Issuu on Google+

BIENNI REFORISTA (1931 – 1933)

OPOSICIÓ AL GOVERN

TENSIONS SOCIALS I POLÍTIQUES

Govern presidit per Manuel Azaña, president de la República, i format per republicans d'esquerra i socialistes. REFORMES: 

Reformes laborals, iniciades pel socialista Llarg Caballero.

Reforma educativa: construcció d'escoles i contractació de mestres, ensenyament mixt i religió com a optativa.

Reforma militar. Exigència del jurament de fidelitat al nou règim republicà

Reforma agrària: Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932) fracàs i decepció generalitzada.

Oposició conservadora restringida a associacions Patronals  Partit Radical de Lerroux. Esquerra revolucionària, Confederació Nacional del Treball (CNT)  línia extremista Federació Anarquistes Ibèrica (FAI) Partit Comunista d'Espanya (PCE)  línia radical defensada per la Komintern (Tercera Internacional) i Stalin.

Crisi econòmica, línia radical de la CNT i negativa de la patronal a les reformes Intent de colp d’estat militar pel general Sanjurio a Sevilla a l’agost de 1932  fracàs Les Corts van aprovar la Llei de Reforma Agrària i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Triomf en les eleccions autonòmiques de l’Esquerra Republicana de Catalunya. Greus incidents de “Casas Viejas”. Assassinat d’un grup d’anarquistes per la Guàrdia d’Assalt  convocar noves eleccions. Reorganització de la dreta: 

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), dirigida per Gil Robles

Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo

Falange Espanyola, dirigida per Jose Antonio Primo de Rivera, fill del dictador.

Victòria dels grups conservadors en les eleccions: Partit Republicà Radical i la CEDA.  insurrecció anarquista


Bienni reformista