Issuu on Google+

memòria 2010 Passeig de Gràcia 44, 3r 08007 Barcelona

www.irta.cat irta@irta.cat

Tel. 93 467 40 40 Fax 93 467 40 42

2010


memòria 2010 PRESENTACIÓ Presentació ......................................................................4 Informe del Director General .........................................4 Informe del Director Científic ........................................6 Estructura Científica ....................................................7 L’IRTA ................................................................................8 IRTASOLIDARI ..........................................................18 Producció Vegetal ..........................................................20 Cultius Extensius ........................................................22 Fructicultura ...............................................................26 Postcollita ..................................................................36 Protecció Vegetal Sostenible.......................................38 Genòmica i Biotecnologia ...........................................46 Producció Animal ...........................................................48 Genètica i Millora Animal ............................................50 Nutrició, Salut i Benestar Animal .................................52 Aqüicultura ................................................................56 Sanitat Animal ............................................................60 Indústries Alimentàries .................................................64 Tecnologia Alimentària ...............................................66 Qualiat del Producte ...................................................70 Seguretat Alimentària .................................................72 Funcionalitat i Nutrició ................................................74 Medi Ambient i Canvi Global .........................................78 Gestió Integral de Residus Orgànics ...........................80 Ecosistemes Aquàtics ................................................84 Horticultura Ambiental................................................86 Producció Ecològica i Bioenergia ................................92 Ús Eficient de l’Aigua .................................................94 Economia Agroalimentària ............................................96

3


Informe del Director General El context extern L’any 2010, i els que l’envolten, seran recordats per l’entorn de crisi en el què s’han vist immersos i que han afectat de forma molt notable a tot el teixit social del nostre país i del què la recerca no n’ha quedat al marge. En la memòria que teniu a mans es reflexa aquest context. Un context que ha afectat als recursos totals a disposició de l’IRTA per a les seves activitats de recerca, però que hem sabut gestionar, sent molt curosos amb la despesa tot i cercant noves fonts i fórmules de finançament, per minvar l’efecte que la disminució del dèficit públic pogués haver tingut sobre el conjunt d’activitats i de resultats de la R+D+I a l’IRTA. Així, en aquest aspecte, els recursos totals disponibles el 2010 han estat de 43,3 milions d’euros (46,1 el 2009) per a portar a terme un total de 1.016 activitats vigents (1.012 el 2009). D’aquests recursos, el 38,43% han correspost a aportacions estructurals de la Generalitat i el 61,57% han estat recursos propis. Òbviament, un capítol que s’ha vist afectat, després d’un cicle d’important creixement, ha estat el de les infraestructures, doncs si bé s’han invertit 25 milions d’euros en els darrers 3 anys, l’esforç en aquest àmbit durant l’any 2010 ha estat significativament menor al dels anys precedents, amb 4,5 milions d’euros i com a conseqüència de les dificultats pressupostàries que es preveu que continuïn en els exercicis dels anys següents. En un context global de crisi econòmica cal destacar l’esforç fet per tots els membres de l’organització en la captació de fons lligats a l’activitat. Dels 255 clients el 2009 hem passat a 275, dels què 92 són nous, el que ha suposat 343 contractes vigents amb un xifra de negoci de 25,9 milions d’euros.

Els aspectes interns Durant aquest 2010, l’IRTA s’ha immers en un procés de redefinició de les seves línies estratègiques amb un objectiu molt clar, millorar els resultats en l’àmbit de la recerca, la innovació i la transferència tecnològica tal i com ens marca la Llei de l’IRTA (4/2009) en la seva missió. S’han definit 4 línies estratègiques que són les següents: • Atracció i gestió del talent • Posicionament nacional i projecció internacional • Valorització i comercialització dels resultats • Eficiència operativa i millora continuada Aquestes línies s’aniran desplegant amb els seus objectius i indicadors per tal de què arribin a tota l’organització i serveixin a la millora en l’eficiència en tots els nostres àmbits d’actuació. Els treballadors de l’IRTA han sabut ser també solidaris i s’ha desenvolupat el projecte IRTASOLIDARI, dotat amb els fons del lot de Nadal i que ha permès disposar de 29.000 euros per a participar en els projectes solidaris amb Etiòpia (amb 13.000 euros aportats a parts iguals amb la Fundación Rose Caja Mediterràneo), a Haití (2.460 euros), amb l’Associació El Trampolí (8.600 euros) o la realitzada amb la Fundació Banc dels Aliments (11.440 euros). En l’àmbit de l’Espai Europeu de la Recerca, cal destacar la posada en marxa de les tres primeres Comunitats del Coneixement i la Innovació (KIC), impulsades per l’Institut Europeu de Tecnologia (EIT) i que es centren en el desenvolupament d’energies sostenibles, el canvi climàtic i les tecnologies de la informació. Des de Catalunya s’està

4


Presentació

treballant per a estar degudament representats en futures convocatòries relacionades en els àmbits de la biomedicina i l’alimentació. En aquesta memòria també es destaca, de forma resumida, les actuacions més rellevants de l’IRTA durant l’any 2010. Voldria fer menció, per la seva significació i impacte, a les activitats de transferència que, amb 307 contractes vigents, la realització de 247 jornades tècniques i de demostració i amb més de 13.000 assistents, és un dels eixos rellevants de la nostra activitat. Respecte al nostre sistema cooperatiu, actualment amb 9 centres consorciats i que amb els 10 de l’IRTA està format per un total de 1.251 persones pren, en aquestes circumstàncies, més sentit que mai, doncs ens permet sumar aliances i recursos per presentar projectes i iniciatives, tot cercant la potenciació i la sinèrgia de les activitats de cadascun. A nivell d’actuacions institucionals en destacaria l’acord amb Mercabarna, amb una oficina de l’IRTA a les seves instal·lacions per tal de donar suport a les empreses allí presents, l’acord estratègic amb Laboratoris Ordesa i la planta pilot per a productes amb base làctia o d’altres líquids (sucs, orxates, begudes isotòniques, etc.), l’acord amb IngaFood per a treballar en genètica del porc ibèric o amb l’Ajuntament de Caldes de Montbui per a la creació d’horts urbans a Torre Marimon, entre d’altres. En l’àmbit internacional, hem establert un acord amb la República Dominicana per a donar-los formació en la gestió de la R+D, hem iniciat contactes de col·laboració amb l’Acadèmia d’Agricultura de la Federació Russa, de la que el nostre Director Científic ha estat nomenat acadèmic, o hem establert un acord per formar una Joint Research Unit amb la prestigiosa institució Plant & Food Research de Nova Zelanda. En l’informe del director científic es fa referència a les avaluacions dels plans estratègics científics dels 21 Programes Científics, realitzades per experts de prestigi (dos nacionals i un estranger per cada programa) i el que ha significat com a exercici de reflexió interna i d’eina per al disseny de l’estratègia de R+D+T. En el mateix aspecte, els informes apareguts en l’àmbit de la producció científica, deixen l’IRTA en una posició molt encoratjadora, tant a Catalunya en relació als 29 centres de recerca, com a nivell d’Espanya. A més, i dins l’àmbit de les Ciències Agrícoles i Biològiques, l’IRTA queda situat en segon lloc, darrera del CSIC. Aquestes xifres són mostra de la nostra excel·lència investigadora i de la qualitat dels nostres investigadors, i són una motivació per a millorar-les en el futur. Amb tot això, i encara que ens trobem en un moment delicat per al nostre país, l’horitzó de futur per l’IRTA és clar i ple de reptes. El principal és el de servir a la nostra societat en un àmbit que cada cop serà més estratègic, com és el de proveir aliments sans, segurs i nutritius a una població mundial en constant creixement. L’altre és el d’adaptar-nos a les circumstàncies que ens toca viure en aquests moments i de les que l’IRTA en som plenament conscients i per això també fem nostres les paraules del Molt Honorable President de fer més amb menys. No ho dubteu.

Josep Maria Monfort Director General

5


Informe del Director Científic Les avaluacions de l’activitat dels Programes científics de l’IRTA s’han dut a terme en la seva major part el 2010. Per aquest propòsit, els investigadors de cada Programa van elaborar un Pla Estratègic consistent en un document en el que es valoraven els darrers quatre anys d’activitat i es feia un pla d’actuació per als propers quatre anys. Aquest escrit va ser analitzat per un grup d’avaluadors externs de reconegut prestigi, tres per Programa, habitualment dos estrangers i un espanyol, que durant dos dies es reuniren amb els investigadors i debateren amb ells les propostes del Pla Estratègic. Al final del procés els avaluadors van generar un escrit en el que es resumia la seva valoració crítica del grup i de les propostes d’aquest de cara al proper període. Quinze Programes de l’IRTA han estat avaluats fins aquest moment i els investigadors disposen dels informes corresponents. Les sessions es van realitzar a les dependències dels Centres IRTA on els grups realitzen la seva activitat, de tal manera que els investigadors convidats van poder accedir a les instal·lacions disponibles com a part del coneixement sobre l’activitat dels grups de recerca. La distribució dels Centres on es realitzaren les avaluacions és significativa de la distribució de l’activitat científica a l’IRTA, cinc es dugueren a terme a Lleida, quatre a Monells, dues a Sant Carles de la Ràpita, una a Mas de Bover i una a Cabrils. Dos Programes es van avaluar en dos llocs, un a Lleida i Cabrils i un altre a Torre Marimon i Cabrils. En conjunt, aquesta activitat ha permès una reflexió interna sobre cada Programa, sobre la seva interacció amb altres Programes de l’IRTA i amb altres grups de recerca internacionals del seu entorn científic, i ha posat aquesta anàlisi a debat dintre del grup amb l’ajut d’experts externs. Independentment de l’interès que té aquesta reflexió i posada al dia de cada grup pels investigadors de cada Programa, l’IRTA disposa ara d’una important informació útil per a dissenyar l’estratègia d’R+D+T de l’Institut a curt i mig termini. La realització d’aquestes avaluacions, que es repetiran una vegada cada quatre anys, també ens fa més visibles pels investigadors destacats d’altres institucions i ens acosta a les organitzacions europees i internacionals més reconegudes, que també incorporen sistemes de planificació i seguiment de la recerca semblants als que nosaltres hem implantat. En el 2010 van aparèixer dos estudis bibliomètrics en els que es comparava la producció científica de les Universitats, Centres de Recerca i Hospitals de Catalunya (Informe OCRI 2004-2008 de la Generalitat) i Espanya (Informe FECYT 2003-2008 del MICINN) entre ells i amb els d’organitzacions de recerca de tot el món. La producció de l’IRTA en quant a nombre de documents científics va destacar dintre de la total catalana (tercera sobre 29 Centres de Recerca) i sobre l’espanyola (quarta de tots els Ens Públics de Recerca de l’Estat). Les dades de l’informe FECYT ens situen com a segon Centre de Recerca espanyol en l’àmbit de Ciències Agrícoles i Biològiques, només darrere del conjunt del CSIC, un organisme en el què, com destaca aquest informe, l’àmbit d’Agricultura i Ciències Biològiques és la seva especialitat més important. En l’aspecte d’impacte de les publicacions basat en el nombre de vegades que els nostres articles han estat citats, l’IRTA es situa en un 35% per sobre de la mitjana mundial en l’informe OCRI, vintè dels 29 centres estudiats, i en un 22% per sobre en el cas de l’informe FECYT, superior a la mitjana espanyola (10%). Aquestes dades són globalment encoratjadores de la visibilitat i impacte de la nostra recerca, tenint en compte addicionalment que l’IRTA manté una important activitat amb la indústria i el sector agrari que no sempre es pot traduir en publicacions científiques i que determina que l’elecció de temes i espècies acostumi a no fer-se considerant com a element prioritari la seva productivitat en termes d’impacte científic. També apunten cap a aspectes en els que podem millorar, un dels quals és l’augment de la citació dels nostres articles, el que significa millorar la qualitat i excel·lència de la nostra recerca per tal que es consolidi la bona posició actual en els àmbits català i estatal. Anar cap aquesta direcció significa que hem de progressar tant a nivell individual com corporatiu en diverses direccions, entre altres la captació i retenció de talent i la internacionalització de la nostra activitat.

Pere Arús Director Científic 6


Presentació Àrea ECONOMIA AGROALIMENTÀRIA

Programa Economia agroalimentària José Mª Gil

Economia dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari José Mª Gil

Funcionalitat i nutrició

L’Estructura Científica. Organigrama

José Antonio García

Qualitat del producte Mª Àngels Oliver

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

Seguretat alimentària Margarita Garriga

Tecnologia alimentària Jacint Arnau

Ecosistemes aquàtics Carles Ibáñez

Gestió integral de residus orgànics Xavier Flotats

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL DIRECCIÓ CIENTÍFICA Pere Arús

Horticultura ambiental Robert Savé

Subprograma . Mercats agroalimentaris . Anàlisi microeconòmic del sector agroalimentari . Sistemes d’informació en economies agroalimentàries . Economia dels recursos naturals . Desenvolupament sostenible . Ingredients i molècules funcionals .............................. José Antonio García . Proteòmica i metabolòmica .................................................... María Hortós . Qualitat de la canal ......................................................................Maria Font . Qualitat en aliments d’origen animal ................................Mª Àngels Oliver . Noves tecnologies de la conservació ............................. Margarita Garriga . Seguretat abiòtica dels aliments .................................. Massimo Castellani . Seguretat biòtica dels aliments ......................................... Teresa Aymerich . Enginyeria alimentaria ...................................................................Pere Gou . Processos a la indústria alimentària ........................................Jacint Arnau . Noves Tecnologies de procés a la indústria alimentària ............................................. Josep Comaposada

. Biodiversitat aquàtica ...............................................................Nuno Caiola . Ecosistemes aquàtics i canvi global ......................................Carles Ibáñez . Caracterització i valorització agrícola . Eines de gestió, planificació i presa de decisions . Tecnologia del medi ambient . Ecofisiologia ............................................................................. Robert Savé . Enginyeria i agronomia de biosistemes ....................................Pere Muñoz . Producció agroforestal ............................................................... Neus Aletà

Producció ecològica i bioenergia Simó Alegre

Ús eficient de l’aigua Joan Girona

Aqüicultura

Dolors Furones

Genètica i millora animal

PRODUCCIÓ ANIMAL

Joan Tibau

Nutrició, salut i benestar animal Joaquim Brufau

. Cultius aquàtics ......................................................................Alícia Estévez . Seguiment del medi marí .....................................................Jorge Diogene . Avicultura ...................................................................... Amadeu Francesch . Cunicultura ............................................................................... Miriam Piles . Genètica i millora de porcí ............................................. Raquel Quintanilla . Benestar animal .................................................................... Antoni Velarde . Nutrició de monogàstrics .........................................................Enric Esteve . Remugants ...................................................................................Àlex Bach

Sanitat animal

Mariano Domingo

Cultius extensius

. Agronomia dels cultius extensius ....................................... Carlos Cantero . Millora genètica de cereals .................................................... Conxita Royo

Fructicultura

. Fruita dolça ............................................................................. Joan Bonany . Olivicultura, elaiotècnia i fruita seca ............................................ Joan Tous

Genòmica i biotecnologia

. Cultiu in vitro ..........................................................................Ramon Dolcet . Genòmica ......................................................................... Jordi García Mas

Postcollita

. Postcollita de fruites i hortalisses ............................ Christian Larrigaudiere . Fruites i hortalisses processades ................................... Immaculada Viñas

Protecció vegetal sostenible

. Entomologia ........................................................................Jordi Riudavets . Patologia en postcollita ............................................................. Josep Usall . Patologia vegetal ............................................................... Soledad Verdejo

Conxita Royo

Joan Bonany

PRODUCCIÓ VEGETAL

Jordi García Mas

Immaculada Viñas

Josep Usall

7


L’IRTA L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries va ser creat l’any 1985 per a contribuir a la modernització, a la millora i l’impuls de la competitivitat; al desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari, agroforestal, aqüícola i pesquer, i també dels directament o indirectament relacionats amb el proveïment d’aliments sans i de qualitat als consumidors finals; a la seguretat alimentària i a la transformació dels aliments,

i, en general, a la millora del benestar i la salut de la població. Adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, és un organisme públic que vol esdevenir l’aliat estratègic del sector agroalimentari i ser el referent científic, el motor d’innovació i de transferència tecnològica d’aquest sector.

Els 7 valors de l’IRTA són:

CO M P

ÍS

AP

IÓ DE SERVEI C A C

R

O

M

3

4

Anticipem les necessitats del sector i dels nostres clients, aportant la nostra capacitat científica i tècnica per donar solucions de qualitat, objectives i sostenibles.

VO R

ES PE C

6

Fomentem les relacions interpersonals basades en la honestedat i la proximitat, entenent que ningú és millor que l’altre. 8

RE

Compartim el coneixement, ens comuniquem obertament, aprenem dels errors i treballem en equip.

INNOVACIÓ

7

CREATIVITAT

E TG TA EN N

1

Ens involucrem amb un projecte comú, on tothom en forma part i hi és necessari. A l’IRTA donem el millor de nosaltres mateixos.

Treballem amb independència, fiabilitat, rigor i orientats als nostres clients.

2

Estimulem la capacitat creativa de la nostra gent, tenint en compte les iniciatives que ens permeten millorar contínuament i ser un referent.

TE

E LID

E G T RA Tenim la capacitat d’assu-

5

mir responsabilitats i de mobilitzar a les persones. Assolim els objectius, exercint un lideratge generós i confiant en les capacitats dels demés.


L’IRTA des del 1985 19 centres

i Estacions Experimentals

Activitat:

28 ubicacions Un conjunt de 10 Centres i Estacions Experimentals propis i 9 consorciats constitueixen el sistema corporatiu de l’IRTA, repartits en 28 ubicacions a tot el territori.

9 a Barcelona 6 a Tarragona 9 a Lleida 4 a Girona

Centres Propis

93 467 40 40

Producció Vegetal Producció Animal Indústries Alimentàries Medi Ambient i Canvi Global Economia Agroalimentària

irta@irta.cat

www.irta.cat

Serveis Corporatius

Torre Marimon

Cabrils

Sant Carles de la Ràpita

Mas de Bover

Lleida (1)

Monells

Lleida (2)

Alcarràs

Amposta

Pg. de Gràcia, 44 3a pl. 08007 Barcelona

Ctra. de Cabrils, Km 2 08348 Cabrils (Barcelona)

Crta. De Reus - El Morell Km 4,5 43120 Constantí (Tarragona)

Tecnologia dels Aliments Control i Avaluació de Porcí Finca Camps i Armet 17121 Monells (Girona)

Partida Montagut s/n 25180 Alcarràs (Lleida)

08140 Caldes de Montbui (Barcelona)

Ctra. Poble Nou, Km 5,5 43540 Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)

Av. Alcalde Rovira Roure, 191 25198 Lleida

Estació Experimental de Lleida Av. Alcalde Rovira i Roure, 191 25198 Lleida

Estació Experimental de l’Ebre Ctra. Balada, Km 1 43870 Amposta (Tarragona)

9


L’IRTA Centres Consorciats MAS BADIA

CENTA

CREAF

CRAG

CReSA

CREDA

Estació Experimental Mas Badia Ctra. De la Tallada, s/n 17134 La Tallada (Girona) Tel.: 972 78 02 75 Fax: 972 78 05 17

Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris Finca Camps i Armet s/n 17121 Monells (Girona) Tel.: 972 63 00 52

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències-Departament d’Ecologia 08193 Bellaterra (Barcelona) Tel.-Fax: 93 581 13 12

Centre de Recerca en Agrigenòmica Campus UAB - Edifici CRAG Bellaterra - Cerdanyola del Vallès 08193 Barcelona Tel.: 93 563 66 00 Fax: 93 563 66 01

Centre de Recerca en Sanitat Animal Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) Tel.: 93 581 32 84 Fax: 93 581 44 90

Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB Av. del Canal Olímpic, 15 08860 Castelldefels (Barcelona) Tel.: 93 552 10 00 Fax: 93 552 11 21

SEMEGA

Servicio de Mejora Ganadera Finca Camps i Armet s/n 17121 Monells (Girona) Tel.: 972 63 02 88 Fax: 972 63 06 25

GIRO-CT

Gestió Integral de Residus Orgànics - Centre Tecnològic Pompeu Fabra, 1 08100 Mollet del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 579 67 80 Fax: 93 579 67 85

10

Activitat: Producció Vegetal Producció Animal Indústries Alimentàries Medi Ambient i Canvi Global Economia Agroalimentària


L’IRTA

Els Recursos Humans El personal propi el formen 620

treballadors distribuïts en els nostres 10 centres dels que 214 són investigadors i 406 personal de suport. La nostra plantilla està constituïda per un

53% de dones i un 47% d’homes.

DONES/HOMES Dones

Homes

Homes

Dones

53%

47%

El total personal

propi i el vinculat a l’IRTA el formen un conjunt de 831 persones. Al nostre sistema

cooperatiu som un total de 1.251 persones.

Les Finances El 2010 l’IRTA ha disposat de 43,3

milions d’euros en recursos totals.

Un 38,43

% dels recursos són aportacions estructurals de la Generalitat de Catalunya i el 61,57% són propis.

L’any 2010 s’han realitzat inversions superiors als 4.500.000

€. 11


L’IRTA Els Projectes i Contractes 1.016 activitats vigents de les que 275 es van iniciar al 2010. 343 contractes vigents per un total de 25,9 M€ dels quals 123 contractes iniciats i 275 clients totals dels que 92 són nous i 183 repeteixen. Evolució dels clients en els dos darrers anys Evolució clients

2010

2009

Clients totals Nous Repeteixen

275

255

92

84

183

171

De les convocatòries públiques competitives obtingudes al 2010, s’ha obtingut un percentatge d’èxit a las del INIA del 65,4%, del 59,8% a les MICINN i del 42,3% a les UE. Projectes aconseguits al 2010 Aconseguits 2010 Pressupost, M€ Èxit finançament

12

MICINN

INIA

UE

8

18

6

1,16

1,48

2,5

59,8%

65,4%

42,3%


L’IRTA

La Producció Científica i Tècnica IRTA 513 170 232 70 41 60

Sistema Cooperatiu ........................................Publicacions totals......................................1.229 ........................................Articles científics......................................... 402 ............................. Comunicacions a Congressos................................ 532 .........................................Articles Tècnics.......................................... 190 ....................................Llibres i articles en llibres.................................. 89 .......................Tesis Doctorals i treballs de fi de carrera........................ 168

Transferència Tecnològica 307 Contractes vigents de Transferència Tecnològica 247 Jornades Tècniques i de Demostració 13.720 Assistents a Jornades Tècniques i de Demostració 4 Patents Nacionals


L’IRTA Relleu al Departament El 29 de desembre es va formalitzar el traspàs de funcions del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El Conseller sortint, Joaquim Llena, es va reunir amb Josep Maria Pelegrí, el nou responsable de la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per fer efectiu el traspàs de competències. El nou Conseller, Josep Maria Pelegrí, va agrair al Conseller Llena el traspàs i la seva “aportació al país des de l’àmbit de la seva responsabilitat com a Conseller d’Agricultura”. Pelegrí considera que Llena ha fet una “feina importat, de dedicació al país”.

Aquests nous equipaments suposaran un gran impuls per a la recerca aqüícola, amb instal·lacions dotades de les últimes tecnologies que permetran realitzar R+D+T per atendre les necessitats del sector amb uns criteris de sostenibilitat ambiental, bioseguretat i eficiència energètica, millorant la competitivitat i l’abast de la recerca. La nova superfície a construir ocuparà un total de 2.164 m2 i ha suposat una inversió de 6.588.000 euros, finançats al 50% per fons FEDER, gestionats pel Departament d’Indústria, Universitats i Empreses, i un 50% pel propi IRTA.

Laboratoris Ordesa i l’IRTA signen un acord estratègic d’investigació El nou titular d’Agricultura es va mostrar “molt honorat de poder ostentar aquesta responsabilitat” que espera “poder fer i desenvolupar amb un esperit de servei al país, a les persones, a l’agricultura, a la ramaderia, a la pesca, al món de l’alimentació i al medi natural”. El nou Conseller va voler que les seves primeres paraules fossin “d’oferiment, diàleg i mà estesa al sector”.

Ampliació a les instal·lacions de Sant Carles de la Ràpita El 8 de juliol, el Conseller Joaquim Llena, acompanyat pel director general de l’IRTA, Josep M. Monfort, i per la directora del centre, Dolors Furones, va posar la primera pedra de l’ampliació del centre d’Aqüicultura de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita. Aquesta ampliació suposa la construcció de tres nous edificis diferenciats dedicats íntegrament a la recerca en aqüicultura i ecosistemes aquàtics que acolliran una zona de quarantena, un viver de peixos (vivàrium II) i un viver de bivalves.

14

Laboratoris Ordesa i l’IRTA han subscrit un acord estratègic d’investigació i desenvolupament, l’activitat del qual es realitzarà a les instal·lacions del Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA-IRTA) de Monells (Girona). Aquest acord de col·laboració té com a principals valors tant el know-how que aporten ambdues organitzacions com la planta pilot que permet realitzar proves per al desenvolupament de nous productes. Aquesta planta pilot, única al Sud d’Europa, és multifuncional, ja que no només permet desenvolupar aliments amb base làctia, sinó també provar altres productes com llets vegetals (orxates, llet d’ametlles, etc.) begudes isotòniques o sucs de fruita. Això suposa que pot treballar no només en les investigacions de l’IRTA i d’Ordesa sinó també en projectes “sota comanda” d’altres empreses que no tinguin la possibilitat de poder provar els seus processos a escala. La nova instal·lació, amb prop de 390 m2, ha estat con cebuda per lots amb un màxim de producció d’uns 500 kg, el que suposa un estalvi important tant en el temps com en el cost de producció, aproximadament un 70%


L’IRTA

Des del FMC s’ha valorat molt positivament la incorporació “perquè es tracta d’una institució que és un referent en el camp de la investigació i recerca relacionades amb l’aqüicultura i perquè generarà moltes sinèrgies positives”, va dir el Sr. Miquel Guarner. L’adhesió de l’IRTA ajudarà al FMC a dotar al sector marítim d’una millor estructura, sobretot en temes transversals, i també a poder treballar objectius compartits, com potenciar la competitivitat de les empreses vinculades al sector pesquer i a la cria en captivitat d’espècies pesqueres.

menys en comparació amb una planta industrial d’una gran companyia.

Acord de col·laboració amb Mercabarna

La instal·lació està formada per tres sales en les que es desenvoluparan les etapes principals del processat: la recepció de llet, el desnatat, l’evaporació, la pasteurització, l’homogeneïtzació, el tractament UHT i l’assecat spray dried, més una sala per a l’envasament del producte en pols, entre d’altres espais operatius. Entre els seus equipaments singulars destaca una torre d’assecat, única a Espanya.

L’IRTA, nou soci del Fòrum Marítim Català Mercabarna i l’IRTA han subscrit un conveni marc de col·laboració en els àmbits de la R+D, la transferència de tecnologia i la capacitació tècnica. Els directors generals de Mercabarna i de l’IRTA, Sra. Montserrat Gil de Bernabé i Josep M. Monfort, respectivament, van signar aquest acord a les instal·lacions de Mercabarna. L’acord entre ambdues institucions preveu promoure i impulsar la recerca agroalimentària en els sectors de les fruites i verdures, carns, peix i marisc en els aspectes de la innovació tecnològica en la transformació, conservació, envasatge i vida comercial i desenvolupament de productes de quarta i cinquena gamma.

L’IRTA va acceptar la proposta de sumar-se com a membre del Fòrum Marítim Català (FMC), acord que es va iniciar amb la signatura dels seus representants, Josep M. Monfort, director general de l’IRTA, i Miquel Guarner, secretari general del FMC.

Per poder portar a terme aquests objectius, l’IRTA disposarà d’una oficina a Mercabarna per tal de donar assessorament a les empreses sobre tot el que envolta a l’àmbit de la R+D+I agroalimentària, transferir a les empreses els resultats obtinguts i realitzar, conjuntament amb l’àrea de Formació de Mercabarna, accions formatives i/o jornades d’innovació tecnològica, dirigides a les empreses de la Unitat Alimentària de Mercabarna.

15


L’IRTA Col·laboració en la formació per a la gestió de la R+D a la “República Dominicana”

El President de la República Dominicana Ilm. Sr. Leonel

Contactes per a una futura col·laboració amb la principal institució de recerca agroalimentària de Rússia El Conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, acompanyat dels directors generals d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel , del de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Josep Maria Monfort, i del de Prodeca, Fernando Bienert, es va reunir a Moscou, amb el president de Rosselkhozacademia, l’Acadèmia d’Agricultura de la Federació Russa, Gennady A. Romanenko.

Fernández amb el Sotsdirector General de l’IRTA, Agustí Fonts.

El Instituto Global de Altos Estudios en Ciencias Sociales de la República Dominicana és una institució d’Educació Superior dedicada a la formació especialitzada en les Ciències Socials, la Investigació, l’Extensió i l’Educació contínua. Té com a propòsit formar professionals d’alt nivell mitjançant la docència i la investigació de qualitat dels temes vitals per al desenvolupament d’aquest país, amb el propòsit de proposar polítiques públiques que donin resposta als problemes de la societat dominicana. Convidat per aquest Institut, el Sotsdirector General de l’IRTA, Agustí Fonts, va dirigir un seminari-taller dirigit a responsables d’organismes públics de recerca d’aquest país enfocat a debatre els reptes actuals en la gestió de la recerca. En la seva visita a la República Dominicana, el Sotsdirector General de l’IRTA va ser rebut en audiència pel President d’aquest país, Leonel Fernández, qui mostrà el seu interès per l’activitat de l’IRTA i la que realitza al seu país, doncs la fundació FUNGLODE (fundada pel mateix President) és la que allotja el Instituto Global de Altos Estudios en Ciencias Sociales, on l’IRTA va donar els cursos. En l’àmbit de la recerca agroalimentària, l’IRTA manté acords estables de col·laboració amb l’IDIAF (Instituto Dominicano de Investigaciones Agrícolas y Forestales), l’IIBI (Instituto de Investigación en Biotecnología e Industria), l’ISA (Instituto Superior de Agricultura) i l’INDRHI (Instituto Nacional de Recursos Hidráulicos) que ha estat reconegut com centre de la UNESCO per a la recerca, transferència i capacitació en gestió de l’aigua per a tots els països del Carib.

16

Rosselkhozacademia és la principal institució científica agrària del país, té 33.000 treballadors en plantilla i prop de 200 instituts d’investigació. El 50% del finançament de l’acadèmia és públic i la resta prové d’acords privats. Actualment tenen prop de 176 convenis amb altres instituts de recerca del món. Durant la reunió es van analitzar possibles línies de cooperació i es va acordar estudiar amb profunditat quines línies de treball poden ser més profitoses per ambdues parts. A més, el president de Rosselkhozacademia va oferir a l’IRTA disposar d’un candidat en el comitè internacional d’aquesta institució russa, acceptant el mateix el director científic, Dr. Pere Arús.


L’IRTA L’IRTA es confirma com a institut de recerca capdavanter a Catalunya

Remodelació de la WEB

Arrel de l’estudi Scopus 2003-2008 dels indicadors bibliomètrics d’activitat científica, presentat el passat dia 16 de novembre a Barcelona pel grup Scimago, es revela que la recerca científica que es produeix a Catalunya lidera el rànquing estatal per impacte de les seves publicacions. A més, la qualitat de la recerca científica de Catalunya (mesurada per l’índex d’impacte i quantitat de les publicacions) se situa per sobre de la mitjana internacional en moltes disciplines científiques. En el cas particular de les disciplines que s’enquadren en les ciències agronòmiques, l’estudi destaca que la qualitat és excel·lent. La majoria dels camps, inclosos agronomia, agricultura i ciències biològiques, horticultura i ciència i tecnologia dels aliments, combinen una citació elevada respecte dels seus equivalents al món, juntament amb citacions elevades per documents dels seus treballs. Per centres de recerca, a més d’emfatitzar l’alt nivell d’impacte dels investigadors ICREA, l’estudi destaca l’òptima posició de l’IRTA confirmant el seu paper de centre capdavanter en relació al número i a la qualitat de les seves publicacions. Considerant el període 2003-2008 analitzat per l’estudi Scopus, l’IRTA destaca amb 994 documents publicats, un impacte normalitzat de 1,35, un nombre mitjà de 7,23 citacions per document, un 46,88% amb col·laboracions internacionals i un 59,05 com a factor Q1.

El mes de juliol, l’IRTA ha pogut disposar d’una nova web remodelada que reflexa tant la nova estructura científica com les activitats que contínuament desenvolupa. Així, la nova web, a més d’incloure informació sobre l’Institut, notícies, agenda, publicacions, projectes, etc., inclou dos grans apartats dedicats a les empreses i organitzacions (amb un clar contingut en serveis) i un altre a la recerca i la tecnologia (amb una orientació més científica i explicativa dels diferents àmbits, programes i subprogrames).

17


IRTASOLIDARI El grup IRTASOLIDARI es va crear el dia 1 de febrer de 2010 i està format per persones voluntàries de diferents centres de l’IRTA, amb l’objectiu de gestionar els fons procedents del pressupost que l’IRTA destinava als lots de Nadal dels seus treballadors i destinar-los a obres socials. Així, el personal de l’IRTA donà l’import del lot de Nadal corresponent al 2009 per a dedicar-lo a obres socials dins i fora del nostre país. Una acció solidària del personal de l’IRTA que tindrà continuïtat cada any.

Caja Mediterráneo realitzaran una aportació conjunta de 13.000 euros, a parts iguals. Per a més informació sobre el projecte: www.melakucenter.org/esp

Projecte Manmad BEF: Vaques en rènting per a Haití

L’ import total procedent del lot de Nadal del 2009 i que s’ha denominat IRTASOLIDARI, ascendeix a 29.000 euros. Les entitats i organismes beneficiats d’aquestes ajudes van sorgir a partir de les propostes del propi personal de l’IRTA i, un cop preseleccionats per un comitè format per personal de l’Institut, foren sotmesos a votació per la plantilla de l’IRTA. Els projectes en els que s’ha col·laborat durant el 2010 són els que a continuació referim.

Iniciatives solidàries a Etiòpia

El programa Manmad BEF permet, a persones o institucions que vulguin donar suport al projecte per augmentar la producció de llet a Haití, actuar com a «agents inversors» durant 4 anys.

La Fundación Rose Caja Mediterráneo i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han establert un acord de col·laboració per a realitzar tasques conjuntes solidàries d’interès general que han formalitzat el director-gerent de Fundación Rose, Sr. Rafael Olivares Seguí i el director general de l’IRTA, Sr. Josep M. Monfort. Amb la signatura d’aquest conveni es posa en marxa un primer projecte solidari que pretén la construcció de dues aules i un taller per a l’ensenyament d’horticultura a Mekelle, capital de la regió del Tigray a Etiòpia, en el Melaku Center, del Centre d’Iniciatives Solidàries Angel Olaran. Per aquest projecte, l’IRTA i la Fundación Rose

18

Per això, l’«inversor» adquireix una vaca jove prenyada (575 euros amb transport, assegurança, seguiment sanitari i vacunes), la qual és lliurada per l’ONG Veterimed a una dona en el medi rural d’Haití perquè pugui beneficiar-se amb la producció de llet d’aquesta vaca durant un període de 4 anys. Durant aquest període, dels probables parts de la vaca, dues cries són per a la dona i una per l’«agent inversor». Al final del període, l’«inversor» recupera la seva vaca i la cria, que són venuts, i els diners es reinverteixen en altres animals per seguir augmentant el fons rotatori de vaques lleteres i beneficiar més dones de les zones rurals d’Haití. En aquest projecte IRTASOLIDARI ha dedicat 2.460 euros del seu pressupost anual. L’ONG Veterimed va ser creada el 1999 per haitians interessats a contribuir al desenvolupament rural del seu país a través del suport tècnic a la sanitat i a la producció animal i és l’organització qui ha gestionat l’ajuda. Per a més informació sobre el projecte de producció de llet a Haití, Manmad BEF: www.veterimed.org.ht


L’IRTA Els horts Ecològics de l’Associació El Trampolí

a la Plaça Major de la Bisbal i la matèria primera serà produïda directament per les persones discapacitades a l’hort propietat de l’Associació. A més de l’ajuda per l’hort ecològic, els integrants del Programa de Qualitat del Producte de l’IRTA de Monells, coordinats pel grup del IRTASOLIDARI, col·laboraran també amb El Trampolí mitjançant la donació de carn fresca a través de la xarcuteria del Sr Joaquim Matas, situada a La Bisbal. Com a part de la seva col·laboració, el propietari de la xarcuteria es va comprometre, amb els voluntaris del IRTASOLIDARI, a processar aquesta carn i lliurar-la a l’Associació com a producte elaborat i sense cap tipus de cost.

Col·laboració amb la Fundació Banc dels Aliments IRTASOLIDARI ha dedicat 8.600 euros per ajudar a millorar les condicions de l’hort ecològic que té l’Associació El Trampolí als afores del poble de Corçà (Girona). El Trampolí va néixer oficialment al febrer de l’any 2000 i està format per persones disminuïdes psíquiques de l’Alt i Baix Empordà (Girona), juntament amb un equip de voluntaris, col·laboradors i professionals. L’objectiu de l’associació és el de posar a disposició d’aquestes persones una sèrie de serveis que, entre altres coses, els permetin desenvolupar actituds i habilitats com la memòria, la concentració o la seguretat personal. Entre els projectes actuals del Trampolí figura una botiga de fruita i verdura ecològica que estarà ubicada

Un altre dels projectes escollits ha consistit en col·laborar amb la Fundació Banc dels Aliments de les comarques de Girona la qual, des de la seva fundació el 1988, lluita contra la fam en el seu entorn immediat i evitant que, els aliments consumibles però no comercialitzables, siguin destruïts, fent-los arribar a les persones més necessitades de la nostra societat. IRTASOLIDARI ha realitzat una donació de 11.440 euros a la Fundació Banc dels Aliments de les comarques de Girona per l’adquisició d’oli de gira-sol i/o mongetes, encarregant la beneficiària de repartir aquesta ajuda entre els diferents Bancs d’Aliments de Catalunya (Barcelona, Lleida, Reus-Tarragona i la pròpia Girona).

19


Producci贸 Vegetal


22. Cultius Extensius 26. Fructicultura 36. Postcollita 38. Protecci贸 Vegetal Sostenible 46. Gen貌mica i Biotecnologia


Cultius Extensius Obtenció de blats fariners portadors dels gens H27 i H30 resistents a Mayetiola destructor

Cultius energètics no alimentaris L’objectiu d’aquest projecte, iniciat el 2010 i en el que hi participen diverses empreses i Comunitats Autònomes, és determinar la viabilitat d’utilitzar la biomassa de diversos cereals com a combustible en plantes de generació elèctrica. Els objectius específics són:

· · · Aquest projecte PETRI ha estat realitzat mitjançant un conveni amb l’empresa Agrosa Semillas Selectas S.A. ,de Guadalajara i ha estat coordinat per la Dra. Ángeles Delibes, del Departamento de Biotecnología de la Universidad Politécnica de Madrid i en ell han participat l’IRTA, la Universitat de Lleida i la Dirección General de Ciencia y Tecnología de la Junta de Extremadura a través del seu centre La Orden. L’objectiu ha estat el d’acabar d’obtenir una sèrie de línees de blat fariner desenvolupades en projectes previs (finançats pel Ministerio de Ciencia e Innovación), que eren portadores d’un o l’altre dels gens H27 i H30, que confereixen resistència a Mayetiola destructor (mosquit del blat). Els gens H27 i H30 incorporats procedien, respectivament, de dos espècies properes al blat, Aegilops ventricosa i Aegilops triuncialis i que s’havien incorporat al blat mitjançant retroencreuament. Com a resultat del projecte s’han enviat dos línees (l’anomenada T-2004 i la ID-2105) al Registre de Varietats Comercials i al de Varietats Protegides. Ambdues són portadores del gen H-30 i es troben actualment en el segon any d’assaigs oficials. També s’ha obtingut una altre sèrie de línees, portadores del mateix gen, tot i que els treballs es troben en fase menys avançada. Finalment es disposa de línees avançades, portadores del gen H27 que, si bé no són aptes per al cultiu directe, doncs porten associats gens deleteris, poden ser útils per a investigacions posteriors.

22

·

·

Seleccionar germoplasma de civada i triticale adaptat a diferents condicions agroclimàtiques per a la producció de biomassa lignocel·lulòsica, amb un òptim balanç energètic i mediambiental. Establir les bases per iniciar un programa públic de millora genètica d’aquestes espècies adreçat a la producció de biomassa lignocel·lulòsica. Incrementar el rendiment en biomassa del triticale a través de la sobreexpressió d’un gen d’origen vegetal que ha demostrat augmentar el contingut i el rendiment de la biomassa en plantes d’Arabidopsis thaliana i de patata. Determinar la viabilitat tècnica de la combustió de biomassa procedent de cultius energètics, avaluant els rendiments energètics i emissions dels processos i analitzant els problemes de sinterització i de corrosió derivats de la utilització de les esmentades biomasses, estudiant i proposant, en el seu cas, mesures adequades per tal de minimitzar aquests fenòmens. Desenvolupar una eina informàtica per al càlcul dels balanços d’energia i d’emissió de gasos d’efecte hivernacle per al procés de generació elèctrica procedent de cultius lignocel·lulòsics de civada i triticale.


Producció Vegetal Tolerància a la sequera en blat: estudi de les bases genètiques i moleculars del contingut de clorofil·la Aquest projecte pretén contribuir a incrementar el coneixement existent sobre les bases fisiològiques i genètiques de la tolerància dels cereals a la sequera en ambient mediterrani, utilitzant com a espècie model el blat. Aquest objectiu general s’emmarca en la línia d’investigació ‘Millora de Cereals per a Ambient Mediterrani’ que des de fa dues dècades, es porta a terme a l’IRTA. La finalitat del projecte és el de trencar el buit tradicional que existeix entre els projectes de l’àmbit molecular i els de millora aplicada, tot establint un model d’estudi de la relació fenotip-genotip aplicable a la dissecció de caràcters de tolerància a la sequera mitjançant la utilització coordinada de mètodes de genètica forward i reverse. El projecte estudia la influència de tres mutacions relacionades amb la tolerància a la sequera sobre aquesta, mitjançant una exhaustiva caracterització fenotípica en condicions hídriques contrastants. El caràcter ’contingut de clorofil·la’ s’utilitza com a model per abordar la detecció de gens candidats associats a aquest caràcter mitjançant tècniques de genòmica funcional i proteòmica. Es pretén també la selecció i clonatge del gen candidat més representatiu dels involucrats en la síntesi de la clorofil·la i la validació d’aquest gen mitjançant transformació genètica.

OGMs i micotoxines Aquest projecte INIA, finalitzat durant el 2010 amb el títol “Quantificació del contingut en OGMs i micotoxines en parcel·les comercials de blat de moro: predicció i tècniques de mostreig” ha tingut com objectiu general generar

instruments vàlids per avaluar i gestionar correctament la coexistència de cultius transgènics i no transgènics de blat de moro. Els resultats més rellevants obtinguts durant el desenvolupament d’aquest projecte han estat el següents:

·

·

·

La validació de l’índex predictiu, anomenat GI (Global Index). Aquest índex es va dissenyar dins del marc del projecte SIGMEA i permet predir el contingut d’OGMs dins d’un camp convencional de blat de moro produït per la pol·linització creuada. Aquest índex s’ha ajustat tant a camps de petites dimensions (1-3 Ha) com de grans dimensions (30-40 Ha). L’establiment d’un sistema de presa de mostres simplificat que permet identificar els camps de blat de moro convencional que tenen un contingut de blat de moro OGM molt inferior al llindar fixat per la UE (0,9%). La gran variabilitat entre mostres i l’error inherent a la tècnica de quantificació (Q-PCR) són factors que influeixen enormement en la precisió del mostreig quan el contingut d’OGM és pròxim al 0,9% i, per tant, aquest és un aspecte del projecte en el que s’hauria de continuar treballant. Les anàlisis de micotoxines realitzats durant dos anys consecutius en camps comercials transgènics i convencionals i en un assaig de camp on es produïa un estrés abiòtic (sequera i/o falta d’adob nitrogenat) varen donar resultats molt baixos, probablement degut a l’escassa presència de barrinador detectada durant aquestes dues campanyes.

23


Cultius Extensius Lluita conta la pyriculariosis amb eines genòmiques La pyriculariosis causada por Magnaporthe grisea és la malaltia fúngica més perjudicial per l’arròs. La utilització de varietats d’arròs resistents és un mètode rentable per a controlar la malaltia i pot ser incorporat com a component d’una estratègia de maneig integrat de plagues.

Els resultats d’aquests treballs han permés seleccionar línees d’arròs dels dos creuaments assajats amb un bon comportament front la pyriculariosis, a més de ser agronòmicament molt interesants. S’estudià el comportament de línees amb gens piramidats i es va realitzar la descripció de la població de pyricularia al delta de l’Ebre.

Fertilització d’arròs amb gallinassa

En aquest projecte s’han utilitzat les eines genòmiques adequades per identificar els gens importants per aconseguir una resistència durable i per començar a desenvolupar varietats resistents adaptades a les condicions europees de cultiu. El paper de l’IRTA en aquest projecte ha estat el de l’avaluació de la resistència a la pyriculariosis de l’arròs en condicions de camp durants les campanyes del 2007, 2008 i 2009 en el delta de l’Ebre. Anualment s’avaluà la reacció varietal a la pyriculariosis de 22 cultivars d’arròs d’una col·lecció de 32 varietats diferencials i de cinc línees amb gens piramidals proporcionades pel CIRAD-INRA. Al 2008, s’avaluaren 136 línees F3 en condicions de camp i el 2009, 64 línees F3 i 69 líneas F4, també en condicions de camp.

24

Aquest assaig, emmarcat dins del “Pla per a la millora de la fertilització agrària al Baix Ebre i Montsià”, ha consistit en la fertilització d’un camp d’arròs mitjançant l’aplicació de gallinassa per tal de poder determinar la dosi òptima de fertilitzant orgànic a utilitzar i l’estratègia de fertilització a seguir. Durant la campanya 2010, en una parcel·la situada al terme municipal d’Amposta es va realitzar aquest as-


Producció Vegetal saig amb gallinassa extreta d’una granja pròxima. Les estratègies d’adobat van ser sis: 1. “Testimoni” (on no es va realitzar cap tipus d’adobat nitrogenat), 2. “Adobat mineral” on es van aplicar en fons 130 kg N/ha (Urea 46%) i en cobertera 40 kg N/ha (Sulfat amonic 21%), tots dos en forma mineral. 3. “Dosi 1 de gallinassa”, on es van aplicar 110 kg N/ha dels quals se’n van aplicar 70 kg N/ha en fons i en forma de gallinassa i en cobertera 40 kg N/ha en forma mineral (sulfat amònic 21%), 4. “Dosi 2 de gallinassa”, on es van aplicar 170 kg N/ha dels quals es van aplicar en fons i en forma de gallinassa 130 kg N/ha i en cobertera 40 kg N/ha en forma mineral (sulfat amònic 21%). 5. “Dosi 3 de gallinassa”, on es van

aplicar 230 kg N/ha dels quals es van aplicar en fons i en forma de gallinassa 190 kg N/ha i en cobertera 40 kg N/ha en forma mineral (sulfat amònic 21%). 6. la “Dosi 4 de gallinassa”, on es van aplicar 170 kg N/ha que es van aplicar únicament en fons i en forma de gallinassa. En aquest primer any d’assaig s’ha pogut comprovar que mitjançant la fertilització de l’arròs amb gallinassa les plantes germinaven i es desenvolupaven amb normalitat, mantenint-se sanes i generant produccions que no es diferenciaven de les produccions obtingudes a les parcel·les fertilitzades amb adobs minerals.

Altres Activitats i Jornades Curs per a personal tècnic assessor en fertilització de cultius extensius

Jornada Tècnica i de Camp a la Unitat Experimental de la Terra Alta (Gandesa)

a les comarques gironines del febrer a l’octubre

l’1 de juliol

Presentació dels resultats d’assaigs de blat de moro i sorgo de la campanya 2009

Fertilització orgànica en arròs a Amposta el

i recomanacions per la campanya 2010, el 17

Maneig de la fertilització orgànica i del reg en blat de moro, el 24 d’agost a

de febrer a Mas Badia

30 de juliol

IX Jornada tècnica sobre el conreu del panís a Linyola el 5 de març

Vilanova de la Muga

La fertilització orgànica i mineral en cultius d’hivern a Santa Pau (Girona)

Amposta

el 30 d’abril

Jornada Tècnica sobre conreu de colza per a producción de biodiesel el 4 de maig a Solsona

IX Jornada Intercomarcal sobre cultius herbacis a Mas Badia el 12 de maig Jornada Tècnica sobre fertilització del cereal d’hivern el 19 de maig a Les Franqueses del Vallès.

Visita tècnica a França del 29 al 30 de juny sobre innovacions en maneig de cultius de cereal

Jornada de camp d’arròs el 26 d’agost a Visita tècnica a Dinamarca en fertilització de conreus extensius del 25 al 27 d’agost Presentació dels resultats d’assaig de conreus extensius d’hivern Recomanacions per a la campanya 20102011 a Mas Badia el 2 de setembre Lotta al Brusone conference in Vercelli (Italy), on November 5, sobre Pyriculariosis en arròs

Jornada tècnica sobre fertilització i altres aspectes del maneig dels cultius extensius a Vilobí d’Onyar el 18 de novembre

25


Fructicultura Projecte innovador per classificar el gust de la fruita

mitjançant tasts en diferents països, que dues terceres parts dels consumidors prefereixen el gust dolç en poma i préssec i només una tercera part preferien el gust àcid. Aquests resultats són independents del país, edat o sexe. L’IRTA ha participat en la classificació de més de 200 varietats de fruita, en funció dels continguts de sucres i àcids que són propis de cada varietat. Aquesta informació és fruit de les avaluacions de varietats de fruita dolça que realitzen les Estacions Experimentals de Lleida i Mas Badia des de fa 15 anys. Amb el projecte “Paleta de sabors” s’ha proposat que la fruita estigui identificada en el lineal amb un color que indiqui si el gust de la varietat és dolça o més refrescant (més àcida), i això ajudi al comprador a l’hora de decidir la seva compra. Els Supermercats Pujol han participat en aquest estudi en tres dels seus supermercats Plusfresc de Lleida.

RED BIO: Experimentació i transferència per l’agricultura ecològica

En els darrers anys han aparegut al mercat moltes varietats de fruita de qualitat extraordinària, que estan sent cultivades pels agricultors. Aquest canvi varietal tan ràpid i la gran diversitat de varietats ha provocat que els consumidors no puguin aprendre quin gust té una varietat d’un determinat nom, i a més, són reticents a la compra d’una nova varietat davant del dubte de si tindrà el gust esperat. És per això que Catalonia Qualitat, la cadena de Supermercats Plusfresc i l’IRTA han posat en marxa el projecte “Paleta de sabors”, un projecte innovador que es va presentar a Lleida i que es basa en classificar el gust de la fruita amb diferents colors en el mateix punt de venda, de forma que els consumidors puguin escollir, per una mateixa fruita i amb un codi de colors, si prefereixen comprar varietats amb un gust més dolç o altres amb un gust més àcid o refrescant. El projecte ISAFRUIT realitzat en els darrers anys a Europa i amb participació de l’IRTA ha posat de manifest,

26

RED BIO és l’acrònim del projecte europeu interregional: “Xarxa d’experimentació, d’intercanvis i de transferència per al desenvolupament de l’agricultura ecològica en produccions vegetals a destinació dels agricultors catalans”. Es tracta d’un projecte de tres anys de durada (2009-2011) en el qual hi participen entitats franceses i catalanes que pertanyen a zones que tenen com a denominador comú la frontera amb els Pirineus: la regió dels Pirineus Orientals (França) i Catalunya (Espanya). Concretament, la participació francesa la constitueixen


Producció Vegetal la Cambra d’Agricultura dels Pirineus Orientals, l’INRA (Institute National de la Recherche Agronomique), la CIVAM Bio (Association des Producteurs bio du Roussillon) i la SICA Centrex (Centre Expérimental des Fruits et Légumes du Roussillon). La part catalana compta amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, l’INCAVI, la Universitat de Barcelona, Unió de Pagesos i l’IRTA. La dotació pressupostària d’aquest projecte és de 2.728.894 €, el 65% dels quals provenen del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el 35% restant l’aporten els socis implicats. RED BIO és un projecte d’experimentació i transferència dirigit a agricultors i tècnics amb l’objectiu de donar solucions als problemes presents en ambdues regions transfrontereres. Donada la magnitud del projecte i el nombre de participants, aquest s’estructura en 5 grans eixos: 1. Anàlisi previ i estat del coneixement. Es pretén analitzar la situació actual de l’agricultura ecològica a les dues regions implicades mitjançant enquestes als agricultors per tal de caracteritzar el context tècnic de les explotacions ecològiques de les dues regions, creant un observatori econòmic del sector mitjançant anàlisis de mercat, entre d’altres actuacions.

Durant el 2010 l’IRTA ha realitzat nombroses activitats dins del marc del projecte. S’han dut a terme anàlisis del cicle de la vida (ACV) per tal de detectar, des del punt de vista ambiental, els punts dèbils de l’agricultura ecològica i aportar possibles solucions. S’han executat 13 assajos en fructicultura, 9 en horticultura, 4 en viticultura, 4 en temes relacionats amb la biodiversitat i 3 en aspectes transversals. El 2010 ha destacat per l’elevada activitat en transferència com la presentació de 7 ponències al IX Congrés de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (Lleida del 6 al 9 d’octubre) l’organització d’un taller de fructicultura ecològica en el marc d’aquest congrés i 2 jornades tècniques: IV Jornada tècnica de fructicultura ecològica el 16 de desembre de 2010 i una jornada sobre: “Cultiu ecològic de pomeres. Principals aspectes tècnica a considerar” a Vilademat, Girona.

ISAFRUIT: Incrementar el consum de fruita a nivell europeu

2. Experimentació. En aquest eix l’activitat s’ha estructurat en 5 subeixos (fructicultura, horticultura, vitivinicultura, biodiversitat i estudis transversals) amb l’objectiu final d’incrementar l’estat del coneixement i per poder donar solucions als problemes propis de l’agricultura ecològica. A tall d’exemple, cal esmentar que es treballa en l’àmbit de la protecció de cultius, en fertilització, en conservació i transformació del producte i en biodiversitat. 3. Transferència. Després dels anàlisis previs i les activitats experimentals té lloc la fase de transferència en la que es difon al sector els resultats obtinguts mitjançant l’edició de fitxes tècniques, guies, la celebració de jornades tècniques i la posada en marxa de finques pilot. 4. Comunicació institucional i traducció. Per oferir un servei comú de traducció i realitzar les activitats de comunicació institucional necessàries per assegurar el suport de les institucions públiques i privades de les dues regions. 5. Gestió, coordinació i avaluació del projecte. Realitzar la gestió administrativa i financera del projecte i les tasques de direcció, seguiment i avaluació de les activitats del projecte.

L’Organització Mundial de la Salut recomana la ingesta diària de 400 gr. de fruita i vegetals per persona, una xifra a la que la majoria de ciutadans europeus no arriba. ISAFRUIT és el projecte europeu, iniciat l’any 2006 i que ha finalitzat el 2010 i que ha tingut, com a principal objectiu, incrementar el consum de fruita. Hi ha participat un total de 15 països a més de Nova Zelanda i els Estats Units, 40 instituts de recerca, diverses universitats, a

27


Fructicultura més de 20 empreses, i que ha disposat d’un pressupost total de 22 milions d’euros. Dels aspectes estudiats a l’IRTA dins del projecte ISAFRUIT en podem destacar aquells que tracten d’oferir una qualitat uniforme de la fruita per tal de què els consumidors trobin un aspecte, un gust i un sabor constants al llarg de l’any. També aquells que fan referència al desenvolupament de nous productes, com és el cas d’un suc de prunes, o de noves presentacions, com la de la fruita tallada i envasada per a ser consumida directament. En el projecte, i també amb la participació de l’IRTA, s’han estudiat les preferències de més de 5.000 consumidors de pomes, préssecs i nectarines, constatant que els gustos són molt similars arreu d’Europa i descartant l’idea preconcebuda de que els de les regions més nòrdiques preferien les fruites amb gustos més àcids. Així, un 78% dels consumidors prefereixen els préssecs i les nectarines dolces, i un 68% prefereixen les pomes dolces. En canvi, només un 22% volen préssecs àcids i un 32% pomes àcides. Tot i que és ben sabut que menjar fruita és saludable, encara es desconeixen quins són els components de la fruita que proporcionen beneficis saludables i si els productes processats són tan sans com la fruita fresca. Els investigadors van trobar evidències de beneficis cardiovasculars en el fet de menjar fruita, demostrant una considerable reducció dels nivells de colesterol consumint pomes i productes a base de poma. Els resultats obtinguts a través de l’estudi anomenat “La fruita treballant”, en el qual es va oferir fruita de forma gratuïta a 186 treballadors, van demostrar que fins i tot petits canvis en el consum de fruita contribueixen a millorar la nostra salut, de manera que això podria tenir un impacte considerable en futures polítiques europees en aquest tema. D’altra banda, i ja que l’ús de pesticides en la producció de la fruita és un tema de preocupació entre els consumidors, s’ha desenvolupat un prototip de polvoritzador que utilitza la quantitat de plaguicida segons l’estat del fullatge del cultiu, l’estat de salut de l’arbre i les condicions ambientals en el moment de la polvorització. Amb això s’aconsegueix reduir l’aplicació en un 50% i, per tant, reduir el nivell de residus de pesticides en la fruita, a més de protegir el medi ambient. D’altra banda, i durant el procés de postcollita, s’ha treballat en l’aplicació d’aigua calenta, fins a 60ºC a préssec i nectarina, que permet reduir l’aplicació de substàncies fungicides sobre la fruita. Per a més informació sobre el projecte ISAFRUIT, consultar la pàgina web: www.isafruit.org

28

Projecte RedHotgen: la regulació del color vermell de la poma Amb el títol d’Explotació econòmica de la genòmica: regulació fisiològica i genètica del color vermell de la poma en condicions ambientals d’elevades temperatures, el projecte RedHotGen, que pertany al 7è Programa Marc, del que n’és coordinador l’IRTA, hi participen dos instituts europeus, el propi IRTA i el FEM d’Itàlia, i el Plant & Food Research de Nova Zelanda.


Producció Vegetal Aquests tres instituts tenen com a objectiu científic de la recerca conjunta, que es va iniciar el gener del 2009 i es durà a terme fins el desembre del 2011, coordinat pel Dr. Ignasi Iglesias de l’Estació Experimental de Lleida, establir les bases genètiques i fisiològiques de la regulació del color vermell de la poma en condicions ambientals d’elevades temperatures.

en climes càlids i desenvolupar els corresponents marcadors moleculars. Aquests marcadors moleculars s’utilitzaran en programes de millora genètica que tenen per objectiu la selecció de varietats d’alta coloració i elevades propietats nutracèutiques. La intenció final és la d’aconseguir incrementar el consum de poma proporcionant noves varietats d’alta qualitat gustativa i nutracèutica.

Més concretament, es pretén poder identificar el gens involucrats en la expressió del color vermell de la poma

Amb aquesta recerca conjunta es vol conèixer com la varietat, el clon (Grup Gala) i la temperatura, regulen la ruta metabòlica de la síntesis dels antocians i com aquests interaccionen amb la regulació genètica del color de l’epidermis. Per tal de poder conèixer l’expressió dels gens que controlen el color vermell de la poma sota diferents condicions ambientals, avaluant l’efecte de la varietat, del clon i de la modificació de la temperatura ambiental de la plantació en la seva expressió, s’han plantejat dos tipus d’accions. Per una banda, s’avaluaran varietats d’alta coloració i diferents clons del grup Gala (poc o molt colorits) de forma simultània a l’IRTA i a Plant & Food Research. Per un altra, es modificaran les temperatures dels fruits al camp de la varietat Gala: a l’IRTA es simularan les de Nova Zelanda (condicions de refredament) i viceversa (a Nova Zelanda d’escalfament). Això ha de permetre conèixer l’efecte de la temperatura en l’expressió dels gens a partir de la extracció del RNA de l’epidermis i del fruit i la posterior determinació de la seva l’activitat enzimàtica. A més, en dos famílies del programa de millora genètica de poma que l’IRTA i Plant & Food Research estan portant a terme a la finca de Gimenells, que són segregants pel caràcter color de la poma, es procedirà a l’extracció del DNA de les fulles i el corresponent fenotipat dels diferents individus pel color dels fruits. El genotipat dels individus es realitzarà mitjançant SNP’s amb la tècnica GoldenGate Illumina. Posteriorment es procedirà a realitzar un mapa genètic amb l’objectiu de situar en el mateix el gen/gens candidats per al control del color vermell en la poma.

Predicció del bitter pit en poma Golden El bitter pit i la plara es poden considerar com les alteracions fisiològiques més greus que poden patir les pomes durant la conservació. Han hagut anys que, tot i seguir unes pautes per reduir la seva incidència, els nivells han estat molt elevats, especialment en anys en

29


Fructicultura teixits superficials del fruit. Els mètodes estudiats són: espectroscòpia NIR, espectrofotometria en UV-VIS i anàlisi de la fluorimetria.

els quals les condicions climàtiques durant el període de floració han afectat negativament al quallat dels fruits i repercutit en la producció final, reduint considerablement la càrrega dels arbres. Al 2009 es va iniciar un projecte finançat per l’INIA per estudiar, en tres anys, diferents mètodes de predicció del bitter pit. L’objectiu d’aquest projecte és la posada a punt d’un mètode de predicció en precollita que sigui de fàcil implementació i que permeti una predicció el més aviat possible. Per aconseguir aquest objectiu s’analitzen diferents mètodes de predicció que van des de l’anàlisi mineralògic del fruit en estadis primerencs (aproximadament 60 dies després de floració) a la medició del creixement vegetatiu de l‘arbre o la velocitat de creixement del fruit. L’objectiu és establir relacions entre els continguts minerals del fruit en desenvolupament amb els nivells de bitter pit a postcollita, proposant alguns nivells o ràtios d’elements per a ser utilitzats com a mètode de diagnòstic precoç de la probabilitat d’una elevada incidència de bitter pit. Actualment, les prediccions es basen en el nivell de Ca i/o d’alguns ràtios com (K+Mg)/Ca ó K/Ca, que són també avaluats. També son analitzats mètodes que ja han sigut utilitzats en altres països, com la metodologia per infiltració de magnesi en el fruit i el bany del fruit en una solució amb etefó. A la vegada, s’experimenta amb nous mètodes que, sense perdre l’aptitud de predicció de la infiltració o el bany, permetin reduir els costos d’implantació d’aquesta tecnologia, com és el cas del embossat de fruits o la conservació a més de 20ºC. Tots aquets mètodes s’avaluen a partir de 60 dies abans de la recol·lecció. En una altra part del projecte s’explora la possibilitat de definir un mètode de predicció basat en tècniques no destructives que detectin canvis físico-químics en els

30

Una altra part del projecte pretén definir un marcador bioquímic capaç de detectar canvis de permeabilitat de les membranes cel·lulars utilitzant diferents tipus d’anàlisis. Els anàlisis realitzats han estat: anàlisi del contingut en peròxid d’hidrogen (mètode per avaluar el metabolisme oxidatiu del fruit), contingut de fenols totals, contingut d’àcid ascòrbic i clorofil·les en la polpa, anàlisi de la capacitat antioxidant enzimàtica i global del teixit i l’anàlisi de l’estat de peroxidació de les membranes per anàlisi dels hidroperòxids de lípids. Per a això es van utilitzar 2 tipus de fruits: sensibles i no sensibles al bitter pit. Aquells mètodes amb una bona aptitud predictiva, a part de poder ser una eina de decisió a l’hora de conservar la fruita a les centrals, permetran als productors poder aplicar accions correctores, com augmentar les aplicacions de calci i/o reduir la fertilització de nitrogen o potassi abans de la collita.

Intercanvi de material de presseguers amb Xina Del 18 al 23 de juliol de 2010, els investigadors de l’IRTA Joan Bonany, Ignasi Iglesias i Gemma Echeverria varen visitar la Jiangsu Academy of Agriculturals Science a la ciutat xinesa de Nanjing, en el marc del conveni de col·laboració establert amb l’IRTA al 2008 i del projecte INIA: “Prospecció, recol·lecció, conservació i caracterització de nou germoplasma de presseguer”, coordinat per l’IVIA, i amb quatre subprojectes, un dels quals correspon a l’IRTA. L’objecte de la visita ha estat la de materialitzar l’intercanvi de material vegetal del gènere Prunus (principalment presseguer) entre ambdós instituts per tal d’introduir caràcters agronòmics i de qualitat de fruita innovadors i que permetin diversificar la base genètica actualment disponible per a l’obtenció de noves varietats. Els investigadors de l’IRTA varen impartir tres conferències sobre la millora genètica de préssec i pera que es fa a l’IRTA, les preferències dels consumidors, la situació del préssec a Espanya i la caracterització sensorial i aromàtica de les varietats de poma i pera. Finalment, es va realitzar una visita a la zona productora de Wuxi especialitzada en la producció de préssec de polpa blanca envasat, on és de destacar l’important valor afegit al producte final.


Producció Vegetal Recuperar els castanyers a les muntanyes de Prades

La descripció i caracterització dels 4 castanyers preseleccionats (‘Cella Ampla’, ‘Pere Andreu’, ‘Primerenc’ i ‘Tardà’), s’ha basat en els descriptors internacionals de la UPOV per a aquesta espècie, i en altres característiques definides en diferents treballs. El material s’ha caracteritzat per a 34 caràcters (arbre, fenologia, tipus de fulla, fruit, etc.). Paral·lelament s’ha realitzat la caracterització per marcadors moleculars tipus SSR, i el resultat ha posat en evidència que aquests materials són diferents dels castanyers que es troben a la resta de l’Estat espanyol. S’ha dut a terme un seguiment exhaustiu de la fenologia dels arbres i amb els estudis de biologia floral s’ha observat que la varietat ‘Pere Andreu’, és androestèril, no produeix pol·len, i ‘Cella Ampla’ en produeix, però molt poc. No obstant, aquest pol·len i el de les altres varietats és pol·len viable.

Aquesta activitat s’ha dut a terme per a la recuperació dels castanyers a les Muntanyes de Prades i ha constat de tres aspectes:

· · ·

Descripció i caracterització dels castanyers preseleccionats en aquesta zona. Estudis de la biologia floral del castanyer. Preparació del material necessari per establir un assaig comparatiu de diferents varietats de castanyer.

També s’ha pogut comprovar l’autoincompatibilitat de 3 de les varietats (‘Pere Andreu’, ‘Primerenc’ i ‘Tardà’), el que significa que el pol·len d’una varietat, no pot fecundar les flors de la mateixa varietat. Finalment, s’ha preparat un camp de peus mare amb el material de castanyer preseleccionat. S’ha agafat fusta dels castanyers i s’ha empeltat damunt de peus de Castanea híbrida. Les 4 varietats estan recuperades i guardades en aquest camp de peus mare. D’aquí sortirà el material que s’utilitzarà per establir un assaig comparatiu de diferents varietats i també el material per a futures plantacions de castanyer a aquesta zona.


Fructicultura Prospecció de garrofers al Marroc

Durant l’estiu de 2010, dos tècnics de l’IRTA, juntament amb tècnics del INRA-Meknés van prospectar la zona marroquina del Rif (8 municipis en 6 províncies diferents) i seleccionaren i marcaren 10 individus interessants pels seus trets fenotípics. S’han portat varetes que s’han empeltat a Mas de Bover, per a la seva posterior introducció al Banc de Germoplasma i el seu estudi en les nostres condicions edafo-climàtiques.

Cooperació en ametllers amb Tunísia

Durant l’any 2010 s’ha finalitzat el projecte AECI “Prospecció, selecció i caracterització de genotips locals de garrofer en el nord del Marroc”, coordinat per l’IRTA i en col·laboració amb l’INRA de Meknés, al Marroc. Tot i que Espanya és el principal país productor de garrofa del mon (80.000 t de garrofa, front un total estimat de 300.000 t a nivell mundial), les varietats nacionals presenten un baix rendiment en garrofí, molt ric en galactomanans d’elevat poder espessidor i molt valorat en la indústria alimentària. Marroc és el tercer país productor de garrofí (8-9.000 t), a partir d’arbres assilvestrats, d’elevat rendiment en llavor (18-20% front el 10% de les varietats espanyoles) i amb una variabilitat genètica molt elevada que justifica la seva prospecció. Els objectius del projecte eren prospectar i seleccionar aquest material dins la zona nord del Marroc, intercanviar varietats entre l’INRA de Meknés i el Banc de Germoplasma Espanyol de l’IRTA de Mas de Bover (el més important del món) i facilitar el contacte científic entre ambdues institucions de recerca.

32


Producció Vegetal

L’any 2010 s’ha realitzat un projecte de cooperació internacional amb l’Institut de l’Olivier de Tunísia, coordinat pel Dr. Xavier Miarnau. Aquest projecte està finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament, del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació (AECID), i té per objectiu la introducció i avaluació de les noves varietats d’ametller obtingudes per l’IRTA a Tunísia, així com l’avaluació dels recursos propis del país, en qüestió de material vegetal en ametller. El projecte es va gestar l’any 2009 amb una visita d’un grup d’investigadors del subprograma d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca de l’IRTA a diferents zones productores de Tunísia, en el marc d’una Acció Complementària de la mateixa AECID, per a conèixer la realitat agro-climàtica i productiva del país. Posteriorment, el 2010, els investigadors tunisians han visitat el programa de millora de l’ametller de l’IRTA a Mas de Bover i les plantacions de la finca de l’Estació Experimental de Lleida, a Les Borges Blanques. Es tracta de crear una xarxa d’assaigs a diferents zones de Tunísia, per a poder millorar el coneixement del

comportament i de l’adaptació de les noves varietats d’ametller IRTA, així com de diferents ecotips autòctons de Tunísia a diferents agrosistemes. Amb aquest projecte es vol consolidar la cooperació científica entre els dos països, en una àrea prioritària per Tunísia com és el desenvolupament agrari. Aquest pretén incrementar la competitivitat de les futures plantacions d’ametller de Tunísia i, com a conseqüència, afavorir el desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals. A més a més, en el projecte s’inclou un altre aspecte important per a Tunísia com és la gestió sostenible dels recursos hídrics en l’agricultura, amb la realització de diferents assaigs de reg deficitari en ametller. A nivell espanyol aquest projecte pot aportar nous coneixements sobre la caracterització de les noves varietats, ja que en aquest cas aquestes se situaran en condicions agro-climàtiques extremes i molt diferents de les zones on s’han obtingut. Així mateix, algunes seleccions o ecotips tunisians poden tenir interès per certes zones àrides espanyoles o poden ser utilitzades com a recursos genètics en programes de millora.

33


Fructicultura Safenut: Valorar els recursos genètics autòctons d’avellaner i ametller Durant 3 anys (d’abril de 2007 a setembre de 2010), l´IRTA ha participat en aquest projecte europeu destinat a la valorització de recursos genètics de dues espècies de fruita seca: l’ametller (Prunus amygdalus) i l’avellaner (Corylus avellana L.). En el projecte hi han participat 11 Centres d’Investigació d’Europa de sis països: Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia i Portugal. En aquest projecte han participat investigadors de l’IRTA de Mas de Bover i de Cabrils pertanyents al programa d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruits Secs i al subprograma de Patologia Vegetal, respectivament. Per tractar els objectius del projecte es van crear sis grups de treball: Grup 1 (Coordinat per l’IRTA): Carac-

34

terització del material d’avellaner en col·leccions i Bancs de Germoplasma i material de prospeccions. Realització d’una col·lecció nuclear d’avellaner. Grup 2: Caracterització de varietats d’ametller en col·leccions i Bancs de Germoplasma. Grup 3: Avaluació i caracterització de material d’avellaner. Grup 4: Aspectes ecològics, econòmics i socioculturals relacionats amb una producció sostenible. Coneixement tradicional de l’ametller i de l’avellaner. Grup 5: Realització d’una col·lecció nuclear d’ametller. Grup 6: Creació d’una pàgina web amb tota la informació generada al projecte a: http://safenut. casaccia.enea.it/). Fruit del treball realitzat, s’han aconseguit resultats molt interessants tant pel món científic com per al sector. La bona relació que s’ha establert entre els investigadors dels diferents Centres de Recerca, constituirà la base de futures col·laboracions.


Producció Vegetal

Altres activitats i jornades de Fructicultura IX Jornada Tècnica i Exposició de varietats de cirera i albercoc a Gimenells el 2 de juliol

XIV Exposició de varietats de préssec i nectarina a Gimenells el 29 de juliol 7ª Exposició de préssec i nectarina, a Soses el 31 de juliol i l’1 d’agost

Jornada Tècnica fructícola de pomes, préssecs i peres d’estiu a Mas Badia el 1 de setembre

Taller de fructicultura ecològica en el marc del IX Congrés SEAE, el 5 d’octubre a Curs d’especialització sobre “Actualización de las tecnologías de producción, conservación y comercialización en peral” el 1 i 2 de febrer a Saragossa

Jornada Tècnica sobre consum d’aigua dels presseguers sota malles d’ombreig i malles reflectants a Mollerussa el 19 de març

Lleida

Jornada sobre fruita de muntanya a Vielha el 21 d’octubre

Jornada Tècnica i Exposició de varietats de poma i pera el 26 d’octubre a Mas Badia Jornada per a viveristes el 8 de novembre a Alcanar

Jornada de l’ametller el 25 de març

IV Jornada de Fructicultura ecològica: maneig de la biodiversitat, a Lleida el

a Mas Bover

16 de desembre

I Congrés Internacional Fruita 10,

Cultiu ecològic de pomeres, principals aspectes tècnics a considerar, a Viladamat

a Lleida del 5 al 7 de maig

Jornada sobre el maneig de la qualitat en l’elaboració de l’oli d’oliva, el 7 de maig

el 17 de desembre

a Castelló d’Empúries

XIV Fòrum del préssec i la nectarina a Alcarràs el 7 de maig II Jornada nacional de l’avellana a Constantí el 14 de maig

Jornada intercomarcal de l’olivera el 22 de juny a Llorenç del Penedès

35


Postcollita Millora de la cadena postcollita En aquest projecte, iniciat el 2010, es pretén estudiar els diferents processos capaços d’induir estrès oxidatiu, pèrdues en el potencial antioxidant i fisiopaties en els fruits en conservació. Per això s’està duent a terme els següents treballs:

Per dur a terme aquest objectiu, s’han realitzat estudis a diferents nivells, intentant definir especialment:

DI en pera

Escaldat en Granny

Danys per fred en préssec

• D  eterminació de l’efecte de la data de recollida en el potencial antioxidant dels fruits i la seva relació amb les fisiopaties. • Impacte dels diferents processos de la cadena postcollita (conservació en fred, canvis d’atmosfera, etc.) sobre el potencial antioxidant del fruit i la incidència en desordres. • Interès dels sistemes alternatius de control no químics, capaços d’incrementar i/o mantenir el potencial antioxidant i augmentar la resistència dels fruits a les alteracions fisiològiques. • D  esenvolupament de sistemes no destructius capaços de predir el potencial antioxidant del fruit i/o detectar les fisiopaties en els fruits models. Les principals alteracions que es vol evitar són: • Descomposició interna en pera • Escaldat en Granny • Danys per fred en préssec

Descomposició en pera Blanquilla Aquest projecte ha tingut com a objectiu general definir un marcador capaç de predir la sensibilitat dels fruits a un desordre de conservació, la descomposició interna o DI.

36

• U  n marcador a la collita. • U  n marcador bioquímic. • U  na estratègia capaç de caracteritzar els lots sensibles a la DI a curt termini (escenari d’estrès). • U  n marcador mitjançant anàlisi no destructiu (acústic i fluorimètric) per predir el desenvolupament de les alteracions durant la conservació. Al final del projecte s’han pogut definir els índexs a la collita de major importància per predir la DI, un marcador bioquímic (l’àcid ascòrbic) lligat amb l’expressió dels símptomes, un escenari d’estrès capaç de predir la sensibilitat dels lots a la DI i, finalment, un marcador no destructiu capaç de detectar els fruits alterats en la cadena i predir l’aparició dels símptomes en conservació. Els resultats obtinguts permetran lluitar de manera més eficaç contra una de les alteracions més problemàtiques en pera: la descomposició interna.

Bicarbonat sòdic per al control de podridures en cítrics En el present projecte, finançat pel MICINN, s’han estudiat diferents concentracions de bicarbonat sòdic al bany (2,3 i 4%), de temps d’immersió curts (entre 30 i 60 segons) i de temperatures de tractament altes (entre 40 i 55 ºC), per al control de les podridures en cítrics, així com la conveniència de realitzar un rentat posterior a l’aplicació de bicarbonat sòdic (esbandida).


Producció Vegetal Els resultats més rellevants que es deriven d’aquest projecte són els següents: • El tractament de bicarbonat al 3% i 40 ºC durant 40 segons s’ha mostrat efectiu en tots els casos i no afecta a la qualitat del fruit. • No cal fer una esbandida posterior al tractament, ja que no produeix cap tipus de toxicitat o dipòsits sobre la pell de la fruita, fins i tot aplicant posteriorment cera. • L’eficàcia del bicarbonat no es veu afectada pel fet de realitzar un desverdiment posterior a la fruita (no s’aprecia cap tipus d’alteració). • L’eficàcia del tractament amb bicarbonat és diferent en funció de la procedència de la fruita i assenyalar que la textura del fruit en alguns casos indica que, com més tou és el fruit, menys eficaç és el tractament. • L’eficàcia del tractament podria estar relacionada amb les condicions climàtiques (pluges just abans o en el moment de la collita podrien tenir un efecte negatiu). • El cost del tractament de bicarbonat sòdic per kg de fruita és unes 100 vegades inferior al del tractament amb fungicides. • L’impacte medi ambiental que suposarien els residus generats pel tractament proposat és molt menor que els què causen els productes químics de síntesi, els quals han de ser incinerats en plantes especials, amb el consegüent cost econòmic. En el cas del bicarbonat aquest no es considera un residu tòxic ni perillós, per la qual cosa el seu impacte medi ambiental és mínim.

IX Jornada tècnica de l’àrea de postcollita

qualitat visual òptima: major calibre, millor coloració, menor incidència de fisiopaties postcollita, etc., però no s’ha d’oblidar que aquesta qualitat es pot potenciar al llarg del procés productiu i s‘ha de preservar al llarg de la cadena comercial; una cadena comercial que necessita manipular la fruita de manera automatitzada i complir amb llargs períodes de vida útil en condicions òptimes. D’aquesta situació en són bons coneixedors tant la distribució, que observa les pèrdues de qualitat en els productes al lineal, com els centres d’investigació, que tenen els coneixements per desenvolupar i provar noves tecnologies i productes (sistemes d’envasat, recobriments, productes per tractament postcollita, etc.) destinats a mantenir un bon aspecte de la fruita al llarg de tota la cadena comercial. Aquests són part dels temes i de les experiències que van transmetre els ponents que varen participar en aquesta IX Jornada Tècnica de l’Àrea Postcollita que va tenir lloc el 13 de maig, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA).

Estalvi energètic i mateixa qualitat en l’emmagatzematge de pomes Gala Les investigadores Carme Costa i Pilar Plaza del Servei Tècnic de Postcollita de l’IRTA de Mas Badia i de l’IRTA de Lleida, han presentat un pòster al 28è International Horticultural Congress a Lisboa, que va tenir lloc del 23 al 27 d’agost i que va comptar amb una assistència de 3.300 persones. El pòster titulat “Effect of 1-MCP (SmartFresh SM) on gala apple cultivar. A comparision between 2 different cold storage temperatures” ‘Efecte d’ 1-MCP (SmartFresh SM) realitza la comparació entre 2 temperatures d’emmagatzematge i aporta les següents conclusions:. Aquest pòster realitza la comparació entre 2 temperatures d’emmagatzematge i aporta les següents conclusions:

Tot i que el consumidor actual coneix les bones qualitats nutritives de la fruita, finalment no deixa de basar la seva decisió de compra en l’aspecte exterior de la mateixa. De fet, l’aparença és “la primera impressió que rep el consumidor” i, per tant, un dels factors que més influeix en la seva decisió per realitzar la compra.

a) la fruita tractada amb SmartFresh i emmagatzemada a temperatura més elevada del convencional (1,5ºC enlloc de 0,5ºC) no tant sols va mantenir la mateixa qualitat que la fruita no tractada i emmagatzemada a 0,5ºC, sinó que va mostrar una millor fermesa.

La fructicultura destina una bona part dels seus recursos a desenvolupar noves varietats que donin fruits d’una

b) l’estalvi en el consum energètic de la cambra amb temperatura de conservació de 1,5ºC va ser d’un 27%.

37


Protecció Vegetal Sostenible Control biològic front les mosques blanques en tomàquet Les mosques blanques i els virus que transmeten són alguns dels principals obstacles en la producció de tomàquet a Europa. Els principals objectius d’aquest estudi han estat els d’identificar on i perquè les mosques blanques són una limitació important en els cultius de tomàquet, recopilar informació sobre la mosca blanca i els virus associats, determinar les eines de gestió disponibles i identificar les principals llacunes de coneixements i prioritats de recerca. Aquest estudi s’ha realitzat en el marc del projecte ENDURE (European Network for Durable Exploitation of Crop Protection Strategies, www.endure-network.eu).

Dues espècies de mosca blanca són les principals plagues del tomàquet a Europa: Bemisia tabaci i Trialeurodes vaporariorum. Trialeurodes vaporariorum s’ha estès a totes les zones on és present la producció en hivernacle, i B. tabaci ha envaït, des de principis de 1990, totes les zones tropicals i subtropicals. D’entre els biotipus existents, els biotips B i Q de B. tabaci s’han generalitzat i són especialment problemàtics. Altres plagues clau del tomàquet són Aculops lycopersici, Helicoverpa armigera, Frankliniella occidentalis i els minadors de fulles. Els cultius de tomàquet són particularment susceptibles als virus que causen la malaltia del Virus de la cullera (TYLCD) i l’alta incidència d’aquesta malaltia està associada a l’alta pressió del seu vector, B. tabaci. El grau d’importància de B. tabaci com a plaga del tomàquet que s’ha establert en aquest estudi es correlaciona amb els nivells d’ús d’insecticides en cadascuna de les zones estudiades. Això indica que B. tabaci és una plaga clau en la planificació del control químic. S’han confirmat casos

38

de resistència a gairebé tots els insecticides. El Maneig Integrat de Plagues basat en el Control Biològic (MIP-BC) s’aplica a totes les regions estudiades i ha estat descrit com l’estratègia en què menys insecticides s’apliquen. Altres components del MIP inclouen la instal·lació de malles en els hivernacles i l’ús de conreus de tomàquet tolerants al TYLCD. Les tècniques de mostreig difereixen entre regions, i les decisions es basen generalment en les densitats de mosca blanca i no estan relacionades amb les estratègies de control o amb els cicles de cultiu. Per al seguiment i control de la població, sempre s’identifiquen les espècies de mosca blanca. A Europa el MIP-BC és l’estratègia recomanada per a una producció sostenible de tomàquet. L’enfocament del MIP-BC es basa principalment en alliberaments inoculatius dels parasitoides Eretmocerus mundus i Encarsia formosa i/o dels depredadors polífags Macrolophus caliginosus i Nesidiocoris tenuis. No obstant això, s’han identificat algunes limitacions per a una aplicació més àmplia d’aquest sistema: la manca de solucions biològiques per a algunes plagues, els costos associats a la compra dels enemics naturals, la baixa confiança per part dels agricultors en la tecnologia, els costos de l’assessorament tècnic, i els baixos llindars de dany produïts per les plagues que poden acceptar els agricultors. Es proposen les prioritats de recerca per millorar i promoure el MIP-BC en els següents àmbits: (i) l’aparició i la invasió de nous virus transmesos per les mosques blanques, (ii) la importància dels biotipus de B. tabaci respecte resistència als insecticides, (iii) la bioquímica i la genètica de la resistència de les plantes, (iv) els llindars econòmics i les tècniques de mostreig de la mosca blanca per a la presa de decisions, i (v) la conservació i gestió dels enemics naturals autòctons de la mosca blanca i la millora del control biològic d’altres plagues del tomàquet.


Producció Vegetal Control integrat de l’arna del tomàquet Tuta absoluta Tuta absoluta és un lepidòpter originari d’Amèrica del Sud que va arribar a Europa, per Espanya, l’any 2006. Pot causar danys de molta importància als cultius de tomàquet ja que, a més de consumir les fulles, pot malmetre directament els fruits. Aquest projecte coordinat, iniciat al febrer de 2010, té per objectiu estudiar la biologia i l’ecologia de la plaga en les condicions del mediterrani i trobar alternatives de control que redueixin la dependència que hi ha dels pesticides.

plaga i que puguin complementar l’acció dels depredadors. Utilitzant plantes infestades amb T.absoluta com a trampa s’han trobat diverses espècies que parasiten els ous i les larves d’aquest lepidòpter. Sobresurten tres espècies de parasitoids de larves: Necremnus artynes, Stenomesius sp. i Bracon hebetor. S’han iniciat estudis de biologia d’aquestes espècies per esbrinar el seu potencial en el control de T. absoluta. Tanmateix s’ha avaluat l’efecte de les atmosferes modificades com a mètode de desinsectació dels fruits en postcollita i s’ha constatat que són prometedores. Amb tractaments de curta durada amb atmosferes riques en CO2 s’aconsegueix el control de tots els estadis de T. absoluta i, reduint la concentració de CO2, s’aconsegueix, a més, un percentatge elevat d’extracció de les larves de l’interior dels fruits.

Bemisia Risk: Crisis fitosanitàries per bioinvasions de Bemisia-virus en cultius d’hivernacle mediterranis

La tasca de l’IRTA en el projecte és, principalment, buscar i avaluar agents de control biològic. D’una banda estudiant el paper dels depredadors polífags Macrolophus pygmaeus i Nesidiocoris tenuis, molt abundants en les tomaqueres i, que des de fa temps s’utilitzen en els programes de control integrat de plagues, principalment pel control de les mosques blanques, estudiant quina és la seva preferència entre T. absoluta i les mosques blanques i, per tant, quin potencial tenen de controlar ambdues plagues alhora. D’altra banda, també s’estan buscant parasitoids autòctons que s’adaptin a la nova

Bemisia Risk és el nom del projecte cooperatiu de diferents equips de recerca de França, Espanya, Tunísia i Marroc en el què hi han treballat àrees disciplinàries molt diferents (entomologia, virologia, biotecnologia, economia i sociologia) que s’ha centrat en l’estudi de diferents aspectes d’una de les pitjors espècies invasores de l’agricultura: la mosca blanca Bemisia tabaci. En aquest estudi s’ha pretès determinar com identificar els riscos potencials per l’agricultura associats a una espècie invasora, així com afrontar el seu control per part de tots els actors implicats: la recerca, els serveis de sanitat vegetal, els serveis d’assessorament tècnic,

39


Protecció Vegetal Sostenible els agricultors i la societat en general. L’objectiu comú d’aquests estudis, ha estat el d’entendre els riscos associats a plagues invasores i dissenyar la seva gestió sostenible.

També s’ha creat una eina d’ajuda per l’autoavaluació de com gestionar els riscs que està disponible a www.unifinder.co.uk/survey/index.php que permet a l’agricultor diagnosticar la seva vulnerabilitat.

Bemisia tabaci és un bioinvasor d’origen tropical que combina una elevada polifàgia (600 espècies hostes) amb una elevada capacitat de transmissió de molts virus de plantes. Es troba al sud d’Europa en un context d’adaptació gradual a condicions més fredes. Aquesta adaptació podria produir una ampliació d’àrees agrícoles afectades, el què implica una forta demanda per al desenvolupament d’estratègies de Protecció Integrada.

Biocucurbit: Control biològic de Bemisia tabaci i Frankliniella occidentalis en cucurbitàcies

En aquest projecte s’han determinat les àrees d’endemisme així com les vies d’introducció de la plaga i els virus que transmet. Entre d’altres, s’ha caracteritzat la diversitat genètica i la prevalença dels biotipus de B. tabaci i de les soques dels virus, s’han identificat les vies de disseminació i l’impacte de la recombinació en l’evolució de la patogenicitat del virus, s’han identificat noves plantes hostes i el paper d’espècies vegetals en la distribució dels biotipus de la plaga. També s’ha fet la caracterització de la distribució espai temporal de les plantes refugi del virus i del vector en l’eix Rosselló, Catalunya i Tunísia. S’ha determinat la vulnerabilitat d’un cultiu determinat i l’organització de la gestió integrada dels riscos. Per divulgar els resultats obtinguts s’ha creat un lloc Internet (www1.montpellier.inra.fr/CBGP/BemisiaRisk/ index.htm) amb un espai públic dirigit als professionals on es pot consultar la síntesi dels resultats obtinguts.

40

La mosca blanca (Bemisia tabaci) i el trips (Frankliniella occidentalis), produeixen importants pèrdues econòmiques en conreus de cucurbitàcies, tant a causa dels seus danys directes com per la seva capacitat de transmetre virus. Amb l’aplicació del control biològic es pot aconseguir un millor control de les plagues i, a més, alliberar al medi ambient poblacions abundants d’enemics naturals. En el projecte Biocucurbit s’ha proposat determinar l’eficàcia de les diferents combinacions de fauna útil en el cultiu, conèixer l’eficàcia dels enemics naturals procedents de cries comercials en relació a la de poblacions naturals d’aquests i conèixer les interaccions entre els diferents enemics naturals utilitzats per al control biològic, per tal de poder determinar la seva possible complementarietat. Així, s’ha pogut comprovar que l’addició d’aliment a la planta ha permès millorar la instal·lació de tres espècies de depredadors, i aquesta millora s’ha confirmat també en condicions de semi-camp. La utilització conjunta de dues espècies de depredadors per al control de trips i mosca blanca no ha sigut additiva, i no s’ha aconseguit millorar el control de les dues plagues. Les poblacions


Producció Vegetal naturals de les tres espècies de depredadors estudiats han sigut capaços de detectar millor la plaga i la planta que les poblacions produïdes comercialment. No obstant això, s’ha determinat que el depredador millorava la seva capacitat de recerca si es preacondicionava abans del seu alliberament al camp. Mitjançant mètodes moleculars s’ha pogut determinar, en temps real, les relacions tròfiques entre les diferents espècies de plagues i d’enemics naturals de l’agroecosistema hortícola. Això pot permetre determinar millor el paper de cada enemic natural en el conjunt i optimitzar el control de plagues.

Control de Tuta absoluta i Control Integrat de Plagues en cultius d’horta

punt un mètode de presa de decisions senzill que permeti controlar la plaga amb eficàcia. Per assolir aquest objectiu s’ha establert una estreta cooperació amb els tècnics de les Associacions de Defensa Vegetal (ADV) i del Departament d’Agricultura per tal de comparar diferents mètodes de presa de decisió fàcilment aplicables. També s’ha determinat l’eficàcia de diferents tractaments insecticides específics en el control de la plaga així com l’efecte residual dels insecticides més utilitzats pel control de T. absoluta sobre els depredadors. Amb l’aplicació d’aquest programa s’està aconseguint un millor control de la plaga mitjançant mètodes més respectuosos amb el medi ambient. També s’ha posat a l’abast dels tècnics del sector la informació que s’ha generat sobre el potencial de diferents espècies vegetals per a mantenir i reproduir diversos enemics naturals. Algunes d’aquestes plantes s’han instal·lat en marges de camps comercials i s’està avaluant els avantatges que poden tenir com a infraestructures ecològiques subministradores de fauna útil.

EDIBLE: millorar el coneixement de la producció sostenible de fongs micorícics comestibles

Aquest projecte entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i l’IRTA, es va iniciar el 2008 per tal d’adaptar i implementar a Catalunya les mesures per al control integrat de la Tuta absoluta, així com la coordinació del desenvolupament conjunt de tecnologies que permetin millorar el control biològic de les plagues, com pot ser la instal·lació de marges amb plantes insectari per incrementar la presència d’enemics naturals al voltant dels camps. Pel que fa al control de T.absoluta, es pretén la determinació dels enemics naturals autòctons d’aquest insecte que poden ser més eficaços en el seu control i, de les espècies més abundants, l’avaluació de la seva eficàcia en el control de la plaga, tant en condicions de laboratori com de camp. Una eina molt important que estan utilitzant els productors de tomàquet és l’aplicació del control integrat de plagues basat en el maneig d’enemics naturals. Per aquest motiu, un altre dels objectius d’aquest projecte és integrar el control de T. absoluta dins aquests programes. Un primer esglaó és posar a

Els fongs ectomicorízics comestibles són simbionts obligats de plantes que contribueixen significativament al valor socioeconòmic i ambiental del territori. El valor econòmic anual derivat de la comercialització d’aquests fongs supera al d’altres recursos com el suro, les glans, les castanyes, la resina i, fins i tot, al de la fusta en àrees mediterrànies on la diversificació productiva és un factor clau per afavorir la creació d’ocupació rural i evitar l’abandonament progressiu de la terra.

41


Protecció Vegetal Sostenible L’objectiu principal del projecte és l’avaluació i seguiment de la persistència d’espècies de fongs ectomicorízics comestibles establertes sota diferents condicions ecològiques, així com determinar els factors que influeixen en l’evolució de les diferents fases vegetatives de la simbiosi (micorizes i miceli extraradical) i en la seva eventual fructificació. S’estan posant a punt diferents eines biotecnològiques per a la producció d’inòcul d’espècies comestibles de rovelló, Boletus, tòfones i Amanita, i per a la identificació i quantificació d’aquests fongs en ​​diferents tipus de mostres de camp (arrels i sòl rizosfèric). El desenvolupament d’aquestes tècniques, permetrà la traçabilitat de les espècies introduïdes i establir la seva dinàmica espacial i temporal en plantacions en camp establertes amb plantes inoculades de manera controlada. Els resultats del projecte incrementaran el coneixement d’aquells factors relacionats amb la producció sostenible de determinades espècies clau, algunes d’elles en recessió, i les tècniques de maneig necessàries per optimitzar l’establiment de plantacions productives.

Millorar la simbiosi per a la producció de ceps Una part important dels bolets comestibles són fongs que viuen en simbiosi amb diferents espècies arbòries i arbustives. Entre aquests fongs, els pertanyents al grup Boletus edulis són dels més apreciats. La recol· lecció i comercialització d’aquests bolets proporciona un important valor socioeconòmic en zones on altres activitats agràries són poc rendibles. Desenvolupar la tecnologia necessària per a controlar aquesta simbiosi, i dirigir-la cap a la producció de bolets, farà més sostenible la seva explotació, que actualment depèn quasi exclusivament de la recol· lecció de la producció natural en els boscos. El desenvolupament del projecte “Síntesi de micorrizes en espècies arbustives amb fongs del grup Boletus edulis: Identificació i quantificació molecular de la simbiosi”, coordinat amb el DIEF de la Junta de Castella i Lleó, i finançat per l’INIA, ha permès assolir les següents fites: a) s’ha establert un

42

banc de soques fúngiques del grup B. edulis, simbionts d’espècies arbòries (Pinus spp.) i arbustives (Cistus spp), caracteritzades a nivell ecològic i molecular; b) s’han adaptat tècniques de producció per a la micorizació controlada, en condicions axèniques, d’espècies arbòries o arbustives amb els fongs del grup B. edulis; i c) s’han desenvolupat eines basades en l’anàlisi de l’ADN (PCR, real time PCR) que permeten la detecció i quantificació de les micorrizes i el miceli de B. edulis en sòls forestals, i per tant, el seguiment del desenvolupament de les estructures vegetatives del fong en condicions naturals. Els objectius del projecte tenen actualment continuïtat en un nou projecte finançat pel MICINN i una acció complementària finançada per l’INIA. En el marc d’aquests projectes s’està desenvolupant una tesi doctoral finançada per l’INIA.

BIOSEC: Estudi de les espècies exòtiques invasores a Europa i Àsia El projecte “Tackling BIOSECurity between Europe and Asia: innovative detection, containment and control tools of Invasive Alien Species potentially affecting food production and trade (BIOSEC)”, estava inclòs en el programa ‘Asia Link’ del 5è Programa Marc de la Unió Europea. Aquest projecte ha tingut una durada de 3 anys (2008-2010) i un pressupost global de 988.294,71€ Els participants del projecte han estat les Universitats de Torí (Itàlia), Lleida, Bonn (Alemanya), Zhejiang (China) i la Universitat Tecnològica Rajamangala de Lanna (Tailàndia), a més de l’Acadèmia Xina de Ciències Agrícoles. La participació de l’IRTA ha estat resultat de l’associació amb la Universitat de Lleida. El projecte s’ha centrat en el problema de les espècies exòtiques invasores a Europa i Àsia que causen epidèmies desastroses, tant econòmiques com mediambientals, i que afecten al comerç entre Europa i Àsia. Per això, l’objectiu ha estat el d’establir una xarxa d’institucions acadèmiques europees i asiàtiques implicades en l’ensenyament i la investigació d’aquestes espècies, així com elaborar una llista actualitzada de les espècies amb un elevat potencial de ser introduïdes des de o a Europa i Àsia. A més,


Producció Vegetal s’han realitzat cursos de formació de petita durada sobre el tema, com el desenvolupat a Lleida per a estudiants asiàtics. També s’han finançat estàncies d’estudiants pre i post doctorals, com la de YiBo Zhang, d’un any a Cabrils, que ha estudiat la competència entre dos parasitoids de la mosca blanca, un autòcton (Eretmocerus mundus) i l’altre de caràcter exòtic però naturalitzat (Encarsia pergandiella), així com la seva interferència en el control de la plaga, i la del Dr. YinKuan, de 6 mesos, a la Universitat de Lleida.

Control biològic de Meloidogyne

detectat una àmplia diversitat d’espècies fúngiques parasitant els ous de Meloidogyne, encara que en general, el percentatge de nematodes parasitats dins d’una mateixa parcel·la era baix. La freqüència del parasitisme ha sigut major en les parcel·les on es practicava l’agricultura ecològica que en aquelles subjectes a producció integrada. Factors com ara el contingut en calcària i llim correlacionaren positivament amb el parasitisme fúngic, mentre que el contingut en potassi i argila van mostrar una correlació negativa. Per tant, la caracterització dels factors que afavoreixin el control biològic és important per a la identificació de situacions que promoguin el desenvolupament del mateix.

Olis minerals per al control de Tetranychus urticae

Meloidogyne és un nematode causant d’entre el 10 i el 15% de les pèrdues productives en conreus hortícoles sota abric. El control del nematode s’ha realitzat tradicionalment mitjançant la fumigació del sòl abans de la plantació. No obstant això, la prohibició de l’ús dels fumigants més eficaços (ex. bromur de metil, 1,3 dicloropropè), ha intensificat la recerca d’altres mètodes de control. El control biològic ha mostrat la seva eficàcia en el control de plagues i malalties i l’ús d’organismes nadius ha proporcionat bons resultats per a la seva millor adaptació a les condicions agroclimàtiques locals. L’objectiu d’aquest projecte ha estat el de detectar i identificar els fongs nadius capaços de parasitar Meloidogyne, determinar la freqüència d’aparició d’aquests fongs en sistemes de producció integrada i agricultura ecològica, i estudiar les característiques fisicoquímiques del sòl que influeixen sobre la seva abundància. S’han prospectat un centenar de sòls amb historial de problemes causats pel nematode, situats en àrees de producció hortícola de Catalunya i Andalusia. S’han

L’aranya vermella, Tetranychus urticae Koch és una plaga molt important dels cítrics, afectant principalment a llimoneres i diferents varietats de clementines. T. urticae produeix petites teranyines i denses colònies a l’anvers de les fulles. Al final de l’estiu ataca als fruits produint unes taques característiques que rebaixen el seu valor comercial fins al punt de considerar la fruita com a destrio. L’objecte de l’assaig ha estat l’estudi de l’eficàcia i persistència de diferents estratègies de control de T. urticae en clementines basades en l’aplicació d’olis minerals. Les principals conclusions de l’estudi són: • L’aplicació d’oli mineral a l’estiu per al control de T. urticae quan les poblacions són molt elevades no és molt eficaç en les fulles. • Quan les poblacions d’aranya són elevades durant l’estiu, les aplicacions d’oli mineral eviten que aquestes s’incrementin a nivells molt elevats, i d’altre banda, es mantenen constants durant les primeres setmanes de l’aplicació. • Les aplicacions d’oli a finals d’agost, tot i que les poblacions d’aranya siguin elevades, permet obtindre fruita amb una qualitat acceptable comercialment. • L’aplicació repetida (fins a 3 vegades) d’oli mineral d’estret rang de destil·lació no ha produït un retràs

43


Protecció Vegetal Sostenible en la coloració de la fruita respecte a la d’una sola aplicació. Els resultats obtinguts i diversos aspectes interessants observats en aquest treball, plantegen la necessitat d’aprofundir en l’estudi del control d’aquesta espècie mitjançant olis minerals.

Diagnòstic, epidemiologia i control de les malalties de la fusta en planta adulta Les malalties de la fusta de la vinya més importants: esca, eutipiosi i braç mort, són un dels principals problemes fitopatològics del sector vitivinícola a Catalunya. Aquestes malalties estan causades per un complex de fongs de difícil control, que tenen la via habitual d’entrada a la planta en les ferides de poda. Aquest projecte de recerca, finalitzat el 2010, ha permès avançar en la identificació, caracterització i epidemiologia dels fongs patògens associats a les malalties. Els resultats més destacables del projecte inclouen el desenvolupament d’un nou mètode molecular per a la identificació del patogen Phaeomoniella chlamydospora, la identificació de les micotoxines produïdes per diferents

44

espècies del gènere Botryosphaeria, i la determinació del període de màxim risc d’infecció de les ferides de poda per part d’un dels patògens més abundants a Catalunya, Diplodia seriata, que té lloc entre els mesos de març a juny. L’avaluació de l’eficàcia de diferents fungicides per a la protecció de les ferides de poda ha mostrat que el metiltiofanat podria resultar una alternativa eficaç per a reduir la infecció de la vinya després de la poda.

Estudi de noves tècniques de control de malalties fúngiques de la fusta de la vinya


Producció Vegetal Aquest projecte, iniciat el 2010, continua la línia de recerca sobre malalties de la fusta de la vinya iniciada a l’IRTA l’any 2003. Aquestes malalties, entre les que s’inclouen l’esca, l’eutipiosi i el braç mort, tenen lloc en planta adulta i penetren habitualment per les ferides de poda. El projecte té com objectius principals l’estudi del procés d’infecció de les ferides de poda i el desenvolupament de mesures de control químic i biològic que redueixin les infeccions per aquesta via. Respecte als proces-

sos d’infecció, s’estudiaran les freqüències d’infecció naturals de diferents fongs patògens, la quantitat mínima d’inòcul per a l’establiment de les infeccions i el període durant el qual les ferides resten susceptibles a la infecció patògena. Quant a les mesures de control, s’avaluarà l’eficàcia de diferents productes de síntesi química i s’estudiarà l’antagonisme que puguin oferir diversos agents de control biològic en front dels patògens.

“Ácaros depredadores en las plantas cultivadas. Familia Phytoseiidae”

S’ha publicat el 2010, per Ediciones Agrotécnicas, el llibre “Ácaros depredadores en las plantas cultivadas. Familia Phytoseiidae”, del què en són autors els especialistes Drs. Francisco Ferragut, Ignacio Pérez-Moreno, Víctor Iraola i Adriana Escudero. La Dra. Escudero és investigadora de l’IRTA de Mas Badia. Aquest treball és el primer que es publica a Espanya sobre aquesta família, de gran importància en el control biològic, i pretén ser una eina útil per a la identificació de les diverses espècies de fitoseids presents tant en els cultius com en la vegetació que creix a prop d’ells.

45


Genòmica i Biotecnologia Marcadors moleculars en maduixa de bosc

La maduixa de bosc, Fragaria vesca, és una espècie cultivada a petita escala pels seus fruits, perenne, autofèrtil, de fàcil reproducció vegetativa, diploide, de genoma petit (200 Mbp) i que s’utilitza com a model del maduixot (F x ananassa), espècie genèticament propera i de gran producció a Espanya, però amb un genoma octiploide. L’objectiu general d’aquest projecte ha estat el d’avançar en la creació de recursos genètics i genòmics en F. vesca com a model d’estudi que faciliti la comprensió de l’herència dels caràcters de producció i qualitat de fruit i permeti aplicar aquesta informació a la millora genètica, particularment en el maduixot. En el marc del projecte que porta com a títol: “Ús dels marcadors moleculars per a la construcció d’una col·lecció de línees quasi isogèniques en maduixa diploide (Fragaria vesca) i la comparació dels genomes de Fragaria i Prunus”, s’ha desenvolupat una població de línees quasi isogèniques (NILs) en F. vesca. Després de dues rondes de retrocreuaments i una autofecundació s’han genotipat aproximadament 2.000 plantes amb 68 loci. Finalment s’han seleccionat 28 línees NILs, de las que cadascuna d’elles conté un sol fragment cromosòmic d’una espècie silvestre propera

46

(F. bucharica) en el fons genètic de la varietat cultivada de F. vesca “Reina de valles”. La suma dels fragments introgressats de cadascuna de les línees representa tot el genoma de F. bucharica. Les introgressions seleccionades tenen una mida mitjana de 43 cM (7,9% del genoma). Aquesta col·lecció facilitarà, en un futur proper, l’estudi de l’herència de la variabilitat fenotípica en la maduixa, especialment la de tipus quantitatiu. Al mateix temps, s’ha generat una eina de mapeig genètic per aproximació (bin mapping) que ha permès augmentar la saturació del mapa de F. vesca amb marcadors de tipus SSR generats a partir de llibreries genòmiques de microsatèl·lits o derivats ESTs. Utilitzant el mapa saturat de F. vesca i el mapa de referència de Prunus, gènere que pertany també a la família de les Rosacees i inclou al presseguer, s’ha realitzat la primera comparació dels genomes de Fragaria i Prunus utilitzant marcadors de tipus RFLP i SNP ja cartografiats en Prunus i que s’han mapejat en F. vesca. S’han detectat, per a la majoria de marcadors de cada cromosoma d’una espècie, la presència d’una o dos còpies en l’altre genoma, el que permet demostrar l’existència de sintènia entre ambdós genomes. S’ha observat un elevat nombre de reordenacions cromosòmiques (36), de les que la majoria són inversions (27) i molt poques translocacions (9).


Producció Vegetal Millora del quallat i de la germinació per a l’obtenció de noves varietats de gerani de pensament L’objectiu d’aquest projecte, iniciat el 2010, consisteix en posar en marxa un programa de millora de gerani de pensament que resolgui el problema del baix nivell de quallat i de germinació, i permeti, per tant, obtenir nombroses poblacions segregants amb un raonable esforç. Això permetria l’obtenció de noves varietats que disposin d’un port comercialment interessant i homogeni (més compacte i amb bona ramificació), que presentin poques exigències de fred i, per tant, siguin de floració primerenca i que cobreixin una gamma de colors el més complerta possible. Per a la millora del quallat, i amb l’experiència obtinguda amb les altres dos espècies de Pelargonium, es va decidir realitzar un experiment que consisteix en fer els mateixos creuaments sota dos tractaments de fertilització, un control (amb un equilibri de fertilització N-P-K del 19-6-6 durant el creixement vegetatiu, i de 17-6-18 durant la floració), i un altre afegint a la solució fertilitzant de floració 3,58 meq/l de sulfat potàssic (SO4K) per a fer-la especialment rica en potassi, doncs aquest element és molt necessari per a la planta per al bon desenvolupament del fruit i, especialment de la llavor.

Durant el primer any del projecte s’han realitzat tots els creuaments previstos del tractament control de fertilització. S’han realitzat 12.778 pol·linitzacions i s’han recollit 1.403 llavors, que han estat sembrades utilitzant dos tècniques de germinació; una in vitro sembrant la llavor madura després d’eliminar-li tot l’embolcall en medi de cultiu, i l’altre in vivo escarificant la llavor mecànicament i tractant-la amb àcid gibèrelic, donant lloc a un total de 508 plàntules.

La genòmica aplicada a la millora en la resistència a les malalties en fruiters Al centre de Torre Marimon de l’IRTA es va celebrar durant els dies 18 i 19 de febrer del 2010 una reunió en el marc del projecte COST873 ‘Bacterial diseases in stone fruits and nuts’ centrada en un tema de discussió: les possibilitats de la ‘genòmica’ aplicada a la millora en la resistència a malalties en fruiters. Aquesta reunió va facilitar la trobada de 18 investigadors, especialistes europeus en millora assistida per marcadors en diferents espècies vegetals, en caracterització de recursos fitogenètics i patòlegs, de diferents institucions: INRA (França), IRTA, IRTA-CRAG, CEBAS-CSIC i IMIDA (Espanya), EVD-ACW (Suïssa) i la Universitat d’Agricultura d’Atenes (Grècia). Les presentacions i la síntesi dels resultats de la reunió es poden consultar directament al web del projecte (en anglès): www.cost873.ch/5_activites/meeting_detail.php?ID=26

47


Producci贸 Animal


50. Genètica i Millora Animal 52. Nutrició, Salut i Benestar Animal 56. Aquïcultura 60. Sanitat Animal


Genètica i Millora Animal Projecte conjunt en genètica d’ibèric amb Ingafood

LIPGENCAL: la regulació genètica del metabolisme lipídic

Els directors generals d’Inga Food S.A., Manuel García Lorenzo, i de l’IRTA, Josep M. Monfort i Bolívar, han signat l’acord per a desenvolupar un projecte conjunt en genètica d’ibèric, que compta amb finançament del CDTI, per el que es pretén caracteritzar genètica i productivament tres línees d’ibèric i els seus creuaments, amb l’objectiu d’assentar les bases per a un futur programa de selecció i millora en porc ibèric. En l’actualitat, la producció de porc ibèric treballa majoritàriament amb estirps ibèriques pures, utilitzant fonamentalment una sola línea femella i desaprofitant el potencial vigor híbrid (heterosi) que es podria obtenir al utilitzar dos estirps pures i diferenciades d’ibèric. És per això que Inga Food S.A. i l’IRTA col·laboraran en la realització d’aquest projecte en el que s’utilitzaran tres estirps de porc ibèric (en puresa i creuades) per a la seva caracterització genètica i productiva mitjançant un disseny experimental dial· lèlic, estudiant-ne els caràcters d’interès econòmic (prolificitat, creixements, percentatge de peces nobles, qualitat de la carn...). Aquests estudis es realitzaran en els centres de l’IRTA de Lleida (estudis genètics) i de Monells (qualitat de la carn) amb la col·laboració de les Universitats de Saragossa i Extremadura.

L’estudi dels gens i mecanismes de regulació genètica implicats en el metabolisme lipídic i la qualitat de producte en porcí constitueix una de les línees de recerca prioritàries del Programa de Genètica i Millora Animal de l’IRTA. En aquesta línea, l’any 2010 es va finalitzar el projecte “Mapeo e identificación de genes implicados en el metabolismo lipídico en porcino, la calidad de la carne y la calidad del jamón curado”, finançat pel MICINN i coordinat per la Dra. Raquel Quintanilla. Aquest projecte s’ha dut a terme juntament amb el grup de Ciència Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha comptat amb la col·laboració d’investigadors dels Programes de Tecnologia Alimentària i de Funcionalitat i Nutrició de l‘IRTA, així com de l’empresa Selecció Batallé.

A través d’aquest projecte es pretén conèixer el determinisme genètic de les tres estirps i dels seus encreuaments per als caràcters d’interès econòmic, estimar l’heterosi i la seva aptitud combinatòria. Així mateix, les tres línees seran avaluades mitjançant el control dels productes finals obtinguts del seu creuament amb mascles Duroc, en el marc del què estipula la normativa vigent per als productes ibèrics. Els resultats obtinguts en el projecte han de permetre obtenir animals més eficients amb els que obtenir productes, d’alta gama, a preus competitius, en un mercat como el de l’ibèric.

50

En el decurs del projecte s’han abordat nombroses investigacions de genòmica estructural i funcional orientades a l’estudi d’una plètora de caràcters d’interès biomèdic, productiu i nutricional: metabolisme del colesterol, creixement i engreix, contingut de greix i perfil d’àcids greixosos de la carn, i perfil sensorial del pernil curat. Entre els resultats publicats més rellevants s’han de destacar: 1. la identificació de mapes de Quantitative Trait Loci (regions del genoma porcí responsables de la variació d’aquests caràcters); 2. la caracterització de diversos gens candidats i el posterior estudi de la seva associació funcional i estructural amb els fenotips abans mencionats; i


Producció Animal 3. l’establiment de les diferències entre els patrons d’expressió gènica d’individus amb perfils divergents en relació al metabolisme lipídic i la deposició de greix muscular, tot i definint les rutes metabòliques implicades.

deslletats per truja i any, i que és la xifra més alta aconseguida en la història dels premis.

Conservació i millora de la raça Penedesenca

L’interès científic d’aquests resultats ha determinat la continuació d’aquesta línea de recerca en el marc d’un nou projecte recentment iniciat: “Estudio de caracteres relacionados con el metabolismo lipídico y la calidad en porcino mediante el análisis integral de datos masivos de genotipos y expresión génica”.

La Granja Castellets, Porc d’Or de Diamant per segon any consecutiu El 26 de novembre, al Palau de Congressos de Lleida “La Llotja” i amb més de 600 assistents, va tenir lloc la XVII Edició de la gala d’entrega dels Premis Porc d’Or en què la Granja Castellets, de Taradell (Barcelona), de l’empresa Pinsos Sant Antoni, va aconseguir el màxim guardó, el Premi Especial “Porc d’Or de Diamant” que obté per segon any consecutiu. La Granja Castellets, a més d’aconseguir el guardó principal, va obtenir dues estatuetes d’or i plata per Productivitat Numèrica i Nascuts Vius.

Els dies 19 i 20 de desembre es va celebrar la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, que organitza l’Ajuntament i que aquest any ha comptat amb el ja tradicional Mercat d’Aviram de Pagès i amb I’Exposició-Concurs Monogràfic de la raça de gallines Penedesenca. En el Mercat d’Aviram de Pagès, el protagonista, ja des de mitjans dels anys 1990 és el famós “Gall del Penedès”. Es tracta d’un pollastre completament negre provinent dels treballs de millora genètica que, havent partit de la gallina Penedesenca Negra tradicional, es porten a terme a l’IRTA dins del Subprograma de Genètica Avícola que es desenvolupa en el Centre de Mas Bover. En aquest procés, que encara continua, s’ha pretès l’obtenció d’un pollastre del Penedès més rendible, millorant la seva velocitat de creixement i conformació tot vigilant de no alterar el gust i textura de la carn propis del tipus tradicional.

El Premi Especial de l’IRTA a “Sanitat, Medi Ambient i Benestar Animal” va anar a parar a La Granja de Ves, de Balsa de Ves (Albacete), de l’empresa Afrivall-Vall Companys Group, reconeixent-la com a una explotació modèlica a seguir en matèria de sanitat, medi ambient i benestar animal. El Premi Especial “Porc D’Or a la Màxima Productivitat” fou per a la granja “El Sas” de Candasnos (Osca), de l’empresa CINCAPORC, amb una xifra de 32,06 garrins

Sota la denominació “Gall del Penedès” s’hi troben galls, capons i pulardes. Els galls tenen unes 19 setmanes de vida i un pes viu al voltant de 4 kg, els capons tenen unes 27 setmanes de vida i un pes viu entre els 5 i 5,5 kg i les pulardes no superen les 18 setmanes de vida i el pes ronda els 2,5 kg. La seva producció ronda els 80.000 pollastres, engreixantse a Catalunya de l’ordre d’un 90% i la resta a l’Estat Espanyol, fruit de la tasca de multiplicació que porta a terme l’empresa AVIRAUT en estreta col·laboració amb l’IRTA.

51


Nutrició, Salut i Benestar

Aquesta és la principal conclusió del treball que ha portat a terme la Núria Tous, que realitza la seva tesi doctoral dins del subprograma de Nutrició de Monogàstrics a l’IRTA de Mas de Bover a Constantí (Tarragona), i que ha volgut investigar si les modificacions en la dieta dels porcs milloren la qualitat de la carn en quant a propietats tecnològiques i percepció sensorial. La hipòtesis inicial va ser que les estratègies aplicades a l’alimentació haurien de permetre modificar la deposició i distribució de grassa corporal del porc. El greix intramuscular és la grassa que es troba a l’interior del múscul i pot influenciar la qualitat (suculència i tendresa) de la carn. Els sistemes de producció porcina han anat utilitzant races genètiques amb un percentatge més baix de greix corporal, reduint així també el greix intramuscular i perjudicant la percepció sensorial. Per tant, l’objectiu d’aquest treball era augmentar aquest greix intramuscular mitjançant la dieta i sense augmentar altres deposicions de grassa, com la subcutània. En el treball es van realitzar 3 experiments en porcs al final de l’engreix (dels 60 als 115kg aproximadament) per tal de:

En aquest treball de recerca es va observar una tendència de l’àcid linoleic conjugat a reduir la grassa subcutània, sense afectar el percentatge de greix intramuscular. Per altra banda, es va veure que la incorporació d’aquest producte a la dieta altrament modificava el perfil d’àcids grassos en el llom comparat amb la dieta control. A més, en els animals que van ingerir dietes amb uns nivells més baixos de vitamina A es va observar una lleugera tendència a reduir la grassa subcutània, sense observar cap modificació del greix intramuscular. A més, es va comprovar que, al reduir els nivells de proteïna o lisina, s’observava un increment del greix intramuscular, tot i que al disminuir els nivells de lisina hi havia una tendència a reduir els nivells de grassa subcutània i, al disminuir els nivells de proteïna, es produïa l’efecte contrari. Finalment es va concloure que el greix intramuscular no és modificable fàcilment a través de la dieta. Núria Tous és l’autora d’aquest treball que porta com a títol “Efecte de la dieta sobre la deposició de greix en porcs”, i que ha estat el guanyador del VII Premi de la Real Academia de Ciencias Veterinarias “Carlos Luis de Cuenca” en el tema d’Alimentació Animal.

Galactomanans per reduir prevalences de Salmonel·la En el projecte MEC denominat CONSALCO s’està estudiant la formulació d’una premescla basada en galactomanans originaris del garrofí, (Ceratonia Silicua), patentada per l’IRTA. Un cop incorporat al pinso de les aus i porcs, evita l’adherència de la Salmonel·la a la paret intestinal (Figura 1), mitjançant el bloqueig de les 100

Achesió Salmonella (%)

El greix intramuscular dels porcs no és fàcilment modificable per la dieta

50

0

• Addicionar un 4% de CLA (àcid linoleic conjugat).

control

0,1

0,5

1

10

20

Salmosan g/ml

• Disminuir el nivell de vitamina A. Figura 1.-Titulació de capacitat d’adhesió de salmonel·la in vitro en

52

solucions amb Salmosan®

100

Salmonella (%)

• Disminuir el percentatge de proteïna, lisina o ambdós paràmetres a la vegada.

50


Producció Animal fímbries per la manosa (Figura 2), amb el què permet reduir la prevalença de Salmonel·la en granja.

animal amb l’estació IPF, en relació a una alimentació tradicional en tres fases, sobre la ingestió, l’eliminació de nutrients (impacte medi ambiental), costos alimentaris i composició de la canal i qualitat de carn.

Guies d’avaluació de riscos en benestar animal 5,0 mm

10 mm

5,0 mm

Figura 2.- SEM de cultius cel·lulars intestinals de porcs inoculats amb Salmonel·la front a solucions de Salmosan®

El producte és una premescla de polisacàrids hemicel· lulòsics amb diferents proporcions de galactomanans, hidrolitzats mitjançant enzims B- mannanasses. Els resultats mostren que la incorporació del producte anomenat Salmosan® entre el 0,1 i el 0,3 % en pinsos, tant per aus com per a porcs, és efectiu i redueix el grau de prevalença de salmonel·la.

Alimentació porcina de precisió La porcinocultura de precisió és un concepte que persegueix, com a objectius fonamentals, la millora de l’eficiència productiva, econòmica i mediambiental de les explotacions de porcí, garantint a més el benestar animal. El present projecte té com a objectius principals avaluar i optimitzar des de diferents punts de vista una estació d’alimentació de precisió (IPF) que es podria utilitzar per satisfer el concepte de porcicultura de precisió.

El Subprograma de Benestar Animal de l’IRTA ha participat en aquest projecte finançat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). El projecte ha consistit a elaborar unes guies per avaluar els riscos en benestar animal relacionats amb les condicions d’allotjament i maneig. Les espècies que s’han avaluat han estat grans i petits remugants, porcs i aviram. El projecte s’ha dividit en 4 fases. La primera fase ha fet una revisió dels principals sistemes d’allotjament i maneig. Durant la segona fase s’han discutit diferents metodologies per a l’identificació i caracterització dels perills, així com de l’avaluació de l’exposició dels animals a aquest perills. A la tercera fase s’ha desenvolupat una llista de punts de control per avaluar el benestar animal. L’última fase ha estat enfocada al desenvolupament de metodologies per avaluar el risc. Es pot trobar l’informe complert a la següent adreça: www.efsa.europa.eu/en/ supporting/pub/87e.htm

La característica principal d’aquesta estació IPF és que utilitza tècniques alimentàries que permeten proporcionar la quantitat adequada de menjar, amb la composició i el moment adient per a cada porc, maximitzant l’aprofitament de nutrients i reduint l’eliminació innecessària de determinats components com el nitrogen o el fòsfor. Aquest projecte s’estructura en dos subprojectes i un total de tres experiments. En el primer experiment es pretén bàsicament determinar el nombre òptim d’animals que pot alimentar una estació IPF, de tal manera que el seu potencial productiu i benestar siguin adequats. A més, els coneixements que s’obtinguin en aquest experiment seran utilitzats en el tercer experiment que té com a objectiu l’optimització tecnològica i funcional de l’estació IPF. L’experiment segon avaluarà l’efecte d’alimentar mitjançant dietes ajustades cada dia i a cada

53


Nutrició, Salut i Benestar Sacrifici religiós DIALREL és un projecte que ha estat finançat pel 6è Programa marc de la UE, que porta per títol “Sacrifici religiós: millora del coneixement i de l’habilitat mitjançant el diàleg i el debat sobre el benestar, legislació i aspectes socioeconòmics”. L’objectiu general del projecte ha estat el de promoure el diàleg i el debat entre els Estats membres de la UE sobre el sacrifici religiós (halal i shechita). La finalitat ha estat la d’establir unes pràctiques que garanteixin el benestar animal durant el sacrifici segons els requisits europeus, així com les expectatives de mercat i dels consumidors d’aquests productes. Per això, es va promoure la participació de científics especialistes en benestar animal, socioeconomia i legislació, així com de veterinaris de salut pública, organismes públics, organitzacions religioses, representants de la indústria, organitzacions de consumidors i ONGs. El subprograma de benestar de l’IRTA va coordinar la tasca que tenia, com a objectiu, determinar la incidència del sacrifici religiós en els diferents països de la UE i avaluar els mètodes de sacrifici des del punt de vista del

benestar animal (sistemes de subjecció dels animals, l’atordiment o no i les condicions en què es practica, el temps que transcorre fins al dessagnat, etc.). L’última part d’aquesta tasca va ser l’elaboració d’un document amb recomanacions de benestar animal durant els moments més delicats del sacrifici religiós, que inclou el mètode d’immobilització, el degollat i el dessagnat fins a la mort de l’animal. Aquestes recomanacions així com més informació sobre els resultats del projecte estan disponibles a la següent adreça: www.dialrel.eu.

El temps de descans en el transport d’oví Aquest és un projecte que es fa en col·laboració amb l’Istituto Zooprofilattico Sperimanetale de l’Abruzzo (Itàlia) i que és finançat pel govern d’Itàlia dins del seu programa nacional d’investigació. En ell es tracta la qüestió dels centres de control de bestiar, que ara mateix té una gran importància per la Unió Europea. Aquests centres de control de bestiar són punts distribuïts per tots els països de la Unió Europea i que serveixen per a poder donar compliment als temps màxim de trans-


Producció Animal port als que es poden veure sotmesos els animals de producció de forma consecutiva. Així, si superades unes hores els animals han de ser descarregats i abeurats, es necessita d’un lloc on es pugui fer aquesta activitat, i aquest lloc precisament són els centres de control. L’objectiu del present projecte és seguir a animals adults de l’espècie ovina que hagin de ser transportats a distàncies prou llargues com per haver de necessitar de fer l’ús d’un centre de control i seguir l’estat d’aquests animals en aquesta aturada per avaluar les conseqüències que poden tenir tant la pròpia descàrrega o la càrrega posterior i diferents temps de descans en l’estat final de l’animal.

Jornades d’innovació i transferència amb la FCAC La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’IRTA, amb el suport del Departament d’Agricultura, han promogut la realització de vuit jornades de transferència i intercanvi de coneixement entre els

veterinaris i tècnics de les cooperatives i els investigadors de l’IRTA i del CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal). Davant de la necessitat de reduir despeses de producció en el porcí, la innovació i la transferència tecnològica es converteixen en eines claus per cercar solucions i optimitzar recursos, i amb aquest objectiu s’han constituït dos grups de treball amb experts en temes de nutrició i sanitat animal. En el marc d’aquestes trobades es pretén abordar temes diversos com l’optimització i l’ús de productes agrícoles del territori o territoris pròxims, la valorització dels subproductes, les dietes per garrins que permetin reduir medicacions o els diferents aspectes de les principals patologies que afecten al bestiar porcí de les explotacions catalanes. La primera d’aquestes jornades es va realitzar el 2 de desembre a Mas Bover, sota el títol: “Valorització dels subproductes d’origen agrícola i del processat d’aliments. Aplicació, ús i seguretat. Sistemes d’alimentació”.


Aqüicultura Estudi de la patologia de bivalves

REPROSEL: optimitzar els programes de millora genètica d’espècies marines Dins del 7è Programa Marc de la Unió Europea, vuit centres d’investigació d’Espanya, Grècia, Noruega, Itàlia i Israel han posat en marxa el projecte amb títol “Protocols de reproducció i eines moleculars per al fresi massiu i la cria col·lectiva, basant-se en sistemes de cria selectiva aplicada a múltiples reproductors marins” i l’acrònim de REPROSEL.

Un element essencial per al desenvolupament de la producció de mol·luscs, així com per a la protecció dels bancs naturals d’aquestes espècies, és el coneixement dels factors que posen en perill a aquestes poblacions i que moltes vegades estan relacionats amb aspectes patològics. El projecte PABIMAR “Patologia de bivalves del litoral espanyol. Detecció i cicle de vida de Marteilia refringens”, amb finançament del MICINN, que començant el 2010, tindrà una durada de 3 anys, vol aprofundir en l’estudi patològic d’algunes de les espècies amb més interès comercial a la costa catalana i de la resta del mediterrani espanyol, com el musclo Mytilus galloprovincialis, l’ostra arrissada Crassostrea gigas, les cloïsses Ruditapes decussatus i R. philippinarum, l’ostra plana Ostrea edulis, la navalla Solen marginatus i el catxel Cerastoderma edule. Durant el desenvolupament d’aquest projecte s’estudiaran les diferents malalties que siguin rellevants per a la viabilitat i rendibilitat dels cultius i marisqueig d’aquestes espècies. Aquest estudi es centrarà a la badia del Alfacs del Delta de l’Ebre, al Montsià (Tarragona), un dels llocs que concentra una elevada activitat del sector. Aquest projecte abordarà a més, aspectes de recerca relacionats amb noves eines de detecció i l’estudi del cicle de vida complex d’un dels patògens més rellevants que causen problemes al Mediterrani espanyol com és el cas del paràsit de declaració obligatòria a la Comunitat Europea Marteilia refringens que afecta als musclos i les ostres planes de les nostres aigües. D’aquesta manera es vol proporcionar, des d’una perspectiva multidisciplinar, nova informació per tal de poder portar a terme una gestió sanitària amb garanties de futur per al sector de l’aqüicultura de bivalves i la protecció de bancs naturals i marisqueig.

56

Segons l’investigador de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, Dr. Neil Duncan, “amb aquesta col·laboració internacional ens proposem anar més enllà dels problemes tecnològics, econòmics i logístics causats per la biologia reproductiva de les femelles de les espècies que es reprodueixen per mitjà de postes comunals (diversos exemplars fresen al mateix temps en el mateix tanc). El nostre repte és explorar les possibilitats que ofereix el fresi massiu, tant espontani com induït hormonalment, i examinar si aquesta aproximació pot permetre l’inici de programes de millora genètica de ‘baix cost’ ”. Al llarg dels dos anys de durada i amb un pressupost de més d’un milió d’euros, els investigadors del projecte REPROSEL estudiaran la manera de proveir a les PIMES


Producció Animal d’eines capaces d’optimitzar els programes de millora genètica per a peixos que presenten normalment elevades taxes d’endogàmia, com el llobarro i l’orada, encara que sense recórrer a la inseminació artificial, ja que sovint resulta problemàtica en aquestes espècies. En aquest projecte hi participen les empreses: Tinamenor, S.A. (Espanya), Cultivos Piscicolas Marinos, S.A (Espanya), Galaxidi Marine Farm, S.A. (Grècia) i ARDAG Ltd (Israel). A partir dels resultats obtinguts durant el desenvolupament del projecte es preveu elaborar un pla de negoci que serà acompanyat d’una anàlisi cost/efectivitat de l’estratègia proposada. D’aquesta manera, «es vol reforçar els programes de cria ja existents i impulsar el naixement de noves iniciatives de millora per a determinades espècies en l’àmbit de l’aqüicultura europea», conclou la Dra. Alicia Estévez de l’IRTA.

Produir gonadotropines recombinants de llenguado senegalès L’objectiu general d’aquest projecte, finançat per la Fundació Ramón Areces, és obtenir informació sobre la funció de les gonadotropines durant la gametogènesi del llenguado senegalès, així com desenvolupar mètodes basats en la utilització d’aquestes hormones per induir la maduració sexual d’animals cultivats. Per a això, es produiran gonadotropines recombinants mitjançant mètodes biotecnològics i es desenvoluparan immunoassaigs específics per a quantificar les hormones in vivo. Ambdues tecnologies seran utilitzades per investigar la funció de les gonadotropines durant l’espermatogènesi, tant en estudis in vitro com in vivo. La finalitat del projecte és, per tant, generar noves tecnologies i coneixements que permetin desenvolupar mètodes eficaços de control de la reproducció del llenguado en captivitat, així com per a investigacions futures sobre la fisiologia de la

reproducció d’aquesta espècie i d’altres peixos plans d’interès en aqüicultura.

Aquaporines en oocits de peixos marins (AQUACYTE) En el projecte AQUACYTE, finançat pel MICINN, s’ha investigat la regulació molecular d’un canal d’aigua (aquaporí, AQP) a l’oòcit de l’orada, així com el desenvolupament de procediments per induir l’acumulació d’aquaporines a la membrana plasmàtica dels oòcits, per tal d’incrementar la seva permeabilitat durant la criopreservació. Els resultats més rellevants aconseguits en el projecte han estat: 1. obtenció d’evidències, per primera vegada en peixos, de la regulació transcripcional d’un gen en l’oòcit pel receptor nuclear de progesterona, que en aquest cas és el gen aqp1b; 2. identificació de dominis al C terminal de la proteïna Aqp1b involucrats en el seu transport intracel·lular a a l’oòcit de l’orada. Aquestes troballes suggereixen que els mecanismes de síntesi i transport de la Aqp1b a l’oòcit estan altament regulats. Per tant, la Aqp1b pot contribuir amb un nou biomarcador de qualitat de l’ou en peixos marins; 3. descobriment d’un nou mecanisme de regulació de la funció de la Aqp3 de peixos (permeable als crioprotectors) pel pH, i 4. disseny i producció de dos mutants de la Aqp3b del peix zebra amb major permeabilitat al crioprotector etilenglicol, o insensibles al pH, que pot ser d’aplicació directa en la criopreservació de gàmetes de vertebrats.

57


Aqüicultura Assessorament en la producció de peix a Jalixco

Optimització del Cultiu i Maneig de l’Eriçó de Mar Aquest projecte compta amb una actuació coordinada, en el que participen diferents grups de treball de set comunitats autònomes amb interès en la gestió d’aquest recurs, que estudiaran i desenvoluparan tècniques conduents a l’optimització del cultiu i maneig de l’eriçó de mar. Des de Catalunya, s’aborda la temàtica “Rellevància de les toxines alimentàries marines per a la seguretat alimentària i l’explotació de l’eriçó” que inclou l’optimització dels mètodes de determinació de toxines a l’eriçó, l’avaluació del contingut de toxines en poblacions naturals d’eriçó i l’estudi de la incorporació de toxines produïdes per microalgues bentòniques en condicions de laboratori.

El 2010 es va iniciar un projecte que és una continuació de projectes que van començar el 2005 per part de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita per l’assessorament als projectes de cultiu de peixos marins de la Secretaria de Desenvolupament Rural del Govern de Jalixco, Mèxic. L’objectiu d’aquest projecte és l’assessorament per a desenvolupar la tecnologia de produ c c i ó d e p a g r e (Lutjanus guttatus) a les instal·lacions del Centro de Desarrollo Tecnológico de Especies Marinas (CEDETEM) a Jalixco. Durant novembre 2010, un investigador de l’IRTA-SCR va visitar el centre CEDETEM, revisant les instal·lacions i l’estoc de reproductors de pagre. Amb la informació de la visita, l’equip de l’IRTA va recomanar canvis a les instal·lacions per millorar l’estabulació dels reproductors. Particularment, es va recomanar l’ús de recirculació per incrementar la qualitat i quantitat d’aigua marina disponible per als cultius. A més, es van recomanar canvis en els tancs per augmentar l’autoneteja del sistema per millorar les condicions d’estabulació. En l’aspecte dels cultius es va recomanar millores en la dieta dels reproductors amb la incorporació de fonts d’àcids grassos essencials i carotenoides. El 2011, s’esperen posades espontànies dels reproductors i s’ha programat una vista per l’assessorament del cultiu larvari del pagre.

58

Les activitats de l’IRTA dins del projecte es centraran en els anys 2012 i 2013. No obstant, durant l’any 2010 s’ha assistit a reunions de coordinació


Producció Animal del projecte per al seu inici i s’han començat a executar activitats per a la posada apunt de protocols per a la manipulació dels individus i l’extracció dels teixits de l’eriçó per a la posterior determinació de toxines.

JACUMAR-GESAC i la sanitat aqüícola espanyola L’objectiu del projecte JACUMAR–GESAC ha estat crear una plataforma de treball que facilités la col·laboració entre agents i administracions per a permetre: l’obtenció d’informació sobre les malalties rellevants per l’aqüicultura marina, proposar els criteris per a l’elaboració de programes de vigilància epidemiològica, ajudar a operar amb criteris científics per a la presa de decisions necessàries per a la protecció de la sanitat de les espècies de l’aqüicultura i promoure el consens en els procediments o estratègies per a la posada en marxa per part de les autoritats competents dels programes nacionals i autonòmics de seguiment del nou marc legal en matèria sanitària. Al mateix temps s’orienta al sector

amb els procediments que s’han de posar en marxa. Aquest objectiu s’ha realitzat mitjançant la creació de grups de treball multidisciplinars que proposen i orienten les actuacions futures de les administracions públiques en matèria d’harmonització de mètodes de diagnosi i sistemes de vigilància zoosanitària activa, d’acord a la normativa. Tot això, tenint en compte l’adaptació d’aquestes normes a la situació estratègica específica del sector productiu aqüícola a Espanya. Els objectius específics han estat: un anàlisi exhaustiu del nou marc legal; l’elaboració d’un directori de responsabilitats i base de dades; la definició d’una llista de malalties a vigilar per a peixos i mol·luscs; la compilació d’informació disponible sobre control i prevenció de cadascuna de les malalties de la llista; la identificació dels mètodes de diagnosi més adequats per a cada malaltia de la llista; la planificació d’exercicis interlaboratoris; dissenyar un programa de vigilància; proposar una estratègia per a garantir la traçabilitat; identificar les diferents necessitats generals o específiques de formació pels actors; l’elaboració d’un document tècnic (una guia) de bones pràctiques; la implementació d’un programa de vigilància. En definitiva, s’han aportat eines tècniques consensuades i harmonitzades per ajudar a tots els implicats amb la salut dels animals aquàtics a treballar en la mateixa direcció.

Mecanismes moleculars de fisiologia testicular i espermàtica de peixos marins (AQUAZOA) La sostenibilitat de l’aqüicultura moderna depèn de l’obtenció de gàmetes de bona qualitat. En la majoria de peixos cultivats, les elevades variacions en la viabilitat i capacitat de fertilització de l’esperma (qualitat de l’esperma) dificulten la gestió dels reproductors, i en alguns peixos plans, com ara el llenguado senegalès (Solea senegalensis), això suposa un important obstacle que impedeix la producció industrial d’alevins a gran escala. En piscicultura, els processos fisiològics associats amb factors que afecten les taxes de fertilització (nutrició, ambient, maneig) no són ben coneguts i els mecanismes moleculars que controlen la maduració dels espermatozoides en el testicle i l’activació de la motilitat espermàtica estan poc documentats. No obstant, és conegut que canvis en les condicions osmòtiques, el pH i la composició del líquid seminal són importants factors

59


Aqüicultura Biomembranes híbrides per a la detecció de toxines de medis aquàtics Aquest projecte de cooperació amb Tunísia, finançat pel Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, s’ha dut a terme durant l’any 2010. L’objectiu ha estat elaborar biomaterials híbrids per a desenvolupar nous biossensors per a la determinació de toxines de medis aquàtics. L’equip tunisià ha aportat el seu coneixement en la síntesi d’aquests biomaterials, mentre que l’equip de l’IRTA ha aportat la seva expertesa en la immobilització d’enzims sobre suports electròdics i en la determinació de toxines marines mitjançant diferents aproximacions. implicats. En conseqüència, és molt probable que els mecanismes cel·lulars que regulen la homeòstasi de fluids en el testicle durant l’espermatogènesi, així com en els espermatozoides, tinguin un paper molt important durant la formació d’esperma viable en peixos. La nostra és que aquests mecanismes estan regulats per les aquaporines, transportadors d’aigua i soluts en la cèl·lula, com s’ha demostrat recentment en el testicle de mamífers. Per tant, aquest projecte es dirigeix a investigar el paper de les aquaporines durant l’espermatogènesi de peixos, la maduració de l’esperma i l’activació de la seva motilitat. A més, s’explorarà l’eficàcia de la incorporació de les aquaporines exògenes en l’esperma mitjançant proteoliposomes, amb la finalitat d’augmentar la permeabilitat dels espermatozoides. S’empraran dos teleostis d’interès comercial com a models experimentals, el llenguado senegalès i l’orada (Sparus aurata), els quals mostren un patró de desenvolupament testicular diferent i produeixen baixes (microlitres) o elevades (mil·lilitres) quantitats de semen, respectivament. D’aquesta manera, aquesta recerca pretén contribuir amb nova informació bàsica sobre els mecanismes moleculars implicats en la fisiologia testicular i espermàtica de peixos marins, la qual pot portar a la identificació de nous processos per al control de la reproducció de mascles en captivitat i l’avaluació de la qualitat dels gàmetes, així com en l’exploració de noves tecnologies per augmentar la permeabilitat dels espermatozoides, que puguin ser utilitzades en el futur per optimitzar la viabilitat de l’esperma durant la criopreservació en espècies que produeixen baixes quantitats de semen o amb una pobra qualitat inicial.

60

En la primera part del treball, s’han sintetitzat els hidròxids dobles laminars, unes nanoestructures bidimensionals capaces d’acomodar biomolècules. A continuació, s’han elaborart els biomaterials híbrids, resultats de la interacció d’aquestes nanoestructures amb enzims, tant salvatges com obtinguts mitjançant enginyeria genètica. Aquests enzims són els què, a la llarga, seran capaços de detectar la presència de toxines. Un cop creats els biomaterials, s’han immobilitzat sobre suports electròdics de diferents geometries i materials (or i carbó) per tal de desenvolupar els corresponents assaigs colorimètrics i biossensors electroquímics. En presència de toxina en una mostra, l’activitat dels enzims es veu inhibida, provocant una disminució del color (assaigs) o del senyal elèctric (biossensors) proporcional a la quantitat de toxina present.


Producció Animal Jornada sobre toxines marines i biossensors Les aigües marines poden contenir microalgues productores de biotoxines (ficotoxines) que deterioren la qualitat del marisc destinat a l’alimentació humana, produint diverses patologies gastrointestinals o dermatològiques en els consumidors. A més, també poden causar greus alteracions en la biodiversitat dels ecosistemes fluvials i litorals. Quan es detecta la presència d’aquestes microalgues en les zones productores de marisc comporta el seu tancament i els conseqüents perjudicis econòmics per als productors. La vigilància en les zones productores de marisc es porta a terme, de forma habitual a Catalunya, pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a través de l’IRTA. Per això, la millora en la detecció d’aquestes biotoxines produïdes per les microalgues, tant a nivell de sensibilitat com de rapidesa del mètode, és clau per poder garantir, entre d’altres, una major seguretat als consumidors. El projecte “ALARMTOX” té com a objectiu desenvolupar assaigs i biossensors per a la detecció de biotoxines en els medis aquàtics per tal de garantir la qualitat de l’aigua i proporcionar bivalves segurs per al consum humà. Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea (fons FEDER) i englobat dins de l’eix d’innovació del SUDOE (Sud Oest Europeu).

El 16 de setembre l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, es va celebrar una jornada en la què s’explicà el tema de les toxines marines, el paper dels biossensors i el projecte ALARMTOX, finalitzant la jornada amb una visita a les instal·lacions del centre d’Aqüicultura. Aquest projecte, del què l’IRTA n’és coordinador, compta amb 4 socis principals: el BIOMEM-UP de la Université de Perpignan (França), el CRITT-INSA, Bio-Industries dels Instituts Nationaux des Sciences Appliquées (França), l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IIQAB-CSIC) i el propi IRTA. A més, compta amb la participació de 7 socis més per a la tramesa de mostres per analitzar. Per a més informació sobre el projecte: www.alarmtox.net

Jornada sobre el Clúster d’Aqüicultura a Catalunya L’Agència de Suport a l’Empresa Catalana-ACC1Ó, conjuntament amb l’IRTA organitzaren una jornada, el 14 de maig, sobre el Pla de Dinamització del Clúster d’Aqüicultura de Catalunya, en la què es realitzà la presentació del pla d’accions del Clúster d’Aqüicultura de Catalunya, liderat per ACC1Ó i l’IRTA, on s’explicaren els diferents instruments de suport a aquest sector.

61


Sanitat Animal Nous coneixements sobre el virus H1N1 en el porc

MicroRNAs en infeccions víriques del porc

La prestigiosa revista Virus Research ha publicat recentment un article elaborat pel CReSA i que demostra una certa immunitat del porcs davant el virus A (H1N1), pandèmic del 2009, si prèviament han estat infectats per un altre virus d’influença que circula a les granges Europees, en aquest cas, l’H1N1.

En aquest projecte es proposa utilitzar 3 virus DNA que afecten al porc: el de la malaltia de Aujesky (ADV), com a prototip de virus en fase d’eradicació a Espanya, el circovirus porcí tipus 2 (PCV2), prototip d’infecció enzoòtica, i el de la pesta porcina africana (VPAA), representant d’una infecció exòtica en el nostre país. Tot això aportarà informació per a comprendre millor la interacció virus-cèl·lula i trobar possibles dianes terapèutiques i/o biomarcadors diagnòstics.

Què passarà a les granges espanyoles i europees, les quals tenen una alta prevalença de grip porcina, quan arribi una onada del virus humà H1N1 pandèmic? Aquesta és la pregunta que es formulaven els organismes internacionals davant una amenaça de gran potencial i que aquesta investigació ha pogut respondre. Científics del CReSA han realitzat un estudi amb diferents grups de porcs analitzant si una infecció de grip porcina A H1N1 genera certa immunitat a una posterior infecció del virus humà H1N1 pandèmic. El resultat varen ser lesions pulmonars molt lleus i un increment d’anticossos específics en els animals que es van infectar amb ambdós virus. Pel que es pot concloure un efecte de protecció creuada entre soques. Aquest estudi ha permès conèixer una mica més el virus A pandèmic i com pot arribar a afectar al sector porcí.

62

Vacunes front el virus de la PPA Amb la recent entrada del virus de la pesta porcina a Europa des del sud-est africà, les alarmes s’han disparat de nou. La situació es veu agreujada pel fet de que avui en dia no existeix cap vacuna disponible. Aquest projecte pretén abordar dos objectius centrals: per una banda la caracterització exhaustiva de nous antígens amb capacitat protectora dins del genoma del virus de la Pesta Porcina Africana, intentant així optimitzar la formulació vacunal final, i una definitiva caracterització dels mecanismes immunològics implicats en la protecció enfront el VPPA.


Producció Animal Resposta immune a la grip porcina i desenvolupament de vacunes Aquest projecte està orientat al desenvolupament de noves vacunes enfront el virus de la grip porcina (VGP) basades en càpsides buides (VLPs) quimèriques derivades de calcivirus. Els objectius que es pretenen assolir amb aquest projecte són els d’estudiar la resposta immune induïda al porc davant diferents soques del VGP, la identificació i caracterització d’epítops immunogènics de VGP i profunditzar en la caracterització estructural i immunogènica de les VLPs de RHDV, amb la finalitat d’incrementar el seu potencial com a plataformes de presentació d’antígens.

Persistència i noves infeccions del virus de la Tuberculosi Bovina

Virus circulants de la grip aviària detectats en aus salvatges a Catalunya

La tuberculosi bovina persisteix en els ramats sense que es comprengui de forma precisa les circumstàncies epidemiològiques que condueixen a la reintroducció o a la persistència de la infecció. En aquest projecte es pretén obtenir una major comprensió de l’epidemiologia de la tuberculosi bovina a través d’anàlisis de les circumstàncies que dificulten la seva eradicació. En primer lloc, s’identificaran zones d’alt risc per a la tuberculosi. En segon lloc es realitzarà un estudi de les causes d’aparició de noves granges positives i de la persistència de la positivitat. I finalment, mitjançant un anàlisi de sensibilitat es valoraran les possibles alternatives al sistema de vigilància epidemiològica actualment vigent a Espanya.

Neosporosis bovina en vaques lleteres Treballs previs han confirmat l’elevadíssima incidència dels avortaments associats a Neospora caninum en bestiar boví. Al CReSA s’ha demostrat que la inseminació amb semen de toros de carn redueix el risc d’avortament en vaques de llet seropositives a N.caninum. El present projecte, que s’ha iniciat el 2010, valorarà les diferències en la resposta immune humoral i cel·lular maternal en vaques experimentalment infectades i inseminades amb semen de Frisona i amb semen de Limousin, en les que aquests aspectes no s’han estudiat prèviament. Això ajudarà a conèixer els mecanismes involucrats en les diferències en la susceptibilitat enfront a l’avortament associat a N.caninum.

Aquest estudi encarregat al CReSA per part del Departament d’Agricultura i amb col·laboració amb el Departament de Medi Ambient, està englobat dins del marc del programa de vigilància d’influença aviària en aus salvatges. Cal recordar que arrel del brot de la grip aviària H5N1, el virus ha arribat a tenir una gran importància pel que fa a salut pública i sanitat animal i és per això que a arreu del món s’han establert programes de vigilància d’aquesta mena per tal de poder controlar el virus. Els resultats d’aquest estudi de 3 anys de vigilància mostra que no s’ha detectat cap virus d’alta patogenicitat en aus salvatges a Catalunya, tot i que s’han detectat virus dels subtipus H5 i H7, potencials virus d’alta patogenicitat en aus de producció, i que els virus d’influença aviària circulants al nostre país pertanyen a un grup filogenètic eurasiàtic, clarament diferenciat de l’americà. Aquest fet es correlaciona perfectament amb les rutes migratòries de les aus salvatges que passen per Catalunya, rutes del Nord d’Europa i Àfrica. Cal esmentar que aquest treball aporta nova informació ecològica del virus d’influència aviària a la zona Mediterrània occidental.

63


IndĂşstries AlimentĂ ries


66. Tecnologia Alimentària 70. Qualitat del Producte 72. Seguretat Alimentària 74. Funcionalitat i Nutrició


Tecnologia Alimentària Optimitzar la durada dels productes carnis

que es manté al llarg de l’emmagatzematge del producte. En els productes amb valors d’aw baixos, l’acció de la nisina es veu afavorida. La modelització de l’efecte combinat de l’addició de nisina amb els tractaments d’AP ha permès quantificar els efectes per a cada un dels factors. Els models matemàtics elaborats permeten definir, amb base científica, els criteris de procés òptims (combinació de pressió, temps i temperatura) segons les característiques del producte (aw, aplicació de bioconservació), per complir amb els estàndards de seguretat alimentària internacionalment recomanats. Per tant, serien útils per a la presa de decisions en relació al disseny i validació de processos en la indústria càrnia.

Aquest projecte s’ha dut a terme, durant tres anys, mitjançant la modelització del comportament microbià seguint un enfocament orientat a producte. El projecte ha portat per títol el d’Optimització de la durabilitat de productes carnis a punt per consumir sense comprometre els objectius de seguretat alimentària. Modelització i validació de la tecnologia de barreres per altes pressions hidrostàtiques i bioconservadors. Entre els resultats més rellevants del projecte, s’inclouen l’elaboració i validació de models matemàtics predictius de la inactivació de patògens (Listeria monocytogenes i Salmonella enterica) i d’alterants (Enterococcus faecalis i Serratia liquefaciens) en pernil curat llescat, en funció dels paràmetres tecnològics de processat per altes pressions (AP). L’estudi de la influència dels factors intrínsecs (del producte) i del processat en l’efecte bactericida de les AP, ha permès demostrar i quantificar l’efecte baroprotector que exerceix una activitat d’aigua (aw) baixa. En determinats productes, de baixa aw, les altes pressions no sempre serien suficients per assolir els estàndards de seguretat i requeririen mesures addicionals, com la combinació amb tècniques de bioconservació (com l’aplicació d’antimicrobians naturals com la nisina). D’altre banda, la influència de la quantitat de greix en la inactivació bacteriana per AP és menys clar, tot i que sembla dependre tant del tipus de microorganisme com de la intensitat de pressió. L’ús de nisina, sobretot aplicada directament a la superfície del producte, però també a través de pel·lícules (envasat actiu), millora la seguretat del pernil curat llescat gràcies a un efecte bactericida sobre L. monocytogenes

66

Els consumidors de zones urbanes perceben menys l’olor sexual de la carn de porc que els de les zones rurals En aquest estudi s’aborda la reacció i acceptabilitat per part de diferents tipus de consumidors respecte a l’olor de la carn obtinguda de porcs mascles sencers (i per tant, no castrats). Aquesta carn desenvolupa un defecte sensorial a causa de l’olor sexual (o boar taint, en anglès) de l’animal, presentant una aroma i un gust peculiars que són rebutjats per una bona part dels consumidors. Els principals compostos que contribueixen a l’olor sexual de la carn de porc són l’androstenona i l’escatol,


Indústries Alimentàries Arrel del fet que la percepció de l’androstenona ve determinada genèticament, és a dir, que només una part dels consumidors percep aquesta olor a la carn de porc i, entre aquests, només una fracció la rebutja, l’estudi, té l’originalitat de que va plantejar un anàlisi segons la procedència geogràfica dels consumidors. El treball arribà a la conclusió que un 75,5% dels consumidors de les àrees rurals perceben més l’androstenona que els procedents d’àrees urbanes (55,1%), i també són els que més rebutgen aquest tipus de carn (44,7% front el 35,9% dels de les zones urbanes). Aquest treball de recerca es va presentar en forma de pòster, amb títol “Sensibilitat a l’androstenona a Espanya: diferències entre consumidors que viuen en àrees urbanes i rurals”, per la investigadora Núria Panella, al 61è Congrés de la Federació Europea de Ciència Animal (EAAP), que va tenir lloc el passat agost a Heraklion, Creta (Grècia), i va guanyar el premi al millor pòster del Congrés.

Mètode revolucionari per a la higienització de ganivets en plantes industrials

encara que s’ha vist que altres compostos també poden jugar un paper en aquest sentit. La producció d’escatol es deu a una degradació bacteriana del triptòfan en els intestins del porc i està influenciada per les condicions de criança del porc, de manera que pot reduir-se amb una neteja controlada de les quadres. L’androsterona, en canvi, és una feromona masculina produïda pels testicles que s’acumula en el teixit adipós, i la seva presència depèn principalment de la maduresa sexual, així com de la genètica de l’animal. L’efecte d’ambdues substàncies és, freqüentment, percebut durant la cocció de la carn de mascles adults, per la qual cosa el debat sobre la castració dels porcs mascles està creant molt interès, tant per a buscar noves alternatives, com polèmica a tota Europa pels interessos econòmics de les diferents parts implicades en la producció de la carn porcina.

A l’IRTA-CENTA de Monells (Girona) s’ha desenvolupat un concepte innovador basat en el coneixement de la cinètica de la inactivació tèrmica de patògens amb l’objectiu de millorar la desinfecció dels ganivets emprats a la indústria càrnia. Gràcies a la col·laboració amb l’empresa MIMASA i analitzant els factors crítics en els processos de neteja industrial d’aquests utensilis, la in-

Dels resultats obtinguts es desprèn que, de les 489 persones de l’estudi, el 67% eren sensibles a l’olor de l’androstenona (dels què un 72% eren dones i un 62% homes), i que aquesta sensibilitat augmentava amb l’edat.

67


Tecnologia Alimentària vestigació ha permès desenvolupar el primer equip capaç de garantir una higienització molt més eficaç, reduint els temps de procés i minimitzant el consum energètic. Fins ara es desconeixia que una contribució important a la brutícia no visible resideix en la interfase full-mànec del ganivet, en una zona interior que és impossible d’arribar per als procediments actuals d’higienització. Com a primer pas per a la resolució del problema s’ha realitzat un mapatge de la temperatura, per entendre la seva distribució en les diferents zones del ganivet. En segon lloc, elaborant càlculs mitjançant imatges tomogràfiques de raigs X, s’ha localitzat el punt més fred en l’interior del mànec del ganivet. Els anàlisis microbiològics posteriors han evidenciat en aquest punt la presència de microorganismes en la brutícia acumulada, per el que el “cor” dels ganivets pot representar un focus de contaminació creuada que permeti el creixement i la propagació, tant de cèl·lules viables com d’espores. Arrel d’aquests resultats s’ha construït un prototip capaç de desinfectar totalment els ganivets per transferència

68

de calor mitjançant un efecte de dutxa a baixa pressió, proporcionant perfils d’inactivació dels microorganismes en funció de les temperatures de consigna i del temps. Aquest innovador equip pot aplicar els paràmetres d’higienització (microorganismes de referència i dades d’inactivació tèrmica) que millor compleixen amb les exigències de les legislacions específiques del sector o del país, amb els prerequisits i amb l’anàlisi de Perills i Punts de Control (APPCC) així com amb els sistemes de gestió de la seguretat alimentària (BRC, IFS, ISO 22000).

MIPFOOD: Polímers d’empremta molecular per a la indústria agroalimentària MIPFOOD és l’acrònim del projecte: “Desenvolupament de polímers d’empremta molecular (Molecularly Imprint Polymers) per a la seva aplicació en


Indústries Alimentàries el camp alimentari”. En aquest projecte participen quatre universitats, cinc empreses, dos centres tecnològics i un centre de recerca. El pressupost total és de 5,4 milions d’euros i està finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación. L’objectiu general del projecte és desenvolupar nous polímers d’empremta molecular (MIPs) ràpids, sensibles, robustos i econòmics, dissenyats per cobrir les necessitats actuals de la indústria agroalimentària per al control de qualitat i seguretat dels aliments. Per a això, es planteja el desenvolupament de diversos prototips basats en MIPs que cobreixin les necessitats de diferents aliments (carn, peix i lactis), pel que fa a: 1. Control de l’aliment, previ al seu envasat, mitjançant mètodes de separació ràpids i senzills que permetin assegurar la qualitat de l’aliment. 2. Etiquetes intel·ligents que, incorporades a l’envàs, permetin detectar de forma ràpida i econòmica la presència de contaminants que sorgeixin en l’envasat de l’aliment i siguin indicadors de la qualitat i frescor d’aquest.

3. Desenvolupament d’envasos actius basats en MIPs per l’alliberament controlat d’antioxidant o d’antimicrobians de manera sostinguda en el temps o com a resposta a un canvi brusc en una condició externa de l’envàs (temperatura) amb la finalitat d’ampliar el temps de conservació.

TRUEFOOD: Millorar i innovar els aliments tradicionals L’IRTA ha participat en el projecte Truefood ‘Traditional United Europe Food’ del VI Programa Marc de la Comissió Europea. Aquest projecte va començar l’any 2006 i ha tingut una durada de 4 anys. El seu objectiu general ha estat el de millorar la qualitat i seguretat i introduir innovacions en els sistemes de producció d’aliments tradicionals a Europa, mitjançant activitats d’investigació, demostració, difusió i formació. El projecte ha estat dividit en 8 plans de treball (WP, workpackages), per tal de poder assolir aquest objectiu. Al WP1, on l’IRTA va tenir una participació important, es va determinar la percepció, expectatives i actituds dels consumidors respecte a la qualitat i seguretat dels aliments tradicionals i les innovacions que es podrien introduir a la indústria. Als WP2 i WP3 es van estudiar innovacions per a millorar la seguretat microbiològica i química i es van construir models de predicció i avaluació de riscos en els aliments tradicionals. Al WP4, que va liderar l’IRTA, es van proposar i estudiar diferents innovacions per tal de millorar la qualitat nutritiva dels productes tradicionals d’acord amb les demandes dels consumidors. Concretament, es van estudiar innovacions per a reduir el contingut de sal en pernil curat i en salmó fumat, per millorar la composició del greix i el contingut d’antioxidants de formatges i per millorar la composició nutritiva de diferents productes vegetals (tomàquet, enciam i coliflor). Al WP5 es van estudiar diferents factors per a la millora del màrqueting i els mètodes d’organització de la cadena de subministrament dels aliments tradicionals. Al WP6 es van portar a terme 10 subprojectes per a l’avaluació a escala pilot, demostració i transferència a la indústria de les innovacions desenvolupades en els WPs anteriors. L’IRTA va ser responsable de dos d’aquests subprojectes: i) Validació de les estratègies per a la reducció o substitució de la sal en pernils curats; ii) Utilització de metodologies basades en rajos X per a la millora de la selecció de la matèria prima i per a l’optimització del processat del pernil curat a escala industrial. Al WP7 es van estudiar els impactes mediambientals, socials, humans i econòmics de les innovacions. El WP8 va incloure totes les activitats de difusió, formació i transferència de tecnologia.

69


Qualitat del Producte Els consumidors valoren negativament l’associació: aliment tradicional i innovació L’IRTA ha participat en una enquesta entre consumidors als quals se’ls ha premut l’opinió pel que fa a la relació entre aliments tradicionals i innovació i que s’ha realitzat simultàniament en 6 països europeus: Espanya, Bèlgica, Itàlia, França, Noruega i Polònia. Un total de 721 consumidors van participar associant els dos conceptes anteriors (aliment tradicional i innovació) amb diversos termes, en el que es coneix com a tècnica d’associació lliure de paraules. Els resultats obtinguts mostren que els consumidors associen de forma no positiva els conceptes d’aliment tradicional i innovació. Així s’associen al concepte d’aliment tradicional deu conceptes o paraules com són: hàbit, ocasions especials, herència (es transmet de generació en generació), elaborat de forma concreta, propietats sensorials, simplicitat, lligat a un origen, amb un efecte sobre la salut, influït pel màrqueting i que proporciona varietat de productes. Per la seva banda, els consumidors enquestats relacionen el concepte innovació a cinc conceptes o dimensions: novetat i canvi, processat i tecnologia, origen i etnicitat, i comoditat. Aquests resultats semblen assenyalar que les innovacions sobre els productes tradicionals podrien acabar malmetent la seva imatge arran de les percepcions que tenen els consumidors i existir una certa incompatibilitat entre el concepte de tradicional i el d’innovació en els consumidors.

ALCASDE: Alternatives a la castració en garrins i escornat en vaquí Amb el títol de “Study of the improved methods for animal friendly production, in particular on alternatives to pig castration and to the dehorning of cattle” (ALCASDE), finançat per la Direcció General de Consumidors i Salut (DG-SANCO), de la Unió Europea, aquest projecte ha pretès proveir a la DG-SANCO amb recomanacions basades en resultats de recerca sobre alternatives a la castració quirúrgica dels garrins i a l’escornat en vacum, que donessin suport a la política de la EU en aquests temes. El consorci ha estat constituït per 20 grups de recerca europeus i ha estat coordinat per l’IRTA i en la

70


Indústries Alimentàries persona de la Dra. Maria Àngels Oliver. Els resultats preliminars es van presentar en un Simposi Internacional a Bolònia (Itàlia), on també es va analitzar l’impacte que podia tenir la producció de mascles enters als diferents mercats europeus i es van discutir les possibles alternatives a la pràctica de l’escornat amb els diferents sectors implicats en la cadena de producció. Les principals conclusions de l’estudi respecte del tema de la castració han estat que la producció de mascles enters és una opció factible en alguns mercats, però tanmateix existeix el risc que aquesta carn no sigui acceptada pels consumidors, donat que actualment no es pot garantir que estigui lliure d’olor sexual (boar taint). Per tant, a curt termini seria arriscat recomanar la prohibició de la castració pels problemes econòmics i de qualitat de carn que podria comportar. La solució a llarg termini ha de venir donada per la combinació de diverses estratègies. Respecte de l’escornat, les recomanacions a curt termini serien una millora de les pràctiques, com l’ús d’anestèsia i la restricció de l’escornat a casos d’emergència. A llarg termini es contemplen la introducció del gen específic que determina la no presència de banyes en vacum (gen polled) i el manteniment dels animals amb banyes, tenint en compte tant el benestar animal com els interessos del granger i el consumidor.

71


Seguretat Alimentària Reunió de la Comissió Gestora del SIPCAP La Comissió Gestora del SIPCAP es troba integrada, per part del sector, per sis representants de l’àmbit de la producció i sis representants de l’àmbit dels escorxadors. Per part de l’Administració, hi són presents el President, que és el director general d’Agricultura i Ramaderia, el subdirector general de Ramaderia, el subdirector general de Qualitat Alimentària, el cap del Servei de Producció Ramadera, dos representants de l’IRTA i un secretari.

72

El Decret que regula el pesatge, classificació i marcatge de les canals porcines ha nascut amb un ànim clarament dialogant entre les parts, la de la producció i la dels escorxadors, i així ho reflexa el text que, al llarg de més d’un any, ha estat perfilat amb les aportacions de totes les parts, i per tant, esdevé la culminació d’un projecte llargament perseguit pel sector i pel Departament d’Agricultura després de les dificultats que varen sorgir en l’aplicació del Decret de l’any 2005.

Periodistes científics europeus visiten l’IRTA-CENTA

La base de dades del SIPCAP permetrà disposar d’elements objectius per fer el seguiment i el control de les dades facilitades pels escorxadors de Catalunya. Gràcies a aquestes dades, es podran elaborar estudis d’interès per al sector i orientar projectes d’investigació,

Arrel dels anomenats ‘Study Trips’ que l’EUSJA (European Union of Science Journalists Association) organitza al llarg de l’any a ciutats d’arreu d’Europa, una delegació de 16 periodistes científics provinents de 10 estats europeus varen visitar els centres de recerca vinculats a la

com podrien ser millores genètiques en benefici de la part productora i els escorxadors.


Indústries Alimentàries Universitat de Girona (UdG), i entre ells, l’IRTA-CENTA de Monells. La delegació va ser acollida pel director de l’IRTA de Monells, Dr. Joan Tibau, i durant la presentació i visita del centre, els periodistes van mostrar gran interès en els programes de recerca com l’ALCASDE, el Q-PORKCHAINS i el WELFARE QUALITY, en els que l’IRTA destaca pel seu paper de líder a nivell espanyol.

Convocatòria de la Beca IN2 La Fundació Jaume Casademont, la Universitat de Girona i l’IRTA, amb la col·laboració de Fundació Alícia, han establert la beca IN2 per atraure investigadors internacionals i aportar coneixement frontera en el sector agroalimentari. Amb l’objecte de realitzar un període sabàtic de 3 mesos en Institucions de R+D+I catalanes, escoles universitàries i empreses privades del sector, la tasca principal serà participar en la direcció de projectes de recerca i formar als investigadors i treballadors locals en àrees frontera del coneixement però amb una clara voluntat d’orientar-se cap a l’aplicació industrial. Es tracta d’una beca anual, d’una durada de 3 mesos, a la que poden presentar sol·licitud qualsevol persona individual a títol personal o ser suggerida per els grups de recerca participants.

L’IRTA a la Fira Alimentaria Del 22 al 26 de març es va celebrar a Barcelona la Fira Alimentaria on hi van acudir prop 140.000 persones d’arreu del món i en la que l’IRTA hi va participar de forma molt activa, tant a nivell d’exposició, amb tres punts dins la Fira, com en els diferents actes que es van dur a terme dins del programa de jornades i demostracions. Així, l’IRTA va comptar amb un estand dins del conjunt d’expositors de Prodeca a on s’ha mostrat la seva oferta

tecnològica a les empreses del sector i s’han atès a aquelles empreses interessades en treballar o conèixer les activitats de l’Institut. En l’apartat que la FITEC dedicava amb diversos centres tecnològics i d’investigació, l’IRTA també hi ha participat amb la seva oferta tecnològica i rebent diverses visites d’empreses dins del programa organitzat a tal efecte i anomenat Brockerage Event. Finalment, en l’apartat expositiu, i dins d’Innoval, es mostrava en un panell la filosofia de l’IRTA com a proveïdor de solucions tecnològiques, al mateix temps que es projectava un audiovisual amb activitats diverses relacionades amb línies d’investigació, programes i serveis que es realitzen en el camp agroalimentari. Per la seva banda, el CENTA-IRTA va participar amb dos punts dins de la fira. El primer d’ells al costat de l’IRTA en el stand de la FITEC, i un altre dins del estand d’Acc1Ó. Diferents investigadors de l’IRTA van participar en conferències i xerrades en diverses jornades organitzades al llarg dels 5 dies de fira i es va organitzar, també, un tast d’olis catalans.

73


Funcionalitat i Nutrició La genètica és la que més influeix en la qualitat en producció porcina ecològica El projecte que porta per títol “Definición de un modelo de calidad sensorial y nutricional diferenciada de productos cárnicos derivados de un sistema de producción porcina alternativa y sostenible basado en la producción ecológica en el Parque Natural del Montseny”, ha estat finançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació, i s’ha realitzat en col·laboració amb l’empresa Embotits Salgot S.A. L’objectiu ha estat el d’estudiar l’efecte, tant de dos tipus de dieta com de mascle finalitzador, sobre l’eficiència productiva, la qualitat de la canal i de la carn en un sistema de producció porcina ecològica. S’han avaluat 174 porcs en 8 tractaments en funció de la seva genètica, la dieta i el sexe dels animals. Els animals creuats es varen obtenir a partir d’un mascle finalitzador Duroc i d’un altre amb una component genètica amb un 50% de la raça Porc Negre Mallorquí; mentre que el tipus genètic de les mares fou el mateix en ambdós encreuaments estudiats (Duroc x Landrace). En quant a les dietes proposades, ambdues es varen crear a partir de matèries primeres de certificació ecològica. En una de les dietes es varen incloure nivells d’àcid oleic per sobre

74

de la dieta control, amb la finalitat d’avaluar l’acumulació d’aquest components de naturalesa lipídica en el greix produït per l’animal. En termes generales, la investigació va mostrar un millor creixement dels mascles castrats en comparació amb les femelles, mostrant valors d’espessor de greix dorsal més elevats. D’altra banda, els porcs nascuts a partir de l’encreuament amb Porc Negre Mallorquí varen presentar un millor creixement que els de l’encreuament Duroc, tot i que van mostrar un major dipòsit de greix dorsal, determinat in vivo. L’anàlisi de la qualitat de la canal i de la carn, va mostrar interaccions entre els efectes de genètica, dieta i sexe en moltes de les variables estudiades, indicant un comportament diferent en funció de l’efecte analitzat. Tot i que els tractament realitzats proporcionaren una qualitat de la carn similar, l’encreuament obtingut a partir del mascle Duroc va presentar valors superiors de greix intramuscular. Aquest resultat constitueix un dels criteris més decisius per obtenir una matèria primera de qualitat diferenciada i, per aquesta raó, fou valorat molt positivament per l’empresa. Finalment, l’anàlisi sensorial de la carn obtinguda a partir de mascles castrats va permetre determinar que el consumidor no percep diferències en relació a la tendresa ni a l’acceptabilitat general entre els dos tipus de dieta o dels dos tipus d’encreuament genètic.


Indústries Alimentàries

En conclusió, per a la producció de productes ecològics de qualitat, la genètica fou un dels efectes més determinants en els resultats obtinguts. Així, la producció de mascles castrats a partir d’un encreuament Duroc x Landrace per a la línia materna, i de mascle finalitzador Duroc, sembla ser l’opció més adient segons els resultats de qualitat de la canal i del nivell de greix intramuscular obtinguts.

Quart any del projecte nacional CENIT-FUTURAL Mereixedor del recolzament del programa de Consorcis Estratègics Nacionals d’Investigació Tecnològica (CENIT) a la seva tercera convocatòria l’any 2007, FUTURAL és l’acrònim del projecte “Contribución de las nuevas tecnologías en la obtención de futuros alimentos”, amb un pressupost de 21 milions d’euros i finançat en modalitat de subvenció pel Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI). Encabit a la iniciativa Ingenio 2010, FUTURAL ha estat dirigit a fomentar la cooperació entre organismes d’investigació (públics i privats) i empreses privades pel desenvolupament de projectes de R+D+i. El projecte ha tingut una durada de 4 anys.

estatals. L’IRTA ha estat designat com a responsable de la Coordinació del Projecte a més d’assumir la Direcció científica del mateix, sent responsable de la gestió general, de la coordinació entre els membres participants i de la gestió dels resultat que sorgeixin de les investigacions realitzades al llarg d’aquests quatre anys. L’objectiu general de Futural com a projecte en cooperació ha estat el d’augmentar la competitivitat de la indústria alimentària, especialment de les pimes, a través de la investigació com a base per al desenvolupament i la innovació, apropant-les a les noves tecnologies, noves tendències i als processos que seran les base de la indústria agroalimentària del futur. A més a més, al llarg del seus quatre anys de durada ( (2007-2010) el projecte Futural ha creat, ampliat i consolidat grups d’R+D i xarxes de contacte a les estructures empresarials del sector alimentari, incorporant també nous investigadors a les empreses i impulsant l’adopció d’una cultura empresarial basada en la innovació mitjançant la col·laboració amb els centres d’investigació. A la pàgina web de Cenit-FUTURAL (www.cenitfutural.org) pot trobar-se la informació del projecte.

FUTURAL compta amb la participació de 24 empreses del sector agroalimentari i 12 organismes d’investigació

75


Funcionalitat i Nutrició Celebrat un nou Curs Internacional en Tecnologia de Productes Carnis La novena edició del Curs Internacional en Tecnologia de Productes Carnis, organitzat per l’IRTA de Monells (Girona) amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA), va comptar amb la participació de 45 assistents procedents d’Espanya i de 16 països de Llatinoamèrica, i va destacar pel seu perfil més experimental que anys anteriors. Les pràctiques van constituir, de fet, un terç del total de les hores lectives, arribant a ocupar en algun mòdul més del 60% del temps, a més, van contribuir a la formació integral en l’àmbit de la cadena de la carn, des de l’elaboració

76

de productes carnis fins a l’avaluació dels factors de conservació i l’envasat final. Realitzades a la planta pilot de l’IRTA, aquestes van ser impartides per professionals procedents tant del món acadèmic com del sector tecnològic i empresarial amb una àmplia experiència en el sector carni. Els mòduls relatius a les tecnologies d’elaboració de productes carnis frescos, cuits i curats varen brindar als participants l’oportunitat d’aprendre a fabricar al voltant de 30 productes i combinar les tècniques tradicionals amb les noves tecnologies d’aplicació en la selecció de matèria prima i en el processament. De fet, la possibilitat de veure de prop l’elaboració d’una gran varietat de productes carnis va representar un dels aspectes més ben avaluats pels assistents al curs.


Indústries Alimentàries Una foto de l’estructura d’un film de zeïna és portada al Journal of Food Science La portada del número d’octubre de la prestigiosa revista Journal of Food Science ha escollit una fotografia que recull la imatge en microscòpia electrònica de l’estructura d’un film biodegradable a base

de zeïna (una prolamina obtinguda del blat de moro), obtinguda a l’IRTA de Monells. En el mateix número de la revista es recull un article científic que porta per títol «Physical Performance of Biodegradable Films Intended for Antimicrobial Food Packaging» de Begonya Marcos, Teresa Aymerich, Josep M. Monfort i Margarita Garriga; L’article estudia les propietats físiques de diferents films d’envasat actiu antimicrobià i l’efecte que la incorporació de l’antimicrobià provoca en les propietats físiques d’aquest film. El desenvolupament de materials antimicrobians biodegradables pot contribuir positivament a la millora de la seguretat alimentària, tot respectant el medi ambient.

Altres activitats i jornades Jornada Tècnica sobre valorització dels talls en carn de vaquí a Monells el 3 de maig Jornada Tècnica d’Estratègies per al disseny i gestió de la higiene a la indústria alimentària a Monells el 3 de juny Curs sobre microbiologia de la carn i dels productes carnis el mes de novembre a Monells

Jornada tècnica sobre noves tecnologies aplicades als envasos el 3 de novembre a Monells

Jornada sobre els reptes de la innovació tecnològica de la indústria alimentària

Jornada Tècnica sobre productes carnis reduïts en sal i/o greix, el 4 de novembre a

el 24 de febrer a Granollers

Monells

Sessió de demostració sobre pernil curat amb contingut reduït de sal a Monells el 25

Jornada sobre els al·lergens a la indústria agroalimentària el 15 de novembre a Monells

de febrer

Com impulsar un producte en el mercat amb garanties d’èxit comercial?, jornada a

Curs de Tecnologia d’elaboració de formatges a Bellestar l’abril i el maig

Monells el 23 de novembre

77


Medi Ambient i Canvi Global


80. Gestió Integral de Residus Orgànics 84. Ecosistemes Aquàtics 86. Horticultura Ambiental 92. Producció Ecològica i Bioenergia 94. Ús Eficient de l’Aigua


Gestió Integral de Residus Orgànics

Nou format d’assessorament basat en la simulació de bioprocessos

Noves claus per reduir els contaminants estrogènics dels ambients aquàtics

El GIRO disposa d’un nou Servei d’assessorament mitjançant una planta virtual per a la optimització de processos biològics dirigit a enginyeries, gestors de residus o operadors de plantes de tractament de residus orgànics.

El centres TNO/Deltares Research Institute i la Wageningen University (Holanda), conjuntament amb el Dr. Marc Viñas, investigador del GIRO Centre Tecnològic, han desenvolupat estudis de biodegradabilitat del nonilfenol, un contaminant estrogènic que es troba acumulat en determinats sediments d’alguns dels nostres rius. Aquest compost tòxic, un cop dissolt a la fase aquosa, pot ser perjudicial per a la salut dels peixos i fins i tot de l’ésser humà.

L’assessorament amb la planta virtual permet optimitzar el funcionament de sistemes de tractament de residus orgànics basats en processos biològics, ja que gràcies a la simulació matemàtica és possible un estalvi en experimentació i temps d’operació de plantes pilot. Així doncs, les empreses obtenen un estalvi de diners i temps, facilitant la presa de decisions.

80

Durant el procés de depuració de les aigües residuals que es duu a terme a les plantes de tractament (EDARS), es produeixen una sèrie de reaccions que donen lloc a l’aparició de compostos tòxics com el nonilfenol. A dia d’avui aquests compostos no arriben a ser eliminats


Medi Ambient i Canvi Global i això fa que acabin abocant-se al rius. A Catalunya, diferents estudis han determinat que rius com el del Llobregat o la riera de Rubí tenen altes concentracions de nonilfenol i que aquest s’acumula a l’ecosistema. Els contaminants estrogènics interfereixen amb el sistema endocrí dels éssers vius, inclòs l’ésser humà. Un dels efectes visibles dels estrògens s’ha observat a la fauna marina (feminització de peixos i d’invertebrats). Així doncs, la investigació per trobar estratègies d’eliminació d’aquests agents tòxics i dels seus metabòlits secundaris, com pot ser la bioremediació, és fonamental. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Applied Microbiology and Biotechnology han demostrat que el nonilfenol es pot degradar en presència d’oxigen gràcies a l’acció de microorganismes nitrificants que habiten de forma natural en aquests ambients aquàtics (Nitrosomonas sp.).. D’altra banda, la investigació ha ob-

servat que durant degradació, es formen uns compostos secundaris anomenats nitrononilfenols, amb una menor toxicitat, i que també s’acaben degradant. Els resultats podrien ser adaptats per a futures accions de bioremediació en emplaçaments contaminats per nonilfenol. La bioremediació és una tecnologia ambiental que es basa en aprofitar les capacitats metabòliques dels microorganismes per degradar o transformar els contaminants químics presents en diferents ambients en productes més innocus.

Premi a les tecnologies ambientals del GIRO L’activitat científica del GIRO, en l’àrea de les tecnologies ambientals i la innovació en bioprocessos, ha tingut un paper molt important en l’última edició del Congrés en Microbiologia Industrial i Biotecnologia Microbiana, celebrat a Alcalá de Henares els dies 17 al 19 de Novembre. Així, el pòster presentat per la investigadora Míriam Guivernau sobre bioremediació de sòls contaminats amb hidrocarburs, mitjançant l’ús de fongs propis del sòl i compost, ha guanyat el primer premi en la secció de Biotecnologia Agrícola i Ambiental.


Gestió Integral de Residus Orgànics INNOVAC treballarà per posar en valor els residus orgànics del porcí El projecte que realitzarà Innovac, pretén aportar solucions integrals a la gestió i tractament dels residus orgànics produïts en els subsectors immersos a l’explotació del sector carni porcí que permetin solucionar d’una manera global els problemes ocasionats per aquests residus, així com valoritzar-los energèticament i econòmicament, minimitzant els costos de la seva gestió mediambiental. INNOVAC ha impulsat aquest projecte amb la col·laboració de la Fundació Universitària Balmes-Universitat de Vic (SART Mediambient) i del GIRO. Amb aquest objectiu, el Departament d’Agricultura ha concedit un ajut de 23.018 euros, cofinançats pels fons FEADER, a INNOVAC, l’associació catalana d’innovació del sector carni porcí català amb seu a Olot.

Nova activitat dedicada al medi ambient laboral Aquesta nova línia d’activitat se centra en la determinació dels diferents agents químics que poden ocasionar malalties, deteriorar la salut i el benestar, o crear algun malestar significatiu entre els treballadors d’una empresa o institució. Amb aquesta iniciativa el GIRO pretén oferir un ampli ventall de serveis analítics de gran valor afegit i ser un suport per a les empreses o departaments dedicats a l’àmbit de treball de la prevenció dels riscs laborals.

Produir biogàs amb residus de la indústria alimentària Amb el procés de digestió anaeròbia, els subproductes d’escorxador poden transformar-se en biogàs, una font d’energia renovable, o poden utilitzar-se com a complement a d’altres plantes de biogàs mitjançant una barreja adequada (codigestió anaeròbia). Els subproductes animals són interessants per a la producció de biogàs donat el seu elevat potencial energètic. En aquests moments, a més, la legislació prima la producció d’energia renovable (RD 661/2007 de producció d’energia elèctrica en règim especial) i permet el tractament per digestió anaeròbia d’aquests

82

productes (Reglament CE 92/2005 i CE 1069/2009 del Parlament Europeu). Tot i l’interessant potencial energètic d’aquests subproductes, hi ha un gran desconeixement, tant d’aquest potencial com de les limitacions per fer-ho possible. Aquestes limitacions estan relacionades amb la dinàmica de greixos i proteïnes en medi anaerobi, que donen lloc a compostos inhibidors del procés, com són els àcids grassos de cadena llarga i l’amoníac. Els estudis en aquest àmbit han de permetre superar les limitacions i possibilitar la digestió anaeròbia com una alternativa real. També és bàsic conèixer en profunditat els efectes sobre el potencial de producció de biogàs dels pretractaments d’esterilització o pasteurització, obligatoris segons la legislació vigent. El GIRO ofereix serveis relacionats amb la digestió anaeròbia dels residus orgànics que genera aquesta indústria en els seus diferents vessants (residus de la indústria vitivinícola, residus d’origen carni, residus d’indústria lletera, residus de peix, residus de la producció d’oli, etc). El GIRO disposa d’un equip d’investigació format per experts reconeguts en aquesta tecnologia


Medi Ambient i Canvi Global i àmplia experiència en l’assessorament a empreses sobre qüestions relacionades amb la gestió d’aquest tipus de residus.

• Seguiment analític de plantes en funcionament.

Relacionat amb aquest àmbit GIRO ofereix els següents serveis a enginyeries, indústria i administració:

• Selecció de pretractaments permesos per la legislació actual (tractament tèrmic 133 º C, pasteurització o pretractament a alta pressió i temperatura segons la categoria del material).

• Optimització del procés de digestió anaeròbia. • Avaluació d’alternatives de tractament per a un residu específic.

• Disseny de mescles de residus per a la codigestió.

• Estratègies de recuperació de digestors. Superació de períodes d’operació inestable (sobrecàrregues, toxicitat, etc.).

• Estudi de viabilitat tècnica per a la producció de biogàs. • Avaluació de projectes de plantes industrials de biogàs en fase de disseny. • Assessorament durant el la posada en funcionament d’instal·lacions.

Altres activitats i jornades

• Seguiment i diagnòstic de plantes de biogàs en funcionament.

Congrés Espanyol de Gestió Integral de Dejeccions Ramaderes, del 8 al 10 de juny a Barcelona

Jornada sobre el present i el futur del biogàs al sector ramader español, el 8 de juny a Barcelona Curs de producció de biogàs i gestió de dejeccions ramaderes, el novembre a Lleida

Estat actual de la gestió de sòls i aqüífers contaminats a Catalunya, el 16 de desembre a Barcelona

83


Ecosistemes Aquàtics El cost de recollida de les microalgues per a biodièsel pot ser més rellevant que la pròpia producció de lípids El setembre de 2010 va finalitzar el projecte que ha portat com a títol “Avaluació del cultiu de diatomees (microalgues) per a la producció de combustibles líquids i sòlids” i que ha estat finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN). Aquest projecte va constar de dues fases diferenciades i complementàries. A la primera, duta a terme per investigadors de l’IRTA al centre Sant Carles de la Ràpita, es va estudiar a escala de laboratori l’efecte que diferents concentracions de CO2 tenen en la taxa de creixement i en el contingut de lípids de tres espècies de microalgues marines (dues diatomees: Phaeodactylum tricornutum i Cylindrotheca closterium i una estigmatofícea: Nannochloropsis gaditana). La segona, realitzada també a les instal·lacions de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, i duta a terme per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, es van estudiar les diferents tècniques (floculació, filtració dinàmica tangencial) amb la finalitat de disminuir l’elevat consum energètic que implica la recollida de les microalgues. Com a resultats interessants a destacar en el projecte és pel que fa a la productivitat de lípids de la diatomea P. Trincornutum, que va superar a les altres dues microalgues estudiades. No obstant, tot i que té una menor producció de lípids, les característiques de creixement de C. closterium (formant flocs) podrien facilitar la seva recollida (i per tant, disminuir-ne els costos), fet que compensaria la menor productivitat d’aquesta espècie enfront de P. tricornutum. Aquest és un aspecte a ressaltar, i que posa en evidència que el procés de la selecció d’espècies de microalgues candidates és un pas clau en el procés de producció de biodièsel, i que potser l’espècie millor candidata no és la que presenti una major productivitat de lípids, si no la que presentant uns nivells acceptables de producció de lípids, les seves característiques en facilitin la seva recollida al tenir aquesta un cost més baix.

84

Models i tècniques per a la prevenció i control del musclo zebrat Aquest projecte es va iniciar el 2007 i, durant dos anys i mig, s’ha estudiat la distribució, l’hàbitat, la dinàmica de poblacions, la fisiologia i l’ecologia tròfica del musclo zebrat i la seva influència sobre la dinàmica ecològica, a més de l’efecte socioeconòmic del seu impacte. En el moment actual, la invasió a Catalunya per part del musclo zebrat es concentra en les masses d’aigua del riu Ebre. El musclo zebrat és localment abundant (en localitats amb estructures colonitzables com ara preses d’aigua, embarcadors, etc), però les seves densitats són molt més baixes quan es comparen amb altres masses d’aigua (per exemple les dels grans llacs dels Estats Units i Canadà). Els impactes més greus causats per aquesta espècie són, a nivell socioeconòmic (rebliment de sistemes de refrigeració de centrals nuclears, preses d’aigua de boca i de reg). En aquests casos, els mètodes manuals com a mesura de control són bastant eficaços (aigua a pressió, augment de la temperatura de l’aigua, clor, etc.). A nivell ecològic els impactes són relativament petits. El musclo zebrat no és el responsable dels canvis ecològics observats en el tram final de l’Ebre a partir de mitjans dels anys 90, amb un augment de la transparència de


Medi Ambient i Canvi Global l’aigua que va conduir a un increment desmesurat de plantes aquàtiques que, al seu torn, va provocar una explosió demogràfica de mosca negra, amb tots els impactes socials que això ha comportat. Si la càrrega de nutrients de l’aigua no augmenta, és molt poc probable que les poblacions de musclo zebrat superin densitats màximes a les ja observades. L’avaluació dels impactes d’aquesta invasió biològica en zones afectades ha permès fer una aproximació dels costos generats. Així doncs, es conclou que els impactes econòmics superaven els 1,5 milions d’euros. L’evolució dels costos de la invasió ha estat creixent durant tot el període, si bé s’ha produït una modificació en els actors sobre els quals repercuteixen els costos. En l’actualitat, el gruix dels costos correspon a mesures de control de la invasió, suportades per administracions a nivell estatal i regional. Es confirma que a l’Ebre, els majors impactes directes en termes econòmics absoluts es donen en el sector energètic. La magnitud dels impactes en el sector agrícola és considerablement menor. Però, donats els estrets marges de rendibilitat del sector, un terç de les societats de reg consideren importants els impactes soferts. El 30% dels centres de població amb captació a l’Ebre per a aigua de boca afirmen haver tingut costos de control d’importància mínima a moderada. El sector de la navegació i pesca recreatives és el grup que ha patit els majors impactes indirectes deguts a les mesures de gestió preses com a resposta a la invasió. Aquests impactes indirectes són conseqüència de requeriments administratius i diverses restriccions a la mobilitat de les embarcacions. S’ha construït un model de dinàmica de poblacions de musclo zebrat als embassaments del baix Ebre. El model calibrat, després d’una anàlisi de sensibilitat i validat amb dades reals d’abundàncies de musclo zebrat, s’ha comportat de forma estable i ha donat molt bones aproximacions als resultats observats prèviament. El model constitueix, per tant, una eina robusta amb un alt grau de fiabilitat que pot ser utilitzada pels organismes responsables de la gestió d’aquesta espècie invasora. Un dels aspectes més interessants d’aquesta eina és la seva capacitat per fer previsions de l’evolució de les poblacions a llarg termini en diferents escenaris d’esquemes de gestió de les masses d’aigua. Eradicar aquesta espècie és, a dia d’avui, impossible. Es pot, però, controlar les poblacions amb una gestió adequada dels embassaments, especialment a nivell de la càrrega orgànica que determina una major o menor concentració de fitoplàncton. En cas d’aplicar mesures directes d’eliminació d’adults i/o larves, aquestes són més efectives abans de l’època de reproducció i en punts propers a la presa,

que és on es concentra el major percentatge de la població. Sobre aquest tema es va celebrar una Jornada divulgativa i de debat sobre la Prevenció i control del musclo zebrat, el 16 de desembre a Tortosa.

Projecte LIFE+ Delta-Lagoon per a la gestió de dues llacunes al Delta de l’Ebre La Comissió Europea va concedir una subvenció per a la realització del projecte LIFE+ DELTA-LAGOON Restauració i gestió de l’hàbitat de dues llacunes costeres al Delta de l’Ebre: l’Alfacada i la Tancada. El projecte està coordinar pel Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, i hi participen com a socis beneficiaris l’Obra Social de Catalunya Caixa, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y el Mar del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. El projecte tindrà una durada de quatre anys i es preveu la seva conclusió a finals del 2014. El projecte Life es desenvoluparà en terrenys propietat de l’Obra Social de Catalunya Caixa i en terrenys públics (Parc Natural) de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada. L’objectiu principal del projecte és la millora de l’estat ecològic d’ambdues llacunes mitjançant accions de restauració de l’hàbitat i mesures de gestió, tals com la millora del funcionament hidrològic de l’Alfacada, l’eliminació d’infraestructures que interfereixen amb la connectivitat biològica (línies elèctriques), i la creació de nous hàbitats llacunars en arrossars existents i en instal·lacions d’aqüicultura abandonades. El projecte també preveu diverses mesures de divulgació dels valors naturals de les zones d’actuació, així com un programa educatiu amb les escoles.


Horticultura Ambiental Optimitzar la fertilització nitrogenada en els conreus hortícoles

Els resultats obtinguts en la campanya 2010 demostren que, seguint amb la línia d’altres campanyes, és possible reduir la fertilització nitrogenada aportant menors dosis de nitrogen als conreus de ceba tendra, bleda i tomàquet de penjar, sense perdre en producció ni en qualitat de les collites. Malgrat tot, la manca d’informació en el cas de les varietats tradicionals considerades (com tomàquet de penjar) confirma la necessitat de continuar amb aquests assaigs per tal de verificar els resultats obtinguts.

Consolider MONTES: conèixer la interacció entre boscos i canvi global

La contaminació per nitrats dels aqüífers és un dels greus problemes ambientals actuals, i l’aplicació en excés de fertilitzants nitrogenats en l’agricultura és una de les causes que en contribueix. Des de l’any 2007, l’IRTA està desenvolupant, en col·laboració amb la Secció d’Avaluació de Recursos Agraris del DAAM, assajos demostratius en matèria d’optimització de la fertilització nitrogenada en conreus hortícoles, considerant les rotacions més habituals de la comarca del Maresme.

86

MONTES és una iniciativa que es coordina des del CREAF i que compta amb la participació d’un centenar d’investigadors d’unes onze institucions, entre elles l’IRTA. El Subprograma d’Ecofisiologia de l’IRTA participa en el projecte Consolider MONTES que pretén millorar el coneixement bàsic de la interacció entre els boscos i el canvi global, i determinar com la seva gestió pot ser integrada de forma efectiva dins les estratègies per ajustar i mitigar els efectes del canvi global. Per això s’examinaran els serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos (boscos pròpiament dits o matolls i prats), i el seu grau d’interdependència respecte a varis components del canvi global, identificant-ne les oportunitats de gestió per a modificar aquests comportaments. Aquest objectiu general s’organitza al voltant de tres eixos principals que analitzen les interaccions entre els


Medi Ambient i Canvi Global serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos, les amenaces representades pel canvi global i l’oportunitat de modular aquestes interaccions mitjançant la seva gestió: • Influencia del canvi global en l’estructura i funcionament dels boscos • Formes en les que els boscos poden modular les conseqüències del canvi global. • Modificació mitjançant la gestió dels efectes del canvi climàtic en els boscos i d’aquests sobre el canvi global en sí mateix. El programa d’estudi inclou tres escales independents (puntual, local i regional). Aquesta aproximació reconeix el fet de patrons observats a gran escala (per exemple la distribució d’incendis en un territori). L’escala puntual està representada per vuit àrees d’estudi principals i s’inclouen tres tipus d’ecosistemes diferents: muntanyes no mediterrànies, muntanyes mediterrànies i planures mediterrànies. Les 8 àrees contenen llocs que han estat estudiats intensivament, alguns dels quals (Doñana, Montseny, Prades) han estat monitoritzats durant dècades, per el que representen un punt de partida ideal per a aquest estudi i un valor afegit a les dades que es recullin. Per a més informació sobre el programa Consolider MONTES: www.creaf.uab.es/montes/

Selecció de frondoses per a fusta Els freixes originaris de la Península Ibèrica són el Fraxinus excelsior, distribuït en la franja pirinenca i cantàbrica, i el Fraxinus angustifolia que ho fa en àrees mediterrànies. Aquestes frondoses estan naturalment disperses en funció dels recursos hídrics que tenen al seu abast i produeixen fusta amb un alt valor de mercat. La variabilitat adaptativa atribuïble a les poblacions d’aquestes espècies a Catalunya ha estat el punt de partida per a incloure-les en un projecte MICINN presentat per la UdL: “Selección, adaptación y evaluación tecnológico-silvícola de frondosas productoras de madera de calidad”. A través del projecte es realitzaran treballs de prospecció, selecció i caracterització d’ambdues espècies. En aquest projecte, el subprograma de Producció Agroforestal de l’IRTA hi col·labora directament, localitzant, identificant i caracteritzant diferents materials de freixe i

planificant els bancs clonals i els tests de procedències i progènies. Les activitats s’iniciaren al 2010 i actualment ja s’han localitzat el 75% del material de F. excelsior i el 25% de F. angustifolia, tant d’arbres ‘mare’ com d’arbres ‘plus’, que s’introdueixen per llavor o per empelt, respectivament. En relació a aquests treballs de caracterització dels freixes s’està realitzant un projecte final de carrera d’Enginyeria de Boscos.

Selecció, millora agronòmica i química de poblacions silvestres dels gèneres Lavandula, Rosmarinus, Salvia i Thymus El present projecte pretén: 1. Estudiar la resposta agronòmica de les espècies: espígol (Lavandula latifolia (L. Fil.) Medicus), romaní (Rosmarinus officinalis L.) i sàlvia (Salvia lavandulifolia Vahl) sotmeses a diferents factors de maneig durant el 4t i 5è any del seu cicle productiu per poder obtenir una sèrie de dades; com a mínim de la meitat o dues terceres parts del seu cicle productiu complet.

87


Horticultura Ambiental 2. Completar la prospecció i recol·lecció de material vegetal de poblacions silvestres d’espígol, romaní i sàlvia en diferents regions del territori nacional. 3. Iniciar els treballs de selecció i millora de les poblacions silvestres d’espígol, romaní, sàlvia i marduix (Thymus mastichina L.) en base a les seves característiques morfològiques i químiques analitzades en la seva major part en el projecte anterior. 4. Elaborar mapes de distribució silvestre dels quimiotipus de les espècies silvestres estudiades segons la seva riquesa en principis actius utilitzant com a eina l’anàlisi a través de sistemes d’informació geogràfica. 5. Promoure i divulgar el cultiu de Plantes AromàticoMedicinals (PAM) com a alternativa real en zones rurals, mitjançant activitats i materials de divulgació.

CLIMSAVE: Metodologia integrada per avaluar els efectes del canvi climàtic CLIMSAVE és un projecte europeu que està desenvolupant una eina fàcil d’usar, interactiva i basada en la web, que permetrà avaluar els impactes del canvi climàtic i la vulnerabilitat en una sèrie de sectors, incloent l’agricul-

88

tura, els boscos, la biodiversitat, les costes, els recursos hídrics i el desenvolupament urbà. La vinculació dels models per als diferents sectors permetrà veure com les seves interaccions poden afectar canvis en el paisatge europeu. L’eina també permetrà explorar les estratègies d’adaptació per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic, descobrir quines són les accions que poden ajudar, on, quan i sota quines circumstàncies. Es posarà en relleu la relació cost-eficàcia, els conflictes i els beneficis intersectorials de les diferents opcions d’adaptació, per informar millor als gestors, col·laborar en la presa de decisions i al desenvolupament d’una política ferma. En el marc d’aquest projecte el CREAF està desenvolupant una versió simplificada del model GOTILWA+. Aquesta nova aplicació, anomenada MetaGOTILWA+, s’integrarà a la plataforma interactiva per proveir informació relacionada amb serveis del sector forestal. Per a més informació, consultar el web www.climsave.eu

ACCUA. Adaptacions al canvi climàtic en l’ús de l’aigua El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) avalúa la vulnerabilitat territorial del litoral mediterrani a Catalunya davant els principals efectes del canvi climàtic relacionats amb la


Medi Ambient i Canvi Global

disponibilitat d’aigua. Alhora, vol establir les opcions d’adaptació per donar-hi resposta. ACCUA és un projecte de tres anys de durada, finançat per l’Obra Social de Caixa Catalunya i coordinat pel CREAF. Compta amb la participació de quatre grups de recerca d’àmbits científics diversos: el CREAF, l’IRTA, l’UPC i l’ETC-LUSI. L’estudi es focalitza a les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana. El seus objectius específics són: • Analitzar l’evolució de la disponibilitat d’aigua dolça, en diferents escenaris climàtics, a partir de les cobertes del sòl i dels seus canvis per a mitjans del segle XXI. • Analitzar la v ulnerabilitat dels principals conreus i les possibles alternatives. • Estudiar les conseqüències del desenvolupament urbanístic sobre la disponibilitat d’aigua dolça i els seus canvis. • Avaluar la vulnerabilitat del territori, la població i les infraestructures als canvis en el règim hidrològic.

• Establir les principals zones vulnerables a l’augment del nivell del mar i analitzar els efectes possibles en diversos escenaris sobre poblacions, infraestructures i línia de costa. Les tasques més importants realitzades el 2010 han estat: • L’elaboració del document de definició dels escenaris climàtics futurs (sXXI) i de les perspectives socioeconòmiques per a les conques d’estudi (horitzó 2030). • El proveïment per a les nostres conques d’estudi de sèries climàtiques futures (2001-2100) per al model ECHAM5 i els escenaris A2 i B1 (IPCC). • L’aplicació del programa SWAT a les conques d’estudi, tant per a un escenari climàtic de referència (1984-2008) com per als diferents escenaris de canvi climàtic. • La modelització dels canvis d’usos del sòl de les conques d’estudi per a l’horitzó 2030.

89


Horticultura Ambiental Horts domèstics a Torre Marimon El director general de l’IRTA, Josep M. Monfort i Bolívar, i l’alcalde de Caldes de Montbui, Sr. Jordi Solé i Ferrando, han signat un acord de col·laboració per desenvolupar el projecte d’horts domèstics a Torre Marimon, amb la finalitat de poder oferir a la població de Caldes de Montbui unes parcel·les on poder realitzar tasques de conreu agrícola d’autoconsum, amb uns clars beneficis per a la salut, i per a la conservació i preservació d’un entorn rural en el municipi. Per part de l’IRTA s’ha posat a disposició de l’Ajuntament de Caldes de Montbui una superfície d’una hectàrea, en la que estan previstos crear 60 parcel·les de 150 m2 cadascuna, a més d’espais destinats al ús comunitari. L’Ajuntament de Caldes de Montbui és qui duu a terme la gestió dels esmentats horts, amb voluntat de donar servei als col·lectius més desfavorits, de gent gran i altres, per tal que puguin ocupar-se en una activitat en el temps lliure que els mantingui actius i alhora els aporti un benefici personal, familiar i social com el de poder cultivar uns horts domèstics per a l’autoconsum, que fomenti la millora personal i familiar, sense cap ànim lucratiu i amb finalitat social, cultural i educativa.

2n Premi en el Concurs d’Idees Ambientals y sostenibles La investigadora de l’IRTA de Cabrils, Lola Narváez, juntament amb un grup de dos arquitectes (Ramón Preciado i Rafael Aliende) i una enginyera agrònoma (Laia Solé), van presentar un projecte al que van posar per títol VERDCELONA amb el que han aconseguit el 2n Premi del Concurs d’Idees Ambientals i Sostenibles en la 13a edició d’aquests guardons. Aquest projecte reflecteix la possibilitat d’integrar aiguamolls artificials en un carrer tipus del Example de Barcelona, eliminar un carril de transport privat i substituir-lo per un carril bici juntament amb els aiguamolls artificials i arbres diversos. El paviment seria de formigó permeable, amb l’objectiu de reconduir l’aigua de pluja o de neteja cap als aiguamolls per ser depurada i després ser reutilitzada.

90


Medi Ambient i Canvi Global

Altres activitats i jornades

Jornada Tècnica sobre Horticultura ecològica: conservació de llavors hortícoles. Varietats locals, tradicionals i silvestres, el 21 de març a Salt

Jornada Tècnica sobre frondoses per a producció de fusta de qualitat l’1 de juny a Constantí

Jornada tècnica sobre espècies entapissants en jardineria. Criteris de sostenibilitat, el 22 de juny a Cabrils


Producció Ecològica i Bioenergia Millora dels sistemes de producció de poma en agricultura ecològica El present projecte té com a objectius els següents: 1. Millorar el cultiu i la qualitat de la producció sobre la base d’un millor coneixement del material vegetal i de la interacció entre factors productius. Aquest objectiu contempla avaluar l’efecte de diferents aspectes del cultiu com són l’adaptació de varietats de pomera resistents, la interacció entre la varietat i el portaempelt, l’ocupació d’embuatats i altres estratègies per al control d’arvenses i la utilització d’alternatives per a la regulació de la producció. 2. Aprofitar i augmentar la biodiversitat en les plantacions de pomera per a millorar el control biològic de plagues. Aquest aspecte se centra a determinar les espècies vegetals que puguin actuar com reservori d’enemics naturals i propiciar la seva ocupació per a incrementar el control biològic de pugons. També pretén avaluar l’eficàcia de l’alliberament de fauna auxiliar per al control biològic de pugons. 3. Posar a punt tècniques eficaces per a resoldre problemes fitosanitaris que resulten limitants per al cultiu ecològic de la pomera, com són el motejat, diversos fongs epicuticulars que taquen la poma (complex sooty blotch & flyspeck) i la carpocapsa, sempre amb un enfocament agroecològic.

IX Congreso de la SEAE La Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE), celebra els seus congressos cientifico-tècnics cada dos anys, des de 1994, amb l’objectiu de poder establir un marc en el qual intercanviar resultats i avenços en investigació en agricultura, ramaderia i alimentació ecològica, així com contribuir al desenvolupament del sector, conformant un espai de diàleg i debat, generador d’idees i projectes futurs. Des de fa 8 anys aquest intercanvi no es circumscriu només a Espanya, sinó que s’ha estès a l’àmbit Llatinoamericà.

92

El IX Congrés de la SEAE, que es va celebrar a Lleida del 6 al 9 d’octubre de 2010 i en el qual l’IRTA participà com a organitzador, ha permés ressaltar la contribució de l’agricultura ecològica a la qualitat i a la seguretat alimentària mediterrània. Sobre aquesta, encara disposem de pocs estudis, de manera que aquest Congrés pretén actuar com a estímul per a la producció de treballs sobre l’agricultura ecològica. Entre els objectius del congrés destaquen: • Intercanviar coneixements, resultats d’estudis entre investigadors, tècnics i operadors • Exposar, presentar i debatre les conseqüències de les últimes troballes de la investigació en producció agrària ecològica • Debatre sobre els mètodes de transferència i aplicació de les innovacions tecnològiques als operadors ecològics, parts interessades i altres representants d’entitats que donen suport a l’agricultura ecològica. • Plantejar polítiques a favor de la producció agrària ecològica, en matèria de qualitat i seguretat alimentària basades en la ciència. Per a més informació: www.agroecologia.net


Medi Ambient i Canvi Global

Altres activitats i jornades

Jornada Tècnica sobre recol·lecció mecanitzada del pollancre d’alta densitat per a fins energètics, el 8 d’abril a La Tallada d’Empordà

I Jornada d’Agroecologia i agricultura ecològica els 13 i 14 de maig a Castelldefels

93


Ús Eficient de l’Aigua Disponibilitat de carbohidrats en la maduració i qualitat del préssec en condicions d’estrès hídric Aquest projecte, iniciat el 2010 pretén estudiar la disponibilitat en la maduració i qualitat del préssec en condicions d’estrès hídric i per això tractarà de: • Verificar si el subministrament/demanda de carbohidrats en el moment previ a la collita es pot relacionar amb la maduració i qualitat del préssec.

• Proposar una estratègia de reg-maneig de càrregues que maximitzi els paràmetres productius i de qualitat del fruit davant una situació de disponibilitat hídrica limitada. • Modelitzar el subministrament/demanda de carbohidrats en resposta a l’estrès hídric mitjançant l’ús del programa L-PEACH. • Avaluar l’efecte de l’estrès hídric i la càrrega de l’arbre en la qualitat del fruit, independentment del seu estat de maduració, mitjançant evolucions estaciona’ls de paràmetres físico-químics. • Establir relacions entre paràmetres de qualitat físico-químics i atributs sensorials sota diferents condicions d’estrès hídric i manejos de càrrega. • Determinar si l’efecte de l’estrès hídric en la maduració i qualitat del fruit es manifesta d’igual manera en varietats de préssec amb característiques diferents (varietats tardanes front varietats de mitja estació).

Intercepció de radiació en la programació de reg de precisió en fruiters Els objectius d’aquest projecte són els de contribuir a un ús més eficient de l’aigua de reg en fruiters, a força d’assolir eines que permetin practicar reg de precisió sense que això suposi un gran esforç de dedicació per part dels regants. Prenent com a cas d’estudi la pomera, els objectius concrets són: 1. Obtenir un mètode per a predir amb precisió les necessitats de reg en pomera sota diferents condicions de dimensió i estructura del dosser vegetal. 2. Determinar els mètodes apropiats, en el context de reg localitzat, per acabar d’ajustar el reg a partir de la tendència en la humitat del sòl indicada pels sensors. 3. Definir un algoritme de control del reg que permeti programar reg de precisió de manera automatitzada.


Medi Ambient i Canvi Global

Reg Deficitari Controlat Es proposa aprofundir en la comprensió dels mecanismes que determinen la contracció del tronc, bé estudiant l’anatomia de la fusta, bé aplicant models de creixement que prediguin la variació de diàmetre. La hipòtesi de partida és que el reg deficitari es pot supervisar i controlar utilitzant la dendometria com a indicador de l’estat hídric dels arbres, que es pot complementar i refinar amb altres fonts d’informació com són la tensió d’aigua en el sòl, quantitat d’aigua aplicada en dies anteriors, nivell de dèficit que es vol assolir, estat fenològic, característiques de la fusta, etc.

Altres activitats i jornades

Aqua-Tech Lleida will take place on 28, 29 and 30 October.

Jornades Tècniques sobre bones pràctiques per al maneig racional i la conservació dels recursos naturals en reg, el 22 d’abril a San Fernando de Henares

Jornada Tècnica de maneig i manteniment d’instal·lacions de reg, el 6 de maig a Els Torms


Economia AgroalimentĂ ria


98. Economia


Economia Impacte de la producció de biocombustibles en el preu dels aliments A part de la naturalesa finita o renovable, la diferència substancial entre un combustible fòssil i un biocombustible és el paper que cadascun d’ells juga en l’equilibri del nostre planeta. Si per una banda utilitzar els derivats del petroli és sinònim de sobreproducció de carboni en l’atmosfera, de l’altra, la biomassa utilitzable com a font d’energia és capaç de capturar i convertir-lo en oxigen, contribuint a la salvaguarda del medi ambient. Entre altres coses, aquest caràcter “verd” dels biocombustibles ha fet que la seva producció mundial creixés a un ritme exponencial durant els últims anys. Aquest augment és degut principalment als preus del cru que han assolit màxims històrics, a la prohibició de l’ús del èter metil tert-butil (MTBE) com additiu de la benzina als Estats Units i a la creixent rellevància de les polítiques relacionades amb la seguretat energètica i el canvi climàtic. Tot i que els biocombustibles es puguin generar a partir de diferents materials d’origen orgànic, avui dia la producció principal d’aquesta font d’energia renovable es realitza emprant matèries primeres agràries alimentàries com el blat de moro, la soja i la canya de sucre. Aquest fet ha incentivat tant la demanda d’aquestes matèries primeres per a produir energia com l’inici d’una competència directa amb la seva producció agrària per a l’alimentació humana i animal, generant inquietuds socials relatives als efectes que els biocombustibles poden tenir sobre els nivells dels preus dels aliments. Amb l’objectiu de llançar llum sobre aquestes qüestions, un grup d’investigadors del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) està duent a terme un projecte amb el títol: “Transmissió de preus entre els mercats energètics i d’aliments: l’efecte

98

dels biocombustibles”. Utilitzant models economètrics, els científics d’aquesta fundació privada creada per la UPC i l’IRTA pretenen quantificar la relació entre els preus del cru, dels biocombustibles i dels aliments tant als Estats Units com al Brasil (els principals productors mundials de biocombustibles), però també a Espanya. A més, aquest projecte pretén estudiar les preferències socials pels biocombustibles i determinar les seves implicacions socio-econòmiques. Durant el primer any d’execució del projecte, el treball realitzat s’ha centrat fonamentalment en el mercat de l’etanol a Estats Units, el primer productor a nivell mundial d’aquest tipus d’alcohol d’alt octanatge elaborat amb blat de moro. Encara que l’etanol representi en l’actualitat el biocombustible líquid més produït a tot el món, pràcticament no existeixen estudis empírics que quantifiquin la relació entre els preus de l’etanol i del blat de moro. L’estudi realitzat pel CREDA ha revelat que la variació dels preus del blat de moro, l’etanol, del cru i de la benzina al llarg de les dues últimes dècades han seguit patrons comuns. La primera fase d’estudi ha evidenciat, de fet, que un increment dels preus de l’energia genera un augment dels preus del blat de moro. Això suggereix que encara que l’expansió de la indústria de l’etanol als Estats Units té impactes positius sobre les comunitats rurals, també poden causar un descontrol de la inflació en el preu dels aliments. En aquest sentit, les segones generacions de biocombustibles com les algues, les deixalles forestals i agrícoles o un altre tipus de residus (que suposen menor competència amb la producció d’aliments) representen una alternativa, econòmicament atractiva, als combustibles fòssils. Els investigadors del CREDA també han detectat que un increment del preu de l’etanol podria provocar un encariment del preu de la benzina. D’aquesta manera,


Economia Agroalimentària les refineries de petroli traslladen la inflació originada en un mercat energètic relativament petit (el de l’etanol) al mercat de la gasolina. En la situació oposada, la pujada del preu de la gasolina provoca reduccions en el preu de mercat de l’etanol, per la qual cosa els experts destaquen el potencial econòmic d’aquest carburant, ja que una major o menor producció podria contribuir a controlar la inflació en el mercat dels combustibles líquids. La segona fase de l’estudi preveu analitzar la situació de la producció d’etanol en el mercat brasiler, seguint una metodologia que permeti analitzar tant les relacions dels preus com la seva inestabilitat. Per tal d’obtenir una visió més àmplia de les implicacions socials dels biocombustibles, actualment s’està dissenyant un experiment d’elecció per a

analitzar, en una fase posterior, les preferències socials pels biocombustibles.

La inestabilitat del preu del petroli afecta al mercat de l’etanol El segon estudi del CREDA sobre els biocombustibles ha avaluat el comportament dels preus en el mercat de l’etanol a Brasil. Els resultats suggereixen una relació molt estreta entre el cost de l’energia i el de la canya de sucre. Les condicions favorables del Brasil i la seva tradició per al cultiu de cereals han constituït els factors fonamentals perquè, en les últimes dècades, aquest país es convertís en el segon productor mundial (després dels Estats Units) d’etanol.

99


Economia Des de l’època dels anys 70, el govern brasiler ha promocionat la producció de l’etanol mitjançant una sèrie de mesures intervencionistes, amb l’objectiu de reduir la seva dependència de la indústria del petroli. Si d’una banda l’encariment del cru ha augmentat la competitivitat de l’etanol, de l’altra, la creixent demanda de la canya de sucre brasilera també ha provocat increments significatius en el preu del biocombustible.

mercats, a més de permetre la identificació de l’origen dels desajustaments al llarg de tota la cadena.

Després de realitzar un estudi sobre el comportament dels preus de l’etanol a Estats Units, investigadors del CREDA han aconseguit reproduir de manera bastant fidel el funcionament del mercat d’aquesta font d’energia renovable al Brasil. Introduint millores substancials respecte als models economètrics utilitzats fins ara, l’anàlisi del CREDA ha identificat l’existència d’una relació molt estreta entre els mercats de l’energia i de la canya de sucre.

Un dels aspectes més innovadors de l’estudi del CREDA ha estat el de mostrar la possible existència d’asimetries en els mecanismes de transmissió dels preus. Segons la teoria tradicional, quan es produeix un canvi (o shock) econòmic inesperat, els mercats més eficients solen respondre d’una manera ràpida i simètrica. És a dir, que front a qualsevol augment o reducció en els preus, aquests repercuteixen de forma quasi simultània i igual en tots els esglaons de la cadena. No obstant, aquests mercats també poden presentar certes asimetries associades tan a la magnitud com a la velocitat de resposta dels diferents preus. Entre les possibles causes d’aquests desajustaments figuren el poder de mercat del sector detallista en relació a la resta d’agents, els costos de transacció del consumidor (en alimentació, el consumidor no busca cada producte en diferents establiments per comprar el que més s’adapta a les seves necessitats, com passa en el cas de la telefonia mòbil o dels productes d’electrònica), la política de gestió d’inventaris tan per part del productor como del detallista i la intervenció pública. Llavors, fins a quin punt els consumidors es beneficien de les disminucions (o augments) dels preus al llarg de la cadena comercial?.

El model utilitzat ha permès examinar la resposta i la inestabilitat dels preus davant xocs econòmics imprevistos, posant de manifest que un augment del preu del petroli comporta un encariment de l’etanol i incrementa la seva inestabilitat en el curt termini. D’altra banda, l’estudi ha confirmat que un preu més car del sucre també significa un increment tant dels preus com de la inestabilitat del biocombustible. En definitiva, si bé els mercats del cru i de la canya de sucre poden provocar canvis rellevants del preu de l’etanol, aquest últim només és capaç d’incidir de forma marginal sobre els primers i, en particular, sobre el petroli. Finalment, considerant la canya de sucre com a matèria primera alimentària, el model ha revelat que la inflació del mercat de l’etanol no repercuteix en un increment en el preu dels aliments.

Productors i petites indústries, els esglaons més dèbils en la cadena comercial dels productes alimentaris En èpoques de crisis, gran part de les indústries del sector agroalimentari utilitzen inevitablement el preu dels productes com a principal estratègia comercial. D’altre banda, cada cop és més freqüent que els economistes denunciïn la necessitat de garantir la transparència dels diferents esglaons de la cadena de formació de preus. Per això, l’anàlisi de transmissió dels preus representa una eina òptima per avaluar el funcionament general dels

100

Per aquesta raó, un grup d’investigadors del CREDA, en col·laboració amb el Departament d’Anàlisi Econòmic de la Universitat de Saragossa, han elaborat un nou estudi aplicant models de sèries temporals a l’evolució dels preus en els diferents esglaons de la cadena comercial.

Els resultats han evidenciat una diferència substancial entre els productes d’origen animal (xai, llucet i llet) i els d’origen vegetal (llimona i tomàquet). En relació als productes d’origen animal, l’estudi ha posat de manifest que el preu del pinso no ha influït en l’evolució del import percebut pel ramader, doncs els ajustaments entre el preu del pinso i el preu que paga el productor s’han mostrat lineals i sense asimetries. Al mateix temps, “en el cas del llucet, llet i carn de xai hem vist que els guanys per als productors son a molt curt termini, en canvi els detallistes se’n beneficien a llarg termini”. Per tant, en el cas de canvis en les condicions del mercat, els preus percebuts pel productor son molt més volàtils que els preus al consum que, en canvi, resulten molt més estables, no tan sols per als tres aliments considerats, si no també per al tomàquet i la llimona. Per altre banda,


Economia Agroalimentària els detallistes van augmentant el seu marge comercial al llarg del temps, sobretot quan els preus percebuts pel ramader s’abaixen. Un altre dels aspectes destacats per l’estudi del CREDA apunta a la volatilitat en el preu del gasoil, que pot representar un factor rellevant a l’hora d’explicar el mecanisme de transmissió de preus. S’ha vist, de fet, que l’augment en l’import del gasoil és responsable del increment del preu per al majorista a curt termini, generant funcions d’asimetria de major intensitat i més persistents. Per l’altre costat, les variacions en el preu per al consumidor a llarg plaç son generades en un

80% por els canvis de preu a nivell del majorista i en un 20% por el preu del gasoil. És de destacar, a més, que la informació a la nostre disposició només ens permet mostrar el mecanisme de transmissió de preus i la possible existència d’asimetries, sense poder explicar-ne les causes d’aquestes”, conclou Gil. Finalment, como en d’altres estudis similars, els resultats obtinguts presenten certes limitacions relacionades amb la freqüència del període de recollida de les dades (setmanal, mensual, etc.), depenent també dels preus de referència considerats, sobre tot a nivell productor.

101


Edita: IRTA Redacció: Departament de Comunicació de l’IRTA Maquetació: Celia Valero Impressió: Service Point © Passeig de Gràcia, 44, 3a pl. 08007 Barcelona 93 467 40 40 irta@irta.cat


memòria 2010 Passeig de Gràcia 44, 3r 08007 Barcelona

www.irta.cat irta@irta.cat

Tel. 93 467 40 40 Fax 93 467 40 42

2010


MEMÒRIA ANUAL 2010