Page 1

Jaime S谩nchez Amor贸s Xisca Nicolau Colom 19/03/2012 2a Avaluaci贸 Hist貌ria 4t ESO


Índex

La Transició —> pàgina 3

Carlos Arias Navarro —> pàgines 4 i 5

La constitució del 1979—> pàgina 6

Cop d’Estat, lany 1981 —> pàgina 7

La Monarquia —> pàgines 8, 9, 10 i 11

Opinió Personal —> pàgina 12

Bibliografia —> página 13


La Transició La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

Els darrera anys de la dictadura en què havia de començar el juno van portar cap estovament a dici, el president del govern, l'all'hora de reprimir els sindicats o mirall Carrero Blanco era assassiassociacions polítiques, o bé de nat per un comando d'ETA. signar sentències de mort en el Aquesta figura havia de ser el casos de terrorisme, excepció garant de la continuïtat del feta del Procés de Burgos.

règim a la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment

L'única resposta a les mobilitzacions de la que el Govern se sentia capaç era la repressió, com el procès 1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats d'associació il·lícita. El judici s'inicià el 20 de Desembre de 1973

truncada. El nomenament a la presidència del govern de l'anterior director general de seguretat, Carlos Arias Navarro no deixava dubtes sobre la resposta del règim: emprar la força si calia.

sota una atmosfera de terror, ja quinze minuts abans de la hora Les protestes estudiantils i va- es va convertir en un altre dels va prestar jurament de lleialtat gues, totes ferotgement repri- elements característics del per- a Franco, als principis del "Movimiento" i a les lleis fonamides, van ser una altra cons- íode 1969-1975. tant de les acaballes del règim. Des del 22 de juliol de 1969, el mentals de l'Estat. Durant El procés de gradual retirada del dictador havia proclamat com al aquests primers anys de la dècaal da de 1970 el paper del llavors d'excepcions malauradament príncep Joan Carles de Borbó, príncep va ser poc rellevant polínotables - al règim del dictador nét d'Alfons XIII, que a l'endemà ticament parlant. recolzament eclesiàstic - tret del seu

successor

oficial


Carlos Arias Navarro Carlos Arias Navarro (nascut l'11 de desembre de 1908 a Ma drid, mort el 27 de novembre de 1989 al mateix lloc) fou un polític espanyol, pr esident d'Espanya entre 1973 i 1976. A partir de 1929, Arias Navarro estigué actiu c o m a jurista a Màlaga i a M ad r id . Du rant la Guerra Civil espanyola la seva orientació

política de dretes féu que donés suport al general Franco, exercint com a fiscal a la mateixa Málaga durant la Guerra Civil, amb una duresa que li va fer guanyar el sobrenom d'El Carnicero de Málaga. A partir d'aquí comença la seva carrera política: el 1944 és nomenat Governador Civil de León, i després de Tenerife i Navarra. El 1954 és Cap provincial

i com a tal responsable de la seguretat del nou cap del govern. Però poc després, el 20 de desembre, Carrero Blanco és assassinat per ETA, i davant la sorpresa de tothom (potser per l'anomenada "camarilla del Pardo" amb la dona del dictador Franco al capdavant, Carmen Polo) Arias Navarro

aconsegueix la Presidència del Govern. Jurà el càrrec el dia 2 de gener del 1974.Com a President del Govern fou l'encarregat, amb llàgrimes i la veu trencada, d'anunciar als espanyols la mort de Franco, el dia 20 de novembre del 1975. Abans d'això, seguint els desitjos

Entre 1974 i 1976 Arias Navarro formarà tres governs. El primer perdura fins la proclamació de Joan Carles com a nou rei d'Espanya el novembre del 1975. Durant aquest any i mig el govern Arias viu la crisi d'octubre del 1974

quan Pio Cabanillas, ministre d'Informació i Turisme és destituït per pressions directes de Franco, el que dóna lloc a una inesperada crisi de govern amb la dimissió del Ministre d'Hisenda i Vicepresident segon del govern, Antonio Barerra de Irimo.

del Movimiento a Navarra i per tant membre del "Consejo Nacional del Movimiento". A partir del 1957 dirigeix la Dirección General de Seguridad que presidirà fins el 1965 quan és designat alcalde de Madrid, fins el 1973 destacant-se sempre per la seva eficiència administrativa. Quan Carrero Blanco és designat finalment president del Govern el juny del 1973, Arias Navarro és nomenat Ministre de la Governació

del Generalísim i a causa del deteriorament de la salut del dictador, s'havia aplicat l'article 11 de la Llei Orgànica de l'estat transmetent provisionalment a Joan Carles I d'Espanya els poders de cap d'estat de forma interina.


És durant aquest gabinet que Arias Navarro pronuncia el seu discurs a les Corts espanyoles que serà conegut amb el nom de "espíritu del 12 de febrero": un intent de reforma el règim franquista des de dins procurant sempre no destruir les seves bases i característiques més

essencials (el Movimento, la repressió, l'anomenat "Estado del 18 de Julio"...). Durant aquest primer govern Arias el 2 de març del 1974 són executats el jove militant del MIL, Salvador Puig Antich, i un presoner comú de nom Heinz Chez. El març del 1975 Licinio

canvi més significatiu recau en la destitució del fins aquell moment Secretari General del Movimento, José Utrera Molina, per Fernando Herrero Tejedor acompanyat en el Ministeri pel seu vicesecretari, Adolfo Suárez González. El nou Secretari era l'encarregat d'intentar portar endavant el tan proclamat i promès

associacionisme polític. Tanmateix, Herrero Tejedor mor aviat el juny del mateix any en accident de cotxe i és substituït per un destacat militant de Falange i ministre en anteriors ocasions com és José Solís Ruíz. És durant aquest temps que es regularà el maig del 1975 el dret de vaga, tot i que amb limitacions, mentre que la repressió

continua: estats d'excepció a Guipúscoa i Biscaia l'abril i el setembre les últimes penes de mort del franquisme a tres militants del FRAP i a dos d'ETA, la qual cosa provocarà una onada de protestes internacionals contra l'Estat espanyol. Finalment el tercer govern Arias es forma el desembre del 1975 arran de la mort del seu admirat "Caudillo" i l'entronització del nou monarca Joan Carles I.

de la Fuente, ministre de Treball, dimiteix per l'oposició d'alguns membres del govern al seu projecte de regulació del dret de vaga, tot i que era molt restrictiu. Això facilita que Arias remodeli el govern i formi el seu segon gabinet que durarà fins desembre del 1975. El


La Constitució del 78 La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat.

del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.

La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum

El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació

per referèndum del 6 d e d e s e m bre de 1978 de la Constitució.

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregori o P e c e s Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes

set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució. Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels

Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres:

el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponènciaintegrad a pels Diputats Gabriel C i s n e ros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP),

espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.


Cop d’estat, l’any 1981 Amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 semblava que el franquisme quedava enrere i que la transició cap a la democràcia estava consolidada. Quedaven però problemes molt greus per resold r e : El terrorisme d'ETA havia matat més d'un centenar de militars i policies en l'últim any. Els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva força. A més, una sèrie d'esdeveniments van incrementar les tensions el 1980. A començaments d'aquell any va tenir lloc un referèndum a Andalusia per decidir si aquesta regió accedia a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució. El referèndum va tenir resultat positiu a totes les províncies andaluses tret d'una: Almeria. Això jurídicament hauria pogut bloquejar

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23F, fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

la via de l'article 151 a Andalusia. Per raons polítiques, però, es va decidir tirar endavant per la via esmentada. El 20 de març de 1980 Convergència i Unió va guanyar a les eleccions catalanes, i ERC hi va obtenir 14 diputats clau. El resultat de les eleccions catalanes va ser una sorpresa. De fet, ERC no obtindria uns resultats millors fins al 2003. Finalment, a final de 1980 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ningú, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei va començar el seu discurs al parlament basc i, tot just va començar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van començar a cantar la cançó del soldat basc. Davant la

tensió, els diputats de tots els altres partits es van aixecar de seguida i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna. Llavors el rei va llegir un altre discurs que ja tenia preparat en previsió del que havia passat. Finalment la dreta feixista encara mantenia molt poder, ja havien intentat fer un cop d'estat en la desarticulada Operació Galàxia el 1978. El president de govern electe Adolfo Suárez va dimitir el 29 de gener del 1981. Això va donar lloc a una nova sessió d'investidura, amb Leopoldo CalvoSotelo com a candidat, que es programà per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessió, Calvo-Sotelo no assolí la majoria necessària, per la qual cosa es produí una segona volta, que es votà el dia 23 de febrer.


La Monarquia La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a la Monarquia espanyola sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de laGuerra de Successió Espanyola i fins el regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

L’arribada dels borbons Felip V va accedir al tron de la monarquia espanyola en virtut del testament del seu oncle avi, Carles II, enfrontant-se a la casa d'Habsburg. Castella va acceptar immediatament al nou rei, però els regnes de la Corona d'Aragó, proclius en un primer moment, van adherir-se a la causa de arxiduc Carles. Felip V només comptava amb el suport de França i dels propis castellans, contra l'hostilitat de la resta, especialment aragonesos, austríacs, britànics i holandesos, temorosos que s'establís a Espanya una monarquia de tall absolutista a l'estil francès. La victòria va ser per als partidaris de Felip V i els Tractats de Utrecht en 1713 i de Rastatt en 1714 van posar fi al conflicte, no sense greus pèrdues per a la corona en territori europeu. La instau-

ració dels Borbons va portar a la signatura dels anomenats Pactes de Família amb França que dominarien tota la política internacional espanyola al llarg del segle XVIII. En represàlia, Felip V va abolir els Furs d'Aragó i València en 1707 desitjós d'evitar en el futur els conflictes territorials que havien sacsejat als Àustries, i va imposar el Fur de Castella, igual que a Catalunya . Les Corts d'Aragó, les de València i les de Catalunya van deixar successivament d'existir, i les Corts de Castella es van convertir de fet en les Corts espanyoles . Felip V va premiar la lleialtat de Navarra i les províncies Vascongadas a la seva causa, mantenint els seus furs. La nova regulació es formularà a través de diverses resolucions com els Decrets de Nova Planta.


Govern Poders: Executiu - president del govern designat pel monarca, subjecte a aprovació per un Congrés de Diputats electe democràticament. Legislatiu-Corts bicamerals: un Congrés de Diputats amb 350 banques (elegits pel sistema d'Hondt de representació proporcional) i un Senat. Es trien quatre senadors per cadascuna de les 47 províncies peninsulars, 16 són elegits per les tres províncies insulars, i Ceuta i Melilla elegeixen dos cadascuna; això suma un total de 208 senadors. Els parlaments de les 17 regions autònomes també trien un senador, com un senador addicional per

cada 1 milió d'habitants dins del seu territori (al voltant de 20 senadors). Judicial-El Tribunal Constitucional té jurisdicció sobre assumptes constitucionals. El Tribunal Suprem encapçala el sistema abastant a les corts territorials, provincials, regionals, i municipals. Subdivisions: 47 províncies peninsulars i tres insulars, dos enclavaments a la costa mediterrània del Marroc (Ceuta i Melilla) i tres arxipèlags d'illes al llarg d'aquesta costa - Alhucemas, Penyal de Vélez de la Gomera, i les Illes Chafarinas.

Població La densitat de població d'Espanya, més baixa que la de la majoria dels països europeus, és gairebé equivalent a la de Nova Anglaterra. En els últims anys, i seguint un patró de llarga durada en la resta d'Europa, les poblacions rurals s'estan traslladant a les ciut a t s . Espanya no té una religió ofi-

cial. La constitució de 1978 va despullar a l'Església Catòlica Romana del seu estatus de religió oficial de l'estat, però reconeix el rol que aquesta juga en la societat espanyola. Més del 90% de la població és almenys nominalment catòlica.


Sistema educatiu Al voltant del 70% de la població estudiantil espanyola assisteix a escoles i universitats públiques. La resta assisteix a escoles i universitats privades, la gran majoria de les quals es gestionen per l'Església Catòlica. L'educació obligatòria comença amb l'escola primària o educació bàsica general que s'imparteix als infants d'entre 6 i 14 anys. És gratuïta a les escoles públiques i en moltes escoles privades, la majoria de les quals reben subsidis del govern. Després de la gradua-

ció, els estudiants assisteixen oa una escola secundària que els ofereix un diploma d'escola secundària general oa una escola d'educació professional (equivalent als graus de 9 a 12 als Estats Units) que els ofereix un programa d'entrenament vocacional. El sistema universitari espanyol ofereix programes de grau i de postgrau en tots els camps - dret, ciències, humanitats, i medicina-i les escoles tècniques superiors ofereixen programes en enginyeria i arquitectura.

Govern Local

La constitució de 1978 va autoritzar la creació de governs regionals autònoms. Cap a 1985, 17 regions cobrint tota l'Espanya peninsular, les Canàries, i les Illes Balears, havien negociat els estatuts d'autonomia amb el govern central. El 1979, les primeres eleccions autònomes es van dur a terme a les regions basca i catalana, les quals posseeixen les tradicions regionals més fortes en virtut de la seva història i idiomes diferents. Des de llavors, els governs autònoms s'han anat establint en la resta de les 17 regions. El govern central continua delegant-los poders als governs regionals, els quals eventualment tenen plena responsabilitat per la cura de la salut i l'educació, així com per altres programes socials.


Economia Després dels anys de creixement pic a finals de la dècada de 1980, l'economia espanyola va ingressar en una recessió a m i t j a n s d e 1992.L'economia es va recuperar durant la primera administració d'Aznar (1996-2000), conduïda per un retorn de la confiança dels consumidors i l'augment del consum privat, tot i que el

creixement s'ha tornat més lent en els últims anys. La desocupació continua sent un problema en ubicar en un 10.5% (2004 est.), Però això encara representa una significativa millora respecte als nivells anteriors. Les devaluacions de la pesseta durant la dècada de 1980 van fer que les exportacions espanyoles fossin més

competitives, però la força de l'euro des de la seva adopció ha provocat noves preocupacions al voltant de que el preu de les exportacions espanyoles les manté fora de l'abast dels compradors estrangers . No obstant això, això ha estat contrarestat amb la facilitació del comerç entre les nacions que posseeixen l'euro.


Opinió personal Aques treball no está molt ben fet perqué no se usar be aquest programa, en quant a información, he posat el que he trobat esencial, per això, es tan curt. Xerrant d’aquest tema, estic content ja que a Espanya i conseguís formar-se una democracia, ja que així hem pogut obtener llocs de feina ( encara que en aquest temps escasejen ), i també tenim el dret a votar a partir dels devuit anys per poder elegir qui dirigeix el país. No pensaba que en aquest tema siria tan interesant.


Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1978 (18/03/2012)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arias_Navarro (18/03/2012)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3_democr%C3%A0tica_espanyola (18/03/2012)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d'estat_del_23_de_febrer (18/03/2012)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monarquia_Absoluta_Borb%C3%B2nica (18/03/2012)


La Transició a Espanya fins l'actualitat  

Treball història 19-03-2012 Jaime Sánchez Amorós