Page 1

MATERIAL ELABORAT PER IVÁN JARIOD RUÍZ

MÚSICA

QUADERN D’APUNTS

1º ESO


Quadern de Música de 1r d’ESO

Índex Capítol 1

Sobre el pentagrama .............................. plana 3

Capítol 2

Sobre les figures musicals ...................... plana 6

Capítol 3

Sobre els intervals i les escales ............... plana 14

Capítol 4

Sobre alteracions, tons i semitons .......... plana 17

Capítol 5

Sobre el tempo, la repetició i el matís...... plana 20

Capítol 6

Pràctica de les unitats 1-6 ....................... plana 24

Capítol 7

Sobre les agrupacions musicals ............ plana 25

Capítol 8

Sobre la textura musical ........................ plana 30

Capítol 9

Sobre les qualitats del so ....................... plana 31

Capítol 10

Sobre els gèneres musicals .................... plana 33

Capítol 11

Sobre les músiques del món .................... plana 34

Capítol 12

Sobre les formes musicals ...................... plana 34

Capítol 13

Sobre la veu humana ............................. plana 35

Capítol 14

Sobre les famílies instrumentals ........... plana 35

Capítol 15

Sobre l’orquestra i més agrupacions ..... plana 38

Capítol 16

Diverteix-te! ........................................... plana 43

2


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 1. Pentagrama. Notes. Línies addicionals

1. El Pentagrama El Pentagrama és un conjunt de cinc línies i quatre espais. En ell oa les seves proximitats es col.loquen les notes i tots els altres signes musicals. Tant les línies com els espais es compten de baix a dalt:

Les figures musicals s'escriuen sobre les línies i els espais del pentagrama. També poden escriure fora d'ell (Línies addicionals):

Depenent de la seva posició sobre el pentagrama podem conèixer la nota musical que representen ACTIVITATS SOBRE LES NOTES MUSICALS

La paraula Pentagrama ve del grec, penta = cinc i programa = escriptura

ACTIVITATS SOBRE EL PENTAGRAMA

3


Quadern de Música de 1r d’ESO

2. La Clau de Sol

En tot pentagrama el primer que trobarem és una clau. Hi ha diverses claus. Les més utilitzada és la clau de sol:

Laclau de sol en segona línia ens indica que la nota SOL s'escriu en la segona línia del

pentagrama. Un cop conegut el nom d'aquesta nota, podem conèixer també el de les notes que es col·loquen sobre les altres línies i espais:

La clau de sol és utilitzada per instruments aguts com el violí, la flauta, la trompeta i per altres no tan aguts com la guitarra.

ACTIVITATS SOBRE LA CLAU DE SOL

4


Quadern de Música de 1r d’ESO

3. Nom de les notes

El nom de les notes va ser inventat per Guido d’Arezzo, un monjo que va idear la nomenclatura que coneixem avui dia

4. Les línies addicionals A més d'escriure sobre els espais i línies del pentagrama, podem també afegir línies addicionals per escriure notes més agudes o greus

L'acord sobre la primera línia addicional inferior equival al do central del piano.

ACTIVITATS SOBRE LES LÍNIES ADDICIONALS

5


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 2. Figures.Ritme i Compàs.Línia divisòria. 1. Les figures musicals Les figures musicals ens permeten especificar la durada d'un so. A continuació podeu veure les figures, els seus noms i valors: Figura

Nom

Valor

Quadrada

El doble d’una rodona

Rodona

El doble d'una blanca Meitat d'una quadrada

Blanca

El doble d'una negra Meitat d'una rodona

Negra

El doble d'una corxera Meitat d'una blanca

Corxera

El doble d'una semicorxera Meitat d'una negra

Semicorxera

El doble d'una fusa Meitat d'una corxera

Fusa

El doble d'una semifusa Meitat d'una semicorxera

Semifusa

Meitat d'una fusa

Com podeu notar, cada figura dura el doble de temps que la següent i la meitat del temps que l'anterior. NOTA: Quan escrivim corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses acostumem a agrupar el claudàtor de totes les que quedin aquí a un temps per facilitar la lectura. Aquí tens un exemple:

6


Quadern de Música de 1r d’ESO

2. Els silencis Cada figura musical té un símbol corresponent que s'usa perrepresentar un silenci de la mateixa durada. Diem a aquests símbols silencis.

Figura

Silencio val 8

Quadrada

val 4

Rodona

val 2

Blanca

val 1

Negra

Corxera val 1/2

Semicorxera val 1/4

Fusa

7


Quadern de Música de 1r d’ESO

val 1/8

Semifusa

val 1/16 ACTIVITATS SOBRE ELS SILENCIS

3. Ritme y Compàs Podem definir el Ritme com les diverses maneres en què un compositor agrupa els sons i els silencis, atenent principalment a la seva durada (llargs i curts) i als accents. L'element més bàsic del ritme és el pols, el pols organitza el temps en parts iguals amb la mateixa durada i accentuació. El tempo de la música determina la velocitat del pols. En combinar pols i accents obtenim els ritmes bàsics:

Ritme Binari Divideix el temps en dues parts iguals accentuant més el primer: Un dos / Un dos / Un dos .... Si et fixes, el ritme d'aquestes paraules coincideix amb l'anterior: Can – ta / To –ca / Ba – lla, etc.

RitmeTernari Divideix el temps en tres parts iguals accentuant més el primer: Un dos tres / Un dos tres / Un dos tres ... Igual que el ritme d'aquestes paraules: Can – ta -lo / To – ca – lo / Bai -la – lo.

8


Quadern de Música de 1r d’ESO

Ritme Quaternari

Divideix el temps en quatre parts iguals i accentua més el primer i una mica el tercer: Un dos tres quatre / Un dos tres quatre / ... Podem trobar ritmes que tinguin més de quatre temps o parts, i seria el resultat de combinar els ritmes bàsics, per exemple, un ritme de cinc parts podria ser el següent: Un dos tres quatre cinc / Un dos tres, quatre cinc, combinant un ritme binari i un altre ternari. Un altre efecte rítmic interessant és el de la polirítmies, que consisteixen la interpretació de dos o més ritmes diferents, de forma simultània,és a dir, que sonin a la vegada. El Compàs

Els ritmes es representen en la notació musical mitjançant els compassos. Cridem compàs a la divisió regular del temps musical mitjançant l'alternança de polsos accentuats i no accentuats. En l'escriptura musical cada un dels fragments de temps en què es divideix una partitura es diu compàs. Aquesta divisió es realitza mitjançant una línia vertical que travessa el pentagrama, separant els compassos entre si i es diu línia divisòria o barra de compàs. Exemples:

final d'una obra musical s'utilitza la barra final ha algun canvi important dins de la composició. Al

i la doble barra se

sol

posar

quan hi

ACTIVITATS SOBRE EL COMPÀS ACTIVITATS SOBRE EL CANVI DE COMPÀS

ACTIVITATS SOBRE LES LÍNIES DIVISÒRIES

9


Quadern de Música de 1r d’ESO

Tot compàs es divideix en diverses parts iguals anomenades temps. Hi ha compassos que estan dividits en 2, en 3 o en 4 temps.

Un compàs també pot dividir-se en 5, 6, 7 o més temps. El Compàs s'indica al principi del pentagrama immediatamentdesprés de la clau mitjançant dos nombres col locats un sota l'altre,que ens informen sobre el nombre de temps i el valor de cada temps.El nombre superior ens indica el nombre de temps del compàs il'inferior el valor o figura de cada temps en relació amb la rodona. Xifres per al denominador dels compassos:

Compàs 2 per 4. Ritme binari

Consta de dos temps, el primer Fort i el segon dèbil. 2 --- indica el nombre de temps --- dos temps 4 --- indica la figura que entra a cada temps --- una Negra 2 negres encada compàs, una per cada temps. Compàs 3 per 4. Ritme ternari

Consta de tres temps, el 1 º fort i el 2 º i 3 º febles. 3 --- el nombre de temps --- tres temps 4 --- la figura que entra a cada temps --- una Negra

10


Quadern de Música de 1r d’ESO

Compàs 4 per 4. Ritme Quaternari

Consta de quatre temps, el 1 º fort, el 2 º feble, el 3 º semifort i el 4 ºfeble. 4 --- el nombre de temps --- quatre temps 4 --- la figura que entra a cada temps --- una Negra 4 negres per cada compàs, una per cada temps

Compassos Simples y Compostos

Un compàs és simple quan cada temps del compàs és divisible per dos, és a dir que la figura que entra a cada temps es pot substituir perles dues figures que li equival. Per exemple una blanca pot ser substituïda per dos negres, una negra per dues corxeres, etc. Un compàs és compost quan cada temps del compàs és divisible pertres. Per això és necessari que la figura unitat del temps tingui un punt. Per exemple una negra amb punt pot ser substituïda per tres corxeres. Compassos simples

Compassos compostos

ACTIVITATS SOBRE LES INDICACIONS DE CANVIS DE COMPÀS

11


Quadern de Música de 1r d’ESO

4. El puntet Si afegim un puntet a una figura, la seva durada augmentarà de la meitat del seu valor:

Sense puntet Figura

Amb puntet Equivalència

Figura

Equivalència

5. La lligadura La lligadura és un signe que s'utilitza per unir el valor de dues o més notes del mateix so en una sola durada. Té forma de línia corba incloent a les notes que afecta:

12


Quadern de Música de 1r d’ESO

La lligadura pot unir notes que estan en diferent compàs com es pot veure en el següent exemple:

ACTIVITATS SOBRE LA LLIGADURA DE FRASEIG

6. El Calderó El calderó és un signe que serveix per a perllongar la durada d'un so o d'un silenci. Té forma de petit semicercle, amb un punt al mig, i es col·loca sobre la nota o silenci al qual afecta:

El Calderó perllonga la durada del so a la vegada que deté la marxa del compàs. Es fa servir molt a la nota final d’una obra musical.

ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ (REPÀS DE LES UNITATS 1, 2 i 3)

13


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 3. Intervals.Escales 1. Els intervals

Un Interval és la distància que hi ha entre dues notes. El discurs musical és una successió d’intervals. Classificació: Segons la forma de sonar de les seves notes dels Intervals poden ser: Melòdics. Quan les notes de l'interval sonen de forma successiva

Harmònics. Quan les notes de l’interval sonen de forma simultània

Segons la direcció de les notes els intervals poden ser: Ascendents. Quan les notes de l’interval van de greu a agut

Descendents. Quan de l’interval van d’agut a greu

14

PRACTICA ELS INTERVALS


Quadern de Música de 1r d’ESO

Segons la proximitat de les notes poden ser: Conjunts. Quan les notes van seguides

Disjunts. Quan les notes no van seguides

Segons el nombre de notes que tenen els intervals poden ser: Simples. Quan no superen la 8 ª, són els següents: De 1 ª. Quan l'interval només consta d'una nota De 2a. Quan l'interval conté dues notes De 3 ª. Quan l'interval conté tres notes De 4 ª. Quan l'interval conté quatre notes Exemples:

De 5. Quan l'interval conté cinc notes De 6 ª. Quan l'interval conté sis notes De 7 ª. Quan l'interval conté set notes De 8 ª. Quan l'interval conté vuit notes Exemples: Compostos. Quan superen la 8ª, es a dir, l’interval de 9, 10ª, 11ª,etc...

15


Quadern de Música de 1r d’ESO

2. L’ Escala L’escala és una successió de notes seguides, es poden ordenar ascendent i descendent.

Segons el nombre de notes i la disposició dels tons i semitons entre aquestes notes, hi ha diferents tipus d'escales: pentatònica, diatònica, Cromàtica, etc ..

Escala Diatònica

L'Escala diatònica es passa per tons i semitons, està formada per 8 notes seguides.L'escala diatònica comença i acaba amb la mateixa nota, la qual es denomina tònica i dóna nom a l'escala

Cada nota de l'escala s'anomena Grau i es representa amb el número romà corresponent. Els graus de l'escala tenen gran importància en l'organització de la tonalitat, tenen els següents noms:

16


Quadern de Música de 1r d’ESO

Escala Cromàtica L'escala cromàtica està formada exclusivament per semitons, consta de 12 notes. Es necessita l'ús de les alteracions per a formar aquesta escala.

Capítol 4. Alteracions. Tons y Semitons.

1. Alteracions Les alteracions són signes que es col·loquen davant de les notes i modifiquen l’altura de les mateixes. Aquests nous signes poden pujar o baixa mig to l’entonació d’un so

L’altura o la freqüència sonora de les notes pot ser modificada ascendent o descendent per mitjà de les alteracions:

Alteració

Nom

Efecte

sostingut

Altera ascendentment la nota 1 semitó

bemoll

Altera descendentment la nota 1 semitó

becaire

Anul·la qualsevol alteració i retorna la nota al seu estat natural

Dins de les alteracions podem distingir Alteracions Pròpies i Accidentals Alteracions Pròpies

Les Alteracions pròpies són les constitutives d'una Tonalitat, s'escriuen després de la clau i afecten totes les notes del mateix nom al llarg de l'obra musical. A aquest conjunt d'alteracions pròpies se l'anomena:

17


Quadern de Música de 1r d’ESO

Armadura.

ACTIVITATS SOBRE LES ARMADURES

Alteracions Accidentals las Alteraciones Accidentales son las que aparecen a la izquierda de una nota alterando su sonido, no son constitutivas de la tonalidad. Afectan a la nota que lleva la alteración y a todas las del mismo nombre dentro del compás.

ACTIVITATS SOBRE CANVIS D’ARMADURA Veiem la representació de les alteracions en el teclat:

2. Tons i Semitons El sistema d'afinació temperada divideix equitativament la vuitena en dotze sons. La distància o diferència en freqüència sonora entre cada un d'aquests sons es coneix pel nom de semitò. Al teclat del piano hi ha la distància d'un semitò entre tecles contigües Un to equival a 2 semitons. Totes les tecles blanques del piano separades per una tecla negra, estan a la distància d'un to. Les que no tenen tecla negra ens elles estan a un semitò de distància: En l'escala de DO veiem com els semitons estan entre el III i IV graus i el VII i VIII respectivament. A la resta de graus la distància és de 1 to.

18


Quadern de Música de 1r d’ESO

Semitó Diatònic

El semitó diatònic és el que es produeix entre dues notes de diferent nom, per exemple de: MI a FA, de SI a DO, de SOL a LA bemoll, etc... Semitó Cromàtic

El semitó Cromàtic és el que es produeix entre notes del mateix nom, per exemple de FA a FA#.

Henarmonia

L’henarmonia es produeix entre dues notes de diferent nom, però del mateix so, per exemple SOL# y LAb. En el teclat es tocarien en la mateixa tecla

19


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 5. Tempo. Signes de Repetició. Matissos 1. Tempo o Moviment Els termes tradicionalment utilitzats per indicar el moviment o grau de velocitat amb què s’ha d’interpretar una obra musical són les paraules italianes que es col·loquen sobre pel pentagrama, al principi de les composicions

Els principals termes són: TÉRMES

SIGNIFICAT EN CASTELLÀ

Largo

Molt lent

Lento

Molt lent

Adagio

Lent

Andante

Moderat

Allegro

Ràpid

Vivo o Vivace

Molt ràpid

Presto

Molt ràpid

Per a una indicació més precisa es fa servir el Metrònom exacte prenent una figura com a unitat.

EL TEMPO

20

que ens marca el tempo


Quadern de Música de 1r d’ESO

2. Signes de Repetició Els Signes de Repetició s'utilitzen per abreujar i facilitar la lectura de les partitures. Hi ha diversos signes de repetició, els més utilitzats són: Doble barra amb dos punts.

Indica repetició del fragment anterior quan la indicació està amb els punts a l'esquerra, i repetició del fragment posterior quan la indicació està amb els punts a la dreta

Da Capo Aquest signe de repetició indica tornar al començament i repetir fins el final o on aparegui la paraula fin.

ACTIVITATS SOBRE D C

21


Quadern de Música de 1r d’ESO

La trucada Aquest signe indica repetició des del lloc de l’obra on aparegui fins a la indicació de la paraula fin.

1ª y 2ª Vegada

Amb la indicació també de la doble barra amb dos punts aquest signe de repetició s'utilitza per repetir un fragment que té un o més compassos diferents al final. Indica saltar el compàs indicat amb 1 ª passant a 2 ª quan es fa la repetició.

ACTIVITATS SOBRE LA INDICACIÓ DE REPETICIÓ ACTIVITATS SOBRE ALTRES SIGNES DE REPETICIÓ ACTIVITATS SOBRE LA REPETICIÓ D’UN FRAGMENT

3. Matisos En música es diu "Matisos" a un conjunt de signes que es col·loquen a la partitura amb la funció d'indicar la intensitat relativa d'una nota, una frase, o d'un passatge sencer. la successió de matisos constitueixen la dinàmica de l'obra. La dinàmica es refereix a les gradacions de la intensitat de la música. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt suau, fins a un so molt fort. Per a diferenciar el grau d'intensitat sonora s'usen els següents termes italians, els quals se situen sota el pentagrama de forma abreujada: Termes Pianissimo

Abreviatura

Interpretació

pp

Molt suau

p

Suau

Mezzopiano

mp

Mig suau

Mezzoforte

mf

Mig fort

f

Fort

Piano

Forte Fortissimo

22

ff

Molt fort


Quadern de Música de 1r d’ESO

D'altra banda, hi ha altres termes que s'usen per indicar canvis progressius d'intensitat del so Els dos més comuns són: :-cresc.: crescendo (,augmentant gradualment la intensitat sonora). -dim.: diminuendo (disminuint gradualment la intensitat sonora). -decresc.: decrescendo (el menys usat). Els reguladors són uns signes que expressen també canvis graduals d’intensitat: Crescendo

De menor a major intensitat

Diminuendo

De major a menor intensitat

23


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 6. Pràctica de les unitats 1-6. Localitza en la següent partitura els elements estudiats anteriorment i a continuació expliques què signifiquen:

Practica les notes musicals i els elements de la partitura tocant el piano digital. (Activitat posteriorment avaluada)

Ara que ja tens pràctica pots interpretar les melodies de l’enllaç anterior en aquest altre piano més complert i ràpid

24


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 7. Les agrupacions musicals. Populars. Els instruments antics 1.

Les agrupacions populars (espanyoles i europees)

Muñeira de Visantoña

Tema 12

LES AGRUPACIONS POPULARS - Son grups de música i dansa que estàn relacionats amb el folklore i amb la música tradicional d’una zona geogràfica o d’un grup cultural del qual interpreten danses i cançons - Les característiques comunes del

folklore espanyol són

totes les cançons provenen del poble són anònimes es transmeten oralment importància de la melodia i del ritme utilitzen instruments antics (orgue, travers, clavicèmbal….

- La dansa serveix des de la prehistòria per expressar els sentiments humans, com

l’adoració, la gratitud, l’amor, les creences, l’alegria….

- Han anant canviant al llarg del temps - REALITZA L’ ACTIVITAT 23 DEL CD TIC

25


Quadern de Música de 1r d’ESO

2. Els instruments antics

ELS INSTRUMENTS ANTICS

26


Quadern de Música de 1r d’ESO

Alumne/a___________________________ Curs____________ Unitat ___ El clavicèmbal Començarem aquesta unitat fixantnos en un dels instruments més importants durant el barroc. Es tracta del clavicèmbal o clavecí. El clavicèmbal és un instrument amb un aspecte semblant al piano, i normalment amb dos teclats esglaonats. La seva sonoritat és molt diferent a la del piano. El motiu és el següent: el mecanisme intern de piano percudeix les cordes i pot produir grans contrasts de volum (en música dinàmiques), encanvi en l'antic clavicèmbal el mecanisme pinça la corda amb una pua. Per resumir el que tenen en comú els dos instruments és el teclat. l'orgue És un instrument aeròfon accionat mitjançant teclats. Està format per un sistema de tubs els qual generen el so en passar l'aire pel seu interior.Consta de diversos registres o timbres: so de flautes,trompetes, veu humana... El teclat es divideix en el manual o teclat que es toca amb les mans i el pedalier teclat que es toca amb els peus.

El traverso Flauta travessera de fusta de l'època barroca que Serà substituida per la flauta travessera moderna Construïda en metall. Té una sonoritat més feble però molt dolça i no té tanta extensió com la flauta moderna creadea per Theobald Böhm al segle XIX.

27


Quadern de Música de 1r d’ESO

Investiga amb el teu netbook i respon el qüestionari: El clavicèmbal era un instrument molt apreciat durant l'època (subratlla la correcta). ● Clàssica. ● Barroca. ● Impressionista. El clavicèmbal pertany a la família de _________________ mitjançant un teclat. L'orgue és un instrument ● Electròfon. ● Aeròfon. ● Cordòfon.

Dibuixa les parts d’un orgue

Què són els registres en un orgue?

28


Quadern de Música de 1r d’ESO

Quines són les diferències entre la flauta travessera moderna i el traverso?

______________________________________________________________ _____________________________________________________________

29


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 8. La textura musical

Contrapuntística: es aquella en què cada veu té independència melòdica i rítmica

Homofonía: és aquella en què totes les veus tenen el mateix ritme

Té una veu independent, la melodia. La resta de veus se supediten a la formació d’acords que acompanyen la melodia

30

Polaritat melodia-baix

Activitats sobre la textura

Amb l’ajuda d’un/a company/a crea un bloc amb Combina una veu aguda i una més el qual greu. Els acords els expliquis formen les veus les centrals diferents textures musicals i inserta dos vídeos de cada tipus


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 9. El so, el soroll i el silenci. Característiques del so 1. 

El so, el soroll i el silenci

La vibració d’un cos produeix ones sonores que podem escoltar EL SO

EL SOROLL

Vibració regular

vibració irregular SILENCI

Absència de vibració El so és produít per ones regulars, i el soroll per ones de vibració irregular El silenci és dóna quan s’aturen les vibracions Fes les activitats de la fotocòpia sobre el so, el soroll i el silenci i l’activitat 1 del CD TIC

31


Quadern de Música de 1r d’ESO

2. Característiques del so

Distingueix sons forts i fluixos

Sabem de la procedència d’un so

Sons aguts i greus

Sons llargs i curts

Escolta “An American in Paris” de G. Gershwin i distingueix els sons i els sorolls

Activitats sobre les característiques (paràmetres) del so

32


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 10. Els gèneres musicals Escolta les audicions i endevina el gènere

1

2

3

4

5

6

MÚSICA POPULAR: té el seu origen en la tradició oral, és anònima, d’estructura senzilla i de poca durada, pot anomenar-se també folk o ètnica MÚSICA CULTA: ha estat creada per un compositor utilityzant la notació musical, són obres extenses i tenen una estructura complexa MÚSICA RELIGIOSA: está vinculada a la litúrgia i als rituals eclesiàstics MÚSICA PROFANA: está relacionada amb la vida quotidiana i les celebracions de caire religiós MÚSICA DESCRIPTIVA: está inspirada en algun motiu extramusical com una idea, una imatge, en un quadre, en la literatura…. MÚSICA PURA: és la música que no ens remet a cap idea fora de la mateixa música, per exemple la de Mozart, Haydn i Beethoven Realitza el test de la plana 19

El professor et facilitarà la fotocòpia per poder treballar

bExercicis: b Tot seguit escoltaràs petits fragments d’audicions que corresponen als gèneres anteriors. A cada grup de respostes, n’hi ha una d’errònia. Descobreix-la 1. 2. 3. 4. 5. 6.

1.

Cinquena simfonia (Beethoven): música pura, música instrumental, música vocal L’apprenti sorcier (Dukas): música religiosa, música profana, música pura Brindis, de La Traviata (Verdi): música culta, música vocal-instrumental, música pura Yesterday (Beatles): música popular, música religiosa, música vocal-instrumental Rèquiem (Mozart): música religiosa, música vocal-instrumental, música pura La truita (Schubert): música vocal-instrumental, música culta, música vocal

MIRA EN YOU TUBE ELS FRAGMENTS DE LES TRES PRIMERES CANÇONS I EN UN FULL APART FES UNA DESCRIPCIÓ DE CADASCÚN D’ELLS

33

ACTIVITATS


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 11. Músiques del món Fes clic i descubriràs les diferents músiques del món

Capítol 12. Les formes musicals Les melodies estan formades per fragments. L’ordenació diferent d’aquests fragments ha donat lloc a diferents formes musicals. Les hi ha de simples, compostes i lliures Les simples poden ser primàries (A-A...), binàries (A-B), ternàries (A-B-A; A-B-B; A-B-C; A-A-B) i de tipus rondó o quaternàries (A-B-A-C-A-D-A) Les compostes es formen amb la combinació de les anteriors. La sonata, el concert i la simfonia en són d’exemples

Les lliures no segueixen un esquema pautat, sinó que es formen seguint la inspiració del compositor, per això tenen noms com capricci, fantasia, nocturn.... Activitats Fes l’activitat proposada en un full apart

Per ampliar conèixements practica amb la Petita Música Nocturna de Mozart

AUTOR I OBRA: Una bandada de goril·les arriba a un campament d’exploradors i mentre xafardejen descobreixen nous sons i el campament es converteix en un auditori d’una música ben extravagant. Phiil Collins és el compositor de les cinc cançons de la pel·lícula Tarzan, per la qual va guanyar l’Òscar el 1999. Va ser el bateria i el vocalista del llegendari grup Genesis. Després de deixar el grup va desenvolupar una intensa vida professional en solitari Escriu, dins de les caselles següents, una “l” per a les seccions instrumentals i una “v-l” per a les vocals instrumentals MIRA-HO EN YOUTUBE Ara omple les parts de la cançó amb les lletres A o B

A

34


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 13. La veu humana La veu humana és l’instrument més antic que existeix, ja que vé de sèrie amb nosaltres des de que naixem i també el més difícil d’afinar i de mantenir en bones condicions. Fes clic en activitats i el nostre amic Mos ens parlarà dels problemes de la veu, de la tessitura de les diferents veus humanes i et proposarà unes activitats per ajudar-te a entendre millor com funciona aquest instrument Activitats

Capítol 14. Els instruments musicals En grups de 5 persones et proposo el següent treball: realitzeu 4 làmines com les inferiors, però afegint una petita informació de cada instrument que apareix (una o dues línies per cadascún d’ells)

35


Quadern de Música de 1r d’ESO

36


Quadern de Música de 1r d’ESO

37


Quadern de Música de 1r d’ESO

Capítol 15. L’orquestra. Les agrupacions musicals. La banda de música Al llarg de la història els intèrprets i compositors han anat organitzant-se en grups musicals. Segons el nombre d’instrumentistes i de les famílies d’instruments agrupades a aquestes associacions les hi anomenem d’una manera o d’una altra

LES AGRUPACIONS ORQUESTRALS • L’orquestra: el seu nom prové de la paraula orchestra que era l’espai on es narrava l’acció entre la escena i el cor als antics teatres grecs

El concepte d’orquestra com a agrupació instrumental neix en el Barroc (segle XVII), pero es desenvolupa en el Classicisme (segle XVIII) Pren apunts

38


Quadern de Música de 1r d’ESO

L’orquestra de corda Neix en el Barroc formada per catorze o quinze músics que toquen el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix i el clavicèmbal En ocasions també s’incorpora algun instrument aeròfon com a solista (flauta travessera, oboe, tompeta piccolo) En algunes orquestres s’incorporen en alguns passatges la percussió per donar més brillantor en alguns moments

L’orquestra simfònica Neix en el XVIII sobretot amb instruments de corda fregada, més algun oboe, trompes i timbals i s’ha anat ampliant el nombre d’instruments CRITERIS CRITERISD’ORDRE D’ORDRE DELS DELSINSTRUMENTS INSTRUMENTS Agrupar Agrupar instruments instruments de delalamateixa mateixa sonoritat sonoritat

Allunyar Allunyardel del públic públicels els instruments instruments de demés més sonoritat sonoritat

Activitats sobre l’0rquestra Simfònica

39

Separar Separari i contrastar contrastar els elsaguts agutsi i els elsgreus greus


Quadern de Música de 1r d’ESO

L’orquestra simfònica

Realitza les activitats de l’Obertura 1812 de Txaikovski fragments

40


Quadern de Música de 1r d’ESO

Preludi de l’òpera “Carmen” de George Bizet

El professor et facilitarà una fotocòpia

L’obra: l’òpera és un gènere que barreja teatre i música. Els personatges que actuen en un escenari com en una obra teatral, però en lloc de declamar el text el canten amb l’acompanyament de l’orquestra. L’ orquestra toca des d’una fossa situada al davant de l’escenari, quasi a les fosques, per tal de cedir tot el protagonisme als cantants. Abans que s’obri el teló per donar pas a l’òpera, sempre s’interpreta un fragment exclusivament orquestral: l’obertura i el preludi. L’orquestra n’és l’única protagonista i presenta dibuixos melòdics que es recuperaran posteriorment en la representació operística L’autor: Georges Bizet va ser un compositor francès Molt important, però la brevetat de la seva vida no li Va permetre gaudir de l’èxit. Va morir als 36 anys, Envoltat de crítiques per la seva òpera Carmen Fes les activitats de la fotocòpia de la plana 71. Mira en internet el fragment del preludi i escriu en un full l’argument de l’òpera

ELS GRUPS DECAMBRA - Un grup decambra està format per un nombre reduït d’instruments (entre dos

i quinze)

- Tots els instruments actuen com si fossin solistes. Cada músic interpreta una

part diferent de la resta i entre tots formen el diàleg musical

- El seu nom (da cambra) prové del segle XVII quan acostumaven a interpetar

dintre de petites sales

- Durant el segle XIX les dificultats tècniques de la partitura fan necessàries

músics professionals per poder interpretar-la

41


Quadern de Música de 1r d’ESO

Quintet de vent metall: trompeta, trompeta, trombó, trompa, tuba

 Quintet de corda: violí, violí, viola, violoncel, violoncel o viola

Seotiminio de Beethoven

El professor et facilitarà una fotocòpia

“MINUET” DEL QUINTET OP.11, NÚM 5 DE LUIGI BOCCHERINI L’ OBRA - Estem acostumats a balls que es posen de moda durant un estiu però que després passen de moda - Un dels quals ha perdurat és el que presentem ara, el minuet - Aquest ball es va posar de moda entra l’aristocràcia dels segles XVII i finals del XVIII L’AUTOR - Luigi Boccherini va ser un gran compositor i violoncelista italià del segle XVIII - Gran part de la seva vida la va passar a madrid servent a la cort espanyola on va compondre les seves millors obres, com el Quintet de la música nocturna de Madrid - Va morir en la pobresa, per poder sobreviure va fer adaptacions a la guitarra de les seves obres per atreure l’atenció del públic Fes les activitats de la fotocòpia

42


Quadern de Música de 1r d’ESO

La banda de música L’origen es remunta a l’Antiguitat, emprades en situacions bèliques Acostuma a estar formada per instruments aeròfons de vent fusta i vent metall, membranòfons i idiòfons La qualitat sonora millora en el segle XIX per l’evolució dels instruments aeròfons, predominant les bandes militars

Busca a youtube exemples de marxes fúnebres, militars, nupcials i de cheerleaders

Capítol 16. Diverteix-te! El web permet conèixer molts enllaços didàctics i divertits per conèixer el món de la música. A continuació veuràs uns quants.... Història de la música Divertit enllaç que t’explica en còmic la història de la música Arxius flash de “l’aula de música” Multitud d’arxius per descarregar sobre els temes treballats al llarg del curs Les Quatre Estacions de Vivaldi Has sentit els seus fragments moltes vegades, però mai els havies treballat amb imatges! El Carnaval dels Animals, de Saïnt Saens Música descriptiva dels animals de la selva. Sentiràs els animals com si els tinguessis a cau d'orella

43

Quadern de música per a !r d'ESO  

Llibre digital per a la assignatura de Música de 1r d'ESO a la Salle Montcada

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you