Issuu on Google+

3.

Transformem

llegendes en còmics (pagesos i menestrals) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

El rei dels oficis Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels oficis. Va cridar els set mestres de més anomenada de cada un dels oficis més importants i els va requerir perquè cada un portés una mostra de la seva obra i l’eina més important de les que necessitaven. Va convidar-los a un gran dinar i, un cop van haver menjat, cada un va presentar la seva feina, va ensenyar l’eina que emprava més per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de l’ofici. El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i l’alena que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa. El pellaire iva portar una pell assaonada


molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i el mestre de cases, com que no podia portar cap casa, va portar un maó i la paleta i l’escarpra i va explicar com treballava. Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que li ensenyaven. Al rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes les eines i d’haver-los ben escoltats, li va semblar que l’obra de més mèrit era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que l’agulla petita i senzilla, mentre que tots els altres, per a aconseguir la seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines. Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia feina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis. De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar més trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-se’n. Al cap de poc temps, al sastre se li van desclavar les tisores, al sabater se li va espuntar l’alena, al pellisser se li va oscar la ganiveta, al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta. Tots van tenir necessitat del ferrer, perquè cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que seria atès i dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encengués el fornal i que acudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va provar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir. Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més anava més complicació es produïa, perquè cada dia que passava s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va presentar-se el ferrer, perquè havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil·litat van renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra vegada a un altre dinar fraternal i, davant de tots, va confessar que havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I, davant de tots els presents, el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis, amb avinença i conformitat de tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a temps


moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal, que, a més de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat) 1. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis. D’aquesta llista, trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. 1.Forner 9.Ale 2.Sabater 10.Tisores 3.Sastre 11.Mall 4.Perrer 12Ganivet 5.Peliataire 13.Ribot 6.Fuster 14.Paleta 7.Mestre de cases 15.Escarpre 8.Pala 2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda: El rei tenia la curiositat de saber quins dels oficis tenia el Situació inicial major mèrit per nomenar-lo rei dels oficis per descobrir-lo invita a set mestres a menjar i que li demostressin l’eina que més utilitza cadascú per poder comparar.

Fet desencadenant

Després de veure a cada mestre, el rei considera que el sastre tenia que ser el rei d’oficis.

Complicació

El ferrer es va sentir molt trepitjat i va tancar la ferreria i se’n va. En el pas del temps les eines dels altres oficis es van deteriorant i necessitaven l’ajut del ferrer, però s’havia marxat. El rei va cridar al ferrer i con no el trobava, va demanar als interessats que intentessin substituir al ferrer, però ningú ho va aconseguir.

Resolució del conflicte

Al final, un dia, va tornar al ferrer, que havia arribat a les seves orelles les crides fetes pel rei. Es va posar a adobar les eines de tots i va tornar la pau en tots els oficis

Situació final

Van der un altre vegada un dinar fraternal i davant de tots va dir, el rei, dels oficis perquè tots els oficis.

3. A la pregunta 1 ja heu vist quins són els oficis que apareixen en la llegenda. a) En el text, a cada ofici li és atribuït un producte, que té uns atributs, una feina que hi està relacionada i una eina (o més). A més, el fet de fer-se malbé o cada eina es diu d’una manera diferent. Completeu la graella


segßent repetint l’exemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen.


Ofici

Producte

Atributs

Feina

Eines

Espatllar

Sastre

Vestit

Bonic Llampant

Tallar Cosir

Tisores Agulla

Desclavar

Forner

Pa

Molt ros

Enformar

Pala forn

Sabater

Sabates

Polides i lluents

Polir enlluentir

Polidora alena

Espuntar

Pellisar

Pell assaonada

Suau fina

Rebaixar descarnar

Ganivet

Oscar

Fuster

Capseta

Polida

Tallar polir

Ribot

Esmussar

Ferrer

Pany i clau

Bonica complicada

Picar

Mall

Mestre de cases

Cases

Construir

Mao paleta escarpa

Escante

b) A partir del que diu la llegenda, raoneu per què el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei. Perquè el rei es var donar compte que els altres oficis depenien del seu treball i per això va ser el rei dels oficis.

4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuació. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre l’evolució d’un dels oficis des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules). Durant l'edat mitjana s'estableix a les grans ciutats europees la professió de forner, de manera que no resulta estrany trobar en aquesta època diversos forners als barris de les ciutats més poblades. En les ciutats medievals es prohibeix treballar de nit, però els forners estan exempts d'aquesta llei. Carlemagne cuida que el nombre de forners romangui constant en les ciutats del seu imperi i fa vigilar la higiene dels seus establiments. Durant l'època medieval, les fleques van incorporant a poc a poc els forns de llenya en què preparen el pa. Al començament eren instal·lacions allunyades de les zones habitades, a causa del perill d'incendi que suposaven, degut en part que l'arquitectura medieval emprava molta fusta. El forn era mantingut econòmicament per un senyor, o bé per una comunitat religiosa, i generalment donava servei a diversos forners de la zona. El forner havia de transportar les masses de pa «anada i tornada» al seu establiment. Per regla general, havia una persona dedicada en exclusiva a una labor de forneig, una


altra al manteniment funcional del forn així com d'alimentar-lo de combustible; totes aquestes labors eren exemptes del forner medieval. Per altra banda els privilegis que posseïen els forners feien que els aprenents haguessin de passar llargs períodes de temps com a tals (s'estima que set anys), després dels quals rebien el títol de mestre. Les labors de fleca eren molt dures i les jornades de treball eren llargues, els forners es trobaven sempre ocupats, en alguns casos la farina els feia sofrir catarros crònics o asma i és per aquesta raó per la qual a França se'ls denominava geindres. Per a adquirir el pa, el client havia de lliurar prèviament la farina necessària per a fer-lo. La mòlta amb molí de vent no es va introduir a Europa fins després de les primeres croades i les seves millores van ser fent que la disponibilitat del pa fos major a poc a poc. Com a regla, si al forner se li proporcionaven cinc lliures de farina, ell havia de proporcionar al client set lliures de pa. Un forner podia donar pa a un client pobre que no tingués farina per a pagar-li, i el forner li demanava en la següent collita amb interès. De tots els treballadors, el forner era qui més préstecs donava a les persones de la comunitat. La importància del pa es reflecteix en l'aparició en la Cart Magna aprovada en 1215. De vegades es pot trobar en les parets exteriors de les esglésies (entorn de les quals se situaven de vegades els mercats populars) marques específiques que pretenien mostrar la grandària estàndard del pa, per a poder evitar fraus per part dels forners o els seus clients. El consum de pa està disminuint des de mitjans del segle XIX en els països en desenvolupament. Per exemple, el consum de pa diari per persona ha descendit un 70% des de 1880 fins a 1977. La causes d'aquest descens són diverses; en l'actualitat existeix preocupació per les diverses dietes hipocalòriques, fet que, juntament amb la recrudescència de malalties autoimmunes com la celiaquia (intolerància al gluten), fa que la visió popular que existia sobre que és el pa vagi canviant a poc a poc.

5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:

WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

-

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.

-

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

-

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:


a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm


b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta

Descripció detallada de la imatge

Tipus de pla

Textos:

Angulació

Cartutxos i bafarades

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.


03 transformem llegendes en còmics pagesia