Issuu on Google+

LA REVOLUCIÓ RUSSA

Irene Pérez, Mirella Selma, Aarón Mora i Ainoa Fort. 4tC.


ÍNDEX 1.

Introducció.

2.

La rússia tzarista.

3.

La revolució de 1905.

3.1

Guerra russa japonesa.

3.2

Diumenge sagnant.

3.3

El soviet de Sant Petersburg.

3.4

El cuirassat Potemkin.

3.5

Les conseqüències de la revolució de 1905.

4.

La revolució de 1917.

4.1

La revolució de febrer i les seues conseqüències.

4.2

Lenin.

4.3

La revolució d’octubre i les seues conseqüències.

5.

Període postrevolucionari.

5.1

La guerra civil.

5.2

Comunisme de guerra.

5.3

Tercera internacional.

5.4

NEP (Nova Política Econòmica).

6.

L’URRSS.

6.1

Stalin i la dictadura estalinista (1924-1953).

6.2

Nou ordre mundial.

7.

Conclusions.

8.

Bibliografia.


1-

Introducció

El terme Revolució russa agrupa tots els successos ocorreguts a Rússia fins a la revolució fianl que alliberà al poble rus. En gran mesura induïda per la Primera Guerra Mundial, la Revolució russa va ser un esdeveniment decisiu i fundador del "segle XX" obert per l'esclat del macro conflicte europeu succeït entre amb la dissolució de la Unió Soviètica.

2-

La Rússia tzarista

Al S.XX Rússia era un país endarrerit econòmica i socialment. La població es constituïa per camperols pobres, una classe mitjana de professions liberals, la burgesia i una aristocràcia latifundistes. A més d'un sistema polític tsarista, on el poder requeia sobre el tsar Nicolau II. Fins que el 1905 el descontentament social es manifesta i va crear els seus primers consells. Per això, el tsar temoros feu concessions polítiques, que va trencar en quan es va recuperar. Tot i això l'oposició al règim tsarista va continuar. I l'enfonsament definitiu del tsarisme arribo, amb la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial.

3- La revolució de 1905 La Revolució de 1905 va ser una ona d'agitació política de masses provocada pel descontentament social que manifest amb vagues de treballadors, disturbis camperols, casos de terrorisme i motins militars. Després d'aquestes la revolució va conduir a l'establiment d'una monarquia constitucional limitada i a la Duma Estatal de l'Imperi Rus, a més de l'aparició dels primers consells.

3.1- La guerra Russa –Japonesa La guerra Russa-Japonesa va ser un conflicte sorgit per les ambicions rivals de Rússia i Japó (1904-1905). Els russos buscaven un port d'aigües càlides a l'oceà Pacífic, Port Arthur, capaç de mantindre-se en funcionant tot l'any. Després de la primera guerra Sinó-Japonesa (1894-1895), el tractat de Shimonoseki li va concedir al Japó l'illa de Taiwan, el protectorat sobre Corea i la península de Liaodong, i rússia es va quedar amb el Port Arthur. Però les negociacions van resultar inútils, i Japó va decidir entrar en guerra. Japon resultar vencedor de la guerra. Aquestes victòries van transformar el balanç de poder en l'Est d'Àsia, i van consolidar al Japó com a país important en el món.

3.2- Diumenge sangrat. El Diumenge Sagnant va ser una matança realitzada per la Guàrdia Imperial russa contra els 20.000 treballadors reunits a la residència del tsar amb intenció de reclamar pacíficament millors condicions laborals, però el duc Vladimir va ordenar matar la multitud. La notícia es va expandir per tot el país causant nombroses vagues i motins a les Forces armades. El 1906 el tsar va tractar d'apaivagar els manifestants, per a això va crear la Duma,


però l'opinió del poble ja era radical. Els socialistes van boicotejar la Duma i finalment aquesta es va suspendre el 1917.

3.3- El soviet de Sant Petersburg. El Soviet de Petrograd dels Diputats d'Obrers i Soldats, anomenat el Soviet de Petrograd, va ser establert el març de 1917 després de la Revolució de Febrer com a representant dels treballadors de la ciutat i dels soldats de la guarnició de la capital. El Soviet de Petrograd va ser important durant la Revolució Russa que va portar a la Revolució d'Octubre com un centre de poder rival al govern provisional.

3.4- El cuirassat Potemkin. El Potemkin era un cuirassat de la Flota del Mar Negre russa. El vaixell es va fer famós per la revolta del cuirassat Potemkin, una rebel·lió de la tripulació contra els seus opressius oficials al juny de 1905. Va ser vist posteriorment com un pas inicial cap a la Revolució russa de 1917.

3.5- Les conseqüències de la revolució de 1905. Les principals conseqüències de la revolució russa de 1905 van ser: la pujada dels preus, la fam del poble, la incompetència militar, les pèrdues territorials i els milions de morts.

4- La revolució de 1917 La revolució russa 1917 va ser un moviment polític, social i econòmic, és un dels més grans esdeveniments de l'època contemporània i també un dels fets més memorables que registra la història de la humanitat, la revolució va estar dirigida gairebé exclusivament per obrers, camperols i soldats.

4.1- La revolució de febrer i les seues conseqüències. La Revolució de Febrer va marcar la primera etapa de la Revolució de 1917 a l'Imperi rus. Va causar la dimissió del tsar Nicolau II i amb ella la fi de monarquia russa, i finalment la formació d'un govern provisional. Aquest règim naixent va resultar d'una aliança entre liberals i socialistes que havia de donar pas a un executiu elegit democràticament i una assemblea constituent. En febrer 20.000 obrers es declararen en vaga. Entre aquesta gent es varen produir nombroses morts pel que les protestes s'intensificaren conduint al tancament de la Duma. Aquestes foren les conseqüències d'aquesta revolució.

4.2- Lenin. Lenin segue el líder de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan la situació el va convertir en una figura clau. Però tot açò va succeir en el moment en el que s'apropaven: revolució a Europa, la Revolució de Febrer i la caiguda de la monarquia a Rússia, que varen ser inesperades per Lenin. El canvi a Rússia podia ser el començament d'una revolució mundial que, podria trigar dècades a acabar amb el capitalisme mundial.


4.3- La revolució d’octubre i les seues conseqüències. La Revolució d'Octubre o bolxevic, va ser la segona fase de la revolució de 1917. Tractava d'1 colp al poder, en què als bolxevics van aplicar les tres mesures: la pau ambAlemanya, el repartiment agrari i el reconeixement de les nacionalitats dels successos. Tot i que això es produiria en novembre.

5- Període postevolucionari. (1922-1929). Durant el període de relativa calma que va seguir la fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques molts escriptors i crítics literaris van defensar la idea que la seva principal missió era la de crear noves formes d'art apropiades per a l'època que estava obrint davant seu. en la dècada de 1920, va sorgir una nova escola de pensament, inspirada per la idea que una nova cultura proletària reemplaçaria a les formes heretades del passat, per a això s'hauria d'utilitzar la literatura com a element de conscienciació i canvi

5.1- La guerra civil. La guerra civil es va produir entre 1918 i 1921. Aquesta es va sorgir per la diferencia d'opinio a prop de la revolució, l’exercit Roig, a favor, es va enfrontar a l’Exèrcit Blanc. La victòria final va correspondre a l’Exèrcit Roig, liderat per Trotski, comissari del poble per a la guerra i encarregat de formar i dirigir aquest exèrcit durant la guerra civil russa. Aquesta porta a que Lenin se decidiera a firmar las duras condiciones exigidas por las Potencias Centrales.

5.2- Comunisme de guerra. El comunisme de guerra va ser el sistema econòmic i polític que va existir en la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, a partir de 1917 a 1921. aquesta política va ser adoptada pels bolxevics amb l'objectiu de mantenir a les ciutats ia l'Exèrcit Roig proveïts d'armes i aliments, en condicions en què qualsevol tipus de relacions o mecanismes polítics normals serien destruïts per la guerra.

5.3- Tercera Internacional. La Internacional Comunista, va ser una organització comunista internacional amb l'objectiu d'estendre la revolució fora de l'URSS. Fundada el 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Obrer Socialdemòcrata, es van agrupar els partits comunistes de diferents països, amb l'objectiu de lluitar per la supressió del sistema capitalista, l'establiment de la dictadura del proletariat i de la República Internacional dels soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista, com fixava en els seus primers estatuts.


5.4- NEP (Nova Política Econòmica). Política econòmica aplicada després del comunisme de la guerra paper Partit Comunista es va denominar NEP, nova política econòmica. Es va caracteritzar per la barreja de mesures comunistes i capitalistes. La Nova Política Econòmica va ser reemplaçada pel Primer Pla quinquennal de Stalin en 1928.

6- L’URRSS La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Soviètica, va ser un estat al nord d'Euràsia, sorgit després de la Revolució d'Octubre, 1917, i el període posterior de guerra civil, al final del qual als comunistes van prendre el poder. La seua fundació va ser el 1922 Quan la RSFS de Rússia s'uní a les repúbliques d'Ucraïna, Bielorússia i transcaucàsica. Aquesta tenia un sistema polític dominat paper Partit Comunista fins al 1990. Encara que l'URSS era nominalment una unió de repúbliques soviètiques amb capital a Moscou, realment era un estat altament centralitzat amb una economia planificada.

6.1- Stalin i la dictadura estalinista (1924-1953). En morir Lenin el 1924 va començar una lluita de poder entre els principals dirigents comunistes. L'enfrontament fonamental es va produir entre Stalin i Trotski. Stalin va resultar finalment vencedor, en concentrar a les seues mans tot el poder i eliminar qualsevol resistència i oposició. La dictadura de Stalin es va basar en tres pilars: Planificació econòmica, col·lectivització de l'agricultura i la política repressiva. Stalin conservà el seu mandat fins a la seua mort.

6.2- Nou ordre mundial. L'expressió Nou Ordre Mundial s'ha usat per referir-se a un nou període de la història i es pretén, que hi ha proves de canvis drastics en les ideologies polítiques i en l'equilibri de poders. El primer ús d'aquesta expressió apareix en documents del president Woodrow Wilson, que fa una crida, després de la Primera Guerra Mundial, per a la creació de la Lliga de Nacions.

7- Conclusions. El període denominat Revolució Russa segue un període de decadència i a la vegada d'esplendor per a Rússia. Donat que per a haver d'aconseguir la llibertat, el poble en mans de líders corromputs, hagué de reclamar els seus drets, fent protestes no sempre pacifiques, es varen sofrir nombroses conseqüències, com grans quantitats de morts; bé per les guerres o per la pobresa. Però a la fi varen aconseguir el seu objectiu, una millor vida de llibertat.


8- Bibliografia. http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_rusa http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/eso/contemporanea/entreguerras_02_01.html http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3viet_de_Petrogrado#Historia http://es.wikipedia.org/wiki/Domingo_Sangriento_(1905)


La revolucio russa