Page 1

Els parlars valencians del nostre professorat (curs 2017-2018)

Institut Cristòfol Despuig 2018 Â


Â


SUMARI

Presentació Equip de treball Informants Fonts bibliogràfiques Qüestionari de l'enquesta Aspectes lingüístics

Resultats 1. FONÈTICA 1.1. Vocalisme 1.1.1. Canvi de [e] > [a] en les síl·labes em-, en-, es- i eix- inicials (mapa 1a. Escoltar) 1.1.2. Pronunciació de la o del pronom personal jo (mapa 8a. Jo parlo molt) 1.2. Consonantisme 1.2.1. Pronunciació de la v (mapa 4a. Vint) 1.2.2. Pronunciació de la g/j intervocàlica (mapa 3. Roja) 1.2.3. La caiguda de la d intervocàlica del sufix -ador (mapa 2b. Mocador) 1.2.4. Emmudiment de la -r final (mapa 1b. Escoltar; mapa 2a. Mocador; mapa 13b. vaig anar al cine) 1.2.5. Emmudiment de la -t final (mapa 4b. Vint; mapa 8c. Jo parlo molt) 2. MORFOLOGIA 2.1. Morfologia nominal 2.1.1. L'article definit masculí (mapa 5a. Els homes) 2.1.2. Els plurals dels mots proparoxítons llatins (mapa 5b. Els homes) 2.1.3. Els demostratius de proximitat (mapa 6. Aquest/aqueix) 2.1.4. Les formes del pronom personal nosaltres (mapa 7. Nosaltres) 2.2. Morfologia verbal 2.2.1. Present d'indicatiu (mapa 8b. Jo parlo molt; mapa 9. Dormo poc) 2.2.2. Present de subjuntiu (mapa 10. No li facis cas; mapa 11. Que tingueu sort!) 2.2.3. Imperfet de subjuntiu (mapa 12. Si no parlessis tant...) 2.2.4. Perfet simple i perifràstic (mapa 13a. Vaig anar al cine) 2.3. Preposicions i adverbis 2.3.1. La preposició composta cap a (mapa 14a. Cap aquí) 2.3.2. Els adverbis aquí/ací (mapa 14b. Cap aquí) 2.3.3. L'adverbi llavors (mapa 15. Llavors) 3. LÈXIC 3.1. La patata (mapa 16. Patates) 3.2. La poma (mapa 17. Poma) 3.3. El tomàquet (mapa 18. Tomaca) 3.4. El pebrot (mapa 19. Pebrot) 3.5. La pastanaga (mapa 20. Pastanaga) 3.6. La galleda (mapa 21. Galleda) 3.7. Les pessigolles (mapa 22. Pessigolles) 4. INTERCOMPRENSIÓ DIALETAL 4.1. Paraules o expressions del professorat valencià que criden l'atenció de l'alumnat tortosí 4.2. Paraules o expressions de l'alumnat tortosí que han cridat més l'atenció dels docents valencians 5. QÜESTIONARI


Presentació Equip de treball Aquest treball és el resultat d'un treball en equip de l'alumnat de 2n de batxillerat ecònomic i humanístic (Lucía, Khadija, Laia, Mihaela, Esha, Àlex, Laura, Alexandra, Noureddine, Vinyet, Paula, Alba, Clàudia, Andrea, Gemma, Elisa, Àngela, Nàdia, Rosi i Meixia), coordinat pel professor Albert Aragonés. Informants Es basa en un qüestionari que han respost deu docents valencians del claustre de l'institut. Les localitats on han nascut (o hi han viscut molts anys) són les següents: -Morella (Ports): Maria R. -Benicarló (Baix Maestrat): Merxe. -Nules (Plana Baixa): Jorge. -Puçol (Horta Nord): Alfonso. -València (comarca de València): Mar. -Picassent (Horta Sud): Estela. -Benifaió (Ribera Alta): Andreu. -Riola (Ribera Baixa): Roser. -Navarrés (Canal de Navarrés): Maria A. -Alcoi (l'Alcoià): Xavi. Atenent a la classificació dels dialectes i subdialectes valencians, la nostra enquesta abraça val. tortosí (Morella i Benicarló), el val. septentrional (Nules), el val. central (Puçol, València, Picassent i Benifaió) i el val. meridional (Riola, Alcoi), sense cap mostra del val. alacantí. En canvi, sí que tenim la sort d'incloure el castellanoaragonès de Navarrés (de la Canal de Navarrés), un parlar que es caracteritza per la presència de característiques pròpies del valencià com ara la distinció entre [s]/[z] i b/v o l'ús del perfet perifràstic (vaig ir). Cal advertir que el perfil d'aquests i aquestes informants no és el que es fa servir en els estudis dialectològics, els quals solen triar persones grans, de pares catalanoparlants i que no s'han mogut mai de la seua localitat natal. Aquest treball, per tant, només pretén posar de manifest la variació dialectal dels parlars valencians. Fonts bibliogràfiques Per més detalls, citem sempre la informació actualitzada que donen Carles Segura i Llopes i Vicent Beltran i Calvo en el llibre Els parlars valencians (Universitat de València, 2017). Qüestionari de l'enquesta El qüestionari constava de dues parts. La primera part tenia 22 preguntes sobre aspectes lingüístics concrets, però que permeten mostrar 36 mapes, ja que desglossem les preguntes 1, 2, 4 i 5, que contenen informació de dos aspectes lingüístics (a i b), i les preguntes 8 i 13, que contenen informació de fins a tres aspectes lingüístics (a, b i c). Aspectes lingüístics En aquest qüestionari distingim aspectes fonètics, és a dir, que afecten la pronunciació (1, 2, 3, 4 i 8a, 8c i 13b i 13c); aspectes de la morfologia dels determinants (5a i 6), dels noms (5b), dels pronoms (7 i 8a), dels verbs (8b, 9, 10, 11, 12 i 13a) i de les preposicions i dels adverbis (14 i 15); i finalment, aspectes del la variació lèxica del món vegetal (16, 17, 18, 19 i 20), de la casa (21) i del cos humà (22).


Â


Resultats 1. FONÈTICA 1.1. Vocalisme 1.1.1. Canvi de [e] > [a] en les síl·labes em-, en-, es- i eix- inicials (mapa 1a. Escoltar) Com passa també en cat. nord-occidental, alternen les formes amb [a] i les formes amb [e], tot i que en val. sembla més extensa la forma més innovadora amb [a]. Veg. Segura i Beltran (2017: 151 i mapa 5).


1.1.2. Pronunciació de la o del pronom personal jo (mapa 8a. Jo parlo molt) Recollim l'alternança de la pronunciació d'una [ɔ] o una [o] en el pronom personal jo, però sempre amb una j pronunciada [j], mai [ʒ] o [dʒ]. Veg. Segura i Beltran (2017: 203).


1.2. Consonantisme 1.2.1. Pronunciació de la v (mapa 4a. Vint) Segons els nostres informants, la [v] es manté espontàniament sobretot en part del val. tortosí (Morella) i al sud del val. meridional (Riola i Alcoi). Per a una informació més detallada, veg. Segura i Beltran (2017: 168).


1.2.2. Pronunciació de la g/j intervocàlica (mapa 3. Roja) En val. trobem tres solucions: la solució africada sonora (ro[dʒ]a); la solució africada sorda (ro[tʃ]a), pròpia dels dialectes apitxats; i la solució fricativa, amb la segregació d'una iod (ro[jʒ]a) o sense (ro[ʒ]a). Veg. Segura i Beltran (2017: 176-177).


1.2.3. La caiguda de la d intervocàlica del sufix -ador (mapa 2b. Mocador) Tot i que és pràcticament general en val., la -d- es manté en part del val. tortosí. No és estrany, però, que alguns informants (València, Benifaió, Riola) donen la solució sense caiguda, ja que es tracta d'una pronunciació col·loquial que no transcendeix a l'escriptura. Veg. Segura i Beltran (2017: 167).


1.2.4. Emmudiment de la -r final (mapa 1b. Escoltar; mapa 2a. Mocador; mapa 13b. vaig anar al cine) La pronunciació de la -r final, pròpia del valencià, no la trobem en bona part del val. tortosí (Benicarló i Morella) i també l'alacantí. De fet, la [r] es comença a pronunciar a partir d'Alcalà de Xivert. Per més detalls, veg. Segura i Beltran (2017: 180 i mapa 14).

1.2.5. Emmudiment de la -t final (mapa 4b. Vint; mapa 8c. Jo parlo molt) Contràriament al que se sol dir, l'emmudiment de la t final de les paraules que acaben -nt i -lt també és usual en val., concretament, en val. tortosí (Morella i Benicarló) i septentrional i en bona part del val. meridional i alacantí (Alcoi).


2. MORFOLOGIA 2.1. Morfologia nominal 2.1.1. L'article definit masculí (mapa 5a. Els homes) En la nostra recerca només hem recollit la forma els en val., tot i que la forma los es viva en bona part del Baix Maestrat, com en cat. nord-occidental i part del tarragoní. Per més detalls, veg. Segura i Beltran (2017: 195 i mapa 17).


2.1.2. Els plurals dels mots proparoxítons llatins (mapa 5b. Els homes) La forma del plural hòmens sol ser la més habitual en val., encara que també hem recollit homes a Morella, Nules i Riola. Veg. Segura i Beltran (2017: 193).


2.1.3. Els demostratius de proximitat (mapa 6. Aquest/aqueix) Pràcticament tot el val. presenta tres graus de locació dels demostratius (este/eixe/aquell), amb l'excepció de Morella, on en trobem dos (este/aquell). A la resta del País Valencià també és usual la forma ixe, absent als extrems nord i sud. Veg. Segura i Beltran (2017: 198 i mapa 18).


2.1.4. Les formes del pronom personal nosaltres (mapa 7. Nosaltres) La forma més comuna en val. és mo[s]atros, considerada sovint com a vulgar i que alterna amb la forma estandarditzada nosaltres. També hem recollit la forma natros (Benicarló), molt usual en el tortosí del Baix Ebre i Montsià; i les formes no gaire evolucionades nosatres (Morella) o nusatros (Navarrés).


2.2. Morfologia verbal 2.2.1. Present d'indicatiu (mapa 8b. Jo parlo molt; mapa 9. Dormo poc) La desinència de la primera persona del present d'indicatiu de la primera conjugació és -e (parle) en la majoria dels parlars valencians, tot i que també hi trobem forma amb -o (parlo, pron. amb [o]) al val. tortosí, coincidint amb el cat. nord-occidental.


Pel que fa a la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la tercera conjugació, en el cas concret del verb dormir, la forma velaritzada dorc és la més estesa, tot i que també hem recollit les formes pures dormo (Benicarló i Nules), pròpia del cat- nord-occidental, i dorm (València).


2.2.2. Present de subjuntiu (mapa 10. No li facis cas; mapa 11. Que tingueu sort!) La segona persona del singular del present de subjuntiu del verb fer, a més de la forma originària faces, presenta formes velars com ara faigues (en val. tort.) i fàcigues (Benifaió), o bé analògiques com fages (Picassent).


Les formes de les persones 4a i 5a de les conjugacions 2a i 3a pura del present de subjuntiu, en el cas del verb tenir són tinguéssem a Benicarló, una forma exclusiva del dialecte tortosí presa de l'imperfet de subjuntiu; la forma tinguem, que trobem al nord i sud del País Valencià, i finalment la forma antiga tingam, que predomina sobretot a les comarques centrals. Veg. Segura i Beltran (2017: 222 i mapa 11).


2.2.3. Imperfet de subjuntiu (mapa 12. Si no parlessis tant...) Una part del val. tortosí conserva les formes amb -ss- en les desinències de l'imperfet de subjuntiu (parlasses), mentre que a la resta del val. es fan servir la -r- (parlares).


2.2.4. Perfet simple i perifràstic (mapa 13a. Vaig anar al cine) Les formes del perfect simple (jo aní), pròpies del val. central i alacantí, les hem recollit a Picassent i en la parla dels pares de la nostra informant de Riola. A les altres localitat, com a la resta del domini català, trobem el perfet perifràstic (vaig anar). Cal destacar la forma vaig ir, recollida a Navarrés, on malgrat ser una població castellanoparlant es fa servir el perfect perífrastic amb l’auxiliar anar. Veg. Segura i Beltran (2017: 220-221 i mapa 31).


2.3. Preposicions i adverbis 2.3.1. La preposició composta cap a (mapa 14a. Cap aquí) La preposició cap a experimenta una sonorització de l'oclusiva a Benicarló (cab a) i una metàtesi bastant freqüent a Puçol (pac a). A Morella s'usa la preposició composta per ací. Veg. Segura i Beltran (2017: 210).


2.3.2. Els adverbis aquí/ací (mapa 14b. Cap aquí) La forma majoritària és ací. Tot i així, la forma aquí també es diu a l'extrem nord i sud i l'hem recollit a Nules, alternant amb ací. Veg. Segura i Beltran (2017: 199 i mapa 35).


2.3.3. L'adverbi llavors (mapa 15. Llavors) No hem recollit la forma llavors ni cap variant. L'adverbi entonces és el més usual col·loquialment en tot el País Valencià. En substitució d'aquest castellanisme també s'usa aleshores per influència de l'ensenyament. Veg. Segura i Beltran (2017: 211).


3. LÈXIC 3.1. La patata (mapa 16. Patates) Per anomenar les patates es fa servir la forma pataques (Morella i Benicarló), pròpia del dialecte tortosí, i la paraula creïlles, provinent del cast. criadilla, que pren diverses variants, moltes de les quals presenten anaptixi i metàtesi diverses (queradilles, quereguilles, etc.). Veg. Segura i Beltran (2017: 187 i mapa 16). A Navarrés també s'usa la forma pataques.


3.2. La poma (mapa 17. Poma) La fruita prohibida al paradís s’anomena poma a gairebé tot el País Valencià, excepte a Morella i la seua comarca, on diuen mançana o maçana, i a l’extrem sud dels Països Catalans, on també es diu maçana. Veg. Segura i Beltran (2017: 280).


3.3. El tomàquet (mapa 18. Tomaca) La forma per anomenar el tomàquet, trobem la forma tomata i també la forma tomaca, usual en val. meridional i, excepcionalment, a Benicarló i també a Navarrès. Totes dues formes són totalment admissibles. Veg. Segura i Beltran (2017: 283 i mapa 50).


3.4. El pebrot (mapa 19. Pebrot) En val. la forma predominant és pimentó (amb variants com ara primentó o pibentó), al costat de la forma pebrera, que és usual en val. septentrional i part del val. meridional i alacantí. Tot i que el nostre informant no ens ho ha dit, a Alcoi i els voltants, també es fa servir bajoca. Veg. Segura i Beltran (2017: 274 i mapa 47).


3.5. La pastanaga (mapa 20. Pastanaga) Per anomenar la pastanaga en val. predomina la paraula carlota, tot i que tambÊ es fa servir safanòria, molt usual en cat. nord-occidental.


3.6. La galleda (mapa 21. Galleda) La forma majoritària en val. és poal, amb alguna variant (pual, a Puçol), formes derivades de pou. També hem recollit les formes provinents del cast. cub (Nules) i balde (Benicarló, quan s'hi posa peix), forma aquesta que se sent a molts pobles costaners sobretot del sector mariner. Veg. Segura i Beltran (2017: 255).


3.7. Les pessigolles (mapa 22. Pessigolles) Per anomenar les pessigolles, com passa en tot el domini lingüístic, hi ha molta variació: cossinogues (o cassònigues) al nord (Morella i Benicarló, respectivament), cosquerelles (o cusquerelles) al centre i picoretes a Riola (i altres poblacions aïllades del val. meridional). La forma pessigolles l'hem recollida a Alcoi (on tradicionalment s'anomenen cuscanelles) i a Navarrés (on alterna amb el cast. cosquillas). Veg. Segura i Beltran (2017: 231-232 i mapa 34).


4. INTERCOMPRENSIÓ DIALETAL La segona part del qüestionari contenia dues preguntes obertes que demanaven exemples de paraules i expressions que han cridat l'atenció, tant del docent com de l'alumnat, en el dia a dia de la tasca docent. Vegem-ne les respostes.

4.1. Paraules o expressions del professorat valencià que criden l'atenció de l'alumnat tortosí FONÈTICA - africament dels plurals acabats en -ts (gots, tots, etc.) (Merxe) - la pronunciació [ar'mɛl:es] de la paraula ametles (Estela) MORFOSINTAXI - el demostratiu eixe, eixa (Andreu, Roser, Xavi) - el determinant tu mateixa usat també en masc. (Andreu) - el pronom indefinit quelcom (Jorge) - els pronoms personals li'l i li la (Andreu) - el numerals dèsset, dèneu (Mar, Estela, Andreu, Roser) - els advervis ací (Mar, Xavi), aleshores, de veres (Estela), despús-demà (Andreu) - l'imperfet de subjuntiu parlares, etc. (Roser) - la forma verbal fiu 'vaig fer' (Estela) - diminutius xicotet -a (Xavi) LÈXIC I FRASEOLOGIA A més a més del verb eixir (Alfonso, Mar) i del vocatiu xe (Estela, Maria A., Xavi), tan característics del valencià, els informants han posat com a exemples poma, capçó 'drap de cuina', safa 'palangana' (Merxe), vesprà 'vesprada' (Andreu) i nano (Estela) i folre (Maria R.). També han posat exemples de dos frases fetes: Fa un fred que xule! (Maria R.) i Toca-li la trompa al xic! (Andreu)

4.2. Paraules o expressions de l'alumnat tortosí que han cridat més l'atenció dels docents valencians FONÈTICA - emmudiment de la -r final (Andreu) MORFOSINTAXI - l'article lo, los (Andreu, Maria A.) - el possessiu son (pron. s[u]n) (Mar) - el pronom natros (Alfonso) - l'adverbi detràs (Estela) - la conjunció allavontes (Alfonso) - les formes verbals verlaritzades taquéssigues, etc. (Estela) LÈXIC I FRASEOLOGIA En general, els informants han posat exemples de dialectalismes propis del tortosí: brossat 'brull, mató', frígola 'timó, farigola' (Maria R.); maçana, maldar 'renyar' (Merxe), xalar (Jorge, Maria A.), xollar (Jorge), dolent -a 'malalt' (Maria A.), fato (Mar, Estela), el castellanisme llimpiar (Estela) i els vocatius ec! (Merxe), xeic! (Jorge, Estela, Xavi), company! (Jorge). A més a més, també han posat com a exemple alguna frase feta o locució com ara fer cap, fill meu! (Estela), oco baix!, vent de dalt, cella del Port (Xavi).


Â


5. QÜESTIONARI

Aquest qüestionari té 24 preguntes i has de dir de quina forma dieu aquestes paraules al teu poble. Nom: ___________________ Localitat: _____________________ Comarca: ______________ 1) escoltar: escolta(r) ascolta(r) escoltar ascoltar

8) jo parlo molt: j[ɔ] / j[o] parlo parle... mol(t) / molt

15) llavors: llavors allavons allavontes entonces...

2) mocador: mocado(r) mocador mocaor mocao(r)

9) dormo poc: dormo dòrmic dorm dorc...

16) patates: patates pataques creïlles...

3) roja: roja roija rodja rotxa

10) no li facis cas: faces fàcigues faigues faigos...

4) vint: vin(t) bin(t) vint bint

11) que tingueu sort! tingueu tingau tinguésseu... 12) si no parlessis tant...: parlesses parlasses parlares...

5) els homes: els /los homes hòmens

13) vaig anar al cine: vaig anar vaig ana(r) vai(g) ana(r) aní

6) aquest/aqueix: aquest este este/eixe este/ixe

14) cap aquí: cap aquí cab aquí pac aquí cap ací...

7) nosaltres: natros natres naltres mo[s]atros...

17) poma: poma maçana mançana... 18) tomaca: tomaca tomata tomato... 19) pebrot: primentó pimentó pebrera... 20) pastanaga: pastanaga safanòria carlota... 21) galleda: galleta poal balde... 22) pessigolles: pessigolles cossinogues cosquerelles...

23) Quines paraules o expressions dius tu, que criden l'atenció dels teus alumnes? Posa exemples. 24) Quines paraules o expressions diuen els teus alumnes, que t'han cridat més l'atenció? Posa exemples.


Â

Els parlars valencians del nostre professorat  

Treball de català sobre els parlars valencians del professorat de l'Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa, el curs 2017-2018 fet per l'alum...

Els parlars valencians del nostre professorat  

Treball de català sobre els parlars valencians del professorat de l'Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa, el curs 2017-2018 fet per l'alum...

Advertisement