Issuu on Google+

Ivette Palau MontanyĂ  Melinda Dooly 15/2/2014 UAB 0


1


ÍNDEX

Introducció...............................................................................1 Horari...................................................................................... 2 Seqüència didàctica.................................................................. 3 Canvis realitzats al llarg de la seqüència didàctica.................... 4 Productes finals....................................................................... 5 Reflexió final............................................................................ 6

2


INTRODUCCIÓ El pràcticum IV l’he realitzat a l’escola Abat Marcet de Terrassa (Barcelona). És un centre públic que es defineix com a escola democràtica, participativa, solidària i crítica. Els alumnes del centre provenen majoritàriament de tres barris diferents de la ciutat egarenca: Torrent d’en Pere Parres, Poble Nou i Can Roca, on la majoria de població té menys de 40 anys i, per tant, la natalitat està creixent positivament. La majoria de les famílies de l’escola tenen un nivell d’estudis baix i, conseqüentment, moltes es veuen afectades per la crisi econòmica actual. Durant el pràcticum IV he estat a la classe de 5èB. El grup, que està format per dotze nens i tretze nenes, es mostra molt participatiu a l’aula. Aquest aspecte és molt positiu perquè evidencia que els alumnes no tenen por d’equivocar-se i conceben l’error com a font d’aprenentatge.

M’ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre

*Tots els vídeos que es mostren en aquesta memòria tan sols poden ser vistos des d’un enllaç directe per tal de protegir l’identitat dels alumnes.

3


HORARI La seqüència didàctica que duc a terme durant el pràcticum IV consta de vuit sessions que es realitzen al llarg de dues setmanes, del 20 de gener al 31 de gener, seguint el següent horari: DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

9:00-10:00 10:00-11:00 11:00-11:30 11:30-12:30 12:30-15:00 15:00-16:00 16:00-16:30

4


SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA La seqüència didàctica que he realitzat a l’escola es titula: “Som científics!” i pretén treballar l’àrea de medi natural. El principal objectiu és que els alumnes tinguin un rol protagonista i actiu i construeixin el seu propi aprenentatge. El següent vincle permet consultar la seqüència didàctica escrita:

Per tal de resumir les activitats i presentar la seqüència didàctica de manera visual, he creat també la presentació prezi que es mostra a continuació:

5


CANVIS REALITZATS AL LLARG DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Quantitat de continguts i d'activitats

•Quan vaig dissenyar la seqüència didàctica a principi de curs em vaig proposar treballar masses continguts per tan sols vuit sessions. Així doncs, vaig haver de reduir-los tenint en compte els objectius que volia que els alumnes assolissin en aquesta seqüència didàctica.

Fil conductor de la seqüència

•Quan vaig presentar la meva seqüència als meus companys de universitat em vaig adonar que faltava un fil conductor que lligués tots els continguts treballats. Per aquest motiu, vaig pensar que els alumnes anessin completant cada dia un póster esquema que fos un resum de tots els aspectes treballats.

El joc dels objectes

•La primera vegada que vaig començar a dissenyar la seqüència tenia clar que volia començar amb un joc per motivar els alumnes. No obstant, vaig observar un error en el joc dels objectes que havia pensat perquè els alumnes havien de tenir els ulls tancats i, per tant, hi havia algunes propietats que no podien reconèixer. Per tant, vaig reconduir el joc.

Activitat de la balança

Horari

•Des d'un principi tenia clar que volia que els alumnes experimentessin amb el pes dels objectes. No obstant, els meus companys em van fer veure que seria molt més interessant relacionar aquesta activitat amb la següent pregunta: els objectes grans sempre pesen més que els petits? Així els alumnes s'adonarien que el pes d'un cos no depèn només de la seva grandària, sinó també del seu material.

•En un primer moment, vaig dissenyar vuit sessions d'una hora cadascuna. No obstant, el dimarts dia 28 de gener va haver-hi un conflicte a l'aula i, per tant, vaig haver de realitzar mitja sessió d'una banda i lligar l'altra mitja amb la següent sessió una tarda (1h 30 min)

6


PRODUCTES FINALS En aquest apartat mostro un exemple de cadascun dels tres productes finals que els alumnes havien de realitzar: 1. Diari científic individual

2. Graella d’avaluació del treball grupal

3. Exposició final al passadís de tota la seqüència

7


REFLEXIÓ FINAL Un cop realitzada la seqüència didàctica amb els alumnes de 5èB de l’escola Abat Marcet, reflexiono sobre com ha anat, quins aspectes han estat positius i quins hauria de millorar de cara al meu futur com a docent. Per fer la meva reflexió em baso a les consignes que afavoreixen l’aprenentatge significatiu a l’aula. En primer lloc, he tingut en compte els coneixements previs dels alumnes a l’hora de preparar la unitat didàctica. En la primera sessió, els alumnes van haver de completar un KPSI en el que havien de respondre a tres preguntes sobre la matèria. En aquest primer moment tan sols els demanava que apuntessin el que sabien abans de començar a treballar. Al llarg de tota la seqüència didàctica els alumnes van anar realitzant experiments que els van ajudar a passar del seu propi model inicial al model de la ciència. Així, al final de la unitat van tornar a contestar les mateixes tres preguntes del primer dia, però aquesta vegada les respostes van ser molt més elaborades, completes i expressades amb llenguatge científic (observar un exemple en la figura 1).

Figura 1: Evolució dels coneixements d’una alumna al llarg de la seqüència En segon lloc, he promogut converses orals a l’aula. D’una banda, els alumnes han treballat al llarg de tota la seqüència en petit grup, de manera que han hagut de parlar per decidir com realitzaven l’experiment i acordar quines conclusions havien extret. D’altra banda, en els moments d’interacció amb tot el grup classe, he fet preguntes generadores perquè els

8


alumnes recordessin el que havíem treballat les sessions anteriors i ho relacionessin amb els nous coneixements descoberts. Seguidament, el treball en petit grup m’ha permès promoure l’ajuda entre iguals. He decidit quins alumnes conformaven cada grup amb l’ajuda de la tutora de l’aula, intentant que en cada grup hi haguessin diferents ritmes de treball per poder atendre a la diversitat. En general els grups de treball han funcionat de manera autònoma perquè els alumnes s’han ajudat els uns als altres, ja que eren ells els que havien de decidir, conjuntament, com realitzaven les activitats, com s’organitzaven, etc. El següent vídeo mostra el grup dels mini-Einsteins realitzant l’experiment per separar aigua i farina.

Tal i com es pot observar, els alumnes treballen de manera col·laborativa, ja que tots participen en l’experiment. Al llarg de tota la unitat didàctica he adoptat el rol de guia de l’aprenentatge dels infants, cedint als alumnes el paper actiu i protagonista. De fet, aquest ha estat un dels principals objectius de la seqüència didàctica: deixar que siguin els alumnes els qui es plantegen i resolen interrogants sobre el medi que ens envolta. Per tant, he volgut canviar el plantejament tradicional i memorístic de les classes de medi per tal d’incentivar la motivació dels alumnes i fer-los responsables del seu propi aprenentatge. Un dels àmbits que m’ha semblat més difícil ha estat atendre a la diversitat. La classe de cinquè B està formada per 25 alumnes que presenten ritmes d’aprenentatge molt diversos i, per tant, no ha estat fàcil preparar una unitat didàctica que permetés adaptar-se a tots. Per aquest motiu, he decidit que els alumnes treballessin en petits grups heterogenis i, al final de cada experiment, he dedicat un espai per deixar que els alumnes compartissin els seus

9


descobriments amb la resta per tal de guiar el seu aprenentatge, enriquir-lo i potenciar-lo al màxim. El següent vídeo mostra la presentació que fa el grup dels “crazy científics” davant la resta de companys per presentar el seu experiment i explicar com els ha anat i quines conclusions han extret

Al llarg de les sessions he fomentat un enfocament global a través del pòster-esquema (veure figura 2), que ha servit d’enllaç de tots els coneixements que hem anat aprenent. En cada sessió, he ajudat els alumnes a extrapolar tot el que anàvem treballant amb altres aspectes de la vida quotidiana. Per exemple, hem relacionat la flotació dels vaixells amb la propietat de la densitat, els canvis d’estat amb la importància d’escalfar les infusions, etc. D’aquesta manera he intentat que els alumnes establissin relacions amb els coneixements i el món que els envolta, així com també amb exemples que ells viuen diàriament.

Figura 2 10


A continuació, considero que aquesta seqüència didàctica m’ha suposat un repte personal ja que mai havia realitzat una intervenció basada en el treball en grup a través d’experiments. He comprovat que hi ha molts factors externs que influeixen en aquest tipus de metodologia. D’una banda, l’horari afecta en l’actitud dels alumnes, ja que en les primeres hores del dia es mostren molt més tranquils i concentrats, mentre que a la tarda estan més cansats i dispersos. Especialment, a les tardes vaig observar que alguns grups de treball parlaven amb un to de veu elevat. Per tant, vaig decidir que cada grup triés un encarregat de silenci. D’aquesta manera, vam poder disminuir el volum. D’altra banda, aquest tipus de metodologia també m’ha ajudat a adonar-me que cal disposar dels materials necessaris per a realitzar-la i, si més no, demanar-los prestats en un centre de recursos. A més, sempre cal reservar un espai final en el que els alumnes puguin recollir tot el material de treball. Considero que seria molt adient realitzar aquesta intervenció a final de curs perquè fa bon temps i podríem sortir al pati per fer els experiments. De cara al proper pràcticum em proposo els següents aspectes a millorar: •

Dissenyar una seqüència didàctica que permeti atendre a tota la diversitat sense haver de fer grans adaptacions personalitzades;

Seguir amb la metodologia de treball autònom, però fer un seguiment més exhaustiu en alguns moments. Per exemple, m’he adonat que els alumnes participen molt oralment a l’aula dient la seva opinió i fent reflexions molt interessants. No obstant, molts d’ells no escriuen tot el que han après en el seu diari, sinó que anoten aspectes més generals, sense aprofundir.

Un cop he finalitzat la intervenció, em sento molt satisfeta amb el treball realitzat, perquè he pogut trencar amb el treball tradicional a l’àrea de medi i he aconseguit que els alumnes estiguin molt motivats i emocionats amb la seva feina i construeixin el seu propi aprenentatge. Tot i que en un principi tenia por de si els infants, que no estan acostumats a treballar seguint aquesta metodologia, no aprenien o no se sentien còmodes, els resultats finals han estat molt positius i demostren que aquest tipus d’enfocament socioconstructivista funciona i ajuda a assolir l’èxit escolar, ja que permet treballar diferents intel·ligències. Tal i com es pot veure en la figura 3, els resultats finals individuals dels diaris científics han estat molt favorables:

11


Resultats individuals dels diaris científics Notable Bé Suficient Insuficient

Finalitzo la meva valoració esmentant que el pràcticum IV ha estat una experiència molt enriquidora, que m’ha permès prendre el rol de docent a l’aula, conèixer els alumnes i ajudarlos a aprendre. Com a síntesi de totes les idees exposades, esmento la següent cita:

“L’ensenyança que deixa empremta no és la que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor” (Hendricks Howard G.) Aquest és el camí que he volgut seguir durant la meva seqüència didàctica i que he volgut transmetre als alumnes de 5è B de l’escola Abat Marcet.

VÍDEO DE REFLEXIÓ DIÀRIA DE LES DUES SETMANES INTENSIVES A L’ESCOLA (20 de gener al 31 de gener)

12


Memòria pràcticum IV