Catálogo A LES BALCONADES 2017 by jarit

EXPOSICIÓ COMITÈ ORGANITZADOR Coord. Projectes artístics A les Balconades Karina Vagradova Coord. Moviments socials A les Balconades Papa Balla Ndong Coord. Projectes educatius Jarit AC Neus Company Coord. Voluntariat Teresa Caldito

Gloria Bigne Baguena Coordinadora Secretaria Universidad Internacional Tierra Ciudadana Nicolás LLorens Director Espai d´Art Fotográfic Audiovisual Natasha Vasilyeva, Valerie Oleshchenco, Adriana Chávez García-Rendón Eva Mongar Disseny Laura Casagrande Impressió aplicacions Fotodekora Impresion Digital SL FreeZia Estudio

Coordinació Jarit AC Emili Sánchez COMITÈ ASSESSOR President Francisco Javier de Lucas Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política Universitat de València Inmaculada Aracil Verdeguer Vicedegana Cultura I Igualtat Facultat Ciències Socials Universitat de València José Luis Cueto Degà Belles Arts Universitat Politècnica de València Maota Soldevilla Cap del Departament de Disseny d’Interiors EASD València Francisco Torres Doctor en Sociologia per la Universitat de València Sandra Moros Conservadora d´Art a l’IVAM Ricard Silvestre Institut de Creativitat. Universitat de València - Estudi General

CATÀLEG Edició Jarit Associació Civil Coordinació Karina Vagradova Traduccions Mar Ruiz Blay Amparo Martínez Rodriguez Fotografies Karina Vagradova, Vicente Serra, La Passa, Espai d’art fotografic (Claudia Rossi, Cristina Bataller, Enrique Moyano, Gema España, Isabel Expósito, Kena Guerrero) Disseny i maquetació Rosa Bou Impressió La Imprenta Comunicación Gráfica

005

MOVIMENTS AMB ART EN RUSSAFA

007

SOSTENIBILIT-ART

009

ELS EFECTES DEL MIRADOR De l’art i la política a l’aguait

015

OBRES A LES BALCONADES 2017

143

L’ESPAI PÚBLIC A LES BALCONADES 2017

150

PLÀNOL

152

ÍNDEX D’ARTISTES

155

ÍNDEX DE MOVIMENTS SOCIALS

159

ENTITATS COL·LABORADORES

160

AGRAÏMENTS

MOVIMENTS AMB ART EN RUSSAFA Drets Humans i llibertats fonamentals Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic Globalització geopolítica, econòmica i social

Karina Vagradova Coord. Projectes artístics A les Balconades

Tot projecte parteix d’un somni. El nostre era expressar a través de la poètica de l’art les lluites socials, donar-les a conèixer des d’una nova perspectiva, contar-les amb un nou llenguatge. Així va néixer la crida A les Balconades. Aquesta edició de A les Balconades ha reunit als 55 moviments socials més actius de València i les seues respectives campanyes han sigut els temes de les intervencions de 150 artistes. La participació tan nombrosa de moviments socials és un precedent igual que la posada en comú dels seus treballs i la manera en què es visibilitzen. Vivim en un món on cada dia ocorre que: se soscava la naturalesa en tot el planeta posant en risc la base de la vida humana, milers de persones moren enmig del mar, s’empresonen de forma massiva, són rebutjades pel seu sexe, origen o posició social. És necessari un canvi social per a revertir aquesta situació i només serà possible si s’afronta de forma col•lectiva. Per això, la part important del nostre projecte somiat era reunir en el mateix marc a tots aquests moviments actius per fer-los partíceps de la nova experiència, donar visibilitat a les seues campanyes, la seua tasca diària, els seus assoliments i anhels. I recordar junt amb la ciutadania que totes les lluites tenen el mateix context global. Volíem ferho amb enginy i sensibilitat, contagiant aquesta il•lusió als artistes que materialitzen les idees en art. El repte consistia a crear un mapa imaginari on convisqueren totes les campanyes. Realitzar una cartografia social que servira de referència a tot aquell que vulga conèixer més i orientar-se millor en el teixit activista de València.

En el nostre viatge per A les Balconades ens ha guiat un petit molinet de colors, el nostre ARTEfacte favorit - símbol de sostenibilitat, de l’ús conscient dels recursos naturals i de compromís social. Ha estat present en les balconades, en els escenaris de les activitats, als espais públics girant les seues astes de paper i portant aires frescs a Russafa, aires de respecte, empatia, solidaritat i creativitat participativa. La imatge del molinet abunda com a metàfora en moltes cultures, en la literatura, en la música, en la poesia. I ens apropiem d’ell aquí perquè ens recorda que la Cultura i les cultures són sistemes vius. I això precisament és el que les fa sostenibles: es nodreixen de la naturalesa sense destruirla, la imiten, l’acaricien i la representen. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible ens permeten acollir-nos baix el seu paraigües, però volem anar més enllà: reivindicar la cultura viva, en moviment, com a factor principal del desenvolupament humà i planetari, el seu valor intrínsec. Sense cultura no és possible la sostenibilitat. Ens agradaria esmentar totes les iniciatives, però hem deixat que un altre llenguatge supere al text o l’explicació. I per això presentem la memòria gràfica del projecte. Ens sentim feliços i orgulloses que en A les Balconades s’hagen creat boniques complicitats, col•laboracions i sinergies, us convidem a gaudir veient els seus fruits.

pàg. 005

Federico Buyolo García Director General de Cooperació i Solidaritat GV.

SOSTENIBILIT-ART

No descobrísc res en afirmar que les accions generen reaccions i que estes, al seu torn, repercuteixen en l’entorn on s’han produït. Esta és una màxima que sens dubte és poc discutible, no obstant això, allò important d’esta llei física bàsica radica en que pot i ha de ser aplicada a cada una de les facetes de la nostra vida individual i col·lectiva si pretenem definir-nos com “humanitat”. El vent colpeja les aspes del molí i genera no sols moviment, sinó que a més, produeix energia que pot ser utilitzada com un recurs natural inesgotable i sostenible. Moviment que genera més moviment. Energia que aporta vida, desenvolupament i oportunitats a persones que necessiten dels recursos per a poder desenvolupar els seus projectes de vida amb dignitat. Una acció d’aposta decidida i inqüestionable pel medi ambient, que genera oportunitats inclusives gràcies a la repercussió que tenen estes accions en una societat que, d’esta manera, ja no sols és consumidora, sinó que és capaç de generar l’energia necessària per a un desenvolupament sostenible. Però perquè açò es produïsca és imprescindible que reaccionem, que entenguem que el present està en les nostres mans, que nosaltres escrivim el nostre futur, i que este ha de ser sens dubte un futur diferent, un futur de tots i totes, un futur on ningú quede arrere. Som persones, som planeta, som actrius i actors del nostre destí, que amb les nostres accions voluntàries i decidides volem una prosperitat que tinga en el seu ideari fonamental la pau i la justícia social.

Quan parlem de som, parlem de nosaltres, però no d’un nosaltres impersonal, sinó d’un nosaltres activista, militant, compromès, plural i divers que vol i entén que l’única manera d’aconseguir un desenvolupament sostenible que permeta que ningú es quede enrere, només és possible si tots compartim els mateixos objectius. El desenvolupament no pot ser construït sobre les esquenes dels que menys tenen, ni la societat serà justa sense que tots i totes puguen aportar les seues aspiracions, idees, somnis i accions per a fer d’este món un lloc sostenible. Sostenibilitat per a les persones, perquè d’açò es tracta tot el temps, de les persones. Tot gira al voltant d’elles, a un nosaltres com a col·lectiu i com a individus d’un projecte global. Per això no tot val, ni totes les accions ens valen, perquè la repercussió que volem aconseguir està encaminada a construir societats inclusives amb economies ètiques que respecten el medi ambient, eixe és el nostre particular triskel, la nostra visió d’un desenvolupament sostenible on totes les persones tinguen les mateixes oportunitats.

Reaccionar perquè allò que pensem, decidim i blasmem en documents de treball siguen vertaderes accions en pro de la justícia social i la igualtat d’oportunitats. Ser militants actius de la societat, ser particips d’eixa paraula “societat” que no és cap ens abstracte, que no té amo. Ser societat des de l’individual cap al col·lectiu, que estableix el bé comú, perquè cada persona, des de la seua llibertat, puga ser actor no sols com a objecte de dret, sinó com un actor principal en l’acció per a un desenvolupament sostenible. El vent potser serà el mateix, però la nostra voluntat i capacitat per a aprofitar-lo és i ha de ser diferent. Construïm molins que aprofiten el vent que genere el moviment necessari perquè este món reaccione. La repercussió de la nostra acció conjunta ens portarà a una verdadera societat justa i igualitària on ningú quede enrere.

Integrar, sumar i construir un nou espai comú. Determinar les prioritats i aterrar les grans idees posant-los cares i noms, des-impersonalitzar les decisions, compartir les idees per a construir noves idees més potents i adequades als objectius que hem establit. Incorporar des dels distints espais de decisió les necessàries accions per a un desenvolupament sostenible econòmic, social i mediambiental. Aconseguir el que ja hem aconseguit altres vegades, dignificar la paraula humanitat i empoderar a les persones en el seu projecte de vida personal i col·lectiu.

pàg. 007

ELS EFECTES DEL MIRADOR De l’art i la política a l’aguait Per consegüent, sempre que l’objecte que es pensa o se sent siga com ha de ser i ho siga, igualment, la facultat que jutja o contempla, hi haurà plaer en l’activitat, car en ser l’agent i el pacient similars i en estar un referit a l’altre de la mateixa forma, el resultat produït serà, per natura, el mateix. Aristòtil, Ètica nicomàquea. 1175 a.C

Ricard Silvestre Institut de Creativitat i Innovacions Educatives Universitat de València–Estudi General

Les pautes militants obeeixen a moltes diverses causes. Al marge de quina siga tant la finalitat perseguida com l’orientació estratègica, tota militància planteja una dinàmica col·lectiva definida en diferents formats, característiques o processos organitzatius i construccions estructurals. És a dir, s’actua conforme a un compromís compartit per tots els membres del col·lectiu amb el qual s’incorpora lliurement l’individu. La qüestió rellevant ací és l’acció, ja que aquesta fa visible la causa que fa que els subjectes s’unisquen en la defensa de determinats drets fonamentals, al seu torn basats en principis ètics que concentren demandes i exigències de tota índole i condició.

res, aleshores, que es desvie cap a la retribució eloqüent de l’artista, sinó cap a la responsabilitat significativa de l’espectador, ja molt lluny de ser purament annalística. Així, l’apreciació es manifesta com una aportació sense catalogacions, lliure davant el temps que transcorre a Russafa i, vist en la seua rellevància, es remet a la construcció simbòlica i política d’un art com a procés, on les entitats, associacions, moviments, veïnat i passejants ocasionals protagonitzen, des de la presència de les intervencions artístiques, una experiència constructiva de creativitat, la vivència d’un esdeveniment històric i la dissolució de qualsevol marginalitat reivindicativa.

En aquest sentit, la reivindicació dels valors socials, cívics, educatius i polítics contempla un àmbit tan obert que pot paréixer, erròniament, d’una ingenuïtat generalitzada, perquè darrere d’aquestos s’amaguen situacions personals, històries de vida silenciades ja siga mitjançant les restriccions i el control del nostre sistema social o des de les pròpies dinàmiques d’una cultura anivellada des de dalt i teledirigida cap avall en la xarxa econòmica tardocapitalista.

Com que el context social és objecte i objectiu, la transformació creativa transcendeix la suma de les parts, l’anàlisi de cadascun dels criteris que impulsen els diferents col·lectius i els sentits de cadascuna de les instal·lacions embalconades. La mirada s’eleva al mirador, descendeix al territori i està estretament vinculada amb allò real i allò sensible, heus aquí la força conceptual que una estètica contemporània pot aportar.

Donades aquestes condicions, la implicació de l’art dóna un pas endavant en la responsabilitat creativa dels seus discursos i un enrere en el protagonisme de l’autoria. Diríem que es desplaça el “qui” a favor del “què”, tot allunyant-se així, en part, de relativitzar el compromís en al·legar subjectivitats, personalismes, genialitats. No hi ha

Tot açò encamina una reflexió amb uns àmbits d’aproximació que tendeixen, amb freqüència, a superar l’anàlisi del fet artístic reduït a la mera sensibilitat, es desplega tot un repertori d’activitats humanes i s’estén, d’aquesta manera, el camp perceptiu conforme al protagonisme d’allò social i polític. Diríem, en altres termes, que tindre els ulls oberts a les experiències estètiques d’allò real seria un acte sobre

pàg. 009

el qual Pitàgores es va anticipar a Baumgarten. És obvi que la percepció d’allò artístic constituïa per al grec un apropament a la Natura i a l’ésser humà, així com per a l’alemany originava els primers judicis il·lustrats sobre allò sensible. Ambdós plantejaments, amb tot, tocaren a la seua manera –potser com atenció i implicació respectivamentla rellevància i l’estatus de l’espectador, activador en els nostres dies d’un art polític forjat no només a partir de l’empenta ideològica que qualsevol pràctica creativa defenga, promoga, fomente o afavorisca, sinó amb base en el que constitueix aquest propi art en la seua experimentació. Quan la vivència habita en l’art, per a Ranciere es dóna tant una reconstrucció de les escarpades geografies del poder com l’aconseguiment de superar la jerarquització dels àmbits de la cultura, açò últim quelcom que la ciutadania de Russafa ha sabut incorporar amb el pas del temps, les gents, les creences, les identitats i les resistències. Convindre amb el filòsof francés en el fet que, en estendre el camp d’allò sensible a allò comunitari, l’art esdevé una part fonamental de la societat, no és allunyar-se en excés si es pensa aquest barri de la ciutat de València com una heterogènia comunitat del sentir. El bé comú és aquell sentir, referit en l’Estètica de Ranciere, que presumeix que l’art té un potencial emancipador, a l’hora hereu del rebuig de la vida estetitzada argumentada per W. Benjamin i resistent a doblegar-se sota el món administrador i homogeneïtzant, la configuració limitant del qual va posar Adorno en la picota de manera tan sistemàtica com poètica. Aquesta determinació d’un art polític ni implica que tot art ho siga ni que en ser-ho es garantitze la seua afirmació ciutadana en el sentit d’afirmar-se, per exemple, allunyat dels camins del sistema artístic, estiguen aquestos vigents en l’entramat d’allò públic o en el perímetre de la comercialització de l’objecte com a mercaderia. De fet, no podem defugir el fet que també a Russafa sovint s’ha instrumentalitzat allò artístic i s’han divulgat poses esteticistes que no enduren cap posicionament de

pàg. 010

caràcter ètic. Una pseudoconsciència sense compromís de la qual tenim constants testimonis sota l’aprofitament alimentari ancorat intel·lectualment en la pantanosa noció d’art públic. Sota aquesta expressió, en tot moment i oportunitat l’aparença campa allerada en un ambient de conveni a la moda aprofitat en conjuntures polítiques de partit, habitual context calculador i interessat que es nodreix del cobdiciós egoisme d’alguns comissaris, crítics i artistes, falsos qüestionadors de la institucionalització de l’art, mediocres aparadoristes de la cultura. Quin dubte cap que seguiríem en la Región de los Eventos, tot i haver aprés de la persistent força de la fàtua visibilitat, i ara no ens hauríem de conformar amb l’espectacular volubilitat de la transparència, perquè estarien en joc, per frivolitzats i banalitzats, aspectes lligats a la interculturalitat i a la participació. Però també a la convivència i al respecte implícits en tot aprofundiment democràtic, car també són elements irrenunciables a l’hora de progressar de forma radical cap als avançaments polítics i socials, entre els quals factors com la llengua i la nació es van obrint pas ràpidament entre la ciutadania valenciana com instruments garants de la cohesió i el desenvolupament postmesetari del seu País en el Mediterrani del logos compartit. D’ací que, quan l’art es fusiona amb l’aspecte social, tot fent-se ample l’horitzó de l’Estètica, ho faça amb la generositat que el compromet amb el context i plantejantse així vinculat a un conflicte fecund tan fèrtil com crític. En generar, en eixe sentit també processal, un aclariment sobre els engranatges de la dominació, Balconades no només proposa que s’articulen diferents temàtiques i posicions que defenen distints moviments socials, sinó que transforma l’espectador en un actor carregat de realitat crítica on aquest es desprendria de les conseqüències abúliques de les coses frívoles per optar, almenys des de l’activació de les formes sensibles, a l’enfortiment d’una perspectiva precautòria davant els successius i obstinats missatges programats a favor de l’afebliment intel·lectual i la paràlisi transformadora. L’art crític que guaita els carrers

de Russafa ha passat tal vegada la seua pròpia revisió i debat per atènyer l’assumpció que la seua autonomia és compatible amb les problemàtiques contemporànies arrelades a la realitat, una realitat política en termes de materialització creativa, com assumptes que són objectes, per la qual el conjunt de la polis ha de preocupar-se.

seria, tot sobrepassant el dissentiment, allò funcional i allò relacional, una emergència de projectes amb una clau que se situa en la producció estètica associada a la col·laboració i la coexistència de diferents argumentaris units sota l’objectiu que implica la intenció de canviar l’estat de les coses, l’Estat sense coses o simplement canviar l’Estat.

Originar tot tipus de relacions interpersonals mentre es gesta l’exteriorització artística del dissentiment en un balcó no suposa únicament mostrar la bellesa de les obres, muntatges, instal·lacions i complexes intervencions, sinó aquella socràtica bellesa ètica en absolut disposada a ser domesticada i amansada, endolcida a través de l’aplanament mediàtic o aplacada pel simplificador troc de la política traficant. Al subjecte se li permet parlar sense justificar accions humanitàries promogudes pel poder. Ni l’art intenta ser eixe poder, ni la proximitat que el convoca en els edificis d’un barri toca els ressorts dirigistes de la cultura. En gran mesura, s’inventen relacions entre subjectes que cada artista, cada mirador –arquitectònic o de carn i ossos- acorden estèticament en un conjunt d’il·limitats punts de trobada, en un dels més singulars i propis entorns de la nostra ciutat.

Certament, sí és possible assenyalar una Estèrica de la emergència, quant al paper decisiu de les subjectivitats i els esdeveniments en un projecte que desplega constants reconfiguracions i no més tensions que aquelles que la creació i el poder puguen digerir. Però, en síntesi, allò transcendent és que l’art deixa de ser versemblant, una eina divulgativa o un pati de belles significacions i se converteix, per a tothom, en una pràctica que, en plantejarse com a reflexió política, travessa allò social, tot tocant en el seu centre una vegada formulada l’obra, experimentada per un espectador que ha esdevingut actiu i emancipat en la seua majoria d’edat kantiana, aquell creixement com a saber posicionat, lliure i no acumulatiu que ara es localitza en la distància existent entre el carrer i un balcó.

Per aquelles raons, serà l’esmentat context el que movilitze l’acció política i la destresa de l’art tocarà l’ètica en impel·lir la pregunta respecte a la nostra forma d’actuar en societat, que amb el temps allò sensible estaria posant en marxa, conforme a les diverses afeccions perceptives vingudes política i socialment, des d’allò real. I és aquesta realitat la que s’escolta en les diferents veus de Balconades en un fluix urbà i conceptual per fer visible allò comú. Mitjançant el creuament de llocs i moments, d’espais i temps localitzats en enclavaments estratègics oferts per les persones habitants a les cases, o a través del passeig curiós que ronda incessantment les vies també recuperant les escenografies de tradicions ara secularitzades, va discorrent allò sensible on tothom participa. Així, en eixe tothom, deambula la noció de la política en l’art, la major categorització del qual

Davant els relats, les accions, els discursos, els pamflets i les imatges, l’espectador ha d’interferir, traduint o interpretant, però sempre interceptant, creant, també ell, una sima en el debat pactat com a escenari estàtic de la cultura contemporània. El fet de fusionar-se amb el món implica estar en l’interior de la història autoqüestionant-se. I, això que ocorre, l’art ho sobrepassa en oferir la trobada, la denúncia, la comprensió i els seus efectes. Sense aquests últims, el diàleg experiencial i el potencial crític-reflexiu que l’acompanya quedarien entre el llenguatge d’una amigabilitat contestatària i la Russafa de la mercadotècnia. Dos agafadors ferms per a la instrumentalització simbòlica que el poder sol exercir. Per això, quan ens convoquen a aquests Moviments amb Art, l’únic que cap és arrelar-se a una causa de les imatges i intentar ser els causants de les seues conseqüències.

pàg. 011

pĂ g. 012

Font: un.org/sustainabledevelopment/es/

OBRES A LES BALCONADES 2017

RECUPERANT DRETS EN DEPENDÈNCIA Artista: Tarek Zari González i Marina García-Broch (EASD) Moviment: Coordinadora de Plataformes en defensa de la Llei de Dependència

Amb aquesta obra reivindiquem la millora de la qualitat de vida i la igualtat de les persones dependents. Exigim la promoció de l’autonomia personal i de l’atenció a les persones en situació de dependència que estan reconegudes per la llei. Hem volgut donar visibilitat a esta causa d’una forma senzilla i efectiva, representant els vincles que s’establixen en les relacions de DEPENDÈNCIA i aprofitant-los per a alçar la veu i lluitar. Que el missatge que li arribe a tot el món siga molt clar: TOTS PODEM SER DEPENDENTS.

C/ Cuba 17 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 015

BARRERES INVISIBLES Artista: Javier Monferrer Benlloch Moviment: ¿Cómo quieres vivir?

El projecte mostra aquelles barreres invisibles a què han d’enfrontar-se moltes persones amb diversitat funcional. En certes ocasions, parlar d’accessibilitat i inclusió s’associa a crear entorns adaptats suprimint les barreres visibles i tangibles, açò fa que s’obliden altres obstacles com són l’estigmatització i la creació de prejudicis que suposen una barrera entre altres coses a l’accés al mercat laboral i a l’afectivitat o la sexualitat de persones amb diversitat funcional. En l’obra es tracta de posar de manifest la barrera invisible que suposa negar l’afectivitat i la sexualitat a aquestes persones, tractant-les com a àngels o eterns xiquets. Per això en la intervenció es mostra com la persona amb diversitat funcional s’enamora, patix en ser rebutjada, es protegix de l’amor però finalment és corresposta, quelcom que a tots els éssers humans ens ha succeït alguna vegada independentment del nostre estat físic, i que hauria de ser així sense estigmes.

C/ Puerto Rico 42 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 017

DONES LLIURES I ARREU D’UN MÓN SENSE FRONTERES Artista: Milai Moviment: Associació Casa de la Dona de València

LES CARIÀTIDES: metàfora de la resistència de les dones en les guerres.

Les Cariàtides, columnes en forma de dona, són la representació escultòrica de les dones de Carias, poble del Peloponés, que durant les Guerres Mèdiques foren venudes com a esclaves i condemnades a suportar les càrregues més pesades. Elles simbolitzen a totes les dones que, en conflictes bèl·lics per tot el món, carreguen sobre els seus muscles la doble vulnerabilitat de ser “refugiades” i de ser dones. “DONES, LLIURES I ARREU D’UN MÓN SENSE FRONTERES” respon al desig del moviment feminista de trencar totes les barreres que les oprimixen i totes les fronteres que les tanquen.

C/ Puerto Rico 11 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 019

HUELLAS DEL CAMINO Artista: Artesanes de Lilith, L´Associació Dones I Punt i Juan Flores. (col. Myriam Moreno) Moviment: Associació de dones supervivents a la violència de gènere LILITH

El camí de les dones que han patit violència masclista és un trajecte llarg, difícil i poc visible. “Huellas del camino” representa les fases a les què elles s’enfronten, des d’abans de prendre la dura i valenta decisió d’acabar amb la situació de maltractament fins a recuperar les seues vides. La figura de blanc representa la dona que, carregada de valor, ha donat el primer pas. Els caps blancs manifesten la invisibilitat de la violència masclista, embolicats en silenci i aïllament, sense veure opcions per eixir del terrorisme masclista. Les maniquins morades tenen una xarxa per ajudar a la dona i simbolitzen el feminisme, els recursos, els recolzaments morals, mèdics, institucionals, jurídics. Són dones que van eixir i ajuden a altres a eixir, que lluiten dia a dia per eradicar la violència de gènere però també són les institucions que han de vetllar per elles com la sanitat, la justícia, els serveis socials...

C/ Sueca 41 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 021

ECOGÈNERE. LA DIVERSITAT ÉS VIDA Artista: La Erreria (House of Bent) Moviment: Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València

El futur de la nostra espècie i de l’ecosistema es basa en la diversitat. Eco-Gènere emfatitza la importància vital i enriquidora de la diversitat biològica, sexual i cultural i crea connexions entre els estudis de gènere i les preocupacions mediambientals, tot explorant els patrons de comportament fora dels límits bipolars com masculí/femení, naturalesa/cultura i hetero/homosexual. Els estudis de gènere han mostrat que els conceptes de masculinitat i feminitat estan construïts socialment a través del comportament aprés. Una vegada entesos com a performatius, els vincles entre el gènere i el desig, el sexe biològic, la sexualitat es desmoronen. Utilitzem el símbol del “gènere fluid” (femení/masculí/neutre/no gènere) com un marc que recull la diversitat del barri de Russafa i de lxs visitants al festival. Amb el lema de “PON TU CARA AQUÍ” animem el públic a interactuar amb el símbol del “gènere fluid” traient selfies i pujant-los a la pàgina del projecte. https://erreriahouseofbent.wordpress.com

5.1

C/ Dénia 49 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 023

DRETS HUMANS; DRETS LGTB Artista: Jonathan Pérez de la Cruz (EASD) Moviment: Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València

Les persones són iguals, sense importar la seua orientació sexual, raça, creences... Tothom tenim dret a les mateixes oportunitats i respecte.

5.2

C/ Dénia 32 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 025

NO MORE THAN NINETY DAYS Artista: Ramón Espacio Moviment: Coordinadora d’Associacions VIH Sida CV – Calcsicova

Este projecte pretén mostrar les restriccions del dret a la mobilitat que patixen las persones amb VIH en tot el món. Actualment, prop de seixanta països tenen legislacions que restringixen el dret d’entrada a este col·lectiu als seus territoris nacionals. Estes restriccions comprenen una gran varietat de circumstàncies. Des de països com Jordània o Guinea Equatorial on està prohibida l’entrada com a turista a una llarga llista de països on estes restriccions es limiten a estades inferiors a 90 dies. En la seua concepció estètica la peça beu de les accions i materials desenvolupats pels grups d’artistes i activistes contra la sida en els anys huitanta i noranta, principalment en EEUU (ACT UP, Gran Fury, Group Material), on el text i el missatge adquirixen presència plàstica.

C/ Literat Azorín 17 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 027

CALIDOSCOPIO HUMANO Artista: Inma Coll Moviment: Moviment contra la intolerància. MCI

El projecte “CALIDOSCOPIO HUMANO” vol mostrar tota la diversitat i posicionaments de vida que conté la condició humana, tots vàlids i positius per a la convivència entre les persones. Els delictes d’odi sempre van units a una violència incontrolada i a discursos teòrics equivocats. Veure cada persona, per diferent de nosaltres que siga, formar part d’este calidoscopi com un valor més de la diversitat humana és la finalitat d’esta obra de forma circular, com un mandala que reunisca tota cultura, religió, sexe i condició física.

C/ Cadis 41 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 029

FASTEAM49_ MORDAZA Artista: Díaz Puche Moviment: València Sense Mordassa

Si algunes paraules s’han convertit en delicte... és el moment d’inventar-nos unes altres de noves. http://sanvicentedigital.com/.../multa-de-651e- por-llevar-un.../ A partir de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 4/2015, del 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a «llei mordassa», l’1 de juliol de 2015 apareix la possibilitat confirmada de la seua aplicació en casos en què alguna paraula moleste a l’autoritat pertinent, per exemple els casos ocorreguts amb l’acrònim A.C.A.B. Aquestos casos desperten la reflexió sobre la possibilitat de crear paraules noves amb significats desconeguts que ens permeten utilitzar-les sense que l’autoritat les perceba com perilloses, subversives o ofensives. En este projecte es procedix a la generació de les noves paraules a partir de les permutacions de les lletres que composen la paraula MORDASSA. https://www.facebook.com/Fasteam49_mordaza- 476247865910326/ El blog on es depositen les imatges de les falses captures de pantalla de la RAE i el seguiment del projecte és: http://fasteam49.blogspot.com.es/?view=mosaic

C/ Cadis 55 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 031

NO A L’EXCLUSIÓ SANITÀRIA Artista: Carla Cea Mateu i Delia Company Esteban Moviment: Jo Sí Sanitat Universal

L’obra, una creu de farmàcia realitzada amb les caixes de medicaments, ens recorda que les portes de la sanitat han d’estar obertes a totes les persones, ja que és un dret fonamental.

C/ Cuba 64 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 033

LLIBRES Artista: Laura Silvestre, Àngels López i Dolores Furió Moviment: Federació d’Associacions de Mares, Pares i Alumnes” - FAMPA

La utilització del balcó, com a espai públic on intervindre amb l’obra, ens oferix la possibilitat de mostrar el nostre treball a un públic en el seu context més quotidià. Tot partint de la consideració del balcó com a espai comú obert a la participació ciutadana, el nostre projecte Llibres tractava de potenciar les relacions entre art i esfera pública mitjançant una intervenció amb llibres, que transita el terreny entre imatges i paraules. En endinsar-nos en la lectura d’un llibre inventem el nostre propi imaginari. En esta ocasió, sostraient paper, generem una sèrie de formes que viatgen cap a l’interior dels llibres, passejant sobre les seues pàgines obertes, que pretenen despertar la curiositat de l’espectador, portant-lo a qüestionar-se l’entorn de les mateixes i aproximant-se, així, a la realitat de Russafa.

C/ Dénia 6 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 035

EN VALENCIÀ, CREIXEM XXX TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ A LA CIUTAT DE VALÈNCIA Artista: Toni Belloch i Gerard Miquel Moviment: Escola Valenciana- CAPPEPV

És un mural format amb dotze peces enganxades i mòbils mogudes pel vent. La imatge es correspon amb la imatge que Escola gastà en les trobades celebrades a Russafa i la imatge d’enguany. Una muixeranga com a metàfora del creixement dels valencians i les valencianes, esforç, treball en equip, tradició... i amunt.

C/ Dénia 35 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 037

VOLEM UN COL·LEGI DE RAJOLES Artista: Livia Guillem i Plataforma Tots Som Cremona Moviment: Plataforma Tots Som Cremona

Les xiquetes i els xiquets de la plataforma reivindiquen dia a dia els seus drets per a aconseguir unes instal·lacions dignes, per tant es realitzà una obra col·lectiva entre tots i totes inclosos els pares i mares, construint un col·legi amb unes rajoles molt especials, que expressen tots els desitjos i necessitats per al seu col·legi.

C/ Buenos Aires 15 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 039

XIQUETS I XIQUETES SOLDATS Artista: Patricia Teruel, Geraldine Marín, Jessica López i Andrea Martínez (EASD) Moviment: AMNISTIA INTERNACIONAL. Grup de València

El projecte vol denunciar visualment el tracte a què són sotmesos els xiquets i les xiquetes soldats. No sols per la interrupció tan prematura de la infància sinó també pel camí que es veuen obligats a prendre. Creiem en el dret a la infància.

C/ Mestre Aguilar 15 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 041

LES 5 DE LA PAH Artista: Cristina Guzmán Traver Moviment: Plataforma d’Afectats per les Hipoteques- PAH

Hi ha milers de famílies en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Moltes estan ja en fase d’execució hipotecària, per la qual cosa temen ser desnonades en els propers mesos. La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només córreguen el risc de perdre les seues cases i quedar-se al carrer, sinó també de mantindre part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors. Samarretes esteses de persones que han perdut el seu habitatge o que estan en procés de fer-ho, és penjar la pobresa i la desesperació de moltes famílies que viuen en la exclusió social, causada per les polítiques miserables que han vingut desenvolupant els diferents governs.

C/ Pintor Gisbert 14 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 043

OBRIM ELS ULLS, OBRIM ELS CORS I OBRIM FRONTERES Artista: Grup d’Accions Obrim Fronteres Moviment: Obrim fronteres - Passatge Segur

Pensem que és necessari identificar-nos amb les persones immigrants, les refugiades, amb les que fugen, obrir els ulls a la injustícia, els braços al patiment, la ment a l’enteniment, i el cor als nostres semblants. Obrim fronteres!

C/ Cuba 62 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 045

ACABEM AMB LA FRONTERA SUD: PER LA MOBILITAT HUMANA Artista: Ainhoa Bisquert i Marta Señorans (EASD) Moviment: Moviment: Fòrum Alternatiu de la Immigració PV

En la intervenció, les imatges de distints trets d’ètnies del món s’ajunten per a denunciar la classificació de races, el racisme en si, proclamant la diversitat i que totes les persones som iguals i tenim els mateixos drets.

C/ Tomasos 6 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 047

KEIN MENSCH IST ILLEGAL: CAP ÈSSER HUMÀ ÉS IL•LEGAL!

Artista: Mau Monleón (Col·laboració gràfica: Dioni Sánchez) Moviment: Tanquem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE’s NO)

La intervenció recolza la campanya de tancament dels CIE’s i visibilitza la màxima encunyada pel col·lectiu activista alemany Kein Mensch ist illegal: CAP ÈSSER HUMÀ ÉS IL.LEGAL! L’artista intervé en un balcó situat al carrer Sevilla, a 11 minuts (900 m.) del Centre d’Internament d’Estrangers. Utilitzant el detournement com a mètode de desplaçament semàntic per a cridar l’atenció de l’espectador i produir un efecte crític, l’artista construïx un anunci publicitari de lloguer de vivendes que convida el transeünt a desplaçar-se des del carrer Sevilla, tot passant pel carrer Mestre Aguilar fins arribar al carrer Sapadors 48, per a residir en el CIE de València durant 60 dies, que és el temps màxim estipulat per a un/a immigrant. Ara sí, les sigles CIE han resultat ser la lletra xicoteta de l’anunci en una denúncia explícita que queda formalment enunciada com a Cárcel Il·legal d’Estrangers!

C/ Sevilla 32 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 049

CADIRES CONTRA LA FAM Artista: Nadir Rodrigo Manzanares, Sandra Pérez Muñoz, Youcef Bouakkaz i Xavier Puig Moviment: Cadires Contra la Fam

La fam és una de les conseqüències directes del capitalisme, de l’explotació. Tindre assegurat un salari no és garantia de res, el problema és el capitalisme, i mentre existisca existirà la fam.

C/ Cuba 31 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 051

AMB UNA RENDA BÀSICA DESAPAREIX, PER DEFINICIÓ, LA POBRESA Artista: Mercedes Pitarch Ortiz (EASD) Moviment: Xarxa Renda Bàsica

Tots els éssers humans, independentment de la nostra situació, necessitem una Renda Bàsica Universal per a la nostra subsistència i, per què no, per poder millorar-la. L’obra representa per mitjà de gràfiques l’eradicació de la pobresa a través d’una renda bàsica que comprèn els nivells bàsics de la famosa Piràmide de Maslow, com l’alimentació, la sanitat i una vivenda.

C/ Dénia 51 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 053

PRESÓ SENSE REHABILITACIÓ ÉS TORTURA Artista: Emilio Martí López Moviment: Obra Mercedària de València –OMV

“Presó Sense Rehabilitació és Tortura” pretén visibilitzar una realitat que solem voler mantindre invisible perquè és incòmoda: les presons no serveixen per a reinserir, sinó per a castigar, sense respectar els drets humans. L’Estat Espanyol, que tan irresponsablement ignora els drets humans, i que permet que la corrupció política quede sense ajusticiar, és el responsable últim de les presons: sense una voluntat real de rehabilitar i reinserir, els centres penitenciaris només serveixen per a apartar de nosaltres les persones i les preguntes incòmodes que fan patent, sovint amb delictes menors, les grans fallades del sistema, un sistema en què qui té recursos econòmics pot pagar (en efectiu o en favors) per a permetre’s incomplir la llei.

C/ Sevilla 32 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 055

EL CONEIXEMENT ENS FARÀ LLIURES? Artista: Miquel Real Moviment: València Laica

L’obra es basa en l’impacte i l’anacronisme de la imatge de les icones religioses a l’escola. L’objectiu és denunciar la situació de favor que té l’església catòlica dins de l’escola pública i concertada. Esports inclusius, llengües del món, treballs en grup, igualtat de gènere i Gènesis 3:16. Igualtat d’oportunitats, igualtat laboral, opositors, places i mestres de religió triats a dit. Física, química, Big Bang, Darwin i en set dies tot resolt. Educació o adoctrinament? La religió a l’escola és una rèmora del passat, un contrast que no ens podem permetre seguir pagant. L’obra manifesta el contrast dels símbols religiosos amb l’educació, oposant també les tècniques de realització de la impressió realista de l’escola contra la simbologia religiosa, amb una al·legoria a l’electrificació i a la sostracció de recursos. Deixem la religió per als àmbits privats. Educació laica. València Laica.

C/ Dénia 32 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 057

QUÈ ÉS AÇÒ? IXEN MÉS EUROS QUE ENTREN! Artista: Silvia Cervera Gómez (EASD) i Vicente Almela Moviment: Iaioflautas València

Els Iai@flautas lluitem per defendre les pensions, per mitjà de denúncia, protesta i proposta. Denunciem “ELS ROBATORIS” continuats a la nostra vidriola. Protestem en els carrers i en tots els fòrums possibles i proposem que les pensions depenguen dels pressupostos de l’estat.

C/ Dénia 35 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 059

TEIXINT VINCLES Artista: Boges per la vida Moviment: Teixint Vincles

Teixint Vincles naix després de la proposta de Nexe, pretén fomentar el respecte a la diversitat creant xarxa entre col·lectius, associacions i persones. Som un grup d’individualitats que, amb esta obra col·lectiva, reivindica la transformació integral del concepte hegemònic de la bogeria i lluita contra les etiquetes, la marginació social, la manipulació i la violència que patixen les persones usuàries de salut mental.

C/ Buenos Aires 6 / Drets Humans i llibertats fonamentals

pàg. 061

EL PARC, PRIMER ESPAI DE VIDA COL·LECTIVA Artista: Coca Vilar Moviment: Plataforma per Russafa Agrupació veïnal pro alternativa Parc Manuel Granero

El projecte és una instal•lació realitzada amb branques que evoquen i projecten un espai amable i ple de vida, que cal recuperar per a l’ús col•lectiu del barri.

C/ Puerto Rico 19 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 063

[NAU]FRAGOS Artista: Anna Garcia Alcina i Vicente Serra Moviment: Col·lectiu ciutadà “Naus de Ribes”

La fotografia com a document gràfic proporciona un registre directe de la realitat i pot ser una ferramenta per a la crítica social. L’obra dóna visibilitat a les necessitats d’atenció de les persones majors en el barri de Russafa, per a les què es demana un centre de dia en el moll 3 de Les Naus de Ribes.

C/ Sueca 40 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 065

QUE EL CONSUM NO ET CONSUMISCA: PROXIMITAT SOSTENIBLE Artista: Col·lectiu Calcogràfic Moviment: Grup de Consum Responsable de Russafa

Des del Col·lectiu Calcogràfic, alumnes de la línia Gràfica de la Universitat Politècnica de València, comissariades per Ángeles Mena, Tania Ansio i Ana Tomás, apostem per la sostenibilitat en el consum. La nostra proposta recolza al comerç de proximitat i defén l’alimentació sana i ecològica com a alternativa davant del consumisme irresponsable. Fruites, verdures i productes de consum diari intervenen en un gran mural de 8x2 metres mitjançant tècniques múltiples amb colorit vistós. El suport és malla geotèxtil, utilitzada en el cultiu responsable per eradicar les males herbes. El lloc de la intervenció és la façana del col·legi Alejandra Soler, on prèviament es realitzaren tallers amb l’alumnat i es va elaborar altre mural de les mateixes característiques amb la participació del alumnat del col·legi.

C/ Puerto Rico 5 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 067

HOSPITAL CAMPANAR PÚBLIC I COMPLET Artista: CERART Moviment: Plataforma Salvem la Fe de Campanar

L’objecte d’este projecte és la rehabilitació ja! dels edificis de la Fe de Campanar. L’associació “Salvem la Fe de Campanar” reivindica un hospital únic i complet en l’antic hospital La Fe ja que la zona nord de València, amb aproximadament 200.000 persones, s’ha quedat desproveïda de serveis hospitalaris.

C/ Sueca 13 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 069

AUDITEM LA NOSTRA CIUTAT Artista: Mercedes Pitarch Ortiz (EASD) Moviment: Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

L’obra representa la necessitat d’auditar els comptes públics mitjançant la participació de la ciutadania per avaluar el deute il•legítim.

C/ Dénia 53 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 071

EL VALENCIÀ ÉS FUTUR Artista: Maribel Domènech Moviment: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Hui dia la nostra llengua és encara una llengua subalterna, però el futur de la llengua està a les nostres mans, a les dels poders públics i de la ciutadania del carrer, per este motiu s’intervé el balcó amb paraules importants, positives i lluitadores, construïdes amb metall cobertes amb fil elèctric de leds vermells: IGUALTAT, CULTURA, IDENTITAT, LLIBERTAT Un balcó és un element arquitectònic alt, un espai fora dels murs de la casa, que funciona com un lloc que és punt d’interconnexió entre l’esfera pública-privada, allà on acaba la llibertat individual i comença la col·lectiva. Sembla estimulant tindre l’oportunitat d’intervindre en un espai tan paradigmàtic. Des de fa més de 20 anys vinc utilitzant la paraula i la forma escultòrica per a reflexionar sobre allò íntim i allò social de la vida quotidiana, un treball que no dissocia les esferes públiques i privades.

C/ Cadis 71 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 073

EL FUTUR QUE NO VA SER Artista: Víctor Benavides (Moradores de tejados) i Arantxa Melero Moviment: Associació Cultural “Institut Obrer”

Assumim la responsabilitat de dur a terme un tema que, desgraciadament, a moltes persones els queda molt llunyà, com és la recuperació de la memòria de la coeducació en l’escola Republicana, proposat per l’Associació Cultural Institut Obrer. Durant la Segona República sempre es va pensar en el futur. La modernització de l’educació va ser per tant una prioritat. Açò es pot comprovar observant totes les institucions educatives que es van crear, com les Missions pedagògiques o els Instituts per a Obrers. Havia de ser el motor de la transformació social, pel que s’implantà una educació de qualitat, laica, progressista i igualitària. La forma triada per a la nostra obra està inspirada en la frase “El futur que no va ser”, i fa referència al procés d’innovació educativa que es truncà amb el final de la Segona República. Parlem de com este somni va estar molt a prop d’acomplir-se, però el desenllaç de la guerra va suposar el final d’aquest procés.

C/ Literat Azorín 23 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 075

LES 3 MAGUES DE GENER Artista: Román Sánchez i Víctor Benavides (Moradores de tejados) Moviment: Societat Coral el Micalet

La Festa de la Infantesa és una festa infantil, tolerant, associativa i complementària a tot el que es fa per a la infància. L’origen de la Festa de la Infantesa i la seua cavalcada cal buscar-lo 80 anys enrere. El Govern de la República va organitzar el 1937 la Setmana de la Infància per a portar il·lusió als xiquets i xiquetes de València, molts dels quals eren refugiats de guerra, procedents de Madrid. El 2016 es va recuperar la festa, i es repetí de nou este 2017, amb un increïble èxit de convocatòria. Dotzenes d’associacions de la ciutat de València i dels seus voltants s’uniren amb alegria a una festa d’integració social. Milers de persones gaudiren d’aquesta cavalcada laica. El moment culminant era la cavalcada que hem recuperat i adaptat al segle XXI. A esta obra volem reivindicar els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat-sororitat que històricament representa la Festa de la Infantesa.

C/ Sueca 55 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 077

SENSE VEU, SENSE TREBALL, SENSE SENYAL Artista: Francesc Ginés i Col·lectiu d’ex-treballadors de I’RTVV Moviment: Col·lectiu d’extreballadors. RTVV

Després de 24 anys de la fundació de la RTVV i després d’un ERO declarat nul pel TSJCV, l’executiu del PP d’Alberto Fabra, amb un decret exprés, ordena i executa el tancament del canal autonòmic la nit del 29 de novembre del 2013. La comunitat perd la seua veu, 1608 persones la seua feina. S’escriu així un episodi més de la trama de corrupció a València.

C/ Sueca 33 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 079

LA VEU ÉS RECLAM Artista: Adriana Chávez García-Rendón Moviment: Radio Malva

Ràdio Malva és una radiodifusora comunitària: no compra notícies de les agències informatives ni fa de la informació una mercaderia. L’obra és una intervenció fotogràfica, que utilitza la unió d’una sèrie d’imatges que reunides produïxen un tercer significat per a defendre la ràdio comunitària. El títol “LA VOZ ES RECLAMO” fa joc de paraules amb “LA VOZ DE SU AMO” “HIS MASTER’S VOICE” (HMV) en anglés, marca de gramòfons i més tard segell discogràfic.

C/ Literat Azorín 21 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 081

PER UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ Artista: TIMO (Antonio Jesús Molina Ruíz) i Ca Revolta Moviment: Centre de recursos Just Ramírez -Ca Revolta

El projecte atén i representa la necessitat, d’una vegada per sempre, d’un govern valencià que, partint de l’acció i sensibilitat social, puga prendre com a punt central de la seua acció la lluita pels drets socials que, segons el marc legislatiu actual, no passen de ser un mer munt de paraules que, més que ajudar, dificulten l’enteniment. Amb este treball es pretén conscienciar la ciutadania ja no només de la necessitat d’un govern actiu socialment, que lluita per la seua ciutadania, sinó també de la importància d’aquest poble valencià. La importància de les persones, més que dels partits polítics, per aconseguir unides el que és just, UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ. El cartell consistix en el mapa del País Valencià, situat en el centre del suport, i que, quasi humanitzat, alça la mà, cansat, mentre reivindica Serveis Socials, Justícia Social, Dignitat, Atenció Primària, Participació Social.

C/ Dénia 50 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 083

TOTES A UNA VEU DIVERSA Artista: David Trashumante, Laboratori de Creació Poètica BiblioCafe & Assemblea Veus de l’Extrem Moviment: Plataforma Pro-Diversitat

El perdó ha sigut, és i serà sempre la marca de qualitat de l’ésser humà. És esta la inspiració que més llum ha de donar a la ment i als cors de les colombianes en esta emocionant transició de la guerra a la pau. És un exercici exquisit de democràcia i l’acció política més innovadora per reconstruir el contracte social trencat pel fanatisme. Si triomfem en este esforç, serem reconegudes per la història com la nació que va ser exemple, per al món, la proposta civilitzadora de pau fiançada amb el perdó. Pau que construïm cada dia des del nostre cor individual. Considerem que este és el nostre regal al món, ja que si Colòmbia ho aconseguix, la humanitat sencera avança.

C/ Carles Cervera 13 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 085

BON DIA TURISTA, ADÉU VEÏNAT! Artista: Comunitat veÏnal afectada Moviment: Consequencies Turistificació… DOL

L’expulsió legal de sis famílies residents en Buenos Aires 31 ha estat l’eix des del qual diverses propostes artístiques han desenvolupat accions d’una càrrega tant reivindicativa com emocional. L’adéu, la ràbia, la por, el futur, la incertesa, l’experiència vital... constitueixen un complex cresol de sentiments que poden triar molt diferents vies per evidenciar-se. D’una banda, de portes cap a fora, com a aparador de “A les balconades” lluïa una gran tela d’un negre solemne i reflexiu, esguitada de l’adéu dels veïns afectats. D’una altra, les veus de més de deu poetes (Begonya Pozo, Jesus G., Luz Souto, V. G., Pepe Ruiz, Lola Andrés, Pablo Blanco, Félix Ménkar, Carolina Otero, Lucía Boscá, Raúl Molina i Manel Garcés) trencaven el silenci d’aquest acomiadament bressolades per l’alè d’un públic que entén la paraula com a mitjà, el vers com a forma i el balcó com a escenari d’aquest drama tan trist com quotidià que canvia la realitat de les ciutats, la veritat dels barris.

C/ Buenos Aires 31 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 087

FIRA DEL VEHICLE Artista: Grup d’Art i Activisme: Neus Castell, Anaïs Florin, Yolanda Franco, Mau Monleón, Cris Peiró, Andrea Plube i Fran Rubio Moviment: L’Illa Perduda de Russafa

El Grup d’Art i Activisme reivindica la recuperació d’un espai públic en l’àmbit urbà, una illa abandonada utilitzada com a aparcament de cotxes que obstaculitzen el pas i enlletgeixen l’entorn, a més d’infrautilitzar un espai potencialment verd, social i necessari. El Grup planteja a través de l’estratègia del Fake -la falsa notícia- una Fira del vehicle d’ocasió. Amb el lema: “La millor ocasió per estrenar un cotxe”, patrocinat per L’Illa Perduda, s’ha realitzat una intervenció efímera que mitjançant cartells, pancartes i flyers, posa en venda els cotxes aparcats, tot posant en qüestió l’ús d’aquest espai i advocant per una millora de la qualitat urbana. La intervenció in situ ha pretès generar un espai lúdic-festiu on siga possible construir comunitat a través d’aquest mateix procés deliberatiu i transformador que és la participació de tots i totes nosaltres.

C/ Francisco Sempere 12 / Participació ciutadana, barri sostenible per un món més habitable

pàg. 089

FRÀGIL (EL NIU) Artista: Elena Martí Manzanares Moviment: Ecologistes en Acció del País Valencià

Amb esta obra vull evocar la fragilitat del paisatge urbà en els barris històrics. Le Corbusier deia que l’esperit de la ciutat es forma al llarg dels anys, per la qual cosa posseïx edificis i paisatges urbans que simbolitzen una ànima col•lectiva: són la carcassa que condiciona la formació dels individus, com el país i els costums. El paisatge és un acumulador, un document. Se’ns oblida moltes vegades que dins del paisatge urbà trobem, junt amb les rates penades, altres aus urbanes beneficioses que han minvat les seues poblacions. Totes elles han de conviure i formen part de l’equilibri natural. És necessari que habiten els nostres carrers, parcs o horts urbans. La biodiversitat enriquix i és saludable! La destrucció i la falta de conservació d’estos edificis i paisatges suposa la desaparició de part de la nostra identitat, la nostra cultura en ells plasmada.

C/ Sueca 13 / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 091

EL SOL ÉS L’ÚNICA SOLUCIÓ Artista: MIDAMP: David Peris, Irene Monrabal, Aida Verchili, Mar Montero, Meritxel Martinez, Paula Mocholí (EASD) i Plataforma per un nou model energètic Moviment: Plataforma per un nou model energètic-PX1NME

Els balcons florits, el barri viu i la ciutat neta són el camí. I el sol és l’única solució solvent i solidària de futur. Ho saben les plantes, els pardals i els arbres. I nosaltres? Ho sabem?

C/ Doctor Serrano 17 / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 093

JARDÍ AMBULANT Artista: Álvaro Tamarit Moviment: València en Bici - Acció ecologista-Agró

Jardí Ambulant I és una obra que sintetitza l’essència del discurs d’este artista, sempre vinculat a la relació entre la civilització industrial i la naturalesa, equilibri i sostenibilitat. La idea inicial per reconstruir esta bicicleta de muntanya és la de crear una espècie de vestit amb què la bicicleta es disfressa de muntanya, convertida en una muntanya amb plantes vives sobre rodes.

C/ Cuba 3 / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 095

OUT OF PLACE (LA MAR DE FRÀGIL) Artista: Elena Martí Manzanares Moviment: Plataforma el Litoral Per al Poble

La posidònia exercix un paper fonamental en l’ecosistema costaner. Per a este projecte s’utilitzaren boles de posidònia de diferents platges de la Comunitat Valenciana, encastades en fil d’aram, que creava una espècie de garlandes que es col·locaren al voltant dels arbres. L’objectiu era portar la posidònia a un paratge interior, desubicar, traure de context per a cridar l’atenció sobre la desaparició i la regressió de les praderies mediterrànies.

Parc Manuel Granero / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 097

VOLEM LA VIDA Artista: Begoña Zornoza Moviment: Plataforma iniciativa Animalista

El projecte consistix en l’elaboració de la silueta d’un bou amb fragments d’imatges, textos, dibuixos, pintura, que reflectisquen les condicions de vida i el maltractament a què estan sotmesos els animals en mans de l’ésser humà. El bou, la mort del qual s’ha convertit en espectacle, és la cara més visible d’esta brutalitat. No obstant això, altres espècies són víctimes d’abusos, com els milions anònims que malviuen amuntegats en fàbriques per a la seua explotació. El propòsit d’esta intervenció és visibilitzar la injustícia i generar empatia amb l’altre, amb nosaltres que som ells. Volem la vida.

C/ Clero 7 / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 099

P.I.N.Q. PARC (POST INDUSTRIAL NATURAL QUEER) Artista: Graham Bell Tornado Moviment: CSOA L’Horta

El CSOA L’Horta està obert a tothom, sense importar el gènere, la sexualitat o el color i pareix el lloc perfecte per al projecte P.I.N.Q. que consistix a establir una xarxa transnacional de Parcs Post Industrial Natural Queer per a la conservació de la diversitat biològica, cultural i sexual. Els primers Parcs Nacionals eren construïts als EEUU i responien a la necessitat de l’home blanc, heterosexual i adinerat de trobar un espai per a escapar de la ciutat, que era perillosa i perniciosa perquè estava plena d’homosexuals, immigrants i dones treballadores econòmicament dependents. Estos homes van crear una xarxa de Parcs Nacionals per a viure la seua “masculinitat” lliurement i caçar i gaudir d’esta naturalesa en estat “pur”. No obstant això, estos terrenys ja estaven ocupats i per a crear estos parcs era necessari fer fora els seus habitants, els americans natius. Desafortunadament este procés de robatori de terrenys seguix hui en dia. Els Parcs PINQ són espais dedicats a totes les persones que “han patit desterrament de les seues terres, els queers perquè no encaixen, les dones perquè han de quedar-se a casa, les tribus perquè les corporacions poden robar els seus terrenys, i els animals perquè senzillament no hi ha espai per ells”. http://www.grahambelltornado.com/projects/pinq-park-/

C/ Dénia 25 / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 101

LA PUNTA SOM TOTS, HUI SÓC JO DEMÀ POTS SER TU

L’HORTA VALÈNCIA Artista: Rania Slim Moviment: Per l´Horta

La mostra és un homenatge a L’Horta València, i un crit per a recordar-nos que l’horta és la nostra terra, la nostra identitat, memòria i patrimoni. Una exposició de fotografies de l’autora, així com una recopilació de fotos i informes de l’associació Per l’Horta.

C/ Sueca 33 / Ecologia, medi ambient, biodiversitat, canvi climàtic

pàg. 103

POBRESA ZERO, LES PERSONES I EL PLANETA PRIMER! Artista: Julia Cozar Muñoz (EASD) Moviment: Pobresa Zero

L’obra representa la unió, de vegades inexistent, que tant anhelem en estos anys de constants conflictes, que hauríem de tindre tots els éssers humans de cada racó del planeta, sense importar color, raça, sexe o religió. Si ens implicàrem a crear i reforçar eixos llaços, acabaríem amb la gran majoria de problemes actuals.

C/ Buenos Aires 3 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 105

STOP PARADISOS FISCALS Artista: Grup Tàctiques Públiques [UPV]: Gemma Álvarez, Gloria Torres, María Arseguet, Andy Díaz, María Esteve, María García, Lidia Guerrero, Virginia Gutiérrez, Julia LooL, Lourdes Molina, Irene Palacios, Natividad Soriano, Mau Monleón (direcció del projecte) Moviment: Oxfam Intermón

El Grup Tàctiques Públiques ha treballat davall les premisses de la campanya d’Oxfam Intermón dirigida a la creació de zones lliures de paradisos fiscals i a la denúncia d’aquests. Tot prenent el dòlar com a moneda representativa en el capitalisme global actual, s’ha creat una imatge metafòrica que denuncia “El Regne del Corrupte”, i lluita per la transparència fiscal. Tenint en compte que els paradisos fiscals són els forats negres de la fiscalitat, a través dels quals desapareixen milers de milions d’euros que haurien de destinar-se a finançar polítiques socials i serveis públics necessaris per a la ciutadania, s’ha generat un projecte en què la imatge icònica dels diners es transforma en una campanya publicitària contra els paradisos fiscals. A partir d’un imaginari paròdic i corrosiu, alhora que proactiu i optimista, s’atorga visibilitat i continuïtat a la campanya d’Oxfam Intermón. Davant la globalització geopolítica, econòmica i social, es proposa fer partícip a l’espectador, que es convertix en audiència activa en el moment en què accedix a les webs anunciades per a unir-se contra els paradisos fiscals: https://www.oxfamintermon.org/minisites/zonaslibres/

C/ Literat Azorín 13 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 107

NO ET DESFASES DELS TEUS DESFETS Artista: Delia Company Esteban i Carla Cea Mateu (EASD) Moviment: Coordinadora Valenciana de ONGD’S

Generem massa residus per persona i any. Sovint traiem els nostres desfets al poal de fem més pròxim sense donar-nos compte que no per això desapareixen de les nostres vides. Què passaria si tots els residus que generem ens caigueren per la finestra quan anem pel carrer? Generem massa residus i no tenim consciència de com afecta això a la construcció d’un món millor.

C/ Puerto Rico 26 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 109

SEREM TOTS REFUGIATS Artista: Taller Garcia Nadal Moviment: NO al TTIP, CETA, TISA

Els poders financers ofeguen el món al seu benefici. Si en el passat bombardejaven els pobles, en el present ens passen per damunt amb tractats de comerç i d’inversió neoliberals que produixen la indefensió de les persones i que ens convertiran al final en població refugiada.

C/ Cadis 65 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 111

Foto: Eva Mañez

WAR + MONEY = VICTIMS Artista: Cristina Peris Grau Moviment: Antimilitarista MOC

No paguem la guerra. Objecció a la despesa militar. Açò és el que es vol denunciar amb esta obra: com tothom sap, les guerres es creen per interessos polítics i econòmics, i dins dels pressupostos estatals hi ha una gran part destinada a l’armament. A més, dins dels nostres impostos, hi ha una quantitat destinada al Ministeri de Defensa, que també compra armament, i fa i desfà a voluntat sense que nosaltres ens assabentem, sempre amb l’argument de que hem d’estar preparats per qualsevol atac, atacs que ells mateixos provoquen.

C/ Buenos Aires 10 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 113

PERQUÈ JUNTES HO PODEM TOT Artista: María Orrit i El Puntet Taller d’Art Moviment: REAS País Valencià. Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària

El projecte vol recalcar la importància del treball col·lectiu. La nostra societat ens aboca a la individualització i a l’egoisme. Per això volem reivindicar valors que no podem perdre mai, com l’empatia. Hem de contribuir personalment a fer la nostra ciutat i el nostre barri més humans, i l’única manera de fer-ho és apostar per la col·lectivitat, crear teixit social, de manera que cap persona se senta sola, perquè de fet no ho estem. Tots i totes podem ajudar algú amb el nostre treball, i també podem rebre ajuda d’altre o altra que abans no ens coneixia. Creant esta xarxa ciutadana col·lectiva podem fer molt més que ajudar-nos entre nosaltres, podem fer que de la unió de tothom nasca un nou estil de vida, amb un vocabulari nou: solidaritat, feminisme, ajuda, comunitat... Perquè juntes ho podem tot!

C/ Cadis 80 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 115

PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA Artista: Celia Puerto Espinós i Nuria Sánchez León Moviment: Plataforma Sobirania Alimentària del País Valencià

Aquesta obra defèn els valors de la sobirania alimentària: el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica i també a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Per això es contraposen les dues cares del consum, la convencional i la responsable. Respecte a la primera, es reflexiona sobre la procedència dels aliments i el seu trajecte fins a les nostres llars. Del costat responsable, oferim a l’espectador informació pràctica d’empreses productores, mercats agroecològics i grups de consum de l’àrea metropolitana de València. L’objectiu és incitar-los a qüestionar el seu consum i facilitar el canvi d’hàbits per mitjà de materials coherents amb el discurs. En este sentit, les caixes de fusta típiques de la recol·lecció simbolitzen un element nostàlgic del món rural que acumula històries d’usos passats en la seua fusta.

Mercat de Russafa / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 117

DRET A DECIDIR Artista: David Sempere Moviment: Plataforma PDaD

“Si prens la pastilla blava... Final de la història. Despertaràs al teu llit i creuràs allò que vulgues creure. Si prens la roja, et quedaràs en el país de les meravelles. Recorda: allò que t’oferisc és la veritat. Res més.” Estes paraules dites per Morfeu en la pel·lícula “Matrix” són part de la inspiració del projecte. L’altra referència és Xiva (divinitat hindú) que representa l’aspecte destructor necessari per a la posterior regeneració i que amb Brama (Déu creador) i Vixnu (Déu preservador) formen la Trimurti o trinitat divina. Fent una simbiosi entre Morfeu i Vixnu es crea un nou personatge que ofereix el DRET A DECIDIR

C/ Sueca 28 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 119

SPIDER FLAG Artista: LAPASSA Moviment: Boicot desinversions i sancions-BDS País Valencià

L’obra reflexiona sobre la identitat que ens diferència i al mateix temps ens separa de l’altre.

Plaça Baró de Cortés 13 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 121

BRODANT LA REVOLTA / SAHARA, DONA, LLUITA I RESISTÈNCIA Artista: Lluci Juan i Associacions Dones Saharauis Moviment: Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharaui del PV (FASPS-PV)

Brodant la revolta és un projecte participatiu que consisteix en sortir al carrer per brodar pancartes amb missatges feministes i de consciència de gènere. Un dels objectius és que a partir de l’activitat del brodat este projecte es convertisca en un lloc de reunió de dones de diverses generacions i de compartició d’inquietuds. Les més grans tenen un gran coneixement del brodat i se senten atretes i valorades en veure que un grup de joves estan realitzant una activitat de què tenen un gran coneixement. Això les convida a seure i a compartir coneixements, al mateix temps que s’interessen pel motiu que estan brodant. És aleshores quan les més joves expliquen el perquè d’aquesta activitat.

C/ Cadis 39 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 123

HELICÒPTER DE DINERS Artista: Ángela Sabio Moviment: QE4PEOPLE – Diner positiu

El Banc Central Europeu a través de l’expansió quantitativa (QE) està injectant grans quantitats de diners per a suposadament “reactivar l’economia” en la deprimida zona Euro. Però, on està injectant estos diners? Per què no està arribant a l’economia real? Estos diners “públics” s’estan injectant en grans corporacions que no necessiten ser “ajudades” i en la compra de bons i productes financers especulatius. Salta als ulls que esta Europa actual està més interessada a rescatar banquers i milionaris que a ajudar la ciutadania que més ho necessita o a invertir en xicotets projectes innovadors que sí suposen una reactivació de l’economia real, l’economia de la gent i les xicotetes empreses. Des de Moviment internacional per la Reforma Monetària denunciem esta situació vergonyosa i treballem per a repensar l’euro, convertirlo en una moneda a favor de les persones i no de les elits bancàries i corporatives. Rescatem persones, no bancs i megacorporacions!

C/ Literat Azorín 27 / Globalització geopolítica, econòmica i social

pàg. 125

EDUCACIÓ PÚBLICA ÉS REFORMA INTEGRAL INSTITUT SANT VICENT FERRER Artista: Artistes de la Plataforma per Russafa Moviment: Assemblea pro Reforma del IES St Vicent

Un centre escolar de secundària és el lloc on es produeixen els nostres somnis, on s’aprenen les destreses, on es forgen les amistats sòlides... Russafa/L ´Eixample comparteixen des de 1968 un centre de secundària rodejat de centres privats d’ideari per tots els racons. Pateix antiguitat i obsolescència, precarietat, un oblit que proclamen a veus les seues instal·lacions: el minúscul pati, el gimnàs, les aules, les instal·lacions elèctriques, les canonades... Demanem, des de fa molt de temps, un centre auster, sòlid, funcional, en el què capien totes les diferències, tots els idearis. Que ningú deixe de vindre per no tindre un pati en què els nostres fills i filles puguen jugar, riure, somniar... I volem conèixer, participar, perquè ningú millor que els usuaris coneixen els usos de les instal·lacions. Quants diners estalvia, quants errors s’eviten amb una participació ordenada dels agents escolars! En eixe interès treballem, la comunitat escolar i el veïnat conjuntament, organitzats en l’Assemblea per la rehabilitació del SANT VICENT FERRER. Esperem, prompte, veure convertit eixe just projecte en realitat. Continuarem lluitant per aconseguir-ho.

C/ Puerto Rico 36 / Tema lliure

pàg. 127

MAR DE PLÀSTIC Artista: Paula Etcheverry i Silvia Martínez ODS: Vida submarina

Mar de Plàstic és una obra de creació col·lectiva, on tractem la situació actual de consum desenfrenat sense tindre en compte la repercussió ambiental. Volem fer reflexionar a la ciutadania del carrer i a les noves generacions sobre la importància del canvi de comportament cap al medi ambient. Tenint en compte la situació actual de contaminació dels mars, “hem de deixar de pensar que tot és d’un sol ús”. Com diu l’especialista en vida marina Pierre-Yves Cousteau: “Necessitem l’oceà per a viure, produïx la meitat de l’oxigen que respirem, regula el clima, contribuïx a la seguretat alimentària. Però no sols hem de conservar-lo pel seu valor econòmic. També pel valor intrínsec de la vida”.

C/ Puerto Rico 26 / Tema lliure

pàg. 129

TRENCANT SOSTRE DE VIDRE Artista: Amparo B. Wieden, María Luisa Pérez Rodríguez i Amparo Tortonda ODS: Igualtat de gènere

El nostre projecte tracta la igualtat de gènere i se centra en l’anomenat sostre de vidre, que la dona intenta de trencar. És una metàfora que fa al·lusió a les barreres invisibles que trobem les dones en la nostra carrera professional i en la vida diària. Al llarg del segle XX, s’aconseguiren molts avanços, gràcies sobretot a les dones que van lluitar pels seus drets. Fem referència a elles, tot recordant els anys en què aquestos avanços es van dur a terme a Espanya. -Entrada en la universitat sense restriccions, 1910. -El sufragi universal del vot. Clara Campoamor, 1933. -Primera Ministra de Sanitat i Consum durant la II República en Espanya, Federica Montseny, 1936. -Primera dona en accedir al silló de la RAE, Carmen Conde, 1978. -2030 com a límit per a un planeta al 50% per a dones i homes.

C/ Cuba 64 / Tema lliure

pàg. 131

LATIDOS Artista: Sonia Sempere i Dones Villa Teresita Moviment: Villa Teresita

Vila Teresita és una ONG dirigida a l’assistència i intervenció amb dones migrants en situació d’exclusió social i/o que són víctimes de l’explotació sexual; així com de famílies en situació de pobresa. Per això el meu treball està en contacte amb estes dones, per a apart de donar-los visibilitat, poder elevar la seua autoestima i motivació unint l’art a la confecció que elles realitzen. Llençols de cotó. Este és el material que s’ha triat per estar tan prop de la nostra pell, per ser el que ens tapa en les nits més llargues i ens guarda l’esperança de ser nosaltres mateixes. En ells, cada una de les dones del centre, junt amb les quals s’ha realitzat l’obra, dibuixa el seu propi cor unint la meua pintura amb el seu taller de costura, expressant el nostre sentiment en cada traç i cada batec de la màquina de cosir, traient eixa emoció guardada en l’òrgan més vulnerable. El nostre propi cor.

C/ Cuba 5 / Tema lliure

pàg. 133

SUS PAPELES, CABALLERO Artista: Associació Sariri Moviment: Sariri intercultural

Irregular no és igual a il·legal. “Quan la sang de les teues venes retorne a la mar, i la pols dels teus ossos torne al sòl, potser t’enrecordes que esta Terra NO et pertany a tu, sinó que TU, pertanys a esta TERRA”.

C/ Literat Azorín 10 / Tema lliure

pàg. 135

DETINGA! Artista: Cristina Barona Marzo ODS: Producció i consum responsables

El motiu d’aquesta intervenció és la preocupació pel medi ambient, l’optimització de l’ús del paper i el reciclatge. Els papers no naixen dels arbres... Per fabricar una tona de paper la indústria paperera requerix 15 arbres. GENEREM SENSIBILITAT!

C/ Buenos Aires 8 / Tema lliure

pàg. 137

ANIMALS I/O PERSONES... GIREM PER RETROBAR-SE Artista: Jarit Associació Civil Projecte: A les Balconades - O DeSequilibri natural

La naturalesa lluita per recuperar l’espai perdut. Tots els sers vius han de conviure en pau i en equilibri natural. El sistema actual de poder basat en el culte al creixement econòmic, en la sobreproducció i consum excessiu, en la satisfacció de l’ego, impossibilita aquest equilibri i ens allunya del nostre estat original, la felicitat compartida. Els animals - guardians de la consciència planetària - ens recorden que la vida sense ells, sense l’entorn natural, no tenim futur, i ens criden al Retorn a la nostra llar: la naturalesa, la Mare Terra. Agiten Molinets de Vent com a símbol de l’ús sostenible dels recursos naturals i somien amb que fem del decreixement sustentable la clau per al desenvolupament humà i planetari.

C/ Buenos Aires 8 / Tema lliure

pàg. 139

L’ESPAI PÚBLIC A LES BALCONADES 2017 ACCIONS, PERFORMANCES I EXPOSICIONS

Hi ha racons en Russafa deixats a la seua sort, oblidats, maleïts, inhòspites terres de ningú. Resistixen en silenci, com un bosc trist quan l’abandonen els pardals. Esperen ser viscuts i gaudits, omplir-se de gent, de rostres alegres, de xiquets jugant, de música, cants, recitals. Volen irradiar color i art, florir, ser útils i desitjats. Reivindiquem estos espais urbans per a la gent del barri i de la ciutat, són els nostres, són de totes i tots, ens esperen impacients!!

pàg. 005

25 març OBRINT BALCONS

10 maig PRESENTACIÓ A les Balconades 2017 IVAM-lab Actuació: Rania Garcia i Diouke

pàg. 005

25 maig 23 maig ACCIÓ EMT Pl. Ajuntament Alumnat col·legi Balmes

INAUGURACIÓ A les Balconades 2017 Parc Granero Performance: Grup LAPASSA Música en viu: Lo Russafari Creació interactiva: BiblioCafe & Asamblea Voces del Extremo

pàg. 143

26 maig BICICLETADA Reivindicacions del barri Plataforma per Russafa

CERCAVILA (r)Evolucionario - Ecogènere La Erreria (House of Bent)

Acció artística Taller molinets

pàg. 005

27 maig FESTA PARC GRANERO Taller de Dansa Africana: Aly Thioune Capoeira: Filhos de Angola Valencia Tinkus Wapuris Sariri Intercultural Música en viu: Miguel Caldito Creació interactiva: Acció Obrim Fronteres

1 juny TEATRE AL BALCÓ Taller d’Arts escèniques

2 juny PERFORMANCE Cámara Destemplada

3 juny PERFORMANCE Mar de plàstic Paula Etcheverry, Roque Lopez, Sonia Martínez, Carolina Buelga con Indira i Diego.

TÚNEL GERMANIES Acció poètica Intervenció pictórica: Victor Visa

pàg. 145

TÚNEL GERMANIES Acció poètica Voces del Extremo Experimentació sonora: PERSONA

RUTA CORAL MERCAT DE RUSSAFA Coro del Centro de Música y Danza de Nazaret

pàg. 005

EXPOSICIÓ RUTA BALCORAL

Dones amb Arrels (Izourane)

Coral Giner Societat Coral El Micalet

Centre municipal de Joventut de Russafa. Celia Domènech i Ana Ferrandiz

5 juny

EXPOSICIÓ

CONFERÈNCIA GENTRIFICACIÓ

Érase una vez pero ya no

Francisco Torres i Taula redona Codi ètic de Russafa

El Mundo 26. Pilar Taberner Balaguer i Patricia Sornosa Flores

EXPOSICIÓ

Rompiendo cadenas

Fronteres

Universitat Popular de Russafa. Professorat i alumnat de pintura i dibuix

La Morada. Isolda Perelló i Sergio Torres

pàg. 147

11 juny CLOENDA “L’Illa Perduda de Russafa”

pàg. 005

pàg. 150

ÍNDEX D’ARTISTES OBRES A LES BALCONADES 2017 Adriana Chávez García-Rendón https://netcells.net/users/cell/551 Pàg. 081 Aida Verchili www.easdvalencia.com Pàg. 093 Ainhoa Bisquert www.easdvalencia.com Pàg. 047 Álvaro Tamarit www.alvarotamarit.com/ Pàg. 095 Amparo B. Wieden Pàg. 131 Amparo Tortonda Pàg. 131 Anaïs Florin (Grup d’Art i Activisme) tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 089 Andrea Martínez www.easdvalencia.com Pàg. 041 Andrea Plube (Grup d’Art i Activisme) tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 089 Ángela Sabio www.angelasabio.com Pàg. 125 Àngels López www.vjing.es Pàg. 035

pàg. 005 152

Anna Garcia Alcina www.annagarciaalcina.com Pàg. 065 Anna Maria Staiano: La Erreria (House of Bent) annamariastaiano.com Pàg. 023 Antonio Jesús Molina Ruíz (TIMO) instagram: @timonisim Pàg. 083 Arantxa Melero moradoresdetejados.tumblr.com Pàg. 075 Assemblea Veus de l’Extrem https://www.facebook.com/ VocesdelExtremoValencia/ Pàg. 085 Associació Dones I Punt https://www.facebook.com/Mu jeres-y-Punto-21111835568923 5/?fref=ts Pàg. 021 Associacions dones Saharauis Pàg. 123 Begoña Zornoza Pàg. 099 Boges Per La Vida www.facebook.com/ events/459795904228068 Pàg. 061 Carla Cea Mateu www.easdvalencia.com Pàg. 033 i 109 Celia Puerto Espinós Pàg. 117

CERART https://www.facebook.com/ CerArtgrupo/ Pàg. 069 Coca Vilar https://es-es.facebook.com/ coca.vilar Pàg. 063 Col·lectiu Calcográfic BBAA UPV Pàg. 067 Comunitat VeÏnal Afectada www.russafa.org Pàg. 087 Cris Peiró (Grup d’Art i Activisme) tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 089 Cristina Barona Marzo www.easdvalencia.com Pàg. 137 Cristina Guzmán Traver www.cristinaguzman.com Pàg. 043 Cristina Peris Grau www.cristinaperisgrau.com/ Pàg. 113 David Peris www.easdvalencia.com Pàg. 093 David Sempere Gandia Pàg. 119 David Trashumante davidtrashumante.blogspot.com. es Pàg. 085

Delia Company Esteban www.easdvalencia.com Pàg. 033 i 109 Díaz Puche https://www.facebook.com/ Fasteam49_mordaza-47624786 5910326/ http://fasteam49blog spot.com.es/?view=mosaic Pàg. 031 Dioni Sánchez dionisanchez.com Pàg. 049 Dolores Furió www.vjing.es Pàg. 035 Elena Martí Manzanares www.elenamarti.com Pàg. 091 i 097 Emili Sanchez www.jarit.org Pàg. 139 Emilio Martí López https://emiliomarti.com/ Pàg. 055 Fran Rubio (Grup d’Art i Activisme tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 089 Francesc Ginés Pàg. 079 Geraldine Marín www.easdvalencia.com Pàg. 041 Gerard Miquel http://labolaqueroda.blogspot. com.es/?m=1 Pàg. 037

Graham Bell Tornado: La Erreria (House of Bent) www.grahambelltornado.com Pàg. 023 i 101 Grup d’Accions Obrim Fronteres www.carmengarciagordillo.com Pàg. 045 Inma Coll www.inmacollart.com Pàg. 029 Irene Monrabal www.easdvalencia.com Pàg. 093 Javier Monferrer Benlloch www.facebook.com/ Comoquieresvivir Pàg. 017 Jessica López www.easdvalencia.com Pàg. 041 Jonathan Pérez de la Cruz www.easdvalencia.com Pàg. 025 Juan Flores http://uanflores.blogspot.com. es/?m=1 Pàg. 021 Julia Cozar Muñoz www.easdvalencia.com Pàg. 105 Laboratori de Creació Poètica BiblioCafe www.bibliocafe.es Pàg. 085 LAPASSA www.facebook.com/lapassa.upv/ Pàg. 121

Laura Silvestre www.vjing.es Pàg. 035

Mercedes Pitarch Ortiz www.easdvalencia.com Pàg. 053 i 071

Livia Guillem https://m.facebook.com/ Elcremonanoestanca/ ?locale2=es_LA Pàg. 039

Meritxel Martinez www.easdvalencia.com Pàg. 093

Rania Slim https://www.instagram.com/ raniaslim/ Pàg. 103

Milai www.casadeladona.net/ Pàg. 019

Román Sánchez www.romansanchez.es Pàg. 077

Miquel Real www.fotodekora.com Pàg. 057

Sandra Pérez Muñoz Pàg. 051

Lluci Juan https://sites.google.com/site/ llucijuanartistavisual/ Pàg. 123 Luís Alberto Vargas www.sariri.org Pàg. 135 Mar Montero www.easdvalencia.com Pàg. 093 María Luisa Pérez Rodríguez Pàg. 131 María Orrit i El Puntet Taller d’Art www.facebook.com/Taller-dArt -El-Puntet-179440768738978/ Pàg. 115 Maribel Domènech Pàg. 073 Marina García-Broch www.easdvalencia.com Pàg. 015 Marta Señorans www.easdvalencia.com Pàg. 047 Mau Monleón tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 049 i 089

Myriam Moreno www.myriammorenoartist.com Pàg. 021 Nadir Rodrigo Manzanares Pàg. 051 Neus Castell (Grup d’Art i Activisme) tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 089 Nuria Sánchez León https://m.facebook.com/mas quemuros/?locale2=es_ES Pàg. 117 Patricia Teruel www.easdvalencia.com Pàg. 041 Paula Etcheverry http://www.learninacting.com/ Pàg. 129 Paula Mocholí www.easdvalencia.com Pàg. 093

Ramón Espacio Pàg. 027

Silvia Cervera Gómez www.easdvalencia.com Pàg. 059 Silvia Martínez Pàg. 129 Sonia Sempere http://soniasempere.blogspot. com.es/ Pàg. 133 Tàcticas Públicas [UPV]: Mau Monleón, Gemma Álvarez, Gloria Torres, María Arseguet, Andy Díaz, María Esteve, María García, Lidia Guerrero, Virginia Gutiérrez, Julia LooL, Lourdes Molina, Irene Palacios, Natividad Soriano tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 107 Taller Garcia Nadal Pàg. 111 Tarek Zarí González www.easdvalencia.com Pàg. 015

Plataforma per Russafa www.russafa.org Pàg. 127

pàg. 153 005

Toni Belloch https://tonibelloch601864407. wordpress.com/marcas/#jpcarousel-151 Pàg. 037 Vicente Serra Pàg. 065 Víctor Benavides moradoresdetejados.tumblr.com Pàg. 075, 077 Xavier Puig Pàg. 051 Yolanda Franco (Grup d’Art i Activisme) tacticaspublicas.wordpress.com Pàg. 089 Youcef Bouakkaz Pàg. 051

ACCIONS, PERFORMANCES I EXPOSICIONS Alumnat col·legi Balmes. Acció EMT Pàg. 143 Aly Thioune. Taller de Dansa Africana https://es-es.facebook.com/ alythiounedanzaafricana/ Pàg. 145 Ana Ferràndiz. Exposició Dones amb arrels (Izourane) https://www.instagram.com/ anafp95 Pàg. 147

pàg. 154

Assemblea Institut Vicent Ferrer. Bicicletada www.russafa.org Pàg. 144

Filhos de Angola Valencia. Capoeira www.filhosdeangolavalencia.es Pàg. 145

Paula Etcheverry,Roque Lopez, Sonia Martínez, Carolina Buelga con Indira i Diego. Performance Pàg. 145

BiblioCafe & Asamblea Voces del Extremo. Creació interactiva www.bibliocafe.es Pàg. 143 i 146

Francisco Torres i Taula redona Codi ètic de Russafa. Conferència Gentrificació Pàg. 147

Cámara Destemplada.Misa Destemplada http://camaradestempladablogs pot.com.es Pàg. 145

Isolda Perelló. Exposició Fronteres http://investigadorasocial.blogs pot.com.es/ Pàg. 147

PERSONA. Experimentació sonora https://soundcloud.com/ persona-soundscapes Pàg. 146

Celia Domenech Carrasco. Exposició Dones amb arrels (Izourane) https://www.instagram.com/ celia.domenech Pàg. 147

La Erreria (House of Bent). Cercavila (r)EvolucionarioEcogènere www.grahambelltornado.com Pàg. 144

Coral Giner Societat Coral El Micalet. Balcoral http://elmicalet.cat/la-societat/ Pàg. 147 Coro del Centro de Música y Danza de Nazaret. Balcoral http://centremusicanatzaret. blogspot.com.es/ balcoral Pàg. 146 Diouke. Actuació matsag.com/diouke/ Pàg. 142 Escola de plástica de Universitat popular de Russafa. Rompiendo cadenas http://universitatpopular.com/ directorio/centro/up-russafa Pàg. 147

LAPASSA. Performance www.facebook.com/lapassa.upv/ Pàg. 143 l’Horta en Flama. Música en viu https://www.facebook.com/ lHortaenFlama/ Pàg. 148 Lo Russafari. Música en viu https://twitter.com/ruzafari?lang=de Pàg. 143 Miguel Caldito. Música en viu https://es-es.facebook.com/ Miguel-Caldito-musico-extre me%C3%B1o-de-pata-negra170396487586/ Pàg. 145 Patricia Sornosa. Exposició Érase una vez pero ya no https://www.flickr.com/photos/ loose-ends/ Pàg. 147

Pilar Taberner. Exposició Érase una vez pero ya no https://www.flickr.com/photos/ loose-ends/ Pàg. 147 Rania Garcia. Actuació https://es-es.facebook.com/ rania.producciones Pàg. 142 Sergio Torres. Exposició Fronteres http://investigadorasocial.blogs pot.com.es/ Pàg. 147 Taller arts esceniques. Ruta Teatre al balcó per als infants http://www.tallerartesescenicas. com/ Pàg. 145 Tinkus Wapuris www.sariri.org Pàg. 144 Victor Visa. Intervenció pictórica www.facebook.com/ victorvisailustracion Pàg. 145

ÍNDEX DE MOVIMENTS SOCIALS

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) http://acpv.cat/web/ Pàg. 073

Assemblea pro Reforma del IES St Vicent (Comunitat Escolar mes el veïnat agrupat en la Plataforma per Russafa) www.russafa.org Pàg. 127

Associació de dones supervivents a la violència de gènere LILITH www.facebook.com/asocialilith Pàg. 021

Campanya NO al TTIP, CETA, TISA www.noalttip.org Pàg. 111

Amnistia Internacional grup de València https://grupos.es.amnesty.org/ es/comunidad-valenciana/gru pos/valencia/ Pàg. 041

Associació Casa de la Dona de València www.casadeladona.net Pàg. 019

Boicot desinversions i sancions - BDS País Valencià www.facebook.com/BDSPais Valencia/ Pàg. 121

Centre de Recursos Just Ramirez - Ca Revolta https://colectiutreballsocial carevolta.wordpress.com/ Pàg. 083

Antimilitaristes MOC València http://mocvalencia.org Pàg. 113

Associació Cultural “Institut Obrer” www.institutobrero.com Pàg. 075

Cadires Contra la Fam www.facebook.com/ sillascontraelhambre Pàg. 051

Centro Social OA l´Horta https://horta.noblogs.org/ Pàg. 101

pàg. 155

Col·lectiu ciutadà “Naus de Ribes” http://www.russafa.org/les-nausde-ribes/ Pàg. 065

Coordinadora d’Associacions VIH Sida CV – Calcsicova www.calcsicova.org Pàg. 027

Escola Valenciana- CAPPEPV www.escolavalenciana.com Pàg. 037

Grup de Consum Responsable de Russafa http://blog.consumorussafa.org/ Pàg. 067

Col·lectiu d’extreballadors. RTVV Facebook:RTVV tenim futur Mil de Nou #RTVV Pàg. 079

Coordinadora de Plataformes en defensa de la Llei de Dependència http://dependenciavalencia. blogspot.com.es/ Pàg. 015

Federació d’Associacions de Mares, Pares i Alumnes–FAMPA www.fampa-valencia.org Pàg. 035

Iaioflautas València http://valencia.iaioflautas.org/ Pàg. 059

¿Cómo quieres vivir? http://comoquieresvivir.org/ Pàg. 017

Coordinadora Valenciana de ONGD www.cvongd.org/comerciojusto Pàg. 109

Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharaui del PV(FASPS-PV) www.facebook.com/FASPS-Pa ís-Valencià-1071122056255891/ Pàg. 123

Jarit Associació Civil www.jarit.org Pàg. 139

Ecologistes en Acció del País València http://ecologistasenaccion.org/ rubrique66.html Pàg. 091

Fòrum Alternatiu de la Immigració PV. https://es-es.facebook.com/ foroalternatiu/ Pàg. 047

Jo Sí Sanitat Universal http://yosisanidaduniversal.net/ portada.php Pàg. 033

Consequencies Turistificació… DOL Buenos Aires, 31 www.russafa.org Pàg. 087

pàg. 156

L`illa Perduda de Russafa https://www.facebook.com/ La-Manzana-Perdida-deRussafa-202517616855049 Pàg. 089

Obrim fronteres - Passatge Segur. http://obrimfronteres.org/ Pàg. 045

Plataforma d’Afectats per les Hipoteques- PAH http://pahvalencia.org/ Pàg. 043

Plataforma per Russafa Agrupació veïnal pro alternativa Parc Manuel Granero www.russafa.org Pàg. 063

Lambda, col· lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València www.lambdavalencia.org Pàg. 023 i 025

Oxfam Intermón https://www.oxfamintermon.org/ minisites/zonaslibres/ Pàg. 107

Plataforma El Litoral Per al Poble https://www.facebook.com/ Plataforma-Ellitoral-peralpoble-270402603125960/ Pàg. 097

Plataforma per un nou model energètic - Px1NME www.nuevomodeloenergetico. org Pàg. 093

Moviment contra la intolerància. MCI www.movimientocontrala intolerancia.com Pàg. 029

Per l´Horta http://perlhorta.info/ Pàg. 103

Plataforma iniciativa Animalista www.iniciativaanimalista.cat Pàg. 099

Plataforma Pro-Diversitat www.frice.org Pàg. 085

Obra Mercedària de València –OMV www.facebook.com/asociacion. obramercedaria Pàg. 055

Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute http://auditoriaciudadana.net/ Pàg. 071

Plataforma pel Dret a Decidir PV. PDaD www.facebook.com/DaDPV/ Pàg. 119

Plataforma Salvem la Fe de Campanar https://www.facebook.com/ groups/937232809742505 Pàg. 069

pàg. 157

Plataforma Sobirania Alimentària del País Valencià http://sobiranialimentariapv.org/ Pàg. 117

Radio Malva www.radiomalva.org Pàg. 081

Tanquem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE’s NO) https://ciesno.wordpress.com/ Pàg. 049

València Sense Mordassa www.facebook.com/Valencia sensemordasses# Pàg. 031

Plataforma Tots Som Cremona https://m.facebook.com/Elcremo nanoestanca/?locale2=es_LA Pàg. 039

REAS País Valencià. Xarxa d´economia alternativa i solidària www.facebook.com/ reaspaisvalencia Pàg. 115

Teixint Vincles www.facebook.com/events/45 9795904228068 Pàg. 061

Villa Teresita - ONG http://villateresita.org/index.php /comprometidas/contra-la-trata Pàg. 133

Pobresa Zero www.pobresazero.org Pàg. 105

Sariri intercultural www.sariri.org Pàg. 135

València en Bici - Acció ecologista Agró https://valenciaenbici.org/ Pàg. 095

Xarxa Renda Bàsica www.redrentabasica.org/rb Pàg. 053

QE4PEOPLE – Diner positiu https://dineropositivo.es Pàg. 125

Societat Coral el Micalet www.elmicalet.cat Pàg. 077

València Laica www.facebook.com/Valencia Laica Pàg. 057

pàg. 158

ENTITATS COĿLABORADORES COĿLABORA:

PATROCINA:

pàg. 159

AGRAÏMENTS Des de Russafa Cultura Viva volem agrair a totes les persones que han participat en esta edició de A les Balconades 2017, han compartit els nostres sonmis, el nostre entusiasme i han treballat junt amb nosaltres per a fer possible que succeïsca. Gràcies a tots els moviments socials que són la raó de ser del projecte, la nostra inspiració, la nostra font d’energia, l’exemple que s’ha de seguir. Agraïm a totes les persones que formen part d’estes plataformes participants per tota la labor realitzada i el que continuen realitzant dia a dia, per la informació i assessorament sobre esta labor, per creure en A les Balconades i fer-ho possible. Gràcies a tots els col·lectius artístics , artistes , dissenyadors, creatius per motivar-se amb la proposta, per aportar la seua visió, el seu pensament i el seu talent a la causa, per ser la força creadora de A les Balconades. Per realitzar obres d’art impressionants, de gran qualitat i enginy que ens han deixat impactades a nosaltres i a tot el públic convertint el barri de Russafa en un escenari inoblidable d’art i cultura mes reivindicatius. Gràcies a les veïnes i veïns de Russafa que han oferit els balcons de sa casa com a espais per a mostrar art i recolzar les iniciatives socials. Vos agraïm infinitament deixar els artistes i organitzadors entrar en el seu espai íntim, recolzar els muntatges de les instal·lacions artístiques, mantindre en estat òptim a la intempèrie durant quasi un mes, la seua paciència i disposició.

pàg. 160

Gràcies a les persones voluntàries que han col·laborat en el projecte, en la gestió, logística i muntatge de les instal·lacions, en l’organització de les Visites Guiades, en la supervisió de les activitats del projecte: accions, bicicletada, tallers, cercavila, actuacions, exposicions. Gràcies per estar allí amb nosaltres en tot moment, per tot el suport i la responsabilitat que ens heu proporcionat. Gràcies al públic en general per assistir i posar tant interès en A les Balconades 2017, per seguir-ho i recolzar-ho. A les administracions, empreses i cooperatives que han cregut i col·laborat en este projecte, per fer-ho viable i sostenible. Esperem que l’experiència de participar haja sigut gratificant, que vos haja aportat noves visions, idees, coneixements, noves sensibilitats i sobretot les ganes de canviar a millor les coses, el barri, la ciutat, el planeta. Continuem avançant junts i esteu invitats per a les següents edicions de Als Balconades. Salut