INFORME SOBRE L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES COM A MITJÀ PER A LA COMISSIÓ D’UN DELICTE
Introducció: L’objectiu del present estudi ha estat veure si l’ús de noves tecnologies, era un element facilitador -que podia propiciar- la comissió de delictes, a l’empara de l’ “anonimat” que atorga l’ús per exemple d’aplicacions com el Whatsapp, les xarxes socials, etc. En aquest sentit, volíem indagar en els tipus de delictes que ateníem i on s’hauria utilitzat una nova tecnologia com a mitjà/vehicle per a la comissió de delicte, i doncs analitzar les diferents situacions, per a si fos el cas, incidir de forma preventiva en el bon ús de la tecnologia a favor del bon tracte; mitjançant campanyes de sensibilització, difusió, i altres del mateix tarannà. Una de les teories contemporànies que explica les causes d’aparició del comportament delictiu atenent als factors ambientals, i que compta amb major recolzament de la comunitat científica en l’actualitat, és la teoria de les Activitats Quotidianes de Cohen i Felson. Segons aquesta teoria, l’aparició de la conducta es deu a la confluència de 3 aspectes; un subjecte motivat (delinqüent), una víctima o objectiu propici i l’absència d’elements de protecció eficaços. Aquesta teoria, que s’utilitza des de la seva aparició l’any 1979 per analitzar el fenomen de la delinqüència, i ajudar en la creació d’eines de prevenció, detecció i intervenció eficaces; ha adquirit una nova dimensió amb l’aparició d’internet. S’han plantejat diverses hipòtesis, que transiten entre la idea que l’ús de les noves tecnologies hagi augmentat el nombre de víctimes propícies (atès que es facilita la localització de persones i la comunicació amb elles, i que la inexpertesa o ineficàcia de les mesures de control i seguretat a les xarxes, estiguin actuant com a factors de protecció eficaços. Tots dos aspectes, incidirien directament en dos dels elements causals que la teoria planteja com a explicatius del fet delictiu. Per últim, es planteja fins i tot, que l’ús d’internet pugui afectar a la motivació del/la possible delinqüent, atès que requereix d’un major autocontrol de la impulsivitat. Aquest factor, la impulsivitat, s’ha demostrat com un dels predictius més eficaços del comportament delictiu. Resulta indispensable, doncs, per l’estudi del fenomen, la recollida de dades que tingui en compte els aspectes personals i ambientals esmentats.