Issuu on Google+

L'estetica en l'obra

de Jaume Balmes

Ignasi Rovirรณ i Alemany

โ€ข

AJUNTAMENT DE VIC


L/ estetica en l/obra de Jaume Balmes Ignasi Rovirรณ i Alemany

1 'i

9 de juliol de 1994 Conferencia commemorativa de la mort de Jaume Balmes

โ€ข

AJUNTAMENT DE VIC


Servei de Publicacions de l'Ajuntament de VĂ­c Carrer de la Cjutat, n. 1 - Tel. 88621 00 Impres a a.b.c. grafiques BASSOLS - vic, raval cortines 15 Correcci6: Centre de Nonnalitzaci6 Lingu'istica de Vic '


1...:Pre~ntadó Permetim-me que utilitzi el tapie, en la seva accepció més primera i literal, per agrair a l'excel.lentíssim Ajuntament de Vic l' honor que em dispensa a l'enearregar-me la 'conferencia anual en record de la mort de l'il.lustre pensador de Víc. Acceptin-me, dones el topic en aquella accepdó que indica un llac comú i indefugible, necessarí. 1 és que f6ra del tot impossible no eomen<;ar per a110 que és d'obligació: ser agrail tot manifestant-ho públicament. Pero el meu reconeixement es troba més enlla d'aquest tapie. Creguin que de tot cor els manifesto aquestes paraules de profund agra'iment, un agraiment que es veu amplificat per dos factors essencials: en un primer lloc perque sóc i em sento vigata, perque estimo la meva tena i la nostra gent. 1 en un segon moroent perque sóc i ero sento jove. 1 la figura de Salmes s'alc;a davant nostre com un exemple d'esfor<; i de treball metodic i constant. Balmes morí als 38 anys, tant jove i tant madur alhoraP EIs parlaré de l'estetica en l'obra del nostre il.lustre concíutada Jaume Salmes. El tema és ampli i complex per dos factors principals: Primer, per les evidents arrels alemanyes i franceses que el terme estetiea porta implícitament. 1 segon, per les dues accepcions c1arament marcades del terme. 1 tant una accepció com )'altra arriben al nostre país i a )a resta de l'estat al final de la vida de Balmes. En aquesta introducci6 del terme i de la problematica afí, el pensador de Vic hi té un paper molt destacat. Per veure-ho, repassarem cada un dels dos sentits del terme estetica i els situarem en les seves coordenades basiques. Per aquest mateix motiu indicarem els llibres de text més importants de filosofia de la segona meitat del segle XIX. 1 ja al final de la meva exposició entrarem en el contingut general del !libre de Balmes on es fa manifest el terme estetica com una branca específica del saber huma. Aquest llibre és la Fílosofía Elemental. 7


2.- Avui fa gairebé 150 anys que sortia la Filosoffa

Fundamental... El 16 de Juliol de 1847, quan faltava gairebé un any perque una greu ma1altia 1i segués la vida en el cenit de la joventut i de la fama, Jaume Balmes es trobava a Madrid. L'estada era en bona part for~ada des del Novembre de l'any anterior per la noticia d'un possible aixecament montemolinista a Catalunya, i si aquest es produia, els seus enemics el ferien responsable, com agitador, de l'al<;ament i l'arrestarien a la Ciutadella. Ja ti ha havien fet saber a l'avan<;ada: ara pagaya la defensa del pretendent carlí al tron d'Espanya. Salmes, dones, fugia de Barcelona amena<;at pels seus enemics i tornava a Madrid. El retorn no li era pas desavinent: a més de la recerca de la seguretat personal, els bons contactes i amies l'esperaven amb els bra<;os oberts i amb problemes candents que requerien la seva atenci6. Comen<;ava a ser hora de clausurar el setmanari El pensamiento de la nación, fundat per eH mateix al 1844, on expressava les seves idees polítiques. El fracas amb el pretendent a rei l'impedia seguir amb aquesta publicació. Alhora,cereava un espai útil i eomode per la redacció i publica ció deIs seus escrits periodístics i -sobretot- requeria temps per la publicació de la nova empresa filosofica que ja tenia dissenyada. Vuit mesos després d'arribar a Madrid, aquell 16 de Juliol de 1847, Balmes exuItava alegria: materialitzava un anllel, aquell projede iLlusionat. No se'n podia estar: escrivia a Vic, al seu germa Miquel per confiar-li la notícia que durant llargs mesos tant havia esperat: la recent publicaci6 i distribució d' aquella última obra filosOfica. Li deia:

"Don Luís Pérez queda encargado de la administración de mis obras: en su poder está la Filosofía elemental, que está impresa toda. l ...] El tirado de [a Filoso/fa elemental es de 3.000 ejemplares." Era, dones, la tercera obra filosofica que arribava a les mans del públic. Només dos anys abans comen~ava el dcle filosbfic balmesia amb la publieadó de El Criterio, al maig de 1845. 1 al 16 d'octubre de 1846, disset mesas després, s'entregava la Filosofía

Fundamental. Ara, aquell juliol de 1847, arriba va la Filosofía Elemental. Havien transcorregut només nou mesos justos des de la última obra. El projeete d'aquest últim volum s'havia allargat més del que ell preveia. De fet, s'havia esperat per diverses causes. En primer lloc pels esdeveniments políties en que arbitra directament el propi Balmes i per les intervencions periodístiques continuades. Segonament per l'aplec i publieació deIs seus escrits polítics. 1 pe! últim, per la culminaci6 de la seva segona obra filosofica,la Filosofia fundamental. La intensa activitat política i inteLlectual, la gestació estressada de la Filosofía elementaF i els mil tragins quotidians, minaren la seva salut. Matinava en excés. Dormia poe. La fatiga el marcava. La successió rapida deIs esdeveniments polítics i religiosos que tenen a Balmes per epicentre o bé que el xuclen per la fOTí;a centrípeta inherent aIs fets són molts i ben coneguts pels biografs. Pero el neguit estressat l'endevinem en les seves paraules i en les expressions delatores. Així nou mesas abans d'aquell Juliol exultant confessava al seu bon amie i biograf Benito Garda de los Santos que: "Mañana pienso concluir el tomo cuarto de la Filosofía fundamental: ya era tiempo3." 1un mes abans ja Ji deia que la donava gairebé per acabada:

"Concluyo el tomo cuarto de la Fundamental; trato de ímprimir la Elemen/al pronto. "4 Pero aquell dia d'alegria, aquell16 de juliol de 1847, el mateix día que havia escrit al seu estimat germa Miquel, Balmes deixa Madrid per anar a reposar a Santander. Estava esgotat. Tota aquella intensa activitat i els últims vuit mesas dedicats a la frenetica labor de redacció i publicació de la nova obra havien eixugat aquell doll de fon;:a. Balmes ja no tornaria a tenir un fer tant intens í aclaparador. Comen~ava el dec1ivi. Amb tot i aixú encara visitara París, Madrid i Toledo. Escriura t;.>l Pius IX i comen<;ara la traducció llatina de la filosofía elemental, traducció que deixara per acabar.

9 8


També escriuIéI. alguns artides periodístics, signara contrade per una nova edició de la Filosofía fundamental i signara l'apendix deIs escrits polítics. Sera anomenat soci d'honor i de mérit de la Academia Cíentffíca y Literaria de Profesores de Madrid i proposat per entrar en la Academia de la Lengua Española. Mig any després d'aquella carta al gerrna comenr;ava la irremeiable malaltia. Fa, dones, 147 anys que en aquestes dates sortia la Filosofía Elemental, l' obra filosOfica de Balmes que avui atendrem especialment. Per bé que la destaearem com a manual d'estudiants, el seu interes també radica en la síntesi que suposa per Balmes. Una síntesi a doble niveH: de llenguatge i d'idees. És cert que el llenguatge que utilitza Balmes per expressar totes i cada una de les seves idees és dar, net i entenedor. Sense elements sobrers. No hi ha eap dubte que aquesta és una clau per entendre el seu exit com a ban divulgador, eom a polemista agut i com a comentarista político El llenguatge de Balmes és transparent i diafan: deixa transpassar la Hum de les idees sense que els mots ti encomanin cap impuresa. En la Filosofía Elemental, esperonat pel poe temps que té i pel públic a gui va dirigida l'obra, encara esmola més aquest do. Les frases es fan més breus i els paragrafs s6n menys densos. EIs mots deixen veure encara més -si és que aixó és possible- el gruix de les idees. Aixo, pel que fa a l'expressi6. El eontingut, participa de les mateixes earacterístiques: c1aredat i simplicitat. A més hi afegiríem un tercer element, la necessitat. Balmes no diu menys del que ha de dir i ni més del que pot dir. Les seves paraules íntroductories a J'apartat de la lógica no poden ser més clares:

"He procurado, pues, reducir a reglas breves y sencillas todo lo que se requíere para pensar bíén; y me abstengo de ventilar questíones dif(ciles que no pueden comprender los jóvenes al pisar por primera vez los umbrales de la ciencía." (FE, 7)5 Pero hi ha un altre element a destacar que pren tanta for~a com aquest, i en el marc de la nostra exposició esdevé preeminent i fonamental. És el tema de l'estética: una regió poe exposada pels divulgadors de Balmes i que al meu pare! és clau per entendre

10

l'edifici filosOfic que construeix el nostre autor6. Arnés, esdevé necessari entrar en l'estetica balmesiana si hom vol situar-lo bé enmig de les polemiques filosofiques del segle XIX i adonar~se de les seves posieíons doctrinals. Per últim, és a través d'aquesta ubkació filosofica com descobrim la xarxa de connexions i fHiacions deIs nostres pensadors i autors coetanis de Balmes. Descobrim en el nostTe petit i ric país totes les tendendes filosOfiques i científiques propies de les altres nacioos europees. 1 a Balmes, al beU migo 3.~

EIs dos sentits del terme Estetica.

Per un cantó aquesta disciplina defineix }'ambit de l'art, de la creaci6 i dels productes artístics, així com l'estudi de tot allo que té relació amb la bellesa, amb el judici de gust i amb ano que anomenem sublimo Per alguns autors, abrac;a l'arquitectónica deIs principis reguladors de producci6 literaria -per exemple-, o de la pintura o de qualsevol altra arto Per altres, és l'observació de l'afecdó interna que ens provoca la bellesa i COm aquesta afecció pot esdevenir universal. AIguns han preferit anomenar-Ia estética, d' altres es traben eomodes en la designació filosofia de f' art. Sí prenem l'obra kantiana per mestTe i exemple estarÍem al terreny de la Crítica del ludid (1790). L'altre sentit del tenne estetica és més tecnic en el mÓn de la filosofia i forma part de la teoria del coneixement: és l'estudi deis sentits i de la sensibilitat en relació amb la producció de les idees en I'esperit huma. Seguint a Kant, ara ens trobaríem en la regió de la Crítica de la Raó Pura 0781-87). Per bé que totes dues accepcions tenen el nucli comú en la paraula AI5THESJ5 (sentit, sensació, percepdó), és ben obvi que cada una d'elles prenen volades diferents. Tanmateix el nudi en comú fa ressonar harmonics evidents que les entrellacen eonfegint una tupida xarxa de relacions. El mot en qüesti6 -Estetica- el devem a Baumgarten (1714-1762), filosof de l'escola de WoUf, que a I1)i~ans del segle XVIII, obra el nou terme tot adjudicant-li l'estudi del eoneixement que obtenim a través deis sentits. Aixf, la gnoseologia ,es dívidira en una pars superior, la del coneixement racional, i una pars inferior, la del coneixement estetic o sensible. La primera es 11


regid per les lleis del coneixement científic, la segona posseira les seves propies regles, que en cap cas són les de la logica sistematica. D' aquesta manera Baumgarten aconsegueix dotar d'un estatut propi al coneixement sensible, fins aleshores tingut per confús i poc fiable. A casa nostra es propaga aquesta nova disciplina en temps de Balmes, gairebé un segle després de la seva fundaci6. Aproximadament seixanta anys després que Kant l'omplís de veritable contingut. 3.t.-Manuel Mila Fontanals, introductor de )'Estetica com a filosofía de )'art. L'introductor efectiu del primer sentit del terme estetica és Manuel Mila i Fontanals (1818-1884), un home que marca epoca en diversos camps, com per exemple l'aplec i edició de can<;ons populars o bé }'estudi de la nostTa epíca medieval. Pero sobretot es deu a eH -í a altres coetanis seus- el que es pot anomenar la segona onada romantica a catalunya, aquella que viu la Renaixen<;a, aquella que veu néíxer a mossen Cinto. Hem dit que és 1'introductor efectiu. 1 és ben cert. Dos mesas abans que Balmes publiqués la Filosofra Elemental (recordem-ho, el juliol de 1847) Mila escriu un artic1e a la revista La Díscllsión 7 titulat "De la crítica literaria en general" (el 12 de maig de 1847) on per primera vegada s'utílitza el terme estetica com una disciplina filosOfica i se la planteja enlla de tot criteri apriorístico L'art, creu Mila, fa delir l'anima de la bellesa superior que sota barnís neoplatonic es presenta enlla d'aquest m6n material. L'article ha passat a entendre's com la primera refiexi6 catalana sobre l'estetica moderna. Tanmateíx, pero, poc temps abans, Bonaventura Caries Aribau (1798-1862) havia fet referencia al terme, pero sense mostrés abastament la nova regió de l'estetica. Mila és dones el veritab1e introductor de l'estetíca entes a des del primer sentit. Pero la produeció de Mila eom a veritab1e esteta encara ha d'arríbar. L'any de la mort de Balmes, el 1848, publica el primer tractat íntegrament dedicat a aquesta materia. El Manual de Estética, un petit volum que pretén ser una IHure adaptadó de les lli~ons publicades pel 12

ministre d'educació frances i filosof Víctor Cousin (1792-1867) amb alguna addenda del deixeble Jouffroy (1796-1842)8, Aquest breu manual és el primer text que els uníversitaris de tot 1'estat poden fer servir per endinsar-se en aquella regi6 vedada tíns aleshores. Amb tot, no és fíns els Principios de Estética, del 1857, que Mila publica un volum totalment original. Un llibre que dotze anys després -el 1869- i a causa de la bona acollida entre el públic academic i l'especialitzat es yema revisat i adaptat fins í tot en el títo1. Ara s'anomenara Principios de teoría estética y literaria. La renovacíó és for<;a completa: en l'apartat de l'estetica es té més cura de l'expressió. Es reescriu. Alhora que s'adjunta tot una nova part dedicada a la teoría literaria amb notes de gran valor i erudició. EIs universitaris tenen un nou manual d'aprofundiment en una materia que al poe de ser introdulda ja ha assolit un bon nombre d'adeptes. L'hit s'explica en la Seva majar part perque es dóna quan el moviment romantic ha ben arrelat a casa nostra. En aquests Principíos de teoría estética y literaria Mila defineix la literatura com:

el estudio de la belleza en general y el de las composiciones verbales en que la belleza se halla esencial 6 accidentalmente" fI ...

1prossegueix:

"La literatura f.,.] no comprende cuanto indica su etimología l...), es decir, todas las obras escritas ó que pueden escribirse; sino que se ciñe á aquellas que teniendo por medio el lenguaje oral, ofrecen como carácter esencial ó accidental la belleza."9 Amb el benentes, pero que l'estudi de les lletres i en general de les be1les arts ha d'estar mediatitzat per un parell d' observacions: Primer: "Se ha de subordinar el cultivo del sentimiento estético á los deberes religiosos, [... )" 1 en segon 110c: "No se han de dejar nuestros principios y convicciones á merced de las impresiones causadas por las obras de índole estética, pues muchas de las que mayormente se distinguen por su valor literario

13


ó artístico, no son igualmente recomendables bajo el aspecto moral, á lo ménos en todas las partes de que constan ni en todas las ideas

que contienen."lO L' estetica, dones, que propugna MUa és de signe moderat, casant amb els postulats conservadors i romantics de la majoria deIs prohoms de la Renaíxen<;a. Una estetíca que si bé té les seves arrels en els temes kantians és mediatítzada i criticada pel desenvolupament frances. MUa, Balmes i gran part deIs intel.lectuals catalans reclosos en la universitat coneixen el contingut de l' estetica a través de Chateubriand (1768-1848), Victor Hugo (1802-1883), Condillae (1715-1780), Cabanis (1757-1808), Destutt de Traey (1754-1836), Maine de Biran (1766-1824), Lamennaís (1782­ 1854), í els ja mencionats Victor Cousin i Théodore Jouffroy. Enmig de l'ambient cataJa i influi"ts per aquests mateixos autors, també s'aixecaven aires progressistes, per bé que molts deIs seus segLÚdors acabaren a les files del pensament moderat. Un bon exemple és el ja citat Bonaventura CarIes Aribau que -juntament amb altres joves­ forma un petit cerele al 1815 anomenat Societat Filosofica en que es conreava les cÍ(~ncies exactes i experimentals. L'esmentada societat dura fíns el 1821 i aplega germanofils i joves inquiets pel pensament centroeuropeu i per l'estudi de la metafísica. El més destacat és el mateix Aribau que seria !'introductor de Sehiller a l'estat. No podem passar per alt en aquest ventall del pensament progressista el també vigata Antoni Ribot Fontsere (1813-1871), tres anys més jove que Balmes, pero que a diferencia del seu il.lustre conciutada, se sent en el fons del cor socialista utopic i romantic avan~at. Metge de professió¡ matematíc, físic i botanic de vocació, també es veíé exilíat de la seva patria per problemes polítics. A causa del seu progressisme radical fou deportat a Cuba, d'on retorna el 1839. Durant el Bieni Progressista 0854-56), fou diputat a corts. Coincidí amb Balmes a Madrid, en els temps estressats de la redacció de la Filosofía Elemental. Pero els seus interessos eren radicalment oposats, militants de concepcions antagoniques. Tot i que, també s'ha de dir, Ribot al posar anys tamba cap al conservadorisme polític tot militant a Unión Liberal. El govern li premia el gir polític amb en seu nomenament com a director de la Biblioteca Nacional. Per altra part, els períodics l/El

14

Europeo" 0823-1824) i "El Vapor" 0833-1838) foren organs d'expressió d'aquest pensament progressista. A través de "El Vapor" es divulgaren les idees Saint-Simonianes i utopiques, així com el pensament alemany més romantic. No en va foren redactors i directors -entre d'altres- Ramon López j Soler (}799-1836), Bonaventura Carles Aribau, Manuel Mila j Fontanals i el mateix Antoni Ribot. El temps en que viu Balmes és ric en agítacions politiques, ideologiques í filosofiques. A Catalunya ha entrat l'empirisme en la ciencia i en la filosofia, també la divulgació de l'eclecticisme espiritualista -tant de moda al país veí l1 -, el sensualisme de Condillac -que Balmes tant perseguira en els seus escrits- i amb menys fressa pero de forma decidida el pensament alemany, sobretot Kant i els romantics. MarceJino Menéndez Pelayo va ser el primer d'afirmar que:

"La filosofía moderna, aun en lo que tiene de más opuesto á la

doctrina de nuestro pensador [es refereix a Balmes], el idealismo

kantiano y sus derivaciones en Fichte y Schelling (puesto que de

Hegel alcanzó poca noUcia) entraron en España principalmente por

las exposiciones y críticas de Ba/mes, que fueron razonadas y

concienzudas dentro delo que e1 pudo leer. "12

Ni que sigui breument, hem de ressenyar una gran figura de la medicina del seg!e passat oberta als nous corrents: el metge­ filosof Antonio Hernández Morejón 0773-1836). Fonnat a Vic, ana a estudiar a Cervera i a Valencia. Arriba a primer catedriHic de l' estudi de la clínica en la Cort espanyola. La seva obra més destacada s'anomena Ideología clínica o De los fundamentos filosóficos para la enser/onza de la Medicina y Cirugía (1821), una obra que mostra la influencia viva d'aquelles corrents empíriques i fins i tot sensualisles del seu temps. Hemández, juntament amb tants d'altres autors, a destacar, Pere Felip Montlau (J 808-187]), l'introductor de la frenologia a Catalunya, Maria Cubí (1801-1875> i el metge heterodox Pere Mata Fontanet (1811-]877) signifiquen la tendencia empírico-positiva de la ciencia i la seva combinació a dues bandes: amb el materialisme i amb bones dosis de sensualisme 13 • Tendencia que Balmes refusa repetidament. 15

J


Per últim també hem de recordar que el pensament romantic alemany tingué seguidors clars a Catalunya en la generació posterior a Balmes: el més bon exemple és Francesc Pi i Margall 0824-1901). Potser pel fet de ser conciutada de Balmes, remarcarem Pere Sala Vilaret 0839-1916). Sacerdot oposat a les tesis del nostre il.1ustre pensaq,or i als neoescolastícs. Vigata ínflui:t pel krausisme que feia el pIe a Madrid, deixa ets sagraments i es convertí al protestantisme. Publica diverses obres on atacava el materialísme i defensava un monisme de'ista que no diferenciava ontologicament la materia de l'esperit. Més enlla d'aquests pocs mots que ernmarquen el terreny on fructifica, hem dibuixat quatre idees del primer sentit del terme esh?tica, aquell que ben arrelat a Catalunya, sera seguít en la Hnia que dibuixa Mila pel seu amic, alumne i Bisbe de Vic el doctor Josep Torres i Bages 0846-1916)14 i també pel gran bibgraf i erudit balmesia el Pare Ignasi Casanoves 0872-1936)15. No fem esment d'aquells 1'roductors de literatura i d'art en general que només fan obra i que no deixen escrita la reflexió sistematica i ordenada deIs principis que la regulen. Per acabar amb aquest primer sentit del terme estetica només hem d'afirmar que el pensador de Víc no destaca mai en el comeu de la literatura i de la poesia. En la seva obra ben poques vegades es refereix a la bellesa i a la fílosofia de l'art. Ho ha ben escrit el músic, musicoleg i esteta, Doctor Miquel Querol Gavalda 0912-)

"Filósofo, apologeta, sociólogo, matemático, cientifico en general, Balmes no tenia,rigurosamente hablando, temperamento de artista. Este no se transluce ni en las poesías de su juventud. Estamos de acuerdo con Azor{n en que "Ba/mes es un excelente prosista", si por ello se entiende que Balmes expresa con fluidez y claridad /0 que quiere decir, pero no en el sentido de que nuestro escritor sea un maestro de la expresi6n literaria, considerada ésta desde el ángulo de la Estética. "16

16

3.2.- Jaume Balmes, introductor de l'Estetica coro a teoría de la sensibilitat. La segona accepció del terme estetica, aquella que per un cantó hem anomenat més tecnica i, per l'altra, hem dit que entroncava directament amb la obra kantiana -concretament amb la Crítica de la Ra6 Pura-, també és introdui'da a l' estat per un catala: Jauroe Balmes. No afirmo pas que abans de Balmes no hí hagués interes en el nostre país pel terreny que abra<;a aquesta segona accepció. Ans al contrario Els corrents, sabretot francesas, que es plantegen el coneixement sensible eren ben coneguts a Catalunya. Per exemple hi havia molt bona notída del sensualisme, de les diverses variacions de l'ec1ecticisme, i de l'empirisme més materialista. Com ara ma teix veurem, la bona producció bibliografica mostra com el tema de la ímpressió sensorial esdevé un deIs nudis ineludibles, presents en tots els manuals d'estudi que es pretenen aetualitzadors, fins í tot el mateix Batmes en El criterio j la Filosofía Fundamenial se n'havia preocupat abastament. Pero amb la publicació de la Filosofía Elemental, a11847, el terreny queda delimítat amb el mot estetica, aquell que ja havia utilitzant Kant. Dones sí m'ho permeten, tot repassant els manuals més representatius que utilitza l'atumnat de filosofia, els vull mostrar com en la Filosofía Elemental cristalitza el terme precís i definidor d'un ambit determinat de la investigació filosofica. Fíns abans del 1847, el terme estetica és practicament inexistent en la terminologia filosofica del nosue país. En canvi, i per influencia d'aquells corrents francesos, la problematica que abra<;a era ubicada sota el terme Jdiologia o bé sota l'etiqueta de la Psicologia. EIs aires renovadors del segle passat també es concreten en l'ensenyament: s'estableix l'ideal d'una "educaci6n nacional" que sigui unificada, eentraUtzada i gratu'ita. Els intents són diversos, pero els més significatius es traben en el Pla del Duque de Rivas i l' Arreglo provisional de estudios, tots dos del 1836, el Pla Pidal de 1845 i la ley de Instrucci6n Pública de 1857, sense descuidar-nos l'antecedent que suposa el 1'la de Calomarde, del 1824. Aquestes disposicions i lleis afecten directament el món editorial. Precisament 17


és aquest últim pla -el Calomarde- que intenta unificar els textos d'estudi, eliminant els manuals de A. Goudin, F. Jacquier, F. Amat, L. Altieri,Para du Phanjas i el de S.M. Roselli17 tot substituint-los per les Institutionum elementarium philosophicae d' Antonio de Guevara (1800). També quedava desfasat un deIs manuals que s'utilitzava al Seminari de Vic des de mitjans del segle XVIII, el CUrsus philosophicus del dominica P. F. Antonio Iribarren, una edici6 impresa a la mateixa ciutat de vic, a la imprerota de Pere Morera 18 • El text d' Antonio de Guevara no significava cap revoluci6 pedagogicá ja que de fet seguia els roateixos trets del cursos que substitueix. En la seva major part, aquells textos filosofics comprenien coneixements de física, de química, de matematiques i de geografía i el que podero anomenar estrictament filosofia quedava molt redulda. Amb la posada amb rnarxa del pla del Duque de Rivas i sobretot amb l' Arreglo provisional de estudios (1836) es dóna pas a una coneepció més moderna de l'ensenyament, tot i que l' Arreglo suposi un enderreriment respecte alliberalisme del Duque de Rivas. Es permeten textos nous, vinguts de l' estranger i tradults per professors de l'estat. A través d'ells entraran les noves idees deIs pensadors francesas. Tanmateix no són simples traduccions, sinó que gairebé sempre són reformulacions i ampliacions del text original. Així tenim que ja al 1838 apareix el Manual clásico de filosofía escrito en francés por M. Servant de Beauvais. Traducido, arreglado y adicionado por Don José Lopez de Uribe y Osma. Un text que es defineix eclectie19 i actualitzat i que suposa, dones, una alenada davant l' escolas tica petrificada en els velis manuals 20 • En aquest llibre apareix tota la tematica del coneixement a través deIs sentits i l'activitat de la sensibilitat, pero com sera habitual en gairebé tots els manuals, es troba rec10sa en els primers eapítols de la Psicologia i no s'utílitza en cap cas el mot estetica. Tres anys més tard, al 1841 arriba un bon llibre. És el Curso de fílosoJfa elemental de ¡'insigne professor Ramon Martí d'Eixala 0807-1857)21. Des de l'esquema del trances Destutt de Traey, pero sota un marcat psicologisme, Martí coloreja l'empirisme que regna en aquell momento L'activitat deIs sentits i els coneixements que ens reporten s6n tractats amb J'etiqueta d'idiologia, sense que enlioe 18

apareixi el terroe estetica. Aquest manual se sol considerar com un deIs prímers tractats de filosofía catalana moderna que és adoptat com a llibre de text a la Universitat de Barcelona. S'escull aquest manual des del 1844 al 1846, data en que cau degut a la remodelaciódel pla d'estudis. Des de posidons marcadament diferents i fortament inflult per l'espiritualisme frances, el bisbe de Cadiz, Juan-José Arbolí (1795-1863) publica al 1844 i readita al 1846 el Compendio de las lecciones de filosofía. Un llibre on tampoc apareix per enIlac l'estetica, pero com en tots els altres manuals, la tematica hi és ben present, sempre sota el paraigües de la Psicologia. Seguint amb el criteri cronolbgic destaquem dos llibres de text nous de l'any 1847: La Filosofía Elemental de Balmes i el Curso de Filosofía de Miquel SUTís Baster (1825-1854). Tots dos textos es conformen sota les directrius del pla determinat pel Ministerio de Instrucci6n Pública a prímers d'agost de l'any anterior. Ja sabem la importancia del manual de Balmes. El llibre de Surís segueix les petjades del seu amic i professor Ramon Martí d'Eixala. A qui també imita en la carrera política i en la presencia les corts espanyoles. També tots dos -Martí i Surís- posen per apendix al seu tractat una breu i interessant historia de la filosofía a Espanya. Pel que fa al nostre tema, Surís segueix dassificant de psicologic el coneixement que prové de la sensibilitat. Així mateix ho entén Gervasi Costa Llobateras 22 en els Elementos de Psicologia y lógica (849). Aquest text és fet i publicat a la nostra ciutat per ús deIs estudiants vigatans del Colegio de Segunda Enseñanza. L'autor explicita que el manual és conformat segons els criteris que marca el decret esmentat suara. De forma general, manifesta sota un aire espiritualista el corrent progressista que impera en la gran majoria de manuals. Com diem, sense que aparegui el terme estetica, la seva problematíca és reclosa en la psicologia. Al mateix 1849, Pere Felip Montlau 0808-1871), conjuntament amb Rey Heredia, publica el Curso de Psicología y l6gica. Alumne de Martí d'Eixala, Montlau ataca el sensualisme de Condillac i el materialisme en general. Alhora, es defineix fisiologista, tal i coro era d'esperar de tot bon metge que estigués obert als nous corrents. 19


En el Curso Montlau escriu que l'estetica "... es aquella parte de la psicología experimental que trata de la sensibilidad."23. 1 la considera com la primera regió que ha d'atendre la psicologia, en tant que aquesta: "trata del hombre como ser sensible, inteligente i libre."24. Per les infonnacions que en tenim, sembla que el Curso de Montlau estigué més de vint anys com a llibre de text 25 • Recordem que tot just feia dos anys que Balmeshavia publicat la Filosofra Elemental, obra en la que l'estetíca era la dau de pas cap a la metafísica. El Curso de Montlau és la segona obra en que apareix el terme estetka coronant el seu propi regne. Pero, tanmateix, Montlau segueix presoner del psicologjsme. Xavier Llorens i Barba 0820-1872), el filosof de més anomenada a Catalunya després de Balmes, dicta cursos a la Universitat de Barcelona des del 1853. La seva obra, pero, gairebé no veu la impremta. A part d' algunes conferencies i de petites monografies, d'ell només podem ressenyar l'edició, gairebé cent anys després, deIs apunts corresponents a les lli<;ons del 1864 al 186826 • Sabem per J. Serra Húnter que a partir del 1858 s'inaugura una catedra d'Estetica a la mateixa Universitat de Barcelona27, pero aquest fet sembla no tenir cap repercussió en els apunts de Llorens. Practicament no apareix ni el terme: i si alguna vegada hi sorgeix, fa referencia al primer sentit d'estetica que ja hem exposat. Amb tot, sí que es fa ban resso de la nostra problematica, que segueix essent sota el regant de la psicología. Un deIs professors de Llorens i Barba, mossen Salvador Mestres (?-1879) destaca per la publicació, al 1867, de les Lecciones de Psicología dadas á los alumnos de esta asignatura en el Irlstituto de Segunda Enseñanza de Barcelona. Mestres ja havia tornat d'Italia, on impartía classes a la Universitat de Bolonya. A més, lluitava amb forc;a contra tota deixa de kantisme i alhora s'oposava a les tesis deIs krausistes espanyols. En les seves Lecciones observem com la primera secció que enceta la Psicologia s'anomena Estesi%gfa. Un tecnicisme que tradueix per tractat de la facultat de sentir o de la sensibilitat. Per bé que hom pot notar-hí alguna influencia de les posicions balmesianes, el contingut de l'Estesiología és el propi del segon sentit del terme estetica. Per sobre de tot, pero, i més que la innovaci6 terminologica, el que crida l'atenció és que vint anys 20

després de ter-ho Balmes, l'estetica torna a batejar una regi6 del saber. Ara Mestres ho repetía, pero encara sota la servitut de la Psicología. També és de remarcar la confusió que només es d6na en Mestres: sota l'Estesiología també hi trobem bona part del contingut del primer sentit d'Estetica. Balmes, doncs, havia dignificat amb la terminologia precisa un vell camí del coneíxement. L' acció balmesiana tingué repercussions irnmediates en el terreny editorial, com hem víst fins ara. Pero és el catedratic de Psicología, logica i filosofia moral de l'Institut de Jaen el Dr. José Moreno Castelló qui admet públicament que en el seu Tratado de Psicologra, de 1879, hi ha la influencia del pensador de Vico Escríu: "He tenido constantemente á la vista los E/e/ementos de Filosofía especulativa de 1- Prisco; los Estudios sobre la filosofía de Santo Tomás, debidos al ilustre Fr. Zeferino Gonza/ez; la Filosofía elemental del mismo autor; las obras del profundo pensador D. Jaime Balmes..."28 DeIs autors que cita Moreno cap és tant proper com Balmes a les tesis i a l'arquitectura qu~ trobem en l'apartat de l'Estetica d'aquest nou manual. Moreno, pero, segueix insistint en que l'Estetica és un apartat de la Psicologia. Tot seguint el fil de l'Estesíologia arribem a un altre vigata, el Dr. Francesc d' Asís Masferrer i Arquimbau 0847-1901). Masferrer .(ou professor de Psicologia,' Logica i Etica a l'Institut Uníversitari d'Oviedo i membre actiu del Cercle Literari de Vico Al 1881 publica el Cursode Filosofia Elemental. L'obra, editada per la ímpremta Angalda, és dedicada a Llorens i Barba: "mi inolvidable maestro". Masferrer ~o cau en la saludó de Mestres, encara gue li segueixi el tecnicisme:

"La Estesiología observa los estados y cambios de la sensibilidad, ... [La) Estética viene á ser como un formulario de preceptos artísticos para guíar la imrnaginación y el sentimiento en la concepción y apreciación de la belleza. (26) JI

I cam que el Dr. Masferrer no treballa ,el camp artístic ni el de la contemplació de la bellesa, deixara l'estetica per endinsar~se en l'Eslesiología, que, bé ho hem d'assenyalar, no es troba limitada 21


per la Psicologia, sin6 que la c1assifica com una branca Olés de la filosofia subjectiva o fenomenologia de 1'esperit (tot recordant el titol hegelia). Per últim, ens cal recordar la Filosofía Elemental del Sr. Joan Arolas Juaní, catedratic de Psicologia, Lbgica i Etica de l'Institut de Manresa. Publicat al 1896 i prologat des de Vic per Antoni Vila Sala, el llibre rep el P/acei del Dr. Morgades. En les prímeres pagines Hegim la dedicatoria a Manuel Mila i Fontanals í a la ciutat de Manresa. Aroles segueix fent la divisi6 entre estetica i estesiologia. Si l'estetica és la ciencia de la bellesa, l'estesíologia sera una part de la psicologia experimental que Ji correspondra: "...1a teoría de la sensibilidad en relación con la belleza" (pag. 8). Amb tot, el que ens crida Olés l'atenció és que es marqui a l' estesiologia com a sinonim de l' estetica trascendental. La determinaci6 de l' estetica com a trascendental -com ara tindrem ocasió de veure- ens condueix directament a Kant i a la crítica balmesiana del pensador de Konigsberg. 1 la sinonímia esdevé Olés cridanera a l'adonar-nos que en l'obra d'Aroles no hi ha traces kantianes ni el reflex de la crítica de Balmes. En canvi sí que en la llicencia eciesiastica es marca l'afínitat amb el tomisme. Per acabar de tenir una visi6 Olés precisa i alhora engtobadora de la producció filosOfica en el terreny deis manuals, ens cal fer unes breus referencies a les obres Olés destacades del pensament tomista del temps de Balmes. A Olés aquest punt esdevé fonamental pel fet que al pensador de Vic sempre se l'ha llegit en clau neotomista. El tomisme s'enforteix al segle XIX degut a dos factors determinants. En primer 110c, pel naíxement i desenvo1upament del que s'ha anomenat la neoescolastica. El segon moment té data precisa: el 1879 29 el Papa Lleó XIII publica l'encíclica Aetemi Patris on a Olés de refutar el materialisme, el positivisme i 1'ateisme es propasa restaurar en l'ensenyament }'estudi de Sant Tomas i deIs pensadors afins. L'encíclica era un reconeíxement als esfo!<;os deIs pensadors i teblegs cristians que ja havien anat publicant volums tot marcant tendencia. Així tenim al jesuIta Matthaei Liberatore (1810-1892) que al 1840-1842 publica les Insiítutiones PhilosophicaeJ'J en tres volums. Liberatore passa per ser un deIs maxims 22

representats de la represa del tomisme a Europa. Altres autors importants en aquest moviment i que els seus textos també arribaren a Vicsón: el professor de Friburg F. Rothenflué1; el Pare Juan-José Urráburu32, que impartía a la Gregoriana; el dominica i cardenal Tomas Maria Zíglíara 33, que dirigí l'edíció Lleonina de les obres de Sant Tomas¡ el Cardenal seguidor de les tesis de Gaetano Sanseverino 0811-1865), José Prisco 0836-1923)3<1 í, per últim destacaem l' Arquebisbe de Sevilla, el domínica Ceferino González 0831-1894)3'. Tots ells, a més de ser nudis aglotinadors sobre els qua1s es vesteix el moviment, són recomanats als pensadors i estudiants de filosofia del segle passat. Si a Olés es repassa les disposicions legals, s'observa com en el Plan de estudios para los seminarios conciliares de España, de 1852, es marca com a manuals d'estudi, el text de Rotenflue, les Institutiones de Bonelli, el volum de Liberatore i la Filosofía Elemental 36 del nostre Jaume Balmes, en la seva edició llatina.

4.-El lloc de l'Estetica en l'edifici filosofic de la Filosof{a

Elemental. D'aquesta última constatació legal podem condoure que cinc anys després de la publica ció de la Filosofía Elemental aquesta ja és tradulda al Hatí, publicada 3? i proposada com a llibre de text als seminaristes de l'estat. La traducció lIatina propícia que saltés fronteres i pogués ser estudiada a Fran~a. Anys Olés tard obtingué exits la traducció italiana, que es realitza en dues edicions. La FilosoFa Elemental, dones, és un manual dirigit a estudiants que per bé que es presenta com a introductoria obté un nivel1 de rigor, d'exposició i d'analisi que ja el voldríem avui per aquells que comencen a passejar-se entre les bambolines de la filosofía, cosa que en temps de Balmes acorria cap als 14 anys. Per altra part, la seva extensió també és considerable, sempre tenint en compte que es tracte d'un llibre de text per principiants: en la seva edidó original arribava a les 884 pagines. La seva composició és a quatre parts desiguals pel que fa a la llargada i necessaries en la seva distribuci6. Aquestes són: Logica, Etica, Metafísica í Historia

23


de la Filosofía. La Lagica té un paper fonamental en el lloc que ocupa. En la mesura que és el primer esgla6 de l'edifici filosbfic dota a l'estudiant de les regles i pracediments propis pel ban ús de la raó. A més de les normes epistemologiques per la correcte utilització de les inferencies, la logica servira pera la comprensi6 de la veritat en qualsevo1 ambit que es presenti. Així ajudara en el dicerniment de l'acció volitiva personal, en la comprensió de tot el creat pel verb díví i en la valoraci6 de tata altra obra humana. És la base fonamental per enlairat-te en l'arbre de la metafísica i oxigenar el ser amb la etica. Amb les mateíxes paraules de Balmes:

"Profundo amor de la verdad; acertada elección de carrera; afición al trabajo; atención firme, sostenida y acomodada a los objetos y circunstancias; atinado ejercicio de las diversas facultades del alma, según la materia que 1/0S ocupa; prudencía en el fin yen los medios; conocimiento en las propias fuerzas, sin presuncí6n ni pusilanimidad; dominio de si mismo, sujetando las pasiones a la voluntad, y la voluntad a la razón ya la moral: he aquí los medios para pensar bién, as! en lo especulativo como en lo práctico, he aquí resumidas las reglas de la lógica." (FE, 104) La segona branca de l' edifici filosOfic de Balmes és la etíca, entesa aquí com la ciencia que té per objecte l'origen i la naturalesa de la moralitat. Balmes s'oposa a considerar n~tica com a art de viure bé, donat que entén que la ciencia es troba en un estadi superior a l'art. La ciencia implica la refiexi6 epistemologica deIs prineipis, mentre que J' art -en el sentit més grec del mot- es redueix a un coneixement i aplicació d'unes regles, d'una tecnica. És per aquesta ra6, doncs, que Balmes s'allunya d'ofedr els simples principis a aplicar i prefereix entrar en la filosofia moral. Una filosofía que aquí pren el valor de ciencia: és a dir, de comprensió i demostraci6 epistemologica dels principis que han de regular el quefer huma 38 • Balmes posa de manifest que la moralitat de l'home és inescapable, fins i tot en aquells que pretenen esborrar la regió ética O bé aquells que cerquen la utilitat en fot, és a dir, els utilitaristes i hedonistes que accepten un acte com a bo si causa plaer i el refuten si causa dolo¡39. Amb les nos tres paraules: fins i

24

tot per deixar de fer etiea hem d'utilitzar plantejaments i eines etiques, cosa que ens converteix en sers etics inescapab1ement. A tot el que podem aspirar és a l'analisi i critica deIs sistemes etics, pero no a la liquidaci6 de l'etíca. Tot seguit Balmes afirmara que per l'existencia de l'acte moral hi ha d'haver el coneixement de l'acte. Fent implícita l'equació entre consciencia i coneixement Balmes no creu possible la presencia de l' acció etica si no hi ha també coneixement de l' acció. L' altre element necessari en l'acte moral és la presencia de la llibertat. L'acte huma ha de ser lliure per poder ser qualifica t de moral. A partir d'aquestes premisses Balmes s' enlairara pel terreny de la moral catalica, sense massa novetats amb el que havia establert l'escolastica. El tercer brac; de l'edifici filosOfic tal i com el dibuixa Balmes en la Filosofía Elemental és la metafísica. Fins ara hem apres el recte ús de la raó i hem sabut discernir el nostre actuar. Amb la metafísica arribarem a l' estetica, a la ideologia pura, a la gramatica generala filosofia del llenguatge, a la psicologia i a la teodicea. Al profa Ji cridara l'atenció el fet d'anomenar ideo1ogia pura a la ciencia que té per objecte la formació, l'adquisició i la renovació de les idees en si mateixes i les relacions que s'estableixen no noroés entre elles sinó també amb la materia que prové de les sensacions. El terme es féu molt popular al segle passat, donant ]loc a tata una escala filosOfica -els ideolegs- que estudiaven les facultats humanes i les seves produccions concretadesen idees. Aquestes no eren enteses ní com a formes logiques o metafísiques, ni com a fets purament psieologics ni cap especie de categories gnoseologiques, tot i que ­ valla pena remarcar-ho- possei'en elements que les feien familiars a tates i cada una de les formes indicades. El creador del corrent filosafic i de la terminología esmentada és el frances Destutt de Tracy, amb els seus Éléments d'Idéologie de 1802. Destutt diu ser seguidor de la ciencia que comen<;a Condillac, sense, pero que aquest autor inauguri una nova topologia definidora. Fet i fet, de ben segur que podem recular fins a Locke per trobar el metode descriptiu i observador de les idees a que fa referencia Destutt. Balmes, dones, utilitza una terminología nova i acceptada per la gran majoria, fins i tot per la literatura oficial dels plans d' ensenyam en t.

25


Com ja hem dit repetidament, el pensador vígata es presenta de plena actualitat centroeuropea indicada pel corent kantia a l'introduír per primera vegada a Catalunya i a la resta de l'Estat, el terme Estetica, significant amb aquesta nova disciplina l'estudi de la sensibilitat humana en tant que és el primer element en 1'escala del coneixement40 , Les paraules de Balmes són dares:

in inteIIectu quod prills non fuerit in sensu (No hi ha res en l'inteUecte que abans no hagi estat en els sentits). Pero tant un pensador com l'altre no entenen aquesta vena afirmaci6 com una redueci6 de les idees a les dades que proporcionen els sentits. Tots dos, Balmes i Kant, són en aquest sentit, antireduccionistes. Kant escriu a la introducció de la Crítica de la Raó Pura:

"Entiendo por estética la ciéncia que trata de la sensibílídad. No se la debe incluir en la ideología pura, supuesto que las sensaciones y las ideas son objetos diferentes. Empiezo por ella la metaf(sica, porque los fenómenos de la sensibilidad son los primeros que se ofrecerJ al eXaminar las funciones de la vida animal y el desarrollo del espfritu." (FE, 197)

"No hí ha cap mena de dubte.qlle tot el nostre coneíxement comenr;a amb l'experiencia. Sinó, ¿com podría despertar-se per actuar la facultat de coneixer sense objeetes que afectessin als nostres sentits [' ..J? Pero encara que tol el nostre coneixement comenci amb l' experiencia, no per aixo tal eU procedeíx de l'experiencia ." (BV

5.-Balmes i Kant: plantejaments generals de l'Estetica. ,,~

Amb les meves paraules no voldría donar a entendre que Balmes és kantia ni que se sent admirador seu. Ans al contrario Balmes marca diferencies amb Kant. Aixo no treu que li accepti una part de la divisi6 de la filosofía i de la mateixa manera que suara veiem com acceptava el mot Ideología, admet de Kant l'Estetica com aquella regió dedicada a l'analisi de la sensibilitat i dels fenomens sensibles. Certament, entre Balmes i Kant hj ha gran diferencia a l'hora de plantejar-se l' objectiu i el contíngut de l' Estetica. Els dos pensadors es troben en plans diferents, en estrats geologics que no pertanyen al mateix bloc de la falla. Kant es planteja una filosofía crítica, Balmes una filosofía real 41 • Balmes vol arribar a les coses tal i cOm es presenten, tal i com s6n donades. Per ~a seva part, Kant es preocupa pel coneixement de les .coses, posant en majúscula el primer mot -el 'coneixement- i deíxant en la més estricte nuesa i en minúscula allo que és conegut. Amb altres paraules: Kant intenta coneixer el coneixement. Vol descriure la maquinaria que fa servir la humanitat a l'hora de coneixer. Un mecanisme que es posa en movíment a causa de l'experiencia, a causa del contacte deIs nostres sentíts amb les informadons del món exterior. Amb aguest punt,tan Kant com Balmes semblen repetir la vella dita escolastica Nihil est

26

J

Que hi ha dones més enlla de l'experiencia?, que és allo que afecta al coneixement fins a tal punt que és capa\ de modificar radicalment el contingut de les dades sensorials? Balmes j Kant, en lluita contra els sensualistes un i contra Hume l'altre, comparteixen opinió: la necessitat i la universalitat no es troben en els infinits contactes que la nostra sensibilitat rep en contacte amb el món de les coses. La universalítat i la necessitat es traben més enlla de la nostra experiencia. La raó descobreix aquests conceptes en processar aquelJes dades. Kant veu immediatament la possibilitat: tal vegada el coneixement no és altra cosa que la mixtura entre les impressions sensibles i el producte que la nostra facultat de coneixer inciou com si hi pertanyés a la materia primera. Afegim a les dades sensibles informacions que de fet li són sobrevíngudes. La Crítica de la Raó Pura sera un llarg camí per ensenyar com discernir el que és propi de l'experiencia i quines són les dades afegides pel nostre aparellatge de coneixement. Aixo ens fa veure que les prapies facultats són generadores de coneixement per si mateix, és a dir, que hi ha un coneixement més enlJa de l'experiencia, més en<;a de la dad~ empírica. És !'acció a priori de les nastres facultats. Així, doncs, un deis prabJemes més fonamentals per Kant és el d'observar l'activitat a priori de la sensibilitat. Voldra dones, en el prj mer apa rta t de la seva obra, en l' aparta t de l' estética trascendental, amar i estudiar els elements a priori que conté la

27


facultat humana que rep la impressi6 dets sentits. En aquesta [ita també es distingeix de Balmes. En l'apartat de la Filosofía Elemental dedicat a l'estetlca, el pensador de Vic no es plan teja en cap moment fer la disecció kantiana sinó analitzar la impressió sensorial tal i com és rebuda pels organs deIs sentits. 1 donat que en l'home hi ha més que sensacions, veure com es realitza el transit entre l'esfera de les dades proporcionades per la sensibilítat i la regi6 de la ideologia, la terra de les idees pures. 1 un cap en aquesta riba, en el capítol de la Idiologia pura, adonar-se de les idees en si mateixes, aquelles que es troben més enlla de l'experiencia. Per mostrar com de fet existeixen idees pures, que es troben enlla de tot contingut sensorial, Balmes recorre a la idea de número i a la seva impossibilitat d'identificació amb qualsevol representaci6 seva.

"Nadie dudara que poseemos la idea del número, a no ser que se dude también de la existencia de la aritmética; y aqu( encontramos otro fundamento de la misma diferencia que estamos consignando. ¿Quál seria la imagen sensible de IIn número en general? ¿Será un conjunto en confuso? Entonces serán tantas las ideas cuantos sean los conjuntos. ¿Será la misma palabra número? A esto se opone el que al hablar del número no se trata de la palabra, sino de la cosa. ¿Quién no se reiría del que explicase la idea diciendo que es la voz número? [.. .} Un hombre que supiese mil lenguas podría representarse los números bajo mil palabras diferentes, pero éstos permanecerfan inmutables. Los signos envuelven la idea; sirven para fijarla en la memoria, mas no són la idea misma; son una certeza grosera que cubre un diamante." (FE, 245) Tomem a l'estetica de Kant per seguir veient diferencies amb la posició balmesiana. Hem afirmat que el pensador de K6nigsberg cerca eleroents a priori que sense ser dades sensibles provinents de l'experiencia immediata amb les coses del m6n, ja es trobin en la sensibilitat. Reeulem alguns passos per malisar una qüestió i poder fer un salt endavant. Kant anomena intuició al coneixement que es refereix de forma immediata a l'objecte. La intuldó implica, per una part, que l'objecte ja sigui donat previament i, per una altra, que d'alguna manera ens afecti. La 28

sensaci6 kantiana seria, precisament, el propi fet de l'afecci6. 1 és ben evident que la intui:dó més immediata és una intu'ició sensible, aquella que Kant anomena empírica ja que es refereix a l'objecte a través de la sensació. Pero el mestre del pensar alemany no en té prou amb aquesta fonna d'intulció, aspira a la intulció sense objecte sensorial, a un intui'ció pura, a la íntulció a priori de qualsevol experiencia. 1 com ja sabero que l'empresa kantiana és sobre la legitimitat del coneixement, o com hem dU, el coneixement del coneixement, la intuició pura esdevé trascendental. En l'accepció escolastica, el mot trascendental es refería a les condicions universals de l'ens en tant que ens i no abra<;ava cap tipus de particularitat o singularització. En Kant, el mot pren un nou significat. Ara trascendental-denotara les condicions o estructures a priori del subjecte cognoscent en tant que és cognoscent. O millor, amb les seves prapies paraules a la Critica de la Raó Pura:

"Anomeno trascendental a tot coneixement que s' ocupa no tant d'objectes sinó de la nos/ra manera de coneixer-los, sempre i quant aquest coneixement sigui a priori." (B25) O sigui que Kant voldra trabar aquelles intulcions pures i trascendentals de la nostra sensibilitat. Aquelles formes que enUa de les dades sensibles descriguin els elements constitutius del nostre coneixement en la regíó de l'estetica. AIUarg de les denses pagines de la Crítica, en l'Estetica trascendental, Kant mostra com les formes pures i trascendentals de la sensibilítat són l'espai i el temps. És a dir que el temps i l'espai no es troben entre els objectes del món, sinó en la meya percepció. Tant un coro l'aItre són la condició de possibilitat deIs meus coneixemen ts. La posició kantiana revoluciona el paradigma regnant des de mitjans del segle XVII fins a mitjans del XVIII. En aquest centenar d'anys podem trabar tres formes d' entendre els dos conceptes esmentats: En una primera accepció, l'espai i el temps s6n vistos com a realitats en si mateixes, com a magnituds independents deIs objectes als quals abracen i sotmeten. És l'afirmació d'un terops i d'un espai abstractes i reals, sense cap necessitat de les coses per existir. És la anomenada forma "absoluta" o "absolutista" del temps. El maxim representant

29


és Newton. En una segona formulaci6, l'espai i el temps es presenten com una propietat real de les coses, i sobretot de les substancies. En aquesta forma d'entendre els dos conceptes implicats, l'existencia de les coses és necessaria per la presencia mateixa deIs conceptes. Sense coses ni substancies el temps i l'espai no seria possible. Aquesta concepció fou fon;a minoritaria vista la poca credibilitat de que disposa. Aixo succeia a causa de la necessltat que tant els científics com els divulgadors tenien de plantejar-se una realitat universal computable i objectiva. La tercera accepció és l'anomenada relacional. Sosté, en termes generals, que tant l'espai com el temps són un ordre o relació determinat. L'espai, un ordre de coexistendes. El temps, un ordre de succecions. L'instant o el 110c, en si, no sÓn. Només poden planter-se per la presencia de les coses. La posició relacional fou defensada per Leibniz. Doncs bé, per Kant cap de les tres posidons és acceptable. Ja hem dil que el temps i l'espai són formes pures i trascendentals de la nostra sensibilitat. Aquestes formes pertanyen a la sensibilitat humana. No a les coses ni a l'univers. Ho hem dit correctament. Són de la sensibilitat humana, pero aixo no ens ha de fer entendre que són conceptes subjectius. En la mesura que pertanyen al genere huma s6n formes pures i objectives, pero internes al procés de coneixement de la nostra especie. Les coses, dones, no es troben elles mateixes en el temps ni en l'espai. Elshumans les trobem inescapablement sota aquestes coordenades, i si alguna realitat exterior no es ubicable sota aquests parametres no és perceptible per la nostra sensibilitat. És a dir que tal realitat no existeix pel nostre aparell de coneíxement. Quan els crítics i comentaristes de Kant -entre ells, alguna vegada Balmes- afirmen que el temps i l'espai en la filosofía kantiana són formes subjectives de la sensibilitat, el que fan és intentar substituir els termes a priori i trascendental. 1 donat que el llenguatge de Kant és complex i abstrús , la substitució té unes connotacions pedagogiques evidents. Pero en la tre..ducció conceptual sempre es corre el risc de donar a entendre allo que no 'hom no vol expressar, fins el punt d'arribar a una idea oposada o contradictoria. És així que si per subjectiu entenem una facultat

30

que depen de la voluntat de cada individu cognoscent, fent-lo ell mateix, decidint-lo, constuint-Io segons les seves necessitats, malcomprenem la traducció. Si s'afirma la subjectivitat de l'espai i del temps en el pensament kan tia aquesta g'ha d' entendre com a sinonim substituidor d'aquells continguts ja mencionats i no pot eposar-se, per concepte, a cap altra mena d'objectivítat interna. El temps i l'espai kantians -ja ha hem dit ara mateix- són objectius dins cada subjecte. És així com hem d'entendre-ho. Pero hi ha més, la traducció-substitució s'aposa volunt<\riament a objectiu o objectivitat, tot volent indicar que l'espai i el temps es traben en el si de la sensibilitat humana i no en els objectes exteriors a ells. L'afinnací6 de que l'espai i el temps kantians són subíectius també s'utilitza per apasar-los a la abjectivitat de les coses del món tal i com apareixen a la meya sensibilitat, és a dir per oposar-Ios a l'objectivitat deIs fenomens, sí és que utilítzem termes de Kant. Balmes, dones, s'interessa molt vivament per aquests dos problemes de l'estetica trascendental de kant. En l'apartat de la Filosofía Elemental dedicat a l'estetica s'ocupa de l'espai. Del temps, ja ho havia fet alllarg de tot un capítol a la Filosofía Fundamental. Després d'haver mostrat la diferencia existent entre les sensacions provinents del son i les de la vigília, Balmes, en la Filosofía Elemental, vol ensenyar-nos que les sensacians ens aporten informació del món real, ens donen informació de les coses que poblen el nostre entorn i que no són pures representacions subjectives i il.1usories. Per portar a terme aquesta empresa enunciara i demostrara quatre proposicions que anomena fonamentals. Si assoleix aquests postulats, Balmes s'haura oposat a la primera forma pura de la sensibilitat que enunciava Kant. Haura tornat a la realitat de les coses en si mateixes, mentre que Kant estara reclos en la composant trascendental i apriorística del nastre coneixement. La primera proposicíó afirma que la voluntat no regeix sobre mol tes de les nostres sensadons. Així, per exemple, és habitual sentír 'com el reflex lluminós d'un resol ofE~n als ulls o com el martelleig sorol16s i repetit de la maquina del carrer ressona al fons del cervell. Totes aquestes sensadons no es donen perque nosaltres volem i no depenen de la nostra valora ció subjectiva, 31

.....


simplement són enlla de la nostra voluntat. Fotons i decibels s6n elements físics constitutius de l'univers que penetrant a través deIs nostres receptors afecten al cor de la sensibilitat. La segona proposició Balmesiana afirma que fins i tot en els casos en que podem decidir el rebre o no certes impressions sensorials, aquestes impressions, en última instancia, depenen d'ele,ments independents de la voluntat. Els exemples ens ho fan més avinent: tot tapant-nos les arelles podero evitar que el degoteig d'aigua clara que repica sobre la reselasa es filtri acústicament en la nostra sensibilitat, pero l'alegre cadencia esdevé inevitable en la nostra percepció si el sentit de l'olda no és impedit. 19ualment, només podem evitar el gust verd i la textura fina d'un primaveral si no l'assaborim gaiosament. El sentit que vol trametre Balmes és que si els receptors sensorials estan en la més absoluta norroalitat, la percepció de les coses del m6n amb les quals topem es fa inevitable. 1 la percepcíó no es dóna com a causa de la nostra voluntat sinó com a recepció mecanica d'uos estímuls exteriors. En la tercera proposició sosté que les sensacions no són fets interns que depenguin uns delsaltres, sinó que la mateixa sen sació pot ser seguida de moltes altres sensacions. No hi ha una cadena invariable d'afeccions sensorials que d'una forma inalterable s'im.posin. Gairebé podríem afírmar que les sensacions s60. monadiques i que les relacions que s'estableixen entre elles són degudes a la contigüitat o successió deIs fenomens externs i no pas a cap tipus de necessitat apriorística de la nostra capacitat receptora. Fins i tot, guan unes sensacions depenen de les altres, ha són per condició externa al subjecte sensible que les viu. Ha s6n perque així es dóna en el mÓn. Aquest és un fet evident en l'experiencia quotidiana: l'afecció de la llum no té una relaci6 directa i necessaría en cap altra afecci6. Es d6na en infinitat de situacions: a l'obrir la finestra, per exemple/ a més del pie calent del sol sobre la pell, ro'afecta el bes de l'aire fresc, l'esmuny de la son, el cant gratult deIs oceHs i l'olor que tot ho abrac;a. Pero en d'altres situacioos la sensació de la llum es veu acompanYi,lda per afeccions diferents a les anteriors: al costat de la llar de foc, la Hum la veig més osc~l.lant, més propera al cant del grill i al crit de l'bliba, a la sensaci6 d'escalfor, a la d'olor de fusta seca i al xisclar sostingut de l'este1Ja que es consumeix.

32

La última proposició declara que les sensacions s6n produldes dins de nosaltres per causes sotmeses a un ordre necessario A l'afirmar-ho, l'il.lustre pensador ens diu que els objectes que afecten la meva seosibilitat no són lliures de fer-ho, sinó que es troben sotmesos a una colla de lJeis necessaries. Per percebre un objecte, per exemple, no n'hi ha prou de que jo el tiogui al davant, cal que sigui il.luminat i que alguna resistencia contrarresti l'efecte de la llei de la gravetat. Es a dir que per a la percepció de l' exteriorita t, a més de l' objecte a percebre, cal la presencia d'aquelles Beis naturals -com ara són la refracció de la Hum i l'atracdó gravitacional- que fan possible l'aparició d'aquell objecte i així també, l'afecció que aquest causa en la nostra sensibilitat. El conjunt de les proposidons precedents aboquen a Balrnes a afirmar que les sensacions són causades des de l'exterior. Que no són simples afeccions internes de la Hastra sensibilitat. D'aquesta manera Balmes es ereu lluny deIs posrulats kantians. Així dones, com a cloenda de les quatre proposicions, Balmes escriu:

"Luego las sensaciones son fen6menos producidos en nuestra alma por seres distintos de ella, no sometidos a nuestra voluntad y sujetos a un orden necesario entre s{ y con relación a nuestros 6rganos. Queda pues, demostrado del modo más riguroso que las sensaciones no son fenómenos puramente internos, Y, por consiguiente, resulta convencido de contrario a la raZón el escepticismo idealista." (FE, 216)

.

Tanmateix Balmes no es dóna per satisfet amb aquesta demostracíó. Per ara només hem assolit un primer nivell de refús de la teoria kantiana. Li cal seguir i ho fa tot decantant-se cap al món real, tot assaborint les coses en si mateixes. Que són les coses que ens causen les sensacions?, es pregunta Balmes en el capítol Xle de la Filosofía Elemental. O també ¿el món extern es traba representat en el contingut de les meves sensacions? Així, el so, el color, I'olor, el gust, la temperatura a les qualitats del tacte, ¿són atribuibles a les coses o a la nostra qualitat perceptiva? Dit amb altres paraules: ¿la realitat exterior és la causa emissora de les nastres sensacions O només és aHb que s'hi troba representat? 33


Defensar la primera opci6 és creure que en les coses s'hi traba el mateix contingut que nosaltres experimentem en les sensadons. És a dir que la nostra sensibilitat és pura recepció, pura copia, i enl1a., en les coses, es troba l'original més puro La segona possibilitat ja admet una distancia molt més considerable entre la cosa a percebre i la sensaci6 percebuda. Aquesta última no es altra cosa que l'afecci6 de )a nostra sensibilitat, i com a tal/ es fa a la mesura humana, segons les nostres capacitats sensitives. Balmes és molt cIar: els colors, l'olor, el tacte, elgust i tates les sensacions són humanes i només humanes. Aquestes no pertanyen als objectes42 •

"En apoyo de esta razón de estética trascendental vienen las observacíones ¡rsicas, las cuales manifiestan que en el color no hay nada fijo, y que todo es relativo a nuestra organización y a los cuerpos intermedios." (FE, 217) Pero no hi ha cap element identic entre el món objectiu i exterior a mi i la meya sensibilítat? No hi ha cap sensació que es correspan directament amb l'objecte? Realista com és, Balmes bé ho ha d'admetre. No fer-ho seria caure en aquell idealisme al qual s/oposa.

"El idealísmo quedaría triunfante si no encontrásemos en los objetos externos algo parecido a nuestras sensaciones; porque si después de haber dicho que el color, sonido, olor, sabor, calor, frío y otras cualidades sensibles no son, con respecto a las sensaciones originales que en ellos se nos retratan, sino que las producen, afirmásemos lo mismo de la extensión, el mundo resultaría inextenso y se arruinarían todas las ideas que tenemos sobre el universo corpóreo." (FE,218-219) Efecti vament, si qualifiquem a Balmes de realista és fonamentalment per aquest nou postulat: l/extensió de les coses que afecten a la nostra sensibilitat és un fet real deIs objectes en si mateixos, i per tant, tenen com a eorrelat la sensació d'extensiÓ. Aquesta sensactó interna del subjeete es correspon d'una forma directe i inequívoca amb la qualitat objectiva de les coses. Quan 34

Balmes esmicola el concepte d'extensió ha fa tot ressaltant els elements que el componen, com ara és la longitud, la latitud i la profunditat. r a l'hora de trabar exemples per defensar la seva posidó és brillant i convincent per la simplidtat i contundencia deis mateixos. Ooi és capa<;, posa per exemple Balmes, d'imaginar­ se que el seu cos no té parts, que no és llarg, ample i alt? L'extensió, dones, és objectiva, pertany als objectes. Per tal de demostrar la realitat de l'extensió Balmes recorre, fins i tot, a una especie de prova que podriem anomenar empírico-real pel que té de demostració d'una realitat exterior a l'home i que és formulada amb termes semblants als següents: és evident que en la meya sensibilitat rebo multitud d'impactes sensorials, entre ells l'extensió. Ara bé, pero sense un element emissor, sense un cos exterior que fregui amb la meya pell o emetí alguna substancia que em colpegi sensibJement, jo no puc obtenir aquelles sensacions interiors. Amb altres paraules: la mateixa existencia de les impressions sensorials ja demostra la presencia d'un element exterior a la subjectivitat. 1 aquesta és l'extensió. Un element que sempre arriba mediatHzat pel color, la textura í les altres qualítats sensorials. 1 com podem arribar l'extensi6 pura, a l'extensió sense les impressions sensorials?:

"La geometría trata de la extensión prescindiendo de los colores y de toda qualidad sensible; entonces no se halla la ciencia en el terreno de las representaciones sensibles/ sino de las ideas puras/ o sea de los objclos del entendim iento pu ro... " (FE, 223). En aquest estat de la qüestió podero dir que Balmes ha aconseguí t refutar els plan teja men ts kan tians de l' estetíca trascendental? Per contestar amb amplitud aquesta pregunta encara ens caldriaendinsar-nos en la Filosofía Fundamental, especialment quan critica els postulats de Kant 43 i quan analitza el concepte de tempsH. A més ens seria útil entrar en Yapartat de la Ideologia pura de la FilosoJfa Elemental per veure l'elaboració de les idees. T<lnmateix possei"m la informació suficient per donar-hi una resposta.

35


És evident que no podem afirmar que en el desplegament de la seva filosofia Balmes ha pogut mostrar que l' estetiea trascendental de Kant és ínsuficient i idealista, ni tampoc que la verita ble fonamen tació de l' es tetica és la que eH ma teix desenvolupa. Si l'afirmadó precedent la podem qualificar de simple és perque els sistemes filosofies són un tot for<;a harmonítzat que no permet la disecció neutre des de fora del mateix sistema. O s'agafa tot i s'engruna des del seu propí interior o bé s'afirma el propi sistema quan se l'analitza amb uns altres ulls crítics. Criticant Kant, Balmes afirma les seves posicions realistes. Descrivint el seu propi sistema, Balmes critica Kant. No és possible dir qui deIs dos pensadors té raó, per bé que sí podem afirmar quina relació i coherencia guarden els respeetius sistemes entre ells i entre els altres. Arnés, podem veure la simpatia que s'estableix entre cada un de1s sistemes i la realitat política, social i ideologica del seu temps i del nostre. Així dones i de forma objectiva, la filosofia de Kant queda enUa de les observacions crítiques de Balmes. En aquesta reflexió final seria pertinent preguntar-se per la distancia gue hi ha entre Kant i la interpretació que de Kant en fa Balmes. Es un fet evident que la lectura que fa Balmes del pensador de ~onigsberg al.ludeíx en la seva major part el tema de la filosofía crítica, aquella investigaci6 trascendental que pretén esbrinar eom es coneix el coneixement i no com coneixem les coses. Balmes es troba incomode en aquest plantejament erític i fa una lectura "idealista" de Kant, retreient-li l'oblit de la realitat.

"Creo que la Estética trascendental, o sea la teoría de la sensíbílidad, de Kant, no es bastante trascendental pues se ciñe demasiado a la parte empírica y no se eleva a la altura que su título hacía esperar. El problema de la possibilidad de la experiencia, que Kant se proponia resolver o queda absolutamente intacto con su doctrina, o está resuelto en un sentido rigurosamente idealista." (FF,344)

Balmes fa filosofia. Una filosofía, la qualHat de la qual no és superada en el seu temps per cap pensador a Catalunya i a la resta de l'estat. Recorden aquell 16 de Juliol de 1847, aquell día en que Balmes va escriure emocionat d'alegria al seu germa per la publicació de la Filoso/ra Elemental? Aquell dia també era d'amargura. Era un dia més d'una guerra que, simulant les flames criminals, arrasa va Catalunya, que deixava l'economía del principal recluida a pols i cendres. Vivíem la guerra deIs matiners. Una guerra, que ja era la segona per Causes carlínes que suportava el país en poe temps. 1 encara en faltaria una tercera, poes anys després de la mort de Balmes. Els enemics polítics de Balmes el volíen fer passar com l'instigador i promotor de la guerra deIs matiners. Pero més enlIa de les intrigues polítiques, ens queda aquella obra de 1847 -i totes les aHres- que ens mostren )a seva brillantor i c1aredat. Que ens fan veure com enmig de les turbulencies d'una vida agitada per lamalaltia, per l'aeció social, pels conflictes, per les intervencions periodísliques, Balmes marca criterio Balmes entén el temps en que viu i el viu intensament. En les seves obres filosOfiques no hi sabem descobrir aquell brogit desorganitzat del món. Tot al contrario Destil.len I'ordre i la claredat que només els homes savis trameten. J per acabar permetin-me que els agraeixi sincerament I'atenció que m'han dispensat alllarg del recorregut per l'estetica en el context j en l'obra balmesiana més destacada pel tema: la Filosofía Elemental. Per a mi ha estat tot un honor i tot un repte que espero haver acomplert amb l'ajuda de la seva benevolencia. Moltes gracies!

Balmes, dones, ha pres per mirall a Kant, i emmiral1ant-s'hi ha vist la seva .propia imatge. Com podríem afirmar que la interpretació que fa Balmes de Kant no és lícita, si tota filosofia esdevé, en última instancia, interpretaci6? 1 és del tot evident que

36

37


l.-He d'agrair molt especialment el seu ajut als responsables de les biblioteques Episcopal de Vic, del Seminari de Vic i de la biblioteca popular "J aume Balmes". La seva disposició i amabilitat he estat encomiable. Així mateix he de fer extensiu el meu reconeixement al Proiessor Ramon Rial (deIs EUV) i al Dr. Agustí Boades (URU..). Ells han posat a les meves mans el seu saber. 2._ " ...

trabajo mucho para acabar en pocos días la Filosof[a elemental, y espero que para el 20 de junio tendré impresa toda la obra, incluyendo la Historia de la filosofía. Aguado se me ha comprometido, y me tendrá la palabra." Carta a Benito García de los Santos. 22/5/1847.

J,-La negreta és meya. Carta del 15 d'Octubre de 1846.

4.-La negreta és meya. Carta a Benito García de los Santos.

17/9/1846. "Tengo ya en prensa (en Madrid) el Curso de Filosofía elemental: la lógÍca estará corriente antes de concluir enero" Carta a Lluci<l. Casadevall. 22/12/1846. Citarem la Filosofía Elemental amb les inicials FE, j, quan s'escaiguL la Filosofía Fundamental, amb FF. El número de pagina correspon a l' edició de les obres completes editades per la B.A.e. al 1948. La Filosofía Fundamental ocupa tot el volum n. La Filosofía Elementnl i El Criterio es traben en el volum IlI. 1 l'cpistolarí, en el primer. També podríem adduír el següent text: "He procurado expresar las ideas con la mayor claridad y precisión que me ha sido posible; cuidando al propio tiempo de que las formas del estilo y de la dicción fueran tales, que los jóvenes al salir de la escuela pudieran emplearlas en la discusión común." (FE, 196)

",-No podem passar per aH l'interessant treball del pare Josep Sauret al monogrMic sobre Balmes de la revista Pensamiento (1947).

39


L' estudi porta per títol La teorfa balmesiana de la sensibilidad externa y la estética trascendental (pag. 109-156) 7._

Va la pena ressenyar l'article de Josep M. Fradera Balmes j les revistes de religi6 a Barcelona (1838-1843) dins el volum IJOsona i Catalunya al segle XIX. Estudis d'histOria." coordinat per Jordi Figuerola i editat pel Centre d'Estudis Socials d'Osona. Allí es pot veure bé com la revista La Discusión -de molt curta durada, només el 1847- era un deIs organs d'expressió del grup de Pau pjferrer i Manuel Mila, tot pero sempre al redós del teixit que embolcallava per un cap o altra Balmes. (Cf. pago 106) "Amigo Rubió [... ] Por el mismo correo te envío un llamado Man ual, mejor Digital, de Estética; es, como dice modestamente su portada, traducido libremente del señor patriarca de los eclécticos, Cousin. Mi libertad de traducción ha consistido principalmente en descartar, en cuanto ha sido posible, la materia de palabras filosóficas y de aquellas fórmulas mágicas con las quales los señores filósofos, a priori, parece que lo explican todo y reconstituyen, si es necesario, el mundo. Se me ha escapado, tal vez, alguna idea propia y alguna observaci6n debida a mi propio caletre. Si es así, ha sido contra mi intención, porque lo mucho que he pensado y lo poco que he sacado en limpio sobre el particular, lo reservo para una futura obra magna que se hará y publicara." Fragment d'una carta de MUa a A. Rubió i lluch de 1'1 de Gener de 1849, reprodulda per M. Querol Gavalda a La escuela estética catalana contemporanea. CSIe. Madrid, 1953. Pago ISO.

9._

40

Pagina 7. Hi podem afegir: "Estética és la ciencia o teoría de lo bello .[oo.] desde el punto en que se han podido fijar algunos principios fundamentales acerca de la belleza, es'tos deben servir de base a los artísticos y Jiterários, aún cuando como nosotros nos proponemos, se trate de exponerlos con la mayor sencillez posible y de comunicar el espíritu literario (científico y estético) y no el metafísico." Pago 13.

10._

Pago 11.

11.-D'aquesta introducció bon resso s'en fa Marcelino Menéndez Pelayo a la monumental Historia de los eterodoxos españa/es, 3mb no gaire bona opinió pel corrent frances "... filosofía de fácil acceso, que hasta las mujeres cultas pueden leer sin tedio; filosofía de aparente facilidad, como toda filosofía que no lo es ...". Ed. BAe. Vol. 11. 1054. 12.-005

palabras sobre el centenario de Balmes. Vic, 1910. Pago 8.

13._Per aquest tema apassionant, s'ha de veure la monografia del professor Tomas Carreras i Artau, Médicos-fil6sofos Espalioles del siglo XIX. CSIC, 1952. 14

A més de La Tradició Catalana (1892) -el primer llibre de pensament escrit en cata la al segle passat- cal assenyalar les conferencies que el Bisbe de Vic pronuncia al Cerc1e Artístic de Sant Uuc, a Barcelona, agrupades sota el títol Contra el pcsimisme modern i que en bona part es tenen de referencia en les creacions modernistes i noucentístes. A destacar, l'artic1e De la ¡ru ¡'ció artíst ica de 1894.

1,._

Recordem especialment el volum Estéticas (Ed. Balmes, 1943), d'on extreiem el següent paragraf: "Es aquel mismo pensamiento del DI. Torras: el fin de la belleza, el objeto del arte, es el equilibrio, la serenidad y la armonía, que elevan y ennoblecen la vida humana. El equilibrio se manifiesta más en el orden de la sensibilidad que en el de la inteligencia; una conmoción, un sentimiento vivísimo, y de aquí proviene que, desenfrenada la potencia humana, toma por sumo gozo el vértigo de las emociones fuertes, nuevas y continuas, y ama sólo los excitantes, y no quiere salir de aquella frenética concupiscencia." Pag. 283. Queral Gavalda. La escuela estética catalana contemporallea. CSIC, 1953. Pago 24.

I~.-Miquel

41


¡7._A. Goudin Philosophia thomística, que sabem que s'estudiava a Salamanca a finals del s. XVIII. Les Institutiones philosophicae de F. Jacquier substitueixen al llibre anterior en diverses universitats, entre elles la de Cervera. Obtingué moHes edicions el llibre de F. Amat Institutiones philosophicae (la quarta edició és de 1829-1830) que s'utilitzava com a manual al seminari de Barcelona. Tradult del trances, el llibre de Para du Phanjas, Elementos de filosofía (ja utiJitzada al 1796). 1. AItieri, Elementa Philosophiae. S.M. Roselli la Summa Philosophica (1788). Tanmateix aquesta substitució no es produí en totes les academies d'ensenyament, i menys en les depenents d'ordres reLigioses. Un ban exemple el trobem en la Circular a todos los religiosos francíscanos del P. Fr. Cirilo Alamaeda y Brea, ministro general O.F.M., datada a Madrid, el 16 de desembre de 1825, catarze mesas després de la promulgació del Pla Calomarde. En el títol 11, dedicat a la filosofía, article 73, llegim: "Servirá de texto de la Filosofía del P. Fr. Lorenzo Altieri; y por un epítome del P. á Sto. Floriano (... ] se estudiarán las principales cuestiones de la escuela de N. Sutil Maestro ..." 1 en l'article 74: "La Etica se estudiará por la del P. Jacquíer ..." 1S._P.

Fr. Antonio Iribarren Cursos pltilosophicus iusta mentem angelíci docloris, D. Thomae Aquinalis. (1751).

.l a otra causa que ha movido mi ánimo, es que soy ecléctico en . el sentido que digo mas adelante, y esta obra tiene una tendencia manifiesta al eclecticismo." Segona edició. Madrid. Impremta de Ramon Verges. 1843, Pago VIII.

19._I/ ..

2°._Del mateix any és elllibre de Plácido Maria Orodea Compendio filosófico de fundamentos de religión. Timoteo Arnaíz. Valladolid. 2\.-ÉS

indispensable consultar robra de Jaume Roura: Ramon Martí d'EixaJa i la filosofía catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadía de Montserrat, 1980.

42

22._

Nascut a Moia el 27/11 /1810 i mort a Vic el 26/01/1851. Píns el moment present no s'ha dedicat l'atenció que es rnereix aquest autor de diversos manuals ~de filosofía, de religió i moral, d'historia natural i de física experimental- pensats i fets tots ells des de Víc amb la pretensió de ser útils tant als seminaristes com els alumnes del Colegio de Segunda Enseñanza, on també n'era professor. Els seus llibres s'adoptaren dmant alguns cursos com a text oficial d'aquestes dues institucions d'ensenyament a Vico El seu bon amic i bisbe de Lleida Maria Puigllat volgué introduir-Ios als estudis eclesiastics d'aquella diocesis. Al Seminari de Vk s'utilitzava les diverses edicions !latines dels seus llibres, mentre que al Colegío de Segunda Enseiianza es feja servir la traducció catellana adaptada al pla d'estudis marcat pel Govern. En el !libre de comptes del Seminari -dades del 1849- es mostra com tant l'edició llatína com la castellana de l'obra que cornentem és pagada del fons generals. Transcrit la seva necrolog[ca apareguda en el Otario de Barcelona (30/01/1851); "De Vích nos escriben con fecha 27: Ayer fue llevado a la ú/lima morada el cadáver del R. Dr. D. Gervasio Costa, presbftero y catedrático de Teología de este

seminario. Hombre de un estraordinario talento, aquien su indecíble apl¡cación y trabajos literarios han llevado a la tumba antes de tiempo; y que habría podido figurar no poco si hubiera sido más ambicioso de gloria. Como unos 150 de sus discípulos le acompaiiaroll COI1 hacha en su entierro, agradecidos a los desvelos de la ti buCIl profesor." B._Pag. 27. O fins i tot que l'estetica "... aspira a dirigir la sensíbilid ad". Pago 5. 2~.-pag.5,

L'arbre del saber huma es dibuixa completament segons la classificació següen t: Teología, 'Cosmología, Antropologia. En aquest tercer bra~, destaquen la Fisiologia i la Psicología. 1 per últim, com a branques de la Psicologia, s' enlairen l'Estetica, la Logica i la Etica. (Cf. pags. 4-5 del Curso)

43


2S.-Cf. Norbert Bilbeny, Filosofía contemporania a Catalunya. Edhasa, 1985. Pag, 67.

35._A la biblioteca episcopal s'hi troba la Philosophia elementaria, de 1868. Coneixem la traducdó castellana feta a Madrid a la imprenta de A. Pérez Dubrull, que al 1884 arribava a la quarta edició.

26.-Publicades en tres volums per la Universitat de Barcelona al 1956 segons els apunts taquigrafiats del Dr. Josep Balari. 27.-Josep Serra Húnter Xavier Llorens i Barba. Estudís í carrera professional. La seva actuació docent. Arxius de l'lnstitut de Cíencies. lEC, Barcelona, any IX. 1921. Pago 155. 20._

Tratado de Psicologta, para uso de los establecimientos de segunda enseñanza. ]aen.lmpremta de Rubio y Alcázar. 1879.

36.-Text signat per la Reina al 28 de setembre. Cí. Títol IX, pag.1ü. Cito el text publicat a la impremta de D.J.M. Alonso, de Madrid. Un exemplar es troba en la documenta ció del Seminari de Vico 37.-La publicació !latina completa és de 1850. :lB

29.-Concretament del quatre d'agost. YJ._A la biblioteca del Seminari de Vic, hi consta la quarta edidó ­ 1897-, feta a Napols: "Typis Francisci Giannini et filíorum". A la biblioteca Episcopal de Vk hi arriba l'edició de 1873, feta a Barcelona a la impremta de Vídua i fills de J. Subirana.

:ll.-Institutiones Philosophiae Theoreticae. L'edició que trobem al Seminari de Víc és feta a Madrid, "Typographia Eusebii ab Aguado", 1849. 31.-IlIs titutíones Phílosophique. "Typis viduae ac filiorum A Cuesta" Valladolid, 1890. De vuit volums. :I.'.-Summa Philosophica in usum scholarum. Editada a Londres i a París per De1homme et Briguet, al 1887. ~.-A

44

la biblioteca episcopal de Vic hi tenim la traducció castellana de Gavina Tejado (l819~1891) Elementos de filosofía especulativa segrí 11 las doctrinas de los escolásticos y singula rmm te de Santo Tomás de Aquino. Obra escrita en italiano por el presbítero José Prisco. Madr'id. Nueva libreria e imprenta de San José. Segona edició, 1884. La primera edició s'havia fet a11866.

"La palabra filosofía expresa aquí examen y análisis de los fundamentos de la moral y de sus conclusiones capitales." (FE,10S)

39.-"Imaginaos el ateo más corrompido, el que com mayor imprudencia se mofe de lo más santo; que profese el principio de que la moral es una quimera y de que sólo hay que mirar la utilidad en todo, buscando el placer y huyendo el dolor; ese mostruo, tal como es, no llega todavía a ser tan perverso como él quisiera, pues na consigue el despojarse de las ideas morales." (FE, 107)

40._El seu amic i biograf, Benito García de los Santos, escriu tot referint-se a la composició de la Filosofía Elemental: "Esta última obra la compuso, en efecto, con mucho menos trabajo, sin embargo debo también manifestar, porqué fuí testigo de ello, que para escribir la Estética hizo estudios especiales de fisiología, á cuya ciencia manifestó particular afición, siendo por espacio de muchos días el asunto principal de nuestras conversaciones." Vida de Balmes, extracto y análisis de sus obras. Madrid, 1848. Pago 43. 1J ._"

El pensar bien consiste o en conocer la verdad o en dirigir el entendimiento por el camino que conduce a ella. La verdad es la realidad de las cosas. Cuando las conocemos como son

45


en sí alcanzamos la verdad; de otra suerte caemos en error. (... ] Si deseamos pensar bien hemos de procurar conocer la verdad, es decir, la realidad de las cosas. ¿De qué sirve discurrir con sutileza, o con profundidad aparente, si el pensamiento no está conforme con la realidad?" (El Criterio. Cap. 1. Pago 553) 42._

"La belleza de los colores, la armonía de la música, la fragancia de los aromas, la delicadeza de los sabores, están en nosotros; el mundo es un conjunto de objetos que no encierran nada parecido a estos fenómenos del ser viviente; su belleza principal está en sus relaciones con nuestros órganos para causarnos las sensaciones: la más recóndito y admirable de este asombroso misterio está en nosotros mismos." (FE, 218)

~3.-D'una

manera marcada, Llibre 3, capítol18; Llíbre 4, capítols 9,

12 i 15. ~4._ Tot

46

elllibre VII.


LA COMMEMORACIÓ BALMESIANA La sessió amb la qual cada any, la ciutat de Vic honra el filosof Jaume Balmes i Drpia, el dja 9 de julio], aniversari de la seva mort, s'inicia l'any 1861 en el si d'una entitat ciutadana: "El Cerde Literari". Fins a l'any 1900 aquesta cornmemoradó es teja en el local social de l'entitat. Era una vetllada literaria i musical en la qual intervenien amb preferencia, els seus socis, personatges que després han assolit un reconegut prestígi que ha traspassat l'ambit d ela ciutat i de Catalunya. Entre a1tres; Martí Genfs, Josep Serra i Campdelacreu, Narós Verdaguer i Callfs, ]aume Collell, Raimon d' Abadal, Uuís B. Nadal i especialment }acint Verdaguer i Santaló, poeta nacional de Catalunya. També hi intervjngueren, com a convidats, personalitats Iiteraries foranes, com: Manuel MUa i Fontanals, Frederic Soler, Ramon Nocedal, Joaquim Roca i Cornet, Maria Aguiló i Josep M. Quadrado. A partir de 1903, organitza Ja sessió una altra entítat, "Catalunya Vella". El contingut de l'acle és una conferencía amb un tema concret. Des de l'any 1910, centenari del naíxement de Jaume Balmes, hi intervé com a organitzador l' Ajuntament de ViCo D'aleshores en¡;a, la sessi6 es celebra en la sala de la columna de la casa de la ciuta!. A partir de l'any 1903 és possible donar la relacjó completa dels conferendants i dels temes exposats. 1903 )aume Collell: Balmes i el Papa LJeó XIII. 1904 Frederic Clascar: Estructura mental filosófica de Balmes 1905 Josep Maria Baranera: Balmes i la seva obra apologetica social. 1906 Francesc Albó: 8almes economista 1907 Enrie Pla ¡Den íel: L' obra d'en Salmes en la historia de Ja filosofia í en la filosoCia de la historia. 1908 Francesc de P. Maspons i Anglasell: El cataJanisme de Balmes. 1909 Maria Esturí, S.I.: Escolis a UD capítol del "Protestantismo", o sia, balmes hístoriador providencial de la civilització i, per consegüent, apologista de la Companyia de Jesús. 1910 Congrés Internacional d'Apologetica, commemoratiu del naixement de Balmes. 1911 Tomas Carreras i Artau: Concepció catalana de la psicología. 1912 L1uís Carreras: Uharmonisme de Balmes 1913 A. Rubió i LLuch: Apologistes seglars contemporanis de Balmes. 1914 Miquel deIs Sants Oliver: Salmes en son temps.

48

1915 Miquel deIs Sants Olíver: Balmes i la dignificació del periodisme.

1916 Jaume Collell: Salmes i la qüestió catalana

1917 Jmm d' Abadal, S.1. : La intuYc ió psicologíca del doctor B al mes.

1918 Jau me Coll el!: La perenne actualitat de les obres de Balmes

1919 Jaume Collell: L'obra patriotica d'en Balmes i d'en Quadrado

1920 Ignasi Casanovas S.L: El vigatanisme de Balmes

1921 Ramon Rucabadó: En BaJmes i el problema de J'associació obre­

ra.

1922 Josep Llavera: L'exemplaritat intel.lectual de Balmes

1923 Adolf Bonilla San Martín: La teoría de la verdad en Balmes.

1924 Jesús Guisa i Acevedo: El tomismo de Balmes en su tratado de la

certeza. .

1925 J. Postius, C.M.F: Apología de los bienes del clero, según el Dr.

D. Jaime Salmes 1926 J Dan Lladó: Balmes y los pensadores catól ícos españoles del siglo XIX 1927 Jacint Camella i Colom: Salmes, político 1928 Joan Burgada Ljulia: Balmes, periodista 1929 Juli Francés Alonso, S.I: El poder temporaJ de los Papas en Balmes. 1930 Oriol Anguera de Sajo: Les caracteristiques psicologíques de Salmes. 1931 Miquel de Esplugues, O.F.M.C.: Balmes vist des de les seves posicíons erronies. 1932 Josep Ruíz Manent: Balmes conductor d'esperits 1933 Jaume Ravent6s: Política de Salmes 1934 CarIes Cardó: Influencía de BaJmes en el Renaixement de l' Escolastica. 1935 Rafael Cay de Montella: El principi de la unitat de I'ordre. De Balmes a Maritain. 1936 Joan Manya: L'estil de Salmes 1937-8 La guerra civil interromp la commemoracíó 1939 Fernando Valls i Taberner: Balmes ante el problema constitu­ cional de España. 1940 Ramon BauceUs Serra: Balmes y el nacionalismo español. 1941 Ramon Roquer Vilarrasa: El fundamento de la moral en Salmes. 1942 Luís Argemí de Martí: Maleriales balmesianos para la recons­ lrucción nacional.

49


1943 Romualdo de Toledo: Balmes, educador. "El Criterio" y la peda­ gogía española.

1944 Fernando Palmés, 8.1,: Balmes y el Papa.

1945 Enrique Luna Peña: El pensamiento social de Balmes.

1946 Juan Ríos Sarmiento: Fantasía sobre motivos balmesianos

1947 Clemente VilIegas Boixader: Balmes, fllósofo

1948 José Larraz López: B a[mes, conciliador de las fuerzas

antirevol ucionarias.

1949 Luís Riba Altarriba: Salmes y el argumento apologético de la civilización

]950 Ramón Serrano Suñer: Balmes, filósofo del buen sentido

1951 José Maria Castro y Calvo: Balmes o 'la expresión del pensa­

miento.

1952 Camilo Riera Canudas, pbro,: Balmes, filósofo de la historia.

1953 Ramón Masnou Boixeda: Sacerdote y pueblo en el pensamiento

balmesiano.

1954 Pedro Font y Puig: La teoría del conocimiento de Balmes hinc el

nunc.

J 955 Manuel Fraga Iribarne: Balmes, fundador de la Sociología posi­

tiva en España.

1956 Justo Pérez de Urbel: La cuestión social y sus remedios según

Jaime Balmes.

1957 Luis Cura PeJlicer: Etopeya de Balmes.

J 958 MigueL Fábregas Ramón) S.l): La tolerancia y la libertad en los

escritos de Balmes.

1959 Juan Roig Gironella) S.1,: Lo eterno de Balmes.

1960 Adolfo Muñoz Alonso: Principio y fundamento en la Filosofia de

SaLmes.

1961 Joaqu(n Rufz·Giménez Cortés: Salmes yel sentido de la libertad

1962 Alberto Martín Artajo: Los espafioles, según Balmes.

1963 Mariano Puigdollers Oliver: La filosofía de la Ley, en Balmes.

1964 Manuel Jiménez Quilez: Vigencia del pensamiento periodístico

de Balmes en la era de la información espacial.

L965 Casimiro M orciUo González: La unidad religiosa según Balmes.

1966 Alfredo López Martínez: A la escucha de Balmes en esta hora de

España.

J967 Joaquin Bau: Balmes en la problemática del siglo XIX.

1968 ManueL Azoar Zubigaray: El pensamiento de Balmes en el mun­

do actual.

so

1969 Alberto UlIastres Calvo: Elogío del sentido común. 1970 Antonio Iturmendi Bañales: Balmes, sacerdote: su magisterio político visto por un seglar. 1971 Vicente Enrique y Tarancón: Actualidad del magisterio de Balmes. 1972 Alejandro Rodríguez de Valcárcel: Balmes, hombre y político de la armonía. 1973 Luís Cura Pellicer: Sintaxipeya de Balmes apologeta y político. 1974 Gonzalo Fernández de la Mora: La crítica baJmesiana del estado demoliberaJ. 1975 Santiago Udina Martorell: Un modelo balmesíano para la hora política del país. 1976 Carlos Robles Piquer: El sentido de "Civilización" en Jaime Balmes. 1977 Narcfs Jubany i Arnau: L'Església i les diverses formes polítíques. 1978 Octavi Saltar j Soler: Vigencies ideoJogiques en els carísmes balmesians. 1979 Joan Triadú: Necessitats i perspectives de la cultura catalana actual. 1980 Ernest L1uch i Martín: Salmes entre ['Economía i la Historia. 1981 Miquel Batllori i Munné: "Balmes, sempre més disputat que discutit" , 1982 Jordi Pujol i Soley. 1983 Enrique Tierno Galvan: "Qué es el Criterio". ]984 Jaan Rigol i Roig. 1985 Miquel Roca i Junyent: "En defensa de la societat civil". 1986 Macia Alavedra i Moner. 1987 J osep M. Frad era: "Quatre etapes en la trajee toria política de Jaume Balmes: Aproximació a l'evolució de seu pensament.

1988 Fabia Estapé i Rodriguez.

1989 Jaan Boada i Elies: "Jaume Balmes lector crític de la Revolució

Francesa".

1990 Lluís Daufí i Moreso: "Balmes malalt".

1991 L1ufs Monreal i Agustí: "El Museu Episcopal de Vic í el moviment

museístic a Catalunya".

1992 Miquel Ylla -Catala i Genís: "Entre Miquel Argemir i Jaume

Balmes".

1993 Francesc J. Fortuny: "Jaume Balmes: I'home fabrica".

1994 Ignasi Roviró i Alemany: "L'estetica en robra de Jaume Balmes".

51


L'èstètica en l'obra de Jaume Balmes