Issuu on Google+

2. Multipistes i MIDI Pràctica 1 L'objectiu d'aquesta pràctica és conèixer el funcionament de l'Audacity en mode multipistes, mitjançant el muntatge de la narració d'un conte popular amb efectes sonors i musicals.

Desenvolupament de la pràctica Amb l'Audacity es pot treballar amb diverses pistes d'àudio digital simultàniament. Cada pista és un enregistrament propi i pot tenir uns atributs de volum, posició panoràmica i envolupant propis. A més, la posició relativa d'una pista respecte a les altres es pot modificar fàcilment. Aquest és el text del conte que enregistrarem:

La vella i els lladres Això va anar i era, si era bé i si no també, una vella que vivia als afores d'un poble. Una nit estava escalfant-se a la vora del foc amb l'única companyia de les roges flamerades. De sobte va sentir un soroll per dalt de la cambra i tota estranyada es va dir: - Què deu ser aquest soroll? O m'ho haurà semblat? Aleshores va sentir molt clarament uns passos que anaven d'ací cap allà i es va adonar que eren uns lladres que anaven a robar-li. Com que estava sola i no tenia ningú que la pogués ajudar, es va posar a pensar: - Què podria fer per tal de fer fugir aquests lladres? Ah! Ja ho sé! I sense pensar-s'ho més, se'n va anar a la porta de l'escala i començà a cridar: - Bernat, puja al terrat! Marieta, treu l'escopeta! Martí, tira-li! Tu, Pere, pega-li al darrere! Ramon, compta quants són! En sentir els crits de la vella els lladres es van espantar molt i deien: - Doncs no hi ha poca gent en aquesta casa... Ràpid! Anem-nos-en, que si ens agafen entre tots... Després, asseguda la vella a la vora del foc, va començar a riure amb grans riallades, i... conten que encara riu. Joan Amades Folklore de Catalunya. Rondallística.

30


Per realitzar el muntatge necessitarem els següents ingredients:      

Uns fragments amb veu de narrador/a Uns fragments amb veu de vella Uns fragments amb veu dels lladres El soroll de les flames del foc El soroll de les passes dels lladres Una música de fons

Primer realitzarem els enregistraments corresponents a aquests ingredients, i després farem el muntatge. Començarem per crear una carpeta nova dins de la carpeta on guardeu els fitxers del curs, on anirem guardant tots els materials d'aquesta pràctica. Anomeneu-la conte.

Enregistrament de la narració del conte

31

Poseu en marxa l'Audacity i configureu-lo per a enregistrar veu en mono (menú Fitxer - Preferències - pestanya E/S d'àudio) a 22.050 Hz (selector a la barra d'estat).

Seleccioneu a la llista desplegable de la barra del mesclador el dispositiu corresponent al micròfon.

Ara es tracta de tocar el botó d'enregistrar i llegir tot el conte. No us preocupeu per fer canvis de veu quan parlen la vella o els lladres: ho farem després amb els efectes de so de l'Audacity.

Quan l'hagueu llegit atureu l'enregistrament i comproveu que hagi quedat bé. Si cal, ajusteu els nivells de volum i repetiu-lo.

Netegeu les cues de silenci que segurament hi ha al principi i al final.

Seleccioneu tot l'enregistrament (clic a la capçalera de la pista) i normalitzeu el volum de l'enregistrament amb el menú Efecte - Normalitza.

Exporteu-ho a WAV amb el nom narracio.wav.

Maximitzeu la finestra de l'Audacity i feu Mostra - Ajusta a la finestra.

Seleccioneu el primer fragment on parla la vella, quan diu "Què deu ser aquest soroll? o m'ho haurà semblat?". Recordeu que podeu ajustar els límits de la selecció acostant el ratolí a cada un dels extrems. Podeu escoltar el tros seleccionat tocant la barra d'espais del teclat.

Aneu al menú Efecte - Canvia el to i seleccioneu la lletra C a la llista des de i la lletra G a la llista fins a. Això significa transportar des de Do ("C" en notació anglosaxona) fins a sol ("G"), la qual cosa equival a 7 semitons o gairebé un


50% de canvi percentual. Assegureu-vos que està seleccionada l'opció Amunt i confirmeu. 

Escolteu el resultat: s'hauria de sentir una veu molt més aguda. Si no us convenç, feu Edita - Desfés i proveu amb uns altres valors.

Apliqueu el mateix efecte als altres dos fragments on parla la vella.

Seleccioneu l'únic fragment on parlen els lladres i apliqueu-li un canvi de to de 5 semitons cap avall. Comproveu com queda i, si cal, desfeu l'operació i proveu amb uns altres valors.

Exporteu novament el fitxer a format WAV, amb el nom narracio2.wav

Efectes sonors Els efectes necessaris per aquest muntatge es poden fer enregistrant sorolls fets per nosaltres mateixos o buscar-los per Internet. si els voleu enregistrar vosaltres mateixos podeu procedir de la manera següent: 

Busqueu un tros de paper que tingui una certa consistència, o qualsevol altre material que en rebregar-lo faci un soroll semblant al crepitar de les flames.

Tanqueu la finestra de la pista d'àudio dins de l'Audacity i enregistreu un fragment curt (uns cinc segons) de "crepitar de flames".

Retalleu les cues de silenci, apliqueu-li la normalització de volum (seleccionarho tot i fer Efecte - Normalitza) i exporteu-ho a format WAV en la carpeta conte amb el nom foc.wav.

Dirigiu el micròfon cap a la taula i busqueu algun objecte que, en colpejar, faci un soroll semblant a les passes damunt un pis de fusta.

Tanqueu la pista del foc i enregistreu uns cinc segons de "passes". Comproveu com queda.

Retalleu les cues de silenci, normalitzeu i enregistreu el fragment amb el nom passes.wav.

També podeu aconseguir aquests sorolls a Internet al “Banco de imagenes y sonidos” el Ministerio de Educación, y buscar el que us interessi.

Muntatge

32


33

Tanqueu la pista i aneu al menú Projecte - Importa àudio. Busqueu el fitxer narracio2.wav i obriu-lo.

Convindria saber la durada total de la narració. Aneu al menú Mostra - Unitats de mesura i seleccioneu l'opció seg (segons). Després aneu a Edita - Mou el cursor - Al final de la pista i llegiu el valor que apareix a la barra d'estat. Anoteu-lo.

Ara importarem un fragment de música que servirà com a fons de la narració. Aneu a Projecte - Importa àudio i obriu el fitxer intro.mp3, que es troba a la carpeta \Informatica musical\fitxers. Per escoltar-lo podeu fer clic al botó solo de la seva pista, rebobinar i engegar la reproducció. Quan acabeu, desmarqueu el botó "solo".

Per aprofitar l'espai vertical, podeu reduir l'alçada de les finestres de les pistes arrossegant el seu límit inferior amb el cursor:

Ara farem alguns càlculs, que ens serviran per saber la longitud total que ha de tenir la banda sonora de fons. Sumeu a la longitud de la narració més vint segons: deu de música a l'inici i deu de música al final. Afegiu-li tres segons per a l'efecte especial del foc i tres segons més per les passes. Dividiu el resultat per 16,5, que es la durada del fragment de música, i obtindreu el nombre de vegades que caldrà multiplicar-lo per omplir tot l'espai. Anoteu l'enter superior al resultat de la divisió, que normalment hauria d'estar entre 6 i 8.

Seleccioneu la pista "intro" (fent clic a la capçalera) i aneu a Efecte - Repeteix. Introduïu el nombre que acabem de calcular i confirmeu.

Agafeu l'eina de desplaçament en el temps i arrossegueu la narració deu segons cap a la dreta (fixeu-vos en les marques de la guia que hi ha a la part superior)


Portem ja força feina feta i potser és el moment de desar el projecte, per reprendre la feina al punt on som si hi hagués algun problema. Feu Fitxer Anomena i desa el projecte. Confirmeu l'advertiment que apareixerà i deseu-lo a la carpeta conte amb el nom conte.aup.

Ara es tracta d'ajustar l'envolupant de la pista intro. Agafeu l'eina d'envolupant i feu que el so decaigui poc abans de l'inici de la narració. Per treballar amb més comoditat millor ampliar la mida de la finestra, que ja tornarem a encongir quan calgui:

L'Audacity insereix automàticament punts de control de l'envolupant (de color blanc) cada quinze segons. Comenceu per eliminar-los tots, arrossegant-los fora de la finestra. Si accidentalment se'n crea algun de nou, elimineu-lo també. Quan hagueu fet net, feu un únic clic a uns vuit segons de l'inici, i un altre clic als deu segons. Es crearan dues marques. Arrossegueu la segona marca cap avall, fins que indiqui aproximadament un 10% del màxim, i deixeu la primera al 100%. Escolteu el resultat i, si cal, arrossegueu les marques blanques per ajustar el volum o la intensitat. Cal que la narració s'escolti bé, deixant la música a un nivell molt fluix:

Ara inserirem un fragment de silenci en la narració que donarà pas a l'efecte sonor de les flames. Agafeu l'eina de selecció i intenteu deixar el cursor immediatament després de que s'escolti l'expressió "roges flamerades". Quan el tingueu a lloc (ho podeu comprovar amb el botó d'interpretació, que hauria de començar amb "de sobte...") activeu l'opció de menú Genera - Silenci. S'inserirà un llarg fragment de silenci.

Hauríeu de seleccionar tot el silenci excepte uns tres segons i fer clic al botó retalla:

34


Aneu al menú Projecte - Importa àudio i obriu el fitxer foc.wav que heu desat abans a la carpeta conte.

Amb l'eina de desplaçament en el temps, situeu l'efecte de foc a l'alçada del silenci que acabem de crear.

Amb l'eina d'envolupant, feu que el so del foc aparegui i desaparegui progressivament. Haureu de fer servir el zoom i crear quatre punts de control:

narració

foc

35

Torneu a l'eina de seleccionar i, a la pista de la narració, intenteu situar el cursor just davant del punt en que es diu "Com que estava sola i no tenia ningú que l'ajudés...". Inseriu silenci en aquest punt, mitjançant el menú Genera Silenci. Elimineu l'excés de silenci deixant només uns tres segons, tal com heu feu abans.

Aneu a Projecte - Importa àudio i obriu el fitxer passes.wav. Moveu-lo a l'alçada del silenci que hem deixat per a les passes i ajusteu l'envolupant tal com hem fet amb el foc.


Editeu l'envolupant de la pista intro al final del conte, fent que torni a pujar el volum de la música per esvair-se progressivament de nou cap al silenci. Necessitareu quatre punts de control:

Si veieu que el final queda massa llarg, seleccioneu un fragment de la pista de música i retalleu-lo. L'aspecte final del muntatge hauria de ser similar a aquest:

Per acabar, deseu el projecte i exporteu-lo a format MP3, amb el nom conte.mp3.

Guardeu també el projecte amb format audàcity amb el nom conte.aup.

El projecte encara es podria ampliar amb el soroll dels lladres fugint (coses que cauen, soroll de corredissa), amb les riallades de la vella, etc. Lliureu un fitxer ZIP que tingui per nom el vostre nom més _conte (nom_conte.zip) que contingui els arxius conte.mp3, conte aup i la carpeta conte.

36


Pràctica 2 El MIDI (acrònim de Musical Instruments Digital Interface) és un sistema estàndard de comunicació d'informació musical entre aparells electrònics. Per tal de fer possible aquesta comunicació, el MIDI descriu dues coses alhora: 

Un mètode per a codificar la música, basat en xifres numèriques que es transmeten una darrera l'altra.

Un sistema de connexions físiques entre els aparells: cables, connectors, tensions elèctriques, freqüències...

És important tenir present que el MIDI no serveix per a transmetre sons, sinó només informació sobre com s'ha de reproduir una determinada peça musical. Seria l'equivalent informàtic a la partitura, al rodet d'una pianola o al tambor d'agulles d'una caixa de música: conté tota la informació necessària per a interpretar una peça musical, però si la voleu convertir en sons necessitareu un bon instrument o un mecanisme capaç d'interpretar-la. Ja hem vist que els sistemes informàtics es basen en la codificació binària de la informació. Això significa que només són capaços d'emmagatzemar i processar dades que es puguin transcriure com a una seqüència d'uns i zeros. Afortunadament, la tasca de convertir la música en números la realitzen els programes de manera automàtica i invisible per als usuaris. De totes maneres, per comprendre el funcionament dels sistemes MIDI convé tenir en compte aquesta condició numèrica de tota la informació que gestiona. La MMA (Midi Manufacturers Association) és l'organisme internacional encarregat de fixar les especificacions que constitueixen l'estàndard MIDI. Actualment tots els fabricants de sintetitzadors i aparells musicals incorporen en els seus equips les connexions i el circuits atenent a la normativa estàndard MIDI. Això fa que sempre sigui possible la comunicació entre els equips, encara que no provinguin del mateix fabricant o utilitzin tècniques diferents de síntesi i procés de dades.

Questionari 1. Que signifiquen cadascuna de les lletres de MIDI.? 2. Quines dues coses descriu el MIDI. Per tal de fer possible la comunicació entre els diferents aparells electrònics? 3. Ja que el MIDI o serveix per transmetre sons, Quin tipus d’informació conté? 4. Què és la MMA? 5. Quin avantatge presenta el MIDI un aparell que tingui connexions MIDI?

37


MIDI i so digital Tal com s'ha explicat anteriorment, cal diferenciar els fitxers MIDI dels fitxers de so digital (WAV, MP3, Ogg...). El MIDI és l'equivalent a una partitura, i per això només conté les instruccions que faran que un dispositiu compatible activi els sons. El WAV, en canvi, conté una descripció detallada de l'ona de so resultant. Això fa que la mida que ocupa un fitxer MIDI sigui molt menor a la d'un fitxer de so digital. L'avantatge dels fitxers de so digital és que ofereixen la mateixa qualitat de so, independentment de l'ordinador on els escoltem. Per contra, la qualitat del so d'un fitxer MIDI dependrà del sintetitzador o la targeta encarregada d'interpretar la "partitura". Un altre aspecte a destacar del MIDI és la seva flexibilitat: la música es pot editar i modificar molt fàcilment, canviant el temps, l'alçada de les notes, els diferents timbres utilitzats, etc.

Qüestionari 6. Parlant del seu contingut, Quina diferència entre els fitxers de so digital (mp3, ogg wav...) i els fitxers MIDI? 7. Parlant de la mida, quina diferència hi ha entre un fitxer mp3 i un fitxer MIDI? 8. Quin avantatge presenten els fitxers de so digital davant dels fitxers MIDI? 9. De què depèn la qualitat del so d’un arxiu MIDI? 10. Quin avantatge presenten els fitxers de MIDI davant dels fitxers de so digital?

Aparells MIDI El sistema MIDI és emprat per diversos tipus d'aparells musicals amb funcions diverses. Podríem agrupar-los en tres grans famílies: 

Aparells generadors de so Són els aparells que reben informació que prové d'algun altre i la transformen en so. Els aparells MIDI poden realitzar aquesta funció de tres maneres diferents: o

Els robots mecànics actuen directament sobre un instrument tradicional (com ho faria una pianola). En aquest tipus d'aparells el MIDI controla un robot que imita les accions d'un intèrpret humà. També entrarien en aquesta categoria els orgues de vent, els xilofons o les pianoles controlades per MIDI.

o

Els sintetitzadors generen el so d'una manera totalment artificial, basant-se en combinacions de funcions matemàtiques per obtenir els diferents timbres. Ja hem vist que la targeta de so de l'ordinador incorpora un sintetitzador MIDI.

o

Els mostrejadors (anomenats també samplers) reprodueixen mostres enregistrades d'un instrument tradicional. Les mostres de so es prenen en un estudi i s'emmagatzemen digitalment en la memòria de l'aparell MIDI. Posteriorment, són manipulades per adaptar-les a diferents nivells d'intensitat i freqüència. El so obtingut per aquest mètode pot tenir una 38


qualitat semblant a la d'un enregistrament en disc compacte fet amb l'instrument d'on provenen les mostres. Algunes targetes de so de gama alta tenen, a més del sintetitzador, un sampler. Alguns aparells, com els de la família SoundCanvas de Roland, combinen les tècniques de síntesi i mostreig per millorar la qualitat dels timbres que generen. 

Controladors Reben aquest nom els dispositius especialitzats en emetre informació MIDI. Podem trobar al mercat controladors que adopten la forma d'instruments convencionals (teclats, saxofons, flautes, guitarres, acordions, bateries...) i d'altres amb dissenys específics (sensors de llum, de so o de moviment, tauletes sensibles, plats giratoris...).

Processadors de dades S'especialitzen en rebre, emmagatzemar, processar i generar informació MIDI. En aquest grup hi trobem els seqüenciadors i els ordinadors.

Alguns aparells integren en una mateixa unitat elements que pertanyen a més d'un grup dels descrits. Per exemple, un sintetitzador amb teclat és alhora un generador de so i un controlador, i pot portar també un seqüenciador incorporat. En aquest cas la comunicació MIDI entre els diferents components s'efectua internament, sense cables ni connectors visibles, però és important entendre quina de les funcions utilitzem en cada moment. A més d'aquest tipus d'aparells, també s'utilitzen connexions MIDI per a aplicacions no musicals, com ara sistemes d'il·luminació d'escenaris.

Esquema dels tipus d'aparells MIDI

39


Qüestionari 11. En quines tres subfamílies podem agrupar els aparells MIDI? 12. Explica breument quin tipus d’aparell engloben cadascuna d’aquestes subfamílies. 13. Quins tres tipus d’aparells generadors de so hi ha? Explica’ls.

Característiques de la interfície física Actualment hi ha tres sistemes diferents per a connectar entre si els aparells MIDI: 

Connexió directa Les targetes de so dels ordinadors incorporen un sintetitzador MIDI. Els missatges van i venen directament de l'ordinador a la targeta, sense que calgui cap tipus de connector o cable especial. També hi ha una connexió directa en els sintetitzadors amb teclat entre el controlador (teclat) i el generador de sons (sintetitzador). En aquest tipus de connexió l'usuari no s'ha de preocupar de connectar físicament els sistemes, però és important entendre l'existència dels diferents components i la seva funció.

Connexió externa bidireccional Els teclats i sintetitzadors més moderns acostumen a tenir un connector especial que permet unir-los a l'ordinador amb un cable que es connecta al port sèrie (RS232 en els PC) o al port USB. Per aquest cable la informació MIDI circula en ambdues direccions.

Connexió externa unidireccional Fins fa poc era la única manera de connectar entre si els dispositius MIDI, i encara segueix essent un sistema molt utilitzat. Cal fer servir uns cables especials, amb endolls rodons de 5 agulles, per on la informació circula en un únic sentit: Sempre hi ha un aparell que emet les dades i un altre que les rep. Els aparells que utilitzen aquest sistema tenen tres tipus de connectors:

Pel MIDI OUT surten les dades que s'han generat en el propi aparell. Quan toqueu en un teclat MIDI esteu enviant informació que surt pel port OUT. 40


El connector MIDI IN és la porta per on arriben dades procedents d'un altre aparell. Les dades que arriben per un connector IN a un sintetitzador són transformades en música.

Pel connector MIDI THRU també surten dades però, a diferència de l'OUT, no són produïdes en el mateix aparell, sinó només una còpia d'allò que arriba pel MIDI IN. S'utilitza per a encadenar tres o més dispositius MIDI en un mateix sistema.

És important realitzar correctament les connexions entre els aparells i dispositius MIDI. Mai no s'ha de connectar un port OUT a un altre OUT o a un THRU. De la mateixa manera, no té cap sentit unir un connector IN amb un altre IN

Questionari 14. Quins tres sistemes hi ha actualment per connectar entre si els aparells MIDI?

15. Explica breument els tres sistemes de la pregunta anterior. 16. Quins tres tipus de connectors utilitzen els aparells amb connexió externa unidireccional? Explica quin tipus d’informació circula per cadascuna d’aquestes connexions.

Desenvolupament de la pràctica A continuació es mostren algunes possibles combinacions d'aparells MIDI: controladors, mòduls de so i ordinadors. Intenteu esbrinar quines serien les connexions adients per fer-les funcionar.

Tenim dos teclats MIDI. El teclat "A" és el principal, on toquem, i el "B" té un sintetitzador incorporat amb uns timbres que també ens agradaria poder fer servir. Només tenim un cable MIDI. Com l'hem de connectar?

Tenim un teclat principal ("A"), un mòdul de so i un altre teclat ("B") amb alguns timbres que ens agradaria poder fer servir des del teclat principal. Disposem de dos cables MIDI. Com els connectem? 41


Tenim un ordinador amb una interfície MIDI, un teclat principal ("A") i un mòdul de so. L'ordinador té la capacitat d'actuar com a MIDI-THRU, enviant pels connectors de sortida (MIDI OUT) una còpia de tot el que li arriba pel MIDI-IN. Volem:   

Poder fer servir els timbres del mòdul de so des del teclat. Poder escoltar les partitures que escrivim a l'ordinador amb el mòdul de so. Poder "dictar" a l'ordinador una partitura musical tocant-la al teclat.

Per aconseguir tot això tenim només dos cables. Com els connectem?

Llista dels codis corresponents als timbres definits a l'estàndard General MIDI:

42


PIANOS 01 Piano de cua 02 Piano brillant 03 Piano elèctric 04 Pianola 05 Piano Rhodes 06 Piano coral 07 Clavecí 08 Clavinet

PERCUSSIÓ CROMÀTICA 09 Celesta 10 Glockenspiel 11 Caixa de música 12 Vibràfon 13 Marimba 14 Xilòfon 15 Carilló 16 Saltiri

ORGUES 17 Orgue Hammond 18 Orgue pistons 19 Orgue rock 20 Orgue església 21 Orgue d'inxes 22 Acordió 23 Harmònica 24 Bandoneon

GUITARRES 25 Guitarra de cordes de niló 26 Guitarra de cordes d'acer 27 Guitarra de jazz 28 Guitarra neta 29 Guitarra amb sordina 30 Guitarra multiplicada 31 Guitarra amb distorsió 32 Guitarra d'harmònics

BAIXOS 33 Baix acústic 34 Baix (dits) 35 Baix (pua) 36 Baix (net) 37 Baix colpejat 1 38 Baix colpejat 2 39 Baix sint. 1 40 Baix sint. 2

CORDES 41 Violí 42 Viola 43 Violoncel 44 Contrabaix 45 Trèmolo 46 Pizzicato 47 Arpa 48 Timbales

CONJUNTS 49 Secció de cordes 1 50 Secció de cordes 2 51 Cordes sintètiques 1 52 Cordes sintètiques 2 53 Cor "Aaa" 54 Cor "Uuu" 55 Veu sintetica 56 Toc orquestra

METALL 57 Trompeta 58 Trombó 59 Tuba 60 Trompeta amb sordina 61 Trompa 62 Secció de metalls 63 Metalls sintètics 1 64 Metalls sintètics 2

FUSTA 65 Saxo soprano 66 Saxo agut 67 Saxo tenor 68 Saxo baríton 69 Oboè 70 Corn anglès 71 Fagot 72 Clarinet

FLAUTES 73 Piccolo 74 Flauta travessera 75 Flauta dolça 76 Flauta de Pan 77 Ampolla bufada 78 Shakuhachi 79 Xiulet 80 Ocarina

SINTETITZADORS SOLISTES 81 Solista 1 (ona quadrada) 82 Solista 2 (ona dent de serra)

SINTETITZADORS DE FONS 89 Fons 1 (new age) 90 Fons 2 (tebi)

43


83 Solista 3 (orgue) 84 Solista 4 (passerell) 85 Solista 5 (xaranga) 86 Solista 6 (veu) 87 Solista 7 (cinquenes) 88 Solista 8 (baix+solista)

91 Fons 3 (polisíntesi) 92 Fons 4 (cor) 93 Fons 5 (arquets) 94 Fons 6 (metàl·lic) 95 Fons 7 (aurèola) 96 Fons 8 (escombrat)

EFECTES ESPECIALS 97 FX 1 (pluja) 98 FX 2 (pista de so) 99 FX 3 (cristall) 100 FX 4 (atmosfera) 101 FX 5 (brillantor) 102 FX 6 (follets) 103 FX 7 (ecos) 104 FX 8 (tema)

ÈTNICS 105 Cítara 106 Banjo 107 Shamisen 108 Koto 109 Kalimba 110 Sac gemecs 111 Violí folk 112 Shanai

PERCUSSIÓ MELÒDICA 113 Cascavell 114 Agogo 115 Bidons 116 Caixa xinesa 117 Tambor Taiko 118 Tom-tom melòdic 119 Tambor sint. 120 Plat invertit

EFECTES SONORS 121 Fricció de guitarra 122 Claus de flauta 123 Remor de mar 124 Piular d'ocells 125 Telèfon 126 Helicòpter 127 Aplaudiments 128 Tret

44


Tema 2