Issuu on Google+

MAGAZINE Amb el món als peus Els Búnkers del Carmel s’han posat de moda i, gràcies a les experiències dels joves, descobrim el perquè

Els enamorats deixen volar els seus sentiments en un espai únic de la urbs Text i Fotografies: AINA ISART


la llibertat a un sospir Tan estrangers com amics o enamorats desen per un moment les seves preocupacions sentint-se que tenen un trosset de món als peus. A més, els búnkers s’han convertit en una aposta segura per a tots aquells que vulguin conéixer Barcelona des d’un altre punt de vista.

Els matins són les millors franjes horàries per a no trobar-se amb ningú i gaudir tot sol del paisatge


Cada cop s’omple més de turistes que volen anar a veure les postes de sol

parella i alguns, de pas, omplen

La Michaela és de Guinea Equa-

amb ampolles d’alcohol per

dels paisatges amb ànima prò-

les bosses dels supermercats beure tranquil·lament en un lloc màgic i mig amagat.

“Els meus amics van venir a

visitar-me i els vaig dir que hi havia una cosa que havien de fer a Barcelona, i aquesta era

pujar als Búnkers”, comenta un

estudiant d’ERASMUS alemany, en Paul, mentre brinda amb les

sol per aconseguir contrastar

i fumar alguns...”, fa una petita

pausa i entre somriures de complicitat sentencia: “‘cigarros’”.

els punts forts de tota població que busqui guanyar-se un lloc als records de la gent i Barce-

lona realment ho aconsegueix.

La gran ciutat es troba rodejada per mar i muntanya, comptant així amb unes característiques extraordinàries. En un dels petits turons que comple-

Els Búnkers del Carmel es van construir durant la guerra civil per a protegir la ciutat. Més tard es convertí en un barri marginal anomenat El Barri dels Canons fins que, el 2010, va patir una gran remodelació.

Tot i així, no tothom acudeix als del barri dels canons en aquest

restes de construccions que,

Ara per ara, ja no hi ha cap canó

d’història conservat amb les

en època de guerra, formaven la defensa antiaèria. Aquest

espai rep el popular nom dels

Búnkers del Carmel, en honor a la seva actuació en la guerra civil espanyola i també en els

anys posteriors amb l’alçament

Paul, alemany de 25 anys: “els búnkers descriuen a la perfecció l’essència de la ciutat”

Aquest últim explica animat que se, prendre algunes cerveses

ten l’urbs, es situa un trosset

l’antic barri dels canons i quan

té alguna estona lliure acudeix

“és la millor vista per a relaxar-

LA HISTÒRIA

pia. Des de fa ja temps, coneix

cerveses del Carrefour amb els seus companys Erik i Clemens.

Els miradors sempre han estat

torial, amant de la fotografia i

Búnkers amb aquesta finalitat.

a ell just abans de la posta de

les imatges obtingudes en tot el recorregut final de l’astre amb

les fotografies fetes després de

la seva desaparició. “Vaig venir un cop a l’hivern amb un amic

i, fins que no va quedar tot fosc i les llums van il·luminar bé la

mateix indret.

ni barricada, tot i que les restes perduren i persones de tota

mena s’apleguen expectants per a contemplar una de les millors vistes de Barcelona. Els joves

aprofiten també per a fer petar la xerrada amb els amics o la

La jove va saber dels búnkers a través d’un amic


ciutat, no vaig parar de fer fo-

el teu espai, no m’agrada la po-

Així que, si l’objectiu és aquest,

la meva vida que més fred vaig

Marc, 26 anys: “a la Generalitat ara l’interessa que existeixen els búnkers”

són els matiners, tal i com fan

tografies. Va ser un dels dies de passar, però l’espera va valer la pena”, relata la noia orgullosa.

Una altra és l’experiència d’en Marc, un jove del barri del

Carmel que des de fa ja quatre

anys aprofita per pujar a tocar tranquil·lament la seva guita-

rra. “Necessitava un lloc on no

pularitat que està aconseguint el

mirador”, sospira amb un posat més aviat trist.

els millors horaris per a acudir

molts estudiants per a realitzar els seus treballs audiovisuals. Tanmateix, la posta de sol és l’atracció més espectacular i

reconeguda pels visitants dels

búnkers i seria tot una llàstima perdre-s’ho

pogués molestar a ningú ni on em molestessin a mi”, explica

En Marc practica dues vegades per setmana als búnkers

mentre enllaça alguns acords aleatoris: “tots els veïns es

queixaven que feia massa soroll, però aquí per fi puc anar al meu aire”. Tanmateix, es queixa de la

repentina pujada del turisme als búnkers i de l’excessiva publici-

tat que aquest espai mig natural està rebent: “aquí vivia abans un home gran que demanava

menjar a les cases que hi ha més avall. Vivia de l’amabilitat dels veïns i de netejar els seus co-

txes, però amb la reconstrucció

el van fer fora i ara no sé on és”.

Semblant és l’opinió d’en Rubén

La pipa d’aigua és la segona arma que en Rubén té per a relaxar-se

qui utilitzava els búnkers com a terapia de relaxació. “Ara hi ha

massa turistes i és difícil trobar

Aquest grup d’estudiants universitaris aprofiten la singularitat de l’espai per a realitzar un videoclip


Magazine - Amb el món als peus