encoixinat amb palla no li funciona gaire bé. Entre sindrieres es deixa 1 metre, i 1,80 m, entre files. 76

77


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Al llarg de la primavera es fan 3-4 plantacions, una cada mes, fins al juny. S’aprofita la lluna vella, per així estimular el creixement radicular i controlar un possible excés de vigor de la part aèria (plantació en lluna nova estimula el creixement de la part vegetativa, planta i fulla). L’adob és a base de compost: com més se n’aporti més bé respondrà la planta (s’han de calcular uns mínims de 40 t/ha). Agraeix una aplicació amb purins (de forma molt controlada) o emprivada de fems o ortiga, que aporta nitrogen. En casos particulars, durant la plantació s’hi afegueixen dues grapades de formiguer. Els fems es reparteixen de forma localitzada al llarg de L’emprivada de fems proporciona les línies de cultiu. nutrients ràpidament assimilables per la part vegetativa de la planta Com ja hem dit, és bastant exigent en aigua, però no vol acumulació d’humitat (abans n’existia el cultiu a la seca). Es fa una regada abundant just abans de plantar, a fi que profunditzi la humitat, i després es pot estar fins a 3 setmanes a tornar regar. Així com s’eixugarà la porció de terra superficial, les arrels s’allargaran cercant la humitat. Com més s’acosta l’estiu, més augmenta la freqüència de reg, i s’ha de fer cada dia durant els mesos més calorosos (per a les plantes sembrades el juny, els regs inicials no s’espaien tant). Sobretot s’ha de vigilar a l’època de fructificació, que és quan més aigua demana. La sindriera no es poda.

12.3. Malalties

CULTIU

DE LA SÍNDRIA

12.4. Collita La collita comença a finals de juny. En el cultiu de la síndria, l’art és encertar el moment adequat de recol·lecció, perquè collida verda ja no madura. L’experiència educa el triatge, però hi ha unes quantes pautes d’orientació: quan el circell que es troba al peu del peduncle del fruit torna marró, s’asseca, és indicatiu de maduració. Una altra manera és pel so buit en pegar-li amb la mà plana. Una planta dóna 3-5 síndries. De la primera sembrada es pot collir síndria fins a la tercera flor; en canvi, de la sembrada el juny, només es recol·lecta de la primera flor.

12.5. Rotació i associacions Els millors precedents són cultius extensius o de secà, com llegum, cereal o alls. Si dins el calendari de rotació es pot evitar l’hortalissa, millor. En qualsevol cas, cal rebutjar el cultiu anterior d’espècies de la seva mateixa família. Com a associacions, es pot combinar amb pebrer; aquest li fa un poc d’ombra i la síndria li dóna cobertura a nivell de terra; l’inconvenient és que a l’hora de collir el pebre es poteja massa la planta; però sí que pot funcionar amb pebre per collir vermell.

12.6. Varietats La varietat de síndria de pinyol blanc té l’inconvenient que el seu punt de maduració es manté poc temps i molt aviat perd qualitat. Les varietats comercials, com per exemple la Imperial, duren bastant més, i ofereixen més marge. Existeix una varietat de pinyol marró, però és molt poc cultivada. S’està implantant fortament la sindriera empeltada damunt peu de carabassa, la qual cosa li confereix més resistència a malalties fúngiques, major vigorositat i una lleugera precocitat de maduració.

Presenta sensibilitats respecte a la cendrada o oïdi, encara que no tant com el meló, i poques vegades són justificats els tractaments amb sofre. S’ha de tenir en compte que, així com la cendrada resta molta dolçor al meló, la síndria no es devalua qualitativament. 78

79


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DEL MELÓ

13. Cultiu del meló

13.2. Adob

Cucumis melo L.

La quantitat de fems a aportar és relativa, però convé que arribi a les 40 t/ha. Cal recordar que “si tens bon fems, la dolçor està assegurada”. Si sospitam que té un contingut baix en potassa, podem aplicar, en el mateix moment de l’aportació orgànica (durant l’hivern), qualque esmena mineral rica amb aquest element permesa pel Reglament. Els adobs rics amb nitrogen han d’estar molt controlats en el cas concret del meló, perquè esdevindrà més sensible als atacs de fongs i pugó.

13.1. Exigències en el clima i el sòl Planta anual, de caràcter herbaci, presenta un sistema radicular molt abundant i ramificat. És de creixement ràpid. Algunes arrels poden arribar a fer 120 cm de distància, encara que la majoria es troba als 30-40 cm. Les tiges són generalment reptants. Les flors, solitàries, solen ser monoiques. Les flors són, segons les varietats, masculines i femenines o masculines i hermafrodites (castes específiques). Les flors mascles es troben a la tija principal, mentre que les femenines i hermafrodites apareixen a les tiges que neixen a les axil·les de les fulles de la tija principal o secundaris. Les flors femenines són molt característiques, ja que presenten una bolleta, el futur fruit, davall de la flor i apareixen més tard que les mascles. Des de la floració fins que quallen els primers fruits, passen uns 35-45 dies. En aquest període la planta experimenta un gran desenvolupament. De la tija principal neixen ramificacions secundàries, de les quals les 3 o 4 primeres constitueixen els braços de la planta. D’aquestes ramificacions surten les terciàries, que són fructíferes i porten flors de tot tipus. En un fruit hi pot haver entre 200 i 600 llavors, amb una capacitat germinativa de 5 anys, si s’han conservat en bones condicions. El cicle biològic d’aquesta planta depèn de la varietat i de les condicions del sòl i clima: entre 135-150 dies en cultiu a l’aire lliure i 90-120 dies en cultius forçats. La duració de la nascència depèn de la temperatura, i de com s’empra la llavor pregerminada. El desenvolupament de la vegetació fins a l’aparició de les primeres flors és molt lent. La planta tem la més mínima gelada i necessita altes temperatures, amb una mitjana mínima de 17 ºC. Durant la germinació les temperatures han d’estar per sobre dels 15 ºC; per sota aquesta xifra germina molt lentament i es debilita. A la maduració es requereixen temperatures de 25-30 ºC; en aquest període les baixes temperatures donen melons insípids, mentre que les altes fan fruits més dolços, encara que pot baixar el perfum i la qualitat de la clovella, segons la raça de què es tracti. També necessita molta il·luminació. Com a precedent dins la rotació, totes les liliàcies, col i lletuga. No convenen les cucurbitàcies. 80

13.3. Plantació i manteniment El meló és resistent a la sequera, especialment quan se sembra poc dens, per la qual cosa es pot cultivar a la seca. Es poden triar aquelles terres fresques ben cultivades. Un excés d’humitat donarà malalties fúngiques i baixa qualitat. No té unes exigències clares en tipus de sòls. Per a cultius primerencs són desitjables els arenosos ja que s’encalenteixen amb més facilitat i permeten treballar bé a les arrels; en cultius d’estació són preferibles sòls més pesats i frescs. En tot cas, convé que els sòls siguin profunds, airejats i ben drenats. La reacció del sòl ha d’estar entre lleugerament àcida i lleugerament alcalina. No és exigent en terres molt especials, i tolera mitjanament la salinitat (de fet, una aigua amb CE d’1,8 dS.m-1 proporciona més gust al meló). Per a la preparació de la terra és vàlid el que s’ha esmentat en el cas del pebrer. Normalment el planter es fa per Sant Antoni en el cas del meló Eriçó, que és el més primerenc. Aquest se sembra el març dins tunelet tapat amb polietilè transparent. L’inconvenient és el goteig interior que es forma a partir de condensacions d’humitat. Per això, és convenient ventilar-lo periòdicament. Es retira quan les plantes ocupen gran part del túnel i el clima així ho permet.

81


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DEL MELÓ

i agafa molts de dies d’humitat. S’hi arriben a aplicar 4-5 tractaments durant el cultiu, amb sofre i coure a primera hora del matí. El primer tractament es fa prest, quan la planta té 4 fulles, i al cap d’una setmana es fa un segon. El sofre també farà recular els atacs d’aranya roja que puguin aparèixer. Les varietats més emprades en reguiu són: Eriçó (molt productiu i gustós), Fei (poc productiu, dos melons per planta), Ratllat (de mitja temporada), Calapoter (de tot l’any), etc. Fins a l’agost es cull l’Eriçó, mentre que els altres són un més tardans, i van des de finals de juliol fins a setembre.

13.4. Recol·lecció La coberta permet avançar un mes la plantació de meló

La plantació següent s’estén de mitjan abril fins a maig, ja sense protecció. Les distàncies són de 80 cm entre plantes i 1,5-2 m entre línies. Els primers regs són abundants, i cerquen aconseguir tota una tira humida. A cada línia s’hi planten unes quantes alfabegueres. La melonera es pot podar per fomentar el quallat de fruits més complets, però són pocs els horticultors que ho fan, atesa la incertesa dels resultats. A canvi, al principi de la sembra es fa un pinçament de l’ull terminal, que estimula la primera ramificació. També es pot entutorar, amb malla, sobretot dins hivernacle, però no es practica. Després del reg de plantació es retarda la segona regada per afavorir que les arrels explorin més el sòl. Errades amb el maneig del reg, o plogudes ocasionals a terres seques, poden ocasionar melons xapats. El meló eriçó és el més exigent en aigua, i es rega a dies alternats entre 2 i 3 hores. I també és el que té més problemes d’oïdi i míldiu, ja que ve prest

82

El meló, una vegada recollectat, no augmenta el contingut en sucre, i per això s’ha de triar al seu punt madur. Això se sap pel mustiament de la primera fulla sobre el Planter de meloneres fruit; pels canvis de color de la pell, que torna més apagat; per una lleugera elasticitat de la pell a la part inferior, i, finalment, per un augment de l’aroma que desprèn.

13.5. Cultiu del meló a la seca El cultiu del meló a la seca sempre s’ha fet a l’illa de Mallorca. La preparació de la terra es fa de la manera següent: primer, es fa una llaurada profunda (35-40 cm) i, seguidament, es passen les relles per un traçat rectilini fent filades paral·leles amb una separació de 2 metres, tot l’ample que es vulgui donar al sementer. A continuació es fa la mateixa operació per llarg, fins que s’ha cobert tot el tros de terra.

83


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Una vegada quadriculat el sementer se sembren 4-5 pinyols de meló en els punts d’intersecció de les relles, a una fondària de 5-6 cm, i s’hi aboca mig litre d’aigua, per després cobrir el clot. Als 12-15 dies els pinyols ja han germinat i es tria de cada clot el que porta més esperó. Així, cada melonera té 4 m2 de superfície per desenvolupar-se. Aquestes operacions han d’estar fetes abans d’acabar el mes d’abril, o, com a màxim, la primera setmana de maig, data límit per a la sembra del meló. La data òptima oscil·la entre la tercera i quarta setmana d’abril. La melonera és una planta que vol saó a baix i sol a dalt; exigeix uns mínims d’humitat a l’abast de les arrels i calor a l’exterior. Per aquest motiu es considera una feina clau les contínues passades amb l’arada entre línies per mantenir la terra porosa, per rompre la costra superficial i conservar l’aigua emmagatzemada a les capes inferiors. Cada 15 dies s’ha de treballar la terra, feina que arriba fins a finals de juny, quan la vegetació s’ha escampat i ja es fa impossible el treball. D’aquesta manera li són assegurats a la planta els requisits d’aigua per aguantar el que li queda d’estiu. Si no s’ha permès descansar la terra en uns quants anys, convé tenir-la a guaret abans de fer cultiu de meló. Si tenim una terra ben alimentada, es recomana sembrar-hi cereal, blat o ordi, o lleguminoses que la nodreixen de nitrogen. Després del cultiu de meló se sembra cereal, per aprofitar la poca nascència d’adventícies. La recol·lecció del meló a la seca comença a les primeries d’agost i s’allarga fins a les primeres setmanes de setembre; dependrà de cada casta que es reculli.

13.6. Varietats autòctones Blau o Claudi: meló rodonenc, gros, d’una mitjana de 4-5 kg; és de tacte rugós i amb un color blau marí: d’aquí el nom. La melonera és de gran extensió superficial; dóna 3-4 melons per planta. Juntament amb la casta Fei és la varietat més resistent a la sequera. Es recol·lecta entre la darrera setmana d’agost i la primera setmana de setembre, i és el 84

CULTIU

DEL MELÓ

meló que més temps aguanta emmagatzemat, durant uns quatre mesos; és el que es treu a la taula per Nadal. Eriçó: rodonenc, petit, d’una mitjana de 2 kg de pes, tacte rugós, de pell irregular amb moltes crostes; és de color groc clar. La planta és replegada, de poca extensió, no baldrufa molt; té la fulla petita. Dóna 5-6 melons per planta. És una bona casta en el sentit productiu. Els fruits de tercera i quarta flor encara són de bona qualitat. És el meló de campanya més llarga, ja que comença a collir-se des del mes de juliol fins a principis de setembre. Per a molta gent és considerat el més mengívol de tots. Les llavors sembrades provenen de fruits recol·lectats i sembrats pel pagès, any rere any, sense haver-hi una minvada de la qualitat. Fei: meló allargat, un poc aixafat, de coloració irregular i de tacte llis. Té una mitjana de pes de 4-5 kg. La planta és de port i mides poc cridaneres, robusta i austera; presenta una forta resistència a la sequera. Produeix 3-4 melons per planta, i s’aprofita la tercera i, a vegades, quarta flor. Es recull durant la primera quinzena d’agost, i es pot guardar fins a dos mesos. Molt bo de gust, es tracta d’un meló poc agradós a la vista. Potser per aquesta raó, tot i ser de gran qualitat, és molt poc present en els estants de fruita de les grans superfícies i té poc moviment en els mercats. És una de les castes més antigues que trobam a Mallorca. Tendral: meló de grans dimensions, pot arribar al mig metre de llarg i als 12 kg de pes. La seva mitjana normal de pes es troba entre 7 i 8 kg. De color verd fosc, oliós, presenta moltes rugositats, encara que és de tacte fi. La forma és ovalada, però poc regular. La part vegetativa de la planta és espectacular quant a extensió. Atesa la mida dels fruits, el normal és que cada planta faci només un meló, a vegades dos. Es recull durant la primera quinzena d’agost. No és un meló dolç, més aviat surenc. No té presència en els mercats i el seu cultiu s’ha reduït a l’interès i curiositat que provoca l’exposició dels exemplars més grossos. 85


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Els concursants a la Fira del Meló que se celebra cada setembre a Vilafranca sempre presenten melons de casta Tendral, i quasi cada any se superen els 15 kg de pes. Calapoter: de forma ovalada molt regular i definida, és de tacte llis; té moltes rugositats estretes; fa una mitjana de 2,5-3 kg de pes. De color entre verd clar i groc, amb taques fosques que dibuixen el seu relleu. Prové de la península, presenta moltes subvarietats. S’inclou aquí per com ha arrelat de bé a l’illa. La melonera no és de característiques importants; dóna 2-3 melons per planta, i és la casta més dèbil enfront de les malalties fúngiques. És un meló dolç, present a totes les botigues, mercats i places, tot i la qualitat gustativa poc personal. Blanc: meló de clovella pàl·lida, malaltissa, amb tons verdosos molt dèbil, variant, segons la terra i l’adob, la proporció del color blanc. D’aspecte allargat i un poc xafat, és de forma regular, superfície aspre al tacte i a una primera ensumada no desprèn olor. De pes mitjà oscil·la entre 4-5 kg.

CULTIU

DE LA TAPERERA

14. Cultiu de la taperera Capparis spinosa L.

14.1. Exigències en el clima i el sòl La taperera és una planta plurianual, de creixement reptant, amb una part aèria formada per tiges tendres, normalment amb espines, que es renova cada any. L’arrel és llarga i poc ramificada, capaç d’extreure aigua de capes profundes del subsòl, i acaba a la part superior en un cep o cap amb gemmes, d’on emergeixen les tiges els mesos d’abril i maig. A l’estiu obre flors blanques o lleugerament rosades, molt vistoses, de quatre pètals i amb llargs estams; són flors efímeres que es marceixen poc després de la floració. El seu cultiu sempre és d’associació, entre cereal i ametler. Els afavoreix aportant matèria orgànica en desfullar-se a la tardor, mentre que l’aigua i els aliments que necessita per al seu desenvolupament són extrets de capes més profundes, on les arrels dels seus associats no arriben. Es desenvolupa i floreix bé en terrenys pobres i rocosos, on evita l’erosió per l’aigua i el vent amb la seva frondosa vegetació; s’adapta a tota casta de

Groc: com indica el nom és un meló uniformement groc; presenta dues subvarietats importants: de pinyol blanc, que pot fer entre 3-4 kg, i de pinyol normal. blanc Aquestes dues darreres castes són testimonials, se sembren per no perdre la llavor; es tracta de varietats molt poc comercials, més que res es consideren curioses o pintoresques. Roget: no sabem si es tracta d’una espècie diferenciada al nostre entorn o si estam davant una raça present a altres indrets fora de l’illa.

La seva rusticitat queda demostrada a les murades

86

87


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA TAPERERA

terrenys, si bé s’estima més els silicis i argilosos amb alt contingut en calç. És una planta extremadament rústica, no suporta excessos d’humitat, ni brusques ni rosades, requereix sol, i li basta una passada de cultivadors a l’abril per airejar la terra. Aguanta bé el trepig del bestiar sense dificultats i roman desenes d’anys al terreny sense requerir atencions especials, tot i que respon molt bé a incorporacions de femada donant major producció de tàperes. La seva longevitat és sorprenent: la majoria de les plantacions de tapereres que queden a foravila varen ser fetes pels “pares, concos o padrins” dels que avui són els més vells del poble, i si no donen produccions importants és a causa del descuit de l’home i no per l’edat de la planta. A Mallorca, la seva producció es concentra als termes de Llubí, Campos i Felanitx.

tes per a altres cultius tradicionals i que, per això, romanen erms i improductius. La taparera es pot sembrar com a cultiu únic o associat a fruiters de secà, generalment ametler. Atesa la profunditat d’arrel, es recomana que a la tardor anterior a la plantació es faci un subsolatge profund, de 0,60 a 0,80 m seguit d’una passada creuada de grades. La incorporació de fems madurs a l’hivern, un o dos mesos abans de la plantació, assegurarà l’alimentació de les primeres arrels. Els marcs de plantació més indicats són els següents:

14.2. Reproducció i plantació

En marcs més estrets, com per exemple de 3 x 3 m, s’ha vist que als tres anys les plantes es creuen les unes amb les altres, cosa que en dificulta la recol·lecció i fa observar una disminució de rendiments. Una vegada està plantada, es regarà la taperera durant un any seguit, un cop per setmana. És convenient que en el fons del clot s’hi posi una capa de fems madur. En associació amb fruiters de secà els esqueixos es planten al peu dels troncs o, més freqüent, entre els carrers.

La reproducció normalment es fa per esqueix; si bé es pot fer per llavor, el més normal és fer-la per esqueix. Es poda la planta a la tardor, seleccionant les tiges més gruixades i d’aspecte més saludable, tenint esment que no siguin seques. Les tiges s’enterren dins arena per conservar-les fins que s’emprin. El gener o febrer es tallen amb una longitud de 20 cm i es planten, una vegada preparat el terreny, seguint les passes següents: 1. A cada punt s’obre un clot d’uns 40 cm de profunditat. A cada clot s’hi planten de tres a quatre tiges, de manera que sempre s’assegura l’arrelament de qualcuna. 2. Abans de ficar l’esqueix al clot és pràctica molt convenient recobrir-lo amb fang pitjat. 3. Ficar l’esqueix de manera que sobresurti uns pocs centímetres per sobre del nivell del sòl. 4. A continuació fer una garangola a cada punt de plantació perquè mantingui l’aigua de reg i de pluja. 5. Per evitar trencament o arrencament dels esqueixos, es col·loca una canya a cada punt.

-

4 x 4 m on caben 625 plantes per ha. 5 x 5 m on caben 400 plantes per ha.

Com que es tracta d’una planta poc exigent, s’hi poden aprofitar tots els terrenys que, per les seves condicions climàtiques o de sol, no siguin ap-

88

La taperera sempre s’ha cultivat en associació amb fruiters de secà

89


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

DE LA TAPERERA

14.3. Manteniment

14.6. Recol·lecció

Com la majoria dels cultius de secà, la taperera agraeix les tasques superficials per conservar la humitat del sòl. Aquestes són necessàries durant els tres primers anys, fins que l’arrelament és definitiu. Als anys vinents, si el marc de plantació no és molt ample, es presenten dificultats per a fer las tasques a partir de principis d’estiu, per ocupar les tiges pràcticament tota la superfície; una planta al seu màxim vegetatiu pot arribar a tenir un perímetre de catorze passes. En el cas de cultiu associat, les plantes poden patir esqueixades importants ocasionades per les eines del tractor, que en segons quins casos pot arrancar-les senceres (alguns pagesos afirmen que l’arribada del tractor va suposar un greu inconvenient per a les tapereres, en substituir l’arada guiada per bèstia, més manejable i dirigible). És convenient marcar amb canyes el lloc que ocupa cada planta per veure la seva situació, cosa difícil a vegades des del tractor. Al cap de tres anys començarà la producció, en haver-se produït només les tasques i a sols les labors i adobat requerits pel cultiu associat. Per a una bona producció de tàperes es bo fer un guaret tardà, devers el març o abril.

La recol·lecció de la tàpera és una tasca laboriosa i feixuga. Per aquesta raó convé fer-la a primera hora del matí, abans que el sol sigui massa fort. A mitjan juny ja comencen a sortir les primeres tàperes i s’allarga la temporada fins a finals d’agost; la plena de la tàpera és la que té lloc el dia de Santa Margalida. Una taperera pot produir 1-3 kg de tàperes, encara que la producció pot ser superior en funció de la temperatura i les reserves d’aigua. Es recull diàriament al llarg dels 60 dies que dura la campanya. Una persona experimentada plega entre 12 i 15 kg diaris a la fase de plena producció. Ateses les nombroses espines que té, és necessària una certa pràctica per fer aquesta feina. Després de recol·lectar una planta no s’hi torna fins passats 8 dies, per així donar-li temps per a la formació de nous botons florals. Un cop collides les tàperes s’han de triar, apartant les branquetes o fulles que hi hagi mesclades i separant els peduncles encara aferrats.

14.4. Poda Al final de la vegetació, el mes d’octubre es fa cada any la poda, que consisteix en el tall de les tiges que ja s’han assecat sobre el sòl. D’aquesta manera es faciliten les feines d’hivern, l’aprofitament de la fulla seca per part del bestiar i la recol·lecció de la tàpera de l’any següent. No s’ha de podar abans de Sant Miquel, perquè la taperera podria tornar a treure brots.

14.5. Plagues i malalties La taperera és atacada per un escàs nombre de plagues. La que més la perjudica és una xinxa de color roig que succiona la saba a través de les fulles, produint picadures que s’observen com petits punts grocs. També és víctima de l’atac de les papallones de la col. A vegades, sobretot al final de la vegetació, s’observen símptomes a les fulles de malalties criptogàmiques; aquests atacs no presenten gravetat. 90

Collint tàperes. Font: Conselleria d’Agricultura i Pesca

91


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Les tàperes es classifiquen per mides, i se n’estableixen sis classes, de les quals la més apreciada és la tàpera més fina (menor diàmetre). Les categories són les següents: Nonparellines Surfines Capucines Capotes Fines Grosses

menors o iguals a 7 mm de 7 a 8 mm de 8 a 9 mm de 9 a 11 mm d’11 a 13 mm més de 13 mm

Durant les 24 hores següents des de la recol·lecció es preparen en aigua i sal, i s’envasa dins bótes. Així preparada, és enviada pels compradors locals als magatzems exportadors, on es classifica definitivament i es prepara per a la seva expedició.

14.7. Diferents aprofitaments El principal aprofitament d’aquesta planta es deriva de la recol·lecció i venda de les tàperes, les quals no són fruits, sinó poncelles que, en obrirse, es convertiran en flors. Són consumides com a aperitiu o additiu d’amanides i altres receptes de cuina, preparades en vinagre. Els taperots o cavalls són el vertader fruit de la taperera, i creixen una vegada ha caigut la flor. La seva recol·lecció és similar a la de les tàperes i es valoren, sobretot, els més petits i verds, de diàmetre inferior a

Tàperes envinagrades

Taperots. Font: Conselleria d’Agricultura i Pesca

92

CULTIU

DE LA TAPERERA

13 mm. No es recol·lecten els taperots endurits. Es preparen de la mateixa forma que les tàperes. El darrer aprofitament que ofereix la taperera consisteix en els brots tendres, que es recullen el maig, quan les tiges emergents fan un pam de llarg. Aquests brots es posen en vinagre i en un mes ja són aptes per al consum.

14.8. Varietats No existeix a Mallorca, ni a la resta de la península, una selecció de varietats dins aquesta espècie. Els agricultors es basen en les seves observacions directes a l’hora de la reproducció i recollida, i decideixen, a través d’una sèrie de caràcters distintius, si unes plantes són més acceptades que altres, com la quantitat d’espines, producció, etc. Cada població ha anat batejant el que ha considerat varietats separades amb diferents noms, i es fa realment difícil distingir-les en canviar de terme. Per això, que possiblement moltes d’elles es repeteixen. Els noms de varietats locals recollits són: Cavall, Rodona, Figa seca, Fulla rodona, Fina, Peluda, Boscana, Murada i Rossa. La varietat Rossa és coneguda per ser gran productora, mentre que la varietat Cavall és la més indicada per a la producció de cavalls o taperots, aquesta no té espines.

14.9. Situació actual de la taperera Com ja hem indicat, el cultiu de tàperes es concentra en els termes de Llubí, Campos i Felanitx. Actualment hi ha unes 350 hectàrees dedicades, exclusivament o no, a les tàperes, però a més de la meitat d’aquesta superfície no es recullen. La producció de l’any 1999 fou d’unes 200 t. Tot i constituir una important font de recursos per a les famílies on es dóna, han derivat en fracàs els intents d’intensificar la producció a través del cultiu. La introducció i posterior necessitat del tractor ha fet desaparèixer un gran nombre de plantes que abans eren acompanyants de cereals d’hivern i fruiters de secà. Es tracta d’un cultiu en franca recessió. Les importacions del nord d’Àfrica, on la mà d’obra és més barata, han convertit la tàpera en un cul-

93


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

tiu gens rendible. La recollida de la tàpera no surt a compte a ningú. Així, està en perill d’extinció una pràctica pagesa, de gran importància en un altre temps, quan l’esplet de tàperes es repartien entre l’amo de les tapereres i les recollidores i aquestes encara hi feien guanys. No fa tant de temps tampoc, era devers l’any 1987 o 1988, quan 1 kg de tàpera petita es pagava a 600 pts. i la grossa a 200 pts. Llavors eren moltes les dones i nins que anaven a collir-ne considerant-ho com uns diners extra; també hi havia homes a jornal que durant quinze dies es dedicaven a la tàpera per després envestir la recollida d’ametla. Enguany s’ha pagat la tàpera petita a 5 euros i la grossa a 1,5 euros; s’han mantingut els guanys de fa denou anys, però no les despeses, que són a l’alça.

CULTIU

DEL CACAUET

15. Cultiu del cacauet Arachis hypogaea L.

Parlam del cacauet mallorquí, de tres bessons i de clovella molt fluixa, amb un gust molt intens. Actualment se sembra de forma testimonial, exceptuant la zona de Muro i sa Pobla, on encara se’n comercialitza una quantitat considerable a les botigues de la zona.

15.1 Preparació del terreny i sembra Com més prest es fertilitzi el sòl, millor. El mes de gener és un bon moment per incorporar a la terra l’adob a base de fems i un fertilitzant mineral ric en fòsfor. Se solca el terreny amb tires de 10-15 cm de fondària i uns 60 cm d’amplària, i se sembren bessons de dos en dos cada pam i mig. Després es desplaça part de la terra dels crestalls per enterrar la llavor, uns 5-7 cm. La sembra és a finals d’abril o principis de maig, sempre en lluna vella. Antigament esperaven a haver collit el blat per sembrar els cacauets, de tard.

15.2. Reg i manteniment No és un cultiu que necessiti gaire d’aigua; es recomana regar-lo cada 15 dies, per inundació emprant els solcs, amb aspersió o, de manera més eficient, amb degoteig. Al cap de dues 2-3 regades i quan la cacauetera té un pam, es torna a passar l’arada per acostar més terra al voltant de la planta; aquesta operació es fa un parell de vegades fins que la planta queda recalçada enmig del solc. Per haver afegit terra a ambdós costats, cada arrel que surti durà cacauets i seran més bons de treure. Mentre la cacautera sigui petita podem passar l’arada per enmig dels solcs. Això ens permetrà desherbar la zona central del solc, però a la part superior sempre hi quedarà herba. Aquesta s’haurà de llevar a mà. El desherbat amb l’arada no es pot fer quan la planta és grossa, ja que hi ha perill de desarrelar-la.

94

95


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Una rotació molt practicada era cacauet/patata/blat. No s’ha de repetir el cultiu en uns quants anys. Es pot incloure un any de guaret o adob verd.

15.3. Recol·lecció i conservació Els cacauets es cullen els mesos d’octubre o novembre. El mes d’octubre es fa una observació d’alguns cacauets per veure si ja són granats o no. Es coneix perquè estan ben inflats i estructurats, cada bessó al seu lloc. Quan un cacauet té aspecte raquític i els bessons no ocupen el seu lloc, sinó que es desplacen de part a part dins la clovella, vol dir que encara li falten 8 o 10 dies. En aquesta època es corre el perill que, per homogeneïtzar la producció, es retardi en excés la collita, amb el risc que vénguin les baixes temperatures i no permeti assecar bé els cacauets a l’exterior. Per recollir els cacauets, primer s’arrabassen les plantes, a mà, amb uns gavilans o un arpellot, o amb el tractor adaptant qualsevol eina que faci de cullerot i arranqui les plantes sense fer-les malbé i deixant les arrels al descobert. Posteriorment, s’arrepleguen i s’elimina la terra, fent manats. Es porten els manats a un lloc assolellat, on els cacauets es puguin eixugar i torrar un poc al sol, durant 2-3 dies. Després s’han de ventar per retirar fulles, terra i altres. A continuació es destrien els cacauets bons d’aquells que no hagin madurat bé, podrits, etc. A terres molt fèrtils es produeixen uns 390 kg dins 3 horts de terra (0,13 ha).

CULTIU

DEL CACAUET

La seva aparició indica gestió errònia. El cuc mel·lo pot provocar problemes a terres on no s’ha fet una bona rotació de cultiu o s’hi ha incorporat matèria orgànica fresca (comentat a l’apartat del cultiu de la patata). L’eruga de la papallona de la col s’alimenta de les fulles, i no és tan agressiva. Si es considera necessari, s’ha d’emprar Bacillus thuringiensis. Altres problemes puntuals poden ser ocasionats pel cadell.

15.5. Situació actual En l’actualitat el cacauet mallorquí és poc rendible. La feina de recollecció està poc mecanitzada i els jornals van molt cars. Emperò, de moment, ningú no en fa en cultiu ecològic i podrien tenir sortida. Enguany, a Muro, s’han cobrat a 5 €/kg directament del consumidor.

15.4. Control de plagues La plaga més perillosa per a la cacautera és la manganella o cuc mel·lo, com el coneixen a Muro (Agryotes sp.). Aquest insecte viu davall terra i es pot alimentar de qualsevol cultiu subterrani tipus patatera, cacauetera, pastanaga...

96

97


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

16. Cultiu del ciuró Cicer arietinum L.

16.1. Exigències en el sòl Actualment es dediquen les terres més bones als ciurons, però antigament era a l’inrevés. Les terres més bones sempre es dedicaven al blat, ja que hi havia fam i el pa era més necessari. Els ciurons, llenties, pèsols i altres llegums per al consum de la casa es feien als capgirons (cantonades) de terres més primes. Segons els pagesos consultats, plovia molt més i els ciurons es feien bé pertot. Ara, per contra, necessiten terres més bones.

16.2. Preparació del sòl i sembra La preparació de la terra s’inicia amb les primeres plogudes de finals d’agost. A l’hora de llaurar, es passa l’arada d’orelló de dues pales. Es fa una passada fonda per girar la terra i posar al descobert tot tipus de llavors, bulbs, etc., de vegetació espontània perquè el sol les cremi. Es passen els cultivadors després de cada ploguda quan l’herba comença a néixer.

Les passades són necessàries per conservar la humitat

98

CULTIU

DEL CIURÓ

El mes de novembre és el millor per fertilitzar la terra. S’incorporen a la terra fems orgànics de sestadors, galliners, solls, etc. Si no en tenim, emprarem, qualque fertilitzant orgànic o mineral, i s’incorpora superficialment al sòl. La sembra comença a mitjan gener; les zones més humides de l’illa, emperò, són més susceptibles als atacs de cendrada. En aquests indrets, convé esperar fins a febrer. Com a màxim s’ha de sembrar a final de febrer, principi de març. Qualque any, si és molt sec, es pot passar el cilindre després d’haver sembrat. Així la llavor queda més compactada i els coloms no se la mengen. El gran inconvenient dels ciurons en cultiu ecològic és el control de les adventícies. S’han de fer moltes passades d’arada i cultivadors abans de sembrar-los per eliminar tanta herba com es pugui. Si un any plou molt a la primavera, i herba agafa molta força, és possible que aquesta passi davant els ciurons en creixement i els tapi. És un cas excepcional, i també indicatiu de mala preparació de la terra. Una vegada feta la sembra, es pot passar entre línies fins que les plantes així ho permetin. Antigament llevaven les calcigades i les altres herbes manualment, pràctica en total desús. L’únic problema fitosanitari dels ciurons és la cendrada, que es tracta amb sofre. Les produccions varien segons l’any. Poden oscil·lar entre 250 kg/ha en temporades fluixes i 1.400kg/ha a les bones.

Sementer de ciurons al març a Santa Eugènia

99


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

CULTIU

16.3. Recol·lecció

17. Cultiu de la ruca

El ciuró és el darrer cultiu extensiu que es cull en el mes d’agost. S’empra una màquina recol·lectora normal amb un garbell especial. Després de la collita, els ciurons deixen una costra de sal perjudicial per al proper cultiu, de manera que s’haurà d’esperar que hagi plogut un mínim, i que es filtri amb l’aigua. A Mallorca no hi ha cap indústria dedicada als ciurons, i això provoca que no es trobin porgadores especials. Per tant, els ciurons mallorquins són bruts i costosos de destriar, cosa que el situa en clar desavantatge comercialment parlant, en comparació amb el ciuró foraster. L’aspecte d’aquest és més regular i amb uniformitat de color.

Eruca sativa Mill.

16.4. Rotacions Una rotació típica és ciuró-blat-civada o ordi, aprofitant la fixació terrestre de nitrogen que el ciuró, com a llegum, suposa. Cada 5-6 anys es deixa descansar el sòl, aprofitant per baixar l’índex d’adventícies. Durant any, la terra no s’ha de treballar fins que hagi plogut a bastament i arribi a 30 cm de fondària. No es fan associacions a nivell extensiu. Per a horts és vàlid el que s’ha esmentat per al cultiu de la mongeta.

DE LA RUCA

17.1. Sembra i aprofitament Es pot sembrar directament en el sòl, encara que millor si es parteix de planter. Se sembra amb una distància mínima de 25 cm entre plantes. Mai no ha de quedar una plantació espessa, perquè la fulla no es desenvolupa correctament. Després de la primera regada de sembra, en principi li és suficient amb l’aigua de pluja que faci durant l’hivern. La llavor és molt fàcil de recollir, ja que es troba dins bajoques. Es poden treure 3 o 4 tallades de fulla. Quan les temperatures són molt altes, puja a flor molt aviat. Al final del cultiu acumula un gust picant un poc massa fort. Al contrari de l’alfabeguera, no aguanta gaire temps una vegada recol·lectada.

El planter de ruca es cobreix en els mesos d’hivern

100

101


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

Com que és una crucífera, s’ha de vigilar de no sembrar-ne una altra seguidament, ni tampoc una espècie que sigui de fulla (segons el calendari lunar). Sí que és correcte qualque cultiu poc exigent, com ceba, lletuga o alls.

CULTIU

DE L’ALFABEGUERA

18. Cultiu de l’alfabeguera Ocimum basilicum L.

Es comença el planter a principis de març, dins safates de plàstic. Atès la mida reduïda de la llavor, s’ha de vigilar que no quedi gaire enterrada. Se sembra per línies directament en el terreny, una planta cada 25 cm. Requereix molta matèria orgànica, i no gaire aigua, dos pics per setmana durant els mesos de més calor. És un cultiu fàcil que sempre ve associat amb files de tomatiguera, pebrer o carabassa. A partir de finals de maig ja es pot anar tallant, així com ho necessitem. El juliol apareix el risc d’espigar, i per això s’han de practicar podes bastant severes. Aquestes es fan per sota de les branques secundàries. A principis de setembre, la llavor es recull, de les plantes de més qualitat i producció. L’espiga s’asseca i es recull. Els rams d’alfabeguera tallats es conserven, hidratades per la zona del tall, fins una setmana.

Cultiu de ruca amb reg per degoteig

17.2. Plagues El principal contrari de la ruca és el txelicó (Epitrix cucumeris), del qual hem parlat en el cultiu de la col. L’acció d’aquest insecte limita la sembra de setembre fins a abril-maig. Si es vol recollir durant l’estiu s’ha de sembrar dins hivernacle, on aquest insecte no pega tant, o també regant per aspersió, per a la seva incomoditat en ambients humits.

102

103


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

BIBLIOGRAFIA ALONSO, A. M. I GUZMÁN, G.: Cultivo de hortícolas en agricultura ecológica. Consejería de Agricultura y Pesca-Junta de Andalucía, Sevilla. ARQUÉ VILAR, J. I OLMO NADAL, D. (2005): “El ajo y su cultivo ecológico”. A: La Fertilidad de la Tierra, 22. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. ARBUNIÉS, J. ET AL. (2002): Los setos en el medio rural. Monográficos Bio Lur, 1. Asociación Bio Lur Navarra, Tafalla. AUBERT, C.: Técnicas de base de la agricultura natural. Asociación Europea de Agricultura y de Higiene Biológicas, Sainte Genevieve des Sois. BASTIDA, C. (2007): “La alubia, alimento también para la tierra (y II)”. A La Fertilidad de la Tierra, 28. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. BUENO, M. (2003): “El cultivo de la zanahoria”. A: La Fertilidad de la Tierra, 11. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. BUENO, M. (2002): “El cultivo del tomate”. A: La Fertilidad de la Tierra, 9. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. Butlletins bimensuals del Grup d’Agricultura Ecològica (GAE). 1984, 1985. Autoeditats. Mallorca. DOMÍNGUEZ, A., ROSELLÓ, J. I AGUADO, J. (2002): Diseño y manejo de la diversidad vegetal en agricultura ecológica. Cuadernos de agricultura ecológica. M.V. PHYTOMA-España i SEAE, València. GUZMÁN, G. I ALONSO, A. M. (1998): Cultivo de hortícolas en agricultura ecológica. Plan de formación, Boletín núm. 3.3. CAAE, Sevilla.

BIBLIOIGRAFIA

HALSOUET, P. (2005): El puerro. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográficos Bio Lur, 3. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. HALSOUET, P. (2005): El tomate. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográficos Bio Lur, 4. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. HALSOUET, P. I SANTIAGO, M. (2005): La lechuga. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográficos Bio Lur, 5. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. HALSOUET, P. I SANTIAGO, M. (2005): La patata. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográficos Bio Lur, 7. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. LABRADOR, J., PORCUNA, J.L., I BELLO, A.(2006): Manual de Agricultura y Ganadería Ecológica. Sociedad Española de Agricultura Ecológica. Eumedia. Madrid LLANOS, M. I DALMAU, A. (1970): Preparación del terreno en cultivos de huerta. Hojas Divulgadoras nº 3-62H. Ministeri d’Agricultura, Madrid. MAROTO, J.V. (1986): Horticultura herbácea especial. Ediciones MundiPrensa. Madrid Principals plagues de la patata a les Illes Balears (2007). Conselleria d’Agricultura i Pesca OLMO, D. I RUIZ, A. (2006): “Los melones, un regalo del verano”. A La Fertilidad de la Tierra, 25. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. ROGER, J. M.: El cultivo de la patata. Libros y cuadernos técnicos. Asociación Vida Sana, Barcelona.

GUZMÁN, G. I ALONSO, A. M. (2000): Las rotaciones y los policultivos en el manejo de plagas y enfermedades en agricultura ecológica. Plan de formación, Boletín núm. 4.2. CAAE, Sevilla.

ROSSELLÓ I OLTRA, J. (2006): “Cultivo del pimiento”. A: La Fertilidad de la Tierra, 24. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

104

105


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

SANTIAGO, M. (2005): La alubia. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográficos Bio Lur, 6. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): El desherbado. Manejo de las adventicias en agricultura ecológica. Monográficos Bio Lur, 8. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): Rotaciones y asociaciones de cultivos. Monográficos Bio Lur, 9. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): Viveros. Manejo de las adventicias en agricultura ecológica. Producción de plántula hortícola. Monográficos Bio Lur, 10. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SISQUELLA, M. (COORD.) (2000): Ponències del curs: Especialització en Horticultura Ecológica. Escola Agrària de Manresa, Manresa. TORRES, D.: El cultivo del tomate. Libros y cuadernos técnicos. Asociación Vida Sana, Barcelona.

ANNEXOS

ANNEXOS Famílies botàniques Solanàcies Liliàcies Lleguminoses Quenopodiàcies Crucíferes Compostes Cucurbitàcies Umbel·líferes Gramínies Rosàcies Labiades Convolvulàcies

Mètodes de control de vegetació espontània Mètode de control

Observacions

Manualment

Eficaç però costós, rendible per a alguns cultius de sembra directa, cultius amb bon preu de mercat i explotacions familiars Sobretot s’associa al cultiu de fruiters, manteniment de camins i voreres; pot ser útil en estats avançats de cultiu, o cultius plurianuals Cultivadors, rasde de discs, txisel, etc. no giren la terra i treballen en superfície. Ben útils els de tracció animal o humana, com la bicicleta amb arada Poc emprat a Mallorca, però amb bons resultats allà on és rendible el seu ús Pot ser orgànic (palla, alga, serradís, paper, clovella d’ametla) o de síntesi (plàstic). L’efectivitat del primer depèn del material i del gruix. Per a molts cultius s’entén com un element més, i permet, a més, avançar produccions

Desbrossat Eines Tèrmicament Encoixinat

106

Tomàtiga, patata, albergínia, pebre All, ceba, porro, grell, espàrrec Xítxero, ciuró, fava, favó, mongeta, soja, veça, cacauet, llentia Remolatxa, espinac, bleda Col borratxona, col llombarda, coliflor, bròquil, nap, colinap, rave, ruca Lletuga, endívia, card, carxofa, cama-roja, compostes Meló, síndria, carabassó, carabassa, cogombre Pastanaga, api, julivert, fonoll Blat de moro, blat, civada, ordi Maduixa Alfabeguera Monei

107


Per a planter a terra, l’únic control de l’herba és el manual

108 109

Alt consum energètic, sola de llaurada

Inconvenients

Font: Sauca, E. i Urabayen, D. (2005)

Pràctic, multiusos i manejable

Avantatges

No és adaptable a línies de cultiu. Poca acció a sòls forts i plantes ben arrelades

Barat i versàtil

Herba en estats avançats

Herba en estats avançats

Baix

Camp d’aplicació

Mitjà

Efecte sobre la mineralització

Cap

2-4 cm

Mitjà

Efecte sobre els organismes del sòl

Esponja

Apte a tot tipus de sòl, pràctic

Herba en estats primaris

15-75 cm

Mitjà

Cap

Esponja, romp crosta

Eina feixuga i cara. Mala adaptació

Idoni per incorporar herba lignificada

Herba en estats avançats

Mínim 25 cm

Alt

Baix

Aireja en fondària

Arranca, cobreix i mescla

No va bé llevar herba en cultiu

Simple i econòmic

Tots els estats

40 cm

Baix

Oxigena

Aireja i romp sola

Arranca i mescla

Crea sola, pèrdua de matèria orgànica, pujada de llavors, gira horitzons

Neteja a fons

Herba en estats primaris

Variable

Molt alt

Perniciós

Aireja i mescla

Volteja

Forma sola, costós en energia i doblers, molt agressiu per a la afauna del sòl

Deixa terra molt triga i fina

Herba avançada

15 cm

Alt

Perniciós

Crea sola, desfà

Capola i mescla

MALLORCA

Distància entre Variable eixos

Triga i desfà

Efecte sobre l’estructura del sòl

Cobreix i arranca

Font: Domínguez, A. i Rosselló, J. (2002)

Cobreix i arranca

Densitat de sembra

Varis, segons eina

Compostatge Fresadora

Estratègies per al maneig de vegetació espontània

Funcionament

Adob verd Arada de pales

L’alternança de cultius dificulta l’especialització de l’herba, sobretot si són famílies molt diferents quant a exploració del sòl, capacitat vegetativa i gestió d’aquests (reguiu o a la seca) S’aprofita millor l’espai deixant menys espai per a l’herba. Són bones aquelles associacions amb plantes entapissants i de port erecte Són aquells que per la seva manera de cultivar-se o per la seva competència interrompen el cicle reproductiu de l’herba (carabassa, meló a la seca) Una sembra d’adob verd, alta densitat i ràpid creixement asfixia les competidores. Si s’empren les pròpies adventícies d’adob verd, aquestes s’han d’incorporar abans de la formació de llavors, i en redueix el banc potencial. Uns fems ben compostats són lliures de llavors i patògens per les altes temperatures que han assolit. Altes densitats i el disseny influeixen també a controlar l’herba. Cisell

Rotació de cultius

Rascle de discs

Cultius netejadors

Cultivadors

Efectes

Rascle de pues

Estratègia

Motocultor

Associació de cultius

ECOLÒGICA A

Maquinària apta per controlar les adventícies

L’HORTICULTURA ANNEXOS


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

ANNEXOS

Calendari de l’hortalissa de temporada Productes fitosanitaris autoritzats pel Reglament de la Producció Ecològica, emprats en horticultura ecològica Producte Rotenona

Camp d’acció Insecticida

Oli de Neem

Insecticida

Piretrina Bacillus thuringiensis Sofre Coure

Insecticida, efecte de xoc Insecticida Fungicida i acaricida Fungicida

Sulfat de ferro Oli de parafina Sabó potàssic

Desinfectant i repel·lent Insecticida

Emprivada d’ortiga

Reforçant, augmenta la vitalitat de la planta Reforçant, antivíric de les hortícoles Repel·lent i reforçant

Llet desnatada Extracte d’all

Insecticida

Plaga o malaltia Tot tipus d’insectes efecte de xoc Tot tipus d’insectes i repel·lent Tot tipus d’insectes

Observacions Perjudicial per a fauna benèfica Més benèvol amb el medi Emprat per conservar gra Larves de papallones, Efectes visibles dos o escarabats, mosques tres dies més tard Oïdi i aranya roja Curatiu Quasi totes les malalties fúngiques Fongs i caragols Ous i insectes hivernants Pugó, caparreta, pugó de Sant Josep, copinyó, etc.

Virus Tot tipus de comensals

Febrer

Tomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col llombarda, col, carabassa, coliflor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xítxero, espinac, endívia, patata, grell, julivert, carxofa blanca, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

Març

Moniato, lletuga, col, col lombarda, carabassa, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, espinac, endívia, patata, grell, julivert, carxofa blanca i negra, all tendre, espàrreg, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

Abril

Lletuga, col, col lombarda, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, espinac, grell, julivert, carxofa blanca i negra, maduixa, all tendre, espàreg, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

Maig

Cogombre, tomàtiga d’ensalada, carabassó, mongeta fina, mongeta ample, lletuga, col llombarda, col, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, julivert, maduixa, all tendre, ruca, fonoll, pastanaga, api, colinap, porro

Juny

Tomàtiga d’ensalada, cogombre, carabassó, pebre verd, mongeta fina, mongeta ample, lletuga, col lombarda, col, nap, remolatxa, bleda, espinac, julivert, carabassa, blat de moro, pastanaga, api, colinap, porro

Juliol

Tomàtiga d’ensalada, de pruna; meló, albergínia, cogombre, carabassó, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fina i ample, lletuga, carabassa, nap, remolatxa, bleda, espinac, patata, all, ceba, julivert, pipes de gira-sol, blat de moro, pastanaga, api, porro

Agost

Tomàtiga d’ensalada, de pruna, de ramellet; meló, albergínia, cogombre, carabassó, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fina, lletuga, carabassa, nap, remolatxa, bleda, espinac, patata, all, pipes de girasol, blat de moro, ciuró, faves, pastanaga, api, porro

Setembre

Tomàtiga d’ensalada, de pruna, de ramellet; meló, albergínia, carabassa, carabassó, cogombre, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fina, lletuga, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, patata, all, ceba, julivert, ciuró, pastanaga, api, porro

Octubre

Tomàtiga d’ensalada, de pruna, de ramellet, meló, albergínia, carabassó, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fina, moniato, lletuga, col, col llombarda, carabassa, colifor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, espinac, endívia rissada, patata, all, ceba, julivert, cacauet, ruca, fonoll, pastanaga, api, colinap, porro

Novembre

Tomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col, col lombarda, carabassa, coliflor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, espinac, endívia, patata, all, ceba, julivert, cama-roja, cacauet, ruca, fonoll, pastanaga, api, porro

Desembre

Tomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col, col llombarda, col de Brussel·les, carabassa, coliflor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, endívia, patata, all, ceba, grell, julivert, cama-roja, ruca, fonoll, pastanaga, api,

Preventiu Per tractar ferides o crear barreres Tractament d’hivern De fàcil preparació domèstica, 2% de sabó negre dins aigua També actua com a adob foliar i radicular També preventiu de les malalties fúngiques També preveu la cendrada

La majoria de magatzems agrícoles disposen de productes autoritzats en agricultura ecològica

110

Gener

Tomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col llombarda, col, carabassa, coliflor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, espinacs, endívia, patata, grell, julivert, all, cama-roja, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro


Associacions i rotacions d’hortalisses Cultiu

Bones associacions

Males associacions

Bons cultius precedents

All

Fruiters, pastanaga, remolatxa, maduixa, ceba, porro, tomàtiga, lletuga

Col, xítxeros, mongeta

Lleguminoses

Carxofa

Lletuga, faves, xítxeros

Mongeta d’enfilar

Remolatxa, api, cogombre, espinacs, lletuga, albergínia, carabassa, col, maduixa, pastanaga

All, ceba, tomàtiga, xítxeros

Api

Cols, espinacs, mongeta, porro, xítxaro, tomàtiga

Carabassó

Bons cultius següents

Blat de moro, ceba

Faves, meló, lletuga

Pastanaga, fonoll, julivert

Lleguminoses

Cols, nap, bròquil, rave

Alfabeguera, mongeta, ceba, col, caputxina, blat de moro

Cogombre

Lleguminoses

Cols, nap, bròquil, rave

Ceba

All, pastanaga, cogombre, lletuga, tomàtiga, maduixa, camamil·la, remolatxa

Xítxaro, mongeta, col, porro

Crucíferes

Col

Pastanaga, api, cogombre, espinacs, trèvol, xítxeros, lletuga, aromàtiques, cànem, ceba, patata

All, ceba, mongeta, maduixa, fonoll

Lleguminoses, rave, espinacs

Coliflor

Api, tomàtiga, facèlia, mongeta

Col, ceba, patata

Espinacs

Colinap

Remolatxa, espinacs, mongeta, lletuga, tomàtiga, porro, xítxeros

Fonoll

Espinacs, lletuga

Espinacs

Api, col, maduixa, mongeta, xítxeros, rave, lletuga

Remolatxa

Tots, excepte bleda i remolatxa

Xítxaro

Pastanaga, api, col, espinacs, rave, lletuga, blat de moro, nap, patata, cogombre

Mongeta, ceba, porro, tomàtiga, julivert

Fonoll

Cogombre, lletuga, cama-roja

Mongeta, tomàtiga, colinap

Xítxeros

Mongeta baixa

Remolatxa, api, col, borratja, cogombre, maduixa, xítxero, patata, rave, valeriana, tomàtiga, pastanaga

Fonoll, ceba, porro

Pastanaga

Enciam

Colinap, cogombre, espinacs, mongeta, xítxeros, rave, tomàtiga, carxofa, ceba, pastanaga, porro

Gira-sol, api, julivert

Cogombre

Api, col, espinacs, fonoll, mongeta, lletuga, ceba, blat de moro

Carabassa, patata, tomàtiga

Pebre

Albergínia, pastanaga, col, tomàtiga, alfabreguera

Fonoll, xítxeros

Porro

Ceba, pastanaga, api, espinacs, maduixa, tomàtiga, lletuga

Mongeta, xítxeros, rave

Rave

Pastanaga, lletuga, tomàtiga, menta

Cogombre, mongeta

Tomàtiga

Pastanaga, api, espinacs, mongeta, ceba, julivert, porro, lletuga, calèndula

Remolatxa, col llombarda, fonoll, xítxeros, cogombre, patata

Colinap, espinacs, mostassa

Pastanaga

Ceba, xítxeros, alfals, mongeta, lletuga, patata, porro, rave, tomàtiga, veça, romaní, sàlvia

Fonoll, julivert, api, menta

Porro

Síndria

Pebre

Espinacs

Col, rave Cols

Cama-roja

Faves, mostassa Pastanaga, julivert

Mongeta, cama-roja

Cereals, alls

Meló

Liliàcies, col, lletuga

Carabassa

Col, mongeta, blat de moro, caputxina

Patata

Patata

Albergínia, col, xítxeros, faves, mongeta, blat de moro, rave, pastanaga, cànem, julivert, calèndula

Carabassa, gira-sol, maduixa, cogombre, tomàtiga

Albergínia

Mongeta, favó

Moniato

Cereals, alfals

Cereals, ceba

Faves

Espinacs, blat de moro, lletuga, patata, romaní, cereals, maduixa

Blat de moro

Carabassa, xítxeros, faves, mongeta, meló, patata, veça, cogombre, síndria

Maduixa

Faves, espinacs

Gira-sol

Cols


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

ANNEXOS

Taula de sembres i traspantaments d’hortalisses Gener Patata primerenca

Febrer

Març

SD

SD

Abril

Maig

Juny

Patata d’estiu Tomàtiga

TC, PL

Tomàtiga de pruna Tomàtiga de ramellet

TC, PL

TC

TA

TA

PL

PL

TA

TA

PL

PL

TA

TA

Pebre verd

PL

PL

TC

TA

TA

Pebre vermell

PL

PL

TC

TA

TA

Pebre blau

PL

PL

TC

TA

TA

Albergínia

PL

TC, PL

TC

TA

TA

Ceba boba

TA

TA

TA

TA

TA

Ceba blanca mallorquina

Juliol

Agost

SD

SD

Grell

SD

Porro

PL, TC

PL, TC

All

SD

SD

All tendre

SD

Pastanaga

Sembra tot l’any i sota coberta els mesos freds

Api

Sembra tot l’any

Julivert

Sembra tot l’any

Fonoll

TC

TC, TA

Moniato

TA

TA

TA

TA

TA

TA

TA

PL

Cogombre

PL

PL, TC

TC

TA

TA

Carabassó

PL

TC, PL

TA

TA

TA

Carabassa

PL

TC

TC

TA

Meló

PL

PL

TC

TA

TA

Síndria

PL

PL

PL, TC

TA

TA

Bleda

Sembra tot l’any

Remolatxa

Sembra tot l’any

114

PL

TA SD

Novembre

Desembre

PL

PL

PL

PL

PL1

Ceba tendra PL

Octubre

TA

PL

PL

PL

PL

TA

TA

TA, TC

TA, TC

TC

SD

SD

SD

TA

TA

TC

TC

SD

SD

TA, TC

TA, TC

TA

Ceba de guardar

Setembre

TA SD

TA

SD PL

TA

115


L’HORTICULTURA

ECOLÒGICA A

MALLORCA

ANNEXOS

Taula de sembres i transplants d’hortalisses Gener

Febrer

Març

Maduixa

TA

TA

Lletuga

Trasplantament tot l’any i planter un mes i mig abans

Blat de moro

Abril

Maig

SD

SD

Juny

Endívia

Juliol

PL

Carxofa blanca

PL

Setembre

PL

TA

Gira-sol

SD

Desembre

TA

TA

TA

TA

TA

TA

SD

SD

SD

SD

SD

TA

SD

SD

Mongeta

SD a cobert SD

SD

SD

SD

SD a cobert

SD SD

Soja

SD

SD

SD SD

SD SD

SD

Col borratxona

TA

TA

Col llombarda

TA

TA

SD PL

Col de Brussel·les Coliflor

SD

SD

Cacauet Cigró

Novembre

SD

Xítxero per bajoca Fava

Octubre

TA

Carxofa negra Xítxero

Agost

TA

TA

Ruca

TA, PL

TA, PL

TA

TA

PL

Nap

SD

SD

SD

SD

Rave

SD

Ravenet

SD

SD

SD

SD

TA

PL

TA

TA

TA TA

TA

TA

TA

TA

TA

PL

TA

TA

TA

PL

TA, PL

TA,PL

TA, PL

TA, PL

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

SD

Sembra directa (SD), preparació de planter (PL), trasplantament a cobert (TC), trasplantament a l’aire lliure (TA)

116

117


Horticultura Ecologica a Mallorca