Page 1

ESTAMPACIÓ AUTOMÀTICA Ins. Torre del Palau 2011-2012 Fernando Hernández

Helena Cabeza Melisa Raush


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

ÍNDEX DE CONTINGUT. 1

INTRODUCCIÓ. .............................................................................. 4

2

AUTOMATITZACIÓ. ......................................................................... 6 2.1

INDÚSTRIA. .............................................................................. 6

2.1.1

AVANTATGES

I

DESAVANTATGES

DE

L’AUTOMATITZACIÓ

INDUSTRIAL. ................................................................................. 7 2.1.2

ELS AVENÇOS DE L’AUTOMATITZACIÓ EN COMPARACIÓ AMB

LES HABILITATS DE L’HOME. ........................................................... 8 2.1.3

CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS. ..................... 8

2.1.4

ÀREES D’APLICACIÓ. .......................................................... 9

2.1.5

EINES DE L’AUTOMATITZACIÓ. ...........................................12

2.2

2.2.1

AVANTATGES DE LA DOMÒTICA..........................................14

2.2.2

DESAVANTATGES DE LA DOMÒTICA. ...................................14

2.2.3

ÀREES D’APLICACIÓ. .........................................................15

2.2.4

DIFERENTS SISTEMES DOMÒTICS. .....................................17

2.2.5

SISTEMES BÀSICS DE CONTROL. ........................................18

2.3 3

AUTOMATITZACIÓ DOMÈSTICA, DOMÒTICA.................................13

ELEMENTS DE LES INSTAL·LACIONS. ..........................................21

CARACTERÍSTIQUES DEL ZELIO I DEL PANEL OPERADOR MAGELIS. ....22 3.1

ZELIO. ....................................................................................23

3.1.1

ESTRUCTURA DEL PLC. ......................................................24

3.1.2

ELEMENTS DEL ZELIO. ......................................................25

3.1.3

LLENGUATGE BDF. ............................................................25

3.1.4

MODES DE TREBALL. .........................................................26

1


Estampació automàtica.

3.1.5

CONFIGURACIÓ DEL PROGRAMA.........................................26

3.1.6

AVANTATGES. ..................................................................28

3.2

4

5

6

7

Helena Cabeza i Melisa Raush.

PANEL OPERADOR MAGELIS.......................................................28

3.2.1

VIJEO-DESIGNER LITE. ......................................................28

3.2.2

PANEL OPERADOR MAGELIS XBT-N401. ...............................30

3.2.3

CONEXIÓ AMB L’ORDINADOR. ............................................31

3.2.4

CONEXIÓ ENTRE EL PANEL OPERADOR I EL PLC. ..................31

INSTAL·LACIÓ DEL PROGRAMARI. ...................................................32 4.1

INSTALACIÓ ZELIO SOFT 2. .......................................................32

4.2

INSTALACIÓ VIJEO-DESIGNER LITE. ...........................................32

UTILITZACIÓ DEL PROGRAMARI. .....................................................33 5.1

ZELIO SOFT. ............................................................................33

5.2

VIJEO DESSIGNER LITE. ............................................................35

DESCRIPCIÓ DE LA MAQUETA. ........................................................37 6.1

FUNCIONAMENT DE L’AUTOMATISME. .........................................37

6.2

DISSENY DE L’ESTAMPAT. .........................................................38

6.3

MUNTATGE DE L’AUTOMATISME: MATERIALS. ..............................42

6.4

MUNTATGE DE L’AUTOMATISME: PROCEDIMENT. .........................43

PROGRAMACIÓ DE LA MAQUETA. ....................................................52 7.1

PROGRAMACIÓ ZELIOSOFT 2. ....................................................53

7.2

PROGRAMACIÓ VIJEO-DESIGNER LITE. .......................................59

7.3

TRANSMISSIÓ DE PROGRAMES A L’AUTÒMAT ..............................63

7.3.1

ZELIO SOFT. ....................................................................63

7.3.2

VIJEO DESIGNER LITE. ......................................................64

2


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

8

CONCLUSIONS..............................................................................65

9

FONTS D’INFORMACIÓ. ..................................................................68 9.1

LLIBRES. .................................................................................68

9.2

PÀGINES WEB. .........................................................................69

10

ANNEXOS. ..................................................................................71

11

AGRAÏMENTS. .............................................................................73

3


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

1 INTRODUCCIÓ. El motiu pel qual hem decidit realitzar aquest treball, és que podem complementar temes tecnològics com la pneumàtica i l’automatització, amb qualsevol altre tema que considerem adequat, que en el nostre cas és el disseny d’una estampació. L’automatització és l’ús de sistemes de control i de tecnologia informàtica per a reduir la necessitat de la intervenció humana en un procés mecànic. Per tant, l’automatització consisteix en utilitzar màquines per a fer funcions que antigament les feia un humà, millorant així la qualitat de vida de les persones, i en concret els treballadors de fàbriques, i també millorant la productivitat dels processos industrials. Com ja hem dit anteriorment, vàrem escollir l’automatització, perquè vam veure en aquest treball l’oportunitat de desenvolupar dos temes molt diferents que ens cridaven l’atenció, d’una manera relacionada i original. També vam pensar que era una bona manera d’informar-nos sobre un tema que vagament coneixíem, per tal d’aprendre coses noves des de la base amb molta motivació. El treball consta de dues parts, una explicativa on donem a conèixer quins són els components del nostre autòmat, el seu funcionament, procés de programació i llenguatge, elements més importants en l’automatització etc. i respecte a la part de disseny, els materials i procediment requerits; i una segona part experimental, que consta del muntatge d’un circuit pneumàtic basat en el nostre projecte, la finalitat del qual és estampar un disseny sobre un teixit. Aquesta segona part, també inclou la programació de l’autòmat, el Zelio, a través del programa Zelio Soft i la pantalla operadora Magelis amb el seu programa Vijeo Designer Lite. Per dur a terme el nostre projecte hem necessitat les instal·lacions de l’IES Torre del Palau, situat a Av. Camí de Can Boada del Pi, 93 733 0661 on hi hem anat durant els mesos de juliol, setembre, octubre, novembre i desembre amb l’aprovació del nostre tutor del treball de recerca Fernando Hernández. També vam anar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa, on vam assistir a un curs durant els dies 5,6,7,8 de Juliol de

4


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2011, de les 16h a 19h, localitzat al C/ Colom 1, 93 739 8200, Terrassa, amb l’ajuda i col·laboració del tutor del curs José Luís Medina. Les fonts d’informació que hem utilitzat són, els pdf proporcionats per l’UPC, diversos llibres, Internet, revistes de tecnologia,etc. Un dels nostres principals interessos és obtenir la disciplina necessària per a realitzar un bon treball, és a dir, saber els procediments, parts, recursos i temps que requereix el projecte per a que sigui complet i entenedor. Un altre punt molt important a assolir amb aquest treball és el fet d’aprendre a treballar amb un company, cosa que implica tenir la disciplina necessària per complir les dates fixades durant el procediment, saber escoltar les opinions del company/a, compartir dificultats i responsabilitats, entre d’altres. Amb aquest treball pretenem aprendre les bases de l’automatització, programació i muntatge d’un autòmat mitjançant les pràctiques de l’UPC, i el nostre desenvolupament de la màquina al centre docent. Mitjançant els coneixements adquirits al llarg del desenvolupament del projecte, ser capaces d’aplicar-los al disseny d’un circuit pneumàtic específic pel nostre projecte en concret, una màquina pneumàtica que estampa un disseny sobre una teixit.

També pretenem distingir els diferents components d’un

autòmat, saber-los identificar i explicar el seu funcionament, alhora que adquirim les bases de la programació i llenguatge d’un autòmat. Un altre de les nostres aspiracions és entendre el llenguatge de programació d’un autòmat, saber utilitzar-lo i expressar-nos correctament. Un punt important a aconseguir dins de l’apartat de disseny és buscar, comparar i considerar diferents materials i escollir el més adequat, amb les millors propietats per a realitzar l’estampa, alhora d’assolir un disseny popular i interessant. En sí, la finalitat d’aquest treball, ha estat afrontar els problemes i dificultats que ens han anat sorgir durant el procés de formació de la nostra màquina pneumàtica, de manera adulta i responsable, per a aconseguir el correcte funcionament i resultat desitjat del nostre projecte final.

5


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2 AUTOMATITZACIÓ. Automatitzar és aconseguir que una planta funcioni de forma automàtica. Automatització prové del grec antic auto, que significa guiat per un mateix.

2.1 INDÚSTRIA. Per

fer referència a les instal·lacions que

s’ocupen del control i

l’automatització d’edificis com hotels, hospitals, centres de fabricació, edificis d’oficines, centres d’ensenyança, ajuntaments, etc, utilitzarem la paraula inmòtica. L’automatització

industrial

és

la

utilització de les tècniques i els equips pel govern d’un procés industrial, de tal forma que aquest sistema funcioni de forma

autònoma,

amb

poca

o

cap

intervenció humana, és a dir, és l’ús de sistemes

de

control

i

de

tecnologia

informàtica per a reduir la necessitat de la intervenció humana en el procés. En l’enfocament

de

l’industria,

automatització és el pas més allà de la mecanització on els processo industrials son assistits per maquines o sistemes mecànics que substitueixen les funcions Imatge 1:

Procés d’automatització industrial

(maquinaria).

amb

esforç

físic

que

abans

eren

realitzades per animals. Mentre en la

mecanització els operadors són assistits amb maquinària a través de la seva pròpia força i de la seva intervenció directa, en la automatització es redueix de gran manera la necessitat mental i sensorial de l’operador. Aquesta manera presenta grans avantatges en quant a producció més eficient i disminució de riscs a l’operador.

6


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

L’automatització com una disciplina de la enginyeria és més amplia que un mer sistema de control, engloba la instrumentació industrial, que inclou els sensors i transmissors de camp, els sistemes de control i supervisió, els sistemes de transmissió i recol·lecció de dates i l’aplicació de software en temps real per supervisar i controlar les operacions de plantes o processos industrials. Las primeres màquines simples substituïen una forma d’esforç en una altre forma que fos manejada pel ser humà, com aixecar grans pesos amb sistema de politges o amb una palanca. Posteriorment les màquines van ser capaces de substituir formes naturals d’energia renovable, tals com el vent, la marea, o el fluix de l’aigua en energia humana. La part més visible de l’automatització actual pot ser la robòtica industrial.

2.1.1 AVANTATGES

I

DESAVANTATGES

DE

L’AUTOMATITZACIÓ

INDUSTRIAL. Les principals avantatges d’aplicar automatització en un procés són: · Substitució d’operadors humans en feines repetitives o d’alt risc. · Substitució d’operadors humans en feines que estan fora de l’abast de les seves capacitats com transportar cargues pesades, treballs en ambients extrems o feines que necessitin una precisió molt alta. · Increment

de

la

producció.

Al

mantenir

la

línia

de

producció

automatitzada, les demores del procés són mínimes, no hi ha esgotament o desconcentració en les feines repetitives, el temps d’execució disminueix considerablement segons el procés. Les principals desavantatges són: · Es requereix una gran inversió de capital inicial. · Decreixement de la flexibilitat del procés. · Increment en la dependència del manteniment i reparació.

7


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2.1.2 ELS AVENÇOS DE L’AUTOMATITZACIÓ EN COMPARACIÓ AMB LES HABILITATS DE L’HOME. Existeixen molts treballs on no existeix risc immediat d’automatització. No ha sigut inventat cap dispositiu que pugui competir contra l’ull humà en la precisió i certesa necessària en moltes feines, tampoc l’orella humana. El més útil dels sers humans pot identificar i distingir major quantitat d’essències que qualsevol dispositiu automàtic. Les habilitats per al patró de reconeixement humà, reconeixement de llenguatge i producció de llenguatge es troben més allà de qualsevol expectativa per part dels enginyers d’automatització. La automatització d’un nou producte requereix una nova inversió inicial gran en comparació amb el cost unitari del producte, tot i això mentre la producció es mantingui constant aquesta inversió es recuperarà donant a l’empresa una línea de producció amb alts índexs d’ingressos.

2.1.3 CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS. Les

principals

característiques

de

les

instal·lacions

automatitzades

dependran del punt de vista de l’agent que intervingui en elles. El instal·lador d’aquest tipus de sistemes sempre voldrà que les instal·lacions siguin: · De muntatge senzill. · De fàcil configuració. · Amb eines de programació simples, intuïtives i senzilles de manejar. · Amb mitjans d’instal·lació de fàcil

manipulació, i que, en cas

d’ampliacions en les instal·lacions, requereixi la mínima obra possible. L’usuari sempre voldrà instal·lacions i dispositius: · Senzills de manejar, per exemple, resumint les principals funcions del sistema en una pantalla TFT que dóna tota la informació necessària i que permet realitzar configuracions i reprogramacions al sistema de la forma més simple possible.

8


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

· Amb possibilitat d’ampliacions o modificacions, per afegir noves funcions d’una forma fàcil i econòmica en la que no faci falta grans obres. · Compatibles amb altres dispositius que vagin sorgint de la mateixa marca o d’altres marques que donin la possibilitat d’escollir els que presentin una millor relació qualitat -preu. · El cost d’adquisició i manteniment del qual sigui el més barat possible.

2.1.4 ÀREES D’APLICACIÓ. Hi

ha

diverses

àrees

on

es

poden

aplicar

els

coneixements

de

l’automatització industrial. Aquestes àrees estan delimitades per les gestions de diferents aspectes dins de l’industria. Hi ha quatre àrees diferents, la que gestiona el confort dels treballadors, la que gestiona la seguretat dels anteriors, l’apartat que intenta minimitzar l’energia utilitzada durant els processos, i la gestió de les comunicacions dins d’una mateixa indústria i amb l’exterior. 1. La gestió del confort procura proporcionar a l’usuari un ambient més còmode i confortables i s’ocupa de feines que l’alliberen d’haver de fer manualment. Aquestes són algunes de les principals gestions del confort en la indústria: · Control de la climatització. · Control de la il·luminació. · Procés de fabricació amb màquines. · Controls sanitaris en productes de fàbriques. · Processos d’empaquetament, tintament i embalatge.

9


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2. La gestió de la seguretat proporciona serveis que serveixen per protegir tant els béns com les persones de les indústries contra desastres i contra robatoris. És possiblement l’àrea d’aplicació més important de les que cobreix l’automatització en la industria. Podem trobar: · Alarmes

tècniques:

detecció

de

fugues

d’aigua

i

accionament

d’electrovàlvules per al tall de subministrament, detecció de fugues de gas i accionament d’electrovàlvules per al tall de subministrament, i detecció d’incendi i alarmes visuals o sonores. · Detecció d’intrusos, que permet establir varies formes de detecció mitjançant sensors de presencia i l’accionament d’alarmes visuals o sonores. · Simulació de presencia: permet programar l’enllumenat i equips que simulin el comportament de les persones quan no hi son. També existeixen sistemes que aprenen les costums dels usuaris de les indústries i realitzen accions sobre la instal·lació de forma real i a diferents hores cada dia per fer més increïble la simulació. · Avisos mèdics: permet realitzar trucades a números d’emergència i números programats quan es prem una tecla d’una pantalla, d’un teclat o d’un dispositiu inal·làmbric (polseres i collarets de seguretat. · Parada de la maquinaria automàticament en cas d’accident. En molts sistemes també es possible rebre avís d’emergència

mitjançant

una trucada del sistema al número de telèfon programat o mitjançant un sms. 3. La gestió energètica permet obtenir un millor aprofitament dels recursos energètics de les instal·lacions. Podem parlar de: · Connexió de carregues a diferents hores per reduir la potència contractada. · Connexió d’aparells d’alt consum en hores de tarifa reduïda.

10


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

· Accionament automàtic de llums a través de detectors de presencia que permeten engegar-se en aquelles estàncies en les que es detecti el moviment de persones, romanent apagades les de la resta de la instal·lació. · Regulació del nivell de lluminositat a determinades hores del dia. · Pujada automàtica de persianes al detectar llum exterior solar per aprofitar la il·luminació natural. · Apagat automàtic de la climatització al detectar finestres o portes obertes. · Control de la zona de temperatura i la seva climatització.

4. La gestió de les comunicacions permet l’accés al sistema per realitzar comprovacions del seu funcionament, donar-li ordres d’actuació o per rebre avisos d’esdeveniments. Podem trobar: · Avís d’alarmes al telèfon fixa o mòbil mitjançant una trucada o SMS. · Programació remota del sistema. · Connexió o desconnexió de funcions de forma remota mitjançant ordinador o telèfon. · Engegat de receptors de forma remota mitjançant el telèfon. · Visualització del que passa en la instal·lació mitjançant accessos remots per ordinador i amb ajuda d’una Camara IP. · Accés al sistema de forma local mitjançant ordinador o agenda electrònica utilitzant una interfície RS-232 o USB.

11


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2.1.5 EINES DE L’AUTOMATITZACIÓ. Amb la implementació de mètodes numèrics en dispositius d’automatització el resultat és una gama d’aplicacions de ràpida expansió i d’enfoc especialitzat en l’industria. La tecnologia assistida per computadora (Cax) ara serveix de base per les eines matemàtiques i d’organització utilitzada per crear sistemes complexos. Exemples notables de Cax inclouen el disseny assistit per computadors (CAD) i fabricació assistida per ordinador (CAM). La millora en el disseny, anàlisis, i la fabricació de productes basats en Cax han sigut beneficiosos per la indústria. Existeixen diferents tipus d’eines per la automatització com: · ANN - Artificial neural network. · DCS - Distributed Control System. · HMI - Human Machine Interface. · SCADA - Supervisory Control and Data Acquisition. · PLC - Programmable Logic Controller. · PAC - Programmable Automation Controller. · Instrumentació. · Control de moviment. · Robòtica.

12


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2.2 AUTOMATITZACIÓ DOMÈSTICA, DOMÒTICA. La paraula domòtica prové de la unió de dues paraules, ‘domus’, que en llatí vol dir casa, i ‘tica’, que en grec prové de ‘automatique’, que vol dir ‘que funciona per si mateixa’. Donada la seva etimologia podríem dir que la domòtica tracta d’habitatges automatitzats, és a dir, de tecnologia aplicada a la llar. Una

vivenda

permet

domòtica

integrar

interactivament

totes

automatitzacions

de

és i les

la

aquella

que

comunicar funcions

mateixa

i

i

que

permet a l’usuari final interactuar amb el sistema de forma senzilla i entenedora. Com més funcions integri el sistema i més fàcil sigui la interacció per a l’usuari, es

Imatge

tractarà d’un sistema domòtic més avançat.

domòtic.

2: Comandament

de

control

No obstant això, la domòtica no limita

el

camp

habitatges, s’estén

d’actuació

sinó

a

que,

uns

als

també,

altres

tipus

d’edificacions. Això implica una diferència d’un

entre

sistema

la

implantació

domòtic

en

un

habitatge unifamiliar, en un edifici o en una ciutat. Per realitzar aquesta nous

diferenciació

termes

con

sorgeixen

immòtica

urbòtica. Imatge 3: Habitatge automatitzat.

13

i


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Dins de la immòtica trobem tots aquells circuits domòtics d’espais públics però que, alhora, són privats, ja que pertanyen a una companyia, com per exemple, el control de la seguretat d’un edifici o les càmeres de vídeo vigilància, la climatització d’un centre comercial o el control dels ascensors, etc. Imatge 4: domòtic,

Comandament de control

amb

els

diferents

elements

controlables de la casa.

En la urbòtica classifiquem els circuits domòtics d’espais i instal·lacions públiques com l’enlluerna’t del carrer o el reg de les plantes d’una plaça o un parc, també trobem el control dels semàfors dels carrer o d’una cruïlla, el control de les càmeres dels carrers vigilats, etc.

2.2.1 AVANTATGES DE LA DOMÒTICA. La domòtica suposa una sèrie d’avantatges tant per a l’usuari com per a l’instal·lador i per al constructor. Per a l’usuari, la domòtica, suposa un sistema que ofereix seguretat, confort, estalvi energètic i comunicacions, ja que són les diferents àrees d’un habitatge on apliquem circuits domòtics. Per a l’instal·lador és un pas més dins del món de les noves tecnologies i per al constructor, els sistemes domòtics aporten un valor afegit a la seva obra.

2.2.2 DESAVANTATGES DE LA DOMÒTICA. La domòtica també inclou una sèrie de desavantatges, com l’alt cost de les instal·lacions i aparells o la vulnerabilitat de que puguin accedir al sistema informàtic, cosa que permet la desactivació dels sistema de seguretat.

14


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2.2.3 ÀREES D’APLICACIÓ. Un sistema domòtic proporciona una sèrie de funcions i avantatges que es poden agrupar en quatre grans àrees: 1. Àrea de seguretat. 2. Àrea de confortabilitat. 3. Àrea de gestió de l’energia. 4. Àrea de comunicacions. Un sistema estrictament domòtic és aquell que incideix en aquestes quatre àrees i que permet interactuar entre elles. Normalment l’usuari final només requereix cobrir alguna de les àrees concretes. 1. Àrea de seguretat. Un sistema domòtic ens permet moltes funcions diverses dins d’aquesta àrea, tot depenen del tipus de sensor utilitzat, és a dir que podrem realitzar les funcions de: · Activar una alarma mitjançant un sensor de presència o de contacte. · Detectar una fuita de gas o d’aigua i tallar automàticament el subministrament a través d’una electrovàlvula. · Activar i desactivar a voluntat les preses de corrent per evitar accidents fortuïts. · Programar i activar funcions de situació de presència per a quan estem absents. · Programar

sistemes

de

seguretat

per

a

persones

majors,

discapacitades o malaltes. Per exemple, els serveis de tele-assistència, a través dels quals, aquestes persones que porten a sobre un aparell amb polsador de radiofreqüència, en activar-los accedeixen a serveis d’emergència mèdica, policia, etc.

15


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2. Àrea de confortabilitat. Amb un sistema domòtic es pot tenir el control absolut sobre la instal·lació elèctrica, podem activar o desactivar les funcions programades des de qualsevol element de control o per telèfon. Entre d’altres coses, podem: · Controlar i programar el funcionament dels electrodomèstics. · Programar o activar el sistema de reg. · Controlar la il·luminació de l’habitatge. · Programar i controlar automàticament la temperatura de l’habitatge, mitjançant la calefacció o la refrigeració. · Programar la pujada i baixada de persianes en funció de l’horari o l’evolució de les condicions meteorològiques. Totes aquestes funcions es poden reprogramar de manera ràpida i senzilla. 3. Àrea d’estalvi energètic. Un sistema domòtic permet atendre cada zona, programant els diferents dispositius d’acord amb les necessitats i els horaris més adequats, per obtenir de la instal·lació el màxim rendiment energètic i econòmic. Per exemple, podem programar la climatització segons horaris i èpoques de l’any per aconseguir un major estalvi energètic. 4. Àrea de comunicacions. Per aconseguir un bon control de les funcions de la llar necessitem un sistema de comunicació que ens ho permeti. El comandament a distància, l’ordinador o el telèfon mòbil són alguns dels dispositius que ens permeten aquesta versatilitat. Per exemple, podem connectar la calefacció des del nostre telèfon mòbil abans de sortir del treball, per a que en arribar a la llar disposem d’una temperatura adient. També podríem abaixar les persianes en cas de mal temps o consultar l’estat dels diferents dispositius dels nostre habitatge. Disposar d’un sistema d’informació i control de tots els dispositius a distància suposa una garantia de confort, seguretat i estalvi energètic en tot moment.

16


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2.2.4 DIFERENTS SISTEMES DOMÒTICS. 1. L’elecció d’un sistema domòtic: L’elecció d’un o altre sistema domòtic està en funció de les necessitats concretes de cada usuari o del tipus d’instal·lació, això requerirà un o un altre cost econòmic i per això és convenient que l’instal·lador conegui el màxim nombre de sistemes i tecnologies, com també les seves prestacions i característiques, perquè pugui aconsellar el més adequat a l’usuari final, que generalment, no coneix els diferents sistemes que existeixen, però sí que té clar que és el que necessita. El professional instal·lador és qui ha de saber escollir i aconsellar el sistema que s’adapti més adequadament als requeriment finals. Per exemple, seria un error aconsellar un sistema molt complex i complet a un usuari que simplement necessiti cobrir unes mínimes expectatives. 2.Tipus de sistemes domòtics: La domòtica, poc a poc, experimenta un avanç significatiu, és a dir, actualment existeixen una gran quantitat de sistemes domòtics. Nosaltres ens limitarem a explicar i estudiar aquells sistemes que estan més introduïts al nostre país. Així, sistemes com Cardio, fortament implantat en el món francòfon, MAiorDomo de Fagor o altre com Creston o Vantage, no els tractarem. Podem classificar en cinc grups els diferents sistemes, encara que nosaltres només farem servir els sistemes basats en autòmats programables, en concret els programes Zelio i Vijeo. La classificació és la següent: · Sistemes domòtics propietaris. Els

sistemes

propietaris

ofereixen

solucions

domòtiques

que

estan

desenvolupades i implantades per a una empresa. En aquest grup de solucions trobem els dos sistemes que Simon S.A. implementa (Simon VIS i Simon VOX) i el sistema Amigo, del grup Schneider.

17


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

· Sistemes domòtics basats en protocols estàndard. Es basen en protocols estàndards, és a dir, en protocols compatibles entre les diferents empreses que utilitzen un mateix protocol. En aquest grup destaquen l’estàndard europeu EIB i el basat en LonWorks. · Sistemes domòtics basats en corrents portadors. Aquí trobaríem altres sistemes estàndard basats en corrents portadors. Dues solucions domòtiques basades en aquest sistema són l’X-10 i el X2D de Deltadore. · Sistemes domòtics basats en autòmats programables. Una altra solució domòtica és la basada en l’aplicació dels autòmats programables industrials, que nosaltres estudiarem i explicarem l’aplicació d’aquests autòmats com a sistema domòtic. · Solucions alternatives. Finalment, hi ha altres solucions que, tot i no ser estrictament domòtiques segons la definició que hem donat de sistema domòtic i sense que el fabricant les vengui com a tal, ofereixen solucions a alguns aspectes concrets de l’usuari final.

2.2.5 SISTEMES BÀSICS DE CONTROL. Els diversos elements que formen un sistema domòtic, per si mateixos, tenen una capacitat d’acció limitada. Per tant necessitarem un sistema de control perquè aquests elements realitzin les tasques encomanades d’una forma coordinada, racional i efectiva. Els sistemes de control són aquells sistemes capaços de recollir informació provinent d’unes entrades (sensors o comandaments), processar-la i emetre ordres a uns actuadors o sortides, amb l’objecte d’aconseguir confort, gestió de l’energia o la protecció de persones, animal o béns.

18


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Els sistemes de control es poden classificar en dos grups. Un, en funció de la seva configuració i un altre, segons la manera en què es realitza el control. 1. Sistemes de control segons la seva configuració. Es pot definir entre sistemes centralitzats i sistemes descentralitzats, segons com sigui la configuració emprada per implementar les seves funcions. · Sistemes centralitzats. Són aquells sistemes en què els elements per controlar i supervisar (sensors,

llums,

vàlvules,

etc.)

estan

connectats

en

un

únic

punt,

generalment a la unitat de control central, que conté la intel·ligència de tot el sistema. És a dir, en els sistemes de configuració centralitzada la comunicació entre elements passa per la unitat central. Aquest sistema és àmpliament utilitzat, per exemple, en gestió de la seguretat o en gestió de l’energia. Però els sistemes centralitzats presenten dos inconvenients: o Per al fabricant , la manera més fàcil de subministrar productes que operin amb aquest disseny és mitjançant la producció del sistema complet. Això crea una dependència d’una sola marca, ja que no s’assegura que elements d’un fabricant puguin comunicar-se amb els d’altres. o El sistema de control és el centre de l’habitatge, això suposa que si aquest falta, tot deixa de funcionar. · Sistemes descentralitzats. En aquest tipus de sistemes hi ha diversos elements de control, cadascun d’ells és capaç de tractar la informació que rep i actuar de forma autònoma. En aquests sistemes es elements de control estan el més a prop possible dels elements que s’han de controlar. Mitjançant aquest mètode, automàticament, s’eliminen els dos problemes esmentats en el sistema centralitzat, ja que ni hi ha una unitat de control central, i per tant, l’usuari no depèn d’un sol fabricant, així mateix, l’avaria de qualsevol element no afecta el funcionament de la resta d’elements, és a dir, no afecta el funcionament correcte del circuit.

19


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

També hi ha altres avantatges com la facilitat de reconfiguració dels sistema, cosa que incideix directament en el grau de flexibilitat, i sobretot en l’estalvi de cablatge de la instal·lació. En tractar-se de sistemes més cars també són sistemes més potents, que permeten implementar una gran quantitat d’aplicacions i serveis a l’usuari. Els sistemes descentralitzats també presenten inconvenients, aquest tipus de sistema implica una estandardització dels missatges i la forma en què s’han de transmetre, això implica que tots els equips han de ser capaços de rebre i comprendre els missatges enviats per altres elements. D’altra banda, el

major

cost

dels

elements

dels

sistema

també

suposa

un

altre

inconvenient. 2. Sistemes de control segons la manera en què es realitza el control. El control d’un procés domòtic es pot realitzar de dues maneres: mitjançant control de llaç obert i control de llaç tancat. · Sistema de control de llaç obert. En aquest sistema s’executen les ordres de sortida en funció de les entrades, sense tenir en compte l’evolució de la sortida. El sistema de control de llaç obert té un gran inconvenient, ja que és incapaç de reconèixer si les ordres han estat executades correctament. · Sistema de control de llaç tancat. En aquest sistema l’acció de control es realitza en funció tant del valor de l’entrada, com del de sortida. Es caracteritza perquè hi ha una realimentació a través dels sensors des del procés cap al sistema de control que li permet conèixer si les accions ordenades als actuadors s’han realitzat correctament. 3. Tipus de senyals. Els senyals, tan les d’entrada com les de sortida, d’un sistema de control poden ser: digitals i analògics. · Els senyals digitals són aquells que només poden tenir un nombre determinat de valors. El més utilitzat és el senyal binari, associat als valors 0 i 1. · Els senyals analògics són aquells que poden prendre qualsevol valor dins un marge determinat de funcionament.

20


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2.3 ELEMENTS DE LES INSTAL·LACIONS. El nostre sistema d’automatització es compon per molts elements: 1.La Unitat de manteniment 2.Cilindres 3.Entrades. 4.Sortides. 5.Sistemes de comunicació. 6.Distribuïdor d’aire. 7. Vàlvules. 8. Repartidor.

1. Unitat de manteniment NORGEN: 1NLET: 250 PS16, 17 Bar

T72T-26A-P1N

Temperatura: 150ºF, 65ºC

2. Cilindres: · Cilindre doble efecte de desplaçament horitzontal SMC Cilindre: MIC32-400L-E73AL · Cilindre de simple efecte NORGEN (x2): Ser. Nr. 46/00

Id. Nr. V60A513A-A213J

Presió: 2-8 bar

5. Pantalla Magelis i Zelio soft. 6. Distribuïdor d’aire NORGEN: M/7228J00E 7. Vàlvules: Simple efecte inferior: V60A513AA231J Simple efecte superior: V60A513AA213J Doble efecte: EDU-B2-3

V60A511A-A213J

8.Repartidor: EDU-B2-2

21


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3 CARACTERÍSTIQUES DEL ZELIO I DEL PANEL OPERADOR MAGELIS. Un controlador és un P.L.C (Controlador Lògic Programable). Un PLC és un dispositiu utilitzat per controlar. Aquest control es realitza sobre la base lògica definida a través d’un programa.

Imatge 5: Estructura d’un controlador Lògic Programable.

Per explicar el funcionament del PLC, es poden distingir les següents parts: · Interfases de entrades i sortides. · CPU (Unitat Central de Procés). · Memòria. · Dispositius de Programació. L’usuari ingressa el programa a través del dispositiu adequat (un carregador de programa o PC) i aquest es l’emmagatzemament en la memòria de la CPU. La CPU, que es el “cervell” del PLC, processa la informació que rep de l’exterior a través de la interfase d’entrada i d’acord amb el programa, activa una sortida a través de la corresponent interfase de sortida.

22


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Evidentment, les interfases d’entrada i sortida s’encarrega d’adaptar les senyals internes a nivells de la CPU. Per exemple, quan la CPU ordena l’activació d’una sortida, la interfase adapta la senyal i acciona un component ( transistor, relé, etc.) Al començar el cicle, la CPU llegeix l’estat de les entrades. A continuació executa l’aplicació empleant l’últim estat llegit. Un cop completat el programa, la CPU executa feines internes de diagnòstic i comunicació. Al final del cicle s’actualitzen les sortides. El temps de cicle depèn de la mida del programa, del número d’ E/S i de la quantitat de comunicació requerida.

3.1 ZELIO. El Zelio és un Micro relé programable de la família de telemecanique, és un model d’autòmat programable de baix nivell. Els autòmats programables són dispositius programables que tenen la funció d’emmagatzemar i executar els programes de control dels automatismes industrials.

Imatge 6: Esquema de l’estructura del ZELIO.

23


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3.1.1 ESTRUCTURA DEL PLC. L’estructura del PLC es compon de: · Font d’alimentació: Encarregada de convertir la tensió de xarxa a la tensió de treball dels diferents mòduls del PLC: · Processador:

Encarregat

d’executar

els

programes,

testejar

la

integritat del equip, guardar i emmagatzemar dades i comunicar-se amb els perifèrics. · Mòduls d’entrades i sortides (E/S): Tenen la funció de recollir l’estat dels diferents captadors, polsadors i elements de diàleg (mòduls d’entrada), i donar senyal a els preactuadors i elements de diàleg home-màquina (mòduls de sortida). · Bus del sistema: Són les línies elèctriques per les quals circulen les dades que permeten la transferència dels mateixos entre totes i cada una de les parts del sistema. · Port de connexions i comunicacions: Lligat al processador del sistema, que permet la connexió d’un terminal de programació específic o, el que és més habitual, un ordinador configurat amb un programa d’aplicació

que

permet

reprogramar,

transferir

i

supervisar

el

programa d’aplicació del procés a controlar, generalment ubicat en el mòdul del processador.

24


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3.1.2 ELEMENTS DEL ZELIO. El Zelio té 4 entrades digitals de 24VDC, 4 entrades programables digitals de 24DVC o 0-10V, i 4 sortides digitals tipus relé. Elements del panel frontal:

Imatge 7: Elements del panel frontal.

3.1.3 LLENGUATGE BDF. El

llenguatge

de

contactes

(Ladder)

està

seleccionat

de

forma

predeterminada. S’ha de fer clic a la icona BDF i a continuació a Següent per programar en BDF. El BDF és un llenguatge ric en possibilitats. El BDF (Diagrama de blocs de funcions), que és un llenguatge gràfic que ofereix nombroses possibilitats. El Zelio també permet afegir funcions SFC-Grafcet en l’aplicació.

25


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3.1.4 MODES DE TREBALL. El software ofereix tres modes: el mode Edició, el mode Simulació i el mode Monitorització. Poden

seleccionar-se

en el menú Mode o des de

la

barra

d’eines

situada a la cantonada superior

dreta.

El

mode

seleccionat

apareixerà a l’esquerra dels

tres

icones.

El

mode Edició permet editar el programa i la finestra de supervisió. Es tracta del mode predeterminat. El mode Simulació permet simular el programa abans de transferir-lo al mòdul. El mode Monitorització permet visualitzar l’estat de les entrades i de les sortides del mòdul en temps real. Hi ha una finestra de supervisió disponible per al mode simulació i el mode supervisió. Aquesta ofereix la possibilitat de visualitzar l’estat de les entrades i sortides que s’hagin seleccionat i col·locat prèviament. D’aquesta manera, podrem disposar de lo primordial de l’aplicació per garantir l’eficàcia del seguiment. Es pot il·lustrar l’aplicació mitjançant funcions de dibuix.

3.1.5 CONFIGURACIÓ DEL PROGRAMA. La configuració del programa permet personalitzar la carpeta mitjançant la addició del nom i l’autor del projecte, però també es possible definir certes configuracions i seleccionar el format de la data. · Les funcions. o Les

entrades

DIG

(digitals):

Es

pot

personalitzar

l’aplicació

mitjançant la selecció d’un altre icona

per

representar, per exemple, un detector de presencia o un botó polsador lluminós.

26


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

o La sortida DIG (digital): Es pot personalitzar l’aplicació mitjançant la selecció d’un altre icona per representar, per exemple, un ventilador o una resistència de calefacció.

· Les funcions lògiques.

· La barra d’eines. La barra d’eines conté accessos directes als elements del menú. Es pot escollit també el mode: Edició, Simulació o Monitorització. La pausa del cursor en la icona del botó permet mostrar l’acció associada al botó.

27


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3.1.6 AVANTATGES. Les avantatges són varies: · És molt senzill d’utilitzar. · Permet en tot moment canviar a un dels 6 idiomes disponibles. · Es possible editar i imprimir l’arxiu d’aplicació en l’ idioma seleccionat. · Permet a l’usuari que programi directament en el producte Zelio Logic. · Es compatible amb Windows 95,98,2000,NT 4.0 SP5,...

3.2 PANEL OPERADOR MAGELIS. El panel operador Magelis permet el diàleg entre home-màquina, per a que l’usuari pugui tenir un control més ampli i segur sobre el procés realitzat.

3.2.1 VIJEO-DESIGNER LITE. És un software de la companyia Schneider Electric que permet la realització de sistemes SCADA de poca complexitat (fins 1024 entrades/sortides segons versió)

els

quals

s’utilitzen

per

supervisar

i

controlar

autòmats

programables. Aquest software permet la programació dels terminals Magelis XBT, crear unes pantalles, anomenades sinòptics, on es representa el procés de producció. La visualització dels canvis del procés es produeix en temps real. Permet amés el control dels autòmats mitjançant l’accés a les seves variables internes. Per a fer possible la visualització del programa, fora de l’àmbit informàtic, s’empra un panel operador, concretament Magelis, que és un dispositiu de comunicació home-màquina que disposa de: Una pantalla alfanumèrica que permet rebre avisos del procés o instal·lació que s’està controlant.

28


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Un conjunt de tecles programables per l’usuari o d’ús establert pel fabricant, que

permeten introduir informació al usuari cap al procés.

Imatge 8: Funcionalitat del Vijeo dins d’un procés d’automatització.

29


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3.2.2 PANEL OPERADOR MAGELIS XBT-N401. En el nostre projecte el panel operador Magelis utilitzat és el MAGELIS XBTN401.

Imatge 9: Elements del panel operador.

Imatge 10: Parts del panel, vista posterior.

30


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3.2.3 CONEXIÓ AMB L’ORDINADOR. La connexió del operador al ordinador per a poder programar-lo es fa mitjançant una connexió de cable sèrie USB.

Imatge 11: Connexió Vijeo amb PC.

3.2.4 CONEXIÓ ENTRE EL PANEL OPERADOR I EL PLC. Un cop realitzat el programa desitjat amb el sofware Vijeo Dessigner Lite, i transferit al panel operador Magelis XBT-N401, la connexió amb el PLC per a poder compartir informació a través del port MiniDin de l’operador i de comunicacions del PLC és realitza mitjançant un cable que no pot estar connectat mentre es realitza la transferència dels programes des de el PC a les terminals, tant PLC com Panel operador.

Imatge 12: Connexió del panel operador amb el PLC.

31


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

4 INSTAL·LACIÓ DEL PROGRAMARI. Per tal de desenvolupar un programa, s’han d’instal·lar prèviament els softwares

adequats

per

a

treballar.

4.1 INSTALACIÓ ZELIO SOFT 2. La instal·lació del ZELIOSOFT 2 és ràpida i senzilla. Al introduir el disc, es reprodueix automàticament, només s’ha de fer click a “Instalar o ejecutar el programa”. Escollir el idioma i l’opció “instalación de software”. S’ha

de

tornar

configuració.

a

seleccionar

Només

és

el

idioma

necessari

de

prémer

“siguiente”, acceptar el contracte de llicencia, i tornar a clickar “siguiente”. Automàticament s’inicia la instal·lació, i quan ja ha acabat és necessari fer click al botó “finalizar”. Un cop haguem fet tots Imatge 12: Finestra automática,

aquests

al insertar el CD al PC.

passos,

ja

tindrem

el

programa

ZELIOSOFT 2 instal·lat al nostre ordinador.

4.2 INSTALACIÓ VIJEO-DESIGNER LITE. La instal·lació del Vijeo-Designer Lite, també és ràpida i senzilla. Al introduir el disc, el contingut d’aquest es reprodueix automàticament. Amb un click a “Instalar o ejecutar el programa” la instal·lació del programa s’iniciarà immediatament. Tal i com hem fet en l’anterior programari, s’haurà d’escollir el idioma en el que es vol treballar, i amb el simple click a “siguente “ la instal·lació continuarà. Desprès d’acceptar el contracte de llicència i fer click a “siguiente” la instal·lació serà automàtica, i només caldrà clickar “finalizar” per tal de finalitzar la instal·lació d’aquest programari. Un cop haguem realitzat tots aquests passos, el programa VIjeo-Designer Lite ja estarà instal·lat al nostre PC.

32


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

5 UTILITZACIÓ DEL PROGRAMARI. Per a la realització del nostre projecte utilitzem dos programes, el Zelio i el Vijeo, però, com s’han d’utilitzar? En aquest apartat explicarem de manera senzilla com realitzar un petit programa bàsic, a partir del qual podrem entendre com hem realitzat el programa final que serà el que ens permetrà que la nostra màquina realitzi el recorregut desitjat.

5.1 ZELIO SOFT. La programació d’aquest programa es basa en funcions lògiques, en el cas de que vulguem crear una funció And: Q4 = IB · IC 1.

Introduïm les dues entrades, que les seleccionem a la part esquerra

baixa

amb

l’opció

‘’Ent’’.

33


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

2. Seleccionem la funció que volem introduir amb l’opció ‘’Logic’’ que trobem al costat de l’opció utilitzada anteriorment, i l’arrosseguem cap a l’espai on es crea el programa. A continuació unim les dues entrades a la funció, arrossegant el ratolí des de la punta de la entrada a la punta de la funció.

3. Finalment introduïm una sortida, que trobem a l’opció ‘’Sal’’ i seguidament unim la funció lògica amb la sortida igual que abans havíem unit les entrades a la funció i d’aquesta manera tenim una funció acabada, que només funcionarà si les dues entrades estan activades, ja que la característica de la funció And és que es compon de la multiplicació de les seves components, per aquest motiu sempre que una de les entrades estigui desactivada (0) la funció no podrà ser operativa.

34


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

5.2 VIJEO DESSIGNER LITE. Aquest programa serveix per realitzar la programació de diferents pantalles que es veuen durant el procés del cicle de treball. Per a poder realitzar una pantalla amb el text que ens interessa que es vegi reflectit obrim el programa: 1. Hem d’ escollir el terminal, en el nostre cas: XBT-N401, i triar també el protocol del terminal, és a dir, el protocol Zelio. Tot seguit, crear el nou programa mitjançant l’opció “crear”.

2. Escollim l’opció “Tabla de comunicación” a la barra lateral i l’habilitem, fent click amb el botó dret per a poder desactivar l’opció ‘’disabilitada’’.

35


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

3. Dins de la barra lateral inicial, busquem la funció “diseño”, i l’obrim a través del “+’’.

4. Entrem a la funció “paneles de aplicación”, aquí és on apareixen totes les pantalles que hem creat, però ara només n’hi haurà una de mostra, és a dir, un panel sense cap tipus d’informació.

5. Fem doble click dins d’aquest únic panel, a partir del qual apareix una pantalla des d’on es poden modificar les seves característiques i aquí és on creem el panell que ens interessi per al nostre projecte. En aquest exemple, hem introduït el títol ‘’benvinguts al nostre projecte” i hem escollit el color verd.

36


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

6 DESCRIPCIÓ DE LA MAQUETA. El nostre projecte consta d’un bastidor de 80x80x37, a partir del qual s’estructura tot el projecte que es pot realitzar gràcies a 3 cilindres, 1 de doble efecte de desplaçament horitzontal i 2 de simple efecte, i a les vàlvules i els sensors que van connectats al nostre autòmat, el Zelio.

6.1 FUNCIONAMENT DE L’AUTOMATISME. El nostre automatisme, és un circuit pneumàtic la finalitat del qual és estampar un teixit de forma independent, és a dir, sense la intervenció de cap ésser humà en el procés, únicament es requerirà la presència humana alhora d’extreure el teixit i col·locar-ne un altre per a realitzar un altre cop el procés d’estampació, i en l’inici del procés per prémer el polsador. Per a l’inici del nostre cicle el primer pas és col·locar el teixit que es vol estampar a la base d’estampació. Un cop el teixit està col·locat, premem el boto i s’activa Q1, per assegurar-se de que el cilindre de doble efecte horitzontal es trobi a l’esquerra. Seguidament s’activa Q2 temporitzat, que fa que el cilindre de simple efecte vertical s’activi i el disseny mulli a la tinta durant 3 segons i un cop passat el temps torna a la seva posició inicial. Després s’activa Q4, fent que el cilindre de doble efecte horitzontal es desplaci cap a la dreta i amb ell, el cilindre de simple efecte impregnat amb tinta, ja que estan units. Es produeix l’activació de Q3 i es mante activat fins la finalització de l’estampació produït per Q2, provocant que el cilindre de simple efecte inferior s’expulsi i la base amb el teixit a estampar es situï sota el cilindre de simple efecte vertical que és el que produirà l’estampació. Després s’activa Q2 temporitzada i el cilindre de simple efecte vertical és expulsat de manera que toca el teixit i es produeix l’estampació. El cilindre està tocant el teixit durant 5 segons i després retorna. Seguidament desactivem Q3, de manera que la base amb el teixit ja estampat, retorna a la seva posició original, cosa que ens permetrà extreure el teixit i reemplaçar-lo un cop el cicle hagi finalitzat. Per acabar el cicle es torna a activar Q1, provocant que el cilindre de doble efecte horitzontal retorni a la posició esquerra i el cicle finalitza. Tots els

37


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

cilindres es troben en la posició ideal per a la iniciació d’una nova estampació, és a dir, per començar un nou cicle de treball. En el moment en el que es torni a prémer el botó, el cicle tornarà a començar, ja que el teixit ja s’haurà canviat per un de nou completament blanc durant el temps entre el final del primer cicle i l’inici del segon. Com hem dit abans aquesta és la part manual del procés, on un operari extreu el teixit estampat i en col·loca un de nou, per a que es torni a realitzar el cicle.

6.2 DISSENY DE L’ESTAMPAT. Una part important del nostre projecte és el disseny que volem estampar, ja que un dels nostres objectius consistia en poder barrejar la part creativa i artística, desenvolupada durant el disseny de l’estampació, amb la part tècnica i més mecànica del desenvolupament, construcció i programació de tot l’autòmat. Per al desenvolupament del disseny que volíem estampar, vam pensar en diverses coses que ens interessen i ens motiven, fins que va sorgir una idea molt interessant i original. La inspiració va sorgir a partir del tema del canvi climàtic, ja que és un tema molt important i present a les nostres vides pel qual ens hauríem de preocupar de manera molt més sensata i madura. En els últims anys, la conscienciació ecològica ha anat creixent, però encara no és suficient, ja que el nostre

món,

és

un

món

meravellós, però, per desgràcia, nosaltres, Imatge 14: Primer esbós del disseny.

prou

els

forces

humans,

per

tenim

enfonsar-lo

i

destruir-lo. Això s’ha d’evitar, i amb

un

granet

per

part

de

cadascú, tot aniria molt millor. 38


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Vam dissenyar el primer esbós on vam voler representar un logotip identificable amb una associació mediambiental i que transmetés pau i harmonia gràcies a la identificació que inconscientment es produeix entre el logotip i el planeta Terra, aconseguit amb el disseny. Modificant el tipus de lletra, el gruix, les mides i formes, vam anar provant per trobar les formes que més es relacionessin amb la forma esfèrica de la terra, ja que volíem aconseguir l’assimilació e identificació del logotip.

Imatge 15: Primer canvi en la lletra.

Imatge 16: Segon canvi en la lletra.

Imatge 17: Variació del punt de vista de la terra.

Imatge 18: Coloració dels oceans

Imatge 19: Coloració en verd dels

en negre.

continents.

Imatge 20: Coloració en blau dels oceans.

39


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Per al resultat final vam fer proves de color, i finalment vam decidir deixar de color blanc els continents, però mantenint el contorn de la forma pintat, mentre que els oceans pintats en la seva totalitat, per aportar modernitat i que no fos una cosa molt típica, els contorns marcats, tant dels continents com de la forma esfèrica aporten dinamisme al disseny, que utilitzat com a mitjà identificatiu d’una empresa és molt útil perquè seria un logotip característic i fàcil de reconèixer i identificar allà on es trobés,

però en el

nostre treball l’estampació només la podrem realitzar amb una tinta i només s’estamparan els contorns de les formes, per a que el disseny es vegi en la seva totalitat i sigui igualment reconegut i identificat com a el planeta Terra. Aquest és el disseny escollit, on els continents són pintats de color negre i el contorn de tota l’esfera queda estampat, mentre que els oceans queden blancs, sense tinta, fent així ressaltar tan els continents com els oceans.

Imatge 21: Disseny final.

Amb una goma especial per a fer estampats, hem rascat la zona dels continents mitjançant un cúter i un llapis, fent així que el relleu dels oceans sobresurti. D’aquesta manera, la zona que ha quedat intacta, en aquest cas, els continents i el contorn de les formes, és la que s’impregnará de tinta quan el cilindre de simple efecte veritcal descendeixi i suqui la tinta. Hem repassat diverses vegades el relleu per tal de que quedi el resultat desitjat.

40


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Imatge 22: Disseny dibuixat a la goma amb llapis

Imatge 23: Bisturí repassant el relleu de la

al costat del dibuix original.

“A” de “EARTH”.

Imatge 24: Goma amb la “E” i la “A” de

Imatge 25:

“EARTH” ja definides.

amb els re

estampar. Re

41


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

6.3 MUNTATGE DE L’AUTOMATISME: MATERIALS. Els materials utilitzats durant el procés de muntatge han estat aquests: 1. Bastidor de 80x80x37 cm. 2. Placa d’alumini de 12x8 cm (per fer possible l’acoblament del cilindre de simple efecte amb el de doble efecte horitzontal). 3. Dues fustes rectangulars de: 80x15’8x1 cm i 80x10’5x1 cm. 4. Una fusta quadrangular de: 14x14 cm. 5. Dues fustes allargades de 15,6x2 cm. 6. Una fusta allargada de 23x30 cm. 7. Varis tubs de plàstic. 8. Vuit Connectors. 9. Dos sensors de final de carrera. 10. Dos sensors FESTO FLUID 11. Cables. 12. Goma especial per a fer estampacions. 13. Pintura especial per a teixits. 14. Teixit blanc.

Eines utilitzades durant el procés de muntatge: Serra de banda o cinta, Trepant de columna, “Avellanador”, Broques de Æ 3’5, 6’5,7’5, 8, 10 mm, Llimes, Tornavís, Cargols mètric 6, Femelles, Serra d’arc, Sergents, Regla, Trepant.

42


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

6.4 MUNTATGE DE L’AUTOMATISME: PROCEDIMENT. 1. Fer l’acoblament del cilindre de simple efecte al cilindre de doble efecte amb desplaçament horitzontal. Per fer-ho hem de dissenyar una placa d’alumini de 12X8 cm per a que puguin encaixar els cilindres i així dur a terme. 2. Tallar la placa d’alumini a la mesura desitjada mitjançant una serra de banda o cinta, i llimar les rebaves de les arestes.

Imatge

26:

Placa

d’acoblament.

3. Prendre les mesures de la zona del cilindre de doble efecte on van els cargols, per tal que coincideixin amb els forats que posteriorment es faran a la placa d’alumini.

Imatge 27: Mesurant el diàmetre.

4.

Marcar

sobre la

anteriorment,

placa

d’alumini,

mitjançant

les

mesures

preses

els forats que coincidiran amb els que ja te el cilindre de

doble efecte i que permetran la unió de les dues peces gràcies als cargols.

43


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

5. Fer forats amb el trepant de columna, utilitzant primerament una broca de 3’5 mm, per tal de marcar els forats i facilitar la perforació posterior amb la broca de 6’5, excepte el forat central inferior, pel qual s’utilitzarà una broca de 8’5, i pel central superior una broca de 10 mm, ja que en aquest forat hi introduirem el pivot que sobresurt de la placa del cilindre de simple efecte .

Imatge 28: Realització dels

Imatge 29: Realització dels

Imatge

forats.

forats.

utilitzades de 6,5 mm i 8,5

30:

Broques

mm.

6. Llimar les rebaves dels forats provocats per la roca amb un “avellanador”.

Imatge

31:

Llimar

els

forats amb ‘’l’avellanador’’.

7. Unir la placa al cilindre de simple efecte, i més tard, unir l’anterior cilindre amb la placa al cilindre de doble efecte horitzontal mitjançant cargols de diàmetres corresponents (6mm, 8mm).

Imatge acabada.

32:

Placa

Imatge

33:

Placa

amb un cargol.

final

Imatge 34: Acoblament del cilindre

de

simple

efecte

amb la placa.

44


Estampació automàtica.

Imatge 35: Acoblament del cilindre de simple efecte amb la placa.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Imatge 36: Unió del cilindre de simple efecte amb el de doble efecte horitzontal.

8. Tallar unes fustes per tal d’obtenir una base on se subjectarà el cilindre de simple efecte inferior i on hi haurà el pot amb tinta i la superfície plana per estampar el teixit. Les mesures de les quals són 80X15’8X1 cm i l’altre de 80X10’5X1 cm.

Imatge 37: Bases per a unir el cilindre inferior.

9. Fer forats amb una broca de 6 mm als extrems de les dues fustes, de tal manera que coincideixin amb els vies del bastidor per tal de poder introduir cargols per a que les fustes quedin fixes. En el nostre cas, els forats s’han hagut de repetir diverses vegades, i per aquest motiu hem fet massilla mitjançant serrí i cola blanca, per tal de tapar els forats que hem fet de més. 10. Enroscar els cargols de 6 mm en els forats dels fustes anteriors.

45


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

11. Fixar la unitat de manteniment, les dues vàlvules de 3/2 , la vàlvula de 5/2 i el distribuïdor d’aire,

a la barra superior del bastidor, mitjançant

cargols de 6 mm de diàmetre. Unir la vàlvula de 3/2 amb el distribuïdor d’aire mitjançant tub transparent de diàmetre 6 amb una llargada justa, per tal que no quedin tubs penjant. Unir també de la mateixa manera l’altre vàlvula 3/2 amb una altre entrada del distribuïdor d’aire, i fer-ho també ambles dues sortides de la vàlvula de 5/2. Unir mitjançant un tub com els anteriors el distribuïdor d’aire amb l’entrada lateral de la unitat de manteniment, i unir també les dues entrades restants entre elles.

Imatge 38: Vàlvules del circuit i unitat de

Imatge 39: Vàlvules del circuit.

manteniment de l’aire comprimit.

Imatge permet

40:

Cargol

l’unió

que dels

elements al bastidor.

46


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

12. Fer una adaptació al nostre cilindre de simple efecte inferior, canviant-li el capçal esfèric, per un de quadrat, per tal de poder realitzar l’acoblament de la base de fusta que més tard construirem. Aquesta base de fusta, servirà per suportar el teixit que volem estampar.

Imatge 41: Diferents capçals del cilindre.

13. Mesurar

en una fusta, 13,5x13,5 cm per tal de construir la base que

hem anomenat anteriorment. Tallar aquesta fusta a partir de les mesures anteriors, i llimar les estelles.

Imatge 42: Base quadrangular on tindrà lloc l’estampació.

14. Situar el cilindre de simple efecte de manera que quan tots dos cilindres simples estiguin fora, és a dir activats, es trobin a la posició central de la fusta que farà de base per a l’estampació.

Imatge 43: Col·locació del conjunt.

47


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

15. Calcular les mesures on hauria d’estar fixat el cilindre de simple efecte inferior, per tal que quan el pistó estigui totalment activat, estigui posicionat justament a sota del final del recorregut (dreta) del cilindre de doble efecte, alhora que el cilindre de simple efecte vertical superior, queda centrat en la fusta quadrangular, on es realitzarà l’estampació.

Imatge

44:

cilindre

de

Fixació simple

del efecte

inferior.

16. Unir el cilindre de simple efecte inferior a la base del bastidor amb la introducció dels centradors dins de la fusta base perforada anteriorment, i cargolant un cargol de diàmetre 6mm en l’únic forat del cilindre fent així que els forat de la base de fusta i el forat del cilindre de simple efecte inferior coincideixin. 17. Tallar dues bares rectangulars de 25x1x1 cm, que utilitzarem com a vies, que ens permetran mantenir el perfecte desplaçament del cilindre inferior amb la seva base rectangular. Aquestes vies, faran que la base quadrangular no es giri ni es vegi afectada per l’impuls provocat per l’aire a pressió.

Imatge 45: Base mal col·locada,

Imatge 46: Base en la posició

girada a causa del desplaçament.

correcta

com

es

mantindrà

durant el procés.

48


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

18. Enganxar amb cola blanca aquestes dues vies a les fustes bases del bastidor, fent-les coincidir amb el desplaçament del cilindre.

Imatge 47: Col·locació de les vies.

19. Unir el controlador Zelio, al bastidor, mitjançant una fusta, les mesures de la qual són de 23x6,5 cm. Fer 2 forats de X mm a la meitat superior de la fusta per tal d’unir-la amb el bastidor, mitjançant cargols de x diàmetre. Fer dos forats més, però, aquesta vegada a la meitat inferior, que coincideixin amb els forats superiors i laterals de la placa del Zelio, i unir la fusta i el Zelio amb cargols de X mm.

Imatge 48: Placa d’adaptació per a poder realitzar la unió. Imatge

49:

Placa

d’adaptació per a poder realitzar la unió.

Imatge 50: Placa d’adaptació per a poder realitzar la unió.

49


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

20. Connectar els cables de les vàlvules amb el seu respectiu forat al Repartidor. 21. Connectar els cables dels sensors a les seves entrades corresponents del Zelio, i al Repartidor, ja que són entrades normalment obertes, posar connectors als cables dels sensors que no en tinguin. 22. Tallar tres fustes de 8X6 cm, una 1cm de gruix i les altres dues de 0,6 cm de gruix, i unir-les mitjançant cola blanca.

Imatge

53:

Tallant

les

fustes

amb

l’ajuda d’un sargent, i d’una serra.

Imatge

52:

tallades,

Imatge 53: Fustes talladles i unides

encolades, i unides. Dos sargens les

al bastidor en el punt on el cilindre

presionen,

de simple efecte vertical arriba.

per

Fustes tal

de

fixar-les

correctament.

50


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

23. Soldar dos cables a els sensors de final de carrera per un extrem, mitjançant estany i en l’altre extrem posem connectors de diferents colors per tal de diferenciar-los, que ens permetran la connexió al PLC i al Repartidor.

Imatge 54: Preparació del soldador

Imatge

i l’estany per a poder soldar els

carrera soldats amb els cables, i

cables als sensors.

connectors.

Imatge

56:

Col·locació

sensors.

dels

55:Sensors

de

final

de

Imatge 57: Col·locació dels sensors, mitjançant cargols.

24. Col·locar dos sensors al cilindre de simple efecte vertical. En nostre cas, no hem trobat aquests sensors de la marca NORGEN, que és la marca de tots els cilindres, i per aquest motiu, hem utilitzat sensors FESTO FLUID. Hem unit aquests sensors al cilindre mitjançant cinta americana, ja que al no ser de la mateixa marca, les vies no coincidien. 25. Organitzar els cables de tota la maqueta, mitjançant cinta americana, per evitar que pugin crear molèsties durant el procés d’estampació. 26. Comprovar el correcte funcionament de la maqueta amb el programa transferit, i ajustar segons les nostres preferències la pressió d’aire amb la que circula. En el nostre cas, aconseguim que la maqueta funcioni correctament fent que l’aire circuli a la pressió més alta possible i regulant el pas d’aire dels cilindres amb els estranguladors, per a aconseguir un desplaçament òptim.

51


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

7 PROGRAMACIÓ DE LA MAQUETA. Per a realitzar la programació del nostre autòmat se segueixen els passos explicats posteriorment, en els quals, s’inicia i es crea un nou programa. En el nostre cas, no podem explicar pas per pas el desenvolupament de la nostra programació en concret, ja que és molt complexa, i impossible d’explicar mitjançant paraules. Per aquest motiu, hem optat per explicar el funcionament del programa i com actua a la maqueta, tal i com ja hem explicat en l’apart anterior, l’apartat 6.1Funcionament de l’automatisme. També incloem en una plana el resultat final de la nostra programació, juntament amb imatges de les macros corresponents a aquesta. Les macros, són agrupacions de les funcions programades per tal d’organitzar millor l’espai i no crear malentesos en la interpretació.

52


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

7.1 PROGRAMACIÓ ZELIOSOFT 2. 1. Arrancar programa ZelioSoft 2. 2. Escollir l’opció de crear un programa nou.

3. Escollir a partir de les seves característiques l’element amb el qual treballarem, és a dir, buscar el nostre model: SR2B121BD. Prosseguir amb la programació mitjançant “siguiente”.

53


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

4.La pantalla del programa ens mostrarà les característiques del model escollit. Continuar amb “siguiente”.

5.Triar llenguatge de programació: en el nostre cas utilitzarem el llenguatge BDF. Seguir amb “siguiente”.

6. Automàticament s’obre la pantalla on visualitzarem les característiques del nostre controlador, és a dir, les vuit entrades i les 4 sortides. També veurem les diferents funcions que ens permetran realitzar la programació del nostre programador.

54


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

55


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Macro K1:

Macro Q1:

56


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Macro Q2:

Macro Q3:

57


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Macro Q4:

58


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

7.2 PROGRAMACIÓ VIJEO-DESIGNER LITE. 1. Arrancar programa Vijeo-Designer Lite.

2. Escollir el terminal, en el nostre cas: XBT-N401, i triar també el protocol del terminal, és a dir, el protocol Zelio. Tot seguit, crear el nou programa mitjançant l’opció “crear”

3.Automaticament, a l’esquerra s’obre una barra de funcions lateral. Dins d’aquesta barra, trobem moltes opcions, però nosaltres escollim la funció “Tabla de comunicación”.

59


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

4. Un cop som dins l’opció “Tabla de comunicación”, apareix una creu de prohibició sobre la icona de la funció. Ens col·loquem a sobre d’aquesta i cliquem el botó dret. Seguidament, se’ns obre una finestra on apareix activada l’opció “disabilitada” i la cliquem per tal de desactivar-la. Un cop ja hem desactivat l’opció se’ns desbloca el quadre situat a la pantalla de “Tabla de comunicación”.

5.Dins de la barra lateral inicial, busquem la funció “diseño”, i l’obrim a través del “+” que es troba davant de la icona de la funció.

60


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

6. Entrem a la funció “paneles de aplicación” i a la pantalla apareix un resum de tots els panels que tenim creats fins al moment, però com acabem d’iniciar el programa, només podrem veure un únic panel d’orientació, és a dir, un panel sense cap tipus d’informació.

7. Fem doble click dins d’aquest únic panel, a partir del qual apareix una pantalla des

d’on es poden modificar les seves característiques. Definim

aquestes característiques, com: el color que tindrà el panel, el text que volem introduir-hi i el nom que li volem donar.

8. Obrim el primer panel i introduïm el títol desitjat “benvinguts al nostre projecte” , i escollim un color.

61


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

9. Per introduir un segon panel al nostre projecte, ens col·loquem sobre l’opció “Paneles de control”, cliquem amb el botó dret i escollim “añadir panel”.

10. Repetim el pas 8, per tal de crear els panels desitjats. En el nostre cas, realitzem 2 panels més.

62


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

7.3 TRANSMISSIÓ DE PROGRAMES A L’AUTÒMAT Per a poder transmetre els programes creats al nostre autòmat i pantalla, s’han de seguir diversos passos, que s’expliquen a continuació.

7.3.1 ZELIO SOFT. Un cop hem connectat el PLC a l’alimentació, i mitjançant el cable USB l’hem connectat a l’ordinador, es pot transferir el programa editat a la memòria del PLC, per a que aquest, una vegada estigui en mode RUN, executi el programa de manera contínua i realitzi el control de l’aplicació. Per transferir el programa, hem de estar en mode edició.

En la barra d’eines, hem d’obrir l’opció “Transferencia”, i seleccionar l’opció “Transferir programa”. Dins d’aquesta opció, haurem d’escollir

“PC >

Mòdulo”.

Un cop haguem seleccionat aquesta opció, la transferència començarà, menys en el cas en el que hi hagi algun error, com podria ser una mala connexió entre el PLC i l’ordinador o altres.

63


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

7.3.2 VIJEO DESIGNER LITE. Un cop tenim el programa realitzat, per a transferir-lo al panel operador Magelis, del nostre autòmat, hem d’establir una connexió entre el PC i el panel, mitjançant un cable. Un cop connectat, obrim la nostra programació i en l’opció “Dispositivo” escollim “Descarga”.

Automàticament s’obre una finestra per confirmar l’acció. Clickem el botó “Descargar”, i el programa es transfereix automàticament al panel operador de l’autòmat.

64


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

8 CONCLUSIONS. La tria sobre el tema a desenvolupar ens va costar temps, ja que volíem realitzar el treball sobre un tema que ens interessés i ens motivés, ja que hi invertiríem moltes hores de treball. Arran d’aquest fet ens vam centrar en temes que personalment ens cridessin l’atenció i vam arribar a la conclusió que volíem desenvolupar un treball tecnològic, però amb una gran part de construcció,

desenvolupament

i

disseny,

i

juntament

amb

aquestes

característiques vam trobar la possibilitat de barrejar un altre tema que ens interessava, el tema artístic. D’aquesta manera i amb l’ajut del nostre tutor vam arribar a la idea de realitzar una màquina d’estampació de teixits, ja que incloïa tot el que ens interessava; part teòrica sobre la domòtica, part pràctica amb el muntatge i part artística alhora de desenvolupar el disseny que la màquina estamparia. Durant el desenvolupament d’aquest treball ens hem adonat del gran plantejament i organització necessaris per a poder desenvolupar el tema de manera madura i adulta, ja que el resultat final ha de ser complet i presentable. Això va comportar un canvi de mentalitat, ja que a partir d’un tema molt ampli i extens, vam haver d’anar dividint en subtemes per tal de poder trobar la informació necessària i solucionar els problemes que anaven sorgint. El tema general era l’automatització i pneumàtica, però apart de tots els subapartats extrets en la part teòrica, també hi vam incloure altres temes com el disseny del muntatge o el disseny artístic on vam decidir desenvolupar una idea de caire humanitària, ja que es correspon al logotip d’una associació mediambiental. També hem adquirit molts continguts nous, tan tècnics com pràctics, ja que hem buscat i assimilat molta informació sobre un tema del qual només en teníem una vaga idea general i pobre i gairebé partíem des de 0. En gran part, aquests conceptes es basen en la importància que té la domòtica en les nostres vides.

65


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

La societat actual, a la que ja estem acostumats, s’estructura a partir de milers d’automatismes i programes informàtics que ens ajuden a poder organitzar i estructurar la quantitat d’informació de la que disposem i a mantenir l’ordre i l’estabilitat de tot plegat, tant en informacions personals, com comptes bancàries, com en la cadena de muntatge d’una fàbrica de lactis, tota la societat moderna es fonamenta en les tecnologies i informàtica. L’automatització, tan en l’àmbit industrial com en l’àmbit domèstic, creix a un ritme increïble, i molt sovint massa ràpid per a la societat. Accions de la vida diària, a poc a poc, seran substituïdes per màquines, que ens fan la vida més còmode i més fàcil, però arribar a dissenyar-les i construir-les, forma part d’un món que la majoria no coneix. No tothom sap que significa domòtica o que és un autòmat, però de ben segur que en unes dècades, les generacions sabran a la perfecció que són, ja que formaran part de la seva rutina. Durant el transcurs d’aquest projecte, hem tingut l’oportunitat d’assolir tots aquells objectius que fa ara 5 mesos ens vàrem proposar, com per exemple, un dels més importants, aprendre a fer un bon treball, digne i sobretot, aprendre moltes coses i molt diferents. També hem assolit una altre fita que ens vàrem proposar; aprendre a treballar en equip, escoltar-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos,... i tot això amb el màxim respecte, i serietat, però alhora amb diversió, ja que aquest projecte, per a nosaltres ha estat divertit de realitzar. Un problema amb el que hem anat topant al llarg del transcurs del projecte, ha esta la dependència en altres persones, i en l’institut. El fet d’haver tingut l’ajuda d’un professor de la UPC ha estat molt important ja que ell va ser qui ens va ensenyar la base de tot plegat i ens ha mostrat la seva col·laboració durant el desenvolupament del treball, però, sovint ens hem sentit molt dependents, sobretot en el tema de la programació, ja que depeníem d’ell en les correccions. Aquesta falta de coordinació amb el professor ens ha causat problemes alhora de complir els terminis d’entrega establerts pel centre docent, però tot i això volem agrair-li molt sincerament la seva col·laboració.

66


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

Un altre problema que hem experimentat ha estat el fet d’haver de desenvolupar un treball tan tècnic comptant amb les instal·lacions i material del centre, ja que diverses vegades el material requerit en el nostre projecte no estava disponible a l’institut, i l’ hem hagut de demanar a la UPC. També hem tingut l’oportunitat de conèixer una mica més d’aprop el món universitari, gràcies a les pràctiques a la UPC i a les visites al professor José Medina. Amb totes aquestes informacions adquirides durant el desenvolupament d’aquest treball, esperem poder ser capaces en un futur de realitzar projectes de dimensions molt més grans i de més complicació, recordant sempre, que la nostra introducció en aquest món, va ser a través del nostre Treball de Recerca. Gràcies a aquest treball hem aprés moltes coses, coses que de ben segur ens serviran a la vida.

67


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

9 FONTS D’INFORMACIÓ. 9.1 LLIBRES. · Instal·lacions automatitzades en habitatges i edificis. Antonio Rodríguez i Miquel Casa Ed. Itamar

· Domótica y hogar digital Stefan Junestrand, Xavier Passaret, Daniel Vázquez Ed. Paraninfo

· Instalaciones automatizadasen viviendas y edificios José Moreno Gil, Elías Rodríguez Diéguez, David Lasso Tàrraga. Ed. Paraninfo

· Automatización de viviendas y edificios Rubén Saavedra Silveira Ed. CEAC S.A.- EDIFICIONES

68


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

9.2 PÀGINES WEB. · Universidad Pontificia Comillas. Introducció a la automatització Industrial. http://www.dea.icai.upco.es/jarm/Asignaturas/AutomatizacionIndustrial_ 3itiei/transparencias/1intro.pdf · Rocatek. Què és l’automatització Industrial. http://www.rocatek.com/forum_automatizacion_industrial.php · Universidad Nacional de Tucumán. Centro Ingenieria Roberto Herrera. Información

Autodidactica

en

Zelio

Logic.

http://www.herrera.unt.edu.ar/eiipc/material/apuntes/tutorial_zelio%20l ogic%20ii.pdf · Autómatas Industriales. Relé Programable Zelio-Logic. http://www.automatas.org/schneider/zelio.htm · X-tec. Relés Programables Zelio Logic. http://www.xtec.es/~jnogues%20/documents/Zelio/Cat%E1logoTarifa%20ZelioII.pdf · Schneider Electric. Relé Inteligente Zelio. http://www.slideshare.net/PEDROCARRENO/presentacion-zelio · Presentación Zelio Soft. http://www.slideshare.net/ceretza/zelio-soft

69


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

· Relés Programables Zelio Logic. Schneider Electric. http://www.global-download.schneiderelectric.com/852575770039EC5E/all/6C5FDE5A743B570C8825757C002A 775B/$File/cat%E1logo%20rel%E9s%20programables%20zelio%20logic %202007.pdf · Relé Programable Zelio-Logic. Ingeniero Borda & Asociados. http://ingeborda.com.ar/biblioteca/Biblioteca%20Internet/Catalogos%20 de%20Fabricantes/Materiales%20Electricos/Schneider/manualZelio.pdf · Que es un PCL? Universidad Tecnológica Nacional. http://www.profesores.frc.utn.edu.ar/industrial/sistemasinteligentes/UT3/ plc/PLC.html · Informació sobre la domòtica. http://es.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%B3tica · Automatización. Objectius de l’automatització. http://www.grupoaser.com/PAG_Cursos/Auto/auto2/auto2/PAGINA%20P RINCIPAL/Automatizacion/Automatizacion.htm

70


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

10 ANNEXOS. En el CD/DVD incorporarem tots aquells programes de prova que vam fer durant la nostra estada al curs de la UPC, juntament amb els utilitzats per realitzar la programació del autòmat i de la pantalla, que són el Zelio i el Vijeo Designer Lite. També hi incloïm els PDF que ens van proporcionar abans del començament del curs i una carpeta amb apunts sobre el treball. Finalment, el treball en format digital (pdf), més la programació que vam realitzar a començament del treball, per a organitzar-nos, i un vídeo on es veu el cicle de treball de l’autòmat complet.

· Dins la carpeta UPC pdf: ·2.1-_Introduccion_a_la_automatizacion.pdf ·2.2-_Diseno_automatismos_electricos.pdf ·2.3-_Introduccion_a_los_PLC.pdf ·2.4-_Programacion_ZELIO.pdf ·2.5-_Programacion_Magelis_Modo_de_compatibilidad_.pdf ·2.6-Projecte_Final_Ricard_Creus_.pdf

· Dins la carpeta Zelio y Vijeo: · Carpeta: Manuales XBT · Carpeta: Manuales Zelio · 1.- Programación ZELIO.ppt · 2.- Programación Magelis.ppt

71


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

· Dins de la carpeta de programes: · PR1.zm2 · PR2.zm2 · PR3.zm2 · PR4.zm2 · PR5.zm2 · PR6.zm2 · ciclotrabajo.zm2 · ciclotrabajo2.zm2 · ciclodetrabajopantalla.zm2 · Estampació.ct · estampadora.ct · ITENT 1.zm2 · manipulador.zm2 · manipulador2.zm2 · marxaaturada.ct · PANTALLA.dop · Estampadora 1.zm2

· Carpeta amb apunts realitzats sobre el treball. · Video del cicle de treball de l’autòmat complet. · Treball final: “estampacioatomatica.pdf” · Document Word: “temporitzacióMH. (.xlsx)”

72


Estampació automàtica.

Helena Cabeza i Melisa Raush.

11 AGRAÏMENTS. Voldríem agrair l’ajuda i suport rebut per part del nostre tutor del Treball de Recerca, Fernando Hernández. Sense ell i el seu coneixement en la matèria, varis aspectes d’aquest treball no els podríem haver realitzat, ja que ens va ajudar en la resolució de molt problemes que van sorgir durant el desenvolupament i sincerament li volem donar les gràcies per la seva ajuda i col·laboració amb el nostre treball. Sense la realització del curs de la UPC, aquest treball no hauria estat possible, ja que amb aquell curs vàrem obtenir molts coneixements indispensables per a la realització del projecte i també agrair la col·laboració del nostre professor durant el curs, Jose Medina, que ens va ajudar en la realització

del

curs

amb

la

programació

de

l’autòmat,

i

amb

el

desenvolupament del treball. Va mostrar interès en el seguiment del desenvolupament i ens va prestar la seva ajuda. També volem agrair l’ajuda del Sr. Gustavo Raush en la recerca d’alguns elements que necessitàvem com el bastidor i el cilindre de doble efecte, igual que a la UPC i al departament de mecànica de fluids per permetre’ns utilitzar aquests elements.

73

Estampació automàtica  

TReball de recerca de Helena Cabeza i Melisa Raush.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you