Issuu on Google+

Microsoft

Volumen 1, nº 1

Inici democrà cia

Fecha del bole n

Puntos de interé s especial: •

Destaque brevemente un punto de interé s.

Destaque brevemente un punto de interé s.

Destaque brevemente un punto de interé s.

Destaque brevemente un punto de interé s.

Tı́tulo del artı́culo principal

Este ar culo puede incluir 175 -225 palabras. El propósito del bole n es proporcionar información especializada para un público determinado. Los bole nes cons tuyen un buen método publicitario para sus productos o servicios, además de otorgar credibilidad y afianzar la imagen de su organización tanto fuera como dentro de ella.

Contenido:

Artículo interior

2

Artículo interior

2

Artículo interior

2

En primer lugar, determine el público al que va dirigido el bole n; por ejemplo, empleados o personas interesadas en un producto o servicio. Cree una lista de direcciones a par r de las tarjetas de res-

puesta, hojas de información de clientes, tarjetas de presentación obtenidas en ferias o listas de miembros. Puede adquirir también una lista de direcciones de una organización.

formación. Sus clientes o empleados esperarán su publicación.

Publisher incluye numerosas publicaciones que se ajustan al es lo de su bole n. A con nuación, establezca el empo y el dinero que puede inver r. Estos factores le ayudarán a determinar la frecuencia con la que publicará el bole n y su extensión. Se recomienda publicar un bolen al menos trimestralmente, con el fin de que se considere una fuente constante de in-

Pie de imagen o gráfico.

Tı́tulo del artı́culo secundario

Jaume Company Ferrer Artículo interior

Artículo interior

3

4

Artículo interior

5

Artículo interior

6

Este ar culo puede incluir 75125 palabras. El tulo es una parte importante del bole n y debe pensarlo con detenimiento. Debe representar fielmente y con pocas palabras el contenido del ar culo y despertar el interés del público por leerlo. Escriba primero el tulo. De esta manera, el tulo le ayudará a desarrollar el ar culo

centrado en este punto.

4t ESO

Algunos ejemplos: Premio internacional para un producto, ¡Este nuevo producto le ahorrará empo! y Próxima apertura de una oficina cerca de usted.

Història 19/03/2012 2a avaluació Francisca Nicolau Colom


Índex Pàgina 1. Portada Pàgina 2. Índex Pàgina 3. La transició espanyola. Pàgina 4. Les primeres eleccions després de la dictadura. Pàgina 5. El govern d’Adolfo Suárez. Pàgina 6. La Cons tució del 1978. Pàgina 7. El cop d’estat. Pàgines 8 i 9. El govern de Calvo Sotelo. Pàgines 10, 11 i 12. El govern de Felipe González. Pàgines 13 i 14. El govern de José María Aznar. Pàgines 15 i 16. El govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Pàgina 17. El govern de Mariano Rajoy. Pàgina 18. Opinió personal. Pàgina 19. Bibliografia.


La transició espanyola Després de la mort de Franco, dia 20 de noviembre de 1975, Joan Carles I va ser proclamat rei dos dies després en un context polí c de gran incertesa. S'iniciava un complex procés de transició que portaria de la dictadura a un sistema democrà c. El Rei va confirmar en el seu lloc al President del Govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro. No obstant això, aviat es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polí ques sota el seu Govern, el que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el President del Govern va presentar la seva dimissió al rei el dia 1 de juliol de 1976. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per Adolfo Suárez, qui s'encarregaria d'entaular les converses amb els principals líders dels diferents par ts polí cs i forces socials, de cara a instaurar un règim democrà c a Espanya. Per aconseguir-ho, es va elaborar una nova Llei Fonamental, la vuitena, la Llei per a la Reforma Polí ca que va ser finalment aprovada per les Corts i sotmesa a referèndum el dia 15 de desembre de 1976.

Aquesta llei es va promulgar el 4 de gener de 1977. Aquesta norma contenia la derogació tàcita del sistema polí c franquista en només cinc ar cles i una convocatòria d'eleccions democrà ques. Aquestes eleccions es van celebrar finalment el dia 15 de juny de 1977. Eren les primeres eleccions democrà ques des de la Guerra Civil. Unió de Centre Democrà c resultar el par t més votat. Va ser el par t encarregat de formar govern. Estava liderat per Adolfo Suárez. A par r d'aquest moment va començar el procés de construcció de la Democràcia a Espanya i de la redacció d'una nova cons tució. El 6 de desembre de 1978 es va aprovar en referèndum la Cons tució Espanyola, entrant en vigor el 29 de desem-

trant en vigor el 29 de desembre. A principis de 1981 va dimi r Adolfo Suárez a causa del distanciament amb el Rei i a les pressions internes del seu par t. Durant la celebració de la votació al Congrés dels Diputats per triar com a successor a Leopoldo Calvo-Sotelo es va produir el cop d'Estat dirigit per Antonio Tejero, Alfonso Armada i Jaime Milans, entre d'altres. El cop, conegut com 23-F, va fracassar. Les tensions internes de la UCD provocarien la seva desintegració al llarg de 1981 i 1982. El segment democris à acabaria integrant-se amb Aliança Popular. Els membres més pròxims a la socialdemocràcia s'unirien a les files del Par t Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Que va succeir a la UCD després d'obtenir majoria absoluta en les eleccions generals del 82, ocupant 202 dels 350 escons, i començant així la II Legislatura d'Espanya.


Les primeres eleccions després de la dictadura escons. Així li arrabassa l'hegemonia en l'esquerra al PCE, par t que s'havia dis ngit per la seva lluita contra el franquisme, i que liderat per l'històric San ago Carrillo obté el tercer lloc amb 19 diputats.

Les eleccions generals legislaves d'Espanya de l'any 1977 van ser celebrades el dimecres 15 de juny. Quaranta-un anys després de les úl mes eleccions generals a Espanya celebrades durant la Segona República. Els espanyols aposten per la moderació al primar els par ts de centredreta i centreesquerra. El nou president del govern, Adolfo Suárez, va ser nomenat al juliol de 1976 pel Rei per tal de conduir la reforma polí ca. Lidera i crea la Unió de Centre Democrà c, que aconsegueix guanyar les eleccions quedant -se a uns escons de la majoria absoluta. Felipe González lidera el PSOE des de 1974 i és el cap de llista d'aquest par t, obtenint la segona posició amb quasi 120

A la dreta de la UCD, Manuel Fraga, qui va ser ministre portaveu i de Turisme durant els anys del desarrollisme franquista i, posteriorment, vicepresident i ministre d'Interior del primer govern del rei Joan Carles, lidera la Federació de Par ts d'Aliança Popular que obté 16 diputats. El PSP del professor Enrique Tierno Galván concorre a les eleccions amb diversos parts que havien format part de la Federació de Par ts Socialistes, sota el nom Unitat Socialista, va obtener 6 escons. La Federació de la Democràcia Cris ana, liderada per Joaquín Ruiz-Giménez s'estavella en les eleccions. La ultradreta no obté cap escó. Cap dels tradicionals par ts republicans, menys l'excepció del en aquell dies influent Par t Comunista, ni els seus

Hereus (Esquerra Republicana, Acció Republicana Democrà ca Espanyola, Esquerra Republicana de Catalunya) van poder par cipar en aquestes eleccions, ja que no se'ls va concedir la legalitat fins a uns mesos després de les eleccions.


El govern d’adolfo suárez Les Corts que havien sor t de les eleccions del 1977 van aprobar la Cons tució espanyola el 6 de desembre de 1978. El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. El seu primer error en aquest període va ser evitar la presentació del seu programa de govern davant el Congrés, el que li va posar en contra d'algun grup, com el Par t Socialista Andalús, que pensava donar-li suport. D'altra banda, el triomf a les eleccions generals va quedar en segon pla després de l'accés de l'esquerra als principals ajuntaments del país després de les primeres eleccions municipals d’abril. L'acord entre el PSOE i el PCE va permetre que les grans ciutats espanyoles fossin governades per alcalde de par ts de l'oposició. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polí ques, socials i econòmiques. El 1980, el PSOE va presentar una moció de censura que, va deteriorar encara més la imatge d'un Suárez desproveït de suports en el seu propi par t. Finalment la falta de sintonia amb el Rei Joan Carles i les tensions creixents en el seu propi par t, el van portar a presentar la seva dimissió el 29 de gener de 1981.

En el seu missatge al poble espanyol va afirmar:

la Corona com a principals factors per a la seva dimissió.

‘Jo no vull que el sistema democrà c de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la història d'Espanya’.

Altres autors com Gregorio Morán refereixen un episodi concret que conjumina les amenaces militars amb la falta de suport real, tot això unit a la rebel·lió en marxa dels membres democrisans del seu par t, que haurien pactat ja amb els d'Aliança Popular, com les causes decisives de la dimissió.

Això va donar peu a pensar que renunciava per la pressió dels militars. Aquesta teoria va semblar confirmada per l'intent de cop d'estat que va tenir lloc durant la inves dura de Leopoldo Calvo-Sotelo. No obstant això, alguns autors insisteixen en el cansament i la falta de suport de

L’any 1981, el rei li va concedir el tol de duc de Suárez pel seu paper en el procés de transició.


La constitució de 1978 Té una gran importancia ja que és la norma suprema de l'ordenament jurídic del Regne d'Espanya, a la qual estan subjectes els poders públics i ciutadans d'Espanya, en vigor des del 29 de desembre de 1978. Va ser ra ficada en referèndum el 6 de desembre de 1978, sent posteriorment sancionada pel Rei Joan Carles I el 27 de desembre i publicada al BOE el 29 de desembre del mateix any. La promulgació de la Cons tució va implicar la culminació de l'anomenada Transició Espanyola. El seu tol preliminar proclama un Estat social i democrà c de Dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la jus cia, la igualtat i el pluralisme polí c. Així mateix, es consolida el principi de sobirania popular i s'estableix la monarquia parlamentària com a forma de Govern. La Cons tució estableix una organització territorial basada en l'autonomia de municipis, províncies i comunitats autònomes. Després del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gaudeixen d'una autonomia de naturalesa polí ca que configura a Espanya com un Estat regional. Les en tats locals, com els municipis i les províncies, gaudeixen d'una autonomia de naturalesa

administra va, les ins tucions actuen en base a criteris d'oportunitat dins del marc legal fixat per l'Estat i les comunitats autònomes.

Tant el Congrés com el Senat exerceixen una tasca de control polí c sobre el Govern. El Govern dirigeix el poder execuu, incloent l'Administració Pública. Els membres del Govern són designats pel president, i al seu costat, componen el Consell de Ministres, òrgan que ocupa la cúspide del poder execu u.

El Rei és el Cap de l'Estat. Els seus actes tenen una naturalesa reglada, la validesa depèn de la ra ficació de l'autoritat competent que, segons el cas, és el President del Govern, el President del Congrés dels Diputats, o un Ministre. El Govern respon solidàriament La divisió de poders és establerta de la seva actuació polí ca davant implícitament pel text cons tucio- el Congrés dels Diputats que pot nal. A la base, la sobirania nacional des tuir en bloc mitjançant una permet l'elecció, per sufragi uni- moció de censura, que neversal (homes i dones, majors de cessàriament ha d'incloure un 18 anys), dels representants del candidat alterna u que serà impoble sobirà en les Corts, configu- mediatament inves t President Govern. rades d'acord amb un bicameralis- del me atenuat integrat pel Congrés El poder judicial recau en els jutdels Diputats i el Senat. Ambdues ges i en el Consell General del Pocambres comparteixen el poder der Judicial com el seu màxim òrlegisla u, si bé té més poder el gan de govern. El Tribunal Cons Congrés dels Diputats, que és el tucional controla que les lleis i les responsable exclusiu de la inves - actuacions de l'administració pública s'ajus n a la Carta Magna dura del president del Govern.


El cop d’estat El 23 de febrero de 1981 es va dècada cap a una profunda crisi, que ra de Leopoldo Calvo-Sotelo dur a terme un intent de cop durant 1980 es tornarà cada vega- com a President del Govern d'Espanya. da més insostenible. d’estat a Espanya que va fallar. Va ser oarganitzat fonameltanment per alguns comandaments militars, l'episodi més conegut va ser l'assalt al Congrés dels Diputats per part d’un nombrós grup de guàrdies civils al comandament del qual es trobava el nent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero. Es va dur a terme durant la sessió de votació per a la inves dura del candidat a la presidència del Govern, Leopoldo Calvo Sotelo de l’UCD.

La debilitat creixent de Suárez en el seu propi par t, propicia la presentación de la seva dimissió com a president del Govern i d'UCD el 29 de gener de 1981,en una intervenció televisiva, després de la qual, els esdeveniments van aprecipitar. Enmig d'un tens clima, es posen en marxa els processos de subs tució de Suárez. El dia 10 de febrer, Leopoldo Calvo-Sotelo és nomenat candidat a president del Govern.

En aquest enrarit escenari, el dia 18, Aquest cop d’estat tenia molt a Calvo –Sotelo presentava el seu goveure amb el succeït durant vern, però en la votació del dia 20 no l’època de la transició. va obtenir la majoria necessària per a Els primers símptomes de males- la inves dura, per la qual cotar en l'exèrcit van tenir lloc sa s’hauria de produir una nol'abril de 1977, quan va votació el dia 23, dia amb mo u de la legalització del que triarien els colpistes per a la seva PCE, el dia 9 d'aquest mateix tempta va de cop d'Estat. mes, l'almirall Pita da Veiga, va Una tempta va en la qual anaven dimi r ja que no estaba d’acord aconfluir les voluntats d'un cop amb això. dur, promogut pel capità geneAl novembre de 1978 va te- ral Jaime Milans del Bosch i nir lloc la desar culació de l'Ope- un tou promogut pel general Alfonso ració Galàxia, un in- Armada, en aquell moment home de tent colpista per la qual el confiança del Rei. seu principal responsa- En el cop del dia 23 coincideixen les ble, Antonio Tejero, va ser con- diferents trames colpistes que operademnat a set mesos de presó. ven des de l'inici de la Transició, mitjaMentre creix la volun- naçant una acció coordinada. A les tat colpista en sectors de l'exèr- sis en punt de la tarda comença la vocit i de l'extrema dreta, el go- tació nominal per a la inves dura de vern progressa en l'inici de la Leopoldo Calvo-Sotelo com a Presi-

A les 18:22 hores, quan anava a emetre el seu vot el socialista Maunel Núñez, s’inicia l'operació "Duque de Ahumada". Segons el pla traçat, un grup de guàrdies civils amb un subfusell irromp a l'hemicicle del Congrés dels Diputats encapçalats pel nent coronel Antonio Tejero. Aquest, des de la tribuna, va cridar "Quiet tothom!" i va donar ordre que tots es ressin a terra. Com militar de més alta graduació allà present i com a vicepresident del govern, el nent general Gu érrez Mellado es va aixecar, es va dirigir al nent coronel Tejero, li va ordenar que es posés ferm i li lliurés la seva arma. Després d'un brevíssim forcejament i per a reafirmar la seva ordre, Tejero efectua un tret que és seguit per unes ràfegues dels subfusells dels assaltants. Sense immutarse, amb els braços en gerres, l'ancià general suporta el so de les armes. Mentre la major part dels diputats han obeït les ordres de Tejero, el diputat Carrillo i el president Suárez es mantenen asseguts mantenen asseguts als seus escons.


El govern de Leopoldo calvo sotelo Va governar 22 mesos fins a la victòria socialista d'octubre de 1982. D'això tendeix a inferir que va ser un interregne entre els governs històrics d'Adolfo Suárez i de Felipe González i que va cons tuir una breu transició dins de la Transició, de manera que el defineixen notes circumstancials com les exposades. No obstant això, la ges ó de Calvo Sotelo va estar plena d'interès històric i polí c, i va afrontar problemes crucials, de vegades amb indubtable èxit. No va ser un període tranquil. Els factors d'inestabilitat van condicionar tota la seva tasca. Calvo Sotelo va arribar al poder en plena voràgine colpista. La ràpida liquidació del 23-F i les mobilitzacions massives en defensa de la democràcia no eliminaven els riscos militars, que van subsis r, així com les dificultats de depurar les responsabilitats de l'intent colpista. S'unia, també, l'embat del terroris-

en uns anys en què ETA va cometre desenes d'assassinats per desestabilitzar la democràcia. I, en un altre ordre de coses, con nuava la crisi econòmica que havia acompanyat a la Transició. El Govern havia de recolzar en una fragmentada Unió del Centre Democrà c, en la qual s'enfrontaven amb acarnissament diferents tendències polí ques. El deteriorament del par t governamental era tan gran que havia provocat la dimissió de Suárez, el seu fundador i principal líder. Calvo Sotelo va ser un president de Govern amb sòlida preparació i llarga experiència. Sobre la seva ges ó gravitar en tot moment el progressiu deteriorament d’UCD. Aquesta circumstància permet valorar adequadament una acció governamental que té en el seu haver el judici als implicats en el 23-F, una qüesó capital en aquella conjuntura en què persis a el temor a la impunitat colpista. Es va crear el marc legal per reprimir una altra conspiració militar. I al febrer de 1982 van ser jutjades 32 persones per la seva par cipació en l'intent del 23-F. El president del Go-

vern, com l'opinió pública, va entendre que les condemnes van ser insuficients. La causa es va traslladar al Tribunal Suprem, que les va incrementar substancialment. Aquest aspecte de la ges ó de Calvo Sotelo, que va dilucidar les responsabilitats del 23-F en un termini rela vament breu, va resultar decisiu en la consolidació democrà ca. El seu programa de govern incloïa una ac va polí ca exterior, el principal propòsit era la integració espanyola a la Comunitat Europea. En aquest procés d'incorporació als organismes internacionals Calvo Sotelo va dur a terme l'entrada d'Espanya a l'OTAN. La mesura va trencar el consens parlamentari sobre la polí ca exterior i va ser contestada pel PSOE, la oposició va ser de tal calibre que ja en el poder li va generar un dels seus principals problemes polí cs. Calvo Sotelo va propiciar també la LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), pactada pels dos principals parts, UCD i PSOE. En els seus principals punts va ser declarada incons tucional pel Tribunal Constucional, però va servir per a un cert ordenament de la polí ca autonòmica.


En l'haver de Calvo Sotelo cal situar també la llei del divorci, que es va aprovar el 7 de juliol de 1981, imprescindible en el marc jurídic que es va crear en la Transició. Venia retardant per les re cències dels sectors més conservadors de UCD. La seva tramitació en Corts a par r de març de 1981 va provocar una seriosa ruptura en el par t governant, del que el seu sector socialdemòcrata va votar amb l'esquerra. Amb els seus dèficits i clàusules retardatories, la llei de 1981 va incorporar amb naturalitat el divorci a la vida espanyola i no va ser objecte de modificació en gairebé 25 anys. Altres projectes del govern de Calvo Sotelo no van arribar a bon port, pels enfrontaments que se succeïen en UCD. Aquest va ser un dels lunars

de la seva ges ó, la incapacitat de fer-se amb el control del seu par t i de restablir la unitat. A finals de 1981 el deteriorament d'UCD a la imatge pública era palmari, el que va agreujar les tensions internes. El mateix Calvo Sotelo, la imatge estava més a la dreta que la de Suárez, va pa r les crí ques de grups d'UCD i dels suports empresarials, que l'acusaven de no apostar per la dreta, ja que asseguraven era la majoria natural, una idea que no va ser avalada per el que va venir després. Al desembre de 1982 Calvo Sotelo va traspassar el govern a Felipe González, després de la catàstrofe electoral d'UCD, la major soferta mai a Espanya per un

par t governant. Amb les seves llums i ombres, el llegat de Calvo Sotelo incloïa la posi va ges ó de les seqüeles del 23-F, mesures progressistes i necessàries com la llei del divorci, i, en un altre ordre de coses, la incorporació a l'OTAN, una mesura impugnada però que va ser defini va i fet i fet assumida pels qui encapçalaven l'oposició. La ges ó governamental de Calvo Sotelo es va realitzar amb un par t fragmentat i en un clima de gran inestabilitat, per la qual cosa potser la seva polí ca va fer de la necessitat virtut i, per sobre d'altres consideracions de par t, va optar per solucionar alguns dels problemes claus que quedaven pendents des de la Transició.


El govern de Felipe gonzález Després dels resultats ob nguts per part del PSOE en les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en què Felipe González va obtenir el 48,11% dels sufragis i 202 diputats, sent aquesta la primera majoria absoluta d'un par t a la democràciaa Espanya, a més d'ocupar la xifra més alta de diputats fins ara, va ser elegit president del Govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern amb Alfonso Guerra de vicepresident. Aquest èxit va suposar que per primera vegada des de les eleccions generals de 1936, un par t d'esquerres havia de formar govern. A més, segons molts historiadors, va culminar el período conegut com la transició espanyola iniciant-se la II Legislatura. Felipe González va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, i després de perdre per la mínima les de 1996 es re ra de la primera línia polí ca: En les eleccions de 1986 va mantenir la majoria absoluta amb 184 diputats. En les de 1989 el PSOE es va quedar a un diputat de la majoria absoluta, amb 175 escons. En les de 1993 va aconseguir 159 escons, 16 menys que en el 89, encara que va guanyar els comicis en obtenir 18

més que el PP.

També va ser molt contestat el "pla d'ocupació juvenil" ideat amb l'objec u que els joves nguessin una primera feina i adquirissin experiència i que va originar els contractes "escombraries", anomenats així per la seva baixa remuneració i perquè la seva ex nció no donava dret a prestacions socials.

En les eleccions de 1996 va perdre 18 diputats respecte a les del 93, amb 141 diputats, sent aquesta vegada el guanyador dels comicis del PP. La diferència va ser de poc més d'un 1%, sent d’aquesta forma els resultats electorals més ajustats de tots els que s’hacien celebrat a Espanya fins Altres mesures molt controver aquell moment. des van ser la legalització de les Va seguir una polí ca econòmica empreses de treball temporal liberal, combinada amb nombro- amb l'objec u de crear ocupació ses reformes socials. Entre les encara que aquest fos precari i seves decisions més cri cades va en pitjors condicions; la retallada estar l'expropiació de Rumasa. de les prestacions per desocupa-


ció, i el primer "medicamentàs" l'objec u va ser estalviar fons públics eliminant la subvenció que rep la prescripció de certs medicaments per part de la Seguretat Social. Com a conseqüència d'aquesta polí ca va pa r les primeres vagues generals de la democràcia, el que va portar al distanciament del seu par t del sindicat Unió General de Treballadors (UGT). Els seus governs van dur a terme una conflic va reconversió industrial, i la modernització i universalització tant del sistema educa u espanyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, així com una ampliació i modernització de les infraestructures, finançada mitjançant un controver t augment de el deute públic i els Fons de Desenvolupament de la Unió Europea per al període de 1994-1999 amb els quals la Unió Europea pretén enfor r l'economia dels països més pobres (Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal). Espanya va percebre mitjançant aquest fet més de la meitat d'aquests fons, a més serà el país de la UE que més diners rebi del Fons de Cohesió i, després de França, de la PAC. En quant a la polí ca exterior, va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb Europa, Estats Units i Lla noamèrica. Va recolzar la permanència d'Espanya a l’OTAN convocant un referèndum el 1985. Va recolzar, amb l'enviament de tropes (incloent a mariners de reemplaçament), a les Forces Aliades en la primera Guerra del Golf de 1991. També, va donar suport logís c a les Forces Aliades. No va abolir el servei militar obligatori, amb l'argument que un

Hipotè c exèrcit profesional seria un exèrcit de mercenaris i estaria compost majoritàriament p er persones procedents d'estrats socials humils. Aquesta úl ma afirmació s'ha vist confirmada posteriorment en haver estat necessària l'obertura del voluntariat als emigrants econòmicament necessitat, davant la falta de candidats espanyols. Sota el seu govern, Espanya es va unir a la Comunitat Econòmica Europea el 1985, l'entrada efec va es va produir l'1 de gener de 1986. Durant la seva úl ma etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció (casos de Mario Conde a Banesto, Flick, SEAT, Intelhorce, etc). A més,va sor r a la llum pública el terrorisme d'estat (GAL), en què es van veure involucrats membres del seu govern. La crisi económica i l’afartament de la población amb aquests casos de corrupció van portar a la derrota electoral del PSOE de Felipe González a 1996.

A més,va sor r a la llum pública el terrorisme d'estat (GAL), en què es van veure involucrats membres del seu govern. La crisi ecònomica i l'afartament de la població amb aquests casos de corrupció van portar a la derrota electoral del PSOE de Felipe González a 1996. Al final del seu mandat les condicions de l’economia espanyola eren objec vament dolentes: 3,5 milions d'aturats, 5,5 % de déficit públic i un deute de 60 bilions de pessetes. A par r de 1994 el país ja iniciava una recuperació económica, passant-se d'una recessió del 1,1% del PIB l’any 1993 a un creixement econòmic del 2%. De la mateixa manera, el nivel d'inflació, que va tancar 1993 al 4,9%, va passar entre 1994 i 1996 al 3,5%. Per la seva banda, l'atur, que en el primer trimestre de 1994 aconseguia la taxa del 21,92%, va passar a situar-se, en l’úl m l'úl m trimestre complet de la presidència de González, el primer de 1996, al 20,04%.


EL govern de José María Aznar En les eleccions generals del 3 de març de 1996, el PP va esdevenir el principal par t de l'hemicicle, encara que sense obtenir majoria absoluta a la cambra (156 diputats sobre un total de 350). Després de perllongades negociacions amb les principals formacions nacionalistes de Catalunya (CiU), País Basc (PNB) i Canàries (CC), va aconseguir el suport de les mateixes en la sessió d'inves dura el 4 de maig de 1996, pel que al dia següent va jurar el càrrec com a nou president del Govern de Espanya. En quant a l’economia, Espanya va acabar l'any 1997 amb els deures fets per poder accedir a la Unió Monetària l'1 de gener de 1999. Amb una inflació a l'entorn del 2%, un déficit públic per sota dels límits de Maastricht i uns pus d’interés inferiors al 5%. Aquest panorama econòmic i el bon comportament dels sindicats, van fer d’Espanya un dels països millor col·locats en el compliment de requisits per l’entrada en el sistema de la moneda única europea (l'euro). I es va culminar amb la inclusió d'Espanya (2 de maig de 1998) en el grup inicial de 11 països que van par cipar en la primera fase de la

Unió Econòmica Monetària amb del salari mitjà del país, a Espanja aconseguia el 34 % l'any 2000, l'adopció de l'Euro. situant-se en 424 € mensuals En aquesta legislatura el PIB d'Es(742€ serien necessaris per panya viu un creixement un 1.1% complir amb la recomanació de superior a la mitjana de la Unió la UE). Europea, tendència que es va Una de les primeres mesures del mantenir en els anys posteriors. Govern d'Aznar va ser aprovar el La desocupació es va reduir 7 «Programa de modernització punts percentuals en 4 anys. Mendel sector públic empresarial de tre que els beneficis empresarials l'Estat». Algunes de les emprecreixien per sobre del 30%, els sases que van deixar de ser prolaris van augmentar per sota del pietat de l'Estat en aquest perío3% . L’augment dels salaris era mede van ser Telefónica, Endesa, nor al dels preus fent que durant Aceralia, Argentaria, Tabacalera, el mandat d'Aznar el poder adquiRepsol i Gas Natural. Els ingressi u dels treballadors es reduís un sos procedents de les priva tza1 %, sent Espanya l'únic país de cions van contribuir a reduir tota la Unió Europea on es produís ràpidament el deute públic del un retrocés. Els sectors que van 68 al 63% 16 Els sindicats es van liderar el creixement de l'ac vitat mostrar contraris a una mesura laboral van generar llocs de treball que consideraven «pa per avui i poc produc us i conseqüentment fam per demà» . baixos salaris. Els contractes temporals van augmentar fins arribar a representar 1 de cada 3 llocs de treball, sent aquesta xifra un 250% superior a la mitjana europea. Malgrat l'entrada en vigor de la Llei de prevenció de riscos laborals al febrer de 1996 els accidents laborals s'incrementen un 42% entre 1996 i 1999. L'índex de sinistralitat va passar de 61 a 73 accidents per cada 1000 treballadors. La UE recomana a La Carta Social Europea que el salari mínim interprofessional (SMI) sigui igual o major al 60%


El govern de José María Aznar va signar el Protocol de Kyoto el 1998, tot i a la nega va del president en alguns temes. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a ESpanya van augmentar, incomplint així els pactes. Durant aquest mandat, es va produir la divisió en dos del Ministeri d'Obres Públiques, Transportsi Medi Ambient, donant lloc al Ministeri de Foment i al Ministeri de Medi Ambient. La seva segona legislatura començaria en la victoria en les eleccions generals celebrades el 12 de març de 2000. El Par t Popular va ser la força més votada, aconseguint la majoria absoluta a les dues cambres. Tot i no haver assolit la meitat dels vots (44.5%) va obtenir més de la meitat dels 350escons del Parlament (183). Això li va permetre a Aznar governar en solitari, desfent el pacte de govern que tenia amb CiU, PNB i CC. En 2001 es canvia el criteri per considerar a una persona com a parada, arran d'això mig milió d'aturats deixen de comptar com a tals a causa del canvimetodològic. Entre el 1er trimestre de 2001 i el de 2004 l'atur augmenta en 300.000 persones, del 10,94% al 11,50%. Aquest mateix any el govern va decidir canviar la manera de comptabilitzar l’índex d’inflació, adequant-se a les normes europees, de manera que les dades reflec des van desembocar

en una pèrdua de poder adquisi u de la majoria de pensions fixes així com del salari mínim interprofessional i molts altres percepcions subjectes a barem estatal. En les dades econòmiques corresponents als 2 primers anys de la legislatura s'ha de destacar que la taxa de creixement econòmic es mantenia en més d'un 3% en termes reals de l'economia espanyola, el dèficit públic es va reduir fins al 0,3% encara però la inflació es va disparar en aquest any fins al 4%, la taxa més altades de 1996, però el més destacable de tot és que la taxa d'atur va baixar fins al 13,6 %, ja que la creació d'ocupació va augmentar en 600.000 llocs de treball nous.

En juny de 2002 es duu a terme una vaga general, segons UGT: "La vaga general del 20 de juny és lla necessària i inevitable expressió del contundent rebuig dels treballadros d’aquest país a les intencions del Govern, inquívocament dirigides a la supressió dels drets laborals i a la retallada de les prestacions per desocupació. És una mobilització per exigir ocupació estable, digne , segura i amb drets. És també la manifestació de la profunda repulsa que mereixen les declaracions del Govern i el seu President que culpabilitza les persones en atur de la seva situació’’.


EL govern de José Luís Rodríguez Zapatero L'octubre de 2002, Rodríguez Zapatero va ser designat candidat del seu par t a la presidencia del govern a les eleccions generals del 14 de març de 2004. Durant la campanya electoral per les eleccions generals, les enquestes eren favorables al candidat popular Mariano Rajoy, encara que hi havia seriosos dubtes sobre si podria revalidar la majoria absoluta conquistada en 2000. Tres dies després dels atemptats de l'11 de març a Madrid el PSOE va guanyar les eleccions generals. Existeix encara avui desacord sobre si van ser els atemptats terroristes o els successos posteriors als mateixos els que van provocar la bolcada electoral, ja que el govern del PP al principi va atribuir l'autoria a ETA malgrat les proves que apuntaven a terroristes islamistes.

El PSOE va obtenir la victoria aconseguint 164 escons i un 43,27 % dels vots, enfront dels 146 escons i 37,81% dels vots obnguts pel PP. En el senat, el PP va perdre 25 senadors, aconseguint una majoria rela va malgrat el descens. Per la seva banda, el PSOE va augmentar la seva representació en 28 senadors.

Derablement les ajudes de l’Unió Europea a Espanya, després de la inclusió a la UE de nous països.

Entre els reptes d’aquesta legisltura destaquen la caresa del petroli, la dependencia de la construcción i el turismo des de fa 40 anys. El dèficit exterior es va elevar el 2005 un 37,1% més, el que la Durant la presidència de Rodrí- converteix en el 2 on país guez Zapatero, s’han abordat es- amb major déficit exterior de pecialmente les polí ques socials. l’eurozona. S'ha legalitzat el matrimoni entre La segona legislatura de Zapapersones del mateix sexe, la Llei tero va començar l’1 d’abril contra la violència de gènere, la del 2008. Les eleccions geneLlei de la Dependència, s'ha modirls ngueren una par cipació ficat la llei del divorci per elimidel 73,85%, el resultat d’anar traves, s’han modificat difequestes va donar la majoria rents estatuts d’autonomia. Tamsimple al PSOE, que va obtebé s'ha realitzat la regulació nir 169 escons al Congrés dels dels estudis universitaris per Diputats, cinc més que en les adequar-los al procés Bolonanteriors eleccions. El PP es ya. Cal destacar que s'ha increva mantenir com el princimentat el salari mínim, s'ha estapal par t de l'oposició en obblert la Llei per a la igualtat efec tenir 154 diputats, sis més va entre dones i homes, la que en la legislatura anteLlei an tabac, ha hagut una rior. Pel que fa a la resta de gran regularització dels immipar ts, van destacar les pèrgrants, i s’ha pretès la reforma de dues d’escons d’ER , CiU i IU, la Cons tució en 4 punts. amb unes caigudes del L'economia espanyola segueix 60%, que els van fer perdre creixent a un ritme superior als els seus grups parlamentaris seus veïns europeus. En quest propis. Van deixar de tenir sen t, s’ha acordat que durant representació al Parlament els propers anys decreixin consi- CHA i EA, que van perdre el


el seu únic escó. D'altra banda, l'exeuroparlamentària socialista Rosa Díez va aconseguir el seu primer escó al Congrés amb UPyD, el seu nou par t.

En la campanya electoral, alhora que s'anaven coneixent diversos indicadors econòmics, el PP va començar a parlar amb èmfasi de crisi económica. El final de les vacances es vals, va estar marcat per l'esclat de la crisi financera internacional i, al costat d'ella, pels cada vegada més alarmants símptomes que oferia l'economia espanyola (enfonsament del mercat immobiliari i de l'automòbil, creixement de l’atur, descens del creixement del PIB, repunt de l’inflació).

El president José Luis Rodríguez Zapatero, va remodelar el Govern un any després d'estrenar la seva segona legislatura per la necessitat d'un "canvi de ritme", i amb el principal objec u de reforçar el gabinet. Van destacar la incorporació de José Blanco López (ministre de Foment) i Manuel Chaves (com a Entre el 9 i el 15 de juny de 2008 tercer vicepresident). es va produir una aturada El 20 octubre 2010 Zapatero va de transpor stes, que protestaanunciar una nova remodelació ven per les conseqüències que per al en el seu govern, amb canvis en sector tenia la pujada del gasoil: un set dels disset ministeris. Alfre- 20,1% en el que es portado Pérez Rubalcaba va succeir a va d'any. Aquest atur va ser convocat Maria Teresa Fernández de la per la Federació Nacional d'AssociaVega a la vicepresidència prime- cions de Transport d'Espanya i la ra i en la Portaveu, Rosa Aguilar Confederació Nacional de Transa Elena Espinosa en Medi Am- port per carretera, a més d'albient, Ramón Jáuregui a Maria- tres organitzacions empresarials inTeresa Fernández de la Vega dependents i gups locals i regionals a Presidència, Trinidad Jimé- de tranpor stes. nez a Miguel Ángel Mora nos a Exteriors, Valeriano Gómez a Celes no Corbacho a Treball i Leire Pajín a Trinidad Jiménez en Sanitat. Així mateix, es van eliminar dos ministeris: Igualtat i Habitatge.

José Luis Rodríguez Zapatero, en una compareixença del 23 juny 2008 va informar de diverses mesures del gabinet dirigides a pal·liar els efectes de la crisi econòmica. Zapatero va avançar que el 2009 l'oferta pública d'ocupació es reduirà un 30% respecEn el pla econòmic, la te al 2008 i que congelarà els salaris IX Legislatura ha quedat marca- de tots els alts càrrecs de l'Adminisda per l'impacte de la crisi origi- tració General de l'Estat. nada als Estats Units, que va Malgrat les mesures preses, el afectar greument a tot el cost de dur a terme les mateixes i la món desenvolupat. A Espan- crisie conòmica van esgotar el suya, aquest impacte va adquirir la peràvit de l'Estat. Des del 2003 l’Adforma d'una crisi immobiliària. ministració Pública no registrava un

dèficit en els seus comptes. L'Administració Central va tancar el primer semestre del 2008 amb un dèficit moderat del 0,42% del PIB. Per contra, la Seguretat Social va seguir amb bones dades davant la crisi, amb un augment sostenible del seu superàvit, que va millorar el seu ritme de creixemeneins al 12,2% en els sis primers mesos del 2008 enfront del 9% amb què va tancar maig, el que va permetre a la Caixa única del sistema acabar el 1er semestre amb uns excedents de 16.734,3 milions d’euros, segons dades del Ministeri de Treball i Inmigració. El turisme va seguir sent un dels punts favorables per a l’economia d’Espanya durant l’any 2008. L'arribada de turistes estrangers va augmentar un 2,6% el primer semestre del 2008 en comparació del mateix període de l'any anterior. Un total de 26,6 milions de visitants va tenir Espanya durant el primer semestre del 2008.


El govern de Mariano Rajoy membres van jurar o van prometre els seus càrrecs al dia següent. El 30 de desembre, el nou Govern va aprobar les primeres mesures an crisi i va anunciar en dèficit públic del 8% o superior. De les mesures an crisi, cal destacar, la pujada de l'IRPF (d'una manera temporal, 2012-2013)entre un 0,75% i un 7% i la de l'IBI, entre el 4% i el 10%. A més, també es man ndria l'increment del pagament fraccionat de l’Impost de SocieImmediatament després de jutats per a grans empreses. Per rar el càrrec davant el rei Joan dur a terme una reducció de la Carles I, el president va anundespesa. ciar la composició del gabinet, els En les eleccions generals del 20 de novembre de 2011 per al Parlament de la XLegislatura, el Par t Popular va resultar vencedor amb una majoria absoluta de 186 escons. El resultat va converr a Rajoy, en president del Govern d'Espanya, el sisè del període democrà c començat el 1977. Va ser designat president pel Congrés dels Diputats el dia 20 de desembre de 2011 i va prendre possessió del càrrec l'endemà.

Una de les mesures que ha près el govern de Mariano Rajoy per fer front a l’elevada tasa d’atur que existeix a Espanya es una reforma laboral que ha creat molta polèmica. Els sindicats de treballadros diuen que atempta contra els drets dels treballadors i, per això, han convocat una vaga general el dia 29 de març del 2012. El PSOE també ha cri cat molt aquesta reforma amb la mateixa opinió que els sindicats. Cosa que fa que el PP els contes dient que els que han dut a haver de fer una reforma tan extrema ha estat a causa de la polí ca que duia el PSOE.


Opinió personal Aquest treball m’ha costat més fer-lo que els altres ja que havies de revisar tota la información un poc més. De vegades he ngut que afegir jo coses que sabia com en el darrer ar cle i, en altres, he ngut que resumir-ho molt perquè podria tenir quatre revistes parlant de, per exemple, el govern de Zapatero. Amb aquest treball he comprovat el difcil que va ser per al nostre país arribar a ser com ara, és a dir, amb democracia i llibertat. En els moments de la transició hi va haver molta gent a la que trob que els hi devem moltes coses per lluitar pel que voliem tots. Pel que he llegit, amb Aznar Espanya va assolir la seva máxima importància en quant a l’economia i altres temes. M’ha sorprés una dada que no coneixia. Aquesta diu que durant la campanya electoral del 2004 Zapatero deia que construiria 180.000 cases cada any no sé molt bé per quina raó.


BibliograďŹ a hgp://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm 12/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola 12/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Historia_contempor%C3%A1nea_de_Espa%C3% B1a#Transici.C3.B3n_y_democracia_.281975_-_actualidad.29 12/03/2012 hgp://www.ieslme.org/departamentos/dptogyh/historia_espana/transicion_democra ca_cg/ďŹ le_05.htm 14/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Cons tuci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 14/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Golpe_de_Estado_en_Espa%C3%B1a_de_1981 16/03/2012 hgp://www.laverdad.es/murcia/20080505/opinion/gobierno-calvo-sotelo-20080505.html 16/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez 17/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar 17/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero 18/03/2012 hgp://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy 18/03/2012


la transició a Espanya fins l'actualitat