Issuu on Google+

dilluns 3 de Juny de 2013

DIARI CRÍTIC

Processos d'Ensenyament i Aprenentatge Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de Teràpia Ocupacional Professora: Maria Kapanadze Curs 2012-2013


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

ÍNDEX

Introducció

Pàg. 2

Sessió 1 i 2

Pàg. 3

Sessió 3 i 4

Pàg. 8

Sessió 5

Pàg. 12

Sessió 6 i 7

Pàg. 14

Sessió 8 i 9

Pàg. 16

Sessió 10

Pàg. 19

Sessió 11 i 12

Pàg. 22

Sessió 13 i 14

Pàg. 24

Sessió 15 i 16

Pàg. 30

Conclusió

Pàg. 34

Bibliografia

Pàg. 35

   

1  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

INTRODUCCIÓ En aquest treball es troben cadascuna de les setze sessions que s’han anat realitzant al llarg del quadrimestre de l’assignatura anomenada Processos D’ensenyament i Aprenentatge. En aquestes sessions s’explica de manera resumida els conceptes que s’han anat realitzant i adquirint al llarg de cada sessió. Cada sessió esta dividida en tres apartats: la part I, l’opinió personal, on s’explica la matèria de cada sessió, amb una bona opinió personal ben argumentada; la part II, la metodologia, on s’explica la manera com s’ha realitzat la classe i el que s’ha aprés i la part III, l’opinió subjectiva, on s’expliquen les emocions, el nivell de participació, etc.

   

2  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 1 i 2

PART I: OPINIÓ PERSONAL Aquestes dues primeres sessions, ens han servit per saber una mica de que tractava l’assignatura i introduir-nos en els objectius d’aquesta matèria. El tema parlat en aquestes dues primeres sessions ha estat l’educació. L’educació és un tema molt ampli, complexa i realment delicat per poder definir-lo i parlar-ne en poques paraules. No obstant, de manera senzilla podríem dir que l’educació és un procés d’aprenentatge al llarg de la vida, en la qual es van adquirint progressivament coneixements nous. Durkheim E. va dir que “la educación es la acción que ejercen las generaciones adultas sobre las que no están maduras para la vida social. Tiene por objeto suscitar y desarrollar en el niño un cierto número de estados físicos intelectuales y morales, que exigen de él la sociedad política en su conjunto y el medio especial, al que està particularment destinado”... (Durkeim, E. 1924) Tota educació pot venir donada per la família com podria ser el pare, la mare, germans/es, fills/es, avis/avies, etc. També del factor social-cultural com podrien ser el amics/enemics, a la feina, amb la parella, etc. I per últim institucional (escola), en el que una persona formada i amb estudis ensenya i mostra els seus coneixements als estudiants. El rol del professor a de ser autoritari, facilitador i mediador. I el rol de l’alumne pot ser passiu o actiu, respectuós o rebel. Tenir estudis facilita l’accés al món laboral i et permet aspirar a llocs de treball millor remunerats i més gratificants. Però, malauradament no tothom pot accedir a tenir una bona educació, ja que hi ha moltes barreres, ja siguin econòmiques, per qüestió de sexe o raça, culturals, per la religió, etc. Com he mencionat abans, el sexe suposa una de les barreres existents encara en el segle XXI, i és un dels principals objectius de l’educació, potenciar la igualtat del rol de les dones dins la societat. Avui en dia les dones, tot i tenir estudis superiors, estan en continua desavantatge respecta al sexe contrari, tant a l’hora de trobar feina en els diferents camps com en la progressió de la carrera professional i tanmateix en el salaris dintre d’una mateixa categoria laboral.

   

3  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    Si l’educació comença a la infància a través de l’escola i amb la implicació directe de la família, aquests van adquirint coneixements que els permetrà en un futur ocupar un lloc en la societat. Aquets coneixements també venen donats per uns valors que determinaran el nostre comportament i manera de pensar en un futur. L’educació hauria de ser un dret per tota la humanitat, i des de les Nacions Unides (ONU) diuen que “Tota persona té dret a l’educació. L’educació ha de ser gratuïta, almenys pel que fa a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. La instrucció tècnica i professional haurà de ser generalitzada; l’accés als estudis superiors serà igual per a tothom, en funció dels mèrits respectius. L’educació ha de tenir per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics i religiosos, i promourà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides pel manteniment de la pau [...] (Nacions Unides, 1948) Les persones que no tenen estudis són més fàcilment manipulables i vulnerables, fet pel qual s’ha de fomentar i lluitar per l’educació a nivell mundial. L’educació hauria de ser un dret universal, i així poder tenir unes ètiques, valors, poder ser crítics amb la societat i amb nosaltres mateixos.

PART II: METODOLOGIA La dinàmica de la primera i segona sessió ha estat teòrica i pràctica. La primera part ha consistit bàsicament en la introducció de la matèria. He observat que aquesta assignatura dona peu a bastanta participació, ja bé sigui a les classes o en el fòrum del moodle. Després de la presentació, hem passat en fer una classe teòrica. Amb la teoria donada a classe i amb les preguntes que s’han anat realitzant i resolent dels alumnes, he anat entenent els conceptes, tot i que encara amb certs dubtes. Després em seguit amb una altra dinàmica, la qual ha estat més pràctica. Em format grups de quatre per fer un mapa conceptual sobre el tema donat a classe, l’educació.

   

4  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    Aquesta dinàmica m’ha semblat molt productiva i interesant. D’aquesta manera hem pogut comentar molt més el que havíem entès cadascun de nosaltres anteriorment, reflexionar-ho i argumentar-ho, i així fer el mapa conceptual, que posteriorment l’hem exposat davant de la classe. Pel que a mi respecta, després d’haver elaborat el mapa conceptual, m’han quedat molt més clars els coneixements que s’havien donat. Ja que amb el mapa conceptual em obtingut de manera resumida i organitzada els coneixements donats a classe.

PART III: OPINIÓ SUBJECTIVA Al principi de la classe, després d’haver tingut la presentació de l’assignatura i la explicació del diari crític, m’he angoixat una mica al pensar que aquesta assignatura portaria molta feina al llarg de totes les sessions i que potser tindria dificultats per treballar-la adequadament. A la primera part de la classe que era teòrica on se’ns ha parlat sobre l’educació, m’ha donat la sensació que no la he gaudit suficient, ja que m’he quedat amb una sèrie de dubtes sobre el tema donat. En canvi la segona dinàmica la he gaudit molt més, ja que era més activa i m’ha sigut més fàcil d’entendre els coneixements donats.

   

5  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

     Aquí podem veure la evolució dels rols dels professors i de la família/alumne en un període de només 40 anys.

 Adjunto aquest diagrama on es pot veure representat el percentatge de nens que no van a l’escola-primària, observant una gran majoria a l’Àfrica.

 

   

6  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    

Aquí podem veure en forma de còmic representats alguns dels conceptes claus sobre la educació.

   

7  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 3 I 4

PART I: OPINIÓ PERSONAL Aqueta segona sessió ha sigut una classe totalment practica i molt més dinàmica. La primera activitat que hem fet, l’hem treballat de manera circular entre nosaltres. D’aquesta manera tots ens veiem les cares. Em treballat la espontaneïtat, la creativitat, el conèixer-nos una mica més entre els companys de classe. Ha estat una manera de trencar el gel entre nosaltres. Jo considero que treballar aquets aspectes que he esmentat anterior em semblen bé, favorables, productius i correctes. La segona activitat també ha estat totalment pràctica. Hem treballat mitjançant jocs i activitats, temes com treballar en equip, la participació de tothom, la competició, la col·laboració entre nosaltres, el treballar en grup per una mateixa finalitat, ens han fet raonar i pensar, aprendre a escoltar als altres, a fer simulacions, la coordinació i organització, la comunicació no verbal, veure que cadascú té una lògica, etc. Com he dit abans, en una de les activitats produïda per un dels grups de l’aula, s’ha posat en pràctica la comunicació no verbal. La comunicació no verbal o analògica és aquella que es basa en els gestos, els símbols, postures, etc. Per tant, és un llenguatge que es transmet a través del cos. Anant a l’activitat que ens havien preparat, mitjançant la comunicació no verbal vam haver de organitzar-nos i posar-nos d’acord per formar una piràmide amb la participació de tots. Opino que va ser una activitat interessant per l’experiència de la única utilització de la comunicació no verbal i gratificant perquè vam aconseguir fer la piràmide amb la participació de tota la classe.

   

8  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

PART II: METODOLOGIA En aquesta sessió em fet una classe molt pràctica i dinàmica. La primera activitat de la sessió tres i quatre ha consistit primer de tot, en posar-nos tots drets en rotllana, fet que comporta que tots ens puguem veure les cares, ens puguem escoltar millor i puguem participar amb més facilitat. L’activitat consistia en anar sortint un per un al mig de la rotllana de manera espontània i amb un ordre voluntària. Consistia en dir el nom propi de la persona i alguna paraula o qualitat de la mateixa persona en el qual comenci amb la mateixa lletra. Realitzant aquesta activitat es una manera de trencar el gel i coneixents millor, ja que la paraula que deia cada persona, en un principi, esta relacionada amb ella.

La segona activitat de la sessió tres i quatre ha tractat en fer grups de cinc, triats de manera aleatòria. Se’ns ha repartit un paper a cada alumne en el qual posava una frase/activitat a fer. De cada grup hem hagut de triar una frase i posar-la en pràctica. Després de tenir una estona per pensar i treure unes conclusions entre tots els membres del grup, ha anat sortint un per un cada grup a fer la activitat/joc. En cada joc proposat pels grups, havíem de participar tots els alumnes de la classes, en molts dels casos havíem d’organitzar-nos, escoltar-nos, ajudar-nos o competir entre nosaltres. La majoria de vegades era en conjunt o en grups, i en algun cas de forma individual. El primer grup, que és en el que estava jo, s’ha fet un joc basat en el “pasa palabra” en el qual la resta de la classe repartida en dos grups, el quals tots havien de participar i competir entre ells, responen a unes preguntes d’aprenentatge de sessions anteriors, fet que a la vegada ens ha servit per repassar temari. El segon grup ens han presentat un enigma en el qual també havíem de participar tots, escoltar-nos uns als altres i raonar. Es una activitat divertida per la qual tot el grup té un mateix fi.

   

9  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    El tercer grup ha aplicat una metodologia que ha consistit en repartir-nos en dos grups, proposant-nos dos temes oposats dels quals havíem de argumentar vuit punts a favor del tema assignat i després discutir-los i debatre-ho amb l’altre grup. El quart grup va fer una simulació. Repartits en grups de deu persones ens vam seure en rotllana i ens van repartir un rol a cadascun, el qual havíem de interpretar mentre discutíem sobre un tema. Despès vam reflexionar sobre com ens havíem sentit cadascun i quin rol creiem que tenien els altres. El cinquè grup tractava en posar un exercici en pràctica. Ens van proposar de fer una piràmide humana, però entre nosaltres no ens podíem parlar per organitzar-nos. Al acabar la piràmide ens van fer unes preguntes i vam extreure unes conclusions. En aquesta activitat vam practicar la comunicació no verbal, la organització i coordinació. El sisè grup ens va llegir una història mentre tres persones escrivien les paraules clau a la pissarra. Després unes altres tres persones havien de tornar a repetir la història guiant-se amb les paraula de la pissarra. Amb aquesta activitat vam veure que és molt difícil repetir la història igual i que cadascú té la seva lògica. Amb aquesta sessió em adquirit eines per en un futur posar-les en practica en altres grups.

PART II: OPINIÓ SUBJECTIVA La primera activitat de la sessió tres i quatre al estar en rotllana a la majoria dels alumnes de la classe ens causava una mica de riure i vergonya. I més, quan vam saber que havíem de sortir al mig de la rotllana a fer i dir un parell de coses. En el meu cas, vaig sortir de les ultimes persones al mig de la rotllana perquè primer de tot no se m’acudia cap paraula en la que comences amb la mateixa lletra que la del meu nom i segon perquè em feia vergonya sortir allà al mig. Però com que tots havíem de sortir amb ordre voluntari, quan vaig veure que quedaven poques persones vaig sortir.

   

10  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    Amb aquesta activitat ens hem pogut conèixer una mica més uns amb els altres ja que normalment la paraula dita per la persona va lligada a alguna qualitat seva. A mi personalment aquesta mena d’activitats en la qual s’obliga a sortir a tots i un per un al mig d’una rotllana no m’agrada massa, ja que jo, per voluntat pròpia, no hi hauria sortit. Tot i que aquesta activitat no es massa del meu gust, trobo que és una manera de trencar el gel.

La segona activitat de la sessió tres i quatre m’ha agradat molt més que la primera i m’ha semblat molt més interessant, ja que ha transcorregut de manera molt més dinàmica i divertida. Sincerament, aquesta segona activitat m’ha agradat molt més que la primera, ja que ningú ha tingut cap problema en participar, ha sigut molt més amena, divertida i productiva. Amb la segona activitat, al sentir-me més a gust, he participat molt més. També opino que el fet de fer dinàmiques de grup és molt enriquidor.

   

11  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 5

PART I: OPINIÓ PERSONAL A la cinquena sessió, hem vist una presentació que ens parlava sobre el fonaments de l’educació. L’educació és un tema que ja havíem tractat en les primeres dues sessions de l’assignatura. On es pot concloure que l’educació és un fet de l’home, social, cultural i comunicatiu. Aquesta vegada el concepte educació se’ns ha explicat des de un punt de vista més històric. El fonaments de l’educació els podríem dividir en tres apartats: en el fonament antropològic, en el fonament directiu-conductual i el fonament formatiu i praxiológic. També, se’ns ha explicat totes les teories que hi ha hagut al llarg del temps i com han transcorregut: la teoria humanista, la teoria realista, la teoria empirista, la teoria racionalista, la teoria naturalista, la teoria positivista, la teoria individualista, la teoria racionalista i la teoria lliberalista. Totes aquestes teories són els grans canvis que s’han produït al llarg de la història, les quals han fet que l’educació canviï. De totes aquestes teories anomenades anteriorment, la teoria amb la que m’identifico més, és la humanista, ja que es centra en l’interès de l’ésser humà, exigeix que l’home desenvolupi les seves virtuts, capacitats, etc., aspirant a un ideal de l’home harmoniós, poètic, cívic, etc.

PART II: METODOLOGIA La metodologia de la cinquena sessió ha estat bastant semblant a la sessió u i dos. La primera part ha consistit en adquirir una sèrie de coneixements, es a dir, que ha estat teòrica. Després hem fet una part pràctica que ha consistit en fer una activitat, en la qual ens havíem de posar en grups i dir una sèrie de conceptes sobre les teories donades anteriorment. Tot i després d’haver fet aquesta activitat, encara tenia una sèrie de dubtes, i crec que hauria sigut convenient fer posteriorment, després de la activitat, una ronda de preguntes o debat.

   

12  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

PART III: OPINIÓ SUBJECTIVA Jo crec que la part de teoria ha anat bastant bé. Però, després al passar a la part pràctica, que se suposa que és per interioritzar més els conceptes donats anteriorment, he trobat que no ha estat massa clara la dinàmica i que no sabíem prou bé el que se’ns demanava. Com he dit a la part II, crec que hauria faltat afegir un petit debat abans de finalitzar la classe, i d’aquesta manera els conceptes haurien quedat més clars per tothom, ja que era molta informació en poc temps.

 Exposo aquest mapa conceptual on es visualitza i resumeix la teoria humanista.

 

   

13  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 6 I 7

La pel·lícula de Los ninos del Barrio Rojo (Born into Brothels), considero que és un molt bon documental, i de fet té un Oscar al millor Documental. Aquest Documental ens parla sobre un grup de nens que viuen en els suburbis de la ciutat de Calcuta a l’Índia. Gràcies a una dona fotògrafa, troben una via que els hi és constructiva i que poden desenvolupar les seves capacitats artístiques mitjançant la fotografia. A partir de la fotografia troben la manera de comunicar a la resta del món el que està passant en aquelles terres. Segurament, expressant els seus sentiments que fins ara havien estat reprimits pels familiars. Mitjançant la fotografia troben una raó per viure, en la que veuen un futur amb esperança i dignitat. Al llarg del Documental, s’ha pogut veure que la gent que no surt dels suburbis no té cap mena de futur constructiu. Per què en aquell entorn no hi ha lloc per l’educació, i no tenen oportunitats per avançar i formar-se com a persones. La majoria de les nenes acaben sent prostitutes a l’igual que les seves mares i els nens acaben ficats en temes de tràfic de drogues. Si aquests nens i nenes no poden sortir dels suburbis on viuen, aquest és el futur al que estan condemnats. Al llarg del Documental els nens expliquen que voldrien estudiar, i el que els hi agradaria ser de grans. Però allà, la educació no hi té lloc i els nens creixen amb angoixa de que no podran sortir mai dels suburbis de l’Índia. La fotògrafa del Documentals els hi proporciona gairebé a tots un lloc on poder anar a estudiar. A un d’ells la família no el va deixar anar a estudiar, d’altres les seves famílies els van treure al cap de l’any, algun altre ho va deixar perquè va voler i algun que altre va seguir amb l’educació. Es a dir, que al final gairebé tots van acabar un altre cop als suburbis de l’Índia, però almenys van tenir una oportunitat i van poder gaudir del món de la fotografia durant un temps. Trobo que aquest Documental ha estat molt interessant, podent d’aquesta manera veure el punt de vista que tenen els nens sobre l’educació i el saber com es la vida en els suburbis d’una ciutat de l’Índia.

   

14  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

     Aquí exposo alguna del les fotografies del Documental on es poden veure els nens protagonistes.

 El dia que es va veure el documental a classe jo estava amb la grip i no vaig poder assistir a classe, per aquesta raó vaig veure el Documental fora d’hores lectives i no puc explicar les activitats que es van realitzar després de veure el Documental.            

   

15  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 8 i 9

PART I: OPINIÓ PERSONAL Aquestes dues sessions han començat amb un petit resum de les dues sessions anteriors. Després, a partir de unes presentacions de Power Point se’ns ha explicat una sèrie de paradigmes. El primer ha estat el paradigma conductista, sorgit al 1930. El model conductista és el que ha tingut més força i és el més utilitzat en els sistemes educatius. Aquest paradigma es basa en que a partir de repeticions i condicionaments l’aprenentatge provoca un canvi en la conducta. Segons Pavlov, el condicionament clàssic pot ser definit com la resposta condicionada que un organisme provoca davant d’un estímul neutre, per el fet d’estar condicionat a un altre estímul que no ho és. Així doncs, se’l considera com un aprenentatge ja que els organismes són capaços d’adquirir noves respostes davant de determinats estímuls, que en altres situacions eren pràcticament neutres. De manera que adquireixin un caràcter de generadors, causat per respostes associades a altres sons que sí que ho són, això constitueix l’anomenat aprenentatge associatiu clàssic. El model humanista ha estat el segon que se’ns ha explicat i m’ha semblat molt més interessant. Aquest model m’agrada molt més que el conductista, ja que entén a la persona com a un esser holístic, i això es té molt en compte en la nostre professió, Teràpia Ocupacional. Aquest paradigma dona un major poder de decisió en els clients. Poden decidir el que són com a persona i el que volen arribar a ser. Tenen respecte, comprensió i suport per part dels altres, és a dir, que és necessari atendre a les necessitats individuals, proporcionant oportunitats d’autoconeixement, de creixement i decisió personal. Maslow, un dels autors humanistes va dir que: <<en la medida en que el desarrollo consiste en rechazar las inhibiciones y coerciones y en permitir a la persona “ser ella misma”, producir comportamiento “irradiarlo”, por decirlo así- en vez de repetirlo, en dejar que su naturaleza interior salga a la luz, en esta misma medida el comportamiento de quienes se auto-realizan es no-aprendido, creado, liberado más bien adquirido, expresivo más que combativo.>> (Maslow, 1968).

   

16  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    L’últim paradigma ha estat el cognitiu, estudia el comportament humà des de la perspectiva de les cognicions i coneixements. El cognitiu, és el que distingeix les conductes psicològiques de les conductes fisiològiques. Aquest paradigma s’interessa en l’estudi de les representacions mentals, en les seves descripcions i explicacions, com el paper que desenvolupen en la producció de la conducta humana.

PART II: METODOLOGIA Avui, per realitzar les sessions, ens hem assegut en una semi rotllana i hem començat la classe comentant les sessions de la setmana anterior. En la sessió vuit i nou, una part ha estat teòrica i l’altre part pràctica. Hem començat per la part teòrica on se’ns ha donat una sèrie de coneixements sobre tres paradigmes que són: el conductista, l’humanista i el cognitiu, i autors importants dels paradigmes. La teoria m’ha semblat bastant interesant tot i que part d’ella ja l’havíem donat a una altre assignatura del quadrimestre anterior. La segona part, que com ja he dit abans ha estat pràctica, hem realitzat una activitat en grups de quatre persones. Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant. A partir d’un conte infantil el qual hem llegit allà mateix hem hagut d’explicar l’ensenyament moral, dir per quina edat creiem que era el conte, la seva significativitat lògica, la seva significativitat psicològica cognitiva i psicològica. Posteriorment tots els grups l’hem exposat davant de la classe, així d’aquesta manera hem pogut veure la feina que havien fet els altres companys.

PART III: OPINIÓ SUBJECTIVA No sé per quina raó, però avui m’ha donat la sensació que quasi tots els alumnes que estàvem a la classe estàvem bastant cansats. Penso que els conceptes dels paradigmes, tot hi que ja els havíem fet el primer quadrimestre, a l’assignatura de Psicologia General i de la Salut, crec que hauria estat encertat fer un debat amb tota la classe, per tal de que els alumnes poguéssim

   

17  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    reflexionar sobre els conceptes i parlar sobre aquells conceptes que ens han semblat més interesants o perquè tinguéssim alguna mena de dubte.

 Amb aquesta imatge, volia mostrar la piràmide de les necessitats que va crear Maslow, la qual està dividida en cinc parts. Com a Terapeuta Ocupacional crec que és important saber motivar a les persones que no tenen les bases de la piràmide.

   

18  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 10

PART I: OPINIÓ PERSONAL En aquesta sessió, un dels temes que hem fet mitjançant un joc, ha estat posar en pràctica la confiança. La confiança és una seguretat o esperança cap a un altre persona o un mateix. Segons Laurence Cornu, Doctora en Filosofía: “la confianza es una hipótesis sobre la conducta futura del otro. Es una actitud que concierne el futuro, en la medida en que este futuro depende de la acción de otro. Es una especie de apuesta que consiste en no inquietarse del no-control del otro y del tiempo”. Podríem parlar d’una creença cap a l’altre persona, que serà capaç d’actuar d’una certa manera d’avant d’una determinada situació. La confiança pot ser reforçada o debilitada d’acord a les accions de l’altre persona. A vegades, quan algú confia amb una altre persona, es creu que pot percebre les accions i comportaments que farà l’altre de forma correcte davant d’una situació, per tant, la confiança simplifica les relacions socials.

En el nostre cas, hem fet una activitat en la qual s’havia de confiar amb la pròpia parella. Un dels dos havia de guiar a l’altre per la classe, a través d’un recorregut. L’altre amb els ulls tancats havia de confiar amb la seva parella. La confiança que tenia un amb l’altre es podia notar amb la velocitat amb la que podien caminar, és a dir, si la persona confia anirà a un pas més lleuger, en canvi si la persona no confia, la parella anirà a un pas lent. Una de les maneres en la qual es podria trencar la confiança, seria quan la persona que guia fes xocar o entrebancar a la seva parella. Crec que ha estat una activitat interessant perquè hem pogut comprovar que comunicar-se amb una persona no és tant fàcil.

Com a terapeuta ocupacional, és molt important que el client et tingui confiança i es trobi còmoda i segur amb el professional.

També hem fet una altre activitat en la qual hem hagut de fer una descripció d’un mateix mitjançant tres flors en les que teníem que escriure en cada pètal com ens

   

19  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    veiem, com voldríem ser i com ens veuen. Crec que ha estat un bon exercici per reflexionar sobre nosaltres mateixos i reconec que a mi m’ha costat omplir tots els pètals. Per últim, per acabar de reflexionar sobre nosaltres, em fet una dinàmica en la qual havíem descriure en un paper els nostres objectius i com ens veiem en un futur. Posteriorment els hem posat tots junts i els hem llegit anònimament. D’aquesta manera hem pogut veure les expectatives que tenen els nostres companys i intentar identificar l’escrit amb el seu autor.

Amb questes dues ultimes activitats les podríem relacionar amb el Model de l’Ocupació Humana, ja que dona importància a les persones, al que ells pensen i a les ocupacions que són més importants per ells.

PART II: METODOLOGIA

La sessió deu ha estat totalment pràctica. Penso que ha estat força divertida, ja que al ser pràctica, ha estat dinàmica. A partir de diversos jocs, hem reflexionat sobre temes, com: la confiança, la sensibilitat i capacitat de ser tocats per una persona i viceversa, partint que tenim els ulls tancats ser capaços d’endevinar qui es l’altre persona, pensar en com és un mateix, com hauríem de ser per ser millors i com voldríem ser, i per últim pensar en com ens imaginem el nostre futur en uns anys, escrivint els nostres objectius.

PART III: OPINIÓ SUBJECTIVA A la classe d’avui, m’he sentit molt còmoda i m’ha donat la sensació que tots estàvem molt disposats i amb ganes de participar en les activitats que se’ns ha proposat a classe. Tot i que, en alguna activitat en concret he pogut veure que una persona no estava còmode, ja que ha renunciat a participar. En canvi, a mi sí que m’ha agradat la activitat ja que m’ha fet reflexionar en com sóc jo i en quines coses m’agradaria millorar com a persona.

   

20  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

     En aquestes dues fotografies, podem veure una prova de confiança. El subjecte es tira enrere i confia en que el/s l’agafin.

   

21  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 11 I 12 Aquest paradigma es bases en que a partir de repeticions i condicionaments l’aprenentatge provoca un canvi en la conducta. La pel·lícula que he decidit veure ha estat “Los Chicos del Coro”. Aquesta pel·licula esta basada en els anys 50, després de la II Guerra Mundial, i explica la historia de Clément Mathieu. Clément entra a treballar a un internat de menors com a vigilant. En aquest internat s’imposa una educació repressiva, imposada per el director de l’internat, tot hi que no aconsegueix posar autoritat en aquells alumnes més difícils. Clément, professor de música en atur, no li agraden els mètodes empleats per el director, i se n’adona que amb la música atrau més als alumnes i decideix familiaritzarlos amb la música formant una coral. Amb la música Mathieu educa els alumnes per a la vida. A la pel·lícula es poden observar dos models de disciplina escolar. Una està basada en un ambient sense afecte, distant i amb castics d’aplicació immediata. L’altre esta basada en la comprensió, l’empatia i l’afecte cap als alumnes, sense perjudicis de l’autoritat i amb fermesa en la correcció per aconseguir modificar els comportaments inadequats. El primer tipus d’educació està imposat per el director de l’internat, amb una concepció de la disciplina escolar molt severa, basada en el principi de “acció i “reacció”, que consisteix en aplicar el càstig immediat davant de qualsevol acte indisciplinari, sense cap prèvia reflexió i diàleg amb els alumnes. El segon tipus d’educació està imposat per el professor Mathieu, que tot i que al principi els alumnes l’hi van fer algunes gamberrades, ell en comptes de imposar el castic de “acció” i “reacció”, els va fa reunir i els fa reflexionar, els hi suggereix que es comprometin a canviar la seva conducta. Mathieu és molt atent amb ela alumnes i presta atenció i afecte a tots ells, especialment als que són més dèbils, més petits, però sempre imposant la seva autoritat.

   

22  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

     Fotografia de la classe i professors de la pel·lícula Los Chicos del Coro.

   

23  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 13 I 14

PART I: OPINIÓ PERSONAL Les sessions tretze i catorze han estat força interessants, realitzades a partir de diverses dinàmiques. Hem començat la classe amb una activitat que consistia en donar el màxim de salutacions amb la mà a la resta de companys de la classe, després dos petons i posteriorment abraçades entre els companys de classe. Mentre fèiem l’activitat he pogut veure que al principi el fet de donar la mà ens causava riures, i quan havíem de donar dos petons causava més calidesa entre nosaltres. També he pogut veure que en algunes persones no els hi ha agradat aquest contacte entre els companys i el rebutjaven. La següent dinàmica ha consistit en pensar en un objecte que ens simbolitzés l’educació i després hem fet una entrevista per parelles, un a l’altre, sobre com portem els nostre estudi fora de la universitat. Posteriorment l’hem llegit en veu alta i ens hem conegut una mica més entre nosaltres. La tercera activitat ha estat la d’omplir un qüestionari de Honey, Gallego i Alonso sobre els estils d’aprenentatge. Aquest test m’ha semblat molt interessant ja que mostra de forma objectiva els conceptes claus sobre l’estil d’aprenentatge. El meu resultat ha estat el reflexiu i crec que ha estat bastant encertat, ja que considero que bastant dels arguments amb els quals justifica el meu resultat, són certes. Per acabar amb la classe hem fet una reflexió sobre els nostres estudis i el nostre objectiu en el futur. Aquesta reflexió l’hem entregat i se’ns tornarà d’aquí a un parell d’anys de manera que podrem veure el que pensàvem sobre aquest tema dos anys abans. Potser ens sorprendrem, ja que la nostre opinió pot haver canviat durant aquest temps .

   

24  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

PART II: METODOLOGIA Aquestes dues sessions han estat realitzades de manera pràctica a través de diferents dinàmiques. La primera ha estat realitzada a la classe de manera activa movent-nos per l’aula de forma conjunta entre tots els companys de classe. Les altres activitats s’han realitzat asseguts a les cadires en parelles i després de forma individual. Crec que les classes d’aquest tipus, és a dir, pràctiques, són molt encertades, ja que ens serveixen per aprendre i a la vegada es fa de forma divertida. Al ser divertides, els alumnes estem més disposats a aprendre, a participar, a estar més atents i més disposats a fer la dinàmica que ens diguin.

PART III: OPINIÓ SUBJECTIVA Les classes de les sessions tretze i catorze m’han agradat força. Sobretot la primera activitat ja que hem tingut un apropament amb els companys, tant amb els que et fas més com els que no tant. He pogut observar reaccions diferents dels companys en aquesta mateixa activitat. Alguns amb certa incomoditat per el contacte dels altres companys. Pel que fa a mi, amb aquesta primera activitat me sentit força còmoda. També m’ha agradat i m’ha semblat molt interessant el test que hem realitzat sobre l’aprenentatge autoregulat, ja que a més d’aportar-me la confirmació del meu mètode de aprenentatge m’ha servit per adonar-me i reflexionar sobre les coses que faig, penso i actuo.

   

25  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    

Qüestionari de Honey, Gallego i Alonso sobre els estils d’aprenentatge, realitzat per mi mateixa.

   

26  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

   

27  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

   

28  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

   

29  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

   

SESSIÓ 15 I 16

PART I: OPINIÓ PERSONAL La sessió quinze ha estat una classe pràctica en la qual se’ns ha explicat diferents paradigmes, teories, marcs de referència i tecnologies de l’educació. Mentre fèiem la teoria, hem fet una activitat en la qual han sortit dos voluntaris davant de la classe i han representat el paper d’un terapeuta i l’altre d’un usuari. Al principi va costar una mica iniciar aquesta activitat ja que no paraven de preguntar com ho havien de fer, potser per causa de la vergonya, però

finalment van fer-la. Després de

l’activitat vam analitzar els pros i contres de com ho havia fet “la terapeuta”. Un punt que vam destacar que no havia fet “la terapeuta” és que el primer que ha de preguntar a l’usuari és que si sap realitzar l’activitat. Posteriorment a aquesta activitat, se’ns ha explicat un model anomenat Kawa que m’ha semblat molt curiós i interessant. Kawa és un nou model conceptual de la pràctica que anuncia un canvi important en els discursos de la teoria i de la cultura en la teràpia ocupacional. Aquest model porta la natura i l’ecologia a l’evolució dialèctica racional de la professió. Aquest model és bàsicament per activar la Terapia Ocupacional a tot arreu per tal de “Just ask the client how they want to live their lives so that it is more meaningful to them, and look together with them at what we can do to achieve that” (Iwama 2006). Aquest model està representat en un riu que t’explica el curs de la vida de les persones des de la infantesa, passant per a l’adolescència, la adultesa, etc. A través del riu hi trobem la base que representa els factors mediambientals, com són els trossos d’arbres (troncs) que representen els recursos i desavantatges del curs de la vida, les roques representen les circumstancies de la vida com els problemes i les dificultats, també tenim la base del riu que representa l’entorn físic i social i per últim tenim l’aigua que representa el corrent-energètic de la vida i la salut.

   

30  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    La sessió setze ha estat una classe pràctica en la qual hem realitzat una activitat en grups de quatre, a partir de la teoria donada en la sessió anterior. En el meu grup, hem agafat el model de l’ocupació humana. La nostra activitat l’hem fet a partir d’un senyor d’uns setanta anys que té Alzheimer. Viu amb la seva dona a les afores d’un poble d’uns 800 habitants, situat a uns deu minuts del poble. Abans de tenir l’Alzheimer era un home que li agradava fer activitats, anar al bar a jugar amb els amics, anar a comprar, etc. Volició: home molt actiu el qual pujava sempre al poble a fer diverses activitats. Habituació: Surt cada dia a passejar cap al poble, però sempre es perd. Abans tenia molts rols com el de marit, amic, comprador, membre d’un casal de gent gran, entre altres, el qual alguns els ha perdut. Capacitat d’acompliment: És una home que li costa caminar ja que és gran i té osteoporosi i s’ajuda amb un bastó. Participació: Abans era un home a qui li agradava fer moltes coses, és a dir, que era molt actiu i participatiu. Molt sovint feia les coses sol, i ara té que anar acompanyat de la seva dona. Com per exemple, a l’hora de anar a fer la compra. Adaptació Ocupacional: Per tal d’ajudar al senyor i fer realitat els seus desitjos de poder continuar anant al poble, el terapeuta ha pensat de posar unes fotografies de camí cap a al poble i també al poble en els llocs claus on ell va sempre, amb una breu descripció al darrera. S’ha arribat a fer aquesta proposta ja que és un poble petit i tranquil on tothom es coneix, i fent saber el perquè d’aquestes fotografies ningú farà cap malesa.

PART II: METODOLOGIA La sessió quinzena s’ha realitzat de manera més activa de lo habitual ja que entremig de la teoria s’ha realitzat alguna que altre activitat o pregunta per tal de pensar i reflexionar.

   

31  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    A la següent sessió s’ha realitzat una dinàmica en grups de quatre. Aquesta dinàmica m’ha semblat molt interessant i també estic bastant contenta del resultat que n’hem obtingut. Cada grup ha exposat el seu treball d’avant de la resta de la classe per tal de mostrar el treball de cadascun.

PART III: OPINIÓ SUBJECTIVA En la primera sessió que ha estat teòrica com he dit en el primer apartat, m’ha semblat més productiu que altres teories donades en altres sessions al llarg de l’assignatura. Aquest pensament és degut a que de manera intercalada amb la teoria s’ha fet una mini activitat i un parell de preguntes el qual ens han fet pensar i entrar més en el tema.

   

32  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

     Aquí deixo dos imatges que representen el Model Kawa amb els elements explicats i dels seu cicle.

   

33  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    CONCLUSIÓ La realització d’aquest treball, el Diari Critic, l’he trobada molt interessant. Considero que el fet d’escriure el Diari Crític, m’ha servit per reflexionar i aprofundir en aquells conceptes i activitats que s’han realitzat en les sessions al llarg de l’assignatura. El treball s’ha dividit segons les classes donades cada dia, especificant les sessions i números de les sessions. La majoria de les sessions s’ha dividit en: part I com ha opinió personal; part II com ha metodologia i part III com ha opinió subjectiva. Després de les sessions de cada classe s’han adjuntat alguns annexos relacionats amb el tema parlat en aquella classe. L’assignatura s’ha realitzat al llarg del curs de manera teòrica i pràctica. El conceptes donats en forma de teoria en alguns casos després s’aplicava de manera pràctica. Valoro en especial les activitats practiques que s’han fet, majoritàriament en grup, al llarg de l’assignatura ja que considero que s’aprèn més, amb més interès i també ens serveix per reflexionar millor de cara a un futur, posant-ho en pràctica com a Terapeuta Ocupacional. Reconec que al principi estava una mica espantada degut als requisits i extensió que demanava aquest treball, però a mesura que anaven passant les setmanes cada vegada se’m feia més senzilla l’escriptura i desenvolupament de les sessions.

   

34  


Processos d’Ensenyament i Aprenentatge. Diari Crític Professora: Maria Kapanadze

Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de TO. Curs 2012-1013 menta49@hotmail.com

    BIBLIOGRAFIA Ángeles Gutiérrez, O. (2003). Enfoques y modelos educatives centrados en el aprendizaje. Document 1. Fundamentos psicologicos de los enfoques y estratègies centrados en el aprendizaje en el nivel de educación superior. Piaget, J. (1981). A dónde va la educación. Barcelona, 5 Editorial, S.A. pp.12. Piaget, J. (1988). Educación para la Democracia, Actas de la Conferencia de la Escuela de Cambridge sobre la Educación Progresista. Maslow, A. (1991). Motivación y personalidad. Madrid: Ediciones díaz de Santos. Pp.351. Iwana, M., (2006). El model o Kawa. Naturaleza, flujo y poder de la teràpia ocupacional con rellevància cultural. pp. 214-215. La confiança. Consultat el dia 27 de març del 2013. En línia: http://confias.wordpress.com/que-es-la-confianza/ The Kawa Model. Consultat el dia 7 de maig del 2013. E línia: http://kawamodel.com/

 

   

35  


DIARI CRÍTIC Processos d'Ensenyament i Aprenentatge Júlia Aina Cava Carbonell 1er Grau de Teràpia Ocupacional Professora: Maria Kapanadze Curs 2012-2013


Diari crític '13