Issuu on Google+

muntanyenc el octubre 2009 gener 2010 Núm. 3, 3 €

Muntanya singular

Midi d’Ossau

Harmonia, salut i treball en grup

Gimnàstica estètica Un model alternatiu de finançament

Microcrèdits


al club, comenรงa la tardor amb bon peu.


sumari Pàgina 06

Pàgina 08

El Club compta amb aquesta modalitat esportiva, una coreografia de grup ja centenària al nord d'Europa.

midi d’ossau

A fons gimnàstica estètica Pàgina 14 muntanya

Pàgina 15 muntanya

Per a qui sona el despertador? amb Silvano Bendinelli

Com alimentar-se quan acaba l’activitat a la muntanya

vivències

Salut

Pàgina 18

Pàgina 21

Microcrèdits: un model alternatiu de finançament més ètic i solidari

Carenejant, de J.C Alayo, i El Català al Club

Cultura

Reportatge

Un massís s’aixeca vertical des dels acollidors prats de la vall d’Ossau. Pels habitants de la vall marca el sud, el migdia, i així el van batejar: el Migdia, le Midi, d’Ossau.

racó del soci

Pàgina 22

racó infantil

El Pati de Llibres recomana als més petits Plou i fa sol, les bruixes es pentinen

editorial

Francesc Duch Altet President del CMSC

Comencem una nova temporada al CMSC, plena de noves propostes d’activitat i més serveis per a tothom. A mesura que el projecte de la nova seu es va consolidant, anem visualitzant les potencialitats de la nostra entitat i de l’espai que ocupem. Només cal donar un cop d’ull a l’agenda socio-cultural del proper trimestre, dedicada a les malalties neurològiques, o veure

el gran ventall d’activitats que ens proposen les diferents seccions. La junta directiva i el personal del club treballem dia a dia per tal d’augmentar i millorar els serveis que oferim als socis i sòcies. D’aquí les noves propostes que ara engeguem i us presentem: el projecte Creix al club per tal de que els infants de 3 a 12 anys ja puguin gaudir de la seva entitat, el projecte Dona i cultura en conveni amb

revista el muntanyenc

l’ajuntament i les diferents entitats culturals de la ciutat, el Centre d’activitats i reunions i el projecte X-terior outdoor events, per facilitar l’organització de reunions, xerrades, jornades de treball i tot tipus d’activitats esportives a l’aire lliure, promogudes per grups concrets, ja siguin empreses, administracions o altres entitats i associacions. Espero que al Club Muntanyenc trobeu allò que més us agrada!

Club Muntanyenc Sant Cugat Plaça de la Vila, 2. Tel. 93 674 53 96. Fax 93 590 70 46 www.cmsc.cat

Edició Consell de Redacció del Club Muntanyenc Sant Cugat: A. Arechavala, P. Robert i M. Vilaplana Coordinació Luciana Areces Disseny gràfic Jana Martínez ImpresSió Cevagraf tirada 1.500 exemplars Distribució Mailing Vallès, S.L. Dipòsit legal B-5907-2009 contacte revista@cmsc.cat Els articles publicats a la revista reflecteixen només l’opinió dels autors, no forçosament la del CMSC. Per a la reproducció total o parcial dels textos i fotografies publicades és necessària l’expressa autorització dels autors. Fotografia de portada Midi d’Ossau,1983, de Miquel Vilaplana Abadal el muntanyenc 10/2009

3


destacats

Dia del soci

El passat 30 de maig es va celebrar el tradicional Dia del Soci del CMSC. La jornada va començar amb la trobada dels dirigents del Club que van debatre sobre les estratègies de futur de l’entitat,

mentre a la plaça de la Vila nens i nenes van apropar-se per a participar als jocs infantils d’arreu del món organitzats en el marc del trimestre de l’educació per la solidaritat. Per la tarda es va dur

atletisme

Portes enfora

Nou equip

Festa Major

El 30 de juny passat la junta de la secció d’atletisme va presentar el nou equip tècnic per a la temporada esportiva 2009-2010. Antoni Corgos serà el responsable tècnic de l’àrea de Tecnificació-2, Joan Carles Ginés dirigirà l’àrea de Tecnificació-1 i Arnau Pujol serà el coordinador esportiu de les categories base. En part, aquesta reestructuració s’ha degut a la marxa de Júlia Estevez i Yolanda Tello, fins ara les màximes responsables tècniques de la secció, les quals han rebut agraïments i reconeixements per sis anys de feina ben feta dins de la secció.

Aquest any la gastronomia s’ha imposat per sobre d’altres activitats. Els voluntaris del Club van organitzar la botifarrada popular de la Festa Major, a la plaça del Rei, on es van coure més de mil botifarres.

4

a terme una activitat d’orientació per Collserola. La cloenda de la jornada va arribar amb el sopar de germanor durant el qual es van lliurar les medalles als socis que complien 25 i 50 anys al Club.

Aquest any el sopar de germanor s’ha celebrat a la plaça de la Vila

A més, la paella del CMSC va guanyar, un any més, el 29è concurs d’arrossos entre les 83 paelles que es van fer a la plaça de Barcelona. El concurs d’arrossos va comptar amb 1.500 comensals. < L'arrossada és un dels àpats més multitudinaris de la Festa Major


Destacats Gimnàstica Rítmica

Campus d’estiu 2009 Estupenda rebuda del Campus de Rítmica i Estètica de Grups que s’ha portat a terme a les instal· lacions del CAR Sant Cugat, al mes de juliol i durant cinc setmanes. En total han participat més de 85 nenes d’entre 6 i 14 anys. Hem desenvolupat una temàtica diferent per cada setmana, que s’ha treballat tant a nivell esportiu com lúdic en forma de tallers.

Els divendres de cada setmana s’ha fet una exhibició amb entrada lliure de pares per ensenyar-los la feina feta al llarg de la setmana. Des de la Junta de la secció felicitem les entrenadores: l’Ester, la Laia, la Vero, la Miriam, la Noe i l’Eli per la feina realitzada. A més, volem agrair la gran acollida per part de les famílies de les participants. Ens veiem l’any vinent!!! Les temàtiques que hem treballat aquest estiu han estat: Musicals, Fama a ballar!, Anys 80, Cirque du Soleil i Cultures (xinetes, índies i africanes).

Centre d’Activitats i de Reunions, X-terior Outdoor Events

Noves iniciatives El Centre d’Activitats i de Reunions i X-terior Outdoor Events són dues noves iniciatives del Club Muntanyenc que tenen com a objectiu integrar espais de treball i activitats complementàries a l’aire lliure orientades a la motivació, cohesió i foment de les relacions personals per a entitats, institucions, administracions i empreses.

Centre d’Activitats i de Reunions Ofereix un ampli ventall de serveis i espais que cobreixen la totalitat de les necessitats per a esdeveniments com a conferències, jornades, seminaris o reunions d’empresa. X-terior Outdoor Events Està format per un equip d’especialistes del CMSC en la programació de tot tipus d’activitats esportives,

d’estratègia, de treball en equip, de foment del lideratge, com a complement ideal per a les reunions d’empresa, convencions o viatges d’incentiu. Operen des de Sant Cugat del Vallès i a tota la geografia catalana, escollint aquells indrets a la natura que més s’ajusten a les necessitats dels seus clients, ja siguin entitats, institucions, administracions o empreses. Sant Cugat Centre Comercial és una de les empreses que ja han confiat en aquesta iniciativa. Aquest estiu s’ha organitzat en les seves instal·lacions un campionat de minigolf per a petits i grans i unes jornades per berenar i saltar en llits elàstics. Ambdues activitats han tingut una alta participació per part dels clients del SCCC. < A la foto, un grup d'empresa jugant al futbolón

el muntanyenc 10/2009

5


A fons a

Gimnàstica estètica de grup El Club compta amb aquesta modalitat esportiva on predomina la bellesa i l’harmonia per sobre dels requeriments tècnics, la salut per sobre dels assoliments i el treball en grup per sobre de la individualitat. Text de Secció de Gimnàstica Estètica de Grup

6


L

a gimnàstica estètica de grup (GEG) és una modalitat esportiva que s’ha anat desenvolupant, promovent i practicant des de fa més de cent anys a Finlàndia i Estònia. El seu origen es troba a l’antiga Grècia i va ser el concepte del moviment natural i fluït del cos el que va inspirar el seu desenvolupament. Tot i així, la primera competició internacional de GEG no es va disputar fins a l’any 1996 a Hèlsinki, Finlàndia, any en què va ser reconeguda a nivell internacional com a esport de competició. Va ser en aquesta mateixa ciutat on es va celebrar l’any 2000 el primer campionat del món amb la participació de 15 països. Des d’aleshores, el nombre de països que han participat en els posteriors campionats del món, només ha fet que augmentar. L’any 2003 es va fundar la Federació Internacional de Gimnàstica Estètica de Grup (IFAGG) a Finlàndia amb l’objectiu de continuar promovent aquest esport a nivell internacional.

a fons La idea de no portar el cos al seu límit, sinó respectar les seves limitacions fomentant el treball de moviments realitzats de forma natural i harmònica fa de la GEG un esport practicable a qualsevol edat que permet a gimnastes d’altres modalitats allargar la seva vida esportiva fins a una edat il·limitada. Els aspectes saludables de la pràctica de la GEG s’aconsegueixen, entre d’altres, mitjançant el treball d’una correcta postura corporal durant la realització dels diferents moviments, el treball bilateral i compensat de tots els segments corporals i respectant els límits de cada cos. Aquest aspectes saludables són contemplats en el codi de puntuació d’aquest esport i penalitzats en cas de no ser respectats al llarg de la coreografia. L’aspecte coreogràfic també és fonamental en la GEG, ja que mitjançant la coreografia es crea una història relacionada amb la música escollida. Les gimnastes interpreten aquesta història al llarg de tot el muntatge

Grups de competició Els grups de competició es divideixen en diferents categories:

Les coreografies contenen moviments bàsics com ones, swings i contraccions, i poden incloure passos de ball, equilibris, girs, salts i elevacions. Tots ells requereixen flexibilitat, força, agilitat, resistència i coordinació. Al nostre país es va introduir la GEG l’any 2004 amb la creació de l’Associació Espanyola de Gimnàstica Estètica de Grup (AEGEG), associació afiliada a la IFAGG. En els darrers anys, a nivell nacional, ha augmentat considerablement el nombre de clubs que han introduït aquesta disciplina gimnàstica entre les seves activitats. El Club Muntanyenc de Sant Cugat també ha apostat per aquesta modalitat esportiva oferint al seus socis la possibilitat de practicar-la, sentir-la i viure-la. Entre les principals característiques d’aquesta disciplina gimnàstica destaca la fluïdesa de moviments que són enllaçats els uns amb els altres de forma natural i harmònica donant la sensació que cada moviment és creat a partir de l’anterior. Els malucs formen el centre bàsic d’uns moviments amplis, estilitzats, rítmics i dinàmics que són realitzats amb l’ús econòmic i natural de la força física i de l’energia. Una altra de les característiques de la GEG, estretament relacionada amb l’anterior, és la importància donada a respectar la salut corporal de les gimnastes.

a través de moviments estètics i expressius que formen una unitat amb la música. Les coreografies han de contenir moviments corporals versàtils i variats. Els moviments corporals bàsics de la GEG són les ones, els swings (moviments d’oscil·lació) i les contraccions. Tot i així, hi ha altres moviments com són els passos de ball, els equilibris, els girs, els salts i les elevacions que també han d’estar representats en les coreografies. Tots ells requereixen qualitats físiques com la flexibilitat, la velocitat, la força, l’agilitat, la resistència i la coordinació. Finalment, cal destacar la importància del predomini de la unitat del grup al llarg de tota la composició. El treball en grup és bàsic en aquesta disciplina i s’ha de fomentar des dels entrenaments afavorint el bon ambient entre les gimnastes i potenciant el companyerisme. En resum, podríem definir la gimnàstica estètica de grup com una modalitat esportiva on predomina la bellesa i la harmonia per sobre dels requeriments tècnics, la salut per sobre dels assoliments i el treball en grup per sobre de la individualitat. 

Infantil Grups formats per un mínim de 6 i un màxim de 14 gimnastes d’entre 8-10, 10-12 i 12-14 anys. Junior Grups formats per entre 6-12 gimnastes d’entre 1416 anys. Senior Grups formats per entre 6-12 gimnastes majors de 16 anys.

programa de competició El programa es realitza sobre un tapís de 13x13 metres, en grup i sense aparells. Consisteix en una coreografia realitzada amb acompanyament musical. > Actuació de l'equip Senior del Club Muntanyenc < Equip Infantil del Club Muntanyenc

Dura entre 2’- 2’30” aproximadament per a la categoria infantil i entre 2’15”- 2’45” per a les categories junior i senior.

el muntanyenc 10/2009

7


Midi d’Ossau muntanya reportatge

Ascencions i escalades fàcils Text i fotografies de Miquel Vilaplana Abadal

> Escalant la via Fourquier de la cara est del Gran Pic d’Ossau. En primer pla el Dit de Pombie.

8


reportatge muntanya

Dediquem el reportatge a dues rutes assequibles als muntanyencs, la via normal al Gran Pic –Punta d’Espanya, 2.884 m– i a la Punta Aragó, 2.715 m, i una d'escalada, la via Fouquier, via clàssica alpina a la cara est del Gran Pic.

P

ujant cap al sud per la vall d’Ossau, de França cap a l’Aragó, cap al coll del Pourtalet i la vall de Tena, un massís modest en mida i alçada, s’aixeca vertical des dels acollidors prats plens de ramats. Pels habitants de la vall marca el sud, el migdia, i així el van batejar: el Migdia, le Midi. El seu isolament, al nord de l’eix dels cims més alts de la serralada, el converteix en mirador privilegiat alhora que el fa visible des de molt lluny, tant dels Pirineus Occidental com del Central. Fet de muralles i esperons, ofereix un interès excepcional als escaladors i cap dels seus cims es pot pujar només caminant. Muntanya emblemàtica pels exploradors dels Pirineus (1800-1927) i gresol del desenvolupament de l’escalada alpina francesa (1928-1952), és terreny idoni per l’escalada, per la qualitat de la roca, per l’ampli ventall de vies de llargada i dificultat variables, i per la facilitat

d’autoprotegir-se amb assegurances flotants. A més a més, les assegurances fixes són pitons. Al Midi no hi ha expansions. El massís és format d’andesita, una roca volcànica compacta de composició semblant al granit i molt infreqüent als Pirineus, però abundant als Andes, dels quals agafa el nom. És la resta d’una massa de magma que va intruir dins les roques superficials de l’escorça des de 10 a 30 km de fondària de l’interior terrestre i que va consolidar per refredament. L’aixecament dels Pirineus i l’erosió posterior han donat forma a aquesta muntanya única i singular en tot. Com tots els paisatges naturals, les muntanyes són el resultat de l’enrunament continuat de formes que apareixen i es desfan per acció de forces i processos geològics, climàtics i biològics, en una dinàmica cíclica de milers de milions d’anys de durada. La Terra és una màquina de reciclar matèria. >

"Aquesta antiquíssima muntanya, restes d’un volcà gegantí de l’era primària, roman la més moderna dels Pirineus."

Robert Ollivier

el muntanyenc 10/2009

9


muntanya reportatge 1a ruta> Estiu del 1983

Gran Pic per la Via Normal

Prenc el sol de tarda de juliol davant del mur de Pombie, assegut amb el meu germà Enric davant del refugi desert. A la nit entra la mar de boira que tan sovint tapa el vessant nord dels Pirineus i el Midi es fa invisible. Ja no veurem més la nostra muntanya cobejada, de la qual volem fer la via normal. L’endemà esperem en una bauma, al coll Souzon sota la boira pixanera, amb la vana esperança de poder pujar. Molt anys després he baixat per aquesta via, l’única del Gran Pic de dificultat PD (II), assequible als muntanyencs. Puja per l’est, on tres curtes xemeneies enllacen replans herbosos sempre per camí traçat i evident. La corda pot ser útil, i a principi de temporada les xemeneies poden tenir restes de neu.

GRAN PIC via normal Gran Pic (Punta d'Espanya)

Rognon de Pombie Portillon 3a xemeneia sender Contrafort oriental

2a xemeneia

Itinerari

Sortim del refugi de Pombie (2.031m) cap al nord pel camí del coll de Souzon (2.172m). En arribar-hi girem 90º a l’oest i remuntem per bon camí un llom herbós al final del qual hi ha la primera xemeneia, que pugem (II). El camí gira al nord i mena, sense confusió possible, a la segona xemeneia, més dreta que la primera i més llarga, però amb barres de ferro que fan la pujada fàcil i segura (II). El camí segueix ben traçat i fitat i aviat gira a esquerra fins a la tercera xemeneia, molt fàcil, fins el Portilló on el pendent s’ajau i una fletxa de ferro marca el pas. En cas de boira és difícil de trobar. Els fàcils pendents del Rognon de Pombie ens porten al cim de la Punta d’Espanya del Gran Pic. Ascensió totalment recomanable per tot pirineista. Panorama incomparable dels salvatges cims del Midi i del conjunt dels Pirineus Central i Occidental i cap a França. Desnivell > Des del refugi 853 m Temps > De 3 a 3.30 h.

Un muntanyenc puja des del coll Souzon per la carena que dona accés a la via normal. Al fons el Balaitús sobresurt de les boires matinals. 10

sender

1a xemeneia

sender cap al coll de Suzon


reportatge muntanya 2a ruta> Estiu del 1996

Punta Aragó per la Via Normal variant Xemeneia Marsoo

Torno al massís amb en Pep, un amic badaloní. El temps és radiant i el refugi de Pombie és ple de gom a gom i envoltat de tendes. Han passat tretze anys i demà volem fer la Punta Aragó i continuar per la cresta fins al Gran Pic i baixar per les xemeneies de la via normal.

Itinerari

Ser al Midi amb el primer o l’últim sol és viure l’inoblidable color vermell viu que agafa l’andesita. Per això i per la calor que farà, sortim de matinada i pugem la Grande Railliére, l’evident tartera d’allaus que baixa fins prop del refugi des de la Fourche, la bretxa que separa el Gran Pic del Petit. Al la seva part alta s’obre a la dreta el circ sud, poc visible des de baix. Hi entrem tocant la paret dreta (est) i deixem una primera línia de vires i replans engrescadors, que no tenen sortida (error freqüent). Cinquanta metres més amunt, un ressalt fàcil permet accedir a una línia d’amples cornises que ens situen pel damunt dels verticals cingles sud i est del cim. Es van pujant amb tendència a l’esquerra per petits ressalts (I i II) fins sota el con terminal del cim on hi ha dues opcions: 1 Pujar a l’esquerra per cornises i roques fàcils de la cara oest per guanyar l’aresta nord i seguir-la fins al cim (3 h des del refugi). 2 O agafar la xemeneia Marsoo. Des del punt anterior sota el con terminal, pujar recte amunt uns metres i agafar a esquerra una xemeneia-cornisa ascendent i poc pendent durant 10 m i pujar a la dreta una llastra i un curt ressalt.

El forat de la xemeneia Marsoo s’obre ara al davant nostre. Cal ficar-s’hi i grimpar-la per sortir al bell mig del cim (10 m, II). És una opció totalment recomanable, fàcil, segura i original. La llum que entra per la sortida és suficient per pujar-hi. Hem pujat sense encordar-nos ja que les vires i cornises són amples i segures i l’itinerari evident (mateix horari). Som al mig d’un paisatge de gran categoria alpina, envoltats de pilars, parets i crestes i pel damunt dels prats verdíssims de l’alta vall d’Ossau i del refugi i llac de Pombie. La vista cap al Petit Pic és d’una bellesa aclaparadora. A partir d’aquí tenim la possibilitat de desfer el camí i tornar al refugi. Nosaltres optem per continuar cap al Gran Pic per la cresta horitzontal fins al Ronyó de Pombie (170 m de desnivell) i coronar la Punta d’Espanya. És una agradable grimpada de caminar i escalar blocs i ressalts (II i III), on, si volem anar encordats, caldrà assegurar-nos amb merlets i algun encastador. La cresta és totalment escènica perquè domina tots els racons del vessat sud del massís. Una hora i mitja després trepitgem el cim tan esperat. Baixem per la concorreguda via normal caminant i desgrimpant les xemeneies i, a vegades, directament per fora per estalviar-nos l’espera. Més avall deixem la roca pels prats del coll Souzon i refem els camins de tornada a casa. Desnivell > Del refugi a la Punta Aragó 684 m Temps > 3 h.

Cara sud del Midi amb la línia d’ascensió de la via normal de la Punta Aragón (2.715 m)

punta aragó via normal Gran Pic

Petit Pic

Punta Aragó 1

2 Xemeneia Marsoo Con terminal

Fourche Circ Sud Camí tallat

Grande Railliére

el muntanyenc 10/2009

11


muntanya reportatge 3a ruta> Estiu del 2007

via Fourquier a la cara est del Gran Pic I un nou retorn al Midi, ara amb l’Ivan, un amic de Sant Quirze de Besora. Venim a escalar la via Fourquier de la cara est. Va ser oberta a l’agost de 1968 per JL. Péres, guia i primer guarda del refugi de Pombie, i Me. i Mr. Fouquier, en una sol dia. Una via D que ofereix 650 m d’escalada de placa i fissura en roca excel·lent, amb algun pitó de via i reunions desequipades. La dificultat rau en seguir l’itinerari cap uns sostres taronges i altres referències visuals, en un mar de pedra barrat per dos cinturons horitzontals de sostres que de banda a banda de la paret. Escalada clàssica de baixa dificultat i fàcilment protegible, però de compromís, en un marc silenciós i solitari.

tarda ja envermelleix. El temps passa volant. Les fotos ens mostraran després els subtils canvis de llum a la paret i al paisatge. Uns passos atlètics ens deixen als pendents rocallosos del Rognon. Tenim el cim a tocar però és massa tard. Ens abriguem i caminen cap al Portillon mentre pel nord arriben fins vels de boira freda que ens van embolicant lentament i ens recorden que som a l’alta muntanya.

Escalada clàssica

Des del refugi caminem pel marcat camí del coll Souzon i un cop passada la vertical del centre de la paret est, el deixem i ens enfilem dret amunt per prats i tartera cap a una visible cicatriu de despreniments a la banda dreta de la paret (est). Un sistema evident de cornises condueixen al centre de la paret sota una canal díedre molt marcada que és el peu de via (l’atac és 10 m abans d’una reunió de parabolts d’una altra via). Com un isard, sense cap soroll, un vell alpinista arriba a la cornisa. És esquerp de tracte i busca la ruta per pujar a la veïna agulla de Pombie. El veurem evolucionar per la banda esquerra de la paret i després retirar-se, deixant la muntanya solitària i en silenci. Duran tota l’escalada serem només dos punts en la immensa muralla.

Itinerari

La via consta de tres parts ben definides:

1 Llastres Vermelles

Les plaques de la base, les Llastres Vermelles, acaben sota la primera barrera de sostres tacats de liquen groc que és el far cap el que cal dirigir-se, mentre escales ara per aquí, ara per allà. La dificultat es manté en el IV. Comencem escalant una línia de díedres amb tendència a l’esquerra fins a les Llastres, que escalem per una variant directa (V), seguint uns espits, i no pas per la seva vora esquerra seguint la via original, més fàcil, que les volta. Els llargs es van succeint i algun pitó ocasional ens dona confiança mentre muntem bones reunions quan s’acaba la corda. Aquest tram acaba sota un sostre en arc, que l’Ivan, molt encertadament, passa per l’oest (esquerra). I aviat arribem a la primera línia de sostres, que evitem per la dreta (IV-).

2 Murs Grocs

Un cop passats els sostres vénen els Murs Grocs, més fàcils que el tram anterior. Ja podem visualitzar tota la resta de la via. Són 200 m que escalem sense problemes i que porten a l’ ample prat herbós barrat per la segona línia de sostres. En cas de mal temps es pot sortir de la paret seguint aquesta cornisa a la dreta fins al descens de la via normal.

3 Ressalt final

El ressalt final desemboca al Rognon de Pombie. Des del prat del peu del ressalt final, l’escalada es torna més vertical i definida, per fissures, xemeneies i díedres. Passem d’una escalada ràpida desequipada i de compromís a un terreny més difícil però segur (IV i passos de V). Algun pitó ens empeny amunt quan la llum de la

12

Disfrutem del descens solitari de la via normal, sovint tan atapeïda, talaia de la cara est, que ja és a l’ombra mig coberta de boires i silenci. Els prats del coll de Souzon, plens de lliris, són la porta de sortida d’aquest ambient ombrívol, mineral i salvatge. El sol s’amaga darrera el coll de Péyreget quan entrem per la porta del refugi. Aquesta nit farà fred i la caiguda d’alguna pedra o el cant de la gralla que ens ha seguit en l’escalada seran els únics sorolls que ressonaran en aquest nostre reialme fins que el sol l’escalfi demà. Durant mil·lennis, a un ritme infinitament lent, el mateix gel que cada hivern esberla la roca ha anat enrunant aquesta enorme massa andesítica que serà escalada per les futures generacions. Immutable, la muntanya és com un norai necessari on alguns ens amarrem, per resguardarnos de les inclemències del món exterior. Recorregut > 700 m Material > Joc de tascons i friends comperts

Per saber-ne més

Carte de randonnées > 1:50.000 Pyrénnées n 3 Béarn, Rando ed. Dupouney, Patrick > Escalades au Pic du Midi d’Ossau, ed. Denoel, 1983. Guia complerta d’escalades a la muntanya. Ollivier, Robert > Pyrénées Occidentales. Vallèe d’Ossau, randonnees, ascensions, escalades. Ed. Maison de la Cartographie et du Tourisme, Pau, reedició de 1984. Recull fidelment les vies i l’època de les escalades clàssiques de la postguerra. 

Delfau i Mathieu, Biraben, Carrère, els germans Blanchet i Esquerre, Santé, Mailly, Ollivier, Barrio, Bellocq, els germans Ravier i Pérès, són alguns dels homes que van freqüentar el massís i van pujar-lo i escalar-lo per tot arreu. Fa trenta anys, en Péres i els Fourquier van obrir la Via Fourquier en un sol dia. Una ascensió que va combinar aventura i exploració a parts iguals, l’esperit de l’escalada clàssica que també és el nostre. A l'esquerra Robert Ollivier als 19 anys amb dos companys al cim del Gran Pic, al 1930.


Publicitat

TRUCA’NS Tel. 936 923 684 benet@segupark.com

Corredoria d’Assegurances, s.l. DGS-JO173

Tot el món de les assegurances al vostre servei

93 721 57 50

Montenegro 17, bxs. Sant Quirze del Vallès

FUTBOL RUGBI NATACIÓ FITNESS ESQUÍ SNOWBOARD TENNIS PÀDEL BÀSQUET MUNTANYA MODA SPORT

DESCOMPTE ESPECIAL ALS SOCIS DEL CMSC

Pl. dels Quatre Cantons s/n. T. 93 674 30 81 Rbla. del Celler, 23. T. 93 674 72 15

el muntanyenc 10/2009

13


muntanya Vivències

Per a qui sona el despertador?

Són les quatre del matí d’un dia en què comença un “pont” festiu i sona el despertador! Trigo uns segons per reflexionar sobre quina és la raó que m’empeny a aixecar-me tant d’hora: a

les cinc surt l’autocar que ens porta a molta distància de casa i amb moltes hores de viatge. Vull arribar abans que els altres companys del Club, per donar bon

exemple i explicar, amb calma, la ruta al xofer, però hi ha sempre algú que ha arribat abans i comença a reclamar puntualitat: no sabré mai si és per broma...

Quan comencem, per fi, a caminar són ja les dotze del migdia: sort que encara queden moltes hores de sol i l’etapa d’aquest primer dia és més curta que la mitjana. Estem ja per “tierras de campo”. Les pistes i els camins pugen i baixen per turonets monòtonament conreats de blat. La vista es perd a l’horitzó i el grup comença a arrenglerar-se en grupets de caminants que es reconeixen pel seu pas. La gana de parlar i d’intercanviar-se opinions s’esgota als pocs quilòmetres i comença la fase de la contemplació. Aquesta disposició de l’ànim humà té moltes facetes i varia segon el caràcter de les persones. El camí es fa silenciós, les parelles familiars i d’amics/amigues no són alienes a aquest fet. Els “especialistes” en acudits ja fa estona que s’han quedat calladets... Només els guies no gaudeixen d’aquesta sublimació, massa preocupats perquè no es perdi ningú i per mantenir la regularitat de la marxa. La mateixa actitud l’han de mantenir els guies de l’escombra, massa enfeinats per controlar que ningú es quedi endarrerit i per donar ànim als que van últims. A la pausa del dinar, tant si s’obren les carmanyoles que la gent porta de casa, com si s’atura

a un “mesón” per un ràpid àpat, els caminants ja tornen a la normalitat d’una conversa animada (què ha fet el Barça?, has vist aquella noia que portava una motxilla més gran que ella?, i aquell alemany que tenia les cames morades pel sol o per uns hematomes i no vol saber res d’aturar-se?), interrompuda només per les rialles provocades per l’especialista d’acudits que ha tornat a animar-se. L’aguafiestas del guia fa la crida per tornar a reprendre al camí. Tornem a comptar els caminants: a veure si algú s’ha quedat endarrerit o fent el bis de cafè (o de cervesa) fora de la vista del grup i el deixem perdut, com pot passar a vegades...! A la tarda el camí es fa pesadet. Després de l’últim turonet pugem a l’altiplà i no es veu ni una ànima..., excepte uns corbs cridaners que ens fan perdre la concentració. Després del “tobogan “ número 10 o 15, finalment!, arribant a una carretera local, apareix un autocar: és el nostre o un miratge? Quan els últims caminants hi arriben, no tenen temps ni de canviar-se les botes i els mitjons que ja l’autocar arrenca, per sort, cap a l’hostal del poble, que aquesta vegada queda a pocs quilometres.

El primer dia d’aquest “pont” ja ha acabat: demà és un altre dia, una etapa més d’un llarg recorregut que ens apropa a la meta, a l’objectiu d’un camí que hem començat fa anys. Al segon dia el despertador no sonarà fins a dos o tres quarts de set del matí: tot un luxe! M’oblidava d’afegir que a la nit el sopar de l’hostal ens ha “compensat”, amb escreix, de tots els esforços del dia, per no parlar de l’orujo (aiguardent d’herbes) al final dels plats típics de Castella i Lleó... 

Text de Silvano Bendinelli Fotografies de Jordi Sape i Silvano Bendinelli

14

Santo Domingo de la Calzada > Burgos, Granero


salut muntanya

alimentació

quan acabem l'activitat de muntanya Quan acabem l’activitat, el cos es troba fatigat. La gana pot haver disminuït, ja que durant els

esforços de llarga durada sorgeix sovint el rebuig als aliments sòlids. És el moment de rehidratar-se.

Pot ser que després de l'esforç tinguem l'estómac tancat: convé esperar un parell d’hores fins que reaparegui la gana, moment en què procedirem a la menjada de recuperació. No obstant això, durant l’espera mantindrem la ingesta d’abundants líquids que restableixin l’equilibri intern, compensant les pèrdues hídriques, de sals i minerals, i intentant neutralitzar l’acidesa corporal post-esforç.

animal. D’aquesta manera reposarem les pèrdues de certs substrats, eliminarem les substàncies de rebuig produïdes durant l’esforç i facilitarem la digestió.

Són aconsellables les begudes isotòniques, sucs de préssec, brous lleugerament salats, llet descremada, aigua amb gas.

QUè PASSA AMB L’ALCOHOL?

El menjar de recuperació serà abundant, energètic, hidratant i pobre en proteïnes d’origen

En cas que al dia següent reiniciem l’activitat donarem més importància a la ingesta d’hidrats de carboni d’absorció lenta, tal i com ho fem en el sopar d’abans d’activitat.

Respecte al consum d’alcohol a muntanya hem de ser taxatius: NO consumir-ne en cap cas, ni en situacions d’emergència. L’alcohol redueix el nivell de rendiment físic, disminueix

l’eficàcia de la contracció muscular i enterboleix la ment, amb la qual cosa la capacitat de resposta davant d’una situació d’alerta quedarà disminuïda, fet que facilitaria un accident. A més, condueix finalment a la hipotèrmia, encara que el seu primer efecte sigui de sensació d’un augment de calor. L’alcohol dilata els vasos sanguinis situats immediatament per sota la pell, predisposant el cos a les congelacions i a la pèrdua de temperatura. Una mica d’alcohol als refugis i en companyia d’amics! 

el muntanyenc 10/2009

15


muntanya fitxa

Sant pere de queralt

La noguera

excursionisme

L’ermita de Sant Pere de Queralt, al costat del Barranc de Sant Pere, és una construcció romànica, senzilla, datada dels segles XI i XII, en un estat de conservació molt deficient.

l'ermita és La perla de l’excursió, encimbellada a la punta d’un esperó rocallós i gairebé inaccessible, com un niu d’àligues sobre el pantà de Camarasa. Itinerari

A Santa Linya sortim de la plaça cap a la part alta del poble, passem davant l’ermita de Sant Salvador i entronquem amb la pista que mena a l’estació. Al cap de 100 m la deixem i prenem un camí a l’esquerra (hi ha un cartell a Sant Pere de Queralt, del C. Ex. Lleida). Arribem a una pista, que seguim uns metres a la dreta i prenem una camí carreter a l’esquerra, sota un mas. Enllà (1 h) deixem el camí carreter i agafem un corriol fitat a l’esquerra, però abans podem continuar fins a un mirador. Cal estar atents a les fites i marques de pintura del corriol, que segueix una sèrie de fortificacions de l’última guerra. Hi ha un parell de passos on cal ajudar-se amb les mans.

< Ermita de Sant Pere de Queralt

Accés > Per la carretera C-12, entre Balaguer i Àger, al poble de les Avellanes prenem un trencall fins a Santa Linya. Temps > 3.20 h Desnivell > 400 m Dificultat > Mitjana. Hi ha un parell de grimpades. Època aconsellada > Evitar el ple estiu Cartografia > Noguera comarcal. ICC

Ja prop del barranc de Sant Pere enllacem amb el camí del barranc. Anem a la dreta, passem un collet i girem a l’esquerra, sota l’ermita, que ja es veu (1.50 h). L’ermita està construïda al cim d’una agulla. No en conec cap altra en un lloc tan solitari: és un plaer passar-hi una estona escoltant el silenci i contemplant les aigües de l'embassament. Retornem pel mateix camí i en arribar al trencall del d’arribada, continuem recte. El nou camí baixa al barranc i per la llera, que no sol dur aigua, el seguim amunt, entre les parets tancades de l’engorjat. Salvem una cadolla i l’engorjat es va obrint. Sota el serrat Pedregós (2.30 h), amb un repetidor, prenem una camí a l’esquerra, que ens mena a una bona pista. La passem i prenem el camí vell a la dreta (al costat d’un pal elèctric) que ens retorna al camí de pujada, ja sobre el poble. 

16

Poble de Santa Linya, inici de l'itinerari

Text i fotografies de Pere Robert


fitxa muntanya

Tuc de bargadèra

val d'aran

excursionisme Esquí

El Tuc de Bargadèra es situa a la Serra de Rius, entre el Tuc de Sarrahèra i la Tuca de Betren.

Tot i la seva cota modesta, per la seva situació és un bon mirador cap als Bessiberris, Tossal de Mar i Conangles (direcció sud), Tuc del Port de Vielha i Serra d’Horno (a l’est) i Montlude (al nord). El vessant sud a la Ribera de Rius té un pendent més pronunciat que el nord per on us proposem aquesta excursió de gran bellesa pel paisatge, la solitud (en comparació amb el proper i visitat Tuc del Port de Vielha) i el terreny pel que es desenvolupa, amb una orografia que no deixa de ser original.

Accés > A la pista que puja a la incineradora a boca nord del túnel de Vielha, on es pot deixar el cotxe. Temps > Entre 4.30 i 6 h, anada i tornada Desnivell > 1200 m Dificultat > Mitjana. Recomanable dur grampons Època aconsellada > De febrer a abril Cartografia > “Val d’Aran”, 1:40.000 Ed. Alpina Bibliografia > Vèrtex 2005, nº 203

Itinerari

A Santa Linya sortim de la plaça cap a la part alta del poble, passem davant l’ermita de Sant Salvador i entronquem amb la pista que mena a l’estació. La sortida es fa des de la pista que va a la planta de tractament de residus, just a la sortida nord del túnel de Vielha. Es segueix la pista, força planera, en direcció SE per travessar el Barranc deth Port i després en direcció E fins una mica més enllà de l’arriu de Sarrahèra. A l’açada d’una petita cabana/casa (1470m) es gira en direcció S, deixant la pista i començant a guanyar alçada. Travessem l’arriu de Sarrahèra cap a la cota 1650m i girem en direcció SE seguint el torrent. Seguirem per la seva riba esquerra fins a la cota 1720 m (aproximadament) i ens en separarem una mica buscant els pendents més suaus i transitables i a la cota 1950 m tornarem a seguir el fons de la vall, ara ja molt més oberta i que forma un curiós tub, fins a la cota 2430 m, ja pràcticament sota el cim. Girem direcció SW i després S per aconseguir el cim. Els darrers metres els farem a peu. Descens pel mateix itinerari. 

Text i fotografia de Carme Jordi

el muntanyenc 10/2009

17


cultura

Microcrèdits un model alternatiu de

finançament més ètic i solidari La raó d’esser dels microcrèdits, sobretot en països en vies de desenvolupament, és que moltes persones sense recursos puguin finançar projectes laborals pel seu compte que els permetin, amb el

temps, obtenir una font regular d'ingressos. Aquest petits préstecs son atorgats a persones massa pobres per poder-ne demanar a un banc tradicional.

Per assegurar-se la devolució dels préstecs, el banc utilitza un sistema de "grups de solidaritat" donant els préstecs a petits grups de persones on tots els membres són responsables de la devolució del capital. Si els diners no són retornats, a cap d’ells li tornarà a ser concedit cap més préstec. Tot i que els préstecs els dona sense cap mena d’aval, més del 99% es recuperen. A més, la taxa d’impagats sol ser molt baixa per uns altres motius: abans d'atorgar el crèdit i conjuntament amb l’avaluació ètica, es duen a terme estudis de viabilitat econòmica de l'activitat a finançar. Una vegada atorgat el crèdit hi ha un assessorament tècnic constant i un seguiment del projecte. A més, l’acceptació del compromís quan es rep un microcrèdit acostuma a fer incrementar la confiança i l'autoestima de les persones implicades. A mesura que el Grameen Bank ha anat creixent, ha desenvolupat altres sistemes alternatius de crèdit per als més necessitats, així doncs, ofereix

préstecs per l’habitatge, finançament de projectes de risc, projectes tèxtils, de pesca i altres activitats. L’èxit d’aquest model inspirà esforços similars en altres països en vies de desenvolupament, i fins i tot en països industrialitzats. El Banc Mundial estima que existeixen unes 7.000 institucions microfinanceres donant servei a uns 16 milions de persones en països en desenvolupament. El moviment dels microcrèdits no està exempt de les crítiques, certes persones pensen que alguns programes de préstec tenen interessos massa elevats. A més, hi ha la preocupació de què els fons que s’utilitzen per als microcrèdits es derivin d'altres fons necessaris com ara la sanitat, programes d'abastiment d'aigua o educatius. També s'ha criticat la incapacitat d'ajudar als més pobres entre els pobres o la dependència que es genera cap als microcrèdits. No obstant això, és encoratjador comprovar que el capitalisme també pot tenir una cara amable. 

Gairebé el 95% dels prestataris són dones, ja que aquestes pateixen de manera més pronunciada la pobresa i es considera més probable que reverteixin els seus guanys a les necessitats de tota la família.

MuhamMad Yunus El concepte de microcrèdit va néixer fa més de trenta anys de la mà de Muhammad Yunus, originari de Bangla Desh, que va descobrir que un petit préstec podia produir un canvi substancial en les possibilitats de persones sense altres recursos per sobreviure.

El Premi Nobel Muhammad Yunus va descobrir que un petit préstec podia produir un canvi substancial en les possibilitats de persones sense altres recursos per sobreviure. Els microcrèdits han rebut recentment (2006) un gran suport internacional a l’otorgar-se el Premi Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, que després d’estudiar en algunes de les millors universitats del món amb beques com la Fullbright, va tornar al seu país on va arribar a ser el director del Departament d’Economia de la Universitat de Chitagong. Muhammad Yunus. Fotografia extreta del web d'ICCS, International Conference of Cooperative Studies < Roonisa, beneficiària d'un microcrèdit per a un negoci familiar a Jamalpur, Bangladesh. Fotografia de MIchael Foley

18

El primer préstec que va donar Yunus va ser de 27 dòlars per una dona que feia mobles de bambú per vendre i dels que vivien ella i la seva família. Un banc tradicional mai li hagués concedit aquest préstec ja que consideraven que el risc de què no fos retornat era massa alt. Després de comprovar l’èxit del petits préstecs, el 1976 va fundar el Grameen Bank per concedir microcrèdits als més necessitats de Bangla Desh. Des de llavors, aquest banc ha concedit més de tres mil milions de dòlars en préstecs a més de dos milions de prestataris.


cultura

FSSV Fons social Sant Cugat-Valldoreix El FSSV és una entitat que ajuda els immigrants empadronats al nostre poble que, tot i tenir un treball remunerat, no tenen suficients recursos per estabilitzarse, integrar -se i promocionar-se professionalment. El Fons ofereix un ajut perquè puguin sortir, al més aviat possible, de la situació difícil i injusta que estan vivint.

de ser solidari. El seu principal compromís amb el Fons és la solidaritat. Sense aquesta solidaritat el Fons perdria tot el seu sentit i no podria fer la seva tasca. El FSSV és una autèntica roda de solidaritat. La tasca del FSSV va començar a finals del 1998. La va iniciar Maria Antònia Gili tota sola. Des d’aleshores s’han concedit 1.210 préstecs per un import de 1.452.000 euros.

El retorn del préstec costa un esforç molt important als beneficiaris, però aquests són conscients que si retornen el que han rebut possibiliten que una altra persona (que ja s’està esperant), pugui rebre també un préstec. El FSSV proporciona un ajut perquè aquestes persones puguin sortir, al més aviat, de la situació difícil i injusta que estan vivint, procurant que aquesta situació difícil sigui passatgera i no es transformi en crònica (exclusió social). Creiem que això, a més, ajuda a millorar la convivència social al nostre poble.

Tots els que col·laboren en aquest projecte són voluntaris. Actualment el grup el conformen nou voluntaris que es distribueixen les tasques. Des de l’any 2002 el FSSV forma part de la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur, com un projecte autònom. Actualment el nostre projecte ja és a tres ciutats més: Cornellà, Rubí i

La tasca del FSSV va començar a finals del 1998. La va iniciar Maria Antònia Gili tota sola. Des d’aleshores s’han concedit 1.210 préstecs per un import de 1.452.000 euros. L’ajut consisteix en la concessió de petits préstecs sense interès que el beneficiari es compromet a retornar en un període de temps prèviament pactat. La quantitat del préstec i el termini de retorn estan en funció de la necessitat, que sempre han d’acreditar, i de la seva capacitat d’endeutament. Aquest retorn del préstec costa un esforç molt important als beneficiaris, però aquests són conscients que si retornen el que han rebut possibiliten que una altra persona (que ja s’està esperant), pugui rebre també un préstec. Ells saben que el seu esforç i la seva solidaritat valen la pena. Si el beneficiari no retorna els diners o es retarda sense causa justificada, deixa

Terrassa. Persones que s’han assabentat del nostre projecte ens han demanat assessorament i l’han implantat al seu poble. En principi, la solidaritat dels beneficiaris implica que el Fons sigui autosuficient, ja que si tots retornen el seu préstec, el que entra després surt i a l’inrevés. Amb tot, es necessita d’una font de finançament exterior per fer front a increments de peticions, a endarreriments en els retorns, al petit percentatge d’impagats (inferior al 4%), a despeses d’administració, etc. Cada dimarts, de sis a nou del vespre rebem les persones que necessiten el nostre ajut a la Casa de Cultura.  Text de Ramon Escamilla

Si vols col·laborar amb el projecte pots fer una aportació als C/C: La Caixa > 2100-0104-82-0200839782

Caixa Sabadell > 2059-0412-12-8000034376

Els donatius desgraven l’IRPF. Recorda indicar, si us plau, nom, cognoms, adreça i NIF.

Art

al Club

Octubre Carles Sobrino, Dibuixos "L'exposició vol mostrar les construccions tradicionals catalanes que tenim a prop. Sempre he dibuixat, i he realitzat diverses exposicions. Actualment treballo amb tinta xinesa."

novembre Andreu Romaní, pintures "M’agradava fer dibuixos i de jove vaig gosar pintar. D’allò no en queda res. Ara hi he tornat, aprofito materials recuperats i jugo amb formes, textures i colors pel plaer de manipular i, de vegades, reeixir."

desembre i gener Joan Jubany, fotografia "El fil conductor és l'element fusta. Un sol material, senzill i natural, que pot mostrar-se, segons sigui des d’on es mira, de formes ben diverses."

el muntanyenc 10/2009

19


històries del club per francesc carbó

Els Locals del club Enceto avui una col·laboració que espero que em permeti fer conèixer als lectors, a partir d’ anècdotes viscudes o que m’han arribat, parts

de la història de la nostra entitat. Al llarg dels més de 60 anys d’història, el Club ha estat en diferents locals vinculats a llocs emblemàtics del poble,

Els més històrics recorden el local petit tocant vivia a la mateixa plaça, va guardar la creu el Monestir, que era el pati de Cal Boter arre- de terme, ja restituïda, que procedia d’unes glat amb un sala simple on, al fons, hi havia obres que es van fer a la muralla de darrera del els lavabos amb un petit magatzem a sobre monestir. L’aleshores cap de la brigada d’obres i al costat la secretaria. Abans, just davant de l’Ajuntament, Francesc Roca, la va guardar l’edifici que ha marcat la vida santcugatenca, inicialment al dipòsit municipal per ubicarla casa de les Llorençones, que una part era la posteriorment durant anys a les escales del la nostra seu però també hi havia un negoci Sempre s’ha canviat de local per manca d’espai. de venda de cerveses i gasoses que refredaven L’amic Roca em recorda quan es van canviar del en el pou de la casa. Era que en deien el piset, tocant als Quatre Cantons, la nevera! El local va on actualment hi ha la botiga Rodó. ser tirat a terra i anys després, amb motiu del cinquantenari del Club, el 1994, uns socis Club. Es va fer el mateix amb tot un seguit de el van recordar fent una reproducció molt peces de ceràmica popular que molts recoracurada i treballada amb què es va guarnir dem anys i anys a la sala de la planta baixa del un dels carros que van desfilar a la Festa de local que aleshores estava davant de la casa sant Antoni. Sempre s’ha canviat de local per gran. Ceràmiques que, per les obres que s’hi manca d’espai. L’amic Roca em recorda quan van fer havien sortit dels locals de la Creu Roja es van canviar del que en deien el piset, tocant que estava al carrer Santiago Rusiñol. Ara als Quatre Cantons, on actualment hi ha la tornen a ser en el dipòsit municipal a l’espera botiga Rodó; durant un any tot el mobiliari es que vagin a algun lloc visitable. Una sala que va guardar al magatzem de casa en Josep Rius tenia la seva llar de foc que més d’una vegada, que actualment és el soci número 1 del Club. fruit de quedar brases mal apagades, provocaA vegades guardàvem allò propi de l’entitat va algun incendi. Fins i tot una vegada es va però d’altres ha estat el mateix club que ha haver de cridar els bombers. Va ser aleshores fet de dipositari d’objectes que són patrimoni que darrera s’hi va col·locar una planxa que del poble. El local de la plaça de Barcelona, aïllava el club del veïns de can Planas; o parque es llogava al matalasser Quimet Bell, que lem dels altres veïns, la família Sagalés, que va

Text de Francesc Carbó

20

Actual local del Club, a la plaça de la Vila

> Pintura mural al local de la plaça de Barcelona

ja fos a la plaça d’Octavià, la plaça de Barcelona o actualment la plaça del nou ajuntament.

demanar que a causa dels cants de la coral o del sorolls que a vegades feien a la nit els jugadors de ping-pong, o per altres activitats, s’ aïllés la sala de baix. Dues plantes tenia aquesta seu que tants records porta a molts associats que van viure una remodelació a la biblioteca de dalt, on el Vicenç Soto i la seva família van fer una volta de fusta que semblava una veritable obra d’arquitectura. Molts records d’on molts hem passat força estones, xerrant, gestionant, muntant activitats, prenent decisions, i vivint tant moments que ara s’han traslladat a la nova seu que viu al costat del carrer del cinquantenari de la Marxa infantil. Que sigui per força anys. 


racó del soci Equip de Voluntariat per la Llengua

columna de joan carles alayo

El català al club

Carenejant

Des dels seus orígens el Club Muntanyenc, com molts dels centres excursionistes de Catalunya, ha tingut l’afany de divulgar i protegir el nostre idioma, tan perseguit durant la dictadura. En l’etapa pre-democràtica, es va treballar per la normalització del català tot cedint el local per fer-hi classes. També es van obrir les portes al Congrés de Cultura Catalana, amb tot tipus d’activitats relacionades amb la recuperació de la llengua. Des de sempre, l’idioma que ha emprat

Escric aquestes ratlles des del cim del Canigó; sí, des del cim “sim” de Catalunya, el nostre símbol més admirat, més que qualsevol altra muntanya del Pirineu català. Un cim del que davalla cada any el foc que serveix per mantenir una arrelada tradició estiuenca i de la nostra cultura de país. No fa massa dies em trobava en un altre cim, el cim musical que va representar - per mi, i també per molts dels assistents -, el concert Sopranos. Un concert irrepetible per moltes raons, entre altres perquè van passar per l’escenari un total de 150 músics i amb bona música durant unes tres hores. Un concert que va servir per projectar les notes musicals més adients contra una malaltia, la leucèmia, que malauradament ara conec molt més de prop. Segurament tots tenim els nostres cims preferits, uns seran físics - les muntanyes, una cursa, etc.-, i altres emocionals. I ens agradarà d’arribar-hi i

Hem signat un acord per adherir-nos a la campanya del Voluntariat per la Llengua. l’entitat en els seus comunicats als associats ha estat el català, excepte en el temps en què això era prohibit. Ara, a causa de la intensa immigració tornem a treballar perquè el nostre idioma no decaigui alhora que volem facilitar la integració dels arribats; per això, hem signat un acord amb el Consorci per la Normalització Lingüística per adherir-nos a la campanya del Voluntariat per la Llengua. Esperem que aquesta iniciativa compti amb el suport de tots i que la feu arribar als vostres amics/gues, socis o no del Club, per col·laborar-hi plegats. Recordeu que no es tracta de fer classes de català ni cal tenir-ne coneixements tècnics sinó només de conversar amb normalitat amb persones que l’estan aprenent i que només se us proposa dedicar-hi una hora la setmana durant un parell de mesos, temps suficient perquè l’aprenent es llanci amb més seguretat a parlar en català i conegui més persones i de passada també la cultura del país. 

Cim del Canigó. Fotografia de Steve i Jemma Copley

Què cal per ser voluntari/ària: Saber català > Parlar-lo bé per poder conversar amb persones que l'estan aprenent Una mica de temps > 1 hora setmanal durant 2 mesos Inscriure's > A la recepció del Club Muntanyenc

Benvinguts nous socis i sòcies! Dídac Pallarés Maymos, Lukas Obregon Rothe, Sylvia Merten Modolell, Ralf Merten Modolell, Benjamin Buehner, Aleix Anton Vicente, Daniel Mayorga Portell, Júlia Antolino Cervera, Carola Skidelsky, Olivia Rubert Echevarria, Hipòlit Moreno Llagostero, Mireia Bocchetto Mañé, Mireia León Pipó, Pol Casares Civit, David Basart Medarde, Noelia Antuña, Miguel Troyano Martínez, Gloria Garriga Sisó, Eduard Troyano Garriga., Sebastian Fumero Luna, Francisco Javier Sánchez García, Gerard Jacas Soler, Carles Torrescana Catalan, Sonia Dominguez, Jacint Serra Argemí, Tomas Moitnho de Almeida Andrade Madeira, Guillem López Fernández, Carla Cayuelas Redondo, Carlos Balmes Belvis, Oscar Gonzalvo Ulla, Giovanni Zambelli Arsequell, Ignacio Miras Massaguer, Helene Olsson, Emiline Bonne, Martina Ortiz Vega, Oriol Coll Pujol, Juliette Millner, Francesc Sambro Olivella, Carla Jordan Victorio, Victoria Xiao Montalbo Burges, Gisela Martínez Llaseria, Monica Roman Perez, Xavier Martínez Giménez, Sandra Gonzalez Méndez, Gerard Martínez Méndez, Roger Martínez Méndez, Lia Borras Herrera, Marc Martínez Espanya, Edurad Calderon Colldeforn, Ana Perea Angulo, Sara Perez Poveda, Abeba Julian Sánchez, Sara Fraixedes Núñez, Joana Potet Coll, Maria Jesús Larraz Abadias, Clemente Acedo Crespo, Judit Palau Rodriguez, Helena Cambra Soler, Xènia Bachs Figueres, Sofia Bach Fogueres, Oliver Ramon Giménez, Alba Guerrero Pareras, Miguel Galcerán González, Sebastian Fumero Luna, David Giménez Pallares, Pol Serra Viladrich, Joan Badia Mompel, Carlos Borges Santafe, Adrien Paternostres Liegedis, Marc Fragoso Bruix, Laia Fragoso Bruix, Paula Fuentes Martínez, Víctor Adàlia Agustí, Anke Lutjens, Anna Arbones Salanova, Maria Illia Camps.

Segurament tots tenim els nostres cims preferits, uns seran físics - les muntanyes, una cursa, etc.-, i altres emocionals. mantenir-nos-hi el major temps possible. Pel que fa a la muntanya, serà el fred, la pluja, el vent, o senzillament el temps que ens calgui per tornar a baixar, el que ens farà abandonar la nostra fita. Tornant al Canigó, que en Verdaguer va immortalitzar amb el seu poema, vam tenir una excel·lent diada i, sense pressa, des del cim, vam poder gaudir de l’entorn: ben a prop el Tretzevents, més lluny el pic del Gegant, i encara més lluny els cims del Carlit i el Peric. Diu la cançó Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades... fresques sí, però regalades no tant, perquè els 700 metres de desnivell es fan notar al cos, mentre l’ànima ja és virtualment al cim només encetar la caminada. Ara bé, la cançó no és pas una lloança al Canigó, sinó a l’amor, encara que hi hagi estrofes com aquesta: Al de matí, vent serè, a les onze, marinada, a mig dia, vent de dalt i a la tarda, tramuntana. A nosaltres el vent ens va anar d’allò més bé. L’altre cim que abans m’he referit, el de les Sopranos, hi vàrem cabre molta més colla, encara que l’Auditori en permetia més, però les coses són com són. El que sí va passar és que la música ens va embolcallar amb un caliu no precisament estiuenc. No ho hauria de dir jo que era art i part, però segur que els que hi van ser ho corroborarien. 

el muntanyenc 10/2009

21


racó infantil amb la muska i el drOmk! Lectura recomanada

Concurs d'endevinalles

Plou i fa sol...

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen

Contes de bruixes, CD i llibre. Tantàgora, 2006 Llibret + CD que reuneix contes de bruixes d’arreu de Catalunya (l’Alt Urgell, el Baix Aragó, la costa tarragonina…). Hi ha llegendes, rondalles, creences, contarelles… que us emocionaran tant que us posaran la pell de gallina i els pèls de punta! Els contes estan explicats per sis narradores de l’ANIN (Associació de Narradores i Narradors) que tenen procedències diferents, així que

fan servir variants ben diverses de la nostra llengua. Les acompanya la veu de la cantant Laia Porta, que intercala entre els relats versions ben pròpies de cançons infantils populars conegudes de tothom. Deixeu-vos seduir per les històries de bruixes com «La caseta de xocolata», «La bruixa gat», «La Julivertina» o «Les trementinaires». Les recordareu per sempre més.

Espai patrocinat pel Pati de Llibres · T. 935831722 Carrer Xerric 22, baixos · wwww.patidellibres.com

Endevina!

Envia'ns les respostes a revista@cmsc.cat, sortegem tres llibres entre els que encerteu! Podreu recollir-los al Pati de Llibres.

1)

2) 3)

No té cames i camina carregat de dia i nit, no és cap bou i porta banyes ni és ovella ni és cabrit. El meu camí és de ferro, xiulo per avançar, i entre poble i poble mai no em deixen parar. Te la dic te la dic i te la torno a repetir te la dic vint vegades i tu no l'has pas dit.

Conte contat...

El molinet màgic Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar. Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca. Després de tot un dia de feina no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir: - Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa’m una mica d’arròs perquè puguem menjar la meva dona i jo. El seu germà li va tancar la porta als nassos i li va cridar: - Deixa'm en pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família... El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revolt del camí va trobar un ancià amb una gran barba blanca. L’ancià li va dir amb veu molt dolça: - Jun, ets un bon home i per això he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, ves a buscar-los i porta’ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, te’l canviaran pel molinet màgic. - I per a què serveix aquest molinet? - va preguntar Jun. - Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s’aturi, has de dir: “Gràcies molinet, ja en tinc prou”. Després has de girar la maneta cap a l’esquerra. Però mai diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet. El jove pescador va donar les gràcies a l’ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l’ancià. El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir: -Què vols a canvi del pot de melmelada? - El molinet - va dir Jun.

22

Després d’algunes discussions, Jun va aconseguir fer-se amb el molinet màgic. A partir d’aquell moment va canviar la vida de Jun. Primer li va demanar al molinet que li molés una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners... I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l’esquerra i deia : - Gràcies molinet, ja en tinc prou. El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns. Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germà, es va posar vermell d’enveja i va córrer a visitar-lo: - Estimat germà Jun. Com has aconseguit tantes riqueses? Jun recordava el que li havia dit l’ancià; per això, no li va dir res. Des d’aquell dia el malvat Shiro va començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret. Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia: - Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta. El malvat Shiro es va amagar per no ser descobert, va esperar que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet. Després va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà la seva fortuna. Van passar molts dies

de travessa, va patir tempestes i es va perdre part de l’equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se’n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir: - Molinet, mol una mica de sal. El molinet va començar a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar: -Deixa de moldre, ja tinc prou sal. Però el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a l’esquerra perquè s’aturés el molinet. - Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!cridava Shiro. Però el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal la cabina; després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l’esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar. I per això, diuen, l’aigua del mar té gust de sal! 


Sortides setmanals a la muntanya Formació esportiva i en el lleure en edat escolar Grups de manteniment esportiu per adults Tallers, xerrades, conferències Grups de lectura, cant coral... Encara no coneixes el Club Muntanyenc? Fes-te soci/sòcia, gaudiràs de múltiples serveis i rebràs la revista el Muntanyenc a casa! Ens trobaràs les tardes d’entre setmana i dissabtes matí i tarda a la plaça de la Vila 2 de Sant Cugat del Vallès, i al 93 674 53 96


El Muntanyenc