Issuu on Google+

S E D

obeeix VOTA

ANTICAPITALISTES

esquerra anticapitalista

enllu ita.o rg | luch ainte rnac iona lista .org

re vo lta glo ba l.c at


EL 20N

DES

OBEEIX

Què defensem?

Dóna suport a les i als Anticapitalistes Ens volen fer pagar la seva crisi Amb les mesures d’ajust i les retallades volen fer-nos pagar a totes i tots una crisi que no és la nostra. Busquen destruir els drets socials conquerits durant dècades, utilitzant la crisi com a pretext per a desmantellar els serveis públics, privatitzar-los, tornar encara més precari el mercat de treball i allargar l’edat de jubilació. Les pèrdues de la gran banca se socialitzen i els beneficis es privatitzen. Amb els nostres diners s’ha rescatat el sistema financer... però qui rescatarà les treballadores i treballadors, la gent precària, les aturades i aturats?

Un sistema cada cop menys democràtic A les retallades socials i nacionals que estem patint s’hi afegeixen dia a dia retallades democràtiques. Les eleccions del proper 20N tindran lloc després d’una escandalosa reforma de la Constitució, la mateixa que ens deien que era intocable i sacrosanta, que nega el dret a decidir del poble català i ens imposa la Monarquia, i que supedita encara més la política als interessos del món financer i a una Europa al servei de les grans empreses. Les eleccions se celebraran també sota una Llei Electoral que cada cop resulta més injustificable. A la falta de proporcionalitat s’hi ha afegit un nou requisit: haver de buscar un nombre firmes equivalent al 0’1% de les persones amb dret a vot a cada circumscripció. Per a poder-nos presentar, Anticapitalistes varem haver de recollir més de 5400 firmes

per tot Catalunya en menys de 15 dies! La Llei electoral pretén convertir cada vegada més les eleccions en un club privat on està reservat el dret d’admissió. No ens hi volen. Però no han pogut excloure’ns-en.

La lluita només ha fet que començar Des del 15 de maig, però, ha quedat clar que la passivitat davant les mesures d’ajust ha quedat enrere. Un raig d’optimisme ha recorregut les places i carrers de l’Estat i de Catalunya. El moviment iniciat el 15M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política però amb “una altra forma de fer política” - i simbòlica a la indignació social. El moviment del 15M i de les i els indignats, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seva maduració i per al seu desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no pretendre establir cap hegemonia ni representar el moviment, sinó participar-hi lleialment, aportar capacitats i propostes i contribuir al seu enfortiment, disposades a aprendre cada dia del mateix moviment real. Tots i totes hem d’aprendre del què està passant al carrer. Per a què aquesta onada de lluita social que s’ha desfermant sigui imparable cal que treballadors i treballadores la facin seva no només el carrer, sinó que també s’organitzin al lloc de treball. Necessitem una vaga general de tots i totes, que s’insereixi en un pla de mobilitzacions sostingut i que només serà possible amb una política que afavoreixi

Les eleccions del 20N no seran unes eleccions qualsevols. Tindran lloc enmig d’una crisi social i econòmica que no té fi i que s’estén per tota la Unió Europea, situant l’Estat espanyol i Catalunya en l’ull de l’huracà. Ara més que mai, esdevé evident que el capitalisme global és incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població i que amenaça la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta a causa de la greu crisi ecològica que ha generat. l’autoorganització i el protagonisme dels treballadors i treballadores, basada en la democràcia i en la unitat. Posar el nostre esforç en aquest camí és també el compromís de la candidatura.

Una alternativa anticapitalista Davant tots els intents de fer-nos pagar la crisi d’aquest sistema cal seguir reforçant les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències, al barri i al centre de treball. Però pensem que amb la resistència social no n’hi ha prou. Cal també una alternativa política anticapitalista lleial amb els moviments socials i amb la defensa dels interessos de la majoria de la població, que no accepti mai participar en la gestió del sistema, i que sàpiga escoltar i aprendre. Per a nosaltres la prioritat per canviar aquest sistema és la mobilització al carrer i l’autoorganització de la gent treballadora i de la ciutadania fins a constituir un veritable poder popular alternatiu a les decrèpites institucions existents. La democràcia és molt més que votar cada quatre anys. Només faltaria! Les eleccions són solament un terreny més de lluita. No podem consentir que els partits de sempre monopolitzin el panorama polític. Diuen parlar en nom de tothom, però en

realitat treballen per a una minoria privilegiada. No es tracta de fer el joc al sistema, ni de jugar amb les seves regles. Es tracta d’utilitzar les eleccions perquè una veu anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista i defensora dels drets nacionals sigui escoltada. Una veu que plantegi la necessitat de canviar aquesta societat. L’anticapitalisme ha de formar part del panorama polític en el dia a dia i ha d’aprofitar les eleccions com a altaveu per a fer escoltar les propostes de les i els treballadors, dels aturats i aturades, dels i les immigrants, dels activistes dels moviments socials, del sindicalisme combatiu...

Una nova veu a les eleccions del 20N Amb aquesta perspectiva, vàries organitzacions com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, En Lluita i Lluita Internacionalista, i diversos activistes de moviments socials ens hem aplegat per impulsar una candidatura al marge de les tradicionals. Sóm una candidatura anticapitalista i desobedient. “Anticapitalista” perquè volem canviar el món de base. “Desobedient” perquè no acceptem les regles d’un sistema fet a la mida dels poders financers.

L’esquerra de sempre ja no serveix com a eina per a canviar el món. O bé ha claudicat davant les forces del mercat i els poders financers, o bé s’ha instal·lat confortablement en la vida institucional. El balanç del govern de Zapatero o del passat govern tripartit a Catalunya ens mostra el fracàs dels partits de l’esquerra de sempre que diuen defensar un programa d’esquerres... però que quan governen fan una altra cosa. Sens dubte a les formacions de l’esquerra tradicional hi ha molta gent honesta i combativa, però estan dirigides per una elit política professional, desvinculada dels problemes quotidians del món real. La nostra és una proposta oberta on volem sumar el major nombre de voluntats i de persones compromeses amb una transformació radical de la societat, amb la lluita per canviar el món de base i contra unes retallades que cada cop són més dures. Sens dubte, perquè un altre món sigui possible, una altra esquerra és necessària.

Des d’ Anticapitalistes ens comprometem en la lluita per mesures urgents i alternatives contra la crisi

1 PER LA FI DELS PLANS D’AJUSTAMENT  Rebutgem els plans

d’ajustament estructural dels

governs espanyol i català, la UE, el BCE i l’FMI, que estan fent

pagar la crisi a la gent de baix

després de rescatar bancs i grans corporacions amb diners públics.

Expropiació del sistema bancari i creació d’una banca pública sota control social per satisfer les ne-

cessitats bàsiques de la població.  No a la reforma laboral i a la

precarietat del mercat de treball. Front l’atur i els ERO, prohibició dels acomiadaments objec-

tius en empreses amb guanys.

Obertura dels llibres de comptes. Responsabilitat patrimonial

dels empresaris per fer front a

les obligacions salarials. En cas

d’acomiadaments nuls o impro-

cedents, dret a la reincorporació.  35 hores sense reducció salarial, cap a les 30 hores setmanals.

Repartiment igualitari del treball domèstic i de cura. A feines

de valor equivalent, mateixa

remuneració. SMI de 1.200 euros.

 Diners públics per als serveis

públics. Supressió progressiva

dels concerts. Educació pública, laica, universal i gratuïta, des

de 0-3 anys fins a la universitat.

Cap a una xarxa única de centres educatius de titularitat i gestió pública. Derogació de la LOU i paralització de l’estratègia Universitat 2015.

 Sanitat de titularitat i gestió públiques. Ni copagament, ni retallades.

 Paralització dels desnonaments per motius econòmics. Creació d’un parc públic d’habitatge

de lloguer social (no superior al 20% del salari), a partir de

l’expropiació dels d’habitatges

buits en mans de la banca. Moratòria immobiliària. Derogació del Decret Boyer i la LAU i prohibició de venda de sòl públic. VPO de lloguer. Dació en pagament

retroactiva voluntària. Despenalització de l’okupació.

ció de la reforma de pensions.

4 PER UN MODEL SOCIAL I ECONÒMIC SOSTENIBLE

les pensions mínimes a l’SMI. Pla

 Per un altre model energètic.

Subsidi d’atur indefinit. Deroga-

Jubilació als 60 ANYS, equiparant integral d’ocupació pública en àmbits socialment necessaris,

de cura i regeneració mediambiental. Supressió de les ETT i

agències privades de col·locació.

2 EL DEUTE NO EL PAGUEM  Auditoria ciutadana del deute

públic i privat. Declaració unilateral d’impagament després de culminar el procés d’auditoria.

Trencament del pacte de l’euro i

És el moment d’atrevir-se, de no quedar-nos a casa. El 20N desobeeix. Dóna suport A les i als anticapitalistes

3 STOP RETALLADES I DESNONAMENTS, SERVEIS SOCIALS 100% PÚBLICS

derogació de la reforma constitucional que atorga prioritat al pagament del deute. Reforma

fiscal progressiva perquè pagui més qui més té. Abolició de

les SICAV amb control previ de

capitals per evitar la seva fugida. Fiscalitat ecològica, introducció

d’una taxa sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Fiscalitat sobre les transaccions interna-

cionals. Abolició dels paradisos fiscals.

Contra el canvi climàtic, reducció immediata d’emissió de

gasos d’efecte hivernacle. Substitució del petroli, gas, carbó

i nuclears per fonts d’energia

netes, renovables i gestionades democràticament. Inversió

pública massiva en energies

renovables. Expropiació i nacionalització del sector energètic.

noves infraestructures que

col·lectius LGTBQI i a les visions

Catalans amb l’objectiu d’assolir

portuàries, aeroportuàries i

Volem una política amb mitjans

gui decidir lliurement els vincles

destrueixen el territori: viàries, ferroviàries d’alta velocitat.

5 PER UN MÓN RURAL VIU  Per una reforma agrària radical,

 Per una altra política i una altra

tat pública. No als transgènics. Fi del monopoli de les grans

multinacionals en la producció, la

distribució i el consum d’aliments, tot afavorint i incentivant la producció agroecològica i artesana.

No a la Política Agrícola Comuni-

tària (PAC). Defensa de la sobirania alimentària, així com dels

circuits curts de comercialització (grups i cooperatives de consum agroecològic, mercats pagesos,

etc). Combatre l’especulació ali-

mentària. No al maltractament animal.

6 PER UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ DEMOCRÀTICS I UNA CULTURA DESMERCANTILITZADA  Llei de mitjans de comunicació que afavoreixi el seu control

democràtic. Defensa i extensió dels mitjans informatius alter-

natius d’iniciativa social. Accés universal a serveis d’Internet

de qualitat. Software lliure. Fi

de les patents i lliure intercanvi de productes culturals. Xarxes

socials no comercials. Derogació de la llei Sinde. Ni Sgae, ni cànon digital: desenvolupa-

ment d’entitats públiques de gestió de drets. Xarxa oberta de centres socials públics i autogestionats.

gestió pública i democràtica

dels recursos naturals. Protecció dels hàbitats per garantir

la biodiversitat i l’accés de les classes populars a un medi ambient saludable.

 Mobilitat sostenible de persones i mercaderies. Optem pels

models no contaminants: bici-

cleta, transport públic col·lectiu, ferrocarril... Moratòria de les

legislació actual.

banc de terres i llavors de titulari-

sense indemnització. Creació d’un

 Avortament lliure i gratuït a

privatitzacions, propietat i

gènere que superi els límits de la

8 DEMOCRÀCIA RADICAL JA!

ció amb aliments. Contra les

agrocarburants, ni especula-

reals per combatre la violència de

que expropiï els latifundistes

7 POR LA LIBERACIÓN SEXUAL Y EL DERECHO AL PROPIO CUERPO

Tancament de les nuclears. Ni

reaccionàries sobre la família.

la sanitat pública. Prestacions

forma de fer-la. Cap a una de-

mocràcia radical, republicana,

participativa, deliberativa i amb capacitat de decidir en tot allò relacionat amb les necessitats

tius lliures i gratuïts. Despatologització de la transsexualitat.

Ens oposem a qualsevol mena de

discriminació social o laboral dels

de 1977 que assimilà víctimes i

botxins de la dictadura. Per una nova llei de la memòria que

reconegui com a imprescripti-

bles els crims del franquisme i

elimini la seva simbologia en tot l’estat espanyol.

Apropament dels presos d’ETA

dana sobre qualsevol matèria. Pressupostos participatius

vinculants. Fi de la impunitat de polítics i empresaris corruptes.

cidir del poble d’Euskal Herria. al País Basc, política de reinser-

ció i reconeixement de totes les víctimes.

de la política: caràcter rotatiu i

10 PER UN NOU INTERNACIONALISME

no més de dos mandats, i salaris

 Solidaritat amb les revolucions

Contra la professionalització

revocable dels càrrecs, limitació a no superiors al sou mitjà dels empleats públics.

 Dret de ciutadania basat en el

veïnatge i que no discrimini ningú pel seu origen. Derogació de

la llei d’estrangeria. Tancament dels “centres d’internament

per a estrangers” (CIE) i fi de

l’assetjament institucional a les

persones immigrades. Cap espai per a la xenofòbia i el feixisme.

 Derogació de la legislació “antiterrorista”, de la Llei de partits i dissolució de l’Audiència Nacional.

 Reforma de la llei electoral,

respectant criteris de propor-

cionalitat i diversitat territorial i

nacional. Dret de vot als 16 anys.

9 PER L’OBERTURA D’UN NOU PROCÉS CONSTITUENT: DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES

consagrat per la Constitució

els nivells educatius. Anticoncep-

 Derogació de la Llei d’amnistia

referèndums d’iniciativa ciuta-

àmplia i flexible de les ILP i dels

sense límit d’edat, territori, orienEducació sexual i afectiva en tots

pobles ibèrics i d’Europa.

 Solidaritat amb el dret de de-

sanitàries públiques per a la ma-

tació sexual o model familiar.

que vol establir amb la resta de

i drets fonamentals. Regulació

 Ruptura amb el règim monàr-

ternitat i reproducció assistida

una República Catalana que pu-

quic sorgit de la transició i

de 1978. Estat laic: anul·lació

del Concordat amb el Vaticà i

supressió dels privilegis de què gaudeix la jerarquia catòlica.  Defensem l’exercici del dret

d’autodeterminació dels Països

de Nord d’Àfrica i el Pròxim

Orient. Fora el règim sirià: aturem la massacre. Ni intervenció

de l’OTAN a Líbia, ni cap altra

ingerència de l’imperialisme.

Fem costat al poble palestí: no a l’ocupació israeliana. Boicot i trencament de relacions amb l’Estat sionista. Fi immediat del bloqueig de Gaza. Amb la lluita amazigh i pel dret

d’autodeterminació del poble saharaui.

 Contra la UE, l’Europa del Capital, solidaritat amb els treballa-

dors en lluita contra els plans

d’austeritat. Suport a la classe treballadora grega contra els

dictats de la UE, l’FMI i el BCE.  Solidaritat amb els pobles en lluita d’Amèrica Llatina.

 Per la retirada de les tropes

espanyoles del Líban, Afganis-

tan i Líbia. Devolució de Ceuta i Melilla.

 Dissolució de l’OTAN i desmantellament de les bases militars americanes a l’Estat espanyol. Abolició del deute extern i

restitució del deute ecològic als països del Sud. No a la política imperialista de las multinacionals catalanes i espanyoles als països del Sud.


«

oscar Simón Número 2 per Barcelona 36 anys. Professor de FP i activista per l’educació pública. Membre d’En Lluita.

És necessari defensar els serveis públics universals i de qualitat, donat que representen una garantia de certa equitat social i són el fruit de les lluites de generacions de treballadores. Ens oposem frontalment a les retallades a l’educació , la sanitat i als serveis així com a les privatitzacions i al model de concertació de serveis, que no és res més que una privatització encoberta. Diem clarament que amb els diners per rescatar la banca es podria fins i tot millorar els serveis. Animem a tota la gent, treballadores i usuàries a participar a les mobilitzacions. No ens ha de fer por el PP, aturarem les retallades des de les barricades. El què diuen els parlaments ho poden canviar els carrers. Com Anticapitalistes defensem la dimensió col·lectiva de la societat i volem un món on el treball reproductiu i de cures sigui reconegut i socialitzat. »

«

Si els treballadors i treballadores no fan seva la lluita per cadascuna de les llibertats, d’altres ho faran per posar-les al servei dels seus interessos. I la primera d’aquestes llibertats col·lectives que com a poble ens nega l’Estat de la monarquia, és el dret a l’autodeterminació.  Per això creiem que la lluita per aquest dret ha d’anar de la mà de la lluita contra un sistema que ens empeny a la misèria. Anticapitalistes proposem l’exercici de l’autodeterminació a través d’una República Catalana que pugui decidir lliurement el vincle que vulgui tenir amb la resta de pobles de l’estat. Però això no ho aconseguirem amb reformes de l’actual Constitució, sinó només a partir d’un procés de ruptura democràtica que portin a terme units els treballadors i pobles d’arreu de l’Estat. Ser part d’aquest procés, és un dels compromisos de la nostra candidatura. »

pep riera

Número 4 per Barcelona. 70 anys. Pagès

«

La terra no ha de ser objecte d’especulació. Ha de servir per treballar-la. La constitució per llei d’un banc de terres ja no pot esperar més. Els pagesos ho venim reivindicant des de fa temps i fins ara no ens ha fet cas mai cap govern. He participat en les consultes sobiranistes en molts pobles i sempre dic el mateix: no n’hi ha prou en defensar el dret a decidir, cal acompanyar-lo d’un programa social i d’esquerres. »

MANUEL MÁRQUEZ últim de la llista per Barcelona 48 anys. Historiador i professor de secundària, fundador de Kaosenlared

«

Josep Lluís del Alcázar Número 3 per Barcelona 54 anys. Professor de secundària i sindicalista. Membre de Lluita Internacionalista.

Què és la comunicació alternativa? La contrainformació es una finestra oberta a la llibertat d’expressió on la gent comuna que res té, apart de les mans o la intel·ligència per llogar en el mercat capitalista, pot expressar lliurement opinions, desitjos, esperances, experiències i donar a conèixer les seves lluites, per una societat democràtica, lliure i solidària, sense explotació, ni de la dona, ni dels éssers humans, ni de la natura. »

Vanessa Mercadal

JORDI CREUS

laura palau

CAP DE LLISTA PER GIRONA

CAP DE LLISTA PER LLEIDA

CAP DE LLISTA PER tarragona

32 anys, treballadora social en l’àmbit de la violència vers la dona i activista feminista

27 anys. Professor de secundària

35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament

«

Lluitem per una societat on el centre no siguin els mercats, sinó les persones. Reivindiquem el dret a decidir sobre el nostre cos, i la nostra maternitat. Avortament segur, lliure i gratuït. Denunciem la patologització i l’excessiva medicalització de la vida de les dones. El capitalisme intensifica la discriminació que pateixen les dones, precaritzant encara més les condicions laborals, i traslladant el treball   de cura, no remunerat a les dones. »

«

Establir les mesures necessàries a fi que del dret a l’habitatge no se’n derivi un negoci. Que les quotes mensuals siguin proporcionals als ingressos de les persones. Exigir les responsabilitats que siguin necessàries a les entitats bancàries i a les institucions que han estat responsables dels abusos comesos en el mercat hipotecari. Paralització dels desnonaments per motius econòmics i creació d’un parc públic d’habitatge de lloguer social. Aplicació immediata de la dació en pagament.»

«

Mitjançant la Cooperació Internacional, la sensibilització social i l’Educació per al Desenvolupament es treballa en la recerca de la satisfacció per a qualsevol persona i en qualsevol lloc del món, dels Drets Humans, polítics, econòmics, socials i culturals. Però això no li importa al Govern ja que ha retallat de forma injusta el pressupost de Cooperació en un 55%. Vergonyós.»

Miquel Blanch

Mireia Palau

Carmina Malagarriga

NÚMERO 2 PER GIRONA

NÚMERO 2 PER LLEIDA

NÚMERO 2 PER TARRAGONA

53 anys. Mestre d’adults i sindicalista. Lluita Internacionalista

36 anys, educadora social en atur i activista contra l’exclusió social

47 anys, Periodista i activista ecologista

«

Diuen que no hi ha diners, però n’hi ha hagut per a rescatar els bancs, o per a fer públic el deute privat que tenien, mentre ells segueixen fent beneficis i els rics ho són més. No és que no hi ha diners, sino al servei de què estan. Cal girar la truita, nacionalitzant sota control social el sistema bancari, deixant de pagar el deute a financers i especuladors i creant un sistema impositiu que gravi més als qui més tenen. Cal posar els diners que hi ha al servei de les necessitats socials.»

«

Des d’Anticapitalistes afirmem que tenim dret, tots i totes, a una ocupació digna i a un salari digne. Els recursos que genera l’economia han d’estar al servei de les necessitats de la societat i no dels beneficis privats. Volem unes prestacions d’atur que facin possible i garanteixin la dignitat social i material dels aturats i les aturades. Avançar cap a l’establiment d’un ingrés universal garantit.»

«

L’actual model productivista i consumista és insostenible. Ha de quedar enrera la lògica del benefici privat i hem d’expropiar el sector energètic, tancar les nuclears i potenciar les energies renovables. No podem parar la crisi ecològica amb mesures superfícials, amb maquillatge verd. Cal un canvi de model. I per ferho s’ha de donar la veu al moviment ecologista i a les plataformes en defensa del territori. Aquest és el sentit d’una opció com la nostra.»


2,64 MILIONS

ingressos €/any

ATUR

DESIGUALTATS DE GÈNERE

La situació de l’atur a Catalunya és dramàtica amb una taxa d’atur del 19,43% i un total de 742.000 desocupats/ades segons l’EPA. Els i les joves són un dels col.lectius més afectats. Els joves d’entre 16 i 19 anys tenen un taxa d’atur del 61,7% i els menors de 25 anys del 40,4%. El mateix pels estrangers residents a Catalunya: la seva taxa d’atur és del 36%, és a dir, gairebé el doble de la mitjana catalana.

Malgrat que hi ha hagut una gran incorporació de dones en el mercat laboral, quasi el 80% dels contractes a jornada a temps parcial els segueixen ocupant dones. Això està molt relacionat amb el fet que segueixen sent les dones les que fan les feines domèstiques i tenen cura de les persones.

62%

CONTRACTES A TEMPS PARCIALS

79

desigualtat salarial bretxa salariaL per hora treballada

diferència en el sou anual

40

16%

artur mas

22%

36

-1.000

21

-14.000

Desnonaments a Catalunya des de l’inici de la crisi fins al 2010

€/any

€/mes

47.838

1,8 milions

49% dones

%

desnonaments

€/mes

73% joves 18-25 anys

-1.000

total atur

54.000

President de la Generalitat

estrangers

19,4

nº de treballadors/es acomiadats per EROs a Catalunya

€/any

%

%

3.000

Aquells que han provocat la crisi, els banquers, alts executius i la classe política, continuen mantenint els seus privilegis salarials. No volem pagar la seva crisi!

170.000

%

-25 anys

nº d’Expedients de Regulació d’Ocupació (EROs) a Catalunya

ELS SEUS BENEFICIS

%

16-19 anys

acomiadaments AL 2010

Isidre Fainé

President de La Caixa

de catalans/nes

treballadores

Mitjana diària de desnonaments durant el 2011

412

€/mes

21

RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

35.000 persones

-26%

FRAU FISCAL 43.710

A partir de les contínues retallades del sector públic, també li ha tocat a AENA patir un important procés de privatització:

milions d’€

60%

aturats/des sense cap ingrés

300.000

DEUTE PÚBLIC

milions d’euros

Hospital d’Igualada Retallades en sanitat

1.000

40

empleats/des

Nivells de deute públic

70

CAP de Sant Celoni

El deute públic espanyol és dels més baixos dels països de la zona euro, entorn d’un 70% del PIB. Vet aquí el cas de França (82%), Alemanya (83%), Portugal (93%), Irlanda (96%), Bèlgica (97%), Itàlia (119%) o Grècia (143%). La mitjana de la UE és del 80%.

empleats/des

78

Hospital de l’Esperança

empleats/des

Causes del deute

empreses que facturen més de 6 milions d’euros són les que més defrauden al fisc.

REDUCCIÓ de serveis

Reducció mitjana hores serveis ambulàncies

56 10h Tancaments d’urgències nocturnes

22

Ambulatoris tancats

capital

Vall d’Hebron

21%

persones en llistes d’espera

36 400 100 120 -10% Arnau de Vilanova

9,9%

treball

70.000

Can Ruti

Augment de les llistes d’espera

Reducció de llits als hospitals durant l’estiu Bellvitge

45

23

%

Sant Pau

Tributació de l’IRPF de les rendes del treball i del capital

Segons els mitjans de comunicació i els economistes convencionals el problema de l’economia catalana, espanyola, i europea, rau en el malbaratament de la despesa pública i l’increment resultant del deute públic. En canvi, les causes del deute són, en ordre d’importància:  Els rescats i les recapitalitzacions bancàries i les subvencions, desgravacions i exencions al capital.  Les prestacions degut a un atur creixent.

Acomiadaments i EROs

milions d’euros

%

% d’impostos sobre beneficis que acaben pagant de mijana les empreses

Valor d’AENA en actius

28.000

milions d’euros anuals s’evacuen caps als paradisos fiscals

6%

no tenen llar o pateixen allotjament inadequat

Tot i la falta de transparència de la Generalitat, que no proporciona dades fiables, aquí teniu algunes xifres de les retallades en sanitat, que lamentablement encara són més altes (les dades només inclouen alguns exemples de cada retallada, és impossible posar-los tots!):

Empreses que faran negoci amb AENA:

frau fiscal

€/any

36.800 catalans/es

161.262

RETALLADES EN SANITAT

dels aeroports públics

250.000

El frau suposa el 6% del PIB de 2010, import equivalent al dèficit social estimat.

o

Privatització

Evasió d’impostos de les grans empreses a l’Estat espanyol:

% del frau fiscal comès per les grans fortunes

Les dones a l’Estat espanyol cobren [com a mitjana] un 25,6% menys de salari que els homes.

La desregulació financera i les polítiques monetàries que aspiraven a estimular l’economia, no mitjançant els salaris o la inversió, sinó mitjançant el deute. En qualsevol cas, el pes del deute públic a hores d’ara en el seu conjunt és amb prou feines del 16% del total.

Aleshores, on és el problema?

Doncs en què les empreses privades estan aconseguint que els governs sanegin els seus comptes, unes empreses que gaudeixen ja d’una escassa pressió fiscal i d’importants ajuts públics, la qual cosa explica l’explosió del deute públic a costa del conjunt de la ciutadania i de les rendes del treball.

Per tant, el problema rau en les dimensions del deute privat. S’està assolint ja un pes global de gairebé un 396,1% del PIB en el total del deute, i el 84% és d’origen privat, fonamentalment d’entitats financeres i industrials privades.


«VOLEM una esquerra que sigui tan lleial amb els de baix, com ho són el PP, el PSOE i CiU amb els de dalt» Esther Vivas, 35 anys. Aturada i activista en moviments socials. Cap de llista per Barcelona @esthervivas

facebook.com/esthervivas www.esthervivas.wordpress.com

Quins objectius es planteja la candidatura “Anticapitalistes”?

agradi als que ens manen això acaba de començar i queda molt partit per jugar.

Hem hagut de superar la barrera antidemocràtica de les firmes per poder presentar-nos. No ha estat gens fàcil per a una organització que no té més recursos que les ganes i el treball de les i els seus militants. Així que podem dir que hem assolit ja un objectiu: aconseguir que un programa anticapitalista, feminista, ecologista i internacionalista sigui present en les eleccions del 20-N. El suport de milers de persones ho ha fet possible. Ara hem de ser capaços de mostrar que les nostres idees i propostes són les més radicals, però també les més raonables davant la crisi capitalista. Avui l’estrany no és ser anticapitalista, sinó no ser-ho!.

Contradient el discurs del poder, la joventut està tenint un paper fonamental en la remobilització social. ¿Això te una traducció al terreny de l’esquerra anticapitalista?

Com resumiries la situació internacional i els efectes de la irrupció del moviment de les i els indignats aquí i al món? Les lluites socials dels darrers mesos ens han permès aprendre molt a tots i a totes. S’han obert expectatives de protesta social i qüestionament del sistema amb les que no podíem ni somiar fa només mig any. Estem passant de la indignació individual a la col.lectiva i internacional. Tenim per davant encara un llarg camí perquè sorgeixin alternatives al sistema amb la força necessària per derrotar-lo, però anem pel bon camí.

Tunísia, Egipte … sembla que la revolució només apareix a on menys se l’espera ... La protesta social és sempre imprevisible. Les revolucions del nord d’Àfrica i al Pròxim Orient i les mobilitzacions a casa nostra mostren que els pobles no es dónen per vençuts. S’ha acabat la passivitat resignada. Encara que no els hi

Les llistes que presentem des d’Anticapitalistes per aquest proper 20-N són un bon exemple de joventut, renovació generacional i d’idees, encapçalades per activistes socials i no per “professionals” de la política. A la candidatura no hi ha només joves, però, sinó persones de totes les edats, des d’estudiants que han començat a mobilitzar-se recentment fins a veterans de l’antifranquisme que porten lluitant tota una vida.

Com pot contribuir l’esquerra anticapitalista a l’extensió de la rebel.lió social als centres de treball i al moviment obrer organitzat? Posant al centre de l’acció política el conflicte social entre posseïdors i desposseïts, capital i treball. Hem de trencar la cultura de la concertació social permanent i de la desmobilització i recuperar la participació des de baix als centres de treball, potenciant assemblees i espais d’autoorganització democràtica. Trobo molt important buscar aliances entre el sindicalisme combatiu i els moviments socials més innovadors.

Per a quan una vaga general des de baix? Hem de crear les condicions per aconseguir-la. Per això penso que a més d’un sindicalisme de mobilització i lluita als

DES OBEEIX

centres de treball cal organitzar també a les i als precaris, aturats i aturades i als qui treballen a l’economia submergida. Cal fer un esforç per trobar punts en comú i reforçar la lluita als barris i als centres de treball. Una vaga general no es proclama, s’organitza. Però espero que poguem tenir-ne aviat una de nova que, sens dubte, serà molt més forta que la del 29S.

La protesta s’internacionalitza. Quines iniciatives comunes Es poden impulsar A la Unió Europea contra el pacte de l’Euro i els plans d’ajustament? Hem d’organitzar-nos a escala europea. No n’hi ha prou en mobilitzar-se a cada país. El repte és aconseguir una vaga general europea que expressi tot aquest malestar i indignació que ja existeix, com es va comprovar el passat 15 d’octubre. Necessitem auditories del deute i decretar una suspensió comuna a escala de la Unió Europea del pagament del deute il.legítim. No hem de pagar el seu deute!

Les retallades i les privatitzacions no fan més que profunditzar la crisi. Quines mesures adoptaria “Anticapitalistes” per a imposar una redistribució de la riquesa? Redistribuir la riquesa és possible. Només és qüestió de voluntat política. Els que ens governen no ho fan perquè treballen a favor de les grans empreses. Hi ha moltes mesures que caldria adoptar, començant per l’augment del salari mínim a 1200 euros i per fixar un salari màxim pels alts executius, acabant amb les vergonyoses primes i altres privilegis que s’adjudiquen els consells d’adminis-

VOTA ANTICAPITALISTES

tració d’empreses i bancs. També és fonamental un repartiment equitatiu dels treballs, tant assalariats com reproductius i treballar menys per treballar totes, reduint la jornada laboral a 35 hores setmanals, i assegurar la prestació per atur de manera indefinida, perquè ningú es quedi sense cap ingrés. L’habitatge és una altra prioritat. Volem un parc públic d’habitatges de lloguer social, aturar immediatament tots els desnonaments per causes econòmiques i aplicar mesures com la dació en pagament. Cal defensar i millorar els serveis socials i per això l’Estat ha d’augmentar els impostos als rics i als que més tenen. Ells són els qui han creat aquesta crisi!

“No paguem la seva crisi”. Com Es concreta aquest eslògan? Rebutjant les polítiques neoliberals de gestió de la crisi que estan donant resultats desastrosos per a la gran majoria de la població. Les retallades socials, el desmantellament dels serveis públics, les inesgotables transferències de fons públics a empreses privades són com un tren desbocat que ens està portant a una catàstrofe social i que hem d’aturar.

I a partir del 21-N, què? Doncs continuar desobeïnt, participant en els moviments socials, i treballant per ampliar l’espai anticapitalista. Nosaltres no canviem de política en les eleccions. El nostre compromís està sempre amb les i els que lluiten contra la injustícia d’un sistema que empobreix diàriament a milers de persones i destrueix el mediambient. El nostre horitzó és promoure la construcció d’una esquerra política que sigui tan lleial amb els de baix, com ho són el PP, el PSOE i CiU amb els de dalt.

esquerra anticapitalista

enlluit a.org | luchai nterna cional ista.or g

rev olt agl oba l.ca t


EL 20N DESOBEEIX, Dóna suport a les i als Anticapitalistes