Page 1


C

Editorial

om cada any, arriba novembre i amb ell la festivitat de Santa Cecília, data de la publicació de la revista La Lira. Ja són dotze les edicions que han vist la llum des de que l’any 2001 es va publicar el primer exemplar. Esperem seguir informant, any rere any, de l’activitat musical de la nostra societat. Seguirem treballant amb força perquè així sigue.

Entrevistarem als nous músics per conèixer les seues primeres impressions, aclarirem la situació del local d’assaig, aprendrem coneixements musicals com la percussió corporal, el so digital o la música terapèutica, entrevistarem a persones col·laboradores amb la banda com Borja Centelles pel disseny del nou logotip o Mercedes Huertas per la cessió del seu llibre “La banda de Mel”.

Aquesta és una edició especial. La Lira Borriolenca compleix 15 anys de societat musical. Per començar, la presidenta Victoria Pallarés ens farà un xicotet resum dels actes que hem preparat per al XVé aniversari. Tot seguit recordarem l’evolució de la banda durant aquests 15 anys, la seva gestació, així com l’experiència d’alguns músics. Volem mostrar els fets més significatius amb una galeria fotogràfica.

En la secció de l’escola de música recordarem les intenses activitats que la banda infantil, juvenil i els xiquets de l’escola fan durant el curs acadèmic. Per continuar, farem un repàs de tots els actes que durant l’any ha realitzat la nostra banda: passacarrers, concerts, processons, dels que cal destacar la participació al XXXV Certamen Provincial de bandes de música de Castelló. El nostre director, Josep Miquel, ens farà un anàlisi del certamen, del que vam obtindré un 2º premi.

XVé aniversari XVé aniversari.............................................................................................3 15 anys d’Unió Musical Lira Borriolenca.............................................5 El naixement d’una gran banda.........................................................13 30 anys en la banda...............................................................................14 Un any en la banda................................................................................15 Borja Centelles, autor del nou logotip............................................16 “La Banda de Mel” per Mercedes Huertas........................................17 Actualitat Arbre genealògic....................................................................................18 Entrevista als nous músics de la banda..........................................20 El meu segon debut..............................................................................24 El local d’assaig de la banda...............................................................25 Escola de música Informació de l’escola...........................................................................18 Concert de cloenda del curs escolar................................................29 Intercanvi Borriol - Benicàssim...........................................................30 Concert nadalenc en la diada solidària...........................................30 L’escola de música...................................................................................31 Borriol està musicalment actiu..........................................................31

2

Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que aquesta publicació sigue una realitat. Convidem a tots a participar en pròximes edicions. No ens agradaria concloure sense convidar a tots els socis i veïns del poble a participar activament en les activitats que hem preparat per celebrar aquest XVé aniversari. Units fem Lira!

Sumari

Unió Musical Lira Borriolenca Sant Antoni..............................................................................................32 Semana Santa.........................................................................................32 Sant Vicent...............................................................................................33 Processons de la comunió i del corpus.........................................33 Festes patronals de Sant Bartomeu i Sant Roc...........................33 Concert a l’auditori de Benlloch......................................................34 Intensa preparació del certamen....................................................35 2º premi al XXXV Certamen Provincial de bandes de música de Castelló......................................................................................................37 El meu primer certamen.....................................................................39 Concert de Sant Vicent a dates de Sant Joan..............................39 Un somni fet realitat.............................................................................40 La belleza de la música........................................................................40 XIX trobada de bandes de la Plana Alta.........................................42 Santa Cecília.............................................................................................43 Coneixements musicals La música como uso terapéutico.....................................................44 Entenem el que toquem?....................................................................45 El so digital................................................................................................46 Percussió corporal..................................................................................48 Camí al segon espai...............................................................................49 Passatemps musicals.............................................................................50

Revista La Lira | nº 11


XVé aniversari (1997-2012)

XVé aniversari - Victoria Pallarés Escrig

L

’any passat va resultar ser un any musicalment complet per a nosaltres: feina com sempre, concerts programats i un Certamen de bandes. Però res a veure amb el que aquest any ens espera.

A continuació us presentaré un per un els actes que esta temporada hem programat, una agenda especial pel compliment del 15 aniversari de la nostra societat. Per començar, el mes de novembre començarà amb la presentació de l’agenda cultural per a aquest any, concretament el dia 9; el dia abans de la festivitat de Santa Cecília farem una exhibició de marxes mores a la plaça la Font per tal de donar al passacarrer un altre aspecte; el dia després festejarem el dia de Santa Cecília com és de costum, dia en el que la banda augmenta en nombre i recollim a tots els músics nous; per últim, sense oblidar-nos dels més menuts, farem un dia de tallers infantils a la Plaça la Torre.

LA LIRA

Nadalenques en desembre juntament amb l’associació Món Obert; el mes de gener serà un mes de música de cambra, és a dir, grups reduïts d’instruments iguals o variats; carnestoltes en febrer, acte del que encara no tenim del tot clara l’orientació; en el mes de març, marxes de processó, traurem del caixó moltes de les composicions d’aquest tipus que estan fent pols a l’arxiu; en abril, durant la festivitat de Sant Vicent, farem una exposició dedicada a la història de la nostra música, i més avant, una Trobada de bandes juvenils de conservatoris, acte que es celebrarà per primera vegada en el nostre poble. Durant el mes de maig, on ja es deixa notar la caloreta, tocarem el ja tradicional concert de pasdobles taurins, encàrrec de l’Associació Cultural Taurina Cuca Manyo; en juny, conclourem tot un curs d’estudi dels nostres alumnes de l’escola de música amb una audi-

ció final; en juliol, i aprofitant totes les meravelles borriolenques que tenim, farem un concert en l’ermita de Sant Vicent; en Agost, com ja ve sent des de fa molts anys, donarem la benvinguda a les festes patronals amb el concert a la carpa de festes. El mes de setembre és un mes en el que estem encara esperant tancar una actuació fora del poble, per a què la nostra música torne a creuar fronteres; i en octubre, podreu escoltar música des de qualsevol punt del poble, i mirant amunt al Calvari, encontrareu un grup de músics de la banda fent música d’una manera molt especial. Nombrosos actes que sense la gent del poble, públic incondicional, no poden ser el mateix. Així que us convidem a tots a assistir i a participar amb tots nosaltres, i és que tot açò no s’aconseguirà si no és amb tots vosaltres de testimoni.

Edita: Unió Musical Lira Borriolenca Revisió lingüística: Àlex Tena Roca Col·labora: Conselleria d’Educació, La Caixa, Ajuntament de Borriol, associacions i comerços locals. Maquetació i disseny: Ivan Torres Pallarés Imprimeix: Grupo Zona Dipòsit legal: CS-310-2012 Junta Directiva: Victoria Pallarés, Marc Agut, Silvia Llorens, Leonor Pallarés, Dionis Tena, Vicente Ramos, Maria Rosa Fabregat, Celeste Pallarés.

Revista La Lira | nº 11

Unió Musical Lira Borriolenca

uniomusicalliraborriolenca@gmail.com La Unió Musical Lira Borriolenca estrena nou correu electrònic. Tots els socis que vulgueu rebre, a partir d’ara, les cartes i informació de la societat musical per correu electrònic feu-ho saber. Envieu-nos un correu confirmant-ho. No obstant, si no desitgeu fer ús d’aquesta ferramenta continuarem informant dels temes importants per carta. Podeu fer-nos qualsevol tipus de consulta o proposta al correu electrònic de la banda. Estem oberts a les opinions de socis i col·laboradors. Gràcies per la vostra col·laboració.

3


XVé aniversari (1997-2012)

15 anys d‘Unió Musical Lira Borriolenca - Rosaura Forcada Esteve

A

quest any estem de celebració, la Unió Musical Lira Borriolenca compleix 15 anys de Societat Musical! Sí, 15 anys ja, 15 anys amb moltíssimes experiències viscudes, i és per això que m’agradaria fer un homenatge a totes elles, fent un xicotet resum amb els moments més importants, significatius, emotius i divertits viscuts durant aquests 15 anys. La iniciativa de formar una Societat Musical, la va prendre un grup de joves músics, amb molta il·lusió i un dur treball. El camí va ser molt difícil, amb moltíssims obstacles, però amb la ajuda de Cèsar Torlá i Juan Ros, entre molts altres, que ens van deixar els estatuts i ens van informar de quin era el procediment a seguir per a crear la Societat, va arribar a ser possible. Es necessitava un grup de gent, de al menys 10 persones per a crear una societat, i partint d’ací, es va formar la primera junta directiva: Marga Ramos com a Presidenta, Vicente Carlos Balaguer com a Vicepresident, Nuria Vilarrocha com a Tresorera, Marian Valls com a Secretària i Silvia Nebot, Tere Babiloni, Vicente Bernad, Simon Griñó i Levi Rull com a vocals. Es va fer un conveni amb l’Ajuntament, sent alcalde Nadal Escrig i en aquell moment, comença l’inici de la UMLB. La societat contava, aleshores, amb 97 socis, 71 col•laboradors, 23 músics federats i 34 educands en l’escola de música. Ja teníem oficialment formada la Societat Musical, ara calia treballar amb força per dur-la endavant. A l’any vinent, l’any 1998 i gràcies a la donació de Pelegrí Portolés, vam poder estrenar la que segueix sent avui, la nostra bandera. Tant sols un any després, l’any 1999, la banda estrenava uniforme i rebia dos grans donacions: la de Teresita Montañés, que va donar la santa i l’aportació de Cecília Ramos, que va donar la peanya. Gràcies a elles podem lluir tots els anys a la nostra patrona, Santa Cecília. A l’any 2000, vam tindre un concert molt important en el qual fèiem un canvi, m’atreveix a dir que, radical. El mestre Sala, va decidir cedir la batuta al nostre actual director Josep Miquel Martinez, després de 57 anys al capdavant. El “Tio Ramon”,

4

com tots l’anomenàvem, es va acomiadar dirigint la banda de Borriol per última vegada, amb el seu propi pasdoble, “El Bohemio”. Tot seguit va tindre lloc la cessió de la batuta i el concert va continuar de la mà del mestre Josep Miquel, amb “Lanceros de la Reina”. Va ser un concert realment emotiu, que de segur ningú podrà oblidar. Ja que resultava, al menys, estrany pensar que el mestre Sala, mai tornaria a dirigir la nostra banda després de tota una vida dedicada a ella. Al 2001, la Unió musical Lira Borriolenca es preparava per a rebre la seva primera Trobada de Bandes a Borriol. Va ser una temporada de treball i nervis perquè tot isquera perfecte. I així va ser, tot un èxit! Qui no recorda a la banda entrar a la Plaça la font, plena de gom a gom, tocant “Todo Pasó”? Va ser espectacular, i amb una organització molt exitosa. La banda creixia, i a l’any següent, el 2002, la Banda de Borriol, va participar en el seu primer Certamen de Bandes, en 4ª Secció, que, encara que no fóra competitiva, va ser un pas gegant per a aquella jove banda, que mai havia participat en res semblant. Tots els que estàvem allí, recordem eixe dia amb molta alegria “La banda de Borriol a Certamen! Qui ho anava a dir?” Allà estàvem tota una tropa de novençans en la matèria, incrèduls, tocant de la millor manera que podíem i gaudint al màxim de la música. Va ser una experiència agradable per a tots i això ens va motivar per a superar-nos. Vam crear tal unió entre nosaltres, que això va portar a que, després de la dura feina, vam fer una escapada tots junts. Vam anar a passar uns dies a una casa rural a Fuentespalda. Van ser uns dies de recompensa per el treball realitzat, de festa, de rialles i de convivència, en els quals es van crear moltíssimes anècdotes que encara avui les recordem amb una gran alegria enyorança. A l’estiu estiu del 2003, va tindre lloc un dels concerts que molt poca gent podrà esborrar de la seva ment. Vam fer la estrena de l’obra dedicada al poble de Borriol, composada pel nostre director, el mestre Josep Miquel Martínez, “Entorn al Mil·liari”. Tots recordem la preparació d’eixe concert, buscant fotos dels nostres avis, i fent excursions pel terme per tal de poder acon-

Revista La Lira | nº 11


seguir fotos rememorant els temps passats a Borriol. Va ser pesat, però molt divertit i molt agraït. El concert va ser realment extraordinari, podent comptar amb la participació de les principals associacions musicals municipals del poble: La Coral Borriolenca, el Grup de Tabaleters i Dolçainers i la Confraria de Tambors. En ell es feia homenatge a una companya, a una amiga, que la UMLB sempre portarà al seu cor: Ana Llorens. Va ser un concert molt especial per a tots i significatiu en la història de la UMLB. La Unió Musical Lira Borriolenca creixia d’una manera espectacular i dos anys desprès, al 2005, s’embarcava amb un repte molt major: participar en el seu primer Certamen de Bandes Internacional a la Vall d’Aosta (Itàlia). Es va treballar molt dur per fer-ho possible. Entre altres coses, estava la dificultat dels diners, eixe viatge tenia un elevat pressupost i es va tindre la iniciativa d’obrir el “Casal del Vi” a les festes d’Agost per tal de recollir alguns dinerets i així costejar-nos part el viatge. Degut a l’èxit d’aquesta iniciativa es va repetir any rere any fins el 2010. I en setembre, la banda de Borriol feia cap a Itàlia. I quina va ser la recompensa per tot el treball? Doncs, un 1er Premi, La Menció d’Honor i Premi a la millor banda del Certamen. La alegria que vam sentir tots, és inexplicable. Vam passar uns dies meravellosos visitant Itàlia, però, el millor record d’aquell viatge va ser la rebuda tan acollidora del nostre poble al tornar. Encara se’m posen els pèls de punta recordant l’autobús entrant per el carrer Colon, una traca sonant i de sobte, la Plaça la Font tant plena de la nostra gent, que no cabia ningú mes, pancartes donant-nos l’enhorabona, donant-nos una molt calorosa benvinguda. Va ser meravellós. Crec, que no va haver ni un sol music dins de l’autobús que no va plorar de l’emoció, va ser una sensació que, jo al menys, mai podré oblidar. Tanta va ser la unió i complicitat que es va crear durant el viatge a Itàlia, que el any vinent, a l’estiu del 2006, van acordar fer un viatge completament d’oci, d’aventura, d’amics, de diversió, tots junts. Vam fer cap a Jaca, un viatge d’aventura en el que vam poder tindre la experiència de realitzar patinatge sobre gel, circuits amb quads, descens de ràftings i rutes amb caiac. Irrepetible. La Unió Musical Lira Borriolenca, seguia en augment i estàvem disposats a tot! I l’any 2007 vam donar un pas endavant participant en el Certamen Provincial de Bandes de Castelló, però aquesta vegada, a diferència de la nostra primera participació al 2001 en 4ª secció, en secció competitiva. Tal va ser la nostra sorpresa que, des de 2001, vam quasi triplicar el número de músics, així que ens vam veure obligats a saltar-nos la 3ª sec-

Revista La Lira | nº 11

ció i participar directament en 2ª. El treball va ser extremadament dur, moltes hores d’assajos, de segur que tots els musics somiàvem amb “Salomón” i “Contestania Ibérica” per les nits. Però, tot treball té la seva recompensa i vam aconseguir un merescut 1er premi. Així que podeu imaginar-vos la festa de després. I per a commemorar aquell primer certamen en que vam participar en el 2001, vam tornar a fer una escapada al mateix lloc, Fuentespalda. L’experiència del Viatge a Itàlia en el 2005, va ser tant enriquidora per a tots, que després del dur treball del Certamen Provincial de Castelló al 2007, al proper any en 2008, es va decidir tornar a fer un viatge fora d’Espanya. El destí va ser a la Selva Negra (Alemanya) on tampoc anàvem completament d’oci, ja que hi havia contractats dos concerts en terres alemanyes, això sí, sense la pressió de la competició. Vam passar unes dies visitant la Selva Negra que van ser espectaculars. I per acabar de recalcar els esdeveniments importants durant aquests 15 anys, està la participació d’aquest any 2012 al certament Provincial de Bandes de Castelló en 2ª secció en el que vam aconseguir un 2º Premi. A part, de tots aquests esdeveniments, hi ha molts més, impossibles d’enumerar tots, com venen a ser tots els concerts i actuacions que fem dins i fora del poble, les Festes de Santa Cecília, entre moltes altres. En l’actualitat la UMLB conta amb més de 400 socis, 86 col•laboradors, 71 músics federats i 60 educands a l’escola de música. Mirant arrere, podem veure que l’evolució ha sigut molt positiva. Cal agrair aquest creixement a tots els socis i col·laboradors que amb la seva ajuda ho fan possible. Moltes gràcies. Jo he pogut ser testimoni de tots aquests esdeveniments, ja que aquest any igual que la UMLB, jo també complisc els meus primers 15 anys com a membre d’ella. Gràcies a la UMLB, he viscut moments inoblidables, aventures irrepetibles, experiències úniques, festes apoteòsiques, he fet grans amistats i fins i tot he conegut al que avui en dia ja es el meu marit. I sempre li ho deure tota a aquesta meravellosa família que es la Unió Musical Lira Borriolenca! PER MOLTS ANYS MÉS FENT MÚSICA, PER MOLTS ANYS MÉS FENT BANDA!!

5


La banda. Santa Cecília de 1997.

La banda. Santa Cecília de 1998.

La banda. Santa Cecília de 1999. 6

Revista La Lira | nº 11


La banda. Santa Cecília de 2000.

Ramón Sala Fontseré cedeix la batuta a Josep M. Martínez Giménez l’any 2000.

Revista La Lira | nº 11

Trobada de bandes de música de la Plana Alta a Borriol l’any 2001.

7


La banda. Sant Antoni de 2002.

La Unió Musical Lira Borriolenca participa en 4º secció no competitiva al Certamen Provincial de bandes de música de Castelló l’any 2002.

La banda. Santa Cecília de 2003. 8

Revista La Lira | nº 11


La banda. Santa Cecília de 2004.

La Unió Musical Lira Borriolenca participa al Certamen Internacional de bandes de música Vall d’Aosta (Itàlia) l’any 2005.

La banda. Santa Cecília de 2005. Revista La Lira | nº 11

9


La banda. Sant Cecília de 2006.

La Unió Musical Lira Borriolenca participa en 2º secció al Certamen Provincial de bandes de música de Castelló l’any 2007.

La banda. Santa Cecília de 2007. 10

Revista La Lira | nº 11


Trobada d’escoles de música de la Plana Alta a Borriol l’any 2008.

La Unió Musical Lira Borriolenca actua a la Selva Negra, Alemanya, l’any 2008.

La banda. Santa Cecília de 2009. Revista La Lira | nº 11

11


La banda. Sant Cecília de 2010.

La Unió Musical Lira Borriolenca al Palau de Congresos de Peñíscola l’any 2011.

La banda amb la dama Sandra Balaguer a festes d’agost de 2011. 12

Revista La Lira | nº 11


XVé aniversari (1997-2012)

El naixement d‘una gran banda

- Nadal Florenci Escrig González

D

urant molts anys i fins a 1997 Borriol comptava amb una banda de música que podríem qualificar de “mercenària”. Ramón Sala Fontseré mantenia la flama de la formació musical reclutant instrumentistes -molts d’ells de Castelló- que es juntaven per a festes d’estiu, Sant Vicent, el Corpus i altres celebracions. L’Ajuntament els pagava les actuacions i, paral·lelament, mantenia l’escola municipal de música. Això feia impossible que es pogués acollir a les subvencions per a les escoles d’educands de les societats musicals. Conscients d’això, la candidatura oberta del PSPV-PSOE que ens vam presentar a les eleccions municipals de 1995 vam incloure en el programa un punt per a facilitar el naixement d’una societat musical que comptara amb la seua corresponent escola. Després de solucionar temes urgents, com la situació econòmica, l’aprovació de les normes subsidiàries d’urbanisme o l’acabament de la Casa de la Rapa, que encara acull l’escola de música, ens vam posar en marxa i vam intensificar els contactes amb el mateix Ramon i ,membres de la banda, curiosament totes xiques. Jo mateix em vaig reunir diverses vegades amb Marga Ramos Portolés, Nuria Vilarrocha Sos, Marian Valls Ucher o Maria Victoria Pallarés Escrig. En alguna reunió va estar també Cèsar Torlà, clarinetista i director de banda, que aleshores vivia a Masia Gaetà, al qual volíem engrescar per a fer-se càrrec de la direcció quan Ramón Sala Fontseré, ja molt major, decidira deixar-ho.

Revista La Lira | nº 11

Vam arribar a la conclusió que la millor fórmula era constituir la societat musical amb la qual l’Ajuntament firmara un conveni per una quantitat econòmica que sumara el cost de les actuacions, el manteniment de l’escola de música i una quantitat afegida. Em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de Vilafranca, que tenia un acord similar i ens van enviar el conveni que ens va servir de base per elaborar el document definitiu, que després va aprovar el Ple. La quantitat inicial acordada a aportar l’Ajuntament va ser de quatre milions de pessetes cada any. I així va nàixer la Unió Musical Lira Borriolenca, fusionant els noms de les dos societats musicals que havien hagut feia molts anys a Borriol. El bagatge d’aquests 15 anys, una vegada es va incorporar a la direcció de la banda Josep Miquel Martínez Jiménez, ja hem tingut ocasió de gaudir-lo totes les persones de Borriol i també de fora. Destacaré la participació en dos certàmens provincials de bandes de música, enguany ja amb premi, el primer premi a un concurs a Itàlia, la celebració de la trobada de bandes de la Plana Alta i l’assistència a d’altres pobles, bé a les trobades o amb intercanvis, els campaments musicals o la creació de les bandes juvenil i infantil. Ho he dit molts vegades i ho torne a repetir ara. Del meus quatre anys al front de la gestió de l’Ajuntament de Borriol, del que estic més orgullós és d’haver contribuït decisivament a la creació de la Unió Musical Lira Borriolenca. Un orgull que encara es fa més gran ara que s’incorpora la meua filla major, Maria Escrig Mateu, a la banda de música.

13


XVé aniversari (1997-2012)

30 anys en la banda - Marga Ramos Portolés

S

embla que és avui quant va anar Henri Bouché a l´escola a preguntar qui estava interessat en aprendre música. Era l’any 1981, la veritat que encara que jo ho tenia de prop , ja que el meu avi Peregrí tocava el saxo en la banda, mai se m´havia passat pel cap el ser músic. Les amigues ens vam animar entre nosaltres i vam decidir apuntar-nos.

Baixàvem a Castelló dos dies a la setmana en autobús, que va ficar l´ajuntament. La veritat que va ser una època molt bonica ja que vam formar un grup d´amics i en la que el món de la música va entrar en les nostres vides. Estudiàvem en les Escoles Pies, encara recorde el quiosc que hi havia en la plaça o la pastisseria que hi havia a “La Farola”, que quan anàvem a agafar l’autobús passàvem per allí. Com la nostra banda era xicoteta, la necessitat de que entrara gent nova era immediata, per això a l’any següent vam entrar a la banda, a les festes de Sant Vicent de 1982. La nostra actual presidenta Victoria Pallarés (clarinet), Tere Babiloni (saxòfon alt), Mari Escrig (trompeta), Marian Valls (clarinet), Gemma Pallarés (requinto), Silvia Ramos (clarinet), Antonio Mateu (clarinet), Vicenta Pérez (clarinet), Manolo Luís (trompeta), Carlos Luís (trompeta), Toni Delcampo (trompeta) Tere Salvador (saxo alt) i jo, Marga Ramos (saxòfon). Mai oblidaré el matí de Sant Vicent , en que la banda d´aquella època va vindre a replegar-nos, va ser emocionant. Cal dir que nosaltres portàvem l´instrument en la mà i només tocàvem unes poques notes, però encara se me posa la “pell de gallina” quan ho pense. El ser músic és una de les experiències més agraïdes que m´han passat en la vida. He tingut la sort de conèixer a la antiga banda i veure l’evolució de la mateixa, ja que han passat moltes coses, des de la perduda de persones molt volgudes,

14

com pot ser el meu avi Pelegrí, músic de saxo alt, en el que he compartit molts moments i que , en part, he d’agrair-li a ell i als meus pares que jo estiga ací. La perduda de gent que degut a la edat ens han deixat, especialment recordar al nostre director Ramón Sala, puc dir que hi havia molta estima, per part dels dos. De la pèrdua de Constancio, Samuel, Vicent i com no d´Ana, flautista que ens va deixar molt joveneta i que sempre serà recordada per tots nosaltres. Però com diu el fet tenim que quedar-nos en els moments feliços, recordar a la gent que no està amb nosaltres amb un somriure i pensar en tots els moments bonics que hem tingut amb ells. Si quant vam començar hem sigut sempre “les xicueles” ( així ens han anomenat durant l’existència de la banda en els primers 15 anys) ara podem dir que ja no som tan xiquetes però que ens sentim igual que fa 30 anys. Hem viscut el canvi, diuen que has ser sempre positiva i pensar en allò bo que hem tingut i tenim. Per això pense que ha valgut la pena tot el que hem passat i m´emocionen els moments viscuts durant estos anys. Cal destacar moments com: la creació de la societat, la trobada de bandes l’any 2001, la participació en les falles de València, tocant “Todo pasó” pels carrers portant el pas i sentint comentaris positius, en el Certàmens de Bandes i me faltaria paper per a escriure els moments inoblidables. Per estos i molts moments me sent orgullosa de formar part de la Unió Musical Lira Borriolenca. Estos 30 anys m´han passat volant, he viscut 15 anys en una banda i 15 anys en l´actual. Avui anem a més , en l´actualitat tenim músics de qualitat. Per últim agrair a totes les persones que han fet possible que la nostra banda estiga, dir que tot el que tenim és gràcies a l´aportació econòmica que hem rebut de l´ajuntament des de

Revista La Lira | nº 11


l´inici fins ara, a Nadal per ser el que ens va animar a federarnos i a l´equip de govern d´aquella època. Cal dir que siga la ideologia política que siga sempre ens han ajudat, gràcies per ajudar i recolzar el que som ara. A tota la gent que des de l´inici ens ha tirat sempre una mà. A la nostra família que ha estat al nostre costat sempre, als músics que han vingut a reforçar-nos en molts moments que mai oblidaré, i com no als músics que no són de Borriol però que els considere un músic més de la banda. Puc dir que em sent orgullosa de la meua

banda, que com en repetides ocasions hem dit, tots som una família , que vam començar fa 30 anys sent poquets del poble i ara, encara que hi alguns músics que no són borriolencs, els considere com si ho foren, que anem endavant, que l´escola de música té molts alumnes, que alguns d´ells ja van al conservatori, que tenim bons músics i que tindrem, i com espere continuar dient en veu alta “Quina banda té el meu poble”. Per molts anys!

Un any en la banda - Noelia Luis Alcácer i Elsa Llansola Chiva

A

quest any en la banda ha sigut una experiència inoblidable. A finals de novembre del any passat va arribar la festa dels músics, Santa Cecília, on ens reunim tots per a celebrar-ho. Va ser molt emocionant quan ens van arreplegar a la porta de les nostres cases i ja formàvem part oficialment de la Banda de Borriol. El nostre primer concert amb la banda va ser el de Peníscola, però com a integrants oficials de la banda va ser en el templet del parc Ribalta de Castelló. Aquest any també ens vam presentar al nostre primer Certamen Provincial de Bandes en la segona secció. Com era al primer certamen que anàvem, estàvem un poc nervioses, però ens vam esforçar anant als assajos generals i parcials, i ens vam sentir molt orgulloses de pujar a l’escenari completament segures de que anàvem a fer una gran actuació.

Revista La Lira | nº 11

15


XVé aniversari (1997-2012)

Borja Centelles, autor del nou logotip - Marc Agut Escrig

A

mb l’arribada del 15é aniversari de la Unió Musical Lira Borriolenca, naix la proposta de fer un canvi de la imatge de la banda. Un nou logotip per a celebrar, entre altres coses, aquests quinze anys de música, esforç i treball. L’encarregat d’aquest canvi ha sigut Borja Centelles Ventura, veí del poble des de fa pràcticament 3 anys, qui, desinteressadament, ens ha cedit part del seu temps per fer-ho realitat. En agraïment hem pensat fer-li unes preguntes i d’aquesta manera reconèixer ací, a la nostra revista, el seu treball. Borja, perquè i quan comences a interessar-te pel disseny gràfic? Sempre m’ha agradat el món del disseny, sobretot les arts gràfiques. Ara fa aproximadament tres anys, degut a certes circumstàncies, que m’encarregue del disseny de la imatge de la FAB. Açò va fer que el meu interès pel disseny gràfic augmentara, i em motivara per aprendre cada vegada més i créixer personalment dins d’aquest món. Has cursat estudis relacionats amb el disseny o la teva formació ha sigut autodidàctica? Bé, vaig fer un grau superior d’interiorisme a Castelló. La veritat és que no està molt relacionat amb el disseny gràfic però en certa mesura em va animar a descobrir el grafisme.

16

Creus que és important tindre una bona imatge? Perquè? Sí, per suposat. Les primeres impressions són importants, el tindre una bona imatge convida a fer-se una, també, bona idea del que es vol representar. Respecte al nou logotip de la banda, he intentat que el nom concorde amb la imatge. Per una banda, si en el nom del que es vol representar apareix “La Lira…” , utilitzar aquesta icona tant representativa, en part, del món de la música és un bon recurs per a la composició de la imatge. D’altra banda, he considerat bona idea la presència en la imatge d’un instrument, al meu parèixer, important com és la tuba que en tantes ocasions és la base d’una formació musical com per exemple la banda d’un poble. T’has dedicat o t’agradaria dedicar-te professionalment al disseny gràfic? No m’he dedicat mai però la veritat és que m’encantaria. Si es presentara l’oportunitat no dubtaria en fer-ho. Quina és la teva professió? Actualment treballe de barber, m’agrada molt i és una professió creativa.

Revista La Lira | nº 11


XVé aniversari (1997-2012)

“La Banda de Mel” per Mercedes Huertas - Sandra Balaguer Galán

L

a Junta de la UMLB ha decidit estrenar en el mes de novembre, coincidint amb la festa de Santa Cecilia, La Banda de Mel de Mercedes Huertas, aprofitant el XVé aniversari de la Unió Musical Lira Borriolenca i la celebració de la festivitat de la patrona de la música.

La idea d’escriure un conte infantil de caire musical va néixer arran de la falta de subvencions econòmiques cap a l’escola de música, que amenaçava en suspendre la docència i continuïtat de l’escola de música del nostre poble.

Així és com va néixer la idea de cedir la primera edició en llengua valenciana de La Banda de Mel, de manera que els beneficis obtinguts a partir de la seva venda seran destinats a l’escola de música. Animem a tots a que compren el llibre i que visquen una història solidària, divertida i musical.

Mercedes Huertas és una escriptora autodidacta valenciana que crea històries en les que intenta fomentar els valors entre els més petits, tenint com a escenari el món marítim. Guanyadora de diversos concursos literaris infantils, tals com Primer premi de l’associació WAEC amb “Toño y la Sirena” i finalista amb el conte “Sofía y el Delfín”. Creadora de la col·lecció Ones d’aigua, que ja conta amb 5 contes: “Els desitjos”, “El raig del Sol”, “L’aventura de Kelo, amb Sandra i Guix”, “La Banda de Mel” i “l’Excursió de Pico Pico”. Fa més de 40 anys que Mercedes va arribar per primera vegada a Borriol i avui, dos de les seves nétes la vinculen a la història d’aquest poble. Així doncs, en el moment en que s’assabentà dels problemes econòmics pels quals passa l’associació musical no va dubtar en posar el seu granet d’arena i va decidir escriure un llibre ambientat en la música i en el poble de Borriol, seguint el curs de les històries dels seus personatges de la col·lecció Ones d’aigua.

Revista La Lira | nº 11

17


- Inés Balaguer Pallarés Maria Escrig Bernad Miguel Herrasti Amer

18

Revista La Lira | nº 11


Revista La Lira | nยบ 11

19


Actualitat

Entrevista als nous músics de la banda

- Carmen Moles Valls

A

quest any la Unió Musical Lira Borriolenca es veurà incrementada amb vuit nous músics que, després de preparar-se amb molta il·lusió, entraran a formar-ne part. Són: Andrea Esteve, Andoni Sáez, Enrique Miravet, Mar Babiloni, Marc Andrés , Maria Escrig, Silvia Moles i finalment, Teresa Rambla. A tots els desitgem que els vaja molt bé com a músics de la nostra banda.

20

Revista La Lira | nº 11


1. Porteu molt de temps preparant-vos per formar part de la banda? 2. Quin és el vostre objectiu dins de la banda? 3. Entra en els vostres plans convertir la vostra afició musical en la vostra professió? 4. Us trobeu a gust als assajos i als concerts? 5. Us sentiu al·ludits /des quan escolteu a la gent del poble parlar de la banda? 6. Digueu una cosa positiva de la banda i una que canviaríeu? 7. Per quin motiu us vau decantar per l’instrument que actualment toqueu? 8. A quina edat va començar el vostre interès per la música? Era el vostre objectiu, en aquell moment, formar part de la banda? 9- Quins altres tipus de música t’agraden a més de la música de banda?

Marc Andrés Montanyés Trompeta

1. Sí, des dels dotze anys que estic a l’escola de música, el meu somni era estar a la banda. 2. Intentar tocar el millor possible, per a què la banda sone bé. 3. A mi, m’agradaria estudiar al conservatori i arribar el més lluny possible amb la música. 4. Sí, hi ha un bon ambient al nostre voltant, i m’han ajudat a tot el que m’ha fet falta. També és un bon lloc per a exigir-me tocar el millor possible. 5. Sí, perquè encara que jo no hi estiguera formant part de la banda, jo m’interessava per ella i, a més, com estava en la banda juvenil, em sentia que formava part de la gran família dels músics. 6. Una positiva és que puc gaudir més de la música quan sent a la banda tocar bé. Una cosa negativa és el local. 7. Vaig arribar el dia que repartien els instruments, era el segon en elegir i em van dir que hi havia una trompeta nova i em va fer il·lusió. Ara reflexione sobre eixa elecció i estic molt content després de totes les eixides que m’ha donat. 8. Jo vaig començar als 11 anys amb l’esperança de, algun dia , poder formar part de la banda. 9. Jo escolte reggae, jazz i ska-punk, ja que són els estils musicals en els quals el meu instrument influeix molt. A més, toque el teclat en un grup de ska-punk, anomenat Skandinat.

Andrea Esteve Santamaria Trompeta

1. Sí, porte uns onze anys. 2. El meu objectiu és aprendre més i gaudir de la música. 3. De moment, no. Seguirà sent una afició. 4. Molt. 5. Algunes vegades, casi sempre. 6. M’agrada tot, però canviaria les hores d’assaig: un poquet més prompte. 7. Perquè m’agradava molt. 8. Des de, més o menys, els tres anys. 9. Tots, excepte l’òpera.

Revista La Lira | nº 11

21


Enrique Miravet Vilarrocha Bombardí

1. Sí, sempre m’ha fet molta il·lusió entrar a la banda, i he intentat, des de fa uns anys, preparar-me el millor possible. 2. El meu objectiu és, poder aprendre tot el que m’ensenyen i millorar cada dia practicant. 3. Des de molt xicotet m’ha interessat el món de la música, i sí que m’agradaria algun dia viure d’ella encara que això és prou complicat, però no impossible d’aconseguir. 4. Em trobe com un més, com si no fóra nou, ja que és un ambient molt familiar el que hi ha a la banda. Es nota la germanor i l’ajuda entre els músics. 5. Per descomptat. 6. Hi ha tantes coses positives que no sabria elegir, són una germandat, tots preparats per ajudar, són grans músics. L’únic que canviaria és el espai limitat que tenim per assajar. 7. Des de xicotet sempre m’han agradat tots els instrument grans, com el bombardí. En un principi, no estava molt segur i no sabia quin triar, però sols veure’l em va encantar. 8. Vaig començar estudiant música als 6 anys, ja ben de menut ma mare em va apuntar perquè a ella li agradava però, poc a poc, em va anar agradant a mi. 9. M’agrada tot tipus de música que siga agradable per a l’oïda, exceptuant tot allò de la música moderna que siga “xumbaxumba”.

Andoni Sáez Mayo Bombardí

1. Sí, des que em van donar l’instrument, farà ara uns 6 anys. 2. Fer-ho tot el mes bé possible. 3. Sí, ara jo no estic en la banda sense raó, ara vaig a ser un membre més de la banda de Borriol i és tot un orgull. 4. A gust no, millor, i a més a més, m’ho passe d’allò més bé. 5. Home, un poc. Tots parlen molt bé de la banda, i ara forme part d’ella, així que sí. 6. Una cosa positiva és els membres, ja que són tots molt bons. Una cosa negativa és el local d’assaig perquè és molt menut i no té les instal·lacions que els músics volem. 7. Va ser en un concert de San Vicent farà uns 10 anys, on em vaig fixar que darrere de tots estaven els bombardins fent el contrapunt d’un pasdoble, em va agradar eixa forma de sonar, i per això vaig triar el bombardí. 8. Rondant els 5 anys. En eixos anys tots els xiquets que els agrada la música somnien en estar a la banda, i jo vaig ser un d’ells. 9. La música d’orquestra, el rock tecno.. un poc de tot. Cançó que m’agrada, cançó que escolte.

Maria Escrig Mateu Clarinet

1. Sí, porte preparant-me 8 anys des de que vaig començar a tocar l’instrument. 2. Intentar aprendre a tocar el millor que puga, i que m’ensenyen moltes coses. 3. A mi m’agrada molt la banda, però, de moment, només per afició. 4. Molt a gust. En els assajos t’ajuden molt i en els concerts disfrute molt de la música i és com si estiguera rodejada de música. 5. Sí, perquè sempre em sent com si fóra de la família del músics ja que tocava en la banda juvenil i em preocupava per ella. 6. Una positiva és que m’agrada l’ambient i la gent que hi ha. Una negativa és el local, i si fóra per mi, el canviaria. 7. Jo vaig agafar el clarinet, perquè des de que vaig començar a fer música m’agradava com sonava. 8. Vaig començar als 5 anys a estudiar música, i sí, entrar a la banda sempre ha sigut el meu somni. 9. A mi, m’agraden molts tipus de música, els que més, els que escolten els joves de hui en dia, però escolte tot tipus de música. 22

Revista La Lira | nº 11


Teresa Rambla Saura Clarinet

1. Quan tenia 12 anys vaig entrar a formar part de la banda de música de Vilanova d’Alcolea. Encara que ara fa tres anys que no tocava, considere que estic preparada per a formar part de la banda de Borriol, que per cert, quan era director En Ramon Sala, vaig acompanyar a la banda en dos actuacions, juntament amb el meu germà Ivan. 2. Ser un bon músic, i així poder representar al poble de Borriol com es mereix a qualsevol lloc. 3. No. 4. Puc dir que els assajos se’m passen rapidíssims, i això es senyal de que estic molt a gust, sobretot entre les meues companyes clarinetistes. Respecte als concerts encara no puc opinar, però segur que estaré de la mateixa manera. 5. Sí, em sent orgullosa quan es parla bé de la banda i molt trista quan sent opinions no tan bones. 6. La banda sempre la tinc considerada com una gran família, respecte a allò que em preguntes, encara no puc opinar, ja que he començat fa poquet a anar als assajos. 7. Realment no hi ha motiu. Com tenia dotze anys, com us he indicat abans, simplement em van dir: tu tocaràs el clarinet, així que no vaig elegir res. De totes formes no estic gens penedida, ni he pensat mai en poder tocar un altre instrument. 8 . El meu interès per la música ha sigut des de sempre, quan tenia huit anys tocava el llaüt, i vaig formar part de la rondalla del meu poble. Quan es va desfer, al poc temps es va formar la banda de música, per tant puc dir que des de sempre he estat rodejada de música. I és clar que el objectiu final era formar part de la banda. 9. En realitat, m’agrada tota, perquè la música és tan infinita, que tens un tipus de música per a triar en cada moment de la vida, per a quan estem contents, trists o de festa.

Mar Babiloni Rambla Clarinet

1. Porte en la música des de ben menudeta, més o menys 9 anys. 2. Poder arribar a ser bon músic, i poder arribar a fer moltes actuacions. 3. No és el meu pensament ara que la música siga la meva professió. 4. Em trobe molt a gust. Hi ha un ambient sempre molt bo i passes una bona estona. Respecte als concerts, estan molt bé! 5. Sentir-se al·ludida crec que és el més normal ja que sóc part de la banda. 6. Una cosa positiva és l’esforç per part de tots, la qual cosa ens fa ser una bona banda. No hi ha res negatiu. 7. Jo em vaig decantar pel clarinet perquè des de sempre m’havia agradat. 8. Sempre he tingut interès per la música. Vaig començar pels 5 anys i sempre he tingut interès per entrar a la banda. 9. Tot tipus de música, una més i altra menys, però crec que cal escoltar tot tipus de música, de tant en tant.

Sílvia Moles Valls Clarinet

1. Sí, des de que hi vaig entrar a l’escola de música, he somniat en entrar a la banda, i d’això farà uns 10 anys. 2. Tocar el clarinet el millor que puga i aconseguir divertir-me tocant a la banda. 3. No, m’agrada tocar el clarinet i formar part de la banda, però sols com afició. 4. Sí, moltíssim encara que en els primers assajos em podia la vergonya. 5. Sí, ja que fins ara formava part de la banda juvenil i sempre m’ha interessat l’opinió sobre la banda. 6. La cosa positiva és que tots contribueixen a que els assajos siguen divertits. La negativa el fred a l’hivern i l’horari d’assajos. 7. De xicoteta veia que el meu germà tocava el clarinet i m’agradava com sonava. Quan vaig tenir que triar instrument em vaig decidir per ell. 8. Doncs als 6 o 7 anys vaig començar a anar a l’escola de música, i si, el meu objectiu sempre ha sigut entrar a la banda.. 9. El rock clàssic i el pop són els meus estils de música preferits, però de tant en tant, també escolte cançons d’altres tipus. Revista La Lira | nº 11

23


Actualitat

El meu segon debut

- Sílvia Llorens Nebot

R

ecorde com si fóra ara una reunió innocent amb representants de l’associació Cuca Manyo, Vicky i jo. Parlant de com seria el concert de pasdobles taurins d’aquest agost, vaig tindre la magnífica idea de dir que estudiava cant. Però no vaig pensar en cap moment que se’ls ocorreria demanar-me cantar un pasdoble, ja que és una modalitat que no s’estudia en el conservatori i que, per tant, no se m’havia passat pel cap cantar-lo.

Per tal de fer alguna cosa diferent al concert, em van plantejar entre tots preparar-me’n un (lliure elecció) i cantar-lo juntament amb la banda el dia del concert. Encara quedaven uns mesos i jo, sincerament, em moria per cantar amb els meus companys, així que em vaig “tirar al ruedo” i vaig dir que sí. Ara em ve al cap la cara que va fer ma mare quan li ho vaig dir en arribar a casa, eixa cara de “ja t’has embolicat” que tenia va suposar no haver de contar pràcticament res, ja ho havia endevinat! I clar, amb eixa emoció que jo tenia, ens vam posar a buscar pasdobles “cantaorets” per Internet, i d’entre tots ells, vaig triar “Suspiros de España”, pasdoble conegudíssim. Cal nomenar que jo em decantava per “Viva el pasodoble” però diversos familiars van coincidir en que podia passar el cas que em compararen amb Rocío Jurado i que, per suposat, anava a eixir perdent. Així que res, decididament, Suspiros! Mesos després, i ja havent escoltat i cantat la lletra un milió de vegades en casa, en el cotxe i en la dutxa, va arribar el moment de provar-la amb la resta de la banda. Va ser un poc desastrós, ja que no em sentia gens i els músics havien de modificar el seu paper. Clar, això passa quan ets soprano i el teu registre és agut, però et busques més feina de la que ja tens i t’embarques en un pasdoble de, majoritàriament, notes greus. És a dir, que la meua veu perdia potència.

24

Gràcies a la gent meravellosa que em rodeja en la junta directiva, el dia del concert vaig poder cantar amb micròfon, no sense abans provar-ho, clar. Eixa vesprada tot estava a punt: jo sabia quin vestit m’anava a posar (que no destacara d’entre els músics que anaven de negre, però amb un detall de color per fer-ho més alegre), el mantó de manila de Canàries que una tia m’havia regalat, la melena al costat i un clavell blanc preparat. Però el més important estava encara pendent: el micròfon. Jo estava al·lucinada, perquè mai m’havia posat un micròfin d’orella, i pareixia una presentadora de notícies! Així que, allí damunt l’escenari, amb la banda a punt, comencen les primeres notes i ahí que vaig. Deixe anar el meu primer “quiso Dios, con su poder” i quina tranquil·litat al veure que tot sonava perfecte! Ara sí, ja estava tot apunt per a la nit. Arribada l’hora, i sense estar excessivament nerviosa, tocava el clarinet a la meua cadira de sempre, fins que va arribar el moment esperat, hores i hores d’estudi per a què? Tenia molt clar que no m’anava a posar nerviosa, que anava a gaudir el pasdoble, i així va ser. Fins l’últim “suspiro” de la cançó vaig estar com en una bombolla juntament amb tota l’harmonia que aconseguien els meus companys instrumentistes. Cantar va ser meravellós, però veure a tot el públic alçant-se de la cadira aplaudint va ser emocionant i irrepetible. No em queda més que agrair de tot cor l’oportunitat brindada per part de l’associació taurina, que tot i sabent que només feia dos anys que estudiava cant, van confiar en que trauria el millor de mi; a tot el públic incondicional que aquell dia van aplaudir fins fer-se les mans roges i que, encara hui, m’animen al veure’m pel carrer; i a la meua banda, que amb molt de respecte i molta delicadesa em van acompanyar en un dels moments més importants de la meua vida de músic.

Revista La Lira | nº 11


Actualitat

El local d‘assaig de la banda

- Sílvia Llorens Nebot

É

s difícil escriure aquest article sense que cap expressió ni cap frase pareguen un poc polèmiques, no obstant, la intenció no és ni molt menys la de criticar res, sinó contar els fets tal i com van ocórrer.

L’any passat, al voltant d’aquestes dates, els músics vam despertar una petició que ja feia temps havíem presentat a l’Ajuntament, propietari del local on assagem. Era una petició per la realització d’un estudi que determinara que el local on assagem no acomplia les mesures de seguretat que hauria de tenir. En el moment de no obtenir resposta, la banda juntament amb els seus socis, va redactar una instància que ja va tenir més efecte.

Revista La Lira | nº 11

Prompte vam obtenir un paper que deia que havíem de desallotjar el local per no ser apte per a l’ús que se li destinava, i nosaltres vam obeir ràpidament. Quin va ser el problema aleshores? Que no disposàvem de cap altre espai per assajar, tampoc podíem pagar arrendament ningun, perquè també portaven molt de retard en els pagaments de la subvenció. Va ser una llarga acumulació de situacions a la que es va sumar la del Certamen, i és que aquell any la banda ja s’havia inscrit en el Certamen Provincial de Bandes de Castelló. Què passava aleshores? Que no podíem perdre ni un assaig, així que ens vam posar a buscar locals on, gratuïtament, poguérem assajar. No va eixir res millor que “el descampat de Panera”, un lloc on prop podíem guardar instruments, cadires i faristols, un lloc privat on ningú ens poguera de-

nunciar i l’assaig un diumenge a les 12 del migdia per a no molestar. Va ser una decisió que va atraure ràpidament a la premsa, a la qual vam contar els fets tal i com van ocórrer. Tot allò va tenir efecte, perquè en qüestió de dies ja vam tindre resposta de l’Ajuntament, que ens cedia un local mentre feia obres al nostre antic. Vam arribar a l’acord de descomptar els diners que costava l’obra de tots els diners que ens devien d’aquell any. Així que hui allí estem, un any després, a punt d’estrenar altra vegada el local antic, això sí, amb unes escales alicatades, una entrada que serveix de solució en cas d’emergència, unes parets més aïllants i uns finestrals enormes pels que podríem eixir en cas d’incendi dalt.

25


Escola de música

Informació de l‘escola - Dionís Tena Pallarés ASIGNATURA Jardí musical (+ 5 anys) Iniciació musical Preparatori 1º Llenguatge musical 1º Llenguatge musical 2º Llenguatge musical 3º Llenguatge musical 4º Llenguatge musical Preparació L.O.E Conjunt instrumental (Banda infantil i juvenil) Trompeta Trompa Trombó Tuba Bombardí Flauta Oboè Fagot Clarinet Saxòfon Violí Violoncel Guitarra Piano

PROFESSOR Dionís Tena Pallarés

Marga Ramos Portolés Marc Agut Escrig José Manuel Pérez Queralt Pepe Sevilla Rosario David Martínez Giménez Marc Agut Escrig José Manuel Pérez Queralt Pepe Sevilla Rosario David Martínez Giménez Iris Vicente Pardo Francisco Gutierrez Ruiz Javier Vargas Ruiz Sílvia Llorens Nebot Marga Ramos Portolés David Ros Bouché Juan Antonio Ros Navarro Antonio Gálvez Luque Núria Pesudo Cots

Calendari escolar: Inici del curs: 1 d’octubre de 2012. Finalització del curs: 22 de Juny de 2013. Vacances de nadal: del 22 de desembre de 2012 al 6 de gener de 2013. Seran festius durant el curs escolar els dies següents: 9 i 12 d’octubre, 6 i 8 de desembre, 4 de març, 19 de març i 1 de maig. Festes locals: 14 de gener, dilluns de Sant Antoni i el 8 de abril, dilluns de Sant Vicent. Període d’examens finals: del 10 al 15 de juny.

26

Revista La Lira | nº 11


Revista La Lira | nยบ 11

27


28

Revista La Lira | nยบ 11


Escola de música

Concert de cloenda del curs escolar

- Ivan Torres Pallarés

E

ls alumnes de l’escola de música van participar en una audició per concloure el curs. Com tots els anys, es va realitzar al mes de juny. Abans de començar les vacances d’estiu era temps de demostrar tots els coneixements adquirits durant el curs, i quina millor manera que interpretant una peça davant familiars, amics i veïns. La plaça de la Torre es va omplir per escoltar als xiquets de l’escola de música, que esperàvem nerviosos pujar a l’escenari.

L’acte va començar amb la participació dels alumnes d’instrument. Els alumnes de violí, saxòfon, fagot, clarinet, trompeta, entre altres, van interpretar diferents peces que havien estat prepararan amb els seus professors. A continuació, va actuar la banda infantil i juvenil, baix la batuta de David Martínez. Per finalitzar, es van unir els xiquets més menuts de l’escola per cantar divertides cançons. L’escola de música està més activa que mai, actes com aquest ho demostren. Cada any hi ha més xiquets i xiquetes interessats en aprendre música. Músics en formació que en un futur nodriran de cultura al poble de Borriol.

Revista La Lira | nº 11

29


Escola de música

Intercanvi Borriol- Benicàssim - Oscar Torres Pallarés

C

om tots els anys, la banda juvenil participem en el programa de concerts d’intercanvis musicals. Aquest any ha sigut, concretament, la novena edició i hem tingut el plaer de participar en l’intercanvi amb la banda juvenil de la Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim.

Finalment, només dir que la banda juvenil de la Unió Musical Lira Borriolenca continuem treballant any rere any, per a agafar cada vegada més nivell i fer que gaudiu escoltant-nos.

El primer concert va ser en Benicàssim. Que millor que veure i gaudir d’un concert de bandes juvenils a la vora del mar. En primer torn, vam tocar nosaltres ja que érem els visitants, i vam interpretar el pasdoble Recordando a Gaona i les obres King Arthur, Free World Fantasy i March of the Androids. En acabar, va tocar la banda juvenil de Benicàssim que ens va mostrar el pasdoble José Ángel Guirao i les obres Queen’s Park Melody, The Beatles in Concert i Abba Gold. Per tancar l’intercanvi, ens vam veure ací, a Borriol, a la plaça de la Torre. El repertori tocat per les bandes va ser el mateix, ja que només hi havia dos setmanes de diferencia entre un concert i l’altre.

Concert nadalenc en la diada solidària

- Junta Directiva de Món Obert

D

es de fa anys, la banda juvenil celebra el concert de Nadal i aquest any el va fer coincidir amb la “Diada solidària”, el dia 17 de desembre de 2011. La Banda Juvenil va interpretar:

- Nadales: Arre Borriquito, Campana sobre campana. - La Marcha de los Androides - Pasdoble “Recordando a Gaona”

L’associació Món Obert, que organitza aquesta diada, va tindre el plaer de contar amb la participació de la banda juvenil per segon any consecutiu. La Junta directiva de l’associació Món Obert vol agrair a tots els membres de la Junta Directiva de

30

Lira Borriolenca, per l’entrega, col·laboració i esforç de manera desinteressada en la realització del Concert Nadalenc per la Banda Juvenil, donat exemple de solidaritat i sensibilitat. Moltes gràcies a la Junta Directiva per fer coincidir aquest acte, músics de la banda i a David Martínez Giménez, el director de la mateixa pel seu esforç i sacrifici, per la seua il·lusió i confiança en el projecte de la Banda i des d’ací vos desitgem que mai deixeu de ser músics i que allà on aneu porteu el nom del nostre poble el millor possible. Gràcies a tots vosaltres la gent va gaudir de la vostra interpretació. Seguiu així i endavant.

Revista La Lira | nº 11


Escola de música

L‘escola de música

- Marc Andrés Montanyés

L

’escola de música de la UMLB està localitzada en el carrer la Rapa. És una casa vella on hi ha tres plantes.

En la primera planta,que està a peu pla, està el bany i una aula petita .En ella sols fan classe els instruments. En la segona planta hi ha una altra aula, on trobem un piano per a poder fer els dictats en les classe de llenguatge musical i per a donar classe de piano. La paret esta plena de treballs fets en l’escola de música pels xiquets que cursen segon d’elemental. Eixe treball està molt bé perquè t’informa i et fa saber mes coses sobre el teu instrument i quan et fas més gran veus el teu treball penjat en la paret i et fa recordar eixos temps. A dalt, trobem una planta igual que la segona.

Fins l’any passat, l’instrument es donava en segon i això descol·locava un poc els cursos, ja que quan acabaves llenguatge musical encara et quedava un any d’instrument, però ja s’ha rectificat. Aquest i altres progressos es van fent dia a dia gràcies a la gent que esta ahí ajudant a que l’escola seguisca avant.

En l’escola de música es fan classes des de jardí musical fins a preparació per al conservatori. Allà, la gent que va és d’una mitjana d’edat baixa. Això es bo perquè si als xiquets els agrada la música des de xicotets tenen mes afició a la música i a més, fa més jove a la banda.

Borriol està musicalment actiu

B

- Ivan Torres Pallarés

orriol està molt viu musicalment en l’actualitat. I açò és, en gran part, gràcies a l’escola de música de la Unió Musical Lira Borriolenca. Aquest centre de formació musical enriqueix culturalment al poble de Borriol creant nous músics. Pensem que sense aquesta escola, molts dels qui hui formen grups de música no s’hagueren iniciat en el sector. Aquesta “fàbrica de músics” s’encarrega de nodrir principalment la banda de música local. La major part dels seus alumnes acaben formant part de la Unió Musical Lira Borriolenca, societat musical que aquest any compleix 15 anys. Però l’escola de música va més enllà de nodrir la banda de Borriol. L’escola forma músics en el seu sentit més ampli. Podem observar com en els últims 10 anys han proliferat un gran ventall de grups musicals a la nostra localitat. Els coneixements musicals impartits per l’escola han donat el suport per a la creació de tot tipus d’agrupacions musicals: grups de rock, flamenc, ska o reggae, aixina com xarangues, grups de tambors, batucades, orquestres, etc. L’increment d’alumnes ha arribat fins una xifra de 60.

Revista La Lira | nº 11

Els que estimem la música esperem que l’escola continue formant nous músics i donant la possibilitat de creació de nous grups musicals, siga quin siga el seu estil.

31


Unió Musical Lira Borriolenca

Sant Antoni

- Teresa Balaguer Pallarés i Belén Ahís Balaguer

E

l 14 i 15 de gener es va celebrar la festivitat de Sant Antoni, i com tots els anys la banda va participar en els actes.

El dissabte per la vesprada, la banda acompanya a la Confraria de Sant Antoni en “l’entrà del carro” pel carrer Sant Vicent. Els músics esperem l’arribada del carro davant de les escoles, i des d’ací, a ritme de pasdobles, arriba l’últim viatge de llenya a la Plaça del Pou. A continuació, tots ens preparem per a la benedicció de les primes; al finalitzar l’acte es reparteixen les tradicionals primes i pastissos, moscatell i les cintetes, que els músics, sent diferents, ho recollim acompanyats també dels nostres animalets (els instruments).

Ja arriba la nit i el poble es plena de gent per veure l’encesa de la foguera. Ací, les cavalleries i membres de la confraria ballen pel ritme marcat per la nostra banda. És possiblement, un dels actes on és més difícil desfilar, ja que la multitud de gent que es concentra pels carrers dificulten el nostre pas. El diumenge per la vesprada, es celebra la processó en honor al sant. Arribat el moment, els músics ens preparem per acompanyar al sant i a la confraria en l’acte més seriós de la festa. Nosaltres, Belén i Teresa, com a músics i “santantonieres”, pensem que la banda juga un paper important en aquesta festivitat, ja que sense música res seria el mateix. La banda acompanya la festa amb la música que pertoca en cada moment, i això fa que la festa de Sant Antoni siga “completa”.

Semana Santa

C

om cada any la banda de música participa en els actes de Setmana Santa. El Divendres Sant desfila en la processó del Sant Soterrar. Les peces interpretades son Mater Mea, marxa lenta de Ricardo Dorado i Vera Creu, del nostre director Josep M. Martínez. El Diumenge de Resurrecció en la processó de l’Encontre amb la marxa lenta Santos Lugares, de Ricardo Dorado. Alguns músics, encara que no representant a la UMLB, van actuar en la representació teatral que l’associació Nueva Jerusalén fa de la passió i mort de Jesús, el Dijous Sant.

32

Revista La Lira | nº 11


Unió Musical Lira Borriolenca

Sant Vicent

E

n el mes d’abril, la Lira Borriolenca participa en les festes de Sant Vicent junt amb els clàssics Pepe i Pasqualet (tabal i dolçaina). El dilluns i de bon matí, una diana pels carrers desperta als veïns del poble. Tot seguit a les 9 del matí comença la processó cap a l’ermita amb la marxa San Vicente, del mestre Sala . En arribar, la banda interpreta un pasdoble. Una vegada celebrada la cerimònia religiosa i feta la popular volteta per les “paradetes” la processó torna cap a l’església de Sant Bartomeu. Per la vesprada es realitza un concert en la Plaça La Torre, acte que es va ajornant de dia en els últims anys degut a problemes meteorològics.

Processons de la comunió i del corpus

E

n el mes de maig i juny amb la celebració de la primera comunió de molts xiquets del poble, la banda els acompanya en la processó que es fa al acabar la cerimònia religiosa. Setmanes després, junt amb les confraries locals, es realitza la processó del Corpus.

Festes Patronals de Sant Bartomeu i Sant Roc

L

a banda està activa en les festes patronals de Sant Bartomeu i Sant Roc que es celebren en el mes d’agost. Els principals actes en els que participa són el concert de festes, les processons religioses d’aquests dos sants i amenitzant les vesprades de vaques i bous que es realitzen a la plaça de La Font. S’interpreten marxes lentes a les processons i pasdobles en els passacarrers i vesprades de bous.

Revista La Lira | nº 11

33


Unió Musical Lira Borriolenca

Concert a l‘auditori de Benlloch

- Sílvia Llorens Nebot

C

om ja és tradició en la nostra banda, després de mesos assajant per debutar en el Certamen Provincial de Bandes de Castelló, entrenem la posada en escena en diferents llocs. Aquesta vegada, els nostres amics i veïns del poble de Benlloch ens van cedir molt amablement el seu auditori municipal.

Decidir i organitzar actes com aquest no és res de l’altre món. Jo mateixa, que sóc de Benlloch en segon lloc, vaig actuar d’intermediària. Una vegada aprovat el dia que ens vindria bé col·locar l’acte entre totes les actuacions de l’agenda, em vaig posar en contacte amb el personal de l’Ajuntament de Benlloch, i els vaig presentar el projecte. Sense cap tipus de dubte, i sempre pensant en l’espenta a la cultura, em va contestar positivament.

banda, vam poder enviar-los una imatge per a fer publicitat al poble; un e-mail amb un pregó redactat per a que tots els dies de la setmana anterior al concert s’emitira a tot el poble; i finalment, dies abans, els últims retocs finals. Jo ja estava en Benlloch quan va aplegar tota la “trupe” de músics borriolencs, apunt de pujar a un escenari per a donar-ho tot, i per mentalitzar-se de que prop estava rondant el dia del Certamen. Cal recalcar la suada que vam pegar quan no podíem aclarir de cap manera perquè no funcionava la llum de l’escenari, però gràcies als musics-tècnics de la banda ho vam solucionar moments abans de l’hora de la veritat.

Aprofitant els bons recursos informàtics dels que gaudim hui en dia, mitjançant correus electrònics vam tancar tots els aspectes necessaris per al dia assignat.

Vam interpretar la programació com estava previst, “La Lira al Vent” d’Àlex Tena, “BeniHamez” d’Eduardo Nogueroles i “Entornos” d’Amando Blanquer, i vam rebre els sempre incondicionals aplaudiments, encara que el públic no era del tot nombrós que diguem… però el que no va faltar va ser el nostre club de fans a qui agraïm la seva presència en tot arreu on anem.

Ens vam posar d’acord en dia i hora (dia conflictiu de clàssic en el món del futbol, i ja sabem que ahí es para el món…); després, gràcies al nostre dissenyador oficial de cartells de la

Després? A casa i a pensar tranquil·lament en què hem de millorar, perquè només ens quedava una setmana intensa d’assajos per al moment de la veritat.

34

Revista La Lira | nº 11


Unió Musical Lira Borriolenca

Intensa preparació del certamen - Silvia Estupiñá Ariño

E

ra el 3 de Novembre de 2011 i, com cada dijous, quan es van fer les deu del la nit, tots els músics ens vam reunir per a assajar. Aquella nit, però, va començar de manera diferent. El director ens va dir que volia fer una petita reunió abans de tocar. El principal motiu d’aquelles paraules era saber si la banda estava disposada a participar en el Certamen Provincial de Bandes que cada any es celebra a Castelló. Davant la proposta van haver opinions de tot tipus, però la gran majoria de músics va pensar que era una bona idea i ja era hora de donar un aire nou al ventall d’actuacions que la banda realitza cada any. A més a més, la motivació dels músics començava a decréixer pel fet de no tindre cap objectiu marcat que els obligara a esforçar-se i era una bona època per a implicar-se en aconseguir una banda més unida, així com per a augmentar el nivell de la formació musical.

Revista La Lira | nº 11

Pel nombre de músics amb que compta la U.M.L.B. actualment vam decidir inscriure’ns a la segona categoria, ja que tots estàvem d’acord en que havien de pujar absolutament tots els membres de la banda i cap d’ells s’anava a quedar baix de l’escenari. Unes setmanes més tard ens vam assabentar de l’obra obligada que hauríem d’ interpretar: “Beni-Hamez”, obra del mestre Eduardo Nogueroles, que està dedicada al poble de Vilafamés, i a partir d’aquell moment començà el procés de decisió de l’obra lliure que anàvem a tocar. A la fi vam apostar per “Entornos”, una obra d’Amando Blanquer de gran nivell, la interpretació de la qual requeriria un gran esforç per part de tots el músics, però devia de ser així si anàvem a competir amb grans bandes, com són Vilafranca, Almassora i Xert.

El ritme dels assaigs començà de seguida a incrementar-se, i en poc de temps ja teníem tot un calendari preparat, amb tots els dies de treball marcats. Recorde com si fóra ara els crits i les cares d’angoixa dels músics en adonar-se’n que a mesura que s’arrimava el gran dia anaven a veure quasi més als companys de la banda que a les seves famílies. Tot i això, la banda es va implicar molt en treballar i perfeccionar tots els detalls per poder traure el millor de nosaltres damunt l’escenari. Per a aconseguir-ho es va proposar fer assaigs parcials, en els quals tots els músics d’una mateixa corda es reunirien pel seu compte i treballarien aquelles passatges més complicats i que més tècnica requereixen per poderse tocar. Açò va ser més que un encert, ja que reunint-nos per instruments vam passar alguns dels moments més divertits, aquells que encara ara es continuen recordant de tant en tant.

35


En el cas dels clarinets m’agradaria recordar un d’aquests assaigs, en el qual el nostre company Ivan Torres va portar la seua càmera. Com altres vegades vam començar tocant els passatges complicats, però el gran moment arribà una vegada vam fer el descans. Ivan va traure la càmera i va començar a fer-nos fotos amb els clarinets, fotos saltant, tocant... fins i tot quan vam aconseguir interpretar bé l’inici de l’obra “Entornos” ens va fer un vídeo tocant-lo. De la mateixa manera, altres instruments també es van reunir i fins i tot va haver alguns que se’n van anar a l’Ermita de Sant Vicent a assajar.

anara el millor possible ja ens devíem de sentir orgullosos de nosaltres mateixos i de formar part d’una gran banda, la Unió Musical Lira Borriolenca.

Dues setmanes abans del Certamen vam organitzar un dia de treball diferent, aniríem a assajar a Quart de Les Valls. Una vegada vam arribar allí, començàrem el matí dividint-nos i treballant per cordes i després vam fer una assaig tots junts. Després, ja que ens havíem desplaçat fins allí, ens vam quedar per dinar una bona paella. L’última actuació que vam fer abans del Certamen va ser el concert que vam organitzar a Benlloch la setmana anterior. Vam decidir fer-ho així per ficar-nos a prova i pel fet de tocar en un auditori, on la sonoritat varia respecte a quan es toca al local d’assaig. El concert fou tot un èxit i, per descomptat, ens va ajudar a sentirnos més segurs dalt d’un escenari. Per últim ja només faltava demostrar tot el que havíem treballat el mateix dia del Certamen. Aquella setmana va estar plena d’assaigs intensius, estàvem tots molts cansats però sabíem que era l’últim esforç que faríem. Per fi va arribar el gran dia, ens vam veure tots a les 7:30 del matí per agafar l’autobús que ens portaria a l’auditori de Castelló, en el qual actuaríem a les 9:30. Estàvem tots molts nerviosos, però, en aquells moments, independentment del que el jurat considerara, cadascun dels 65 músics que anàvem a actuar ja s’havia donat el seu premi personal. Només per l’esforç i les ganes que li vam posar perquè tot

36

Revista La Lira | nº 11


Unió Musical Lira Borriolenca

2º Premi al XXXV Certamen Provincial de bandes de música de Castelló - Josep M. Martínez Giménez

É

s difícil fer una valoració o una anàlisi dels resultats d’un certamen, en primer lloc, perquè mai ho faria d’una manera objectiva i sobre tot, perquè la percepció de la música en un directe és molt complicada de captar d’una manera real, i més quan estàs dirigint i preocupat per la direcció de la banda. A posteriori, la gravació, potser l’audició definitiva per a acabar de tindre la teua opinió més valida, però tampoc és d’allò més fiable, ja que depèn molt de les condicions i equips empleats. Te poden afavorir o al contrari, perjudicar a l’hora d’escoltar-la. En resum, que allò que puga jutjar sobre el resultat de la Banda al Certamen sempre serà des d’una opinió molt subjectiva i condicionada a molts elements que en major o menor mesura, segur han distorsionat la realitat.

Més que una anàlisi del resultat, m’agradaria fer una valoració de la trajectòria de la banda en els certàmens i deixar constància en aquest llibre, la meua opinió al respecte. Serà en els anys, un article d’opinió que ajudarà a

Revista La Lira | nº 11

contar com va créixer la banda “La Lira Borriolenca” durant els primers anys del s. XXI, un testimoni de primera mà, i sobre tot, una veu escrita que ajude als nostres descendents a contar-los com érem. A l’any 2000, acabat d’encetar el s. XXI vaig arribar a Borriol, sense saber molt bé on estava, i des de aleshores, les ganes de treballar i fer coses per la banda, han sigut la nostra arma més valuosa. En poc més de 30 músics vam encetar la primera participació en un certamen a la 4a secció, aleshores no competitiva, allà cap a l’any 2002. Després va vindre el Certamen d’Aosta (Itàlia), i quan vam voler tornar al Certamen Provincial de Castelló en l’any 2007 ens adonàrem que la banda havia crescut en nombre i la tercera secció se’ns quedava xicoteta. Aquell any, amb l’obra lliure “Salomon” feta per Ferrer Ferran per encàrrec, aconseguirem un segon lloc amb l’obtenció d’un Primer Premi. Des d’aleshores, la banda ha seguit el mateix cami, possiblement els darrers anys amb la dificul-

tat d’aquesta crisis que hui ens atabala, segurament amb un poc de cansament, perquè els anys desgasten i desgasten a tots, però també amb una banda més jove, més renovada, de músics més preparats, i sobre tot, més compensada, es va plantejar participar de nou al Certamen i de nou, amb la segona secció (fins 65 musics). L’elecció de l’obra lliure la vaig tindre clara desde el primer moment. ”Entornos” del mestre Blanquer, era un obra de molta qualitat, d’alt nivell, segurament, un obra de molta dificultat tècnica per a nosaltres, molt coneguda i que no fent una gran versió podria jugar a la nostra contra. Però estava segur que amb el treball d’aquesta obra, la banda aconseguiria no sols sonar bé, sinó créixer per al futur. Tindre un repte possiblement per damunt de les nostres possibilitats donaria en el temps ampliar el nostre marge de millora, faria entendre als músics que hi ha un repertori encara “no tocat” que esta ahí, esperant el nostre moment, en “stand by”, un repertori de “banda gran”

37


i no sols per el nombre, sinó per la qualitat que es necessita per a tocar-lo be. I eixa va ser la nostra aposta, anar a per totes, amb una obra de màxima dificultat i d’un dels millors i més coneguts compositors valencians per a banda de tot el s.XX: Amando Blanquer. Del treball de la majoria no dubtava, i així va ser, vam tindre dos mesos d’assajos intensius, de parcials, de concerts de prova, de directors i professors que vingueren a ficar el seu granet d’arena, per a que la banda aconseguira el seu objectiu: tocar be. I jo crec que ho aconseguirem, ahí està la gravació, ahí esta la prova per a que cadascú tinga la seua opinió, la meua és eixa, que vam tocar bé, que vam donar un pas endavant atrevint-nos en una obra que no sols necessita treball i assajos, sinó molta qualitat tècnica per part dels músics, qualitat que encara no podem dir que la tenim, tot i que, com ja he dit, hui tenim una banda més compensada i equilibrada que fa uns anys.

38

Per això, aquest tercer lloc, i Segon Premi va saber a poc, perquè segurament pensarem que amb el treball i les ganes que havíem ficat, teníem suficient per al desitjat Primer Premi, i més quan en menys banda i amb menys recursos quatre anys abans ho havíem aconseguit. Es demostrà que la valoració del treball no compta, el jurat no sap ni l’importa el teu sacrifici, el teu esforç, supose perquè pensa que tot s’ho treballen per igual. Tampoc podem pensar que els que guanyen ho fan sense treballar, així que la lliçó que podem aprendre d’aquest certamen és eixa, que el premi és secundari i que allò important és la millora aconseguida i la perspectiva nova que la banda adquireix en tocar obres que per a concerts normals no son possibles tocar per falta de temps i de recursos. Jo me quede en això, en eixos moments, en el record d’alguns fragments de les obres, en les cares de satisfacció dels musics en acabar l’audició, amb

l’aplaudiment de tots els borriolencs i borriolenques que vingueren a escoltar-nos, amb tot allò que aprenguéreu als assajos, amb mi, amb Rebollar, amb Paco i Mari, amb eixa espècie de “memòria” que cada assaig anava escrivintvos al Facebook, amb el dinar a Benicàssim, però sobre tot, me quede amb eixa decepció que vos va ferir l’orgull i que vos va animar en aquell mateix moment a seguir millorant, perquè més d’un li vaig escoltar “a l’any que ve tornem a per totes”, perquè si no fora així, aquest projecte que vam començar fa 12 anys hauria tocat fons i pel contrari després d’açò el que pense és tot el contrari… hem fet molt però queda molt que millorar!...El millor, és que anem pel bon camí…no ens desviem i si potser l’any que ve, al certamen. Les bandes que van bé, son les habituals al certamen, ho necessitem per moltíssimes raons, però sobre tot perquè així continuarem, independentment del premi, fent la “Lira” més i millor.

Revista La Lira | nº 11


Unió Musical Lira Borriolenca

El meu primer certamen

- Carmen V. Escoín Pallarés

B

é, doncs la meva primera experiència davant un certamen, va ser meravellosa. Es va donar lloc un 29 d’abril (diumenge) a les 9:30 del matí, en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Havíem estat preparant durant molt de temps les nostres tres peces que interpretaríem al llarg del certamen.

Nosaltres, malgrat no ser una bona hora per tocar (vam ser els primers), vam convidar a tots els nostres familiars i amics.I així va ser, moltiíssims socis de l’UMLB van poder assistir al XXXVé. Certamen Provincial de Bandes. Quan ens van repartir les obres que havíem detocar, jo em vaig espantar una mica, sobretot al principi, perquè no les havia tocat mai, excepte una que era el pasdoble “La lira al vent”, composat per Álex Tena, company nostre de la banda. Les dues obres restants, eren: la obligada “Beni Hamez” i l’obra lliure, “Entornos”, del mestre Blanquer. Aquestes dues obres van ser molt importants, ja que per a mi cada una tenia el punt dificultós, però a part d’això una de les obres que més em va agradar, va ser la obligada, inspirada en un ambient de la conquesta dels moros, el castell, i el descobriment d’aquest. Hi havien algunes parts de l’obra que eren precioses, en els solos d’oboè, saxo i flauta eren moments en que tant quan estava assajant-los com quan estava damunt de l’escenari del certamen, eren per a gaudir-los, i així va ser vaig gaudir cada moment al màxim, ja que abans d’entrar a tocar quasi tots teníem els nervis en la pell. Portàvem assajant un llarg temps, i això es va notar, sobre tot quan vam rebre el premi, vam quedar en 3ª posició de 4 bandes, però amb un premi especial. Va guanyar Almassora, però nosaltres estàvem contents, de tot el nostre esforç i treball que vam fer. Jo espere tornar a repetir aquesta experiència, perquè a primeries ho passes un poc malament, els nervis et poden jugar males passades, però amb moltes ganes, tot va endavant!. Un Certamen com aquest, sé que no l’oblidaré mai, ja que va ser i serà un dels meus fabulosos i bons records, que guardaré sempre dins del meu cor.

Concert de Sant Vicent a dates de Sant Joan

L

- Ivan Torres Pallarés

a Lira Borriolenca va realitzar un concert el passat 24 de Juny, dia de Sant Joan. Un concert no habitual per aquestes dates. Els problemes meteorològics van fer impossible que el dia de Sant Vicent gaudirem, per tercer any consecutiu, d’una actuació musical a la plaça de La Torre. A més, la localitat borriolenca no disposa de cap lloc per realitzar aquest tipus d’actes en cas d’imprevistos.

Revista La Lira | nº 11

El concert va comptar amb la interpretació d’un pasdoble anomenat Mujer esteponera, de Manuel Navarro. La resta van ser obres de diferents autors. Cuadros de una exposición, de Modest Mussorgsky, Los anillos de saturno, de Salvador Lujan, i l’obra obligada amb la que la banda va participar al XXV Certamen Provincial de bandes de música de Castelló: BeniHamez, d’Eduardo Nogueroles.

39


Unió Musical Lira Borriolenca

Un somni fet realitat

E

- Paco Balaguer

n primer lloc vull agrair l’oportunitat que m’heu brindat per col·laborar amb l’aportació d’estes paraules en un any tan especial i significatiu per a vosaltres al celebrar el XV Aniversari de la vostra constitució com a Unió Musical Lira Borriolenca.

Vaja per davant el meu reconeixement a la vostra tasca, sacrifici i dedicació per la música, mantenint el llegat musical dels nostres antecessors i progressant fins aconseguir el nivell actual. Representant al poble de Borriol en tots els esdeveniments musicals en què participeu amb gran prestigi i gran professionalitat, atípic en una banda amateur. Per què faig estes afirmacions? Vos puc assegurar que he rebut moltes felicitacions dels convidats, Presidents de Clubs i Associacions Taurines, compositors, directors, toreros, de la A.C.T. Cuca Manyo any rere any al concloure cada un dels Festivals de Pasdobles Taurins. Aquest Festival de Pasdobles Taurins que l’A.C.T. Cuca Manyo organitza, ha sigut la cinquena edició celebrada i, espere que siguen moltes més! L’aportació a la fusió entre bous i música, aficions molt arrelades entre els nostres veïns i veïnes, a més, d’enriquir l’oferta cultural en la nostra població. No em podia imaginar quan al febrer de 2.008 representants de l’Ajuntament de Borriol, de la U.M.L.B. i de l’A.C.T. Cuca Manyo vam anar a presenciar el XIV Festival de Pasdobles Taurins,

organitzat pels nostres amics del Club Taurí de Castelló, que la proposta que vam fer tindria l’acceptació i implicació de tots, col·laborant i fent possible la trajectòria ascendent que el Festival va adquirint amb el pas de les edicions. Gràcies. No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair especialment a la Junta Directiva de l’Associació per l’acollida de la idea de celebrar el Festival, el treball realitzat en pro del mateix i per compartir la filosofia d’una associació cultural taurina. També agrair a tots els socis per confiar i donar suport al treball de la Junta Directiva. I com tots podreu comprendre, he deixat les últimes paraules d’aquest article, per a un amic, per a un gran músic i millor persona, Josep Martínez. Encara em ve a la memòria un dissabte de maig de l’any 2008 en el Forever, quan ens vam conèixer i li vaig proposar que ens composara un pasdoble per a l’Associació. Treball em costà convèncer-lo per que fóra ell el que ens composara el pasdoble. Sense saber res de música vaig anar dient-li com ens agradaria que fos el pasdoble, finalment acceptà i va compondre un gran pasdoble taurí del que l’Associació és sent molt orgullosa. Des d’aquella reunió m’ha brindat la seua amistat i la de la seua família, i una part del seu saber, de la seua mestria, de la seua professionalitat, en definitiva del seu geni al compondre’m i dedicar-me el pasdoble taurí “Paco Balaguer”. Moltes gràcies amic!

La belleza de la música

E

- Iris Martínez Pallarés

l ser humano es un ser poderoso, si bien es capaz de cometer las atrocidades más crueles pensables, es también capaz de embelesar los sentidos creando belleza por doquier. Nacemos y no sabemos qué nos

40

espera hasta el día de nuestro juicio final, pero mientras tanto somos seres pensantes, animales racionales, seres sociales, pero ante todo yo siempre diré que somos seres sintientes. Sentimos, porque estamos dotados de una grandiosa facultad

llamada sensibilidad. Es aquella que nos hace permanecer perplejos ante una obra de arte, aquella que hace que nos retorzamos de placer con una caricia, la misma que nos brota lágrimas ante una desgracia o ante la mayor de las alegrías. La sensibi-

Revista La Lira | nº 11


lidad ha logrado que el ser humano cree y sienta música. Y menos mal, porque como dijo Nietzsche, “La vida sin música sería un error”. Y en verdad, si no fuera por la música, habría más razones para volverse loco. La música puede dar nombre a lo innombrable y comunicar lo desconocido. Y esto es algo que seguro saben los músicos de la Unión Musical Lira Borriolenca, nuestra banda. Todos ellos son de distintas edades, tienen distintas formas de ser y distintos modos de pensar, llevan distintos estilos de vida, y sin embargo comparten esta pasión: la música. Y es que no cabe duda de que la música, como todo –o casi todo- arte, es un lenguaje universal. Debido a esta pasión en común, los miembros de la Unión Musical Lira Borriolenca se reúne por las noches en un rincón de Borriol, y allí, en aquél salón repleto de instrumentos, atriles, partituras y músicos, ensayan para nuestros oídos. Y este verano lo hicieron pensando en algo que emocionó a todos los espectadores. Metaforizando el festival tan famoso de Rock llamado Rock in Rio, la U.M.L.B., se atrevió a llamar a su próximo concierto Rock’in Borriol, y está claro que podían atreverse, porque los temas seleccionados para aquella noche fueron, nada menos, que temas compuestos por grupos tan altamente cualificados como Abba o Queen, y de artistas tan consagrados como Elvis Presley, Frank Sinatra, Carlos Santana y Nino Bravo. Desde luego que era un buen momento para recordar canciones de la década de los sesenta, setenta y ochenta porque ahora más que nunca, creo que es necesaria una apología de la buena música ya que estamos en un momento en que convergen generaciones que han tenido la suerte de vivir en una buena época musical y generaciones que, como la nuestra, vivimos en una época de mala música. Es cierto que para gustos, colores. Lo que no es tan cierto es que sobre gustos no hay nada

Revista La Lira | nº 11

escrito. Aunque vivamos en una época de relativismo en la que parece que en el arte “todo vale”, es importante recordar música de unas generaciones anteriores, para que quienes la han sentido en directo la revivan; para que, quienes la hemos sentido a través de nuestros padres y abuelos, la reconsideremos y la valoremos; y para que todos aquellos que solamente escuchan la música que ponen en las discotecas, la conozcan.

Suecia para escuchar la música de Abba, y para los que digan que viajar es caro, sepan que sin movernos de la silla desde Suecia nos fuimos nada menos que a Méjico, para escuchar la música de uno de los mejores guitarristas de la historia, Carlos Santana. Transcurrida la primera mitad del concierto, todos los espectadores estaban emocionados, seguros de que había sido una gran decisión acudir aquélla noche al concierto y fue entonces cuando nos llevaron hasta la gran manzana de la mano, o mejor dicho, de la música, del grandioso Frank Sinatra, y ¿qué mejor que escuchar jazz en una noche de verano? Sin duda, este concierto lo tenía todo, sin embargo era necesaria la presencia musical de alguien realmente importante en el mundo del rock y por ello siguieron con el Rey, Elvis Presley. Los espectadores movían sus piernas al compás de su música y hay quien, desde su silla incluso movía las caderas. El concierto había conseguido lo deseado, hacer sentir la música en las venas de todas aquellas personas que se sentaron a escucharles y había llegado pues, el momento de despedirse con un beso pero sin flor, a través de la música de Nino Bravo, devolviéndonos así a nuestra tierra después de aquel increíble viaje musical.

Los músicos de nuestra banda, tan elegantes como siempre, se abrían paso hacia el escenario para emocionar a todos los espectadores que impacientes deseaban que comenzara el concierto. Y comenzó aquella noche de verano con la interpretación de temas de Queen, avisando con ello al espectador de que iban a pasar una buena noche en su compañía. Pero lo que nadie sabía aun era el viaje musical que nos esperaba. Tras escuchar a Queen nos trasladamos a

La Unión Musical Lira Borriolenca quizás no conocía a todos y cada uno de los espectadores de aquél concierto, pero dejó a todos con ganas de más a pesar de los dos temas que regalaron fuera de la programación, consiguió que se emocionaran de la mano de cada uno de sus instrumentos y lo que es más importante, consiguió que su regreso a casa fuese mucho más sintiente de lo que ellos pueden imaginar.

41


Unió Musical Lira Borriolenca

XIX Trobada de bandes de la Plana Alta - Leonor Castellano Delcampo

E

l passat dissabte 29 de setembre es va celebrar la XIX Trobada Comarcal de Bandes de Música de la Plana Alta. Almassora es va convertir per una vesprada en la capital comarcal de la música de banda, reunint a més de 500 músics procedents d’onze bandes.

Acompanyant a la Unió Instructiu Musical La Esmeralda que va exercir d’amfitriona, van estar presents la Unió Musical Santa Cecilia de Benicàssim, la Unió Musical Lira Borriolenca de Borriol, la Unió Musical Santa Cecilia de Cabanes, l’Associació Musical Castalia de Castelló, la Unió Musical Castellonenca de Castelló, la Unió Musical Covarxina de les Coves de Vinromà, la Unió Musical del Grau del Grau de Castelló, l’Associació Cultural Amics de la Música de Sant Joan de Moró, l’Associació Cultural Unió Musical Torreblanca de Torreblanca i l’Associació Musical Valldalbense de Vall d’Alba.

Una vegada totes les bandes van fer la seva actuació i després dels discursos institucionals i el lliurament de corbatins i plaques commemoratives a les bandes participants, va arribar el moment més especial de la jornada, on les onze bandes van interpretar conjuntament el pasdoble Almazora es mi pueblo, de P. Casino acompanyades de les veus de la contralt Mª Ángeles Sancho i la soprano Salomé Rodríguez. I per concloure es va interpretar l’Himne Regional, de J. Serrano també acompanyat per la veu del tenor Antonio Gascó. Les trobades de bandes tenen com a finalitat promoure i difondre la música, i en particular allò tan arrelat a la província de Castelló com són les bandes de música. Amb les dificultats que hui en dia estan sofrint les bandes de música i el món de la cultura en general, esperem que actes com aquest continuen endavant molts anys més, ja que les bandes de música són un pilar molt important dintre de la cultura valenciana.

La XIX Trobada Comarcal de Bandes de Música de la Plana Alta tenia previst celebrar-se en la plaça de l’ajuntament després d’un passacarrer pel centre de la localitat, però degut a les previsions meteorològiques es va traslladar tot l’acte al recinte fester. L’acte va començar al voltant de les 17.30 h amb un xicotet passacarrer al voltant del recinte fester i una vegada dins de la carpa de festes cadascuna de les bandes va interpretar un pasdoble de presentació. La Unió Musical Lira Borriolenca per a aquesta ocasió va interpretar com a pasdoble de desfilada Churumbelerias, d’Emilio Cebrián i com a pasdoble de concert La Puntilla, de Francisco Signes.

42

Revista La Lira | nº 11


Unió Musical Lira Borriolenca

Santa Cecília

- Ivan Torres Pallarés

E

l 22 de novembre és el dia de Santa Cecília, patrona del músics. Gran quantitat de societats i agrupacions musicals celebren per aquestes dates la festa dels músics. La Lira Borriolenca com associació musical activa realitza anualment actes de diversos tipus per celebrar-ho.

SSanta Cecília és una festivitat de germanor i d’alegria i la societat musical de Borriol ho celebrem a tots els nivells. Els xiquets de l’escola gaudeixen d’un àpat acompanyat de jocs musicals. És un acte perquè els més menuts s’ho passen d’allò més bé. La banda desfila la vesprada del divendres pels carrers de localitat amb pasdobles populars. Aquest any, i celebrant el XVé aniversari, participaran els alumnes de la banda infantil i juvenil. Per acabar l’acte, interpretarem a la plaça de La Font marxes mores al més pur estil “moros i cristians”. El dissabte és el dia més important. Des de fa dos anys venim celebrant-ho per la vesprada. Mentre els nous músics esperen nerviosos que la banda passe per sa casa, els músics ens reunim per amanir la peanya i pegar un que altre traguet de moscatell. Amb els pèls de punta, comença la processó i repleguem als nous membres de la banda. Posteriorment, ens dirigim cap a l’església, fem honor a la nostra patrona i interpretem diverses peces clàssiques. Al acabar la missa es reparteixen instruments a xiquets de l’escola, el futur de la banda. Aquest dia ens recordem també de tots aquells que no estan entre nosaltres, músics i direc-

tors que han fet que aquesta banda siga el que és. Però el dia no acaba ací. Tot seguit, els músics anem a celebrar la festa en un alegre sopar. És moment de compartir anècdotes, riure, ballar, fer-se alguna que altra copeta i coronar als Sant Cecílios de l’any. Esperem aquest any d’aniversari celebrar-ho amb els nostres estimats socis. Els músics, sembla que no tenim prou en tot açò. Des de fa uns anys organitzem un altre cap de setmana festiu. En aquest cas, l’únic motiu és passar-ho bé, fer germanor entre els músics de la banda i acollir com cal als “novatos”. El passacarrer de disfresses pels carrers del poble és l’acte més significatiu, que any rere any es va consolidant. Sopars, música i divertides activitats completen el programa festiu dels membres de la banda.

Santa Cecília va ser una dama romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, va cantar a Déu.

Revista La Lira | nº 11

43


Coneixements musicals

La música como uso terapéutico

- Eva Sánchez Portolés

L

a música, ¡cómo expresar con palabras qué es la música! ¿Acaso existe alguna persona en el mundo a la que no le guste la música?

La música nos acompaña durante toda nuestra vida e incluso ya antes de nacer se aconseja a la madre que le ponga música clásica o relajante al feto por sus efectos terapéuticos. La música es un medio de expresión para jóvenes y adultos. Escuchamos música muy variada en las distintas etapas de nuestras vidas, nanas, canciones infantiles, rock, hip-hop, pop, ska, clásica, copla, relajante, flamenca, romántica, jazz, blues, bachata, africana, celta, salsa, reggaetón, rap, ópera, etc. Todos sabemos reconocer cuando estamos escuchando una canción triste o alegre. Si estamos deprimidos, nos apetece escuchar canciones melancólicas y si estamos contentos, canciones alegres. Pues bien, la musicoterapia recurre a este método para curar o mejorar diversos estados de salud. Muchas enfermedades tienen su origen en el cerebro. Actúa muy bien en estados depresivos, falta de autoestima, nerviosismo, influye positivamente sobre el corazón y pulmones. Existen carreras de grado y post-grado de musicoterapia en muchos lugares del mundo. Se utiliza para mejorar el bienestar de las personas y de los animales. Esto no lo hemos inventado ahora, ya los egipcios la utilizaban en la antigüedad, pues en unos papiros que fueron hallados, hacia el 1.500 a.C. ya se decía que la música podía curar el cuerpo. Fue en Grecia donde se plantearon los fundamentos científicos de la musicoterapia.

44

¿Y qué ocurre con los animales, cuando escuchan música?: Las vacas dan más leche y de mejor calidad, las gallinas ponen más huevos, los cerdos engordan más, etc. Existe un refrán que dice: la música amansa a las fieras. Y esto está demostrado, por ejemplo hay veterinarios, que ponen música para tranquilizar a los animales antes de entrar en su consulta. ¿Y las plantas? Hay artículos que hablan de cómo crecen las plantas cuando sus dueños les ponen música y les hablan bien. Las vibraciones que emite la música nos penetran en nuestro interior y surge un cambio de conducta. Nuestro estado de ánimo, junto con nuestra salud, es la base de nuestra sensación de bienestar. Si tenemos un estado de ánimo negativo, estaremos bajos de energía, sin embargo cuando nos sentimos alegres, esos mismos sucesos no serán más que un pequeño obstáculo en un día maravilloso. Existen muchos tipos de música: la música para vigorizar, para inspirar alegría, para inspirar amor, creatividad, etc. El ritmo puede provocar cambios en los estados físicos, la melodía en los estados emocionales y mentales, y la armonía tiene la capacidad de elevar la consciencia al grado espiritual. Los cantos, mantras, plegarias, canciones, narraciones, música y lenguaje, utilizan el ritmo, la melodía y la armonía para alcanzar la unión del cuerpo, mente y espíritu. Los ritmos uniformes y dirigidos, restablecen los ritmos corporales cuando éstos están alterados. El canto está asociado con un aumento de producción de endorfinas que mejoran nuestro estado anímico.

Revista La Lira | nº 11


La música ayuda a mejorar la concentración y la atención. Estudiar con un tipo de música, puede ayudar al estudiante a retener más la información.

Los niños que sufren de alguna discapacidad psicológica y de aprendizaje han comprobado que la música les ayuda a liberar emociones que no eran capaces de verbalizar.

Es muy importante que nuestros hijos aprendan a tocar algún instrumento. En algunos movimientos místicos y religiosos, como el sufismo, se cree que aprender armonía es una de las maneras más poderosas de entrenar la mente. De hecho, ahora se cree que la música puede ayudar a los niños a estructurar sus pensamientos.

Una buena idea es animar a nuestros hijos, ya desde pequeños, a que se apunten en la escuela de música, que nosotros tenemos mucha suerte de tener una en nuestro pueblo, Borriol. Así que ánimo y a ver si la llenamos de futuros músicos. Os animo también a que os hagáis socios de la “Unió musical Lira Borriolenca”, que con mucho cariño y esfuerzo, dirigen la escuela de música.

La formación musical produce enormes beneficios para el niño, como por ejemplo: - Mejora la capacidad lectora. - Eleva el nivel de inteligencia. - Mayor rendimiento académico. - Mayor claridad de pensamientos. - Mayor capacidad creadora en otros medios. - Mejora la autoestima. - Mejora en la actitud hacia la escuela. - Mayor habilidad para mantener la calma ante una provocación.

Enhorabuena a todos los que han hecho posible este maravilloso proyecto.

Entenem el que toquem?

-Dionís Tena Pallarés

La majoria de músics, quan toquem a la banda o estudiem algun concert a casa... interpretem la música sense preguntarnos: què vol dir el que estic tocant? Deu tindre algun significat en concret? Quines experiències havia viscut el compositor quan ho va escriure? Açò, realment, com deu sonar? Normalment no ens plantegem aquestes qüestions i són molt importants. Si buscarem la resposta a aquestes, el nostre estudi seria molt més interessant i el resultat millor del que aconseguim normalment. Per exemple, quan assagem La Marxa eslava en Si b menor op. 31, de Pyotr Ilyich Txaikovski, relacionem el que sona, sobre tot la part que nosaltres toquem, amb altres obres o situacions en concret. En aquesta obra el compositor intenta reflectir o descriure la situació viscuda en 1876, on les tropes de soldats turcs van arremetre contra els eslaus cristians, fent una gran matança, quan aquests es van rebel·lar contra l’imperi otomà. Alguns països com Àustria, Sèrbia o Rússia .Les tropes russes van ser derrotades de seguida. Nikolái Rubinstein, gran amic de Txaikovski li va demanar que composés una peça per a un concert benèfic en favor dels voluntaris russos ferits. I així ho va fer, en un atac de patriotisme va composar la Marxa Serbo-Russa que es com la va anomenar al principi, després ja va rebre el nom de Marxa Eslava. Aquesta peça va ser estrenada el 17 de novembre de 1876 a Moscou, i va tenir una gran acollida per part del públic. En la primera secció es descriu la gran opressió dels serbis als turcs. Utilitza dos cançons populars sèrbies. En el segon epi-

Revista La Lira | nº 11

sodi intenta descriure les barbaritats succeïdes en els Balcans, i utilitza el seu domini de l’orquestra per a crear un gran clímax, tornant després a la primera cançó popular utilitzada. En la segona secció es descriu la reunió amb els russos per a què ajudaren als serbis. Açò intenta aconseguir-ho mitjançant una melodia simple amb caràcter rústic de dansa, donant pas a l’himne nacional Rus, “Deu salve al zar”. En la tercera secció, apareix una repetició del clímax orquestral del principi, tornant a demanar l’ajuda per a derrotar a les tropes russes. Per a això torna a utilitzar el himne Rus el qual indica el triomf de la població eslava sobre la tirania. Com podem vore, aquesta peça descriu una situació molt trista. Per comprovar-ho caldria escoltar-la, cosa que avui en dia està a l’abast de tots, i en fer-ho sentirem l’obra des d’una perspectiva diferent. Amb açò vull dir que canvia molt escoltar l’obra d’assaig en assaig a fer-ho des de qualsevol tipus de font auditiva, l’ordinador, un cd... És ací quan realment escoltem com sona l’obra, la qual cosa ens ajudarà a interpretar el nostre paper d’una manera més exacta. Cada composició musical té un com i un perquè, i amb la informació que avui en dia tenim a l’abast és una llàstima no utilitzar-la, ja que açò ens ajudarà a entendre el que escoltem i transmetre millor el que anem a interpretar.

45


Coneixements musicals

El so digital

- Lola Llidó Escrivá

E

l so és la vibració de les partícules de l’aire, captades per les nostres oïdes i interpretades pel nostre cervell. El so digital és la conversió de l’onda sonora amb ajuda d’un equip electrònic a un senyal digital codificat amb 1 i 0, així poder emmagatzemar la informació sonora en suport digital(fitxer) per a posteriorment amb un reproductor digital descodificar el senyal i convertir-lo en senyal analògica de nou. Les propietats de les senyals digitalitzades són:

 La freqüència (Hz) és el nombre de mostres per segon que es prenen del senyal analògic per a convertir-la en digital.  Els canals: Nombre de pistes que componen el so. Estèreo: 2 pistes. 5.1.- 6 pistes.  Els bits o la quantificació : és la precisió amb què es mostreja el senyal, és a dir la quantitat de ‘voltatges’ intermedis que el convertidor mesura. (4 mostres=4 bits.23 bits=1 Byte)

Grandària Fitxer de so= Freqüència X canals X grandària de la mostra X segons [44.1KHz*(16bits/8)*(4*60s+30s)]*2 canals =47.520kB0 La mida del fitxer d’una cançó dependrà de la duració, la freqüència de mostratge, els canals i la quantitat de bits segons la formula anterior. En el següent gràfic es pot apreciar com a major quantitat de bits i major freqüència s’aconsegueix que el so digital s’assemble més a la ona original. Però hi ha que arribar a un compromís entre la qualitat i la mida del fitxer sonor resultant. Per exemple un fitxer d’una cançó de 4’ 30” en un CD de música que es gravat a 44.1 KHZ i 16 bits amb dos canals (estèreo) ocupa 47.520 KB o uns 47 MB.

Imatge: Aproximació del so digital al anlògic Reproductors de música El so és la matèria primera de la música. És una sensació auditiva produïda per un fenomen físic: la vibració dels cossos. Utilitzant les propietats físiques del so en l’any 1877 Edison va inventar el fonògraf el qual consistia en l’enregistrament d’un so en un cilindre que després feia girar contra una agulla produint vibracions que s’amplificaven en una botzina cònica. La gravació del so analògic va passar del fonògraf, gramòfon, tocadiscs fins als àudio cassets en 1942.

46

En 1987 en plena apareix la era digital Cinta d’Àudio Digital, o DAT que a diferència dels àudio cassets permet fer múltiples copies sense perdre qualitat, però evitar la proliferació de les copies il·legal estos dispositius eren molt cars, i a les hores no varen ser populars per a la distribució de música al gran públic. A partir de 1990 es van començar a comercialitzar els lectors làser per a Compact Disc de musica. Encara que el disc de vinil era bo en qualitat el CD predomine en el mercat per la seua bona qualitat de gravació, grandària i durabilitat. Desprès del l’èxit del CD, Philips va traure al mercat el Digital Compact Cassette (DCC) y després Sony va traure el Minidisc però es-

Revista La Lira | nº 11


tos sistemes no varen tindre molt d’èxit. El reproductor mp3 és l’equip de música més recent, va aparèixer en 1999. MP3 es part del acrònim del format MPEG, Motion Pictures Expert Group. El format MPEG es un estàndard multinacional des del any 1992. Thomson Multimèdia cobra per la seua utilització excepte en el cas d’una distribució lliure.

les menors de 20hz). Així, la freqüència de mostratge del mp3 es troba entre els rangs de 16 Hz i els 48 KHz. Un altra propietat que incideix proporcionalment amb la mida del fitxer es el BitRate o taxa de bits, és a dir la relació de bits per segon que consumeix un fitxer d’àudio. La qualitat de cd seria equivalent a 128 Kbps.

Formats d’Audio Digital

Sam Lin, un enginyer de so, va realitzar una sèrie de proves per a determinar si un MP3 realment pot sonar tan be com un CD (http://www.lincomatic.com/mp3/mp3quality.html). Primer ripejà dues peces musicals ben dispars: el concert nº 3 de Rachmaninov, pel seu gran rang dinàmic, i el tema “Sweet Thing” de Mary J. Blige que, per la seua percussió, li va permetre fer proves resposta en freqüència i distorsió. Amb aquest estudi Sam Lin conclou que el MP3 de 192 kbps és ideal per a escoltar en la computadora o en l’equip del cotxe, dos sistemes amb una distorsió important i una mala resposta de freqüències. Per a la llar, en canvi, es recomana el CD o be un Mp3 codificat a 256 o 320 kbps, ja que la diferència de qualitat no és significativa.

 WAV (Waveform Audio Format): Format sense compressió de IBM i Microsoft. Extensió és .wav. Ocupen molt espai però tots els programes reconeixen aquest format.  CD-A. Estàndard d’àudio per als arxius wav amb qualitat CD digital.. Són arxius .wav de 16 bits, freqüència 44100 Hz i estereo.  MIDI (Musical Instrument Digital Interface) Protocol de comunicació entre instruments musicals i l’ordinador. Extensió és .mid.  MP3 (MPEG-1 Audio layer 3) Format de compressió amb pèrdues. Ocupen 1/12 part de l’original .wav. Lligat a l’evolució del vídeo actualment es troba en el MP4 o Divx.  WMA (Windows Mitja Àudio) Format amb perdudes de windows.  OGG VORBIS: Codec de compressió amb pèrdues vinculat al format OGG de vídeo. ÉS lliure i gratuït. Supera en qualitat als anteriors però no està inclòs en l’electrònica de consum.  Real Àudio (RM) Emprat per a la reproducció en temps real en Internet (Streaming). El fitxer no necessita ser descarregat completament per a iniciar la reproducció. No pot ser copiat ni compartit.

MIDI El format MIDI (Musical Instrument Digital Interface). És un protocol de comunicació estàndard utilitzat per a combinar dades entre sintetitzadors, programari, processadors d’efectes i altres dispositius MIDI. Si be aquest format no és estrictament àudio digital, està àmpliament estès per a la representació de les obres musicals en sistemes informàtics El format MIDI només pot representar sons musicals, no els descriu completament, ja que indica l’instrument en el qual es toquen, la forma de tocar-ho, però el so final que es reprodueix depèn fortament del dispositiu reproductor MIDI. Actualment, la connexió de dades MIDI de alguns instruments, ja pot fer-se mitjançant el port USB, de manera que pot emprar-se un PC convencional sense la necessitat d’un adaptador MIDI.

 AC3 (Audio Coding 3) Formato de Dolby Digital de compresió amb pèrdues que permet hasta 6 canals. Permeteix audio mono, estéreo y 5.1 El MP3 El principal avantatge del mp3 va ser la reduïda grandària i bona qualitat en comparació de resta dels formats existents, ja que la mida d’una cançó pot reduir-se entre un a 12% i fins i tot 15 % mitjançant un procés de compressió del fitxer amb pèrdues però sense ser perceptible per al oït humà. El algoritme descompressió d’aquest format es basa en la forma d’escoltar que té l’oïda humana, perquè les freqüències que queden fora de l’audició no són registrades en l’arxiu (les majors de 20khz i

Revista La Lira | nº 11

47


Coneixements musicals

Percusió corporal

- David Gonzalez Escrig

“Primer, deixa que el teu cos parle: que balle, que salte, que es mogue, que es pare...amb els teus ritmes, amb les teues pròpies capacitats...Després, organitzem i harmonitzem aquest discurs corporal per a que naixquen partitures...per a que naixque la percussió corporal...” La percussió és una de les activitats relacionades amb la música més antiga, des de l’antiguitat s’han colpejat objectes de la naturalesa per a produir sorolls i ritmes que acompanyaven, per exemple, rituals o celebracions. A més d’utilitzar elements de la naturalesa, també aprofitaven el propi cos per a produïr diferents tipus de sorolls que combinats entre ells formaven infinitat de ritmes. En l’actualitat hi ha molts instruments amb una gran quantitat de timbres i sorolls, que es poden combinar i tocar de moltes maneres produint ritmes i melodies molt variades. D’altra manera, podem considerar el nostre propi cos com un instrument rítmic i melòdic, és a dir, utilitzar les mans, els peus, la boca, el pit... per a crear ritmes. Aquesta disciplina està present en nombroses tradicions i cultures de molts països.

48

La percussió corporal poseeix moltes utilitats: per a l’aprenentatge dels músics, la interiorització del ritme en el cos és una manera divertida que serveix per agilitzar la lectura dels diferents ritmes de les partitures. En teatre i dansa s’utilitza per a l’expressió i l’acompanyament de la música de l’espectacle, a més hi ha grups de teatre que organitzen espectacles on només utilitzen el cos i instruments de percussió. En musicoteràpia es tracta la psicomotricitat i l’art de generar música amb el cos i és una ferramenta que ajuda a coordinar moviments. Finalment, podem dir que el ritme és un element bàsic de la música i, per tant, els músics han de dominar-lo. Per a tocar qualsevol instrument és necesari portar correctament el ritme de les partitures, per això, els educadors realitzen activitats de percussió corporal en les classes de música per a que els alumnes desenvolupen aquesta habilitat. A continuació, podeu observar un ritme on intervenen les palmades, el cop de pit amb la mà i el fregament dels dits (“chasquido de dedos”). Les lletres que apareixen damunt signifiquen la mà dreta (D) i la mà esquerra (E).

Revista La Lira | nº 11


Coneixements musicals

Camí al segon espai

- Sílvia Llorens Nebot

C

onta la història que Mila, una negra en puntet molt graciosa que vivia en Liniau i que volia anar sola a visitar a la seva cosina Larisa, així que viatge planejat, va anar a comprar una motxilla ben gran per a carregar tot el que li faria falta. Va agafar diners, una bombolla d’aigua i unes mudes de recanvi, i va deixar lloc per a carregar el puntet, perquè sense ell no podia viure.

Va començar a caminar i caminar durant hores, parant a descansar i a menjar. Va haver de frenar al topar-se amb un camí que tenia un grandíssim ribàs de pedres. Es va posar molt trista perquè creia estar perduda, i és que no podia pujar amb la motxilla penjada al coll, però tampoc podia desfer-se’n d’ella perquè necessitava el puntet per a viure. Després de pensar i pensar què podia fer, Mila va escoltar allà dalt del ribàs una veueta que li parlava: - escolta bonica, que no pots pujar?- i ella, emocionada de veure vida en aquell lloc li va contestar: - si bona dona, no puc pujar sola… que vostè m’ajudaria?- i sense creuar ni una sola paraula més, Mila ja tenia una escala recolzada a la paret, i només va haver d’escalar per ella per a aplegar dalt. Una vegada aconseguit, la dona es va presentar com Fa, una dona no massa major que vivia en un poble anomenat Primerespai i que havia anat al camp a donar menjar a les seves gallines. Mila li va agrair infinitament l’ajuda prestada, es va acomiadar i va continuar el seu camí. Un parell de kilòmetres més amunt, es va trobar amb el segon obstacle del camí, i és que hi havia un riu i no es podia travessar. Mila ja creia que algú li havia tirat un mal d’ull abans d’eixir de casa, perquè allò no s’ho podia creure. I quan més disgustada estava, a l’altra banda del riu hi havia un home gros i molt fort que li cridava: -ehhhh, vols creuar el riu? - al que Mila va contestar molt sufocada: -sí, voler sí que vull, però veig que és impossible!- però aquell home, molt amablement va començar a carregar pedres grans al llom i les tirava a l’aigua, de manera que formava un camí tant fort que la corrent de l’aigua no el movia. Mila, molt entusiasmada, va creuar xafant d’una en una les pedres del caminet, molt en compte de que no li caiguera la motxilla. En aplegar a l’altra banda de riu, es van presentar. L’home gros s’anomenava Sol, i havia anat al camp a regar les seves verduretes quan es va trobar amb Mila, però realment ell era d’un poble que es trobava molt prop d’allí, era de Liniadós. Molt agraïda, Mila va continuar el seu camí sense parar de cantar, ja que estava molt contenta d’haver-se topat amb una gent tant amable que li havien permés passar per Primerespai i Liniadós. Ja quasi era de nit i encara li faltava un trosset de camí per aplegar al seu destí, però Mila encara tenia forces suficients per a no parar ni a descansar. Però per a no ser diferent, en aplegar ja a les portes de Segonespai, Mila es va encontrar amb un control de documentació que havia preparat la policia del poble. “Alto” li diu un guardià, i Mila li fa cas immediatament. Ell continua: - ha de ser vosté resident en el poble per entrar, hi ha molt de lladre últimament-. Mila, sorpresa i un poc acalorada, li contestà: -mire senyor, vinc a veure a la meva cosina Larisa, que viu ací-. I va ser anomenar el seu nom i aparèixer d’entre els guàrdies. La seva cosina salvant-la del seu tercer obstacle! Ara sí, estava en Segonespai, Larisa la va ajudar a entrar explicant als policies que era de fiar, que no era cap lladre i que anava a passar uns dies al poble. Una vegada allí instal·lada ja va poder treure el seu puntet de la motxilla i col·locar-se’l a l’esquena. Va passar els dies més divertits de la seva vida!

1234567890 Revista La Lira | nº 11

49


Coneixements musicals

Passatemps musicals

- Lorena Balaguer Blasco

Per aprendre un poquet d’anglés... ací vos deixem esta sopa de lletres dels instruments de la banda.

BASSON CLARINET CYMBALS DRUMS FLUTE FRENCHHORN KETTLEDRUM OBOE SAXOPHONE TROMBONE TRUMPET TUBA

Troba les 6 diferències

50

Revista La Lira | nº 11


La Lira 2012  

Número 11 de la revista de la Unió Musical Lira Borriolenca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you