Page 1

1 JOVENT#102


T’EXPLIQUEM ÍNDEX

EDITORIAL Dret a decidir TRIAR BÉ ELS COMBATS I ELS COMPANYS 20 anys de JEV PODER MASCULINITZAT Bcn world, pacte fiscal, consell de ministres. Presència massiva d’homes encorbatats a tot tipus de poder

EUROVEGAS- BARCELONA WORLD La necessitat d’organitzar-se, triomf de la plataforma Aturem Eurovegas, defensar territori, defensar parc agrari

ENS HO ESTAN ROBANT TOT! Resum de les retallades de Rajoy i Mas: Pujada de l’iva, més alumnat i menys professorat, retallades sanitat, no aposta per les renovables RESISTÈNCIES La pah (Plataforma d’afectats per la hipoteca) Qui són, dades, casos... 11 DE SETEMBRE un model de país en xoc i joc

CULTURA L’aposta pública per la “cultura” del fútbol: teatro del bueno” MISCEL·LÀNIA Recull de tuits enginyosos, ficades de pota, videos interessants

RETALLADES EN EL SISTEMA EDUCATIU I el seu impacte en l’estructura d’oportunitats de la ciutadania

ENTREVISTA Entrevista al grup de periodistes Ramon Barnils, sobre l’anuari MediaCat dels silencis mediàtics, periodisme i crisi econòmica

JOVENT Revista Juvenil Alternativa · Joves d’Esquerra Verda Fundada per la JCC l’any 1977

Edició: Joves d’Esquerra Verda Consell de Redacció: Pol Ardanuy Roca, Miquel Àngel Claveria Pérez, Marc Giménez Villahoz, Júlia Miralles de Imperial Pujol, Agustín Rossi, Pau Planelles Oliva, Gerard Sentís Garcés, Gerard Domínguez Reig, Joan Vallvé Navarro, Anna Rovira Prats i Júlia Mas Maresma.

2 JOVENT#102 02 JOVENT#102

Directora: Alba Benedicto Pentinat Redacció: Armengol, 2-8, 08003 Barcelona Web: www.joves.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Alain Jaimez Fuentes Marina López Fuentes Impressió Cevagraf · Dipòsit legal

b-38.281-81 · Tirada 15.000 exemplars Jovent expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A Jovent intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. Jovent s’imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.


EDITORIAL

DRET A DECIDIR

DAVANT L’ESTAT I ELS MERCATS Estem en un context social, polític i econòmic clau; estem vivint un moment històric. Per una banda, la crisi econòmica i la recepta neoliberal per sortir-ne, les retallades, ens mostren un futur on, si no ho canviem, les noves generacions viurem pitjor que els pares i les mares. Per l’altra, vivim un punt d’inflexió en l’escenari nacional i la relació CatalunyaEspanya. D’aquests dos conflictes en sortirem, només, amb radicalitat democràtica. Només obrint dos processos que assegurin la participació de tothom per escollir quina política econòmica i quin model d’Estat volem com a societat podem assegurar que la sortida de la crisi econòmica i del punt d’inflexió nacional serà justa i compartida per la majoria de la ciutadania. Unes eleccions anticipades no han de servir, com pretén CiU, per tapar el conflicte social amb el conflicte nacional, ni per tenir falsos debats argumentant que tan sols canviant les relacions amb l’Estat espanyol sortiríem de la crisi.

Ara bé, si les eleccions anticipades es convoquen, des de Joves d’Esquerra Verda creiem que hem de donar resposta a ambdós reptes i que, per tant, el que cal és anar a les eleccions amb programes electorals clars sobre el que cada formació política vol en els dos camps, comprometent-se a complir-los. La nostra organització ha format part de la manifestació de l’Onze de Setembre, ja que enteníem que expressava un malestar contra la recentralització de l’Estat que compartim, i també ha format part de la manifestació a Madrid del 15 de setembre convocada pels sindicats, ja que creiem que cal aturar les polítiques neoliberals per sortir de manera socialment justa i ambientalment sostenible d’aquesta crisi econòmica. Volem dret a decidir amb tot, eleccions i referèndums, radicalitat democràtica.

3 JOVENT#102

JOVENT#102 03


TRIAR BÉ ELS COMBATS I ELS COMPANYS

COSTA, Oriol (adherit a JEV 1993-2006) 20 anys de Joves són molts anys com per a voler-los resumir en un article. I d’aquests 20 jo en vaig viure només 13 (1993-2006). I algunes de les coses més importants per a l’organització van passar abans de 1992, amb la creació del Grup Promotor per part de la JCC, l’EJNE i persones independents. No conec tots els fets, el meu arxiu no és prou exhaustiu, no he conegut ni tan sols a totes les persones rellevants. No sóc ningú per a escriure una història de Joves, ni tan sols per a fer un esbós ràpid. En canvi, crec haver conegut a fons el caràcter de l’organització, haver-ne participat i haver ajudat, com tothom qui ha passat pels locals successius de Sant Antoni, Vallespir o Armengol, a conformar-lo. Alguna cosa puc dir sobre això. La política com a recerca: Des de la seva creació, Joves ha concebut la política com una recerca a camp obert. Primer com una recerca de la pròpia identitat política, després com una recerca d’uns codis i una cultura pròpia, tinc la impressió que ara com una recerca sobre les formes d’organitzar-se i relacionar-se amb la societat. Pot semblar una obvietat, que la política és fer-se preguntes i ser capaç de trobar respostes noves, en un món que canvia a la velocitat de la llum i en un segment de població, el jove,

4 JOVENT#102 04 JOVENT#102

ANYS DE JEV

“JOVES NEIX ARA FA 20 ANYS PER A EXPLORAR LA CONSTRUCCIÓ D’UNA IDENTITAT POLÍTICA I D’UNES MANERES DE FER QUE PERMETESSIN CONSTRUIR UNA ESQUERRA ALTERNATIVA NOVA”

que renova les seves cultures i les seves mirades compulsivament. Pot semblar una obvietat però no ho és. Cadascuna d’aquestes recerques, si es fa honestament, suposa tenir la capacitat de posar en dubte velles certeses, inèrcies, codis, llenguatges. Identificar que cal abandonar la zona de confort de l’organització i tenir la confiança necessària per a atrevir-se a fer-ho. Diria més: Joves neix ara fa 20 anys (o 22, si comptem el grup promotor) com a encarnació d’aquest procés: com a instrument per a explorar la construcció d’una identitat política i d’unes maneres de fer que permetessin construir una esquerra alternativa

nova, ecosocialista en diem des de 1993, amb capacitat per a renovar el projecte comunista en sentit històric (i per tant d’evitar el refugi en una identitat neocomunista necessàriament auto-referencial). La recerca continua perquè la història continua i perquè estem molt lluny de tenir l’organització que volem tenir.

“EL COMBAT ÉS LA LLUITA PER UNA SOCIETAT DE DONE I HOMES LLIURES I IGUALS I ELS COMPANYS AMB QUI VOLEM CONSTRUIR ÉS LA GENT QUE ES GUANYA O ES VOL GUANYAR LA VIDA AMB EL SEU TREBALL” Saber de quin cantó estàs: Joves viu la política com una recerca. Però l’organització no es viu a sí mateixa com un penell que gira en funció de la direcció del vent, o com una fusta que sura sobre l’aigua. No és un actor polític que explota sense direcció les oportunitats que apareixen aquí i allà. Com deia aquell, hem de tenir la ment oberta, però no tant com per arriscarnos a que ens caigui el cervell a terra. La política és compromís amb els combats que consideres clau i amb els companys amb qui els dónes, i entendre que cada fase històrica ens imposa la seva lògica.


PODER MASCULINITZAT BCN WORLD · PACTE FISCAL CONSELL DE MINISTRES, PRESÈNCIA MASSIVA D’HOMES ENCORBATATS A TOT TIPUS DE PODER.

SUBIRATS, Marina Sociòloga6)

ALGÚ POT CREURE QUE, AIXÍ, SORTIREM DE LA CRISI? Fa pocs dies El País va publicar la següent foto. És una més de les moltes que surten quotidianament mostrant els “grans homes” del nostre temps, aquells que tenen la missió de decidir en nom de tothom, i que ho fan, caram si ho fan, tan satisfets d’ells mateixos com es pot observar. Satisfacció que no sabem a què es deu, vist com van les coses. Però, de tota manera, i per encertades o errònies que siguin les seves decisions, hi ha en aquesta foto, i en totes les que s’hi assemblen, una sèrie d’elements que haurien de cridar-nos profundament l’atenció. Malauradament, la imatge és tan habitual que ni tan sols ho aconsegueix: la trobem normal. I ho és ben poc, de normal. Per començar, no hi ha ni una dona. Per continuar: tots aquests senyors tenen aproximadament la mateixa edat i el mateix aspecte, duen el mateix vestit i les seves cares s’assemblen. No puc comprovar-ho, però juraria que tots pertanyen a la mateixa classe social. Tots són homes, madurs i rics. Tres condicions bàsiques, segons sembla, per poder forma part d’aquest selecte club d’empresaris i polítics. Com pot ser normal, això? Baixo al carrer, entro al metro, vaig al mercat. Hi veig dones, moltes dones. I gent jove, molta gent jove. I molta gent gran. I treballadors, que no duen vestit gris i corbata blava o vermella sinó samarretes, jerseis, caçadores, texans. Totes aquestes persones –la gran majoria, m’atreviria a dir- estan absents dels òrgans decisoris. Hem votat i, per tant, teòricament hem delegat la nostra capacitat de decidir sobre les

5 JOVENT#102

formes de funcionament de la nostra societat, que afecten tothom. Però els filtres són per tot arreu: la veu de les dones, dels joves, dels grans, dels pobres no arriba enlloc, a l’hora de prendre decisions transcendents. El més greu és que aquesta delegació suposa que també els nostres interessos, punts de vista, opinions, necessitats estaran absents de les reunions on es decideix. Què en saben, aquests senyors, de les dificultats de les mares, de les del jove aturat, de les de la vídua amb una pensió mínima? No és pas això el que es tindrà en compte en les seves reunions. Aquestes necessitats són paraules vagues, llunyanes, que seran liquidades sense un instant de vacil·lació, si mai apareixen, com a temes menors que no mereixen fixars’hi. En el passat, es podia dir que la gent gran, les dones, els joves no entenien res de l’economia o de la política. Ara no es pot dir: tenim més dones que homes amb títols d’educació superior, al nostre país. Però sembla inútil. Quan més difícil és la situació, més dura la competència, més cridanera l’absència de tants grups humans. I més errors: avui, deixar les decisions en mans d’uns homes més preocupats pel seu triomf personal que pel bé comú no pot

portar-nos sinó al desastre. Cal que hi hagi persones de tota mena, i especialment dones, i ràpid. Perquè hi ha un avantatge que hi siguin, però també un perill si no es fa ja. Per educació ancestral, les dones som molt menys competitives, estem acostumades a la cura i, en aquest sentit, ens importa més el bé comú. Qualitats que necessitem ara més que el pa de cada dia. Però, alhora, veiem freqüentment que, sotmeses a situacions en què són minoria i en què domina àmpliament el tarannà masculí, les dones han d’adaptar-se i, a voltes, acaben sent més competitives que els homes, per por de passar per fluixes. I és a veure qui pot més, un element addicional de violència. Sabeu que els animals no maten mai ningú de la seva espècie? Per què els homes naturalitzen la violència fins a la destrucció aliena, per què necessiten exercir la violència física, econòmica, política sense parar? Per una masculinitat que no evoluciona, que se situa encara a la prehistòria, quan la vida estava voltada de perills. Aprofitem allò que les dones poden encara aportar a la societat, perquè altrament correm el perill de morir tots plegats de masculinitat mal entesa, que avui constitueix gairebé el perill màxim.

JOVENT#102 05


blica, tal com reflecteixen les darreres enquestes i els pronunciaments contraris de sectors cada cop més amplis i heterogenis. En base a un discurs ben elaborat, el moviment articulat entorn d’Aturem Eurovegas ha aconseguit l’objectiu d’explicar a la població (sobretot a la del territori) els efectes negatius d’un projecte d’aquestes característiques i desmuntar les mentides que venien des del Govern de la Generalitat i l’empresa del magnat Sheldon Adelson. Aturem Eurovegas ha tingut, de ben segur, un paper important en el fet que Eurovegas no s’instal·li finalment a Catalunya. És una victòria de la societat civil organitzada. Barcelona World: més del mateix

Santi Demajo Meseguer (@albertsc79)

Gerard Sentís Garcés (@albertsc79)

Eurovegas: un model caducat basat en la mentida El projecte d’Eurovegas, que finalment sembla que s’instal·larà a Madrid, és el paradigma del model que ens ha dut a la crisi actual: especulació urbanística i financera, destrucció del territori, menyspreu a la sostenibilitat ambiental i manca de democràcia. Suposa aprofundir en un model de concentració de beneficis per a l’1%, alhora que implica apostar per una economia de casino fonamentada en blanqueig de diners, tràfic de drogues i de persones i augment de les ludopaties. Conscients que amb aquests elements és difícil convèncer l’opinió pública, el Govern de la Generalitat i l’empresa promotora no han fet res més que estendre mentides per convèncer de les falses bondats del projecte. Des de l’inici d’un procés tèrbol, el Govern ha insistit que és tractaria d’un centre turístic i de convencions quan la realitat és que més del 75% dels ingressos de l’empresa d’Adelson prové del joc als casinos. També han intentat enlluernar la població amb xifres d’inversió superiors als 20.000 milions d’euros, fins que finalment van haver de reconèixer que aquesta seria quatre cops inferior i que almenys dues terceres parts haurien de provenir dels bancs (els mateixos que hem rescatat amb diners públics). La mentida més escandalosa és, però, la que juga amb la desesperació dels milers d’aturats

6 JOVENT#102 06 JOVENT#102

del país; i és que dels més de 200.000 llocs de treball que van prometre durant mesos, ara sabem que es tractaria d’entre 10.000 i 15.000. Eurovegas és, per sobre de tot, una gran mentida.

“EL PROJECTE D’EUROVEGAS SUPOSA APROFUNDIR EN UN MODEL DE CONCENTRACIÓ DE BENEFICIS PER A L’1%” Aturem Eurovegas: la victòria de la societat civil organitzada Quan les primeres informacions sobre Eurovegas van començar a aparèixer als mitjans de comunicació, diverses entitats que estaven agrupades en defensa del Delta del Llobregat van decidir iniciar un moviment per fer front al macroprojecte. Naixia així la Plataforma Aturem Eurovegas, la qual en poc més de 6 mesos de vida ha anat creixent exponencialment fins a rebre el suport de milers de persones i centenars d’entitats: grups ecologistes, associacions veïnals, moviments i partits polítics, col·lectius professionals, etc. De mica en mica, l’oposició a Eurovegas ha aconseguit situar el tema com un dels elements principals de debat del país i ha anat guanyant l’opinió pú-

Coneixent la més que probable negativa de Las Vegas Sands davant del projecte d’Eurovegas, el Govern de la Generalitat s’ha tret de la màniga un projecte nou basat en tot allò que ha fet que la crisi econòmica sigui més agressiva a casa nostra. Barcelona World recull el pitjor de la cultura del totxo i pretén construir, a Tarragona, un macrocomplex de sis parcs temàtics. A banda d’estar situats en zona de risc per la seva proximitat amb la petroquímica de Tarragona, aquesta nova construcció pretén desenterrar els culpables de la bombolla immobiliària i trinxar de nou el territori. Segons Ecologistes en Acció, es pot tractar d’”un Eurovegas encobert sota un vernís de turisme familiar”.

“SEGONS ECOLOGISTES EN ACCIÓ, BARCELONA WORLD ES POT TRACTAR D’”UN EUROVEGAS ENCOBERT SOTA UN VERNÍS DE TURISME FAMILIAR” El Delta del Llobregat: una assignatura pendent Un cop aturat el possible projecte d’Eurovegas, cal continuar treballant per preservar el Delta i protegir-lo definitivament. Cal apostar per la protecció d’aquest espai natural i productiu i per un turisme responsable amb el conjunt dels espais naturals.


Albert Sales i Campos (@albertsc79) Professor de Sociologia de la UPF Una educació pública universal i d’una qualitat acceptable s’ha convertit en un requisit indispensable per a la cohesió social. Durant molt de temps, l’acceptació de les desigualtats socials a les societats capitalistes occidentals ha estat fonamentada en el mite de la meritocràcia. Suposadament, les mesures de protecció social dels Estats del Benestar i, en especial, el sistema educatiu proporcionaven als individus recursos suficients com per desenvolupar el seu potencial i els seus projectes vitals amb independència de l’origen de classe social. En conseqüència, qui acabava accedint a l’èxit econòmic, professional o polític era qui havia estudiat més dur. Malgrat l’extensa evidència empírica que demostra que la igualtat d’oportunitats a la nostra societat és un mite sense massa fonament i que les desigualtats per raó d’origen familiar, sexe, origen geogràfic o ètnic han estat sempre presents, la relativa extensió de les anomenades classes mitjanes i l’espectacular increment de l’accés als estudis universitaris han provocat que bona part de la ciutadania se sentís còmoda pensant que gaudir d’una certa seguretat i d’un alt nivell de consum era fruit del seu treball i del seu mèrit. La contrapartida ha estat pensar que, a les societats del mèrit, qui no accedia a la terra promesa de les classes mitjanes era perquè no s’havia preparat prou per la seva pròpia vagància o falta de talent. Així, obviant els mecanismes de reproducció social de l’exclusió i de la pobresa tan ben descrits per milers de pàgines d’estudis sociològics, s’ha mantingut un cert consens a l’hora de justificar les desigualtats. Durant les darreres dècades, una interessada visió simplista del sistema educatiu i de la seva relació amb la reproducció de les desigualtats socials ha fet que la major part de la ciutadania considerés que la universitat era oberta a tothom només pel fet de mantenir unes taxes relativament assequibles i que era una institució que permetia la mobilitat social ascendent de les classes populars. Avui sembla que el mi

7 JOVENT#102

RETALLADES EN EL SISTEMA EDUCATIU I EL SEU IMPACTE EN L’ESTRUCTURA D’OPORTUNITATS DE LA CIUTADANIA

ratge s’esvaeix. Per una banda, les retallades a totes les etapes del sistema educatiu fan més evident que mai que no tots els infants tenen les mateixes oportunitats de rebre una educació de qualitat. Per l’altra, l’increment de les taxes universitàries fa evident quelcom que no és nou: que no tothom pot accedir a la universitat.

“NO TOTS ELS INFANTS TENEN LES MATEIXES OPORTUNITATS DE REBRE UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT” L’evidència empírica assenyala que la posició socioeconòmica de les famílies, mesurada en funció del nivell d’ingressos i de les credencials educatives de pare i mare, manté una associació significativa amb el rendiment acadèmic dels infants i amb el risc d’abandonament escolar. Les diferències per raó d’origen social es moderen quan el sistema educatiu està dotat de recursos suficients per portar a terme polítiques d’atenció a la diversitat de l’alumnat de qualitat. Els dèficits educatius tenen una relació molt estreta amb l’estructura d’oportunitats laborals de les persones i el fracàs escolar és una variable molt rellevant per explicar la pobresa i l’exclusió a la vida adulta. Per fer front a les problemàtiques derivades de mantenir més de dos milions de nens i nenes en situació de pobresa, retallar els recursos destinats al sistema educatiu és una autèntica temeritat social i una condemna a la perpetuació de les desigualtats.

“RETALLAR ELS RECURSOS DESTINATS AL SISTEMA EDUCATIU ÉS UNA AUTÈNTICA TEMERITAT SOCIAL I UNA CONDEMNA A LA PERPETUACIÓ DE LES DESIGUALTATS” A l’erosió de l’educació primària i secundària s’afegeix el progressiu increment del cost de l’ensenyament universitari, tanca les portes de les universitats a una part de les famílies que no poden assumir els costos directes i els costos d’oportunitat que el jovent inverteixi temps i diners en estudis que tampoc no garanteixen una inserció laboral fàcil. Alhora, s’obliga una altra part de les llars a endeutar-se per poder pagar matrícula, desplaçaments, allotjaments i altres despeses associades. El resultat final: un biaix en l’origen social de l’alumnat que farà cada cop més difícil de defensar la idea d’una universitat oberta a la societat que crea oportunitats.

+ARGUMENTS? ALBERTSALES.WORDPRESS.COM LA POBRESA INFANTIL I LA REPRODUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS SOCIALS JOVENT#102 07


ENS HO ESTAN RESUM DE LES RETALLADES DE RAJOY I MAS: PUJADA IVA, MÉS ALUMNAT I MENYS PROFESSORAT, RETALLADES SANITAT, NO APOSTA PER LES RENOVABLES

Retallades en salut Els governs de la dreta a Catalunya i Espanya estan arrasant amb els serveis públics de salut. De la mà de Boi Ruiz, Catalunya ha implementat l’euro per recepta, que paga tothom independentment de la renda, criminalitzant la malaltia i menyspreant la desigualtat de poder adquisitiu. Espanya ha impulsat, a més, la supressió del dret a la sanitat universal per a les persones migrades i ha retirat la subvenció pública a centenars de medicaments. Tanmateix, Catalunya manté la subvenció a escoles de l’OPUS que segreguen per sexe i Espanya s’endeutarà per adquirir material militar. Menys mestres i més alumnes Aquest curs escolar a Catalunya ha començat amb 3.000 docents menys i 30.000 alumnes més, unes retallades que se sumen a totes les que s’han fet a l’escola pública des del principi del Govern Mas i del Govern Rajoy. Mentrestant, es mantenen les subvencions a les

8 JOVENT#102 08 JOVENT#102

escoles religioses, fins i tot a aquelles que segreguen l’alumnat per sexe. Les retallades amb professors a escoles, instituts i escoles bressol, la reducció de les beques menjador o l’encariment de la formació professional afecten greument la qualitat de l’educació pública, així com l’equitat en l’accés. Pujada de l’IVA A partir de setembre s’ha incrementat l’IVA fins a un 21% i un 10% en el tipus reduït, a la vegada que s’han tret productes de la llista de l’IVA hiperreduït del 4%, com el material escolar, i s’ha incrementat l’IVA cultural fins al 21%. Mentre el Govern Rajoy pren aquestes mesures, acceptades pel Govern Mas, en cap cas no s’incrementen els impostos als més rics, evitant sortir de la crisi de manera socialment justa i fent que continuïn pagant la crisi els treballadors i les treballadores. Reforma de la Llei d’Avortament El PP, amb el ministre Gallardón al capdavant, ha proposat la reforma del text que legislava l’avortament a l’Estat,

tornant a una llei de supòsits i acabant amb el dret de les dones a avortar lliurement fins a la 14a setmana de gestació. Aquesta cessió als sectors més ultres de l’Església significa una greu involució en el dret de les dones a decidir lliurement sobre el propi cos, ja que, a més de tornar a una llei de supòsits, no es preveu que la malformació del fetus sigui un motiu per avortar. Elitització de la universitat Comença el nou curs acadèmic amb dramàtiques retallades per a la Universitat Pública. Mentre la Generalitat convoca beques per premiar l’excel·lència -curiosament lligada a posicions econòmiques còmodes-, el preu del crèdit s’incrementa fins al 66%, el màxim permès per l’Estat. A més, la desinversió del 15% en dos anys en educació superior ha provocat l’asfíxia dels centres, que han apujat encara més les taxes pròpies. Així, de moment trobem un 5% menys de preinscrits que el curs anterior.


ROBANT TOT! Reforma del Codi Penal

tes i polítics mentiders.

El Govern Rajoy ha presentat una reforma del Codi Penal que preveu introduir la cadena perpètua revisable, fet que endureix encara més el Codi Penal espanyol, un dels més durs d’Europa, i el converteix en el text més repressiu de la democràcia. La reforma preveu, entre d’altres mesures, limitar els drets a reunió i manifestació i introduir la Custòdia de Seguretat que implica, a la pràctica, poder afegir fins a deu anys de presó extra en delictes greus.

Sense prestació d’atur Els nous receptors de la prestació de l’atur la veuran reduïda del 60% al 50% a partir del sisè mes i, a més, la retenció que pateix el subsidi cada mes passa del 3 al 4%, cosa que suma una reducció anual per als desocupats de fins a 2.600 euros. Els sindicats destaquen que una de cada tres persones aturades no té dret a cap tipus de prestació, i que prop d’1 de cada 10 llars tenen tots els membres a l’atur.

Contra la democràcia Retallades en energies renovables Amb la Llei de Costes es fa una declaració d’impunitat als especuladors i una desprotecció del litoral, a més de ser una temeritat legalitzar edificacions arran de mar que seran protegides amb diner públic. Menys regidors i menys competències per als ajuntaments són les propostes franquistes del PP, quan la majoria treballen des del voluntarisme polític. En tot cas, sobren les relacions impunes entre banquers corrup-

9 JOVENT#102

El Govern Rajoy ha aprovat per la via habitual del decret una moratòria en la implantació de les energies renovables. Es confirma, doncs, que el canvi climàtic, la dependència energètica i els llocs de treball del sector són una nosa que la dreta invisibilitza. El PP i CIU, segrestats per les empreses elèctriques, castiguen un sector que col·labora a reduir costos per beneficiar d’altres ener-

gies que són parasitàries del mercat, com les nuclears o l’hidroelèctrica. Val a dir que el dèficit tarifari ha augmentat tots els anys malgrat l’abaratiment de les renovables. Retallades en la renda d’emancipació i els 400 euros La Renda Bàsica d’Emancipació s’ha vist retallada en un 30%, passant dels 210 euros als 147 per a les persones beneficiàries que ja tenien reconeguda l’ajuda, ja que el Consell de Ministres de 31 de desembre de 2011 ja en va acordar la no renovació; 300.000 joves s’hi van acollir. Aquesta és una de les mesures amagades pel Govern del PP, la qual no va ser coneguda fins a la publicació oficial posterior. El Pla Prepara de 400€ per a joves amb prestació d’atur esgotada i sense ingressos es retalla a tothom qui viu amb els pares, una autèntica condemna a la misèria.

JOVENT#102 09


RESISTÈNCIES #JúliaBoada (@bdjulia) La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és una associació que neix a Barcelona el febrer de 2009 i que agrupa persones amb dificultats per pagar la hipoteca o que es troben en procés d’execució hipotecària i persones solidàries amb aquesta problemàtica.

EL PRIMER TRIMESTRE DE 2012 S’HAN EXECUTAT 46.559 DESNONAMENTS A TOT L’ESTAT ESPANYOL

L’objectiu de la PAH és, en primer lloc, esdevenir un espai de trobada on les persones afectades puguin expressar els seus casos, aconsellar i donar ajut mutu i, per tant, trobar recolzaments de tot tipus. En segon lloc, la PAH pretén lluitar en una dimensió jurídica i política amb la denúncia de pràctiques totalment abusives executades per entitats bancàries. En tercer lloc, desenvolupen una tasca de conscienciació de la societat civil realitzant accions per visibilitzar la situació de les persones hipotecades. Tot i que el dret a un habitatge digne és un dret humà, el marc legal actual està dissenyat de tal manera que garanteix que els bancs cobrin els deutes encara que suposi deixar famílies que no poden fer front a les hipoteques (per motius com l’atur o la pujada de les quotes) en situació de precarietat total: sense habitatge i havent de pagar el deute contret amb els bancs.

LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA (@la_pah)

EL RÀNQUING D’EXECUCIONS HIPOTECÀRIES L’ENCAPÇALA ANDALUSIA (72.900), SEGUIDA DE CATALUNYA (70.663). PER PROVÍNCIES, BARCELONA S’HI SITUA AL CAPDAVANT (41.731), SEGUIDA DE MADRID (40.123)

ELS PROCEDIMENTS EXECUTORIS INICIATS PER IMPAGAMENT D’HIPOTECA (CAUSA DELS DESNONAMENTS) HAN AFECTAT MÉS DE 374.230 FAMÍLIES. A AQUEST FET HI HEM D’AFEGIR QUE CADA EXECUCIÓ ACOSTUMA A QUEDAR-SE L’HABITATGE DELS AVALADORS DE LA HIPOTECA (GENERALMENT PARES O FAMILIARS PROPERS), DEIXANT AIXÍ MILERS DE FAMÍLIES AL CARRER (L’ESTAT TÉ L’OBLIGACIÓ DE REALLOTJAR AQUESTES FAMÍLIES EN HABITATGES SOCIALS PROVISIONALS).

La PAH fa front a aquesta situació de vulnerabilitat que viuen milers de famílies a tot l’Estat espanyol, i ho fa a través de dues principals campanyes: “STOP desnonaments”, amb l’objectiu d’evitar que s’executin desnonaments forçosos per motius econòmics, i “Dació en pagament”, per tal que quan s’entregui l’habitatge es cancel·li el deute hipotecari.

Aquesta proposta s’ha convertit en una Iniciativa Legislativa Popular (@ ILPhipotecaria) presentada al Congrés dels Diputats per la Taula del Tercer Sector (@Taula3Sector), CCOO (@CCOOCatalunya), UGT (@UGTCatalunya) i la Confederació d’Associacions de Veïns de Cataluna (@confavc), juntament amb la PAH.

EL JUNY DE 2012 S’EXECUTAVEN UNA MITJANA DE 159 DESNONAMENTS AL DIA I FINS AL 82% D’AQUESTS S’EFECTUAVEN A FAMÍLIES AMB MENORS D’EDAT A CÀRREC SEU

Però no tot són dades pessimistes i esfereïdores, ja que la pah ha aconseguit posar aquesta problemàtica en l’agenda política i s’han donat petites grans victòries: dacions en pagament, posposar desenes de desnonaments, reallotjar famílies en règim de lloguer assequible, i desenes de mocions d’ajuntaments que se sumen a l’exigència de canviar la llei juntament amb milers de firmes recollides per a una ilp en favor de la dació en pagament.

Per a més informació no et perdis el seu blog: https://afectadosporlahipoteca.wordpress.com, ni tampoc la intervenció d’Ada Colau (portaveu de la Plataforma) en recollir el premi de “millor iniciativa solidària” en la gala “Català de l’Any” que TV3 no va emetre: http://www.youtube.com/user/afectadosxlahipoteca

10 JOVENT#102 10 JOVENT#102


11 DE SETEMBRE

UN MODEL DE PAÍS EN XOC I JOC Pau Planelles Oliva (@pplanellesoliva) Anna Rovira Prats (@arovirap) Coordinació Nacional Joves d’Esquerra Verda (@jovesev) Comencem per allò que molta gent ha decidit que hem d’obviar: el context amb què afrontem el debat entorn a l’eix nacional a Catalunya. L’objectiu de Joves d’Esquerra Verda és, des de posicions d’esquerres, ecologistes i feministes, assemblar-nos al màxim a allò que la societat catalana sigui i tingui la voluntat de ser en cada moment. Així, el nostre projecte passa per la premissa que Catalunya és i ha de seguir sent un sol poble. A Catalunya i a l’esquerra verda nacional hi ha punt de trobada entre federalistes i independentistes, per la qual cosa en un referèndum ens cal poder triar còmodament d’entre totes les opcions possibles. Separar-se o no de l’Estat espanyol no és cap subhasta; per tant, en el debat nacional necessitem més arguments i menys apriorismes. És tan innegable que Catalunya dins d’Espanya va quedar colpejada amb la sentència de l’Estatut de 2006 com que aquest assolia les nostres màximes cotes d’autogovern. És tan evident que cal seguir treballant per vèncer les reaccions al·lèrgiques dretanes contra tot allò que ve d’aquí com que les relacions Catalunya-Espanya no permeten cap sortida sense conflicte amb l’Estat. L’autogovern entès com fins ara no hauria de consistir (o d’haver consis-

11 JOVENT#102

tit) només a reclamar la gestió de les Rodalies o la Inspecció de Treball, sinó també a executar aquesta gestió amb paràmetres de serveis de qualitat per a la ciutadania. És precisament aquí on CIU i PP pacten, dia sí dia també i entre cortines de fum, retallades de drets i recentralització de competències. La caiguda d’ingressos es compensa augmentant impostos als treballadors i les treballadores i permetent el frau fiscal als grans delinqüents econòmics, fruit d’una aliança podrida entre banquers corruptes i polítics mentiders. I això ens descapitalitza com a país.

“L’OBJECTIU DE JOVES D’ESQUERRA VERDA ÉS, DES DE POSICIONS D’ESQUERRES, ECOLOGISTES I FEMINISTES, ASSEMBLAR-NOS AL MÀXIM A ALLÒ QUE LA SOCIETAT CATALANA SIGUI I TINGUI LA VOLUNTAT DE SER EN CADA MOMENT.”

Diada d’enguany s’han de saber interpretar amb una mica més de delicadesa que no pas la simple instrumentalització del Govern CIU d’Artur Mas. En aquest sentit, fruit dels profunds i diversos malestars que patim, voldríem constatar que: (1) està bé que hi hagi gent molt jove i bastant gran que es manifesti per primera vegada, (2) les xifres prèvies i els mitjans públics com TV3 són grans convocants d’excepció que deixen el llistó molt alt per a futures ocasions, (3) les xifres posteriors i TV3 són grans canals de manipulació que monopolitzen temes i redueixen pluralitat, (4) el Govern CIU és qui pacta amb el PP per retallar-nos drets socials i nacionals, o fins i tot durant la manifestació aprovant al Congrés un augment únic del pressupost espanyol en defensa militar.

“EL GOVERN CIU ÉS QUI PACTA AMB EL PP PER RETALLAR-NOS DRETS SOCIALS I NACIONALS” En definitiva, per ser quelcom hem de decidir tant el què com el com si no volem agreujar les conseqüències d’un model de país en xoc i joc.

La combinació entre perversió en els ingressos i retallades estructurals i ideològiques en la inversió en salut, educació i serveis socials reforcen el greuge fiscal que Catalunya pateix en relació amb l’Estat, així com entre classes socials, i n’accentuen la necessitat d’un pacte fiscal just, és a dir, d’un pacte fiscal i social. Expressions populars massives com la manifestació independentista de la

JOVENT#102 11


L’APOSTA PÚBLICA PER LA CULTURA DEL FUTBOL: TEATRO DEL BUENO

estadis, i un munt d’exemples més.

250M€ l’any anterior.

PARLANT DE PASTA Pressupost del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte pel 2012 (Educació apart):

Les retallades no només fa temps que va arribar al món de la cultura, sinó que aquesta no ha estat mai dotada com li pertocaria en tant que alliberadora de ments i creadora de ciutadania. Mentrestant, el futbol no ha deixat de rebre ajudes públiques de tota mena:

930M€ 759M€

CENTRALISME A més, la simple existència del Ministeri és de dubtosa legalitat, ja que les competències en els tres sectors estan transferides a les autonomies, que haurien de gestionar el 100% del pressupost cultural de l’estat. El més greu d’aquesta política és que, degut al fals federalisme de l’Estat de les Autonomies, el Ministerio ha retingut la “partida autonòmica” deixant els governs autonòmics pràcticament sense calers per Cultura i Esport.

1997 El futbol és declarat, per Llei, d’interès “nacional”, permetent als governs canviar lleis adhoc per atorgar llicències televisives i recalificacions de terreny a favor de grups de comunicació i constructores amigues, a més de movilitzar moltíssims recursos, com policíes de trànsit, en favor dels equips de futbol sense cost.

2006 Es crea la coneguda com a Llei Beckham (35/2006), en teoria creada per “atraure cervells estrangers” per a “incentivar la inversió en R+I+D” però que s’usa per poder portar jugadors i que paguin només un 24% d’IRPF encomptes del 43% o més que els tocaría. Això interessa als clubs, que negocien els contractes assumint ells els impostos. 2011 Només Barça i Madrid reben uns 300M€ en contractes amb les TV espanyoles cada any.En comparació, TV3 només ha destinat entre 15 i 18M€ anuals al cinema català.El 2011 aquesta xifra ja s’havia reduït a 11M€ A TOT AIXÒ LI HEM DE SUMAR Recalificacions de terrenys a Barcelona, Madrid i Sevilla en favor dels clubs. La contraprogramació televisiva de l’esport que arracona el dret a la informació. La no-aplicació de la Llei Antitabac als

12 JOVENT#102 12 JOVENT#102

En impostos que deuen els equips de futbol de Primera Divisió a Hisenda. Desvien diners públics a través de patrocinis de ciutats, empreses públiques i fins i tot dictadures, i desgravant al 18%! ¡Y aquí no ha pasao ná! Comparant els pressupostos i accions culturals dels governs de PPSOE i CiU amb les actuacions favorables al futbol o la cultura espectacle com la F1 o els toros és fàcil arribar a la conclusió de que la única cultura popular que

els interessa és la protagonitzada per BELÉN ESTEBAN...! TOROS El negoci taurí ha arribat a rebre 650M€ en un sol any en subvencions directes. Amb un “programa” d’ajudes a la tauromàquia se suposa que similar al del 2010, l’aprovat aquest any, en que el Ministre ha declarat que farà una defensa aferrissada dels toros i correbous, es calcula que hi destinarà 500M€ a aquest fi. De moment, els toros ja han tornat a TVE. UNIFICACIÓ... DE RETALLADES Enguany s’han unit els Ministeris d’Educació, Cultura i Esport en un de sol. En teoria, havia de servir per estalviar en estructura, però principalment està servint per amagar una retallada de més de 120M€ en Cultura (després de dos anys amb retallades de més de 100 Milions anuals) i de 620M€ en educació després d’una retallada de

COMPARAR-SE AMB FRANÇA... FA RÀBIA Mentre l’estat espanyol destina menys de 21€ per habitant, proporcionalment la república veina destina gairebé sis vegades més (més de 115€ per habitant, 7500M€ en total d’ajudes directes) només per a Cultura.

FER O NO FER... DECLARACIÓ DE RENDA! AMB AQUEST PANORAMA, LA CULTURA ESTÀ MÉS QUE MORTA!


MIS CEL·L ÀNIA RECULL DE TUITS ENGINYOSOS, FICADES DE POTA, VIDEOS INTERESSANTS…

13 JOVENT#102

JOVENT#102 13 JOVENT#102 13


ENTREVISTA

ALLÒ QUE NO SURT ALS MITJANS NO HA PASSAT David Bassa (@david_bassa) President del Grup de periodistes Ramon Barnils, impulsors de Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans D’on surt i quin és l’objectiu del Grup Ramon Barnils? Érem una vintena de periodistes que coincidíem sovint entorn a Ramon Barnils. El grup es va anar consolidant i quan en Ramon va morir, vam constituir-nos com a entitat batejantla amb el seu nom. Ell no només va ser el nucli inspirador, sinó que va marcar la filosofia del grup. Ramon Barnils defensava un periodisme crític, independent i rigorós. Crític vol dir que qüestiona totes les versions; rigorós, que les contrasta, que busca el contrapès de totes les versions; i in-

14 JOVENT#102 14 JOVENT#102

dependent, que no es deixa pressionar. És una cosa molt fàcil de dir, però molt difícil de fer i cada cop més. Quines són les principals complicacions per fer aquest periodisme que defensava Barnils? D’una banda, els partits polítics i els governs. Allò que surt als mitjans és el que passa, allò que no surt no passa. Tot govern o força política pressionarà els mitjans per intentar controlar el discurs de la realitat. El món privat també pressiona. Tot i que estem en una crisi econòmica i financera, veiem

com no es posen noms i cognoms als defraudadors fiscals ni als banquers que han fet una mala gestió. De tota manera, nosaltres no ens centrem en això, sempre ha estat així i sempre serà així. L’antídot és reforçar l’actitud dels periodistes, l’enemic és l’autocensura i la por. El periodista que supera aquesta por no està supeditat a les decisions del mitjà? El periodista és sempre l’últim graó, sol no pot salvar res. Però generant una dinàmica de gran part dels


periodistes, agafant valentia, recuperant el mètode i l’esperit crític, generes una cadena d’accions. L’important és trencar inèrcies. Heu creat el portal mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans. Teniu feina... Molta. Vam començar molt engrescats prenent com a referents el Media Lens britànic i el Project Censored dels Estats Units. Sorprèn que sigui l’únic observatori crític no només dels Països Catalans, sinó de tot l’Estat i de bona part d’Europa. A part dels anglosaxons no hi ha tradició de fer un seguiment crític dels mitjans des de dins. I estem molt contents de les visites i la repercussió que té. Al mèdia.cat feu l’anuari dels silencis mediàtics, us en queden molts al tinter? Molts, hi ha molts temes silenciats. A la llista inicial cada any són un centenar i n’hem de triar només 12. Aquest any n’hem pogut fer 15 perquè el micromecenatge va anar molt bé. Com es creen aquests silencis? Sempre hi ha hagut censura i sempre n’hi haurà, però el pitjor és l’autocensura, aquelles notícies descartades per prevenció del redactor o del cap de secció. “Aquest tema no el toquem que tindrem problemes”. En el vinculat amb la casa reial, per exemple, no hi ha pressions directes, simplement hi ha un tabú que s’ha instal·lat. Aquest és l’èxit més gran del sistema, aconseguir que la gent no faci allò que no vols que faci sense necessitat d’haver de dir que no ho facin.

“SEMPRE HI HA HAGUT CENSURA I SEMPRE N’HI HAURÀ, PERÒ EL PITJOR ÉS L’AUTOCENSURA” La gent està disposada a pagar per la informació? Per fer l’anuari, la gent està disposada a pagar un cop l’any. Ens estem plantejant si també hi estaria dos cops l’any. Però cada mes o cada setmana? Crec que estem en un moment de canvi en tot el sistema comunicatiu, res no serà el que era i encara no sabem ben bé com acabarà, però això dóna pistes que potser sí. Estem en un moment molt complicat per a tothom, la gent cada cop té menys disponibilitat per pagar res.

Quin paper tenen les xarxes socials i les noves tecnologies? Avui s’està qüestionant tot el funcionament de la professió des dels seus orígens fina ara. Fins fa quatre dies, la gent que anava pel món amb una càmera o un micròfon eren periodistes. Avui no. Avui tenim imatges de Síria o d’una explosió de gas a Barcelona que no han aconseguit periodistes. L’accés en primícia a la informació ja no és un territori periodístic, tothom amb les noves tecnologies pot gravar imatges i so a l’acte. Això també té un risc: notícies falses, informacions sense contrastar... Clar. El periodista ja no pot basar la seva identitat, la seva personalitat a informar i prou, això ho fa tothom. El periodista ha de donar un valor afegit, té una preparació, no només pot informar sinó que pot contextualitzar, explicar i interpretar allò que està passant.

“EL PERIODISTA NO POT INFORMAR I PROU, AIXÒ JA HO FA TOTHOM” Alhora, però, veiem cada cop més notícies no contrastades com el fals comunicat d’ETA... Sí, és que la crisi del periodisme és una crisi molt forta perquè, d’una banda, les noves tecnologies sacsegen la professió des de la base i, de l’altra, la crisi econòmica sacseja des de dalt. Des de baix t’estan fent la feina i des de dalt t’estan retallant i aprimant. Així costa més contrastar, contextualitzar i donar aquest valor afegit. És la crisi més greu que ha patit mai la professió. Si no estiguéssim convençuts que el periodisme és més necessari que mai seria com per desaparèixer.

“SI NO ESTIGUÉSSIM CONVENÇUTS QUE EL PERIODISME ÉS MÉS NECESSARI QUE MAI SERIA COM PER DESAPARÈIXER” Fa poc coneixíem la fusió del 33 i Súper3, la supressió de 3XL, la fi de l’iCat per FM... És preocupant. Estem en una situació de retallada pressupostària molt forta. S’està fent una gestió econòmica que té riscos a l’hora de garantir la competitivitat informativa, retallades de sous, de recursos, hores extra, nocturnitat, l’ombra d’un ERO, etc. No ajuda gens.

Com valores la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)? El Grup ens vam posicionar molt clarament. Se’ns va cridar a comissió parlamentària i vam insistir que els canvis passen el control de la CCMA del Parlament al Govern. En termes estrictes segueix sent un control parlamentari, però a la pràctica és purament governamental. Va en direcció contrària al que s’ha de fer. Hi havia molta diferència entre la llei anterior i el model BBC del qual tant es parla? La llei anterior s’acostava al model BBC. El problema no és tan de lleis, és un problema de filosofia política. Tenim un sistema polític molt jove, molt immadur, molt insegur i davant dels mitjans de comunicació té una actitud absolutament de desconfiança. Informació escombraria, successos... És com alguns diuen “el que vol la gent”? No. Tenim l’exemple de TV3. L’audiència catalana és molt més crítica amb la televisió escombraria que a la resta de l’Estat perquè té un referent, la prova és que és líder. Catalunya demostra que si hi ha un referent comunicatiu de qualitat, guanya a la televisió escombraria. Joan Vallvé (@joanvallve)

+COM CONTRIBUIR A LA TASCA DEL GRUP BARNILS I MÈDIA.CAT? Si ets periodista, pots unir-te al Grup Ramon Barnils. Aquest any, de cara a l’anuari de silencis mediàtics, seguirà el micro-mecenatge però es presentaran propostes dels temes silenciats a desenvolupar i les persones usuàries els podran finançar “a la carta”. Grup de periodistes Ramon Barnils grupbarnils.cat | @GrupBarnils Observatori crític dels mitjans media.cat | @MediacatCat

Anuari dels silencis mediàtics 2011

15 JOVENT#102 JOVENT#102 15


BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ Envia aquesta butlleta a Joves d’Esquerra Verda c/Armengol, 2-8 08003 Barcelona. Desitjo rebre gratuïtament el Jovent a casa Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda Vull més informació de Joves 16 JOVENT#102 d’Esquerra Verda

Nom i cognoms:

Estudies?

Adreça:

Què?

Municipi:

On?

CP:

Treballes?

Correu electrònic:

En què?

Telèfon:

Si ho prefereixes, pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat

Data de naixement:

Jovent  

political magazine

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you