Page 1

Conceptes d'Alfabetitzaci贸 Multimodal

Aquest PDF s'ha generat emprant l'eina de codi lliure mwlib. Vegeu http://code.pediapress.com/ per a m茅s informaci贸. PDF generated at: Tue, 27 Sep 2011 16:47:40 UTC


Contingut Articles Competència digital

1

Alfabetització digital

2

Tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement

3

Nous mitjans

4

Web 2.0

11

Recursos educatius oberts

12

Referències Fonts i contribuïdors de l'article

14

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge

15

Llicències dels articles Llicència

16


Competència digital

Competència digital La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. A més, ajuda a desenvolupar totes i cadascuna de les competències clau enumerades i descrites a l'informe executiu de l'OCDE (2005): l'ús interactiu de les aplicacions, la interacció amb grups heterogenis i l'actuació autònoma. L'ús interactiu de les aplicacions implica transformació de la manera de treballar i canvis en l'accés a la informació i el coneixement. Ambdós factors demanen l'adquisició de l'alfabetització digital, és a dir del domini d'unes habilitats tecnològiques bàsiques (navegació per Internet, ús del correu electrònic, dels cercadors i de programari) que ha d'anar acompanyat d'una reflexió sobre el potencial i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Disposar d'informació no és sinònim de producció del coneixement: transformar la informació en coneixement exigeix destreses d'organització, relació, anàlisi, síntesi i d'inferència i deducció de diferent nivells de complexitat; en definitiva la comprensió i la seva integració en els esquemes previs de coneixement. La competència digital, pel que fa a la interacció en grups heterogenis, es manifesta en l'adquisició i desenvolupament d'habilitats per al treball col·laboratiu, el coneixement dels diferents registres i llenguatges de comunicació, dels mètodes de participació en la construcció i desenvolupament de projectes i obres conjuntes, la utilització de serveis en línia per al treball col·laboratiu i en diferents suports (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), l'organització de la feina a través d'aquests instruments. La competència digital, quant a l'actuació autònoma, contribueix a desenvolupar una identitat personal i donar-li significat i, alhora, dotar-la de la necessària flexibilitat per adaptar-se a nous contextos. La competència digital, en la vessant de generació i participació en xarxes de coneixement compartit, facilita la presa de consciència del context social, la comprensió i la integració en l'entorn. El desplegament normatiu de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) incorpora el concepte de Competència Digital en els decrets d'ensenyaments mínims de l'Educació obligatòria. Aquesta Competència Digital també es recull en els nous decrets del currículum de l'Educació Infantil, l'Educació Primària i l'Educació Secundària Obligatòria de Catalunya.

Enllaços externs • • • •

OCDE [1] LOE (Llei Orgànica d'Educació) [2] Proposta de Currículum 2007 d'Educació Infantil i Primària [3] Proposta de Currículum 2007 d'Educació Secundària Obligatòria [4]

Referències [1] [2] [3] [4]

http:/ / www. oecd. org/ home/ 0,2987,en_2649_201185_1_1_1_1_1,00. html http:/ / www. mec. es/ educa/ sistema-educativo/ loe/ sistema-educativo-loe. html http:/ / www. xtec. cat/ estudis/ primaria/ nou_curriculum_pri. htm http:/ / www. xtec. cat/ estudis/ eso/ nou_curriculum_eso. htm

1


Alfabetització digital

Alfabetització digital Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC. Els processos d'alfabetització tecnològica es poden desenvolupar en tres línies: • La formació, com element clau per a possibilitar l'ús de les TIC i vèncer actituds negatives. • El desenvolupament de punts d'accés, amb l'objecte d'establir la igualtat democràtica en les oportunitats d'accés a la tecnologia. • La participació comunitària, a partir de la inclusió de la persona en els corrents de generació i intercanvi de coneixement de la seva comunitat. En aquesta línia s'enten l'alfabetització digital o tecnològica com: • És un procés educatiu, de formació contínua, on les persones incorporen a la seva activitat habitual noves maneres de fer, convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament i s'incorporen a un nou model de societat. • Un instrument per a facilitar que tota la població conegui la utilització i les conseqüències de l'ús de les TIC per evitar les desigualtats, injustícies i situacions que s'han succeït en la nostra història com producte d'altres desigualtats. • Un mitjà per a dotar de les habilitats necessàries a la ciutadania i contribuir al seu millor desenvolupament en la Societat de la Informació i la Comunicació. • Un mètode d'acostament equitatiu de tota la població a les tecnologies, per a conèixer la realitat tecnològica, molt diferent a la qual habitualment es desenvolupen. • Una alfabetització tecnològica que es desenvolupa a través de projectes dirigits als diferents sectors de població, amb els quals es treballa en el marc d'una estratègia que permeti a la ciutadania adquirir, en igualtat d'oportunitats, coneixements tecnològics bàsics i ocupar noves tasques. • Un procés pel qual s'arriba al coneixement d'una nova forma de vida a través de l'ús de les TIC en el seu nivell més bàsic. • Un mitjà per a desenvolupar la independència y l'autonomia personal en l'ús de les tecnologies i assolir capacitat suficient per a aprendre i acumular coneixements, innovar i actuar, aprofitant noves possibilitats de relacionar-se. • Una transformació en la manera de vida i pensament dels ciutadans. A més no solament s'enten com a familiaritzar a una persona en l'ús i maneig de ordinador o de la Internet, sinó també mostrar-li les possibilitats que les tecnologies ofereixen (accés a una informació molt actualitzada, abundant i de qualsevol part del món, comunicació, ocupació, noves relacions personals, accés a coneixements...)

2


Alfabetització digital

3

Enllaços externs • Societat de la Informació [1] (català) • «Blocs des de la presó [2]» (català), una experiència d'alfabetització digital / Jorge Franganillo [3] (2006).

Referències [1] http:/ / www. societatdelainformacio. com [2] http:/ / franganillo. net/ ca/ joves. htm [3] http:/ / franganillo. es

Tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement L'article o secció necessita algunes millores quant al seu format. () Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules ...

Tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement (TAC) La Societat del Coneixement demana a l'escola que es formi l'alumnat en: • • • • •

L'adquisició de coneixements nous El foment del treball col·laboratiu i en equip L’esperit emprenedor i amb iniciativa L’estímul per a la recerca i per a la creació de coneixements L’actitud d'aprenentatge permanent, al llarg de tota la vida

Les TIC (Tecnologies de la informació i comunicació) ofereixen respostes a aquestes necessitats i són també una oportunitat per innovar i transformar profundament i en positiu l’entorn educatiu. A l'escola del segle XX s'havia posat l'accent en l'aprenentatge de la tecnologia, en aquests moments el canvi important està en aprendre amb la tecnologia que ens facilita l'aprenentatge personalitzat i orientat al desplegament de competències metodològiques fonamentals com l'aprendreu a aprendre. S'introdueix el concepte de TAC: Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement, que es pot entendre com una visió de les TIC des de l'escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d'una millora en els processos d'ensenyament - aprenentatge, d'avaluació i d'organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l'entorn, al centre i a l'aula. L'ús que se'n faci d'aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Podem entendre les TAC com: TAC =

aprenentatge mitjançat per les tecnologies de la informació i la comunicació

Les TAC, doncs, es caracteritzen perquè: • Tenen el seu àmbit natural en el món educatiu, inserit en la societat del coneixement. • Ressegueixen el sistema educatiu en tots els seus nivells, àrees i facetes: acadèmica, organitzativa, de relació, normativa, d’equipaments... • Estan centrades en l'aprenentatge, tot donant prioritat a l’adquisició de les competències necessàries per a l'alumnat i el professorat que els haurà de permetre l'adquisició de coneixement de forma autònoma. • Afavoreixen la cultura del treball en xarxa, la col·laboració, la creació de coneixement compartit... • Participen d'una interacció entre la comunitat educativa i les institucions, les associacions, les empreses... • Poden facilitar la introducció d'innovacions significatives en els mètodes d'ensenyament i aprenentatge.


Nous mitjans

4

Nous mitjans S'ha proposat fusionar aquest article amb «Tecnologies de la Informació i la Comunicació». (Vegeu la discussió)

Els nous mitjans són un concepte que sorgeix a la segona meitat del segle 20 i és el resultat de l'evolució dels mitjans tradicionals com la música, el cinema, la fotografia i la lletra escrita i oral gràcies a l'emergència de tecnologies digitals, informatitzades, en Xarxa de telecomunicacions o de les tecnologies de la informació i comunicació. La majoria de tecnologies descrites com a "nous mitjans" són digitals, i sovint presenten característiques com ser manipulables, estar en xarxa, ser denses, comprimibles, interactives i imparcials[1] , a més presenten la particularitat de ser accessibles i no només facilitar la participació de l'usuari, si no a més nutrir-se'n de la mateixa. Per tant no estem parlant de medis creats a partir de la digitalització dels tradicionals, sinó de mitjans dinàmics que disposen d'una relació interactiva amb el seu consumidor, on la clau de la comunicació ja no es limita a la transmissió de la informació, si no en la producció de continguts, per aquesta raó el públic dels nous mitjans, experimenta un gran canvi i ha passat de sedentari a actiu.[2] Alguns exemples poden ser la viquipèdia, Internet, les pàgines web, els ordinadors, els videojocs, els CD-ROM o els DVD.

Història[1] Al 1960 Ivan Sutherland, comença el seu treball amb el Sketchpad, considerada la primera interfície gràfica d'usuari, moment en el que s'obre una porta cap a la interactivitat. Es també en aquesta dècada, quan Ted Nelson inventa el concepte d'hipertext a partir d'un sistema similar anomenat Memex, proposat per Vannevar Bush al 1945. Més tard Ted Nelson defineix Xanadú que fou un primer enfoc del que ara coneixem com la WWW, i per altra banda, per la seva part i també seguint les idees de Bush, Douglas Engelbart defineix les funcions que necessitarien els programes i ordinadors per millorar la relació amb el coneixement humà i millorar el rendiment. Engelbart també crea el primer prototip de ratolí, perifèric que proporciona moviments més intuïtius i millora la relació del esser humà amb les computadores, demostrant-ho l'any 1968, amb una presentació multimèdia per mostrar el funcionament dels hipertexts mitjançant un monitor, un teclat estàndard més un específic per software i un ratolí. Allan Kay y Adelle Goldberg, inventen Smalltalk, un llenguatge orientat a objectes i posteriorment amb en Bill Atkinson, comencen les aplicacions d'interfícies gràfiques orientades a l'usuari. Fins als anys 80 els mitjans de comunicació giraven entorn a les publicacions impreses, la televisió i la radio. És a partir d'aquí quan comencen a evolucionar. L'any 1989 Tim Berners-Lee, dona un pas més i crea l'HTML, L'HTTP i l'URL. Fent-nos partícips d'un canvi substancial i social, cada cop més accessible a tothom. Per tant en resum direm que els nous mitjans neixen després de l'evolució tecnològica informàtica i mediàtica. En el moment en que convergeixen, i es comencen a usar computadores digitals que permeten la traducció de totes les dates actuals en nombres, s'aconsegueix convertir tot en dades informàtiques i llavors els medis es converteixen en nous medis.


Nous mitjans

Què són els nous mitjans? Els nous mitjans poden ser descrits de diverses formes.

Manovich en "El llenguatge dels nous mitjans de comunicació[3] Lev Manovich en el seu llibre “El llenguatge dels nous mitjans de comunicació” defineix els nous mitjans basant-se en cinc principis: 1.La representació numèrica: Tots els objectes dels nous mitjans són representacions numèriques per tant: -Un objecte dels nous mitjans pot ser descrit amb un codi numèric. -I a més està sotmès a una manipulació algorítmica. -Per tant direm que els nous mitjans son programables. Un exemple podria ser el codi ASCII o la representació hexadecimal dels colors, o el format de fotografia PNG. 2.Modularitat: Aquest principi ens exposa la capacitat dels nous mitjans de ser representats per altres elements que s'agrupen mantenint la seva identitat separada. A més si n'esborrem un d'ells no perd el significat i els mateixos es poden combinar formant nous objectes. Un exemple seria el codi HTML que en conjunt forma una pàgina web però cada etiqueta manté la seva identitat individual. També tindríem els píxels, els caràcters, les pàgines web etc... 3. Automatització: L'automatització es dona gràcies als principis de codificació numèrica i l'estructura modular dels seus objectes en aspectes com la creació, l'accés, la manipulació o la modificació. Té dos nivells diferenciats: Baix nivell: Mitjançant plantilles o algoritmes simples. Alt nivell: Requereix un ordinador que entengui el significat dels objectes que inclou. Un editor de textos o un gestor de contingut son alguns dels exemples 4. Variabilitat: Aquest principi, també surt a partir de la codificació i la modularitat, sent molt important aquest segon perquè mantinguin la seva identitat. Així els objectes mediàtics independents poden reagrupar-se i formar-ne de nous. Aquesta característica la fa molt interessant i respon molt bé al principi dels nous mitjans de tenir en compte a l'usuari, ja que dona la possibilitat de l'adaptació a gustos, tendències o peticions dels usuaris. Un exemple seria les modificacions qeu permet una pàgina d'usuari registrat, o els canvis que poden adoptar una pàgina web modificant el css o amb un gestor de continguts moificant la plantilla. 5. Transcodificació Amb transcodificació Manovich fa referència a la transformació que experimenten els medis amb la seva informatització. Mantenint així una capa cultural i una capa informàtica. Veient-se a més modificada també la primera per la segona, fent així que es modifiqui el concepte que teníem fins ara cultural, per un nou informatitzat. La viquipèdia com substitució d'una enciclopèdia en paper, o un mail enlloc d'una carta, o els arxius d'un ordenador enlloc dels arxivadors son alguns dels exemples de transcodificació.

5


Nous mitjans

Manovich en "New media from Borges to HTML"[4] En el seu article escrit al 2001, Manovich exposa vuit proposicions mitjançant les quals aporta una visió clara dels nous medis. 1. 2. 3. 4. 5.

Els Nous mitjans no són la cibercultura. Els Nous Mitjans empleen la tecnologia informàtica com a plataforma de distribució. Els Nous mitjans de comunicació son dades digitals controlades per programari. Els Nous mitjans de comunicació són la barreja entre els actuals cultura i programari. Els Nous mitjans de comunicació com l'estètica que acompanya la primera etapa de Tots els nous mitjans de comunicació moderns i tecnologia de la comunicació. 6. Els Nous mitjans de comunicació disposen d'una execució més ràpida d'algoritmes que anteriorment s'executaven manualment o mitjançant altres tecnologies. 7. Els Nous mitjans de comunicació son la codificació dels modernistes Avant-Garde; Nous mitjans de comunicació com metamedia. 8. Els Nous mitjans de comunicació com l'articulació en paral.lel d'idees similars en Art de després de la segona guerra mundial i la informàtica.

Jenkins[5] 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Innovador Convergent Cada dia Apropiació Xarxa Mundial Generacional Desigual

Interactivitat[2] [1] La irrupció dels nous mitjans de comunicació ve "avalada" per l'àmplia possibilitat d' interactivitat que aquests mitjans ofereixen als usuaris. Aquesta possibilitat d'interacció és tan àmplia que fins i tot ha arribat a modificar els patrons tradicionals de comunicació entre els creadors o productors de mitjans i els consumidors dels mateixos. La comunicació tradicional es basava en un tipus de comunicació "un a molts", és a dir, un ens (generalment una empresa) crea un mitjà de comunicació i pretén difondre els seus missatges a través del mateix al major nombre d'usuaris possibles (per exemple mitjançant el tiratge d'un diari, o les emissions radiofòniques). Tradicionalment el receptor d'aquests missatges era un subjecte passiu, que es limitava a rebre aquesta informació sense possibilitat de divulgar (excepte potser en petits cercles), discutir o formar una nova. Amb l'aparició dels nous mitjans, el concepte de la comunicació evoluciona cap a un concepte "molts a molts". Amb les possibilitats que ofereixen aquests nous mitjans, la passivitat del receptor de la informació ha evolucionat cap a un concepte actiu. Ara qualsevol persona té al seu abast les eines necessàries i l'accés a la informació, per poder convertir al seu torn en un difusor de la mateixa. No obstant això, la passivitat tradicional demostrada pel consumidor no pretén afirmar la inexistència total d'interactivitat en fases del procés comunicatiu anteriors a l'actual. Els diaris en paper oferien (i ofereixen) seccions de participació en què el lector pot opinar mitjançant cartes al director. Les televisions i les ràdios permetien (i permeten) l'accés de teleespectadors o radiooients en directe, respectivament. No obstant això, encara hi havia certa possibilitat d'interactivitat, aquesta estava limitada (i de vegades censurada) pels generadors de la informació. Amb l'aparició dels nous mitjans, no només s'augmenta la capacitat d'interactuar per part de l'usuari, sinó que aquest

6


Nous mitjans guanya en llibertat d'expressió, tant en la forma com en el fons de la informació a transmetre. Cal assenyalar que la interactivitat és una característica global del concepte de nou mitjà, però no és una característica inherent de totes les tecnologies dels nous mitjans. És a dir, l'aparició dels nous mitjans va suposar una ampliació del concepte d'interactivitat, però no totes les tecnologies associades a aquests nous mitjans presenten aquest grau d'interactivitat. Per exemple: la televisió ha sofert un canvi important en els darrers temps, principalment en el fet de la transformació de l'emissió analògica a la digital. No obstant això aquest canvi no ha suposat un canvi en l'experiència de l'usuari a l'hora de la seva interpretació: el grau d'interactivitat és similar, encara que és cert que s'estan experimentant noves tecnologies, especialment en els anuncis publicitaris, que permeten a l'usuari interactuar amb el que està veient a la pantalla. Una de les manifestacions de la interactivitat en els nous mitjans es troba a les noves generacions de videojocs, els videojocs en línia, en els quals l'usuari té la possibilitat de crear el seu propi personatge i interaccionar amb altres participants, generant-se una realitat virtual paral.lela completament definida pels propis usuaris. Jocs com Second life[6] s'han convertit en la possibilitat, per a milions d'usuaris, de reescriure les seves pròpies vides i, alhora, han obert la porta a productors, organitzacions o polítics per donar a conèixer els seus missatges en el món virtual. Per tant, la interactivitat no només cal entendre-la com la possibilitat que té l'usuari de participar com a subjecte actiu en els nous mitjans de comunicació. També ofereix noves vies de comunicació als transmissors d'informació a l'empara de les quals s'han desenvolupat, i sens dubte es desenvoluparan, innovadores tècniques per difondre missatges (publicitaris, polítics, socials, etc.), Cosa que reforça encara més la idea d'una globalització mundial des del punt de vista sociocultural.

Seguretat L'aparició dels nous mitjans de comunicació comporta una interacció de l'usuari, una participació, en molts casos directa, de la mateixa, en la qual aquest aporta no només nova informació o nous continguts, sinó també, en molts casos, dades personals, gustos, preferències, tendències, etc., que si no són tractats amb una privacitat adequada i una correcta política de protecció de dades, poden suposar un enorme atractiu per a tots aquells que busquen utilitzar aquests nous mitjans per a aconseguir objectius que prenen caires des del poc ètic fins al il•legal. Potser un dels exemples més reconeguts sigui el fenomen spam[7] (correu brossa). Aquesta tàctica consisteix a bombardejar a un usuari que disposi d'un compte de correu electrònic amb innombrables correus la finalitat principal és la difusió de missatges publicitaris. El fenomen spam basa el seu funcionament en l'obtenció de les adreces dels correus electrònics dels usuaris de diferents mitjans basats en Internet. Les formes d'obtenció d'aquestes adreces són diverses i cal citar, per exemple, el donar-se d'alta a llistes de correu i rastrejar la resta d'adreces, comprar bases de dades d'usuaris a particulars o empreses (activitat il·legal encara existent), utilitzar robots de cerca que recorren Internet i localitzen adreces o utilitzar tècniques DHA (Directory Harvest Attack) mitjançant les quals es generen infinitat d'adreces d'un domini concret, s'envien correus a les mateixes i es filtren les que no són contestades pel servidor d'aquest domini amb un missatge d'error. Hi ha moltes tècniques de filtratge de missatges que permeten a l'usuari protegir-se del spam, tot i que la imaginació dels "spammers" no té límit. Com ara el fet que en un principi el correu brossa es limitava únicament al correu electrònic, i actualment es pot distingir aquest fenomen en la missatgeria instantània (xats o similar), el que es coneix com APIM, a la telefonia IP (APIT) i en els dispositius mòbils (spam SMS). Una altra de les amenaces que arriba a través del correu electrònic i que amenaça la seguretat dels usuaris és el spyware[8] (programes espia). Aquests programes roben dades d'usuaris sense el seu consentiment per tal de beneficiar-se econòmicament o publicitàriament. Un dels usos més habituals actualment i més perillós és el robatori de dades bancàries que pot facilitar la realització d'estafes bancàries als ciberdelinqüents. Una variant del spyware és el phising [9] , tècnica mitjançant la qual no es roben directament les dades a l'usuari, sinó que és el mateix usuari el que facilita les dades després de rebre un correu electrònic on se li demanen i que prové

7


Nous mitjans d'una font aparentment fiable. Aquest fenomen està altament relacionat amb el correu brossa, ja que l'enviament de phising també sol ser massiu, i alhora s'ha estès a altres mitjans, els sms als mòbils (smishing) o la telefonia IP (vishing). Deixant de banda el correu electrònic, els problemes de seguretat derivats de l'obtenció de dades personals dels usuaris s'estenen a altres nous mitjans de comunicació. Un exemple clar és el de les xarxes socials, com ara facebook, twitter o similar. Recentment s'han revelat casos[10] de delinqüents que han contactat amb menors a través d'aquestes xarxes, guanyant-se la seva confiança i obtenint dades importants que posteriorment amenaçaven de revelar als seus coneguts si no accedien a les seves proposicions, generalment d'índole sexual. La política de privacitat d'aquestes xarxes socials generalment permet a l'usuari mantenir en privat aquelles dades que no vulgui revelar, però per contra, no és possible controlar el registre de persones amb identitats falses que poden interaccionar amb usuaris sent aquests sense saber-hopotencials víctimes. De l'altre costat de la moneda, els diferents cossos i forces de seguretat dels estats han trobat en aquestes xarxes una nova manera de controlar possibles delinqüents i d'obtenir pistes en l'entorn de les víctimes. S'ha arribat a donar el cas [11] que ha estat possible detenir un delinqüent gràcies a la informació que aquest facilitava en la pròpia xarxa social. En un marc més ampli, hi ha noticies[12] que la CIA, l'FBI i altres agències de seguretat rastregen contínuament aquestes xarxes socials a la recerca de potencials terroristes o persones que puguin tenir en ment atemptar amb la seguretat dels seus països. La seguretat dels nous mitjans, com s'ha vist en els exemples anteriors, és un dels principals problemes amb què es troben aquests per guanyar-se la confiança dels usuaris en l'actualitat. Millorar les polítiques de privacitat és una de les necessitats prioritàries per aconseguir que l'ús d'aquests nous mitjans pugui ampliar el seu camp d'acció, però haurà d'anar acompanyat d'una legislació eficaç que permeti protegir els drets dels usuaris davant la voracitat de les publicitats de les empreses i dels ciberdelinqüents que busquen, entre els usuaris d'aquests nous mitjans, els seus nous objectius.

Indústria i noves tendències L'aparició dels nous mitjans ha suposat l'obertura d'unes potents vies perquè les empreses puguin arribar d'una forma més directa als consumidors potencials. La possibilitat d'efectuar una comunicació bidireccional amb el destinatari del producte final ofereix infinitat de possibilitats als creadors, tant a l'hora de demanar l'opinió de l'usuari i incorporar al procés de creació com a l'hora de realitzar noves i incisives campanyes publicitàries. Pel que fa a la interacció durant el procés creatiu cal destacar el procés d'avaluació heurística, per exemple en el desenvolupament de llocs web, en la creació de videojocs o en l'avaluació d'episodis pilots de sèries de televisió. En aquest procés l'usuari potencial és seleccionat en base a uns perfils que s'ajustin al possible target comercial del producte, i aquest avaluarà un prototip d'aquest producte responent a un test en què es plantegen una sèrie de qüestions que permetran al desenvolupador incorporar les preferències dels usuaris al desenvolupament final del procés. En l'àmbit de la publicitat, les oportunitats que ofereixen els nous mitjans han obert nous camps d'exploració que han permès desenvolupar noves tècniques que permeten a l'usuari no només contemplar i absorbir els diferents anuncis, sinó participar i interaccionar amb els mateixos. Un exemple d'aquestes noves tècniques publicitàries són les anomenades campanyes de màrqueting viral. El màrqueting viral és un terme emprat per caracteritzar les campanyes de publicitat que tenen per objectiu generar una difusió exponencial d'un producte o una marca a través de l'efecte "boca a boca" a través dels nous mitjans, com les xarxes socials o els serveis de telefonia mòbil. Un dels primers exemples, i potser dels més reconeguts és el de la MTV i el seu famós "Amo a Laura": aquest anunci no esmentava cap producte i simulava l'existència real d'aquest grup, creació que, a posteriori, i un cop havia estat difòs pels usuaris d'internet, va reclamar la pròpia cadena de

8


Nous mitjans

9

televisió. Un altre exemple es troba en els orígens de Hotmail amb la campanya que va permetre que es dpnés a conèixer massivament: al enviar un correu, al final del mateix apareixia un enllaç en el qual s'oferia l'opció d'obtenir una compta gratuïta. Un altre exemple de les noves tècniques publicitàries són els anuncis interactius. La inserció de banners en pàgines web que ofereixen a l'usuari la possibilitat d'ampliar la informació que ofereixen, els anuncis en plataformes digitals de televisió que permeten la navegació de l'usuari per continguts més amplis a través del comandament a distància, i molts altres exemples, són la clara constatació que els nous mitjans han constituït una nova autopista per als anunciants que converteixen el destinatari de la publicitat en un subjecte actiu, desterrant la passivitat tradicional. A l'empara d'aquestes noves possibilitats han sorgit noves empreses especialitzades en la consultoria per als nous mitjans de comunicació que asseguren que les estratègies de comunicació estiguin a l'última pel que fa a les tendències i oportunitats que ofereix aquesta nova era.

Exemples [13] • Blogs • Xats • Xarxes socials • • • • • • • • • •

Llocs web Forums Publicacions digitals Radios o televisions digitals (tant de cadenes tradicionals como de cadenes personalitzables). Podcasts Cd-ROM DVD Telefonia IP (ex. Skype) Tecnologia 3D Realitat Virtual

Referències [1] Cal donar format a aquesta referència. http:/ / en. wikipedia. org/ wiki/ New_media [2] Cal donar format a aquesta referència. http:/ / www. unav. es/ digilab/ nr/ [3] El lenguaje de los nuevos medios de comunicación [4] [5]

Cal donar format a aquesta referència. http://www.manovich.net/new_media_images.html Cal donar format a aquesta referència. http://www.henryjenkins.org/2006/11/eight_traits_of_the_new_media. html

[6] [7]

Cal donar format a aquesta referència. http://secondlife.com/?v=1.1 Cal donar format a aquesta referència. http://www.pandasecurity.com/spain/homeusers/security-info/ types-malware/ spam/

[8]

Cal donar format a aquesta referència. http://www.pandasecurity.com/spain/homeusers/security-info/cybercrime/ spyware/

[9]

Cal donar format a aquesta referència. http://www.pandasecurity.com/spain/homeusers/security-info/cybercrime/

phishing/ [10] Cal donar

format a aquesta referència. http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/20/andalucia_malaga/

1274351872. html [11] Cal donar

format a aquesta referència. http://www.elmundo.es/elmundo/2009/10/14/internacional/

1255539872. html [12] Cal donar

format a aquesta referència. http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/CIA/enreda/Red/elpeputec/

20091105elpeputec_10/ Tes [13] Cal donar format

a aquesta referència. http://it.wikipedia.org/wiki/Nuovi_media


Nous mitjans

Bibliografia • • • • • • • • • • • •

(http://en.wikipedia.org/wiki/New_media) (http://www.unav.es/digilab/nr/) (http://www.scribd.com/doc/21180746/Castells-M-La-Galaxia-Internet-2001) (http://www.infonomia.com/img/pdf/viviendoentrepantallas.pdf) (http://es.wikipedia.org/wiki/Ivan_Sutherland) (http://en.wikipedia.org/wiki/Sketchpad) (http://es.m.wikipedia.org/wiki/Hipertexto) (http://www.hipertexto.info/documentos/h_hipertex.html) (http://www.henryjenkins.org/2006/11/eight_traits_of_the_new_media.html) Wardrip-Fruin, Noah and Nick Montfort. The New Media Reader. The MIT Press, 2003. ISBN 0-262-23227-8. Leah A. Lievrouw, Sonia Livingstone (ed.), The Handbook of New Media, SAGE, 2002 Croteau and Hoynes (2003) Media Society: Industries, Images and Audiences (third edition) Pine Forge Press: Thousand Oakes. • Flew and Humphreys (2005) "Games: Technology, Industry, Culture" in Terry Flew, New Media: an Introduction (second edition), Oxford University Press: South Melbourne. • Holmes (2005) "Telecommunity" in Communication Theory: Media, Technology and Society, Cambridge: Polity. • Scharl, A. and Tochtermann, K., Eds. (2007). The Geospatial Web - How Geobrowsers, Social Software and the Web 2.0 are Shaping the Network Society. London: Springer. • Turkle, Sherry (1996) "Who am We?" (http://www.wired.com/wired/archive/4.01/turkle_pr.html) Wired magazine, 4.01, published January 1996, • Andrade, Kara, Online media can foster community (http://journalist.org/2005conference/archives/000367. php), Online News Association Convention, October 29, 2005. • Mark Tribe and Reena Jana, New Media Art, Taschen, 2006. ISBN 3-8228-3041-0. • Robert C. Morgan, Commentaries on the New Media Arts Pasadena, CA: Umbrella Associates,1992 • Foreword. Manovich, Lev. The Language of New Media (http://leonardo.info/isast/leobooks/books/manovich. html), Cambridge: MIT Press/Leonardo Books, 2001. ISBN 0-262-63255-1. • Kennedy, Randy. "Giving New Life to Protests of Yore" (http://www.nytimes.com/2007/07/28/arts/design/ 28mall.html?ex=1343361600&en=ae3bc6d9644cfbc9&ei=5124&partner=permalink&exprod=permalink), The New York Times, July 28, 2007. • Immersive Ideals / Critical Distances : A Study of the Affinity Between Artistic Ideologies Based in Virtual Reality and Previous Immersive Idioms (http://www.eyewithwings.net/nechvatal/ideals.htm) by Joseph Nechvatal 1999 Planetary Collegium • Oliver Grau, Virtual Art: From Illusion to Immersion (http://leonardo.info/isast/leobooks/books/grau.html), MIT Press/Leonardo Books, Cambridge 2003 • Oliver Grau (Ed.): Media Art Histories (http://leonardo.info/isast/leobooks/books/grau2.html), MIT Press/Leonardo Books, Cambridge 2007 • "Newspapers and Thinking the Unthinkable” (http://www.shirky.com/weblog/2009/03/ newspapers-and-thinking-the-unthinkable/) by Clay Shirky

10


Web 2.0

11

Web 2.0 El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1] El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat. Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[7] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"[8] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció. Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web. D'acord amb Tim O'Reilly, la Web 2.0 es pot comparar amb la Web 1.0 de la següent manera: Web 1.0

Web 2.0

DoubleClick

Google AdSense

Ofoto

Flickr

Akamai

BitTorrent

mp3.com

Podcasting

Enciclopèdia Britànica

Wikipedia

webs personals

blogging

evite

upcoming.org i EVDB

especulació de noms de dominis optimització dels motors de cerca pàgines vistes

cost per clic

screen scraping

serveis web

publicar

participació

sistema de gestió de continguts

wiki

directoris (taxonomia)

etiquetes (folcsonomia)

stickiness

sindicació


Web 2.0

12

Referències [1] Martínez, Àlvaro. «Món 2.0». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 008 (16 de gener de 2011), p. 10-16. ISSN 2014-010X. [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8]

Want to start a startup? (http:/ / www. paulgraham. com/ web20. html) (anglès) espais web de treball en xarxa (http:/ / en. wikipedia. org/ wiki/ Social_networking_sites) folksonomies (http:/ / en. wikipedia. org/ wiki/ Folksonomy) Flickr (http:/ / en. wikipedia. org/ wiki/ Flickr) del.icio.us (http:/ / en. wikipedia. org/ wiki/ Del. icio. us) Tim O'Reilly (http:/ / en. wikipedia. org/ wiki/ Tim_O'Reilly) Orelly web 2.0 (http:/ / radar. oreilly. com/ archives/ 2006/ 12/ web_20_compact. html)

Recursos educatius oberts Els recursos educatius oberts (REO, OER a partir de les sigles en anglès, Open Educational Resources) són recursos per a l'ensenyament, l'aprenentatge o la recerca que es troben al domini públic o bé que han estat publicats amb una llicència de propietat intel·lectual que permet que se'n faci un ús lliure. Inclouen cursos complets (OCW, OpenCourseWare) però també objectes d'aprenentatge, mòduls, llibres de text, vídeos, tests, programari i qualsevol altre eina, material o tècnica que es pugui utilitzar per facilitar l'accés al coneixement.[1] El terme OER va ser adoptat per primera vegada al 2002 al Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries[2] Logo dels Open educational resources (recursos educatius oberts) organitzat per la UNESCO en associació amb la William and Flora Hewlett Foundation i WCET (Western Cooperative for Educational Telecommunications) i va unit, de manera inextricable, a la "consulta, ús i adaptació per la comunitat sense finalitats comercials".[3] Els recursos educatius oberts segueixen les lleis de propietat intel·lectual ja que la major part dels recursos educatius estan protegits per drets d'autoria que s'han de respectar. Les llicències Creative Commons, promogudes per l'organització Creative Commons, esdevenen essencials per al moviment dels recursos educatius oberts ja que faciliten el mecanisme per alliberar certs drets. Gràcies a aquestes llicències els materials es poden publicar a Internet sense tenir "tots els drets reservats". [4]

Història Els orígens dels recursos educatius oberts cal cercar-los en dos àmbits que es creuen: • D'una banda en els objecte d'aprenentatge (OA), un terme va ser proposat al 1994 per Wayne Hodgins i aviat es va estendre en l'àmbit del disseny instruccional per referir-se a materials digitals dissenyats de manera que es facilités la seva reutilització en diferents situacions d'aprenentatge.[5] • De l'altra, el moviment OER s'emmarca en el context de la cultura emergent a final del segle XX que inclou conceptes com coneixement obert (Open Knowledge), codi obert, compartir de manera lliure i col·laboració entre iguals (peer collaboration).[5] OER i Free/Libre Open Source Software (FLOSS), per exemple, tenen molts aspectes en comú,[6] [7] tal i com va ser posat de manifest al 1998 per David Wiley,[8] qui va introduir el concepte de contingut obert (open content) per analogia amb codi obert (open source).[9] El projecte MIT OpenCourseWare, que va publicar al 2002 el catàleg de cursos en línia del MIT[10] suposa un impuls important i definitiu als recursos educatius oberts. El mateix any la UNESCO adopta el terme al Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries.[2]


Recursos educatius oberts

13

Al 2005 el Centre de Recerca i Innovació Educativa (CERI per les seves sigles en anglès) de l'OCDE va iniciar un estudi per analitzar i valorar l'abast de les iniciatives que s'agrupaven sota el terme "recursos educatius oberts" ("open educational resources").[11] L'informe "The report Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources",[12] publicat al maig de 2007, és el principal informe del projecte, que recull les conclusions de diversos estudis i trobades [13] al llarg del 2006. Se'n va fer la traducció al català amb el títol "Coneixements de franc. L’aparició de recursos educatius oberts".[14]

Referències [1] Connexions. "Open Education Cup: What is OER?" Connexions, 27 d'octubre de 2008. http:/ / cnx. org/ content/ m18110/ 1. 2/ [2] Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries (http:/ / unesdoc. unesco. org/ images/ 0012/ 001285/ 128515e. pdf), Final Report. París, 1-3 de juliol de 2002. [3] International Institute for Educational Planning. Internet Disccussion Forum. Open Educational Resources Open Content for Higher Education. Final Report (http:/ / www. unesco. org/ iiep/ eng/ focus/ opensrc/ PDF/ OERForumFinalReport. pdf). 24 d'octubre-2 de desembre de 2005 [4] Atkins, Daniel E.; John Seely Brown, Allen L. Hammond (2007-02). " A Review of the Open Educational Resources (OER) Movement: Achievements, Challenges, and New Opportunities (http:/ / www. hewlett. org/ uploads/ files/ Hewlett_OER_report. pdf)". , Menlo Park, CA: The William and Flora Hewlett Foundation. Data de consulta 2011-05-30. [5] Wiley, David (2006-02-06), Expert Meeting on Open Educational Resources (http:/ / www. oecd. org/ dataoecd/ 19/ 26/ 36224377. pdf), Centre for Educational Research and Innovation. Consultat el 3 December 2010. També accessible al bloc de David Wiley "iterating toward openness", a l'entrada The Current State of Open Educational Resources (http:/ / opencontent. org/ blog/ archives/ 247). [6] « FOSS solutions for OER - summary report (http:/ / oerwiki. iiep. unesco. org/ index. php/ FOSS_solutions_for_OER_-_summary_report)». Unesco, 2009-05-28. [Consulta: 2011-02-20]. [7] Hylén, Jan. Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources (http:/ / www. sourceoecd. org/ education/ 9789264031746). OECD Publishing, 2007. DOI: 10.1787/9789264032125-en (http:/ / dx. doi. org/ 10. 1787/ 9789264032125-en) [Consulta: 2010-12-03]. [8] Grossman, Lev (1998-07-18). " New Free License to Cover Content Online (http:/ / web. archive. org/ web/ 20000619122406/ http:/ / www. time. com/ time/ digital/ daily/ 0,2822,621,00. html)", Netly News. Revisat el 27 December 2010. Archived from the original (http:/ / www. time. com/ time/ digital/ daily/ 0,2822,621,00. html) on 19 June 2000. [9] Wiley, David. « Open Content (http:/ / web. archive. org/ web/ 19990429221830/ www. opencontent. org/ home. shtml)». OpenContent.org, 1998. [Consulta: 2010-01-12]. [10] Guttenplan, D. D. (2010-11-01). " For Exposure, Universities Put Courses on the Web (http:/ / www. nytimes. com/ 2010/ 11/ 01/ world/ europe/ 01iht-educLede01. html?pagewanted=all)", New York Times (New York). Revisat el 19 December 2010. [11] « Open Educational Resources (http:/ / www. oecd. org/ document/ 20/ 0,3343,en_2649_35845581_35023444_1_1_1_1,00. html)». CERI. [Consulta: 2011-01-02]. [12] Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources (http:/ / www. sourceoecd. org/ education/ 9789264031746). Publicat per l'OCDE Publishing, 2007. DOI: 10.1787/9789264032125-en (http:/ / dx. doi. org/ 10. 1787/ 9789264032125-en) [Consulta: 2011-05-30]. [13] http:/ / www. oecd. org/ document/ 53/ 0,3746,en_2649_35845581_35735605_1_1_1_1,00. html [14] Coneixements de franc. L’aparició de recursos educatius oberts (http:/ / www. oecd. org/ dataoecd/ 31/ 43/ 39706987. pdf). Publicat per l'OCDE, 2007 [Consulta: 2011-05-30].

Enllaços externs • • • •

OER Commons (http://www.oercommons.org/) Connexions (http://cnx.org/) CK12 Flexbooks (http://www.ck12.org/flexbook/) Projecte #metaOER UOC (http://unescochair-elearning.uoc.edu/project/metaoer/summary.html)

Açò és un esborrany sobre educació. (citant les fonts)


Fonts i contribuïdors de l'article

Fonts i contribuïdors de l'article Competència digital Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=4519736  Contribuïdors: Barcelona, Xtv, 13 modificacions anònimes Alfabetització digital  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=4685591  Contribuïdors: Ferbr1, Isidreb, Joanjoc, Vriullop, 11 modificacions anònimes Tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=4158637  Contribuïdors: Annapbr, Qllach, 1 modificacions anònimes Nous mitjans  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8144404  Contribuïdors: Bestiasonica, Esenabre, Huston, Misifu, Yone Fernandes, 1 modificacions anònimes Web 2.0  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8014320  Contribuïdors: Alex Esp, Amadalvarez, Barcelona, Castor, Colomac, Davidpar, Diepa15, Dinopmi, Floit, Fvf1000, Geree adri, Grondin, Hinio, Jordicollcosta, Kippelboy, Lauramsb, Lmarcoad, Loupeter, Luism, PAU BIV, Ramonbig, Toni Domènech, Xavibaldor, 21 modificacions anònimes Recursos educatius oberts  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8068652  Contribuïdors: Imartin6, Jminguillona

14


Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge Fitxer:Wikitext.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Wikitext.svg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Anomie Imatge:Merge-arrows.svg  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Merge-arrows.svg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: User:Erin Silversmith, User:Lifeisunfair, User:Rei-artur Fitxer:OERlogo.svg  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:OERlogo.svg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Michael Reschke Imatge:Nuvola_apps_bookcase.png  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Nuvola_apps_bookcase.png  Llicència: desconegut  Contribuïdors: Acul99, Alno, Alphax, CyberSkull, Dbc334, Pluke, Pseudomoi, Rocket000, Shizhao, VIGNERON, 1 modificacions anònimes Imatge:ViquiCat.svg  Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:ViquiCat.svg  Llicència: logo  Contribuïdors: Ebrenc, Rocket000

15


Llicència

Llicència Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported //creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/

16

Conceptes d'Alfabetització Multimodal  

La competència digital, pel que fa a la interacció en grups heterogenis, es manifesta en l'adquisició i desenvolupament d'habilitats per al...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you