Issuu on Google+


El cel es va enfosquir i es va tornar fred i gris. Poc després, la llum d'un llamp va il·luminar el cel i amb el primer tro el núvol va començar a deixar anar les primeres gotes de pluja. “Adéu petites meves, Adéu”, va dir el núvol.


Les petites gotes de pluja van saltar al buit des de l'alt del cel.


Unes queien en picat, fent una carrera per a veure qui arribava primer, unes altres s'entretenien xerrant pel camĂ­ mentre una petita gota de pluja,


Gòtim, estava entretinguda jugant amb el vent. Es deixava bressolar per ell i queia de costat, molt a poc a poc, mentre contemplava tot al seu al voltant. “Quantes coses havia per a veure !. Quina pena no tenir temps per a veure-les totes !”- pensava Gòtim.


Gòtim va anar a parar a sobre d’una roca al costat del mar i no sabia què fer...


Gòtim volia continuar descobrint coses, però de sobte va veure un petit peix mig blanc, mig toronja i semblava que estava en perill…Es va apropar i va veure que tenia mig cos a sobre de la roca i l’altre mig dintre de l’aigua…


Gòtim va tancar els ulls, el seu cor va començar a bategar molt fort, sabia quin seria el seu destí…


Gòtim es va començar a apropar al petit peix, el peix va obrir la boca poc a poc…


Gòtim va posar tota la seva aigua a dintre de la boca del peix i el peix se la va veure‌


El petit peix, gràcies a Gòtim, es va sentir més fort i va començar a saltar en el mar, va poder continuant vivint.


“Gràcies Gòtim, m’has salvat la vida, m’has donat aigua, m’has donat vida”- pensava feliçment el petit peix


Gotim, la petita gota d'aigua aventurera