Issuu on Google+

Ruta Reus: mercat i comerç

La plaça del Mercadal cap al 1904 Fotografia extreta de Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya, p. 93

Índex TEXTOS DE LA RUTA REUS: MERCAT I COMERÇ ...................................................................................................................................2

A l’estació del ferrocarril, passeig de Mata: .............................................................................. 2 Al Mercat central, carrer de sant Joan: ..................................................................................... 3 A la plaça de Prim: ..................................................................................................................... 5 A la plaça del Mercadal: ............................................................................................................ 8 BIBLIOGRAFIA (per ordre de lectura dels textos): .................................................................................................................................9 ALTRA BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: ....................................................................................................................................................9 PROPOSTES D’ACTIVITATS ..................................................................................................................................................................10

1


Ruta Reus: mercat i comerç

TEXTOS DE LA RUTA REUS: MERCAT I COMERÇ A l’estació del ferrocarril, passeig de Mata: 1.- A Visions de Catalunya, Joan Santamaria escriu la impressió que li causà la ciutat, tan activa, en arribar amb el tren: “Ja ens espera un amic a l’estació. Fixeu-vos un moment en la seva figureta menuda, en els dos cremallets de joia que té als ulls i en la faisó de parlar d’il·luminat. Tot vibra; sembla una arpa pulsada per uns dits que no es veuen... Doncs estigueu alerta, que la mateixa vibració trobareu pertot, a Reus; en les coses i en les persones. [...] Una visita a Reus és talment com una injecció de vigoria i d’optimisme i com un rejoveniment de l’esperit. [...] ara que som a Reus, doncs, fem de manera d’encomanar-nos l’escalf del fogueral que hi trobem. Via avall... Aquest carrer tan recte i ben empedrat ja ens dóna el to fonamental. És excel.lent la primera llambregada. L’aspecte de les cases, de les botigues i dels vianants tenen d’antuvi una agafatosa simpatia. Això és una ciutat; no una ciutat cementiri, sinó plena de gent, de traüt i de vida.” 2.- Els vins i aiguardents originaren, el segle XVIII, la dita “Reus, París i Londres” en referència a l’èxit econòmic que la ciutat adquirí amb la comercialització d’aquests productes, sobretot de l’aiguardent. L’Eudald, el protagonista de Glòria i declivi d’Eudald Aixemús, de l’escriptora i ciunera reusenca Mariona Quadrada, evoca aquest brillant període tot just després d’assabentarse, incrèdul, que comença la carestia, la decadència de la desenfrenada activitat comercial: “[...] fins feia no res, Reus era la segona ciutat de Catalunya després de Barcelona i comptava amb més de vint oficines d’aiguardent, cinc d’indianes i la indústria dels boters havia enriquit els menestrals, els velers no donaven l’abast i en només deu o quinze anys s’havia expandit per tots cantons. De tant que havia crescut, a la rodalia, no quedaven pagesos. Els més joves s’havien venut els trossos perquè s’hi pogués edificar i s’havien instal·lat al nucli de la ciutat treballant com a assalariats a les oficines o a les possessions dels senyors [...]. Les muralles s’estaven enderrocant perquè ni fàbriques ni palaus cabien al nucli antic i tot eren carrers nous i grandiosos com el del camí dels Seminaris, que comptava amb una amplada de cinquanta-tres pams. Per fi, s’havia aconseguit que els traginers i els carreters, sobreeixits de bótes i de pipes de quatre càrregues, poguessin anar amunt i avall sense empentes ni cridots, un guany de la mateixa categoria que el del 74, quan el camí de Salou s’havia transformat en carretera amb una cabuda a l’alçada dels transports i del comerç. L’Eudald, secretament, s’embadaleix amb la prosperitat de la seva terra; troba que la ciutat, tot i que en copsa el declivi, s’ha embellit molt des que ell era petit i, en moments d’intimitat com aquest, se li nega la gola i resplendeix d’orgull.” 2


Ruta Reus: mercat i comerç

Al Mercat central, carrer de sant Joan: 3.- El poeta Xavier Amorós centra el bon funcionament de l’activitat comercial de la ciutat en la pluja; breu, concís i reiteratiu, podem intuir que té força raó.

A LA MEVA CIUTAT A la plaça major de la meva ciutat, els dilluns hi ha pagesos; comerciants i pagesos.

Els pagesos esperen la pluja.

Els comerciants vetllen els diners dels pagesos.

(No creuen en res, els pagesos, sinó en la pluja.) A la meva ciutat, comerciants i pagesos, esperen, com sempre, la pluja.

3


Ruta Reus: mercat i comerç

4.- Comprovem també aquesta activitat comercial en un fragment teatral del metge i escriptor Ramon Gomis. Pagesos i comerciants segueixen parlant de diners, regategen, el brogit no s’atura... A LA PLAÇA

(Hi ha un escampall de caixes plenes de verdura. Gent, molta gent.) PAGÈS I: Passo! Passo! PAGÈS III: Préssecs! Préssecs! No hi ha cucs. Préssecs! PAGÈS IV (parlant amb el PAGÈS V): He venut tres caixes al Mariné de la fruita. Jueu! Me’ls paga a deu i al mercat els venen a quinze. PAGÈS V: De vegades no hi ha altre remei. PAGÈS III: Cebes! Cebes tendres! RAMON: Bon dia. PAGÈS III: Arribes una mica tard. RAMON: Sols porto enciams. Espero enllestir aviat. PAGÈS II: A tres, avui. Sempre estàs de llet, Ramon. RAMON: Si en tingués molts rai, però... fixa’t quina misèria! Enciams! Enciams! Tendres! Enciams! PAGÈS VI: Passo! Passo! GUÀRDIA (al PAGÈS II): El permís de venda? PAGÈS IV: Préssecs! Encara hi ha préssecs! PAGÈS II (es treu un paper doblegat): Teniu. (El GUÀRDIA el mira i li torna.) COMERCIANT (dirigint-se al PAGÈS IV): A quant els vens? (assenyalant els préssecs.) PAGÈS IV: A tretze. COMERCIANT: No ho valen. PAGÈS IV: Quant me’n feu? COMERCIANT: Els pago a deu. PAGÈS IV: A menys de dotze no els venc. COMERCIANT: A onze, meus. PAGÈS IV: Bé, sigui... Fet! COMERCIANT (li dóna un paper): Passeu a la bàscula. Sóc massa ruc. Faig molt bon preu. 4


Ruta Reus: mercat i comerç

A la plaça de Prim: 5.- En aquesta emblemàtica plaça, que homenatja el general fill de la ciutat hi ha el teatre Fortuny i també la Llotja de Reus, que tingué un paper històric en el potencial exportador de la ciutat i esdevingué, al llarg dels segles, una de les referències bàsiques de l’economia agrària i ramadera de Catalunya. El poeta Antoni Correig la descriu així: PLAÇA DE PRIM Dorms tard i ets la primera que et despertes. Veus gent que corre; vells que fan rotllana. Per les teves sis boques sempre obertes, reps l’alè de la vida ciutadana.

Els colliters cada dilluns captives. Amb xifres els respons a llurs preguntes. Has après molt: fruits secs, raïms, olives. Perfums del Camp als de la Rosa ajuntes.

Lloc de feina i d’esplai. Ni gran ni xica. Ens dónes sol o porxo que ens empari. Ni que en Prim faci un gest autoritari, la teva placidesa el pacifica.

L’espasa en alt, com una agulla marca un doble centre: Reus i la Comarca. Amb aquest sonet a l’anglesa (tres quartets i un apariat), en repassa l’activitat d’un dia molt atrafregat: el dilluns, dia de mercat, quan la gent de la comarca es concentrava a la ciutat per vendre els seus productes i adquirir-ne d’altres. Aquest costum de venir a Reus des dels pobles veïns és avui encara en voga. 5


Ruta Reus: mercat i comerç

6.- De la plaça, també en parla Josep M. de Sagarra a les seves Memòries, en les quals evoca l’impacte que li causa quan, d’estudiant, hi arriba per examinar-se d’ingrés: “Reus; la primera ciutat que amb una gran llepada d’exotisme em trasbalsà l’ànima; [...] Reus i la Plaça de Prim! Davant d’aquest don Joan Prim i Prats, del sabre desembeinat i del cavall fet una fúria vaig anar a parar jo! Davant d’aquell Hotel de Londres que era l’antiga casa senyorial dels Miró, on l’any 1804 entrà com a mestressa i esposa de l’amo donya Ignàsia de Sagarra i de Mercante [...]. Però l’Hotel de Londres, que era la millor fonda de Reus, i encara ho és, resultava de massa categoria per a nosaltres. I la nostra posició social no era prou elevada per a constituir-nos clients de l’Hotel París, el de l’altre costat de la plaça.” De manera que el professor porta els seus alumnes a un indret més econòmic i familiar, la Fonda de Catalunya, a la cantonada de la plaça fent xamfrà entre els carrers de sant Llorenç i sant Joan. A principis de la dècada dels anys 40, l’Hotel de Londres, inaugurat el 1880, va passar a dir-se Hotel d’Espanya. L’edifici fou enderrocat el 1971. 7.- A tocar d’aquesta plaça, al raval de santa Anna nº 13, hi visqué de jove Gabriel Ferrater, l’excel·lent poeta i intel·lectual, brillant en tots els seus versos, com per exemple quan parla de la seva ciutat amb mots ben crítics, com en aquests de l’extens Poema inacabat: “[...] el fil estiro per descobrir fins on arribo. No gens lluny. De tradicions, d’enginys o plaers o vigors, el meu poble no en dóna gaires. Però saber que tan poc valen no és poc. Reus, on he nascut, es delata com cas agut d’ineficàcia econòmica. Qui no sempre papa falòrnies no pot deixar de descobrir com a menys tot se’n va venint, i així, Reus és un poble cínic. 6


Ruta Reus: mercat i comerç

Tenint-lo lluny, el dic magnífic. Tots hi viuen molt barrejats, sense parets ni dignitats, ni els cal espiar ni esmunyir-se per saber on para i on tira cada casa, que el desesper els és comú, perquè tots ells van ser fundats en un cert règim que ara agonitza, en el decenni penúltim del segle passat, per francesos i avantpassats. Ja fa temps que el francès és fora i s’ha anat afluixant la molla dels llinatges. Han adoptat política de gos flotant. [...]”

7


Ruta Reus: mercat i comerç

A la plaça del Mercadal: 8.- Més enrere en el temps que el seu compatrici Ferrater, el dramaturg i articulista reusenc Pere Cavallé recorda que “Lo mercat setmanal de Reus se celebra i s’ha celebrat sempre cada dilluns. Ha estat aquest un dels mercats més importants de Catalunya perquè hi acudien gent de tots els pobles del Camp, de tot lo Priorat, de la Ribera d’Ebre i encara de comarques més llunyanes, donant animació i principalment vida a nostre poble. La plaça de la Constitució, coneguda pels forasters per Mercadal, se convertia en una verdadera llotja. Quanta animació,! Quanta gent! I, lo principal, quants negocis! [...] A més del mercat que se celebrava en la plaça de la Constitució, se’n celebraven d’articles especials en altres places com per exemple: en la plaça de la Farinera s’hi celebrava lo mercat de farina [...]. En la plaça del Castell hi ha tingut lloc sempre (fins avui) lo de grans, essent també molt important. En la plaça de les Monges (avui de Prim) hi havia lo de tupins, olles i demés.”

9.- El prolífic escriptor selvatà Joan Puig i Ferreter a la seva novel·la El cercle màgic també recrea un dia de mercat reusenc: “Per a tenir una forta i ràpida impressió de la vitalitat de Reus, calia anar-hi en dilluns, dia de mercat. Hi havia dilluns que s’hi reunia mig Camp. A primeres hores del matí calia veure la plaça del Mercadal. Els pagesos dels pobles de l’entorn hi havien portat les gallines, pollastres, ous, coloms, ànecs i conills de llurs corrals. [...] A la una del migdia, a les dues, els diners que el pagès ha tocat dels seus productes s’han convertit en peces de roba, mitges, puntes, cintes, sucre, cafè, coixineres d’arròs, bacallans secs i tota l’enderga. Tot menys diner sonant! [...] Llurs dones embarcades, ells corrien a les fondes. Això era el començament de la festa. Al pagès, al propietari rural, li agrada menjar a la fonda. Es reunien colla del mateix poble i aquell dia tothom “feia joventut” tant com podia. No mancava qui tenia les finques hipotecades, a casa tot li anava de mal borràs, l’agavellaven els deutes, les angúnies, les necessitats... no hi feia res, ell el dilluns havia de dinar a Reus, senyorejar pels pòrtics del Cafè de París i qui sap si a la tarda no faria el boig altrament. A les tres de la tarda el Cafè de París bullia. Per tot el Camp, aquest Cafè era una institució. Tenia restaurant al costat, s’hi menjava bé, a l’europea. Era el restaurant dels senyors. I el pagès hi anava el dia que volia fer de senyor. [...] Les voltes del Cafè de París eren també un mercat. Hom venia allí l’ametlla, la garrofa, l’oli i l’oliva, la verema. Però sobretot eren la Borsa de l’avellana. L’avellana és la riquesa d’una dotzena de pobles del Camp. És una collita poc estesa pel món. La del Camp és de les més estimades.” 8


Ruta Reus: mercat i comerç

BIBLIOGRAFIA (per ordre de lectura dels textos): SANTAMARIA, Joan: Visions de Catalunya. (Catalunya Nova). Barcelona 1927. Obradors de Joan Sallent de Sabadell. (pàg.71) QUADRADA, Mariona i PAGÈS, Rosa: Reus. Històries trobades. Reus, 2001. La Medusa Edicions. (pàg. 32-33) AMORÓS Xavier: Poemes 1959-1964. Barcelona 1982. Cara i creu 35. Edicions 62. (Pàg. 32) GOMIS Ramon, La petita història d’un home qualsevol GOMIS, Ramon: La petita història d’un home qualsevol. Barcelona 1970. Edicions 62 (pàg. 53-54) CORREIG MASSÓ, Antoni: Poemes reusencs. Reus 1970. Edicions Rosa de Reus, AER. (pàg. 38) SAGARRA, Josep M. de: Memòries. Barcelona 1964. Editorial Aedos. (pàg. 288) FERRATER, Gabriel: Les dones i els dies. Barcelona 1979. Edicions 62 i “la Caixa”. (pàg. 98-99) CAVALLÉ, Pere: Festes i costums de Reus. Reus 1990. Edicions del Centre de Lectura. (pàg. 36-37)

PUIG I FERRETER, Joan: El cercle màgic, vol. 2. Barcelona 1975. Ed. Proa. (pàg. 465-470)

ALTRA BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: CORRETGER, Montserrat (cur.): La terra del llamp. Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp. Barcelona 1998. La Magrana. DIVERSOS AUTORS: Reus a la literatura. Literatura de Reus. Reus 2007. Edicions del Centre de Lectura. REQUENA, Dolors i MASDÉU, Fina: Rutes literàries pel Baix Camp. Barcelona 2008. Editorial Proa.

9


Ruta Reus: mercat i comerç

PROPOSTES D’ACTIVITATS -

Busqueu més dades sobre la dita Reus, París i Londres.

-

Esbrineu els diversos noms que ha rebut la plaça del Mercadal al llarg del temps i el perquè.

-

Per què Amorós insisteix en la pluja com a obsessió dels comerciants i els pagesos? Quin missatge ens vol transmetre?

-

Valoreu quina devia ser la condició social de la família del jove Sagarra segons es desprèn del lloc on s’allotja i d’altres dades del text.

-

Us heu fixat si hi ha cap tret de la ciutat que pot sorprendre la gent que la visita per primera vegada?

10


Ruta Mercat Reus_TEXTOS