Page 1

DIVENDRES, 31 AGOST 2012

INVESTIGACIÓ

Descobert un bactericida a les ales de les cigales

TARRAGONA

PÀGINA 6

VICENÇ LLURBA / ARXIU

Malgrat les sancions que es poden posar per edificis que no es tinguin en condicions, l’administració local no pot evitar esfondraments com el del carrer Cavallers LAURA CASADEVALL Tarragona

L’

esfondrament, el juliol passat, de la històrica casa Foixà, al cèntric carrer Cavallers de Tarragona, tornava a posar al punt de mira la precarietat de molts edificis de la Part Alta. Un informe elaborat l’any 2008 va determinar que hi ha 150 edificis en mal estat al nucli antic tarragoní. “No es tracta d’un informe exhaustiu sinó d’una inspecció superficial i visual”, aclareix la regidora de la Part Alta, Begoña Floria. Només en quatre casos de cases que amenacen ruïna, l’administració local ha fet requeriments de millores estructurals. L’ordenança general de convivència ciutadana de Tarragona contempla sancions de fins a 1.500 euros –3.000 euros quan es tracti d’una situació de perill– als propietaris d’immobles que eludeixen l’obligació de mante-

Aquesta casa és una

RUÏNA

L’ordenança municipal de Tarragona preveu multes de fins a 3.000 euros als propietaris d’immobles amb deficiències nir-los “en les condicions adequades de seguretat, de salubritat i de conservació”. La realitat, però, és que l’administració local té poc marge d’actuació. “No tenim capacitat econòmica, tèc-

nica i administrativa per actuar subsidiàriament o ordenar expropiacions”, afegeix la regidora de la Part Alta. La Inspecció Tècnica d’Edificis, que aquest any és obligatòria

per a 3.779 edificis de la demarcació de Tarragona construïts abans del 1930 i que ens els propers anys hauran de passar un total de 15.816 immobles, pot ser una bona eina de treball, però

l’actual crisi no convida a l’optimisme. “Al setembre o a l’octubre es podria realitzar alguna modificació del decret i allargar alguns terminis. No volem ofegar econòmicament ningú”, reconeixen fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat. “Possiblement ara, i arran del nou paradigma econòmic, haurem de trobar noves estratègies, vinculades més al món del microurbanisme. Això crec que serà positiu i ens permetrà treballar els nuclis antics més en la línea de l’acupuntura, és a dir, treballar molt més des de l’addició de petites intervencions i des dels detalls, que no pas enderrocant i col·locant nous artefactes”, apunta Núria Salvadó, professora de Projectes i Urbanisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Segons la seva opinió, els nuclis antics defineixen “el caràcter de les nostres ciutats o pobles, la nostra memòria”. “És fonamental mantenir-los vius”, conclou.c


2 LA VANGUARDIA

T A R R A G O N A

DIVENDRES, 31 AGOST 2012

AQUESTA CASA ÉS UNA RUÏNA L’ENVELLIMENT DE MOLTS NUCLIS ANTICS DE POBLACIONS TARRAGONINES

El barri xino de Tarragona Molts edificis de la Part Alta, especialment els de l’esquerra del carrer Major, han envellit sense que es facin reformes L. CASADEVALL Tarragona

A

principis dels anys noranta, qui va ser alcalde de Tarragona durant 18 anys, Joan Miquel Nadal (CiU), convidava els veïns de la ciutat a passejar per la Part Alta perquè comprovessin in situ la degradació del barri. “Allà, al casc antic, sí que tenen problemes”, etzibava el batlle als seus conciutadans, quan aquests es queixaven de tal o tal altre assumpte domèstic. En la darrera dècada del segle XX, el barri més ric a nivell patrimonial de la capital tarragonina no era ni de bon tros un paradís. Bosses de pobresa, prostitució i drogues; edificis en mal estat, delinqüència i plagues de puces, paparres, rates i polls estigmatitzaven la zona, fins al punt que molts veïns van emigrar a altres punts de la ciutat i molts edificis van quedar abandonats. La fisonomia del barri va començar a canviar el 1992, quan es va aprovar una inversió de 600 milions de les desaparegudes pessetes per regenerar el nucli antic, gràcies, en part, a la intensa lluita veïnal, representada per l’Associació de Veïns de la Catedral a la Part Alta, apareguda dos anys abans amb l’objectiu de posar fi a

Clivelles al número 7 del carrer Comte que va obligar a desallotjar els veïns

VICENÇ LLURBA / ARXIU

ment de la població o la manca d’equipaments. El 2007 s’aprovava una inversió de més de 12 milions d’euros –finançada a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat– per executar el Pla Integral de la Part Alta (PIPA), que contemplava millorar l’habitabilitat del barri, dinamitzar-ne el comerç, millorar l’atenció a les persones dependents, dotar-lo d’un equipament social i cultural de referència i potenciar l’atractiu cultural i turístic com a motor de desenvolupament econòmic. Gràcies a totes aquestes accions, la Part Alta és avui un barri més digne que fa vint anys, però els veïns segueixen reclamant millores i critiquen el nou sistema de recollida de la brossa, la manca de places d’aparcament o la proliferació de terrasses al carrer. El més urgent, però, és l’arranjament d’edificis. A través del PIPA, s’han destinat més de 826.000 euros a 117 actuacions relacionades amb la rehabilitació d’edificis, especialment a la restauració de façanes, però també a la instal·lació d’ascensors, a la supressió de barreres arquitectòniques o a la renovació de baixants. Però encara queda molt per fer. “Algun dia, algú prendrà mal”, adverteix Jordi Ferré, president de l’Associació de Veïns de la Catedral. Recórrer amb ell els carrers del nucli antic és una experiència. Saluda constantment els veïns i constantment recull les seves queixes. “Això sembla el barri xino”, exclama un senyor d’edat avançada. Cada vegada hi ha més edificis en estat d’abandonament que són ocupats de manera il·legal per famílies de fora del

BARRI ESTIGMATITZAT

Als anys noranta, la Part Alta registrava greus problemes de drogues i prostitució NO TANT GLAMUR

La zona s’ha regenerat en els darrers anys, però no és or tot el que lluu la decadència que governava el barri. En aquells anys, es van tirar a terra les quatre cases en mal estat que van permetre fer la plaça de Dames i Vells; es va enderrocar el bloc de pisos de la plaça Ripoll en què hi vivien famílies conflictives; es van combatre les plagues d’insectes i rosegadors que campaven a pler pel barri; es van millorar serveis i infraestructures i es va crear una ordenança municipal que va ser el principi de la fi del pròsper negoci sexual que funcionava a la zona. Tot i aquestes actuacions, a començaments del mil·lenni el barri encara arrossegava problemes, com la degradació, l’estancament de l’activitat comercial, l’envelli-

L’ensorrament recent de la casa del carrer Cavallers va tornar a encendre totes les alarmes sobre l’estat del nucli antic


barri, amb el risc que això suposa, afirmen els veïns. En especial, a la zona de ponent, a l’esquerra del carrer Major. El número 2 de la plaça Ripoll, tapiat i abandonat, presenta nombroses escletxes. I, al número 10 s’hi pot veure una clivella vertical que recorre tota la façana. A la confluència del carrers Riudecols amb la plaça Ripoll, la que antigament va ser una majestuosa casa d’origen medieval és avui un recinte tapiat on els coloms hi nien aliens a tot. Al carrer Civaderia, el número 17 és només un tros de façana que amenaça amb caure qualsevol dia de vent. I el que queda del númeEDIFICIS VELLS

Façanes deteriorades, marquesines que pengen d’un fil i cases panxudes PERILL IMMINENT

Els veïns temen una desgràcia: hi ha cases que poden caure en qualsevol moment ro 3 del carrer del Comte és un castell de cartes que “pot ensorrar-se en qualsevol moment”, adverteix Ferré. Al carrer del Vidre, dues veïnes de tota la vida, que prenen la fresca assegudes en un bloc de ciment, alerten que el número 5, que segons diuen pertany a la Generalitat, es troba en estat ruïnós. “Per dins han caigut les bigues i hi ha un veí que llença la brossa dins la casa”, asseguren.c

LA VANGUARDIA 3

T A R R A G O N A

DIVENDRES, 31 AGOST 2012

Subvencions de la llei de Barris 2004 REUS. Barri del Carme

Pressupost: 16.600.000 . Ajut aprovat: 8.300.000 .

2005 TORTOSA. Nucli antic Pressupost: 18.900.000 . Ajut aprovat: 9.400.000 . TARRAGONA. Campclar Pressupost: 15.000.000 . Ajut aprovat: 7.500.000 .

2006 CAMBRILS. Nucli antic

Pressupost: 11.800.000 . Ajut aprovat: 5.900.000 . VALLS. Barri antic Pressupost: 15.200.000 . Ajut aprovat: 7.600.000 .

2007 MONTBLANC. Centre històric Pressupost: 5.126.802,19 . Ajut aprovat: 2.563.401,10 . MÓRA D’EBRE. Nucli antic

Pressupost: 7.236.705,00 . Ajut aprovat: 3.618.352,50 . TARRAGONA. Part Alta

Pressupost: 12.186.648 . Ajut aprovat: 6.093.324 .

En els últims anys, s’han tapiat al nucli antic unes 200 cases que amenaçaven ruïna, i se n’han expropiat prop de 25

Un nou barri vell per a Tortosa L. CASADEVALL Tortosa

L’

any 2003, el 54% dels habitatges del nucli antic de Tortosa estaven buits i en avançat estat de degradació. A aquesta problemàtica s’hi sumava el fet que el 19% de la població de la zona tenia 65 anys o més, i que una part es trobava en risc d’exclusió social. El tràfic i consum d’estupefaents o la prostitució eren pràctiques habituals en un barri que semblava condemnat a mort. El pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), que el 2005 va ser inclòs en la segona convocatòria de la llei de Barris amb una injecció econòmica de 18,9 milions d’euros, va

ser una bombolla d’oxigen, vital per a un barri antic que avui albira bones perspectives de futur. Com a complement al Pincat, la corporació local va aprovar el 2008 un reglament sense precedents amb el ferm objectiu d’evitar que es repetissin episodis d’esfondraments: la norma permetia al Consistori inscriure al registre de la propietat la càrrega d’aquells solars que incomplien les ordres de rehabilitació, així com expropiar-los passats dos anys.

El Pincat ha estat la bombolla d’oxigen d’una zona degradada i sense expectatives

“Durant aquests anys hem tapiat al voltant de 200 edificis al nucli antic, en col·laboració amb les associacions de veïns i comerciants”, destaca Ferran Bel (CiU), alcalde del municipi. “A més, en quatre anys el Consistori ha enderrocat prop de 25 immobles”, afegeix. El Pincat, encara vigent i amb un grau d’execució del 90%, també ha permès realitzar actuacions de millora de l’espai urbà i de posada en relleu del patrimoni cultural i històric, així com l’esponjament de determinades zones. Tot i aquestes actuacions, no s’han pogut evitar alguns esfondraments. El març de l’any passat es va ensorrar la casa natal del musicòleg Felip Pedrell, que es trobava tapiada i que l’Ajuntament preveia tirar a terra.c

EL VENDRELL. Nucli Antic Pressupost: 10.561.000 . Ajut aprovat: 5.280.500 .

2008 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. Nucli

històric Pressupost: 3.911.510,38 . Ajut aprovat: 1.955.755,19 .

2009 REUS. Sol i Vista a la Immaculada Pressupost: 12.387.205,02 . Subvenció: 6.193.602,51 . FALSET. Nucli històric

Pressupost: 3.229.726,26 . Subvenció: 2.422.294,70 . ULLDECONA. Planejament del

segle XIX Pressupost: 4.656.237,91 . Subvenció: 3.492.178,43 .

2010 MONT-ROIG DEL CAMP.

La Florida (Miami Platja) Pressupost: 10.100.000 . Subvenció: 5.050.000 . FLIX. La Colònia Fàbrica i

Comellarets - les Casetes Pressupost: 3.793.730,77 . Subvenció: 2.845.298,08 . LA SELVA DEL CAMP. Nucli antic

Pressupost: 4.000.000 . Subvenció: 3.000.000 .

L'ARBOÇ. Nucli antic Pressupost: 4.974.561,51 . Subvenció: 3.730.921,13 .

VICENÇ LLURBA / ARXIU

CALAFELL. Nucli antic Pressupost: 7.645.624,42 . Subvenció: 3.822.812,21 .

VICENÇ LLURBA / ARXIU

A Tortosa s’han tapiat prop de 200 edificis d’habitatges del nucli antic pel seu mal estat

Valls ordena millores en 100 edificis amb risc ]L’aprovació del pla de

millora urbana i la llei de Barris han estat les eines de l’Ajuntament de Valls per reduir el nombre d’habitatges en estat ruïnós. Des del 2006, el Consistori ha multiplicat les inspeccions per fer complir la normativa, ha atorgat subvencions per a la rehabilitació de les façanes i ha posat en marxa expropiacions i enderrocaments

per donar pas a nous espais urbans i equipaments municipals. En els darrers dos anys i mig, del 2010 fins al 30 de juny d’enguany, s’han cursat un centenar d’ordres d’execució a propietaris particulars d’habitatges amb problemes estructurals. El regidor de Barri Antic i Actuacions Públiques, Jordi Garcia, adverteix que no baixaran la guàrdia

“per tal que els propietaris compleixin la normativa i s’evitin accidents”. En els casos més extrems, la manca de manteniment pot acabar generant un expedient de declaració de ruïna (set al 2010, un al 2011 i cap en els primers sis mesos del 2012). En aquest període no s’han produït esfondraments de cases, tret d’alguna coberta o mur.

Aquesta casa és una ruïna (LV 31/08/2012)  

L’ordenança municipal de Tarragona preveu multes de fins a 3.000 euros als propietaris d’immobles amb deficiències.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you