Page 1

HAITÍ: Quatre  anys  de  capitalisme  del  desastre    

El 12  de  gener  de  2010  un  terratrèmol  va  assolar  bona  part  d’Haití,  en  una  de  les  pitjors   catàstrofes  que  ha  patit  el  país,  i  en  el  que  va  esdevenir  una  de  les  més  àmplies   operacions  humanitàries  que  es  recorden.     Quatre  anys  després,  Haití  es  troba  atrapada  entre  la  república  de  les  ONG  i  el   capitalisme  del  desastre.   Iolanda  Fresnillo  |  @ifresnillo  |  http://haitiotrosterremotos.info  

Foto: Jalousie,  bidonville/favela  maquillada  amb  fons  de  la  cooperació    

Les xifres  són  aclaparadores,  en  tots  els  sentits.  Al  voltant  de  220.000  persones  mortes.  Més   de   300.000   persones   ferides.   Més   d’un   milió   i   mig   de   persones   sense   llar,   100.000   llars   completament   destruïdes   i   una   mica   més   de   200.000   greument   malmeses.   Als   6   mesos   del   terratrèmol,   un   milió   i   mig   de   persones,   360.000   famílies,   vivien   en   aproximadament   1.500   camps  de  desplaçades,  sota  les  tendes  improvisades  o  proporcionades  per  ONG  i  agències  de   cooperació  oficials.     La  dimensió  de  la  tragèdia  i  l’impacte  que  la  cobertura  mediàtica  del  terratrèmol  va  tenir  en   milions   de   persones   arreu   del   món   va   impulsar   una   de   les   majors   operacions   humanitàries   que   es   recorden.     Es   van   recaptar   més   de   3.060   milions   de   dòlars   per   part   d’ONG,   institucions   religioses  i  fundacions  privades.  En  el  primer  mes  després  del  terratrèmol  les  ONG  espanyoles   van   recaptar   uns   72   milions   d’euros   d’aportacions   de   la   societat   espanyola,   prop   dels   79   milions  de  dòlars  d’ajuda  d’emergència  del  govern  espanyol  (que  ascendeix  a  464  milions  de   dòlars   promesos   de   2010   a   2012,   incloent   ajuda   a   la   reconstrucció   i   contra   l’epidèmia   de   còlera).  Governs  i  agències  de  cooperació  van  prometre  més  de  13  mil  milions  per  al  període   2010  a  2020,  uns  6.373  milions  per  als  dos  primers  anys  (2010-­‐2012).       On   ha   quedat   tota   aquella   solidaritat?   Quina   ha   estat   la   reconstrucció   que   ONGs,   governs   i   institucions  internacionals  han  impulsat  per  a  Haití?      


El desastre  de  la  reconstrucció     A  desembre  de  2012  (darrera  data  en  la  que  hi  ha  xifres  disponibles),  tan  sols  el  66%  de  les   promeses  realitzades  a  la  Conferència  de  donants  de  Nova  York  tres  mesos  després  del  seísme   (5,3  mil  milions  de  dòlars)  per  a  2010-­‐2012  han  estat  desemborsats.  La  qüestió,  però,  no  és   tan  sols  el  nivell  de  desemborsament,  sinó  què  s’ha  prioritzat  en  aquesta  ajuda  d’emergència  i   reconstrucció,  i  com  s’ha  fet.       A   Haití   hi   ha   una   sensació   generalitzada   que   després   de   tantes   promeses,   l’ajuda   a   la   reconstrucció  s’ha  quedat  en  no  res  i,  en  els  pitjors  dels  casos,  ha  estat  perjudicial.       Cal   tenir   en   compte   que   el   terratrèmol   va   arribar   per   evidenciar   una   situació   de   grans   desigualtats   i   empobriment.   Durant   segles,   des   de   la   colonització   i   al   llarg   dels   anys   d’independència   teòrica,   Haití   ha   patit   nombroses   ingerències   i,   amb   l’ajuda   de   l’èlit   econòmica   haitiana,   s’ha   imposat   un   model   neoliberal   al   servei   del   centre   econòmic   del   sistema   capitalista.   “El   terratrèmol   va   arribar   per   evidenciar   i   agreujar   les   deficiències   d’un   sistema   profundament   injust”   afirma   Nixon   Boumba   de   MODEP   –   Moviment   per   la   Democràcia  a  Haití.  Un  sistema  que  s’ha  afiançat  a  través  de  la  reconstrucció.      

Projecte de  mercat,  inacabat  i  innecessari,  finançat  amb  fons  de  la  UE  

L’Estat   haitià,   molt   debilitat   per   anys   de   polítiques   neoliberals,   va   ser   greument   afectat   pel   terratrèmol:   el   25%   dels   funcionaris   a   Port-­‐au-­‐Prince   van   morir   al   terratrèmol,   el   60%   dels   edificis   administratius   i   el   80%   de   les   escoles   van   ser   destruïts.   Aquesta   circumstància   ha   sigut   d’alguna   forma   utilitzada   per   donants   i   agències   de   cooperació   per   prescindir   de   les   autoritats   haitianes   en   el   procés   de   reconstrucció.   Mentre   que   a   la   Conferència   de   donants   de   Nova  York  es  va  acordar  enfortir  el  lideratge  del  govern  haitià,  el  cert  és  que  només  l’1%  de   l’ajuda  d’emergència,  i  el  15%  de  l’ajuda  a  la  reconstrucció  ha  estat  canalitzada  a  través  de  les   administracions   haitianes.   A   més,   segons   l’Observatori   de   Polítiques   Públiques   i   de   la   Cooperació  Internacional  de  CERFAS  a  Haití,  el  76.7%  del  valor  dels  contractes  concedits  per   la   Unió   Europea   en   els   seus   projectes   de   reconstrucció   durant   2010   i   2011   van   ser   atribuïts   a   Empreses  Europees.  En  el  cas  d’Estats  Units  el  menyspreu  del  teixit  econòmic  haitià  ha  estat   encara  superior,  doncs  només  l’1.3%  del  valor  contractual  dels  projectes  han  estat  concedits  a   les  empreses  haitianes.      


USAID, l’agència   de   cooperació   nord-­‐americana,   ha   estat   un   dels   principals   actors   en   aquest   procés.   Denunciat   per   la   manca   de   transparència,   retards   significatius   en   l’execució   de   projectes   i   mala   gestió,   ha   sigut   també   un   actor   molt   controvertit   per   la   priorització   d’empreses  nord-­‐americanes  i  per  l’ús  de  l’ajuda  alimentària,  amb  impactes  negatius  sobre  la   pagesia  del  país,  i  en  connivència  amb  ONG  com  Care  o  WorldVision.       La   sensació   és   que,   en   general,   les   ONG   també   han   passat   per   sobre   de   la   voluntat   i   les   prioritats   de   la   societat   civil   haitiana.   Les   expressions   “invasió   d’ONG”   o   “República   de   les   ONG”  per  fer  referència  al  seu  paper  a  Haití,  per  part  d’activistes  locals,  és  molt  freqüent.  Per  a   Vijaya   Ramachandran   del   Center   for   Global   Development,   “el   domini   de   les   ONG   internacionals  ha  creat  un  Estat  paral·lel  més  poderós  que  el  govern  mateix.  Les  ONG  a  Haití   han   construït   una   infraestructura   alternativa   per   la   provisió   de   serveis   socials,   des-­‐ incentivant  al  govern  per  a  construir  capacitats  per  oferir  aquests  serveis”.     Ja  abans  de  2010,  les  ONG  proveïen  el  70%  de  l’assistència  sanitària.  El  85%  de  l’educació  es   donava  a  través  d’escoles  privades,  sovint  subvencionades  per  l’Estat  a  través  de  programes   de  cooperació,  i  moltes  d’elles  gestionades  per  ONGs  o  institucions  religioses.       “El   Banc   Mundial   tenia   un   programa   anomenat   “Education   for   all”   (educació   per   a   tothom)   que   consistia   precisament   en   oferir   recursos   a   escoles   privades   per   a   facilitar   l’accés   a   estudiants  sense  recursos.  El  director  d’aquell  programa  és  ara  el  ministre  d’educació,  i  aquest   és   el   model   que   ha   adaptat   per   la   política   pública   d’educació”   explica   Patrice   Florvilus,   defensor   a   ultrança   de   la   pedagogia   dels   oprimits   de   Paolo   Freire   i   advocat   fundador   de   Defense  des  opprimés  et  les  opprimées.  “De  fet,  el  govern  no  té  cap  política  d’educació,  només   un  procés  de  mercantilització  de  l’educació”.       Un   altre   àmbit   on   la   política   de   reconstrucció   ha   fallat   estrepitosament   és   el   del   dret   a   l’habitatge.   Quatre   anys   després   encara   hi   ha   oficialment   172.000   vivint   en   camps   de   desplaçades.   Segons   FRAKKA,   el   Front   de   Reflexió   i   Acció   sobre   l’Habitatge,   la   xifra   ha   estat   falsament   reduïda,   eliminant   alguns   camps   de   la   llista   “oficial”   de   l’Organització   Mundial   de   les   Migracions   (OIM),   per   mostrar   cert   avançament.   Però   calculen   que   prop   de   300.000   persones  segueixen  vivint  en  camps.    

Camp de  desplaçades  a  Port-­‐Au-­‐Prince.  Un  dels  activistes  de  FRAKKA  mostra  les  imatges  d’un   desallotjament  el  mateix  matí  en  un  altre  camp  a  les  afores  de  la  capital.  


La xifra   de   desplaçades   s’ha   reduït   en   els   darrers   dos   anys   arrel   en   bona   mesura   de   les   expulsions  forçades  que  autoritats  i  propietats  privats  promouen  a  diferents  camps.    Segons   les  xifres  de  l’OIM,  fins  a  març  de  2013  unes  16.104  famílies  havien  sigut  desnonades  sense   accés  a  cap  alternativa  d’allotjament.  Fins  a  75.000  persones  viuen  avui  en  dia  amenaçades  de   desnonament  dels  camps  de  desplaçades.  114.000  famílies  han  estat  reubicades  en  habitatges   provisionals  i  55.000  han  sigut  convidades  a  marxar  dels  camps  rebent  a  canvi  500$.  Moltes   de  les  que  han  acabat  marxant,  cobrant  o  no,  fugint  sovint  per  la  violència  i  inseguretat  que  es   viu   en   molts   d’aquests   camps,     ho   han   fet   als   “bidonvilles”,   les   faveles   i   barris   populars   que   poblen  la  zona  metropolitana  de  Port-­‐au-­‐Prince,  per  viure  en  absoluta  deficiència  de  serveis   bàsics  com  el  sanejament  o  l’aigua  potable.       Sota  ocupació  militar    

La Plaça  de  la  Resistència,  a  la  localitat  costanera  de  Pestel,  s’ha  construït  com  a  oposició  a  la  presència   de  la  MINUSTAH  al  país  

Un   altre   dels   actors   claus   en   aquest   procés   han   estat   les   forces   militars   estrangeres.   En   les   primeres   setmanes   després   del   terratrèmol   Haití   va   patir   una   invasió   militar   d’uns   16.000   marines   d’Estats   Units,   6.000   efectius   de   diferents   països   europeus,     i   altres   contingents   (2.000   soldats   canadencs   o   2.000   brasilers,   entre   d’altres)   que   es   van   unir   als   9.000   cascos   blaus  de  la  MINUSTAH  (Missió  de  Nacions  Unides  per  l’Estabilització  d’Haití)  presents  al  país   des  de  2004,  a  banda  de  contingents  de  país.  La  militarització  del  país,  i  la  conseqüent  pèrdua   de  sobirania,  segueix  avui  amb  la  presència  de  7.600  soldats  i  policies  de  la  MINUSTAH,  una   presència  més  que  contestada  per  la  societat  haitiana.       Per  la  Plataforma  d’Organitzacions  Haitianes  pels  Drets  Humans  –POHDH,  “la  presència  de  la   MINUSTAH   suposa   una   de   les   principals   violacions   de   drets   humans   en   el   nostre   país.   Atempta  contra  l’article  primer  del  pacte  de  drets  civils  i  polítics,  doncs  constitueix  un  atac  a   la   sobirania   nacional   i   una   violació   del   dret   a   l’autodeterminació   del   poble   haitià”.   La   MINUSTAH   acumula   des   de   2004   acusacions   de   morts,   repressió,   violacions   i   assetjament   sexual   arreu   del   país.   Aquestes   no   han   cessat   des   del   terratrèmol   de   2010.   I   a   elles   s’ha   de   sumar   l’epidèmia   de   còlera,   que   ara   ja   sense   cap   tipus   de   dubte,   es   va   generar   per   la   negligència  de  la  MINUSTAH  a  l’octubre  de  2010.       Tots   els   estudis   realitzats   fins   al   moment   afirmen   que   l’epidèmia   de   còlera,   que   fins   ara   ha   matat  a  8.300  persones  i  ha  deixat  més  de  680.000  afectades,  es  va  iniciar  pel  vessament  al   principal   riu   del   país,   l’Artibonnite,   d’abocaments   fecals   del   contingent   nepalès   de   la   MNUSTAH.  El  còlera  s’havia  eradicat  a  Haití,  i  la  soca  d’aquesta  nova  epidèmia  és  nepalesa.  En   efecte,   el   cas   del   Còlera   és   per   a   Mortimé   Antonal   un   “crim   contra   el   dret   a   la   vida”.   Patrice   Florivilus,  advocat  que  està  impulsant  juntament  amb  el  moviment  de  víctimes  una  denúncia   contra  l’Estat  Haitià  i  la  MINUSTAH  al  país  per  l’epidèmia  de  Còlera,  afirma  que  es  tracta  un  


cas clar  de  negligència  criminal.  A  aquesta  denuncia  s’hi  ha  d’afegir  la  que  l’Oficina  d’Advocats   Internacionals   i   l’Institut   per   la   Justícia   i   la   Democràcia   a   Haití   han   presentat   a   les   corts   de   Nova   York.   Des   de   Nacions   Unides   han   refusat   fins   ara   les   demandes   de   compensació   realitzades  per  les  víctimes  a  través  d’aquestes  entitats,  adduint  que  gaudeixen  d’immunitat   en  les  seves  actuacions.     Malgrat  l’evident  oposició  popular  i  la  oposició  del  senat  haitià,  el  govern  de  Michel  Martelly   va  decidir  el  passat  octubre  demanar  al  Consell  de  Seguretat  de  Nacions  Unides  la  renovació   d’un  any  més  dels  cascos  blaus  al  país.  Una  operació  que  costa  prop  de  600  milions  de  dòlars   anuals.   Uns   recursos   que   tothom   pensa   estarien   millor   destinats   per   qualsevol   de   les   altres   necessitats  imperioses  que  te  el  país.  

La reconstrucció  econòmica...  o  el  capitalisme  del  desastre     Haití  va  perdre  en  el  terratrèmol  el  120%  del  seu  PIB.  La  reconstrucció  es  plantejava  doncs   com  un  repte  no  només  físic,  sinó  també  econòmic.  Una  economia  ja  molt  debilitada,  després   de  segles  d’espoli  i  polítiques  neoliberals.       Poc   després   d’un   any   de   la   catàstrofe   es   va   celebrar   la   segona   volta   d’unes   eleccions   envoltades  de  polèmica  i  denuncies  d’irregularitats.  Malgrat  la  baixa  participació  (que  no  va   arribar   al   23%   de   l’electorat)   i   les   constants   i   consistents   denúncies,   les   Nacions   Unides   i   l’Organització   d’Estats   Americals   (OEA)   que   monitorejaven   el   procés   van   declara   com   a   guanyador   de   les   mateixes   a   Michel   Martelly.   Conegut   cantant   de   Compas,   la   música   més   popular   a   Haití,   sense   més   experiència   en   política   que   haver   donat   públicament   suport   a   Duvalier   durant   la   dictadura,   Martelly   constituïa   l’opció   preferida   de   la   Comunitat   Internacional.  I  el  temps  els  ha  donat  la  raó.       Per   a   Boumba,   activista   de   base   d'una   llista   interminable   de   moviments   socials,   “la   reconstrucció   a   Haití   després   del   terratrèmol   s'ha   convertit   en   una   vasta   operació   de   capitalisme  del  desastre,  que  no  busca  socórrer  les  víctimes,  sinó  servir-­‐se  de  les  víctimes  i  de   la  catàstrofe  per  fer  beneficis".     El   concepte   “Capitalisme   del   desastre”   el   popularitza   Naomi   Klein,   autora   de   la   Doctrina   del   Shock,  qui  el  13  de  gener  de  2010,  un  dia  després  del  terratrèmol,  publicava  al  seu  bloc  com  la   Heritage   Foundation   ("una   de   les   principals   defensores   d'explotar   els   desastres   per   aprofundir  les  seves  poc  populars  polítiques  pro  -­‐  empreses")  no  havia  trigat  ni  un  dia  a  notar   que  "la  resposta  dels  Estats  Units  al  tràgic  terratrèmol  a  Haití  oferia  oportunitats  per  redefinir   els  llargament  disfuncionals  economia  i  govern  haitians".       Segons   ens   descobriria   el   2011   Wikileaks,   el   mateix   ambaixador   dels   Estats   Units   a   Haití   enviava   un   cable   l'1   de   febrer   del   2010   en   el   que   afirmava   que   “la   carrera   per   l'or   ha   començat!",  Fent  referència  als  negocis  que  podien  sorgir  de  la  reconstrucció  a  Haití.  Ja  hem   vist   com   la   cooperació   institucional   ha   fet   realitat   aquesta   afirmació   amb   la   concessió   de   projectes  principalment  a  empreses  multinacionals  d’origen  europeu  o  nord-­‐americà.       El   govern   de   Michel   Martelly   no   s'oposa   a   aquesta   visió,   més   ho   anomena   “Haiti:   Open   for   business".   Haití,   obert   als   negocis.   Emparada   pels   Clinton,   l'estratègia   “Obert   als   negocis”   s'ha   dotat   d'una   sèrie   de   suports   institucionals,   dels   quals   destaquen   el   Centre   de   Promoció   d'Inversions  i  el  Consell  Presidencial  Assessor  sobre  Creixement  Econòmic  i  Inversió  a  Haití,   del   qual   forma   part   l'expresident   espanyol,   José   María   Aznar.   L'objectiu   del   PACEGI   és   “transformar  Haití  d'un  lloc  per  'fer  caritat  '  a  un  lloc  per  'fer  negocis'".  


L’estratègia “Haití:  Obert  als  negocis”  es  plasma  en  tres  eixos  principals:  la  mineria,  les  zones   industrials  i  el  turisme.       “La  mineria  és  la  mort”     "Acceptar   la   mineria   és   acceptar   la   mort.   Només   rebutjant   la   mineria   escollim   la   vida".   És   camperol  de  Terrier  Rouge,  al  nord  del  país.  Els  seus  veïns  i  ell  mateix  han  estat  veient  com  en   els   últims   mesos   l'empresa   canadenca   Somin   ha   arribat   amb   permisos   d'exploració   emesos   pel   govern,   exigint   accés   a   les   terres.   Molts   dels   camperols   s'han   negat   a   signar   l'accés   a   les   seves  terres,  “però  d'altres,  desinformats,  sí  que  estan  signant".  La  reunió,  en  la  que  s'exposen   els   perills   de   la   mineria   d'or   a   cel   obert,   com   la   que   està   amenaçant   les   terres   del   nord   i   nord-­‐ est   haitià,   l'ha   organitzat   el   Col·lectiu   contra   l'Explotació   Minera,   i   hi   han   acudit   unes   30   persones  de  4  comunitats  en  les  que  ja  s'estan  fent  exploracions.  En  una  de  les  comunitats  ens   mostren  un  dels  documents  d'accés  a  les  terres  per  explorar,  elaborat  per  la  nord-­‐americana   Newmont,  signat  amb  una  empremta  dactilar  (per  algú  que,  evidentment,  no  sabia  escriure).       El   govern   ha   atorgat   ja   mig   centenar   de   permisos   principalment   a   empreses   canadenques   i   nord-­‐americanes.   “El   Banc   Mundial   està   darrere   de   la   nova   llei   minera   que   està   a   punt   d'aprovar   el   govern   de   Martelly,   malgrat   l'oposició   del   Senat",   afirma   Alain,   un   dels   facilitadors   del   Col·lectiu   contra   la   Mineria.   El   Govern   afirma   que   els   recursos   miners   que   amaguen   les   muntanyes   a   Haití,   sobretot   or,   però   també   coure   o   bauxita,   aportaran   uns   recursos  que  poden  contribuir  al  creixement  econòmic  del  país.  Els  pagesos  saben  que  si  els   treuen   la   terra,   per   obrir-­‐la   en   canal   i   els   treuen   l'aigua,   els   estan   llevant   la   vida.   I   que   les   promeses  de  treball  no  arribaran  per  a  tots.    

Activitat de  sensibilització  sobre  els  impactes  de  la  mineria  a  Terrier  Rouge  

Promeses  de  feina,  realitats  d’explotació     En  un  país  amb  un  80%  de  la  població  vivint  sota  el  llindar  de  la  pobresa  i  dos  terços  de  la   població   en   atur   o   subempleats,   la   promesa   de   treball   té   una   força   extraordinària.   I   és   sota   aquesta   promesa   que   el   govern   fomenta   la   construcció   d'unes   10   noves   zones   franques   industrials  o  la  promoció  de  zones  turístiques  d'enclavament.    


Les primeres   tenen   acords   comercials   amb   els   Estats   Units,   on   exporten   en   condicions   molt   favorables   productes   tèxtils   fabricats   a   baix   cost.   Baix   cost   aconseguit   gràcies   a   uns   sous   de   misèria,   de   200   gourdes   al   dia   (3,3   euros   al   dia)   i   condicions   laborals   molt   qüestionables.   "Amb   200   euros   no   m'arriba   per   donar   de   menjar   als   meus   fills"   explica   una   treballadora   durant   una   mobilització   per   un   salari   digne   de   500   gourdes   (8,3   euros   al   dia)   i   seguretat   social.  Davant  la  negativa  del  Govern  de  revisar  el  salari  mínim  segons  les  seves  demandes,  les   treballadores   han   iniciat   al   llarg   del   mes   de   desembre   una   sèrie   de   mobilitzacions,   tancant   les   fàbriques  durant  dos  dies.    

“No als  200  gourdes,  salari  mínim  de  500  gourdes”  demanen  les  treballadores  del  tèxtil  

Les   Zones   Industrials   són   la   proposta   estrella   de   la   reconstrucció.   El   projecte   insígnia   és   Caracol.   Es   va   endur   224   milions   de   dòlars   dels   fons   per   a   la   reconstrucció,   tot   i   estar   situat   a   centenars   de   quilòmetres   de   l'epicentre   del   terratrèmol,   en   una   zona   no   afectada.   “Es   va   expropiar   a   366   pagesos   de   zones   fèrtils,   es   va   privatitzar   el   riu   que   passa   pel   parc,   es   van   construir   habitatges   per   a   famílies   que   vivien   als   camps   de   refugiats,   aportant   mà   d'obra   barata   per   les   fàbriques,   i   s'ha   construït   també   una   nova   central   elèctrica,   quan   la   resta   del   país   roman   a   les   fosques.   Tot   per   Caragol.   Amb   els   recursos   de   la   reconstrucció“   afirma   l'economista  Camille  Chalmers.  Dels  20.000  llocs  de  treball  promesos  se  n’han  creat  1.388.     També   sota   l'encís   de   la   creació   de   llocs   de   treball   es   fomenta   la   inversió   estrangera   en   turisme.   L'espanyola   Occidental   Hoteles   va   inaugurar   l'any   passat   l'hotel   de   luxe   Oasis   Occidental,  a  la  capital  del  país.  Un  hotel  que  va  ser  construït  amb  els  fons  de  la  Bush  Clinton   Haiti  Foundation,  recaptats  per  a  la  reconstrucció  del  país.  A  més  de  la  construcció  de  diversos   hotels  a  la  capital  i  del  desenvolupament  turístic  a  la  zona  del  Sud-­‐est  i  Sud  del  país,  el  govern   haitià  ha  posat  tota  la  carn  a  la  graella  per  al  projecte  turístic  a  Ile  a  Vache.  Els  camperols  estan   ja  sent  expulsats  de  les  seves  terres,  no  sense  resistència,  per  poder  construir  l'aeroport  que   permetrà  arribar  als  fins  a  10  resorts  de  luxe,  el  camp  de  golf  i  altres  “amenities“  que  volen   construir   en   aquest   paradís   natural.   L'espanyola   Occidental,   a   través   de   Royal   Oasis,   ha   presentat  ja  les  seves  credencials  per  participar  en  la  inversió.     L’acaparament  de  terres,  que  s’ha  donat  en  el  cas  de  la  construcció  de  zones  industrials  com   Caracol  i  s’està  donant  a  Ile  a  Vache,  és  una  tendència  que  s’inicia  a  Haití  amb  aquesta  política   de   reconstrucció   econòmica,   i   que   poc   a   poc   també   comença   a   amenaçar   l’agricultura,   amb  


iniciatives agroindustrials   que   compten   amb   el   suport   del   Banc   Mundial   o   el   Banc   Interamericà  de  Desenvolupament,  adreçades  fonamentalment  a  l’exportació.       El  govern  de  Michel  Martelly  ha  estat  a  més  acusat  en  diverses  ocasions  de  corrupció  i  abús  de   poder.   Martelly   s'ha   negat   a   convocar   eleccions   al   Senat   i   dues   terceres   parts   d'aquest   no   han   estat   renovades,   acumulant   tot   el   poder   així   al   Parlament,   on   Martelly   té   el   suport   de   la   majoria.   Tampoc   les   eleccions   municipals   han   estat   convocades.   I   aquells   que   s'atreveixen   a   denunciar  els  abusos  del  govern  Martelly  són  perseguits  bé  per  les  forces  policials  bé  per  la   justícia  sota  acusacions  falses.     Un  escenari  de  creixents  mobilitzacions     La  invasió  d’ONG,  que  alguns  militants  de  l’esquerra  no  partidista  afirmen  començà  amb  la  fi   de  la  dictadura  a  finals  dels  80,  i  es  va  agreujar  amb  el  terratrèmol,  ha  anat  produint  un  efecte   desmobilitzador   entre   la   societat   civil   haitiana.   Alguns   acusen   les   ONG   i   la   cooperació   internacional   d’haver   provocat   una   certa   infantilització   dels   moviments   socials,   a   la   vegada   que  la  seva  institucionalització  o  onegeització.      

Mobilització pel  salari  mínim  de  500GD  a  Port-­‐au-­‐Prince.  

Malgrat  tot  els  darrers  temps  comencen  a  veure  un  incipient  renaixement  d’alguns  d’aquests   moviments.  A  l’any  2009  obreres  i  estudiants  van  forçar  l’increment  del  salari  mínim  (de  70  a   200  gourdes  al  dia  –  de  poc  més  d’1€  a  3,3€)  amb  massives  mobilitzacions  al  carrer.  Existia  el   compromís  institucional  de  revisar  aquest  salari  mínim  al  2012,  però  les  autoritats  haitianes   no   han   fet   més   que   incrementar-­‐lo   en   25   gourdes,   el   que   ha   estat   vist   poc   més   que   com   un   insult  per  part  de  les  obreres  del  sector  tèxtil.   Un  estudi  de  2009  marcava  ja  aleshores  que  el   cost   de   la   cistella   bàsica   era   de   612   gourdes   diàries.   Els   càlculs   més   recents   d’alguns   economistes   haitians,   segons   Bataye   Ouvriye,   un   moviment   de   suport   a   les   obreres,  es   de   1.100  gourdes  al  dia.  Davant  d’això  a  mitjans  de  desembre  van  sortir  al  carrer  i  mantenir  les   fàbriques   tancades   durant   gairebé   una   setmana,   reclamant   un   salari   mínim   de   com   a   poc   500   gourdes  (8,3€  al  dia).        


Aquest és   un   dels   exemples   de   les   nombroses   mobilitzacions   que   els   darrers   mesos   han   ocupat   els   carrers   de   Port-­‐au-­‐Prince   i   altres   ciutats   Haitianes.   A   les   manifestacions   més   multitudinàries   contra   el   govern   Martelly,   sovint   convocades   pels   partits   de   l’oposició,   s’hi   sumen   les   petites   mobilitzacions   locals   contra   expropiacions   de   terres   o   les   exploracions   mineres.       Haití  va  ser  el  primer  país  d’Amèrica  Llatina  en  alliberar-­‐se,  arrel  d’una  revolta  d’esclaus,  del   domini   colonial.   Ni   segles   de   neocolonització,   ingerències   i   capitalisme   del   desastre,   ni   les   píndoles   endormiscadores   de   la   cooperació   internacional,   semblen   haver   aconseguit   eliminar   el  caràcter  dignament  rebel  del  poble  Haitià.    Un  poble  que  comença  a  despertar  del  shock  del   terratrèmol  per  dir  la  seva  sobre  quina  reconstrucció  i  quin  futur  volen  per  a  elles  mateixes.      

  Aquest   text   ha   estat   escrit   per   Iolanda   Fresnillo   en   el   marc   del   projecte   “Haití,   els   altres   terratrèmols”   que   busca   aprofundir   en   els   perquès   de   l’empobriment   d’Haití   i   les   dificultats   del   procés   de   reconstrucció.   El   projecte   es   finança   gràcies   a   aportacions   individuals   o   col·lectives  (crowdfunding)  a  http://goteo.org/project/haiti-­‐otros-­‐terremotos     Subjecte  a  llicència  de  Reconeixement  -­‐  NoComercial3.0  -­‐  No  adaptada  de  Creative  Commons          

http://haitiotro sterremotos.info   @ifresnillo         ifresnillo@riseup.net    

Dossier haiti complert  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you