Page 1

iRS - indipendentzia Repubrica de Sardigna

S’ISCOLA SARDA Sperimentali

www.irsonline.net


S'Iscola Sarda Sperimentali Nois tenimus su desìgiu de ispainare sa limba nostra, s'istòria nostra e sa cultura nostra. Amus finas su desìgiu de nche colare totus sas chistiones de oe subra de s'educatzione a manera de cumentzare a bìdere unu caminu cara a sa semplitzidade espositiva e propositiva. Oe si unu cheret intrare in su mundu de s'istrutzione si perdet deretu in siglas, graduatòrias e mala organizatzione, posca, cando s'intrat in su mundu de su traballu agatat: istruturas iscolàsticas chi pro su noranta pro chentu sunt foras de norma, àulas ispetzìficas chi mancant, personale adatu chi mancat, materiale chi servit e non b'est.In custa manera si cumentzat a vìvere cussu protzessu lenu fatu de delegas chi nche leat s'iscola a sa derruta. Sunt pagos sos mastros chi galu oe resurtant a tzuntzullare su desìgiu de aplicatzione e de connoschèntzia. Dae un'analisi fata in sas iscolas sardas, sa risposta, chi essit a pìgiu dae sos programmas chi leant in cussidèriu argumentos comente cussu de s'identidade sarda, est cussa de s'emergèntzia de su connòschere. Identidade nostra: mutimus gasi cussu patrimòniu chi paritzos non connoschent, chi est amuntadu e non podet afortigare sa presèntzia de giòvanos meda in cust'ìsula; oe b'at istudentes chi lassant s'iscola e faghent a manera chi in Sardigna bi siat su record europeu de disinteressu formativu. Su prus de sos giòvanos essint a foras ca no ant unu traballu e lassant s'iscola. S u sistema iscolàsticu italianu est betzu, est de s'otighentos, pro custa resone non naschent interessos nos; sos mastros sunt comente paralizados, sena chirca, sena agiornamentu, male pagados e precàrios, custu produet una casta de imparu chi no agradat imbetzes de dare un'imparu chi siat sa base pro sas generatziones noas. Tocat de investire risorsas ispetzìficas pro custos obietivos, chi punnent a una terra lìbera e soverana in domo sua. Nois andamus prus a dae in antis rispetu a sas lamentas e a sa mala istrutzione pùblica de oe chi produet crititzidades, paga preparatzione e educatzione tzivile. Devimus àere su coràgiu de andare paris cun su tempus e custu est su tempus de s'iscola sarda sperimentali.

www.irsonline.net


Caraterìsticas de S'Iscola Sarda S'iscola sarda sperimentali, non sighit sos tempos de s'indùstria ma su tempus de sa natura umana, est pro chie dae s'imparu cheret disimparare e torrare a imparare. Si dat sa possibilidade, a totus sos interessados, de una didàtica noa cun lìneas diferentes e pràticas, tocat de cumentzare a si bestire de cultura ismentigada o cuada, in cuncòrdia cun sas àteras, ma non perdende comente capiatat oe. Sas iscritziones a s'educatzione noa sunt lìberas po onni edade e onni livellu sotziale. A segunda de sa pessona s'issèberat sa disciplina: nemos est fortzadu a s'istùdiu de matèrias chi non l'agradant o chi non sunt adatas a sa pròpia pessona. Sa disciplina essit a sa sola, dae sè, cando unu ponet praghere in su chi faghet. S'isperimentada in custa manera garantit sa connoschèntzia chi no est minetada dae notas disciplinares, suspensiones o bogadas dae sas istitutziones, “proite inoghe sos iscolanos non devent istare firmos, sètzidos e mudos pro ses oras” comente s'acostumat oe in iscola. S'educatzione devet èssere torrada a pensare, non semus alligros de comente nos educat s'iscola italiana, su dannu est suta sos ogros de totus: a bellu a bellu dae su 1726 nos ant privadu de allegare in sardu. Calincuna cosa at cambiadu dae cando Vittorio Amedeo II, su Vitzeré Filippo Pallavicini e su gesuita Antonio Falletti ant chircadu de desardizare sos isulanos. Oe tenimus libros in sardu pro sos pitzinnos, fueddàrios illustrados, cursos in limba in sa facultade de Lìteras e Filosofia e in sa de Iscèntzias Polìticas, esàmenes e tesi de làurea triennales in sardu, manuales in campidanesu e in logudoresu, tocat però de fàghere medas àteras cosas, fàghere cumprèndere a sa gente chi s'Istadu italianu at fatu unu dannu mannu, devimus firmare custa derruta de sa cultura nostra e la devimus finas amparare dae cussa importada chi nos faghet sa terra in ue b'at su record de pèrdida de istudentes e de connoschèntzias isparessidas o corpidas dae sa bregùngia. Tocat a torrare a pònnere sas cosas in su postu issoro. Tando isperimentare, cheret nàrrere a chircare unu sensu nou pro su tempus benidore, a pònnere paris cultura de edades diferentes, esperièntzias, sensibilidades e istòrias sena làcanas.

www.irsonline.net


Bìvere e traballare giòvanos e mannos a intro de un'istrutura cun programmas allargados, podet èssere un'addòviu pro torrare a una connoschèntzia identitària paris cun àteras culturas de su mundu. Devimus intrare in unu cuntestu internatzionale a conca arta, èssere reconnotos pro seriedade e preparatzione chi balent in àteros logos, devimus fraigare unu sistema iscolàsticu natzionale.

Sa fura de s'identidade In base a su chi s'est naradu in antis, non si podet ismentigare su traballu fatu dae òmines e fèminas de cultura chi in sos annos colados ant inditadu cale istrada leare pro s'amparu de sa limba. Rispetu mannu amus pro su prof. Antoni Sanna de s'Universidade de Casteddu, issu in su 1971 in una risolutzione, dae totus aprovada, in su Consizu de Facultade naraiat: “Poiché esiste un popolo sardo con una propria lingua dai caratteri diversi e distinti dall'italiano, la lingua ufficiale dello Stato risulta in realtà una lingua straniera per di più insegnata con metodi didatticamente errati che non tengono in conto la lingua materna dei sardi e ciò con grave pregiudizio per un'efficace trasmissione della lingua sarda considerata come sub-cultura”. S'Universidade gràtzias a cust'atzione aiat leadu ispuntu pro proporre a sa Regione e a s'istadu de reconnòschere, a sa Sardigna, sa minoria ètniculinguìstica e su sardu comente limba naturale de sa minoria. Unu caminu in pigada e malu, sos artt. 23 e 24 de sa lege regionale 03.08.1993, previdiant in iscola s'intrada de programmas didàticos de limba sarda chi sa Corte Costitutzionale aiat decraradu illegìtimos. In su 1996 semus arrivados a sa lege 26 chi però no at isortu su problema de s'imparu de su sardu in iscola. Su reconnoschimentu de su sardu comente limba de minoria, arrivat cun sa lege istatale 482 de su 1999: su sardu est paris cun sas àteras limbas amìtidas a tutela. Siat sa lege regionale, sa 26, chi sa istatale, sa 482, mancari diant prus operatividade galu non reconnoschent e non dant una tzertificatzione pro sos tìtulos formativos de mastros e professores, su matessi pro istatutos professionales; in pagas paràulas su sardu non tenet sa matessi dignidade chi tenet sa limba ufitziale de s'Istadu.

www.irsonline.net


Pro custa resone, oe galu de prus est ofensiva sa sentèntzia Costitutzionale chi reduit sa limba nostra a unu “dialeto” chi est unu faeddu no atesu meda dae comente, a primos de su 900, aiat definidu Wagner sa limba sarda: “ruza”. Custa batalla intre Istadu Tzentralista e minoria linguìstica, amentat sa timòria de sa ditadura franchista in Ispagna contra a sos libros in catalanu, bene espressada in un'artìculu de “La Gaceta” de Madrid de tando: “un llibre escrit en català es come una bomba que pot explotar a classe”. In su 1983, sa Generalitat, istitutzione noa de autoguvernu de su Principat de Catalunya, cumentzat unu progetu de immersione linguìstica reconnotu dae s'Unesco e avalladu dae s'Unione Europea. Oe pro sa Escola en Català, sos parlamentares de su grupu Solidaritat Catalana per la Indipendencia, ant presentadu una proposta de lege pro chi su catalanu tèngiat s'istadu de ùnica limba veicolare pro s'imparu in iscola. Custu no est a èssere ratzistas, est a amparare una minoria comente sa nostra, in un'Europa chi si decrarat democràtica, tollerante e rispetos de sos deretos de sos pòpulos minoritàrios, b'at una situatzione de paga coerèntzia. Pensamus ebbia a cale richesa in Sardigna diat pòdere dare sa cumpetèntzia linguìstica de su sardu chi mastros e professores tenent e cale richesa diat pòdere dare su reconnoschimentu de s'indennidade de su bilinguìsmu a sos chi traballant in custu setore. Contra a s'omologatzione pensamus finas a s'impreu de su sardu dae parte de operadores turìsticos, gràficos de sa publitzidade, istampa, televisione, tzìnema, mùsica e gai sighende. Pro nois sardos diat a èssere belle un'imparu terapèuticu pro sanare una personalidade dissotziada comente un'isprigu segadu in milli e unu cantu, pro sanare su dolore patidu in su cursu de s'istòria.

www.irsonline.net


Su Bilinguismu est una richesa Una de sas neghes mannas de s'iscola italiana, pro su chi pertocat s'àmbitu linguìsticu, est chi non si dat cussidèriu bastante a s'imparu de sas limbas istràngias. In prus s'istatu tzentralista timet sas diferèntzias e at semper chircadu de mutzare sa vitalidade de sos dialetos italianos, imponende s'italianu comente ùnica limba e tando amus: monolinguismu, monocultura e monotziviltade. Sa naturalesa est su plurilinguismu, in su mundu su bonu de sos pitzinnos naschent e creschent a su nessi bilingues, ma in Italia no est gai. Finas cando si sunt elaboradas sas misuras pro amparare sa limba e sa cultura sarda, mancaiat unu còdighe gràficu pro iscrìere totus a sa matessi manera. Cuntierras meda ant fatu andare a lenu a lenu su protzessu de afermatzione de sa limba sarda in s'iscritu. A manera diversa dae s'italianu chi si leghet comente s'iscriet, pro su sardu no est gai: non si podet lèghere comente s'iscriet, custu mustrat sa vitalidade e sa richesa de su sardu. Si nos aiant abituadu a bìdere su sardu comente una limba normale, pro es. comente su frantzesu o s'inglesu, non nos aiat ispantadu a iscrìere su verbu “(isse)arribat” e a sighire a lèghere e a nàrrere /issuar'ribbara/ in su Sulcis e /issuar'ribada/ in su Campidanu e /issuar'ribata/ in carchi àrea de su tzentru. Gai comente pro su frantzesu iscridimus “il arrive” ischende e atzetende chi si leghet /ilarriv/ o comente in inglesu chi iscridimus “laugh” ma leghimus/laf/ e non nos faghet perunu problema. Sa grafia nos mustrat chi su sardu est unu ebbia, su chi in linguìstica si mutit “core” e chi nois diamus a mutire “su coro” de sa limba est unu ebbia, su chi diferèntziat sas variedades locales est ebbia sa pronùntzia, pro custa resone s'est semper chircadu de non permìtere un'atzione de fissare s'iscritu in un'istandard vàlidu pro totu su sardu; in custa manera si non b'at un'iscritu istandard si sighit a truncare s'unidade culturale e sa tutela de sas variedades locales chi sunt paritzas. Un'àteru pesu est dadu dae sos giudìtzios subra de su sardu intesu comente limba antigòria chi non permitit megioru: dae sos annos 50 s'italianu est diventadu sinònimu de sutzessu econòmicu e sotziale, de progressu e modernidade, su sardu imbetzes fiat semper prus assotziadu a unu mundu de poberesa e a su fàmene, a sos pastores e a sos de sas biddas. S'impreu normale de su sardu li diat permìtere de èssere rifuntzionalizadu o reconnotu comente limba de oe e de su benidore.

www.irsonline.net


S'Iscola Sarda puntat a su bilinguismu pro sas generatziones noas, ca est richesa chi non podimus pèrdere ma afortigare e fàghere cumprèndere sos vantàgios a totus. A su matessi tempus s'at a afortigare s'istùdiu de àteras limbas imparende a sos giòvanes sardos su cunfrontu cun àteras limbas e realtades. Pro arribare a custu resurtadu tocat a unire risorsas econòmicas e umanas pro bogare a campu sa limba e cantzellare totus sos pregiudìtzios basados subra su de èssere ignorantes de nois matessi, su sardu non devet èssere prus bidu comente limba inferiore proite at dadu boghe a unu pòpulu e a un'istòria millenaria.

Cara a un'istardandizatzione linguìstica democràtica. S'Iscola Sarda cheret promòvere un'istandard pro s'iscritura a manera chi sos istudentes potzant retzire sos documentos ufitziales produidos dae sas Istitutziones. Sa grafia de totus sas limbas rechedit omogeneidade e uniformidade pro dare màssima fruibilidade de su còdighe matessi. Sa Limba Sarda Comuna oe est su chi esistit de prus a curtzu a cuss'istrumentu, totus sos sardos devent chircare de cumprèndere e essire dae sa lògica de s'italianu. Sa grafia non fortzat a una pronùntzia istràngia a sa variedade de onniunu, tocat de cumprèndere chi si iscriet in una manera e si leghet in un'àtera.

Sas ìsulas linguìsticas. Siscola Sarda at a tènnere contu finas de sas variedades alloglotas comente tabarchinu de Calasetta e Carloforte, catalanu de s'Alighera, tataresu e galluresu. Su progetu de isperimentare previdit chi in sas zonas alloglotas si dient a sos iscritos sos mèdios pro cumprèndere e impreare su sardu, limba de totu sa natzione chi servit a promòvere s'unidade de su pòpulu sardu. A segunda de s'iscola su nùmeru de sas oras dedicadu a limba e literadura at a èssere partzidu intre oras de sa limba alloglota de cussu territòriu e oras de sardu. Pro sos chi ant a chèrrere istudiare de prus sa limba si sunt pensados laboratòrios extra-curricolares. In s'oràriu curricolare s'at a garantire a sos istudentes de sas ìsulas linguìsticas s'imparu de una cumpetèntzia base de su sardu, a su matessi tempus ant a istudiare sa limba de su territòriu locale chi s'at a impreare comente veicolare pro imparare àteras matèrias.

www.irsonline.net


Obietivu de sIscola Sarda. Educare sos giòvanos impreende su sardu, a pustis imparu de s'inglesu. Amaniare intelligèntzias diversas cun sensu de solidariedade, cooperatzione, leare in cussidèriu deretos e valores umanos, rispetu a su pluralismu e a su cambiamentu. Amaniare e publicare materiale didàticu pro istudentes de onni edade. Onni matèria tenet un'àula ispetzìfica e mastros de sustentu cando servint.

Matèrias curriculares -Sardu S'imparu de su sardu at a sighire su cuadru de riferimentu de s'Unione Europea pro sas diversas abilidades: a iscurtare (listening) a lèghere (reading) a chistionare (speaking)a iscrìere (writing). In custa manera diat èssere prus simple s'imparu de sa norma gràfica, mescamente pro sa letura e s'iscritura. Pro su chi pertocat su de iscurtare e chistionare b'at a èssere màssima libertade de praticare sas variedades locales, in custa manera s'isperimentant sas pronùntzias territoriales. -Istòria de sa Sardigna: preistòria, istòria antiga, istòria medievale, moderna, e contemporanea de sa Sardigna. -Cultura Sarda Custas primas tres matèrias podent èssere bidas comente cursos a sa sola abertos a totus mancari no iscritos. - Inglesu -Cultura Internatzionale -Arte -Mùsica -Fìsica -Matemàtica -Geografia e Astronomia -Scièntzias naturales -Educatzione Fìsica -Tecnologia e Informàtica

www.irsonline.net


Atividades Pràticas - Teoria e Pràtica Architetònica cun materiales naturales - Pràtica Agricula - Pratica de Allevamentu e cura de sos animales - Laboratàrios Artigianales - Laboratòrios de Trasformatzione Agroalimentare - Gestione Mensa - Gestione de su territòriu e de su sistema ìdricu suo

Matèrias a banda a issèperu personale - Àteras limbas Istràngias - Comunicatzione e Giornalismu - Fotografia - Coghina

Organizatzione interna In onni iscola s'ASSEMBLEA GENERALE est s'òrganu internu de importu, est formadu dae babbos e mamas, mastros e sos chi bi traballant. Cust'òrganu si reunit duas bortas a s'annu: a s'incomintzu pro leare detzisione e a sa fine pro valutare, fàghere modìficas e propostas pro s'annu a pustis. Su Cossizu de Istitutu formadu dae babbos, mamas e mastros si reunit fatu fatu, rapresentat s'assemblea e programmat sas atividades cun su Coordinadore iscolàsticu e sos mastros. S'ASSEMBLEA ISTUDENTESCA est formada dae totus sos istudentes, si podet reunire una borta a su mese pro chistionare de propostas e crititzidades, faghet riferimentu a sos delegados suos e a su Cossizu de Istitutu cando si dimandat chi leet parte. S'ASSEMBLEA TÈCNICA est formada dae personale ausiliàriu e tècnicu internu a s'iscola, si podet reunire a s'incomintzu e a sa fine de s'annu pro amaniare propostas e valutare su traballu fatu.

www.irsonline.net


Organizatzione esterna Sas iscolas sardas isperimentales sunt organizadas in Cunfederatziones Territoriales ghiadas dae sa Cunfederatzione Generale de s'Iscola Sarda, ambas rispetant sos indiritzos educativos istabilidos dae sas organizatziones internas e si ocupant de agatare risorsas paris cun sos Comunes, sos Assessores a sa cultura e sos isportellos linguìsticos. Sas Cunfederatziones Territoriales podent proporre istùdios ispetzìficos adatos a sa morfologia, sa cultura e s'istòria de su logu in ue operant, rispetende sas interdipendèntzias didàticas e formativas. Sos membros de ambas Cunfederatziones adurant in càrriga pro duos annos e benint isseperados in base a sa disponibilidade de sos mastros in sos comunes. S'incàrrigu podet èssere rinnovadu pro tres bortas a fila de pare. Sunt elègidos dae sas Assembleas Generales internas a s'iscola. Sos incàrrigos derruent in casu de inafidabilidade grave, dificultades operativas mannas o morte. Su traballu de ambas Cunfederatziones benit valutadu dae unu Cullègiu Esaminadore formadu dae totus sos istudentes de s'iscola. Sa Cunfederatzione Generale istabilit: su Calendàriu Iscolàsticu annuale, cantu dinare servit pro s'agiornamentu de sos mastros e su chi servit pro formare in giru de duos annos sos suplentes afiancados a sas càtedras titulares. A sa fine de custu caminu de preparatzione benint valutados dae sas Assembleas de sos istudentes e dae sa Cunfederatzione generale.

www.irsonline.net


Reclutamentu Sos comunes chi diant chèrrere isperimentare custa manera noa presentant sas disponibilidades logìsticas issoro, si ocupant de reclutare sos mastros, sos bidellos, sos assistentes tècnicos e sos istudentes pro mèdiu de sos isportellos linguìsticos e assessorados a sa cultura. Sa disponibilidade de su personale benit valutada in base a sos tìtulos de de onniunu e a una letzione pùblica subra de sa pròpia disciplina cun valutatzione allargada a totus sos presentes e a sa possibilidade de pòdere pagare sa trasferta a chie lu dimandat. Onni comune est lìberu de ospitare sos membros operativos internos a S'Iscola Sarda. Sos mastros devent ischire su sardu, colare un'esàmene totu in sardu e àere chimbe annos de residèntzia in Sardigna in antis de intrare in sas iscolas de su territòriu. Sos comunes si interessant de s'abertura de una Càssia Tributària pro sos versamentos de sa pensione.

Risorsas finantziàrias - Fundu Sardu Natzionale - Fundos dados dae sas istututziones - Sutaiscritziones populares - Organizatzione de eventos: addòvios, cunvegnos, festival cun tributes volontàrios - Retas comunitàrias de babbos e mamas - Cullaboratziones internas a su sistemma Iscolas - Depòsitu, contu; de s'Iscola Sarda gestidu dae sa Cunfederatzione Generale

www.irsonline.net


Pro finire a manera dinàmica Sigomente custa est un'isperimentatzione iscolàstica, servit unu rodàgiu elaborativu, su chi contat però est s'abertura a cale si siat agiudu chi benit dae foras pro permìtere su megioru e su progetu. Totus amus interessu mannu a nche giampare sa derruta culturale chi tenimus in sa terra nostra. S'Iscola Sarda Sperimentali si diat dèvere identificare cun sas pessonas chi formant sa comunidade in ue issa est presente. No est impossìbile una formatzione culturale noa, sos istùdios chi amus fatu ant leadu in cussidèriu iscolas de àteros logos, pro fàghere un'esempru: sas iscolas bascas, Ikastolak, esistint dae su 1914 sunt galu ativas reconnotas e agiuadas cun finantziamentos istatale e privados, cullaborant meda cun sas provìntzias comente in sos Paisos Bascos (Euskal Herria), Paisos Bascos Frantzesos e Navarra. S'Iscola Labiaga Ikastola de Bera est organizada subra de prus livellos, cussu preiscolàsticu de s'educatzione primària e cussu segundàriu finas a s'edade de s'òbligu (16 annos). Bi traballant 20 mastros cun 15 istudentes pro classe, limba veicolare est su bascu. B'at un'iscola ùnica naschet in su 2006, est operativa dae su 2008 in sa foresta de Ubud a curtzu de Denpasar, sa capitale de s'ìsula de Bali. Unu villàgiu iscola chi funtzionat segundu su sistema britànnicu, cun istudentes de 60 natzionalidades. S'imparat sa limba bahasa indonesian, ma si podent istudiare finas tedescu, tzinesu e ispannolu. Bi sunt 75 fràigos fatos de ludu e cannas, funtzionant a energia solare. Sos 240 istudentes istudiant agricoltura biològica e architetura sustenìbile. Custa Green school sighit 8 paràulas crae: integridade, responsabilidade, empatia, sustenibilidade, paghe, ecuidade, comunidade e fidùtzia. Dae s'asilo a sas superiores grupos de traballu agrìculu agiudant sas comunidades de su logu. Sos valores de s'iscola sunt simples e craros: s'ambiente pròpiu est bidu comente ghia pro su pròpiu traballu. S'ispera est chi sas generatziones de su benidore tèngiant una cussèntzia prus manna de sa nostra.

www.irsonline.net


No est atesu meda dae custa filosofia s'iscola de Simaxis “Abbamama”. Inoghe pitzinnos, babbos e mamas operant sighende su modellu Sa Corti Sarda, si traballat cun cannas, lana e materiales de sa bioedilìtzia, in s'istrutura s'acollint espertos e òspites cun s'idea de sensibilizare sos pitzinnos dae minores minores a una crèschida diversa. Bi sunt ortos didàticos, laboratòrios artìsticos, coghina biològica, mensa naturale e pet-therapy. Si capitat chi unu non potzat pagare su mese tando traballat a intro de s'iscola dende una sinergia de importu pro totus. Su caminu pro unu raportu nou cun sa terra est marcadu dae un'educatzione noa comente cussa chi dat s'Iscola Sarda Sperimentale, podet pàrrere utopia ma gai no est, amos fatu duos contos subra de nùmeros chi marcant sa vida nostra: cust'annu in Sardigna, su Guvernu italianu at cantzelladu 45 Autonomias Iscolàsticas, si sunt pèrdidos 1819 postos de traballu ATA e 5738 mastros in sos ùrtimos 3 annos. Pro la nàrrere a sa manera de Placido Cherchi vivimus : “come se essere al mondo fosse l'esito di una caduta”. Nos devimus torrare a impossessare de sas comunidades nostras e de su logu nostru, de sas siguresas e de sos còdighes comunes chi garantint echilìbrios. Custu progetu naschet dae esperièntzias coladas de sas Iscolas, dae su traballu fatu a sa muda dae mastros chi ant fatu de totu pro non mòrrere suta s'apiatimentu didàticu, dae cussizos de istudentes chi tenet bisòngiu de una cussèntzia culletiva noa. Pro custu semus abertos a tratare cun totus e comente si narat cando si cumentzat: IN CAMINU S'ACONTZAT BÀRRIU

www.irsonline.net

s'iscola sarda sperimentale iRS  

La presentazione del progetto "s'iscola sarda sperimentale iRS" ed il primo coordinamento operativo avranno luogo nel centro di arte e cultu...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you