Page 1

parlem-ne

la revista de l Institut Sant Pere i Sant Pau número 12

exemplar gratuït

juny 2012

presència, vivències, presència, vivències, presència, vivències, força, continuïtat... força, continuïtat... força, continuïtat...


ÍNDEX Editorial Temps difícils. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Art contemporani Projecte d’art contemporani a l’institut. . . . . . . 4 Grafit del 40è aniversari de l’Escola Sant Pere i Sant Pau. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Aula Oberta Diari de l’Aula Oberta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Mediació Parlem de mediació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 La veu dels aprenents de mediació. . . . . . . . . . 13 Institut virtual ¿Quedamos en el insti virtual? . . . . . . . . . . . . . . 14 Pàgina web Extra! extra! Nova pàgina web. . . . . . . . . . . . . . . 18 Espai AMPA Novetat d’enguany: Halloween i Castanyada 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Aula d’Acollida Aprenent català. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Institut solidari Emergència a la Banya d’Àfrica . . . . . . . . . . . . . . 25 Projecte Imagine . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Sortides Danish Experience. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Sitges 2012: Cinema i molt més . . . . . . . . . . . . . 28 Intercanvi amb el Col· legi Saint- Exupéry de Bram. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Fòrum TriCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Esquiada 2012. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Visita al port de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Vine a bord. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Taller sobre la indústria petroquímica a Tarragona i visita a la Dow Chemical i Repsol Petroli . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Seminari de clàssiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Staff

. Coordinació . . . . . . . . . . . . . . Correcció de textos . . . . . . . Col·laboradors. . . . . . . . . . . . . . . Portada. . . . . . . . . . . . . . . . Maquetació i impressió. .

Ruta per Roma, Pompeia i Ercolano. . . . . . . . . . 34 El camí de l’exili de 1939 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Gaudí centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Ruta modernista de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . 36 Experiències Conferència sobre la maternitat d’Elna . . . . . . 37 Les experiències que vam viure . . . . . . . . . . . . . 37 Una bona lliçó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Racó literari La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón (2001). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Póster interactivo por el Día Escolar de la Paz elaborado con Glogster . . . . . . . . . . . . . . . 39 Jarchas elaboradas con Automotivator. . . . . . . 39 Nube de palabras elaborada con Wordle. . . . . 39 Sant Jordi Diada de Sant Jordi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Concursos de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Premis Concurs The Fonix. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 A l’esforç i la constància. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Treballs de recerca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Música de cambra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Entrevistes Entrevista a la nova conserge Àngels. . . . . . . . 53 Entrevisa a les secretàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Carme Rams: la interessant vida de la campiona d’Handbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Professors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Projectes Lectura colaborativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 “La vida a la prehistòria” a 1r d’ESO . . . . . . . . . . 62 Realitat augmentada. Disseny de volumns 3D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 The sound of music. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 En record de la nostra companya . . . . . . . . . . . . . . 61

Marga Molero Nuri Caminal i Divina Potau AMPA Alumnes, professors, PAS i Rosa Marín - DLT-000-12 Impremta Virgili - Tarragona


EDITORIAL

3

INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

EDITORIAL Temps difícils Actualment la paraula crisi apareix pertot arreu, està en boca de tothom i és especialment dolorosa perquè colpeja insistentment moltes persones i famílies, algunes del nostre entorn. Es parla que és la més important que mai no hem patit i que, previsiblement, en tenim per estona, per la qual cosa, transcorreguts quatre anys des del seu inici, el pessimisme ha calat fons en amplis sectors de la població. Sota la pressió de la Unió Europea, els governs centrals i autonòmics han adoptat com a panacea polítiques d’ajust per tal de reduir el dèficit públic. Les retallades han afectat, entre d’altres, la sanitat (7000 milions d’euros) i l’educació (3000 milions), les joies de la corona de l’estat del benestar. En el segon cas ens afecten més de ple: increment de les hores de docència i retallades salarials del professorat (impliquen una reducció de plantilles i un malestar entre els docents), possibilitat d’incrementar fins un 20% el nombre d’alumnes per aula (el topall passa de 33 a 36) i nomenament de les substitucions només a partir del desè dia lectiu (dues setmanes de classe)... Totes aquestes iniciatives, es venguin com es venguin, no incentiven la millora de resultats i, a

més, entren en contradicció i trenquen una política educativa de molts anys en què es defensava i es treballava en direcció contrària. És de sentit comú, i ho corrobora l’experiència, que, per exemple, la massificació de les aules no afavoreix el tractament de la diversitat ni la resolució de conflictes a l’aula. Actualment, l’atur entre els joves és una autèntica calamitat i la formació és més necessària que mai per tenir oportunitats laborals en un món cada cop més globalitzat i competitiu. Això ho ha descobert, malauradament tard, tot l’alumnat que va abandonar el sistema educatiu enlluernat pels alts salaris del món de la construcció els anys de bonança econòmica. Per això i perquè és un bagatge que afavoreix les igualtats d’oportunitats i fa més lliure la ciutadania, l’educació hauria de ser considerada no com una despesa sinó com una inversió de futur i tractada com a tal. Caldrà adaptar-se a les noves directrius; de fet, sempre ha estat així. Vénen temps difícils, esperem que totes aquestes mesures no tinguin conseqüències irreparables. Frederic Barceló Vernet Director


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ART CONTEMPORANI

4

ART CONTEMPORANI Projecte d’art contemporani a l’institut ALUMNES 4t ESO - Matèria Optativa Específica d’Educació Visual i Plàstica

Aquest curs, un grup d’alumnes de 4t d’ESO, durant les hores de Matèria Optativa Específica, ha acollit una estudiant del Màster per a Professorat de Secundària que feia el pràcticum com a professora d’Educació Visual i Plàstica al centre, la Xènia Quixalós. Amb ella hem realitzat un projecte sobre obres d’art contemporani poc convencionals. I els treballs dels alumnes han estat exposats en diferents espais del centre durant aquest Sant Jordi. Els textos i les imatges que continuen us explicaran aquests treballs: Escultura urbana efímera o grafit tridimensional:

Les obres són creades pensant sempre en la seva ubicació final, on seran col•locades. El context en el qual seran visualitzades pel públic és tan o més imEn l’actualitat han sorgit artistes urbans que dins portant que l’obra en si mateixa, per aquest motiu de la modalitat del streetart han canviat la pintura són obres que es fonen amb l’entorn. per les representacions tridimensionals de les seves obres. Aquestes obres són tan efímeres com els Aquesta obra dels alumnes de 4t d’ESO, creada a grafits, ja que s’utilitzen majoritàriament materials partir de fil de llana, ha estat inspirada en l’artista que no ofereixen una llarga durada a l’exterior, o contemporània Serena Valietti. L’artista Italiana crea, són tractats com a brossa pels operaris de neteja, a partir de fils i cordes, escultures efímeres suspeses la qual cosa els confereix una duració limitada en el en l’espai. Les seves instal·lacions, reprodueixen els espais negatius dels poliedres, és a dir, reconstrueix seu temps d’exposició. els poliedres a partir de les arestes deixant en el buit les seves cares. La intenció és poder visualitzar les Obres referencials: Serena Valietti figures des de totes les perspectives possibles i els canvis que produeix la llum i l’ombra en l’escultura. La nostra proposta:


ART CONTEMPORANI

Escultura urbana efímera o grafit tridimensional:

5

INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Virtual Street Reality:

Aquesta peça està basada en les obres de l’artista Aquesta instal•lació està inspirada en les obres Britànic Julian Beever. Aquest artista crea dibuixos urbanes de Kelly Goeller, representa una aixeta o en 3D sobre el paviment, utilitzant un mètode anodesguàs en 3D. Té un disseny modern i transmet menat anamorfosi, creant així una il·lusió òptica. a l’espectador la idea de l’aigua pixelada que broEn base a això, els alumnes han creat una obra més lla d’una aixeta. Aquesta peça és un clar exponent personal. Mitjançant la recerca d’altres referents arde les realitats híbrides, ja que en aquesta obra, els tístics que utilitzen aquest mateix sistema de reprepixels es materialitzen a través d’un medi no elec- sentació, s’ha creat un obra inspirada en el Dia del trònic, fent així que la hibridesa es plasmi en un en- Llibre, donant així una gran rellevància al text com creuament entre el món real i el món electrònic. a obra d’art. Posant de manifest l’intent d’introduir en el món real l’estètica dels videojocs, es tracta d’una posada Obres referencials: Julian Beever en escena, un intent de crear una nova realitat en la interrelació del món real i el virtual, aconseguint així obrir una fissura entre ambdós mons. Obres referencials: Kelly Goeller

La nostra proposta:

La nostra proposta:


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ART CONTEMPORANI

6

Land Art:

Shadow Art:

Es fonamenta en el Land Art, que utilitza la pròpia natura com a marc de creació de l’obra, a més d’utilitzar els materials que la natura proporciona, per conformar l’obra d’art. Normalment les obres de Land Art es troben a l’exterior, exposades als elements de la natura i a l’erosió. És per aquest motiu que les obres tenen un caràcter efímer.

Aquesta obra dels alumnes de 4t d’ESO es basa en una tècnica utilitzada per crear ombres a partir d’escultures abstractes; la idea de l’art de les ombres és jugar amb el que és visible i el que no ho és. L’escultura ja no és la part essencial de l’obra d’art, sinó que aquesta es situa en un segon pla per donar pas a l’ombra, que en el context del Shadow Art és la L’artista que ha servit com a referent per a la crea- part essencial i més important de l’obra d’art. ció d’aquesta instal•lació és el Britànic Andy GoldPer a la creació d’aquesta instal•lació els alumnes sworthy. han pres com a referent l’obra de l’artista d’art conLa finalitat d’aquesta obra és produir emocions temporani, Kumi Yamashita, la qual es caracteritza plàstiques en l’espectador que s’enfronta al paisat- per crear siluetes (ombres) a partir de la manipuge. La intenció de l’obra és alterar amb un sentit ar- lació de la llum sobre diferents objectes de l’àmbit tístic el paisatge, per produir efectes i sensacions en quotidià, els quals no guarden cap relació amb el l’observador, amb la pretensió de reflectir la relació resultat. entre l’home i el medi.

Obres referencials: Kumi Yamashita Obres referencials: Andy Goldsworthy

La nostra proposta: La nostra proposta:

Esperem que carreguis la motxilla de bones experiències viscudes en aquest centre :) Molta sort, Xènia! Descripció d’obres: Xènia Quixalós Presentació i comiat: Magda Murillo Departament d’Educació Visual i Plàstica


ART CONTEMPORANI

7

INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Grafit del 40è aniversari de l’Escola Sant Pere i Sant Pau L’Escola Sant Pere i Sant Pau ha celebrat aquest curs el seu 40è aniversari. I nosaltres hem participat en aquesta celebració regalant-los un mural per al seu pati. Es tracta d’un grafit de més de 40 metres de llargada que hem estat realitzant durant el segon trimestre, entre alumnes de tercer i quart d’ESO, durant les hores de classe d’Educació Visual i Plàstica.

Primer hem fet diferents dibuixos preparatoris. Després els hem fet a escala real.

I finalment hem pintat el mur. El dia de Sant Jordi, els alumnes de l’escola vam fer la festa d’inauguració del seu grafit (els ha encantat), i ens van convidar per agrair la feina que hem fet. Hi van anar un grup d’alumnes de 3r d’ESO, com a representants de tots els companys de l’institut que han participat en la pintura d’aquest mural. Parlaments amb micro, coca amb xocolata, placa d’agraïment i Dj.

Aquest dibuix l’hem passat al mur del pati de l’escola utilitzant una tècnica inspirada en l’estergit.

Felicitats, Escola Sant Pere i Sant Pau! Magda Murillo Cap de Departament d’Educació Visual i Plàstica


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

8

AULA OBERTA

AULA OBERTA Diari de l’Aula Oberta

Cada any, us convidem a fer un tastet d’algunes de les activitats o tallers que hem anat fent al llarg del curs. Així que aquí en teniu algunes…

Objectiu aconseguit: ja tenim taula!

Ja fa anys que la professora Montse Miralves tenia en ment el projecte de fer una taula d’obra al pati per poder fer classe a l’aire lliure o poder celebrar la calçotada tradicional de cada any. I per fi… s’ha materialitzat! Us volem explicar com l’hem fet. El primer dia vam netejar i anivellar el terreny. Vam prendre les mides per fer una taula de 6m de longitud, 1,30m d’ample i 78cm d’alçada. Vam començar fent 5 forats de 50cm d’ample i 30cm de fondària. Mentre nosaltres fèiem això, el senyor Francisco, que ens ha ajudat moltíssim a fer la taula, va anar a comprar uns 10 sacs de sorra, 4 de ciment i 8 de grava per preparar després el formigó amb el que vam omplir els forats. El segon dia vam descarregar les fustes, la radial, la serra de banc, les varetes de ferro, els tubs de PVC i un trepant per fer forats. Vam tallar el tubs de PVC a 78 cm d’alçada i el senyor Francisco va fer els forats al ciment per posar les varetes de ferro. Després vam tallar per la meitat les varetes amb la radial i vam picar els forats per posar les varetes. A continuació, vam tallar les fustes per calçar els tubs de PVC a 70cm i vam fer l’encofrat amb claus i fustes. Una vegada fet això, vam fer el ciment i vam omplir l’encofrat.

El tercer dia vam treure totes les fustes i els tubs de PVC. La taula va quedar genial! Ara només quedava enrajolar-la! Les nostres professores Montse Miralves i Cristina Arroyo van organitzar una sortida al Gaudí Centre per veure una exposició sobre l’arquitecte i vam fer un taller de trencadís. Al principi, volíem cobrir tota la taula amb trencadissos però, al final, la vam cobrir amb rajoles i, enmig, vam fer un trencadís amb les inicials de la nostra classe. Ah! Se’ns oblidava! També hem fet una barbacoa! Volem donar les gràcies al senyor Francisco, el paleta que ens ha ajudat a construir correctament la taula i a la Magda Murillo per ajudar-nos a disenyar el trencadís. Mihai Popescu i Iván Serna

Projecte: treballant al nostre institut virtual Com a novetat d’enguany, hem fet tota una sèrie d’activitats al nostre institut virtual situat a Espurnik (entorn educatiu 3D). El que més ens ha agradat és que hi ha més instituts. És molt enriquidor veure el

que fan en altres centres i molt motivador mostrar el que fa un mateix.

Treballar a Espurnik és molt divertit, ja que és una manera diferent d’aprendre, i molt pràctic.


AULA OBERTA

9

INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Una de les coses que més m’ha agradat és crear objectes, ja que tot sembla tan real que em motiva molt. De fet, hem preparat dues exposicions: una sobre la Generació del 27 i una altra sobre una activitat de Sant Jordi. Ens han quedat molt bé! A banda d’això, hem creat el nostre avatar i l’hem editat al nostre gust. També hem pogut relacionar-nos entre nosaltres o amb alumnes dels altres instituts que han vingut al nostre a visitar-nos. Tot això a través d’un xat amb el qual hem après que hem de tenir cura amb l’ortografia i l’expressió.

Puc assegurar-vos que és una manera de treballar molt diferent i divertida amb la qual s’aprèn moltíssim.

La tradicional calçotada Com cada any, els alumnes i els professors de l’AO vam fer una calçotada al mes de març. Volíem estrenar la taula i la barbacoa que hem fet enguany. En arribar a classe vam fer una llista amb tot el que feia falta. Ens vam dividir en dos grups i vam anar a comprar el que necessitàvem als supermercats del barri: begudes, carn, postres... Després, vam recollir els calçots del nostre hort, els vam seleccionar de fins a gruixuts i vam distribuir les tasques a fer. Els nois s’encarregaven del foc i d’anar cuinant i les noies de preparar les carxofes, les patates... També vam fer la salsa romesco.

Va ser molt fàcil perquè ja teníem preparats els ingredients gràcies a la mare de la nostra companya Nerea. A més, va portar un pastís de xocolata fet per la seva mare. Estava boníssim! Moltes gràcies, M. Jesús! En resum, tots ho vam passar molt bé i sempre trobarem a faltar aquests moments. Sense dubte, la calçotada permet conèixer-nos millor l’alumnat i els professors.

Amb les mans a la massa Aquí hi ha molt a explicar ja que vam fer unes quantes vegades el taller de cuina. A part de les galetes i la calçotada, em va encantar fer panellets. Vaig aprendre a fer-los i m’he adonat que no ho faig tan malament. En aquesta aula ens fan veure que som capaços de fer moltes coses i tot d’una manera molt divertida i alhora educativa. Què puc dir més? Això és un luxe. Si ja sembla fantàstic en llegir-lo, imagineu viure les experiències! Andreea Todor

Andreea Todor

Omar Guzmán i Andreea Todor


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 10

AULA OBERTA

Hort

El primer dia que vaig anar a classe de tallers tocava hort. Vam haver de treure tot el que quedava de l’any passat com ara unes patates i vam treure les canyes que subjectaven les plantes. Quan va quedar tot net, vam començar a remenar la terra per oxigenar-la i vam posar adob per tot l’hort. Després vam sortir amb les professores a comprar les nostres primeres verdures: enciams, calçots, cebes, alls... Hem après a utilitzar

Pintors A principi de curs, vam pintar el despatx de Coordinació de Serveis i Activitats i la sala dels alumnes. Ho vam passar genial fent de pintors!

totes les eines de l’hort, a plantar els diferents productes segons l’època, el tipus de reg que necessita cada planta... Ho hem passat molt bé! Ara està preciòs! Tenim faves, pebrots, tomàquets, albergínies, carbassons... Tot està boníssim perquè és totalment ecològic! Andrés Moya


AULA OBERTA

11 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Entrevista “Els professors, a part de fer classe, es preocupen per tu” Ara ja portes vuit mesos i mig en aquest institut, seL’alumna Paula Carrasco ha arribat enguany al gueixes pensant el mateix que quan vas arribar? nostre institut i ens explicarà la seva experiència en un any ple de canvis. Des què vaig arribar a l’institut, em va sorprendre Què et va semblar la idea de venir a aquest institut? Jo vaig venir a aquest institut mig obligada. No m’agradava la idea de deixar les meves amigues enrere, així que no em va agradar gaire, sincerament.

L’horari d’aquest l’intitut varia molt respecte al de l’institut al qual anaves? No gaire. Allí, pel matí, començàvem a les vuit i acabàvem a dos quarts de dues i per la tarda, anàvem de tres a cinc.

Quina idea tenies de l’Aula Oberta quan vas venir a l’institut? Des d’un principi, jo ja sabia a què venia i perquè. Sabia que faríem més treball manual que no pas acadèmic i que el nivell no seria el mateix. Però, realment, vaig venir una mica perduda en tots els sentits. El canvi va ser molt ràpid per a mi. Estava molt insegura i no sabia què fer.

Com et senties els primers dies d’institut? Els primers dies de classe no sabia ben bé com actuar, però gràcies a l’ajut que vaig rebre per part de la meva tutora, Cristina Arroyo, i d’una companya de classe vaig poder adaptar-me amb més facilitat.

Et va resultar difícil relacionar-te amb els teus companys de classe? No, de cap manera. Els meus companys són molt oberts. He tingut sort de conèixer-los.

Creus que has canviat d’alguna manera des què estàs a l’Aula Oberta? Sí, un cop vaig arribar a aquest institut, em van donar l’oportunitat de pujar a 4t ESO - C, però, gràcies a la Cristina Arroyo i la Montse Miralves, vaig aconseguir entendre que l’Aula Oberta em podia ajudar a canviar la meva actitud. I ara, puc garantir que la meva actitud ha canviat moltíssim!

molt que els professors s’impliquessin tant perquè em sentís còmoda. Jo venia d’un institut en el qual els professors només es preocupaven per acabar la classe. Però aquí, a part de fer classe, es preocupen per tu, i això s’ha de valorar. Respecte als companys, segueixo pensant que són genials, i que no em penedeixo d’haver-me quedat a l’Aula Oberta.

Ja queda menys perquè s’acabi l’institut, què trobaràs a faltar? TOT! (Riu) Moltes gràcies, Paula, per aquesta entrevista tan sincera i emotiva. Andreea Todor i Paula Carrasco (4t ESO- AO)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 12

MEDIACIÓ

MEDIACIÓ Parlem de mediació La mediació va ser impulsada per M. Miralves fa uns quatre anys. Des del principi, vaig tenir la sort de formar-me, d’ajudar i de poder participar-hi. Aquest curs s’ha creat un crèdit per als alumnes de 2n d’ESO en què es treballen molts aspectes relacionats amb la resolució de conflictes; però, per aquests joves, aquest camí, ha suposat més que tot això. Al principi no sabia ben bé on em duria, però a hores d’ara he extret unes petites conclusions que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. La mediació, a més de solucionar conflictes, ensenya valors, cosa molt necessària en la societat actual en la qual vivim. Alguns d’aquests alumnes tenen molts problemes: falta d’atenció, desmotivació, col·lecció de fulls d’incidència... fins i tot alguna expulsió. Amb grups de treball a classe i molta feina, s’han adonat, amb reflexió i més reflexió, qui són i com actuaven a les classes amb els companys i els professors. Us podem dir a hores d’ara (i agraeixo als companys tutors que m’ho han fet saber), que hi ha casos d’èxit i les conseqüències que això té. Només cal veure els casos de comissió de convivència d’anys anteriors. A més, aquests alumnes, l’any vinent, seran mediadors. Ells solucionaran conflictes. Només hem començat a fer rodar la roda. Per aquest motiu, crec que és tant important no oblidar tot el que ens dóna i que pot oferir aquest crèdit. M’agradaria molt que els veiéssiu a classe, i la implicació que mostren. Hem creat un bloc on publiquen els seus treballs o comenten el que s’ha fet a la última classe i entre d’altres aportacions, han escrit la “seva història personal”, és a dir, el que els ha portat a apuntar-se al crèdit de mediació i com se senten ara sent aprenents de mediadors. Llegiu-lo, us prometo que algun cas us sorprendrà. Personalment, us he de dir, que em sento molt orgullosa d’ells. Hem creat un vincle molt especial.

La meva vida professional anava per un altre camí, però reconec que col•laborar amb la mediació m’ha despertat molta empatia i estima, a més, tinc l’obligació moral i la necessitat d’influir positivament en el seu futur. Quan arribo a classe i em sorprenen amb els seus problemes, m’oblido de tot. Sóc la profe Rosa, o la Rosa (que encara m’agrada més). També vull animar a tota la comunitat educativa del centre a escoltar-los. Són el nostre futur, el del nostre país. Recordem-ho. A tots els alumnes mediadors als quals he tingut la sort de conèixer, a tots ells, els dono les gràcies per tot el que han aportat, espero que hagi estat recíproc. Gràcies per l’oportunitat, gràcies alumnes! Rosa Marín Mediadora


MEDIACIÓ

13 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

La veu dels aprenents de mediació Jo vull ser una bona mediadora i vaig escollir aquest crèdit perquè crec que tinc un caràcter fort i molta empatia. A més, he passat per molts problemes que, al llarg dels anys, he anat resolent. Em vaig adonar que la vida no es vida si vius amb un malson. Un dia em van dir una frase molt significativa per a mi: “No aprenguis a caminar sota la pluja, si busques la manera de no mullar-te”. Joselyne González (2n ESO- B) Estic molt contenta amb la mediació. Veure que les persones, a les quals hem ajudat, ens saluden sempre i ens expliquen com han millorat les coses des què van fer la mediació és una bonica sensació. També, ara que acabem el crèdit, podem dir que els mediadors som millors com a persones. A més a més, hem assistit a xerrades que ens han fet reflexionar molt. Vull comentar també que tot això és gràcies a la professora Montse Miralves i a la secretària Rosa Marín! Són les millors! Anna Grau (2n ESO- B) Vull ser mediadora perquè vull ajudar a la gent i m’agrada veure com els companys s’entenen o es perdonen per tornar a estar junts. M’agrada veure sobretot el somriure de la gent. És l’optativa que més em motiva personalment. En resum, m’encanta! Isnelda Martín (2n ESO- B) Jo vaig escollir aquest crèdit perquè penso que és més important aprendre a solucionar problemes i a resoldre conflictes parlant. Convertir-nos en persones més responsables i saber parlar sense utilitzar la violència és molt important. M’agrada aquest crèdit i no voldria deixar-lo mai! Claudia Lara (2n ESO- A) Jo vaig escollir el crèdit de mediació perquè em va cridar l’atenció. He tingut una sèrie de problemes personals i, per aquest motiu, m’agradaria solucionar els dels demés perquè ja tinc experiència. Candela Lozzia (2n ESO- C)

Vaig escollir aquest crèdit perquè m’agrada escoltar la gent. La veritat, jo no he tingut molts problemes, però m’agradaria aprendre més coses de la mediació perquè és interessant poder ajudar els companys en la resolució dels seus conflictes. Maria Trujillo (2n ESO- A) Vaig escollir aquest crèdit perquè crec que si la gent pot ajudar, jo també ho puc fer. Considero que és millor aprendre coses noves que no pas repassar coses ja fetes. Núria Ruiz (2n ESO- C) Vaig escollir la mediació perquè m’agradaria poder ajudar els demés i veure com progressen. Des què faig mediació, la gent que m’envolta m’ha dit que he crescut com a persona. Arnau Durán (2n ESO- C) Vaig triar aquest crèdit perquè de gran vull estudiar Psicologia i sempre he tingut facilitat per comprendre els sentiments i solucionar els problemes dels demés. He passat moltes coses a la vida i encara que algunes han estat dolentes, formen part de mi i m’han ajudat a ser una bona mediadora. Jasmina Zafirova (2n ESO- A)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 14

INSTITUT VIRTUAL

INSTITUT VIRTUAL ¿Quedamos en el insti virtual? Aprendiendo en un entorno virtual 3D Nuestro primer proyecto en Espurnik (entorno virtual de aprendizaje 3D basado en Open Sim) lo hemos llevado a cabo en la materia optativa de Castellano “¿Quedamos en el insti virtual? ¡Avatarízate!” con los alumnos de 3º de ESO. Era una gran apuesta, pero arriesgada, ya que los inicios siempre resultan difíciles (aspectos técnicos, nueva forma de aprendizaje para los alumnos…). Sin embargo, las ganas de experimentar y de avanzar al mismo ritmo que la sociedad en la que vivimos nos llevó a ofrecer esta materia calificada por los propios alumnos como “innovadora”, “divertida”, “una experiencia diferente”, “colaborativa”… En esta materia optativa se pretendía acercar la Literatura a los alumnos a través de un “paseo” por las diferentes etapas literarias (en concreto, nos hemos centrado en la Edad Media y el Renacimiento ya que son los periodos que se estudian en 3º) y haciendo una parada en las obras y autores más representativos, siempre utilizando las herramientas 2.0 y motivando la capacidad creativa de nuestros alumnos que han hecho de “callejeros literarios”. Todo el material que han ido creando se ha ido presentando en nuestro instituto virtual en forma de exposiciones y salas dedicadas a cada autor. También hemos realizado algún encuentro virtual con alumnos de otros centros ya que es fuente de enriquecimiento, aunque en próximos cursos nos gustaría hacerlo con más asiduidad.

Además de trabajar aspectos de Lengua y Literatura, los alumnos “han aprendido a aprender” en un entorno 3D donde han tenido que crear su avatar, saber moverse por el entorno y crear los objetos 3D necesarios tanto para la ambientación del instituto como para las exposiciones. Nuestro objetivo era despertar el interés investigador, acercar la Literatura a nuestros adolescentes trabajando “sobre el terreno” (no como un compendio de autores y obras), estimular la creatividad, potenciar las habilidades comunicativas y, sobre todo, fomentar la participación activa de los alumnos en el trabajo cooperativo.

¿Quieres hacer un recorrido por nuestro instituto? Entrada

Sala de reuniones


INSTITUT VIRTUAL

15 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Patio

Salas de exposiciones

Pantallas con el enlace de las revistas creadas con Microsoft Publisher (subidas a Calaméo) y con los vídeos de los propios alumnos recitando un poema/fragmento del autor.

Sala de radio

Túneles personalizados por autor

Por parejas, los alumnos han creado túneles sobre el autor escogido y, en el interior, han colocado una serie de pantallas con información sobre el escritor, vídeos ilustrativos y un enlace a Google Maps donde han elaborado una ruta turística y literaria.

Los alumnos han creado objetos y, uno de ellos, ha sido una espada medieval.


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 16

INSTITUT VIRTUAL

Pero… ¿qué les ha parecido a los alumnos esta nueva experiencia?

Iván Soria, alumno de 3º - C, realizó esta materia en el primer cuatrimestre y nos quiere explicar su visión. La materia optativa “¿Quedamos en el insti virtual?” ha sido una experiencia muy innovadora. Trabajar en un mundo virtual ha sido una buena forma de estimular a los alumnos para aprender tanto vocabulario como algo de la historia de la Edad Media. La verdad es que ha sido una gran idea porque estamos acostumbrados a trabajar con el libro de texto y se trata de una nueva manera de trabajar. Empecé a escuchar a hablar sobre el proyecto el año pasado. Desde que Cristina Arroyo me lo comentó, me animé a escoger esta materia ya que enseguida me entusiasmó la idea de aprender en un entorno virtual. Además, lo que más me gustó es que nos pidió que aportáramos propuestas. Después de la experiencia y de ser el primer grupo del instituto que ha trabajado en Espurnik, creo que se debería extender a otras asignaturas ya que una de las posibilidades que tiene el mundo virtual es que se pueden hacer encuentros y colaboraciones con

Judit Pérez, alumna de 3º - B, también ha querido darnos su opinión. Los alumnos de 3º que he-

otros institutos que también están en el proyecto. Además, se puede trabajar de manera cooperativa ayudando a los demás o compartiendo conocimientos. Lo que más me ha gustado es que en el mundo virtual los alumnos podemos hacer de “profes” porque podemos enseñar a los demás. Se podría pensar que puede parecer un juego pero realmente no, ya que el entorno es educativo y siempre hay muchas actividades. Todos nos ayudábamos en lo que podíamos: los que tenían mayor manejo ayudaban a los demás a crear objetos o a aprender a mover el avatar. He de decir que se hacía duro tener que irse de clase porque de vez en cuando recibíamos la visita de alumnos o profesores de otros institutos y, además de intercambiar opiniones sobre el trabajo en el mundo virtual, hacíamos amigos. Según me dijo la profesora María José Lasala (INS Ernest Lluch de Cunit), ella utiliza esta herramienta para que sus alumnos del “Aula d’Acollida” practiquen el catalán y me propuso hacer un trabajo entre las dos clases. Lamentablemente, no se pudo hacer ya que al ser la materia de un cuatrimestre, no teníamos la suficiente práctica con los avatares ni la potencia suficiente para conectar a toda la clase, pero me quedé con ganas de hacer esta actividad. En mi opinión, es un gran proyecto y he aprendido más de lo esperado. No me arrepiento para nada de la elección que hice. Estos son algunos de los objetos que hice:

mos escogido esta materia optativa hemos quedado muy satisfechos ya que Cristina, nuestra profesora de Castellano, nos ha enseñado nuevas formas de trabajar y comunicarnos utilizando las nuevas tecnologías. Las horas empleadas en esta materia nos han sido muy útiles y hemos realizado actividades como: crear objetos en el instituto virtual, hacer una revista digital sobre un escritor del Renacimiento (¡Claudia y yo hemos escogido a Cervantes!), ex-


INSTITUT VIRTUAL

17 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

poner nuestros trabajos en túneles personalizados por nosotros mismos, crear una ruta turística y literaria en Google Maps (aconsejábamos una ruta con los monumentos más significativos y proponíamos leer un poema/fragmento en cada uno de los lugares) y muchas actividades más. Con este proyecto, además de aprender a utilizar

las nuevas tecnologías, hemos tenido contacto con alumnos de otros institutos virtuales que han venido a ver nuestros trabajos. La verdad es que por mi parte la experiencia ha sido muy divertida, además de educativa. Todo esto es gracias a nuestra profesora Cristina Arroyo.

¡Aquí podéis ver nuestros avatares!

Marcos Caba

Brandon Rendón

Rebeca Gómez

Raúl Soria

”Me gusta porque aprendes divirtiéndote. Espurnik nos da conocimientos sobre personajes importan-

tes de la Literatura, y de esta forma, además, aprendemos a utilizar el programa”. (Eloi Pastor)

¡Animo a otros profesores a que se adentren en esta aventura”

Si queréis conocer un poquito más qué es Espurnik… • Vídeo de Ramon Barlam sobre Espurnik: http://youtu.be/CW-HBC-V09s • Vídeo de David Cases sobre Espurnik: http://www.youtube.com/watch?v=x4fy3_t5K0Y&feature=related Cristina Arroyo Profesora del Departamento de Lengua Castellana y Literatura


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 18

PÀGINA WEB

PÀGINA WEB Extra! extra! Nova pàgina web! Us animem a entrar a la nova pàgina web on trobareu noves seccions i nous continguts! S’ha intentat fer una pàgina dinàmica, intuïtiva i per la qual sigui molt fàcil de navegar ja que volem que es converteixi en una via més de comunicació entre les famílies i l’institut així com un espai de consulta i entreteniment per als alumnes. A més de poder consultar informació general del centre (llistat de llibres, reunions de pares, dies de lliure disposició, sortides...), podeu trobar una àmplia galeria fotogràfica de les activitats i les sortides que es van fent al llarg del curs. Els alumnes són els veritables protagonistes! Molts de vosaltres segurament heu visitat la nova pàgina web, però us fem cinc cèntims del disseny i la distribució dels continguts: • Com a novetat, hi ha una secció molt interessant dedicada a la Secretaria que us serà molt útil ja que podreu fer tràmits burocràtics des de casa. • A la plana principal, podeu trobar les notícies d’última hora i les informacions importants del curs (beques, circulars, preinscripcions…).

Per a qualsevol suggeriment, aportació o comentari, podeu contactar amb la Cristina Arroyo, encarregada de • També teniu les següents seccions: El nostre centre, Projecte Educatiu, Organigrama, Institut Solidari, la pàgina web. Galeria multimèdia, Premis, AMPA i Secretaria. crisarroyo97@gmail.com VOLEM QUE ESTIGUEU CONNECTATS A L’INSTITUT!


ESPAI AMPA

19 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ESPAI AMPA grans coses si entre tots/es ens ho proposem.

Som una AMPA participativa i dinàmica amb moltes ganes de treballar conjuntament amb els alumPart de la Junta de l’AMPA nes i sempre amb el suport de l’equip directiu i del professorat.

* Concurs de fotografia per Nadal. Es pengen les fotos dels participants i, a l’hora del pati, els mateixos alumnes del centre voten en una urna les tres fotografies que més els agraden. D’aquesta votació surten els tres guanyadors.

Vosaltres podeu aportar molt al centre i una prova evident ha estat el Halloween. Tot un repte per a nosaltres, però a la vegada una gran satisfacció, gràcies a la vostra implicació en aquest gran projecte.

Amb els tres primers premis es confecciona el calendari que regalem a tota la comunitat educativa.

Entre tots hem d’aconseguir que el nostre institut sigui el millor, i això només ho podem fer si treballem junts (l’AMPA, el centre i l’alumnat). PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES ACTIVITATS DURANT EL CURS ESCOLAR:

* Activitats extraescolars lúdiques i esportives. Les esportives les realitza el centre a través del Pla Català de l’Esport. * Xerrades per a les famílies. Orientació gratuïta sobre l’educació dels nostres fills/es. * L’activitat estrella d’enguany ha estat el Halloween i la Castanyada a l’ Institut. Els nostres objectius eren: - Aconseguir treballar tots en equip i, al mateix temps, recollir diners per a la sortida i festa de final de curs de 4t d’ESO. - Passar una tarda divertida amb els alumnes, els professors i les famílies. - I per últim, fer veure als alumnes que es poden fer

Es fa un berenar, es donen els premis als guanyadors i un regal a cada participant.

* Enguany també hem participat a la Fira d’Entitats del barri SP SP, com a entitat educativa que som i fins i tot, vam fer un lip-dub amb els alumnes d’animació de la URV de Tarragona. Molts de vosaltres vau sortir al lip-dub. Si el voleu veure aquí teniu l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?feature=player_ embedded&v=XgPKb0wgyds&noredirect=1#! * Subvencions als socis de les sortides de de 1r d’ESO fins a 2n de BAT. * Col·laboració amb les campanyes solidàries que fa el centre. * Participació en el cros de la Diada de Sant Jordi. Durant el matí posem una parada le llibres i roses per vendre als alumnes, els professors i les familíes que en vulguin comprar. * Regals de graduació i comiat dels alumnes de 2n de BAT. * Reutilització de llibres. Des de l’AMPA facilitem les dades de famílies que donen els seus llibres de 4t d’ESO i Batxillerat per a la seva reutilització.

AQUÍ HI HA UNA MOSTRA DEL NOSTRE TREBALL

CONCURS DE NADAL- ELS TRES GUANYADORS DEL CURS 2011/12

Des de l’AMPA volem expressar el nostre agraïment a tot l’equip directiu i professorat, ja que sense el vostre suport moltes de les nostres propostes no serien possibles


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 20

ESPAI AMPA

NOVETAT D’ENGUANY

“HALLOWEEN I CASTANYADA 2011” Hem de reconèixer que, al principi, va ser una mica caòtic, ja que mai no s’havia fet. Semblava que no tenien interès a fer-ho, però poc a poc els alumnes s’anaven emocionant i hi posaven moltes ganes. No hem d’oblidar que darrere de tot això hi ha molt de treball i els alumnes ho van fer molt bé.

MOLTES FELICITATS!

Sense vosaltres, el professorat i l’equip directiu, això no hagués estat possible. Ens va quedar molt bé. Aquí teniu les fotos d’un dia esgotador però molt divertit. Això és per a tots/es els que van participar i van ajudar-nos en la realització i el maquillatge del Halloween i la Castanyada.


ESPAI AMPA

21 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ESTÀ TOT A PUNT! El passatge del terror, al pati les castanyeres i les begudes de Halloween… Els vigilants i els cicerons ja estan preparats.

Som-hi...

CEMENTIRI DELS ZOMBIES Finalment aquest va ser el resultat de molt esforç i treball en equip.


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 22

ESPAI AMPA

Un passadís ple de sorpreses…


ESPAI AMPA / AULA D’ACOLLIDA

23 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

També van participar les famílies i, fins i tot, el director! Tot un èxit! Fins l’any vinent…

AULA D’ACOLLIDA Aprenent català ...

Els alumnes de l’Aula d’Acollida hem fet algunes activitats durant el curs per aprendre català d’una manera més divertida. Abans de les vacances de Nadal vam celebrar una festa a la nostra classe per conèixer-nos millor. Alguns vam portar menjar típic del nostre país i les professores ens van convidar a coca de xocalata. Vam esmorzar, vam parlar, vam ballar i vam fer l’amic invisible. Tots vam rebre un record d’un company/a.

També vam anar a Tarragona a fer un taller a la ludoteca JumpingClay. Vam passar una bona estona modelant un pingüí amb una plastilina d’última generació.

A la foto falta el nostre company Rachid Dliem que no va poder assistir a la festa!

AQUÍ TENIU EL RESULTAT!


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 24

AULA D’ACOLLIDA

La majoria de nosaltres hem participat al programa de Voluntariat Lingüístic. Vam triar una parella lingüística per parlar en català a l’hora del pati, després de classe o durant els caps de setmana. Alguns aprenents i voluntaris inscrits en aquest programa vam passar un matí al parc d’aventures Jungle Trek (cala Tamarit). Al final, tots ens vam atrevir a fer tirolina d’arbre en arbre. Va ser molt divertit!

L’alumna Ana Torrebadella ha escrit una obra de teatre amb el títol Vagons de cotó dedicada als nens petits que pateixen alguna malaltia. Es tracta d’un grup de ratolins que preparen un viatge a la muntanya amb l’objectiu de fer companyia a la mare d’un dels amics. L’esforç que van fer per pujar-la, ja va ser una satisfacció per a ells.

“Volia que el propòsit de l’obra fos reflexionar sobre totes les coses que podem fer pels altres. Has d’ajudar si alguna vegada vols que t’ajudin.” Ana Torrebadella Aquest fragment correspon al començament de l’obra de teatre.

VAGONS DE COTÓ NARRADOR: Estem acostumats a sentir la realitat, però... us heu parat a pensar en l’irreal? Todd era una rateta a qui l’apassionaven les coses inexistents. Moltes vegades, s’imaginava coses que no tenien ni cap ni peus, i després les explicava a tots els seus amics. Fins que... a mesura que va anar passant el temps li va dir al seu amic Goban: GOBAN: Todd, tu realment veus coses diferents? TODD: Sí, és clar que sí, però sóc igual que vosaltres, o potser penseu el contrari? GOBAN: No Todd, però ahir et vaig veure una mica tova. TODD: Tova? (Fa un gest de passotisme). Si us plau, no diguis rucades. GARDI: Sí, Todd, estaves bastant enfadada. Es pot saber que et passava? TODD: Mmmm! Ja me’n recordo! No estava enfadada, (amb cara de tristesa, llàstima i tendresa) simplement em va una mica malament que Buby no em porti a la ciutat. (Es reuneixen tots a parlar sobre Todd) NARRADOR: Todd no parava de pensar en aquella estació de tren, vella i atrotinada. Encara se sentia a gust a la caseta que tenia al camp. Necessitava anar de tant en tant a la ciutat, a recordar aquells vagons que va somiar feia ja bastant de temps. [...] Anna Torrebadella (4t ESO- C) Alumnes, tutora i professores de l’Aula d’Acollida


INSTITUT SOLIDARI

25 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

INSTITUT SOLIDARI Emergència a la Banya d’Àfrica INICI DE LA CAMPANYA- 21 de novembre Albert Lanceta i Ernest Rodríguez, voluntaris d’Intermón Oxfam, van fer una xerrada als alumnes d’ESO i Batxillerat per concienciar i informar de la greu crisi humanitària que amenaça els països de la Banya d’Àfrica (sequera, desnutrició aguda, conflictes armats i camps de refugiats desbordats), així com els projectes d’aquesta ONG i algunes propostes educatives.

ACCIÓ TUTORIAL- del 14 de novembre al 15 de desembre Des de les tutories i l’assignatura de Ciutadania, es va començar la campanya de difusió, sensibilització i recaptació de donatius. Els alumnes van veure vídeos i van llegir notícies sobre la situació als països de la Banya d’Àfrica. Els alumnes de 2n d’ESO, amb la supervisió de les profesores Cristina Bevià i Magda Beltran, van realitzar un mural informatiu per col·locar al vestíbul. Els alumnes de 1r ESO-B, tutoritzats per la professora Dolors Chapatte, van penjar un altre mural a la seva classe. Els alumnes de l’AO van fer un power point per animar que tothom fes un donatiu. La presentació escollida per a la pantalla de l’entrada de l’institut va ser la de l’alumna Laia Domingo. Moltes gràcies als tutors i als professors per la seva col•laboració: des de la conscienciació fins a la recollida i aportació de donatius.


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 26

TERMÓMETRE DE LA SOLIDARITAT La professora Magda Murillo, els alumnes de l’AO i alguns de 4t ESO-D van dibuixar el termòmetre de la solidaritat al vestíbul: un pou que entre tots vam omplir de gotes, fetes pels alumnes a la classe del professor José Crespín. Cada gota representava 5 euros. La professora Dolors Martí, els alumnes de Mediació i els de l’Aula d’Acollida van actualitzar aquest termòmetre. AL FINAL DE LA CAMPANYA, EL POU ES VA SOBREIXIR DE GOTES D’AIGUA!

ACTE DE CLOENDA El divendres, 16 de novembre, vam celebrar l’acte de cloenda de la Campanya Solidària. El Director va comunicar el total de la recaptació obtinguda. Després de les seves paraules d’agraïment a tots els participants, es va presentar el Projecte Imagine.

DESPRÉS DE LA CAMPANYA... L’alumna Claudia Segura va lliurar el xec a Ernest Rodríguez d’Intermón Oxfam. Els voluntaris d’aquesta ONG van expressar el seu agraïment pels donatius recaptats i per la bona acollida que van tenir. La recaptació total fou de 1444,32 euros. Tenint en compte que estem en temps de crisi, cal agrair la generositat d’alumnes, pares, professorat, PAS i AMPA.

INSTITUT SOLIDARI


INSTITUT SOLIDARI

27 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Projecte Imagine

Aquest projecte va ser iniciat a l’estiu, mentre que la professora Estefanía Escuder escoltava la cançó d’Imagine de John Lennon, en la versió actualitzada de Noa and Chef Kneled.

Al començament de curs Rosa Marín, Marga Molero, Cristina Arroyo i Estefanía Escuder es van posar d’acord per dur a terme aquest projecte, ja que a l’institut es parlen moltes llengües diferents. Al principi va ser una mica complicat, ja que vam haver de fer càstings, tant de veus com d’instruments, i també era difícil compaginar traducció, instruments i veus. Al cap i a la fi, va ser una esperiència molt agradable ja que molts companys del centre que no s’havien parlat mai van començar una bonica amistat. A més, poc a poc, vam aprendre de les diferents cultures i llengües dels altres, cosa que va ser molt enriquidora. Finalment, alumnes i professors participants vam fer un concert al gimnàs al qual va assistir tot l’institut. Va ser un acte molt emotiu! Teresa Soria (4t ESO- A) TOT ESFORÇ TÉ LA SEVA RECOMPENSA!

Durant un hora vam imaginar un món millor! IMAGINE Imagine there’s no heaven, E ‘facile se provi, No hell below us, Above us only sky, Tajaial koula annas Alyouma fil hayat Imagine there’s no countries, No es difícil de hacer, Nothing to kill or die for, Sau prea putin o religie, Imagine all the people Vivid la vida en paz...

You may say I’m a dreamer, Mais je ne suis pas le seul, I hope some day you’ll join us, And the world will live as one. Imagine no possessions, Em pregunto si es pot, No need for greed or hunger, O fraternitate de om, Imagine all the people Compartint tothom... You may say I’m a dreamer, Mais je ne suis pas le seul, I hope some day you’ll join us, And the world will live as one.

PARTICiPANTS DEL PROJECTE IMAGINE Idea original: Estefanía Escuder Instrumentació: Teresa Soria (caixa), Víctor González (guitarra) Adaptació dels versos originals de la cançó de J. Lennon en italià, romanès, català, castellà, àrab i francès: alumnes ESO - Batxillerat, Cristina Arroyo, Olvido Carballeda, Estefanía Escuder, Rosa Marín i Marga Molero Veus: - Alumnat- Helana Riesco, Lamia Hakim, Amal Harroussi, Arnau Durán, Judith Roca, Raquel Prieto, Claudia Segura, Judit Pèrez, Tamara Arévalo, María del Mar Triquell, Sara del Hierro, Sergi Rodríguez, Antonio Darjan, Arnau Marrugat, Margarita Mateu, Paula Cebrián, Mercedes Quiñones, Donia Berrabane, Marina Solano. Elia Niubó, Laia Domingo, José A. Quiñones i Sílvia Vergés - Professorat i PAS- Cristina Arroyo, Dolors Chapatte, Sílvia Font, Alicia Gala, Àngels Garola, Rosa Marín, Marga Molero i Araceli Muñoz Assessorament musical: Dolors Martí i Magda Murillo Actuació de gimnàstica rítmica: Judith Roca, Judit Pérez, Rubén Beguer (baix) i Sílvia Vergés (saxo) Vídeo de presentació del Projecte Imagine: Cristina Arroyo, Estefanía Escuder, Rosa Marín, Marga Molero i les alumnes Alba Puerto, Sara Rey i Teresa Soria Documental de Carrer Sant Pere i Sant Pau (2011) realitzat per Ane Pujol: Lamia Hakim, Antonio Darjan, José A. Quiñones, Rosa Marín i Marga Molero (entrevistes)

Moltes gràcies per posar tant d’entusiasme i recolzar aquest projecte fins al final! Va ser una experiència inoblidable! Marga Molero Coordinadora de Serveis i Activitats


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 28

SORTIDES

SORTIDES Danish Experience

At the beginning of the year, our English teacher, Estefanía, started to talk us about an exchange between our school and Ungdamsskolen Amoger, in Denmark. All of us were very excited, and we started to work fast. First we prepared some questions, to know more about them and their country. Estefanía and other teachers prepared a video-conference, so some students could have the first contact with Danish people. We asked them some questions and they answered, and the other way round. It was a very nice experience. After, we all made our own moviemaker. It should have information about us, our family and country. Some of them would be chosen to be presented to the Danes. On Thursday 6th of October they came. We introduced ourselves and showed them our high school. They could see our moviemakers and learn some things about us. Next, we went to Tarragona to show them our town. The Roman wall, the circus, the amphitheatre, the cathedral, the old part of the city… We returned to school at

14h more or less, and after lunch we played a football match. The next day we stayed at school. We divided into groups, two Danish and two of us, and we went to the computers room. There we searched information about the other country, interacting among us. Finally, we said goodbye, after spending some great days. Alba Casamor Mur (4t ESO- B)

Sitges 2012: Cinema i molt més

El passat dijous, dia 26 de gener, alguns estudiants de francès de l’institut Sant Pere i Sant Pau vam fer una sortida al Cinema El Retiro de Sitges que dedica part de la seva programació a grups escolars. En un principi, només havia de ser una visita ràpida pel poble i una sessió de cinema, però va ser molt més. La professora de Socials ens va fer una visita guiada per les zones modernistes de Sitges i vam gaudir d’una pel·lícula en francès subtitulada en espanyol: El niño de la bicicleta (Le gamin au vélo, Bèlgica- 2011). La pel·lícula tractava d’un noi d’uns onze anys, que ingressa en un orfenat ja que el seu pare no pot ocuparse’n. Passa per temporades molt dolentes en què busca desesperadament el seu pare. S’escapa de l’orfenat, i s’ajunta amb una banda juvenil que l’incita a cometre un

robatori agredint a dos homes. Per sort, els caps de setmana l’acull una dona que el va ajudant, portant-lo pel bon camí. Finalment tot acaba bé. Va ser un dia genial per a tots. Vam visitar Sitges, on molts de nosaltres no havíem estat abans. Vam compartir aquelles hores amb companys de l’institut que fins aleshores només coneixíem de vista, i ens van succeir moltes coses gracioses per explicar. Una experiència, sens dubte, inoblidable! Alba Casamor (4t ESO- B)


SORTIDES

29 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Intercanvi amb el Col•legi SaintExupéry de Bram Un any més, alumnes del col·legi Saint –Exupéry de Bram (França) han visitat el nostre Centre. Han estat amb nosaltres del 26 al 30 de març i aviat els tornarem la visita. Hem gaudit de la seva companyia, els hem ensenyat la nostra ciutat, la cultura i els costums. I, a més a més, ens ho hem passat molt bé! Laia Fernández i Clara Guerin (3r ESO- A) Virginia Balaguer i Diana Tapusa (3r ESO- B) Ens ha agradat molt la setmana que hem passat a França. Hem visitat els Castell de Carcassone, Toulousse, Bram i els pobles dels nostres amics francesos. Hem contemplat paisatges molt verds i nous per a nosaltres. Hem tastat la típica gastronomia francesa que era exquisida. Ens hem portat molts records d’ells i volem continuar amb aquesta bona amistat a l’estiu. Laura Casado i Marta Callau (1r Batxillerat- B)

Fòrum TriCS

El passat dia 20 d’abril, es va celebrar el IV Fòrum de Treballs de Recerca de Batxillerat i Crèdits de Síntesi de Cicles Formatius. Un esdeveniment molt enriquidor pels/per les alumnes que, en un entorn de gran companyerisme, els alumnes dels últims cursos dels estudis esmentats, en els àmbits tecnològic i científic, exposen les seves recerques davant d’un públic format pels companys de primer. Enriqueix els ponents donat que es troben davant d’un públic d’igual a igual, tal com més endavant es veuran al mon professional, i enriqueix el públic que veurà formes de presentació, aspectes que desconeixen i que els criden l’atenció. L’entorn del Centre Educatiu de Tarragona és el lloc ideal per gaudir d’un matí en el qual la curiositat d’escoltar els temes que interessen omple les sales.

I un cop més, des de la primera edició, i aquesta ha estat la 6à, el nostre institut és present, ja sigui amb ponents i espectadors, o només amb els segons. És una experiència, tal com indiquen els que han estat ponents, inoblidable, a la qual us convido i animo a participar.

Ángel Casado Gómez Professor de contacte del nostre institut al Fòrum


INSTUTUT SANT PERE I SANT PAU 30

Esquiada 2012 Cada matí el despertador sonava a les 7,30h i a les 8,15h, tothom havia d’estar al menjador per esmorzar, ja vestits i preparats per anar a esquiar. A les 8,30h havíem d’estar a l’autocar preparats per posar rumb a les pistes d’esquí. El primer dia d’esquí (dilluns) ens van dividir en diferents grups amb un monitor per a cada un i vam començar a aprendre les coses bàsiques per poder començar a esquiar. Hi havia classes obligatòries de 10 a 12,30 del matí. De 12,30 a 13,15 si volíem, podíem anar a esquiar per lliure i després havíem d’anar a dinar, i per la tarda qui volia podia tornar a anar a esquiar per lliure. A les 16,30 començàvem a guardar el esquís i les botes i a les 17 marxàvem cap a l’hotel. Cada nit ens explicaven el que hauríem de fer al dia següent i després d’això ens deixaven un temps lliure per estar amb qui volguéssim i en altres habitacions, però a les 22,30h cadascú havia d’estar a la seva habitació sense fer gaire soroll, excepte la nit del dimarts i la del divendres que ens van deixar fins a les 23h. El primer dia va ser una mica caòtic perquè quasi ningú sabia esquiar i vam caure molt, ens vam estressar i fins i tot hi va haver moments de ràbia pel fet de no saber ni com aixecar-te de terra. Però després tots rèiem d’aquests moments. L’evolució a les pistes consistia a controlar la velocitat i frenar més bé. Resultava difícil però amb l’ajuda dels companys i del monitor tot era més divertit i no costava tant aprendre com ens imaginàvem. Al final, per a molts, la pista verda ja estava superada. Això sí, acabàvem cada dia molt cansats. El tercer dia (dimecres) ja anàvem tots més confiats, cosa que va resultar perillosa pel fet que no en sabíem tant com ens pensàvem. Amb els monitors la classe va transcorre una altra vegada a la pista verda i tot ja resultava més fàcil. Però per la tarda alguns ja vam anar amb els professors de l’institut a la pista megaverda, cosa que comportava pujar al telecadira, al qual la majoria teníem por per de no saber com pujar ni baixar. Va ser divertit i sobretot molt bonic. Finalment la pista megaverda no va resultar tan difícil com ens pensàvem, veritablement, va ser preciós. El quart dia (dijous) ja vam pujar tots els grups a la megaverda amb els monitors corresponents. Hi va haver gent a qui li va costar més i d’altra a qui li va costar menys, però una vegada acabada tots volíem repetir i per la tarda els professors de l’institut ens hi van portar un altre cop.

SORTIDES


SORTIDES IES SANT PERE I SANT PAU

Aquella mateixa nit vam haver de deixar les maletes preparades pel divendres i tot a punt per marxar. Per acabar, l’últim dia (divendres) en aixecar-nos vam fer el que fèiem de cada matí, amb l’excepció que sabíem que era l’últim dia i això a la majoria ens sabia molt de greu. Després d’esmorzar vam haver de deixar l’equipatge tot junt en una habitació de l’hotel perquè, quan arribéssim després d’esquiar, ens poguéssim canviar i agafar l’equipatge per poder marxar. A les pistes d’esquí tot va anar molt bé pel fet que era l’últim dia i ja teníem pràctica, però vam tenir la mala sort que feia una mica de borrasca i per això quan vam anar de nou a la megaverda ho vam passar una mica malament perquè com que anàvem molt ràpid la neu ens queia a la cara i ens feia mal, semblava com si fossin agulles que se’t clavaven a la pell. Després d’això vam anar una altra vegada a la pista verda i el monitor ens va fer un nou recorregut entre els arbres que hi havia. Això va ser una mica caòtic però a la vegada molt divertit, fins i tot mentre esquiàvem fèiem lluita de boles de neu. Volíem aprofitar l’últim dia al màxim.

31 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

En el temps lliure que teníem abans de dinar els professors de l’institut ens van portar, als que vam voler, a la pista blava i fins i tot alguns van anar a la vermella. Aquell dia després de dinar vam haver de marxar perquè havíem d’anar a deixar l’equipatge d’esquí a la botiga on l’havíem llogat. Acte seguit vam anar a l’hotel a agafar les nostres maletes i seguidament vam posar rumb a Tarragona. Aquesta setmana a Andorra a tots se’ns va fer molt curta perquè malgrat amb les caigudes, els moments de tensió i els moments d’estrès, tot va ser genial i ens ho vam passar perfectament i estem segures que ningú de nosaltres no oblidarà aquest viatge. A més, vam conèixer gent d’altres llocs que possiblement no tornarem a veure mai. En definitiva, va ser una experiència inoblidable. També hem d’agrair als professors que ens van acompanyar en aquest viatge perquè sense ells, res hauria estat possible. Gràcies. Blanca Rivas Minguez i Paula Calderón Creus (2n ESO- A)

Visita al port de Tarragona! La setmana del 21 al 25 de novembre de l’any 2011 es va celebrar la Setmana de la Ciència, i els alumnes de 1r Batxillerat de Tecnologia Industrial vam realitzar una sortida al port de la ciutat, organitzada pel Museu del Port, activitat anomenada “Transportant Química”. L’objectiu d’aquesta activitat era saber tot el que arriba i marxa, com i què es carrega i descarrega i les diferents parts i maquinàries que podem trobar al llarg del port. En arribar vam visitar el museu portuari, on una persona representant de Repsol ens va donar una xerrada sobre totes les instal•lacions que ells tenen al port, sota el seu control. Seguidament van passar un PowerPoint explicant tota l’evolució del port del moment en què es crea fins a l’actualitat. Després d’aquesta visualització vam pujar en un petit vaixell amb el que vam recórrer el port per l’aigua. Des del qual vam veure: la monoboia, pantalà de Repsol i ASESA, Rack de canonades principal, diferent mesures i sistemes de seguretat, moll de Química, moll de Ribera.

Atracats hi havia diferents vaixells que eren catalogats per la seva capacitat de càrrega dels diferents materials que traslladen. Nosaltres vam tenir la sort de poder veure dos vaixells d’estiba (càrrega), que eren el ROY MAERSK de 171 m d’eslora i el SEMERIT de 183 m d’eslora. El vaixell Desestiba (descàrrega) era el KLARA de 183 m d’eslora també. Fran Caballero (1r Batxillerat- A)


IES SANT PERE INSTUTUT SANTI SANT PERE IPAU SANT PAU 32

Vine a bord

El viatge va començar amb una concentració dels alumnes a la porta de l’estació RENFE de Tarragona. Una vegada hi vam ser tots, vam agafar el tren directe cap a Barcelona. En arribar, vam anar on ens esperava el vaixell, però abans vam donar un tomb per la ciutat. Quan va arribar la nit, vam agafar el vaixell directe cap a Mallorca. Vam veure la maniobra de sortida, vam anar a sopar i després tothom va ser lliure de fer el que vulgués, però era preferible dormir ja que ens havíem d’aixecar d’hora. Al dia següent, una vegada aixecats i esmorzats, vam sortir per la ciutat de Palma de Mallorca acompanyats d’una guia, vam veure el Palau de l’Almudaina, un estanc on hi ha sempre dos cignes, la Catedral i el casc històric de la ciutat.

SORTIDES

Després de dinar vam tenir una estona per dormir o per rondar pel vaixell si encara teníem energies. Mentre arribàvem, l’altra meitat del grup que no havia estat a la sortida de Ciutat de Palma, vam anar a veure la maniobra d’entrada a port i la d’amarratge al pont de comandament. Un cop a terra, vam anar de pressa a l’estació per no perdre el tren. Després d’una hora de viatge, per fi vam arribar a Tarragona, on cadascun se’n va anar cap a casa seva. Definitivament aquest viatge és una experiència que val la pena. Rubén Beguer Romero Alumne de Tecnologia Industrial (1r Batxillerat- A)

Quan la guia va acabar, vam tenir una estona per anar per la ciutat i comprar unes ensaïmades. En el viatge de tornada, hi va haver un onatge més fort que en el de l’anada i molta gent es va marejar, a causa també del cansament. Durant la maniobra de sortida, la meitat del grup vam poder seguir-la des del pont de comandament, on vam saludar el capità.

Taller sobre la indústria petroquímica a Tarragona i visita a la Dow Chemical i Repsol Petroli Entre febrer i març els alumnes de tercer d’ESO hem visitat el Camp d’Aprenentatge del Tarragonès (Universitat Laboral) per realitzar una activitat sobre la indústria petroquímica a Tarragona que incloïa, a la tarda, una visita a una de les indústries. Els de tercer A i C ho vam fer a la Repsol Chemical i els de tercer B, a la DOW. Ens van

acompanyar les professores Àngels Herrero, Rosa Berenguer, Carme Fernández i Claustre Magallón. En arribar al camp d’aprenentatge el monitor/a ens va fer una explicació general del funcionament de la indústria del petroli i la importància tan gran que té en la nostra vida quotidiana. Per aprofundir i entendre-ho millor


SORTIDES

33 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ens van dividir en grups per realitzar diverses activitats que es feien en diferents racons de la sala. Les que més ens van agradar va ser el muntatge d’ una maqueta de la refineria i una altra en què vam fabricar plàstic i el material que fa que els bolquers absorbeixin els líquids. Després d’esmorzar una mica vam pujar a l’autobús per fer una visita a tot el complex petroquímic passant pels diferents polígons industrials. Vam veure la refineria, les diverses empreses i també el pantalà de la Pineda, on es carreguen i es descarreguen les mercaderies. Tot seguit vam tornar a la Universitat Laboral per dinar. La visita a les empreses va ser molt interessant. A la Repsol Química ens van portar a veure una de les sales de control, on la responsable ens va explicar molt bé com funcionava. També ens van portar a veure el laboratori on es realitzen tot tipus de proves de control de qualitat, entre d’altres coses. Després de fer un tomb amb l’autobús per veure altres zones, ens van acomiadar amb un petit obsequi. Els de tercer B vam anar a la DOW Chemical. Ens van fer una xerrada explicant-nos com funcionava la fàbrica i, de la mateixa manera que va passar a Repsol, ens van portar a visitar la sala de control on també ens van explicar com

funcionava. Quan vam tornar a l’edifici ens van fer un joc per conèixer els materials que es fabriquen a la DOW i quins usos se’n fan. Per acabar ens van convidar a un bon berenar. Ha estat una activitat molt completa que ens ha fet entendre la importància del sector petroquímic a Tarragona i també què s’hi fa i com es fa. Alumnes de 3r d’ESO i Claustre Magallon, professora de Ciències Socials.

Activitats del Seminari de clàssiques Com cada curs, el seminari de clàssiques ha fet diferents sortides. La primera es va fer el dia 24 de febrer, amb els alumnes de Llatí de 4t d’ESO. Vam anar al Museu Arqueòlogic de Tarragona per tal de participar en el Taller didàctic “Retrobem-nos a Tàrraco”, i a més vam veure un documental sobre la Tarragona Romana.

fer possible la lectura de textos d’Ovidi dins les activitats de Sant Jordi. Us felicito a tots, tant els qui vau sortir a llegir: Tàmara Arévalo, Maria Castro, Antonio-Ovidiu Darjan, Hugo Guasch, Arnau Marrugat, Magí Quilez; com els qui vau fer el muntatge audivisual: Claudia Pinto, Andrea Ramos, Camino Rodríguez i Albert Tejero.

Una dies més tard i gràcies a la intervenció de la professora Nuri Caminal, els alumnes de Llatí de primer de Batxillerat, van poder visitar l’ICAC –Institut Català d’Arqueologia Clàssica-, ubicat a la vora de la plaça del Fòrum de Tarragona. Ens va apropar a la realitat de l’Arqueologia, i també vam tenir una visió de la Tarragona Romana en relació a la ciutat actual.

Totes aquestes activitats han tingut un bon seguiment i acceptació per part dels alumnes.

El dia 26 d’abril, amb els alumnes de Batxillerat vam assistir a la representació d’una tragèdia grega, Les Bacants d’Eurípides, amb la qual els alumnes van poder experimentar la sensació d’assistir a una obra de teatre antiga i veure tots els recursos escènics que s’hi feien servir. Vull agrair la col•laboració dels alumnes de Llatí que van

Finalment dono les gràcies a les professores Nuri Caminal i Divina Potau per la seva col•laboració en les sortides extraescolars. Glòria Abellà Professora de Grec i Llatí


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 34

SORTIDES

Ruta per Roma, Pompeia i Herculà Viatge 4t d’ESO AMMIRAMMO LA CAPELLA SISTINA E LA PIAZZA DI SAN PIETRO FINALMENTE ARRIVIAMO A ROMA!

ABBIAMO DISFRUTTATO DI UNA VISITA GUIDATA AL FORO ROMANO E AL COLOSSEO

CISIAMO FOTOGRAFATI D’AVANTI IL CASTELLO DI SANT’ANGELO COSTRUITO PER IL BORDO DEL FIUME TEVERE

SIAMO RIMASTI DISTUCCO CON LA BELLEZA DELLA CUPOLA DEL PANTHEON

PASSEGIAMO PER LA PREZIOSA PIAZZA NAVONA

VISITAMMO ERCOLANO E POMPEI CITTÀ SEPOLTE DALLA LAVA DEL VULCANO VESUVIO


IES SORTIDES SANT PERE I SANT PAU

35 35 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

TRE BUONI AMICI E UNA STORIA MOLTO SPECIALE DA RICORDARE

QUI SIAMO NELLA FAMOSA PIAZZA SPAGNA!

TEXT: Adrià Natalucci (4t ESO- C)

El camí de l’exili de 1939

La matinada del 17 d’abril, els alumnes de 2n de Batxillerat ens vam encaminar cap a França per realitzar la ruta de l’exili. Abans de passar la frontera, ens vam aturar en la Jonquera per esmorzar i visitar el Museu Memorial de l’Exili (MUME) on ens van ensenyar diversos documentals i fotografies de gent que fugia de la Guerra Civil i ens van explicar la dura situació en la qual es trobava el país en aquell moment. També vam poder sentir alguns testimonis d’exiliats que narraven, des dels seus records d’infantesa, la seva experiència. A continuació, vam anar a visitar les restes de la Mina Canta, que és el lloc on van guardar el tresor de la República: els lingots d’or i els quadres del Prado. Ens van mostrar part del recorregut que feien els camions per transportar-ho tot d’amagat, que eren controlats per Manuel Azaña, el president de la República des de la masia propera on vivia els últims dies abans de fugir cap a França. Més tard, vam veure dues escultures que commemoraven l’exili: una al poble de la Vajol, on hi havia una fotografia d’un pare i una filla sense cama, i una altra, que recordava el president Companys, a Agullana. Havent dinat, vam continuar el camí de l’exili cap a les Illes, al mateix lloc per on van passar els màxims representants polítics del moment: Lluís Companys, Manuel Azaña, Jose Antonio Aguirre i Diego Martínez Barrio. En arribar al petit poble, vam llegir diverses cartes d’aquests personatges en què s’acomiadaven d’altres companys polítics o a familiars seus. I, després de la caminada, ens vam dirigir cap a Elna per sopar i descansar a l’alberg. L’endemà ens vam aixecar d’hora per esmorzar. Després ens van explicar una part de la història del poble i de la

seva fundació i, més tard, vam anar a veure l’exposició sobre la Maternitat d’Elna, institució fundada l’any 1939 per Elisabeth Eidenbenz, infermera suïssa que es va dedicar a atendre les dones embarassades dels camps de concentració. Va ajudar a parir gairebé sis-centes dones de vint-i-dues nacionalitats diferents i així va evitar que els seus fills morissin a la sorra de la platja d’Argelers. Després vam anar a veure l’edifici, que actualment està en obres. Tot seguit vam visitar la platja d’Argelers, que havia estat un camp de concentració per a republicans que fugien de Franco, però que va acabar sent-ho, també, per a persones d’altres països que fugien del nazisme alemany i el feixisme italià. Tots van viure en unes condicions de vida molt dures per la manca d’higiene i d’aliments, i els abusos que van rebre per part de la policia senegalesa. Per últim, vam visitar el poble de Cotlliure, on es va refugiar el poeta Antonio Machado amb la seva família a l’hostal Quintana abans de la seva mort, tres setmanes després d’arribar-hi. Allí, vam llegir poemes de tota la trajectòria poètica d’aquest autor. A continuació, vam visitar la seva tomba, que continua sent molt visitada, i vam llegir un dels seus poemes més famosos, “Cantares”. Finalment vam pujar a l’autocar per anar a dinar a la Jonquera i per tornar a Tarragona. Durant aquesta excursió vam conèixer una part de la nostra història i dels seus errors que no s’han de repetir mai més. Laia Aguilera (2n Batxillerat- B)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 36

Gaudí centre

En aquesta sortida vam poder conèixer a fons la vida i les grans obres d’Antoni Gaudí, un dels millors arquitectes del món. El primer que vam veure va ser un seguit d’imatges que ens guiaven per la vida de Gaudí. Després, la nostra guia ens va mostrar un seguit de maquetes interactives que feien referència a les obres de Gaudí on es veia clarament que s’inspirava molt en la natura a l’hora de decorar o donar forma als seus edificis. Una de les maquetes que més em va impressionar va ser la de la Sagrada Família, que estava penjant del sostre i es veia reflectida en un mirall que hi havia a sota.

SORTIDES Per acabar, vam passar a una sala audiovisual on les parets feien de pantalles en les quals, a través d’un petit vídeo, ens explicaven la vida de Gaudí, començant per la seva infància fins a arribar al dia de la seva mort. Un cop que el vídeo va concloure, vam sortir del centre i vam marxar a fer un taller per aprendre a fer trencadissos. Aquest taller ens va ser molt útil, ja que a l’institut estàvem fent una taula de formigó i vam utilitzar tot el que havíem après per aplicar-ho a la nostra taula que, per cert, ens ha quedat genial! En aquesta excursió vaig gaudir molt amb tota la classe, sobretot a l’hora de fer el taller dels trencadissos. Se’m va passar l’hora volant! Paula Carrasco (4t ESO- AO)

Ruta modernista de Barcelona

El passat 15 de maig, els alumnes de l’Aula Oberta vam fer una excursió a Barcelona per visitar algunes de les obres de Gaudí. Uns mesos abans, havíem visitat el Gaudí Centre de Reus, la seva ciutat natal, en la qual vam veure una exposició sobre la vida i obra d’aquest il·lustre arquitecte. Les professores Cristina Arroyo i Marga Molero ens van demanar molta puntualitat i abans de les vuit ja érem a l’estació!

La primera parada del nostre viatge va ser l’estació de Sants on vam agafar el metro cap a Lesseps. Des d’allà vam caminar bastant fins al famós Parc Güell (originàriament Park Güell) construït per Gaudí per al seu mecenes, Eusebi Güell. Es diu parc, però no sembla un parc com els que coneixem, sinó un jardí amb elements arquitectònics basats en la natura. Cada detall d’aquell lloc és impressionant: trencadissos per tot arreu, creus, columnes molt treballades... Més tard, vam caminar quasi 4km fins al Passeig de Gràcia on vam veure la casa Milà, més coneguda com la Pedrera. Aquest edifici innovador destaca per les onades de la seva façana i el seu terrat esglaonat, batejat com el jardí dels guerrers perquè les xemeneies simbolitzen uns guerrers protegint els badalots (sortides d’escala). Més endavant, vam trobar-nos amb la casa Batlló. La seva façana és considerada una de les més creatives i originals de Gaudí: columnes simulant dos ossos llargs d’extremitat, baranes dels balcons en forma de màscares de festa… La part superior recorda l’esquena arquejada d’un drac. A tots ens va impressionar! Malauradament, no vam poder visitar el seu interior perquè l’entrada no era gratuïta, però ens hagués agradat molt entrar-hi. Més tard, vam tenir temps lliure per dinar i descansar una estoneta ja que estàvem molt cansats.

El que no ens podíem imaginar és que encara havíem de caminar totes les Rambles fins el Bosc de les Fades. Vam captar l’ambient d’aquest emblemàtic passeig: les tradicionals parades, el Mercat de la Boqueria i els mims. Quan vam arribar a la cafeteria, ens vam quedar molt sorpresos per la seva decoració i pel seu ambient acollidor. En aquest lloc tan especial va acabar la nostra ruta modernista. Com anècdota, imagineu-vos a quinze persones corrent les Rambles amunt fins al Passeig de Gràcia per agafar el tren de tornada. Vam acabar tots adolorits, però va ser una experiència molt divertida i educativa. Laia Domingo (4t ESO- AO)


EXPERIÈNCIES

37 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

EXPERIÈNCIES Conferència sobre la maternitat d’Elna

El dia 19 d’abril, la historiadora Assumpta Montellà va fer una conferència a la Sala Polivalent del nostre institut sobre la Maternitat d’Elna. Aquesta institució va ser creada per la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, va funcionar entre 1939 i 1944 i hi van néixer 597 infants, sobretot de mares recloses als camps de concentració de la Catalunya Nord procedents de l’exili republicà espanyol i també de mares jueves i d’unes altres nacionalitats i ètnies, durant l’ocupació nazi en el context de la Segona Guerra Mundial. L’Assumpta Montellà va donar a conèixer aquesta història l’any 2006 amb el seu llibre La Maternitat d’Elna, bressol d’exiliats. Des de llavors ha publicat, entre d’altres, El setè camió. L’any 2007, sobre l’evacuació dels últims tresors de la República guardats a la Mina Canta de la Vajol i Elisabeth Eindenbenz, més enllà de la Maternitat d’Elna. La conferència va ser exhaustiva per la quantitat d’informació que va donar, emotiva perquè va arribar al cor de l’auditori i amena perquè va aconseguir captar l’atenció de tothom i que el temps passés volant. En el món en què ens ha tocat viure, ens calen moltes Elisabeth Eidenbenz pels valors que representa, però també moltes persones com l’Assumpta Montellà perquè mantinguin viva la flama de la memòria històrica i transmetin a les noves generacions aquests valors.

En resum, va saber reconvertir amb encert un episodi dramàtic i dolorós com va ser l’exili, els camps de concentració i la persecució nazi dels jueus en un cant a la vida i a l’esperança a partir de la Maternitat d’Elna. Com afirmava Sergi Barba, un dels nens que hi van néixer: “A la Maternitat d’Elna la mare em va donar la vida, i l’Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà” Frederic Barceló Professor d’Història

Les experiències que vam viure Som dos nois que vam arribar al mateix temps a Catalunya (Tarragona) fa set anys. Som un de Romania i l’altre de l’Argentina. Ara us explicarem la nostra gran experiència i el que ha estat canviar d’hàbits, de costums i de llengua, ja que un de nosaltres és de Romania. El que sí tenim en comú és que els dos vam haver d’aprendre a escriure i parlar el català. A continuació us explicarem la nostra experiència: -Hola, sóc un noi de Romania, vaig arribar a Tarragona a tercer de Primària. La meva experiència va ser molt bonica, però a la vegada trista, perquè havia deixat tots els meus amics, companys de col·legi i de futbol. Em vaig alegrar molt perquè tornava a veure als meus pares, però

estava molt trist perquè no sabia què hi hauria aquí, com em relacionaria i mil coses més. El meu cap estava a punt d’esclatar, no sabia què pensar. Però aquí estic, a 4t d’ESO i amb nous amics. Ara em sento molt feliç perquè sóc un més i estic amb els meus pares. Ara el meu company explicarà la seva pròpia experiència: -Jo sóc un noi argentí. Vaig arribar a Catalunya quan tenia vuit anys. Quan vaig començar l’escola, va ser molt complicat per a mi, perquè no coneixia ningú i tampoc sabia parlar català, però poc a poc vaig començar a fer amics. Ara estic molt content amb la vida que tinc, ja que estic totalment integrat i tinc molts amics. Em considero un noi feliç. Fernando Barreiro i Silviu Pralea (4t ESO- A)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 38

Una bona lliçó

EXPERIÈNCIES / RACÓ LITERARI

Com diu el títol, així ens vam sentir, com si haguéssim rebut una bona lliçó, després d’haver assistit a la xerrada sobre els riscos de la mobilitat per carretera, que ens va fer Ferran Roca, un representant de l’Institut Guttmann. La trobada va ser molt interessant ja que, a més de parlar de l’educació vial, ens va ensenyar moltes altres coses que ens van fer valorar el que tenim i el que podem perdre si no som responsables al volant. Va ser una xerrada emocionant, entretinguda i d’aprenentatge per a la vida. En Ferran ens va parlar des de la seva experiència, ja que havia patit un accident de cotxe, a causa de la seva temeritat, que va convertir la resta del seus dies en una lluita contínua. A més de parlar de la seva pròpia vivència i de la seva tasca, ajudant a la rehabilitació psicològica i física de joves, que com ell havien patit un greu accident, vam veure i sentir de primera mà aquests nois i noies, quasi tan joves com nosaltres, que en el vídeo ens explicaven com era la seva vida després de perdre la mobilitat a causa d’un accident a la carretera. Realment ens va ajudar a ser més conscients sobre els perills de la conducció i ens va donar una gran lliçó: que la vida pot ser molt divertida i l’hem de “viure a tope”, però amb prudència, perquè l’alcohol, les drogues i les imprudències sobre un cotxe o una moto multipliquen els seus efectes i ens poden costar aquesta vida que tant ens agrada...! Gràcies, Ferran, per venir a parlar-nos tan sincerament! Alumnes de 4t ESO- B

RACÓ LITERARI La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón

Los alumnos de 4º curso de ESO hemos leído este segundo trimestre la novela La sombra del viento, publicada por Carlos Ruiz Zafón en 2001. Con ella nos trasladamos a la Barcelona de los años cuarenta, donde el joven hijo de librero, llamado Daniel, está consternado aún por la muerte de su madre cuando su padre lo lleva por primera vez al Cementerio de los libros olvidados. Allí apadrina un libro llamado La Sombra del Viento, de Julián Carax. Todo transcurre con normalidad hasta años después, cuando un desconocido de cara quemada llamado Laín Couvert (la personificación del demonio) se ofrece a comprar el ejemplar con la intención de quemarlo. Daniel se niega a darle el libro y lo recupera después en casa de su amiga Clara. Después de esto, y con la ayuda de un antiguo espía y mendigo llamado Fermín, comien-

za una investigación que le lleva a descubrir la infancia y juventud de Julián y la del inspector Fumero (el archienemigo de Fermín), ambas fatídicas. A la par de estos sucesos, Daniel comienza una historia de amor con Bea, la hermana de un amigo suyo, que contiene ciertos paralelismos con la de Julián y Penélope, su amante. Sus indagaciones culminan con el testamento de Núria Monfort, que resulta ser la compañera y cuidadora de Julián, ahora Laín Couvert, durante sus últimos tiempos. Finalmente, la que podrá haber sido otra trágica historia de amor y secretos termina felizmente gracias a la intervención de Laín Couvert, ahora Julián Carax otra vez, que salva el amor entre Daniel y Bea para redimirse a sí mismo y poder volver a escribir novelas. Personalmente, la considero una novela con mucha intriga, que entrelaza y cuenta dos historias a la vez y con un final que realmente no lo es, ya que la historia continúa en los títulos que siguen a este fantástico libro de Zafón. Por todo eso, os recomiendo que os atreváis a entrar en el fascinante mundo creado por este escritor. Victor Manuel González (4t ESO - A)


RACÓ LITERARI

39 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Póster interactivo por el Día de la Paz elaborado con

Glogster

Jarchas elaboradas con Automotivator

Clara Pedrero y Raquel Prieto (3º ESO- A)

Clara Pedrero y Raquel Prieto (3º ESO- A) Clara Guérin y Marianela Buzzela (3º ESO- A)

Nube de palabras elaborada con Wordle Estaba solo en aquella playa desierta y, al mirar al horizonte, me di cuenta de la fragilidad de los pequeños instantes. En ese momento, todos esos recuerdos me abrumaban y me hacían sentir nostalgia por las cosas bonitas de la vida, que allí solo necesitaba tanto. Incluso me sentía ignorado por el propio mar. Esa misma mañana, me había levantado con ganas de regresar a mi hogar, de poder abrazar a las personas que más quería y sentirme cómodo. A esas horas el sol picaba como de costumbre y, a lo lejos, observé un objeto que brillaba con total plenitud. Tenía unas ganas terribles de saber qué era eso

tan hermoso y, sin pensármelo, me dirigí hacia la orilla a esperar su llegada. Era una botella de vidrio que contenía algo que deslumbraba al universo entero y algo que parecía ser un papel. Enjuagué el revuelto de algas y barro que rodeaba a la botella y, desesperadamente, la abrí con todo el cuidado del mundo. Encontré un papel con el dibujo de una mujer totalmente desnuda que llevaba una gargantilla y un colgante con una piedra preciosa. Pero lo más sorprendente es que pude apreciar que en el interior de la botella aún se encontraba el objeto brillante. Se trataba del colgante que llevaba esa hermosa dama en su cuello. En ese instante, volví a sentirme vivo, afortunado y noté el ligero roce de una caricia. Laia Fernández (3º ESO- A)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 40

RACÓ LITERARI

¿Cortocircuito? Estaba sola en aquella playa desierta y, al mirar al horizonte, me di cuenta de que estaba anocheciendo. El frío otoñal llegó a mí, meciendo mi cabello, y haciéndome estremecer. El sol se estaba poniendo, lo cual significaba que debía regresar a casa. Me sacudí la arena de los pies y me calcé, emprendiendo el camino por el paseo marítimo a paso ligero. A pesar de que a duras penas había anochecido, las farolas estaban tenuemente encendidas, iluminando así el sendero. Continué caminando, cuando se me ocurrió consultar la hora pero, para mi sorpresa, mi reloj de muñeca estaba parado, aparentemente a las 20:35. Miré la hora, esta vez en mi móvil, pero también se encontraba apagado, y no había manera ninguna de hacerlo funcionar. Me resigné a desconocer la hora y, bastante extrañada, continué caminando. El cielo se había tornado de un negro oscuro y la noche acechaba violenta y, a lo sumo, a medida que iba avanzando, las farolas se comenzaban a apagar. No quería alarmarme, sin embargo, en estado de incredulidad me encontraba, pues estaba siendo testigo de cómo el

alumbrado público se iba fundiendo a mi paso. Contuve la respiración e intenté mantener la calma, mas me detuve, del todo perpleja, y pude apreciar que las farolas de las que ya me encontraba a una distancia considerable, se volvían a encender en orden, ¿qué estaba pasando? Clara Pedrero (3º ESO- A)

Estaba sola en aquella playa desierta y, al mirar al horizonte, me di cuenta de que todo podría ser un sueño, pero tras pellizcarme unas cuantas veces, llegué a la conclusión de qué era la realidad. Era el sitio más bonito que había visto en mi vida. El agua era tan cristalina, que se podían observar los peces a larga distancia, pero no era de extrañar porque tenían un colorido muy llamativo. Los había verdes, azul turquesa, amarillo chillón… pero el que más me llamó la atención era uno que parecía llevar una boina roja en la cabeza. Era muy gracioso, además parecía ser el jefe del fondo marino por su apariencia de señorío. La arena era fina y blanca, haciendo contraste con el azul del mar. Me tumbé sobre ella y al mirar hacía arriba observé las grandes palmeras con sus enormes cocos, que seguro debían estar deliciosos, aunque estaban muy altos para poder alcanzarlos. Me dirigí a las rocas, y algo me pinchó en el pie, era un pequeño cangrejo. Era tan gracioso que me atreví a cogerlo, pero detrás salió la madre y el padre creo que también, mejor marcharse de allí. Empecé a preguntarme cómo había llegado a ese

maravilloso lugar, y por qué razón no lograba acordarme de nada. ¿Quizás había naufragado de algún crucero? ¿Me habría dado un golpe y perdí la memoria? ¿Y por qué estaba sola y nadie me acompañaba? De repente, oí la sirena que parecía procedente de un barco, escuché un: ‘’PiiPiiPii’’, hasta que vino mi madre y me dijo: ¡Virginia! ¿No oyes el despertador? Levántate ya, que es tarde y no llegarás al instituto. ¡NOOOO! Virginia Balaguer (3º ESO- B) Clara Pedrero (3º ESO- A)


SANT JORDI

41 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

SANT JORDI Diada de Sant Jordi El professor José Crespín i les professores Magda Murillo, Nuri Caminal i Divina Potau amb l’ajuda d’alumnes van engalanar el vestíbul de l’institut per celebrar la diada de Sant Jordi. Va quedar preciós! A més, l’AMPA va posar una parada amb roses i llibres.

A primera hora del matí, es va celebrar la VIIà Cros de Sant Jordi. Van participar alumnes d’ESO, alguns pares de l’AMPA i el professor d’Educació Física, Quico Mata. La resta va animar molt al ritme de la música. Moltes gràcies al Departament d’Educació Física per mantenir aquesta bonica tradició!

L’alumnat de Batxillerat va tenir un programa molt especial. Vam gaudir d’una obra de teatre Cuadros de amor y humor al fresco a càrrec del grup Seven-6. Després cadascú va poder veure una de les pel·lícules proposades: Cube (Vincenzo Natali, 1997), El origen del planeta de los simios (Rupert Wyatt, 2011) o El fin de la inocencia (Michael Cuesta, 2006).


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 42

SANT JORDI

Els alumnes també van participar en tallers molt variats. Fins i tot, uns quants van apuntar-se a una sessió de ritmes llatins, dirigida per la professora Alicia Gala. Malauradament no tenim fotos, però segur que es van emportar un bon record! Aquí teniu una mostra de com s’ho van passar. ROSES I FLORETES EN ANGLÈS “Some should could call the bomb squad because, baby, you’re the bomb!” “If being a sexy was a crime, you’d be guilty” TALLER DE RÀDIO

TALLER DE CLAUERS

ACTIVITATS AL PATI: BICICROS

BINGO DELS ELEMENTS

TORNEIG DE TENIS TAULA TALLER DE PAPIROFLÈXIA


SANT JORDI GIMCANA

I JOCS TRADICIONALS

43 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU TORNEIG DE DAMES I ESCACS

TALLER D’ESTÈTICA

A última hora del matí, es van premiar els alumnes guanyadors dels concursos de Sant Jordi i, a continuació, vam gaudir d’un espectacle de funky i hip- hop. La cirereta la va posar la colla castellera de Sant Pere i Sant Pau!


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 44

SANT JORDI

Per la tarda, els alumnes de 1r i 2n d’ESO van llegir uns poemes i uns contes de l’escriptor Tomàs Molina.

I els alumnes de l’optativa de Llatí ens van llegir uns fragments de Les Metamorfosis d’Ovidi.

Les professores del departament de Castellà van premiar les millors lectures del Projecte de Lectura col•laborativa que commemorava els centenaris dels contes del Germans Grimm i de Campos de Castilla del poeta Antonio Machado.

Les professores Cristina Arroyo (als comandaments) i Estefanía Escuder (reportera) van ser unes ajudants excel•lents!

Tots vam riure molt amb l’espectacle de màgia còmica a càrrec del mag Ignasi que va fer participar tant alumnes com a pares.

Moltíssimes gràcies, companys i companyes, per fer possible l’organització de les activitats de la diada de Sant Jordi! Agraeixo també la col•laboració del tots els voluntaris que van participar als tallers i a la resta d’alumnes per haver tingut un comportament tant bo durant la jornada! Marga Molero Coordinadora de Serveis i Activitats


CONCURSOS DE SANT JORDI

45 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Les professores Neus Agasa, Estefanía Escuder i Magda Murillo van demanar que tot l’alumnat, professorat i PAS portés una samarreta amb una frase en anglès per a un concurs a través de Google Sites. AQUESTES SÓN UNA PETITA MOSTRA:

Concursos Sant Jordi Microrelats

MICROSUICIDIO Subir al tejado. Mirar al vacío. Llorar. Es inútil.

-Seré yo mismo.

Bajar y que sigan las horas. Xavier Sopesens (2n Batxillerat- B)- Guanyador 1r premi, concurs de Microrelats

CONDENA INEVITABLE Cerró los ojos y despertó en un lugar que jamás visitó. Entonces sus ojos vislumbraron a ese ser muy despreciado. Te espero en este lugar desde que te vi respirar –explicó- y el otro preguntó: ¿Por qué tuvo que suceder así, si mis hijos siguen allí? Jefferson Amagua (2n Batxillerat- A)- Accèsit, concurs de Microrelats


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 46

CONCURSOS DE SANT JORDI

Redaccions de català 1939 Ens van robar les nostres paraules, però vam seguir essent el crit de lluita del somniador. D’alguns la tomba són trinxeres, d’alguns la vida fou un mur de formigó. Es trencaren somnis i promeses, es colguen llengües i fronteres

però aquest segueix essent un poble de lluitadors, i el cel rebrà el nostre clam de poble de segadors. Que renaixerà de l’oblit la força de la terra erma banyada amb sang! El futur pot seguir essent una nit tan negra, però el nostre crit de llibertat tornarà a donar calor! Pseudònim: Roman San Leon (2n Batxillerat - B)

RECAIGUDA Em dic a mi mateixa que sóc forta, i m’ho repeteixo fins que m’ho crec. No necessito mostrar el meu dolorós passat i ningú ha de saber les coses que he viscut i per les que he passat. Vaig créixer massa ràpid, i ara he de sofrir les conseqüències. Jo no sé fer mal a la gent, no sé com ser estimada i no sé com estimar. Estic ferida, però sóc forta. I sóc perfecta. Perfectament sola. Em sento com un cadàver, seguint una rutina diària que no porta a res, esperant que s’acabi el dia i desitjant que no comenci el següent. Realment jo no sé si estic vivint o no, perquè estar respirant és propi dels vius, però no quan has mort per dins. Quan decideixes morir, petites coses comencen a succeir. Deixes de mirar a banda i banda abans de creuar el carrer i comences a obrir la porta sense preguntar qui és. No t’aferres a la barana quan baixes les escales i jugues amb el foc. Fumes, tot respirant bé el fum fins que n’estàs segura que ha arribat als pulmons, desitjant que això faci una diferència. La decisió de morir és en realitat agradable, en certa manera. Ja no et preocupes per res. Encara que no estiguis buscant maneres de matar-te, deixes de buscar maneres de sobreviure. Vaig començar a destruir ponts i a construir murs, que em separaven de la resta de la gent, i després vaig començar a callar-ho tot. Tinc secrets ara, secrets que es mantenen ben lluny de tothom, darrere d’una porta tancada, a quilòmetres de distància. Per què no ho poden veure? `Per què no pot algú adonar-se de com n’és de dolorós per a mi sortir del llit cada dia? I com, a cada moviment que faig, s’evapora una immensa quantitat d’energia que ja ni tan sols tinc. I com físicament, mental, intel·lectual i emocional no puc suportar despertar, ni tan sols existir. Però ara mira’t a tu mateixa. Ets jove. Tens por. Per què tens tanta por? Deixa de quedar-te paralitzada. Deixa d’empassar-te les teves pròpies paraules. Deixa de preocupar-te pel que pensin els altres. Digues el que vulguis. Vesteix-te com vulguis. Escolta la música que vulguis escoltar. Fes que soni ben alta i balla com si ningú estigués mirant-te. Surt al carrer a mitjanit i oblida que tens deures per al dia següent. Deixa d’esperar que sigui divendres. Viu ara. Pren riscos. Conta secrets. Enamora’t. Qüestions. Crea. Imagina. Inspira. Dorm sota els estels. Crea alguna cosa meravellosa i destrueix-la. Aquesta vida és només teva.

Clara Pedrero (3r ESO-A)


CONCURSOS DE SANT JORDI

47 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

LA MEVA ÀVIA CARMEN Cada nit, abans d’anar-me’n a dormir, la meva mare, m’explicava un tros de la vida de la meva àvia, tot i que moltes de les coses que m’explicava no les entenia. La meva àvia Carmen va nàixer a l’any 1912, a Cambrils, Tarragona. Quan jo vaig nàixer, ella ja tenia 84 anys. Era la més petita de quatre germanes. Va haver de deixar els estudis per treballar al tros que tenien els seus pares. Del que cultivaven, una part era per vendre i l’altra per a casa. Tenien molta verdura i també ametllers, avellaners, etc. Durant la Guerra Civil Espanyola va exercir com a infermera. Al seu promès, el van matar a la guerra. Quan es va acabar el conflicte, les seves amigues van entrar a treballar als diferents hospitals de Tarragona; la meva àvia va decidir treballar de cuinera, perquè segons ella ja havia vist prou mutilats i ferits. Es va casar amb l’ Arturo, el meu avi, i es van comprar un pis, a la part alta de Tarragona. La meva àvia va continuar treballant de cuinera en un restaurant de peix (a Cambrils) fins que es va jubilar. Quan tenia 70 anys es va quedar vídua. Va viure uns anys sola a casa seva, i després va vindre a viure a casa nostra. Uns anys després se li va desenvolupar la malaltia de l’Alzheimer. A partir d’aquell moment, va començar a oblidar les coses i ja no era tan emocionant veure-la. Anys després la vam haver d’ingressar en una residència, perquè els meus pares ja no podien controlar-la, i era molt dur per nosaltres. Tot va anar canviant, quan l’anàvem a veure no recordava els nostres noms, ni tan sols qui érem, ni qui era ella, ni com es deia, però jo crec que en el fons sí que ho sabia. No es podia parlar de res amb ella, ja que quan intentava parlar no li sortien les paraules, no recordava res. L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que apareix en persones majors de 50 anys, i que cada cop la té gent més jove. A mesura que avança provoca trastorns de la memòria i de la formulació del pensament, i també posseeix els problemes de personalitat, de l’afectivitat, del llenguatge i inclús del manteniment de la postura. Al principi es comencen oblidant les coses més recents, però a mesura que va avançant ja no es recorda res. Cada dia em preguntava per què li va haver de tocar a la meva àvia. Què havia fet ella de dolent perquè li toqués. Però sabia que la resposta no m’arribaria mai. Finalment, la meva àvia va morir amb 99 anys, el 2011. I ara que tinc 15 anys, i amb un gran buit al cor, que res no podrà substituir allò que l’omplia, penso que quan tenim una cosa no l’apreciem, no acceptem les coses ni les persones tal com són, i només les trobem a faltar realment quan desapareixen. Ara he après a prendre’m la vida d’una altra manera, a veure-la des d’una altra perspectiva, apreciant tot el que m’envolta. Però jo i la meva família, sempre la recordarem com la iaia alegre i riallera, que ella era i havia estat sempre.

Margarita Mateu (4t ESO-B)

EL CAFÈ DE L’ESTACIÓ Mirant el rellotge de l’estació, veia passar les hores. Una rere l’altra, com gotes d’aigua que rellisquen per les roses un matí de primavera. No sabia exactament què hi feia allà; només sabia que hi havia de ser. Sentia la necessitat d’estar asseguda en aquell banc, veient com la gent corria amunt i avall per pujar al tren. Una sensació estranya em recorria el cos, com quan estàs enamorat i sents aquelles pessigolletes a la panxa. Feia molt de temps des de l’últim cop que havia trepitjat aquella estació. No havia estat capaç de tornar-hi. Des d’aquell 14 de febrer. Corria l’any 1884 i jo vagava pels carrers de París. Després del meu fracàs prematrimonial amb l’home que hauria


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 48

CONCURSOS DE SANT JORDI

pogut salvar la meva família de la pobresa, el meu pare m’havia fet fora de casa. Mai havia estat la filla que, com a bon diplomàtic, hauria preferit el meu pare. Jo era somiadora, apassionada de l’art, la literatura i la música. Coses que segons el meu pare eren simples passatemps. Però el que més furiós posava al meu pare era el fet que jo cregués en l’amor. Una paraula que no entrava en el seu diccionari polític i econòmic. No entenia que era un sentiment, una llengua, no només una simple paraula. Per ell casar-se només servia per a tenir descendència sense que fos pecat. El cas és que amb la meva maleta i uns pocs diners que portava a la butxaca vaig decidir anar al cafè més proper a decidir què faria a partir d’aquell moment, què faria amb la meva vida. Vaig entrar al cafè de l’estació i vaig asseure’m a la taula de la punta, la de sempre. M’encantava aquella taula. Aquell aire que tenia que em recordava a la d’un cabaret dels baixos fons de la ciutat. Des d’aquella cadira es veia tota l’estació, detall a detall. Mentre em prenia un cafè ben calent en aquelles tassetes blanques, pensava en com seria de bonic poder viatjar i veure món. No estava acostumada a pagar-me jo els cafès, així que quan va arribar el moment de pagar, va resultar que no portava prou diners. Un noi que havia entrat feia pocs minuts i que havia escoltat la conversa que manteníem el cambrer i jo, es va dirigir a nosaltres i va donar-li un bitllet al cambrer, convidant-lo a quedar-se el canvi com a senyal de què marxés i no fes preguntes. Era un noi alt i ben posat. Era ros i tenia una expressió serena i dolça. Se’l veia cavallerós, tot i que vestia amb roba desgastada i combinada de manera estrafolària que, alhora, combinava a la perfecció. Em va fer un somriure d’orella a orella i digué: - Em dic Gabriel. En sentir el seu nom se’m van il•luminar els ulls. Un cor d’àngels celestials cantava al meu cap mentre jo nedava enmig dels núvols. La seva veu era encara més dolça que el seu rostre. Calmada i amb un cert aire misteriós. Tot plegat m’embolcallava amb unes ales que feien la mateixa olor que la seva fragància, com una droga de la qual no et pots desintoxicar i en necessites més i més. Però, de cop, els àngels van callar i jo vaig caure una altre cop a la terra. - Et trobes bé? Quina vergonya, m’havia quedat badant davant seu. - Mmmm... Sí, sí... és que... Em dic Emilie.- digué jo com a últim recurs.- Gràcies per pagar-me el cafè. - De res.- contestà ell amablement.- Però no t’ho penso deixar pas gratis. - No, no és clar!- estava desconcertada. Ara volia que li tornes els diners? - A canvi vull que passis la tarda amb mi. Crec que va veure com el cor em sortia del pit perquè jo vaig notar com m’esquinçava la pell. La resta de la tarda ja us deveu imaginar com va anar: vam estar passejant pel parc i explicant-nos les nostres vides. Vaig descobrir que era un bohemi com jo, pintor de pura sang. Vivia en un petit pis a Montmartre, lluny de l’estrès del centre, on podia donar vida als seus pensaments en un simple full de paper. Ell descrivia el barri com un lloc on podies expressar els teus sentiments de manera lliure sense que ningú et digués res, on l’amor es passejava pels carrers amb la seva passió i el seu misteri, tocant una dolça melodia que hi feia caure a tothom qui la sentia. Aquell mateix dia ens vam besar al pont Neuf, sota la claror de la lluna. Les sensacions que vaig sentir en aquell primer petó, són les úniques que no seré capaç de plasmar amb paraules en un full, mai. Em vaig instal•lar a casa seva el dia següent, ja que havíem passat la nit en vela pels carrers de París, contemplant els senzills i bonics detalls que només algunes persones són capaces d’apreciar i fer que tinguin un sentit en la seva vida. Les coses m’anaven molt bé: tenia l’amor d’en Gabriel, tenia un sostre on dormir i havia trobat feina en la mateixa cafeteria on ens havíem conegut. No podia demanar res més. Un dia, va arribar una carta a nom seu, dient que li oferien una feina com a pintor per a uns cartells però que hauria d’estar un mes fora de la ciutat. En saber que hauria de marxar del meu costat va decidir negar-s’hi però jo el vaig convèncer. Sabia que, com a ell, els dies que no passaríem junts se’m farien eterns però era l’oportunitat de la seva vida perquè el món s’adonés del talent que amagava darrere aquells preciosos ulls blaus, i això no li podia negar. Va marxar el 12 de gener, al tren de les 8h. Com a mínim tornaria pel dia dels enamorats. Els dies se’m van fer llargs i les setmanes eternes. I per fi va arribar el dia. Quan em disposava a sortir per la porta vaig donar mitja volta i vaig agafar el barret. Normalment no portava barret, però aquell era important per a mi: el


CONCURSOS DE SANT JORDI

49 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

vam comprar el dia que ens varem conèixer i em portava molt bons records. Ja a l’estació, el tren va arribar 5 minuts tard que per a mi van ser com 5 hores més. Va començar a baixar gent i a la fi va sortir ell. Ens vam quedar mirant als ulls, sense saber què fer. Potser podria semblar que un mes no es tant però, per a nosaltres, va ser moltíssim. Llavors mentre ell em feia el seu preciós somriure, una ràfega de vent se’m va emportar el barret. Sabent l’important que era per a mi, va sortir darrere seu per a recuperar-lo. El barret va acabar a la via del tren i mentre el tren arrencava, emportant-se’l per davant, jo continuava allà immòbil sense poder fer res, mentre per les meves galtes hi queien llàgrimes platejades plenes de crits ofegats que jo no era capaç de pronunciar per la boca. Cinc segons. Això és el que va tardar en morir. I des de llavors que no havia estat capaç de tornar a trepitjar ni aquella estació, ni aquell cafè. Avui tornava a ser allà, sola, intentant trobar-hi un sentit a la meva vida. El notava al meu costat, la seva olor, les seves respiracions suaus, una a una, i la llum que havia desprès sempre, la qual m’ajudava a seguir veient el camí, per molt de nit que es fes. Tornava a portar el barret. Potser en el record d’aquell simple objecte, hi havia guardada una tragèdia, però també hi contenia els millors dies de la meva vida.

Cansada d’estar asseguda allà, em vaig aixecar per caminar una mica. Em vaig dirigir a l’andana 11, on acabava d’arribar un tren procedent de Marsella. Em vaig quedar mirant com la gent sortia del tren. Pensar que cada

una d’aquelles persones portava el pes d’una vida darrere seu em feia sentir fascinació. Alguns devien tornar per a veure la família, d’altres a començar de nou o d’altres simplement a visitar la ciutat. París, la ciutat de l’amor, on tot es possible. No feia vent, però com si fos cosa d’en Gabriel, el meu barret va sortir volant. Un altre cop. És que potser volia tornar a fer-me reviure aquell dia? Ell no seria capaç de fer-me una cosa tan cruel. Mentre seguia el seu vol amb la mirada, es va aturar de cop, el va agafar una mà innocent. Aquest cop d’un noi de cabells negres i ulls d’un verd intens, que carregava amb elegància una guitarra a l’esquena. I mentre la lluna enlluernava els nostres rostres, ell em va mirar, em va somriure i em va parlar amb una veu que va fer que fins i tot al cel hi haguessin més estrelles que volien escoltar la seva veu: - Això és teu veritat?

Mireia Jové (1r ESO- A)

IV Concurs de fotografia matemàtica Un any més, el departament de Matemàtiques ha convocat el Concurs de Fotografia Matemàtica amb la finalitat de captar situacions de l’entorn quotidià, ressaltant la presència d’elements matemàtics i posant de manifest la seva utilitat i bellesa. En aquesta convocatòria hi podia participar l’alumnat, el professorat, personal d’administració i serveis i, des d’aquest curs, els pares i mares de l’institut. Igualment l’alumnat de 5è i 6è de Primària de l’Escola Sant Pere i Sant Pau i de l’Escola Marcel•lí Domingo, que són centres vinculats al nostre institut.

S’hi van presentar un total de 56 fotografies entre les quals el jurat, després de valorar les presentades a cada categoria, va acordar concedir els següents premis: • En la categoria A, el primer premi va ser per a la fotografia Diagrama express presentada per Brenda Larralde Jiménez, alumna de l’escola Sant Pere i Sant Pau; el segon premi per a la fotografia 8 elevat a 3, l’autor de la qual és Mohamed Boulayoun, alumne de l’escola Sant Pere i Sant Pau i un altre segon premi es va atorgar a la fotografia Hexàgon irregular, presentada per Patxi González Dueso, alumne de l’escola Marcel•lí Domingo. • En la categoria B, el primer premi va ser per a la fotografia Làmpara geomètrica presentada per Josep Ma. Cantons Pérez, alumne de 1r d’ESO, mentre que el segon premi va correspondre a la fotografia Ampolla matemàtica, l’autor de la qual és Raúl Sánchez Rubiales, alumne de 1r d’ESO.


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 50

CONCURSOS DE SANT JORDI

• En la categoria C, el jurat no va atorgar cap premi, degut a l’escassa qualitat de les poques fotografies presentades. • En la categoria D, el primer premi va ser per a Instantània d’un punt en moviment, fotografia presentada per Gerard Pérez Griso, alumne de primer de batxillerat, mentre que el segon premi va ser per a la fotografia Raó o simetria, presentada per Daniel Montoya Rizo, alumne de 1r de Batxillerat. • Finalment, en la categoria E, el primer premi va ser per a la fotografia Infinit o més enllà presentada per Àngel Casado Gómez i el segon premi va ser per a la fotografia Triangles que carreguen molt pes, l’autora de la qual és Concepción Blanco Aznar.

Els premis es van lliurar durant els actes de la jornada cultural amb motiu del Sant Jordi. Les fotografies seleccionades estan exposades a la cartellera situada davant la biblioteca. Joan Quintana Professor del Departament de Matemàtiques

PREMIS Concurs The Fonix

Congratulations to all the participants of ESO and Batxillerat in The Fonix 2012!! You showed interest and you made an effort in this annual event with attempts to try and break your own records. We’ll make a special mention to the following students:

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BAT 2n BAT

Winner at school Helena Riesco Masa Zsanett Gulyás Clara Pedrero Victor Manuel González Paula Sánchez Daniel Martín

Runner-up at school Madalina Stoian Amal Harroussi Raquel Prieto Silvana Boni Enric Rizo --


CONCURSOS DE SANT JORDI / PREMIS

51 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

CONGRATULATIONS to Helena Riesco Domingo And Masa Zsanett Gulyás! Our two winners did very well in the Final of Catalonia, in Barcelona on 6th May, 2012. Helena (12th position) won school material and Masa (3rd position) won an English course. We hope this new experience motivates all students to continue learning and using English!

Premi a l’esforç i la constància

L’alumne Daniel Rizo Potau va ser un dels 190 alumnes de tot Catalunya que el 21 de juny de 2011 va rebre, a l’Auditori de Barcelona, de mans del Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el diploma que acreditava haver obtingut una de les millors notes PAU 2011. Aquest premi l’atorga anualment el Departament d’Economia i Coneixement amb la finalitat de reconèixer públicament l’esforç de l’alumnat en la realització de les proves PAU. Es concedeix a tots els estudiants de Catalunya que en la convocatòria del mes de juny han obtingut una qualificació igual o superior a 9.

L’esmentat alumne, que actualment cursa la carrera de Medicina a Reus, també va obtenir una beca de l’Obra Social de Catalunya Caixa per als estudiants amb millors notes d’accés a la Universitat.


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 52

PREMIS

Premis als treballs de recerca Un cop més un alumne nostre ha obtingut premi a la seva il•lusió, posada en la realització del seu treball de recerca. I aquesta vegada ha estat per duplicat. El David Lobo Alcoverro, amb el seu treball “La Porta de Tarragona”, ha estat guanyador, d’una banda del premi del Consell Social de la URV, i d’altra, el 1r premi del Consell Comarcal del Tarragonès. Un cop més, un any més, es premia la voluntat de millora d’un dels nostres alumnes, d’un de vosaltres, alumnes. Cal dir que també va rebre la felicitació de la Junta de Govern de l’Associació de Comerciants de les Gavarres, entorn on s’ubica l’edifici del seu treball de recerca, com es pot veure en la pàgina d’internet d’aquest organisme, que a més es van personar tant el president com el secretari al nostre institut per conèixer el treball i contemplar la maqueta.

titut sigui un trampolí perquè us impulseu i aconseguiu les vostres metes al món professional, que encara que el sentiu lluny, no us adonareu un dia i us trobareu en ell. I us desitgem que amb el goig del que us havíeu proposat. De moment, gaudiu dels vostres no tan petits èxits.

Ángel Casado Gómez Cap del Departament de Tecnologia

És d’aquesta manera com, des del Departament de Tecnologia, us convidem a treballar, per tal que el nostre ins-

L’ alumne Pablo Videla va obtenir un Premi de Recerca de Batxillerat de la Facultat de Lletres de la URV. El treball es va realitzar des de l’assignatura de Sociologia de 2n de Batxillerat, amb el títol: “Els moviments socials a l’Argentina del 2001”. El tema del treball és l’anàlisi de la crisi econòmica i les seves conseqüències socials, fet que porta a la societat argentina a la recerca d’ instruments en què dipositar la confiança i lluitar pels seus drets i subsistència. La recerca es centra en l’anàlisi acurada dels moviments socials: “Piqueteros”, assemblees barrials, les fàbriques recuperades pels treballadors...

Premi especial música de cambra L

El passat mes de maig, els alumnes, Daniel García Abellán i Víctor Manuel González Dueso de 4t ESO, van guanyar el 2n Concurs interpretatiu musical de l’Escola de Músics i JPC en la modalitat de guitarra. MOLTES FELICITATS!

Volem felicitar al Pablo pel seu treball que, segons ens ha dit, li ha obert portes a la Facultat d’ Econòmiques de la URV on estudia actualment. Endavant Pablo! M. Jesús Reverter Professora de Filosofia


ENTREVISTES

53 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ENTREVISTES “Els problemes els hem de deixar fora i oblidar-nos-en durant la jornada treballada” La nostra nova conserge, Àngels, que va arribar amb el curs ja començat, però amb un somriure que mai se li esborra, ens ha rebut molt bé per contestar les preguntes de la nostra entrevista. Benvinguda al nostre institut, Àngels. Com et trobes al nostre institut? Molt bé, estic molt contenta. (Riu) T’ha agafat de nou aquest treball o ja exercies de conserge abans? No, ja exercia abans. Vaig començar l’any 2007 a l’Institut de Reus, durant 3 anys, a l’Institut de Torredembarra per substitució durant 10 dies i ara en aquest, l’institut St Pere i St Pau. Quina va ser la teva primera impresió al arribar? Com et van rebre? Quan vaig arribar, em vaig trobar que era la diada de St. Jordi. Em va agradar, em van rebre molt bé i tot va ser molt satisfactori.

Estic molt bé, perquè qualsevol dubte que tinc m’ajuden en tot el que necessito. Són molt bones companyes. - Com que sempre estàs tan feliç? Principalment perque és la meva manera de ser i també perquè la vida només es viu una vegada. Des de joveneta, el meu pare em deia que per anar a treballar a un lloc, els problemes els havíem de deixar fora i oblidar-nos-en durant la jornada treballada, per transmetre felicitat i per crear un bon ambient. És un bon consell a seguir...

T’agradaria quedar-te?

Quina és la teva millor virtut?

M’agradaria moltíssim, on he de signar? (Riu)

Ajudar els altres i facilitar una mica més la vida.

Què pots dir-nos dels teus companys?

Quin és el teu gran defecte?

Veig que hi ha molt de companyerisme, tots col•laboren molt fins i tot els alumnes, sobretot els de quart (Riu i ens fa l’ullet). Quina es la teva relació amb les noies de secretaria?

Que em preocupo de totes les persones que m’expliquen els seus problemes i me’ls emporto a casa pensant com els puc ajudar. Ja no canviaré... Moltes gràcies, Àngels. Esperem que continuïs amb la mateixa energia cada dia!

“Entre les dues aconseguirem que surti bé tota la feina!”

Després de quasi tot un curs, la nostra secretaria Rosa ja té companya. Es diu Montse. Anem a entrevistar-les perquè són molt importants al nostre centre. El seu treball és imprescindible i molt necessari al nostre institut! Bona tarda, en què consisteix el vostre treball? Montse: Portem els tràmits administratius del centre,

beques, matrícules, certificats...

Rosa, com has pogut fer aquest treball sola durant tant de temps? Rosa: Amb molta paciència, prioritzant la importància de cada tasca. Aprofito per donar les gràcies per l’ajuda que he rebut.


INSTITUT INSTITUT SANTSANT PEREPERE I SANT I SANT PAU PAU 54

IES SANT PEREENTREVISTES I SANT PAU

54

Montse, t’ha costat molt adaptar-te? Montse: Encara m’estic adaptant, hi ha molts tràmits diferents i molt de treball, però és qüestió de temps. Què és el que més us agrada d’aquest treball? Rosa: El que més m’agrada és el tracte amb els alumnes, i el treball en sí que m’encanta! Montse: El que més m’agrada és l’ambient que hi ha a l’institut i que no és un treball monòton i burocràtic. És molt entretingut. Rosa, què és el que més t’agrada de Montse? Rosa: Després de tant de temps portant la secretaria sola, que vingui Montse amb aquestes ganes de treballar són d’agrair. Montse, què t’agrada més de la Rosa? Montse: L’entusiasme i l’ alegria que la Rosa porta sempre, ja que treballar amb una companya amb una actitud positiva facilita molt la feina. Esteu contentes treballant en aquest centre? Rosa: Jo estic molt contenta, m’agrada molt aquest treball i m’omple com a persona. Montse: Encara que porto molt poc temps m’està agradant molt el meu treball. Rosa, quin tracte tens amb el alumnes? Et sents bé amb ells? Rosa: Em sento molt bé, la veritat és que no em puc queixar. M’agrada molt ajudar-los, em preocupo molt per ells, fins i tot faig de mediadora! Montse, consideres que els teus companys de treball t’han ajudat a que t’adaptis?

Montse: Sí, tots! Però la que més la Rosa, em va rebre molt bé, m’ajuda i es preocupa molt per ensenyar-me com es fan les coses correctament. Com es presenta el final de curs? Hi ha molt de treball? Rosa: Buff! Cada any diem que és el més dur de tots. I ja en porto cinc! (Riu) Montse: Encara que no he viscut cap final de curs, estic segura que entre les dues aconseguirem que surti bé tota la feina! Aquí finalitzem l’entrevista a les nostres secretàries que ens han dedicat una miqueta del seu temps amb tot el treball que tenien, ja que el curs s’està acabant. Hem d’agrair-li sobretot a la Rosa el seu treball per haver fet tant d’esforç durant tot aquest temps i sempre amb un somriure per tothom. Moltes gràcies! Sara Rey, Mª Teresa Soria i Tamara Arévalo (4t ESO- A)

Carme Rams: la interessant vida de la campiona d’Handbol Aquest curs serà l’útim any que tindrem la Carme Rams com a professora d’Educació Física. Per això li hem volgut fer una entrevista sobre la seva emocionant vida i així conèixer-la una mica millor. Bon dia Carme, ens podries repondre unes preguntes? Sí, endavant. Ens podries explicar el perquè de la teva gran afició a l’esport? L’esport sempre ha estat per a mi una necessitat. Des de ben petita els meus jocs preferits eren patinar, jugar a futbol, córrer pels carrers amb els nens del poble... En aquella època les nenes jugaven amb les nines, però jo no podia, havia de sentir l’aire o el vent a la cara i córrer, xutar o llançar.

Quin és el teu esport preferit? L’handbol, òbviament per tot el que he fet i m’ha donat. Sabem que abans jugaves al voleibol, però com es que et vas acabar decantant pel handbol? Abans vaig jugar a voleibol per una casualitat: pensava que fitxava per un equip d’handbol i va resultar que era volei. Jo vivia a Tarragona, i treballava, però anava a entrenar i jugar a Barcelona. Vam guanyar la lliga de primera divisió espanyola. Llavors em van trucar de Madrid, el seleccionador espanyol, perquè volien que jugués un partit internacional d’handbol contra França (l’entrenador em coneixia de la meva etapa d’estudis a Madrid perquè va ser professor meu d’handbol).


55 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ENTREVISTES Així doncs, va arribar un moment en què havia de triar, i em vaig decantar per l’handbol perquè podia aprofitar millor les meves condicions físiques. L’Atlético de Madrid em volia fitxar, vaig deixar la feina d’aquí i em vaig traslladar un altre cop a Madrid on ja havia estudiat. Vas arribar molt lluny jugant amb la selecció femenina d’aquest esport, però quant va durar aquest somni? Aquesta pregunta qualificant de somni la meva etapa de jugadora és molt encertada, perquè va estar un gran somni real. Vaig començar a jugar als 23 anys i ho vaig deixar als 33 perquè volia ser mare. Actualment tinc dos fills meravellosos de 30 i 28 anys. He de dir que el fet d’entrenar i jugar a l’èlit del meu esport em va donar una felicitat molt gran. Parlant d’un passat més recent, quants anys portes ensenyant a l’INS Sant Pere i Sant Pau? Abans d’aquest institut vas estar en algun altre? Aquest institut l’he vist nèixer, primer amb els barracons i unes aules que compartíem al Marcel•lí Domingo; teníem una pista per fer esport i les del col•legi veí. Després al cap d’uns anys ja van inaugurar l’edifici actual i va suposar un gran canvi quan al confort d’alumnes i professors. Abans vaig estar a l’institut Comte de Rius, i a Madrid també vaig treballar a la pública: Instituto Simancas. Com és que vas acabar sent professora d’Educació Física? Perquè vaig estudiar educació física amb la idea de dedicar-me a ensenyar allò que m’apassionava. A Madrid els meus alumnes anaven a veure’m jugar, seguien els partits de l’Atlético. Estem acostumats a sentir coses dolentes sobre nosaltres. Ens podries dir alguna cosa positiva i donar un consell per poder millorar? Jo no crec que sempre us arribin coses negatives, és més, trobo que hi ha una gran majoria d’alumnes que sou molt “persones”, però els profes sempre hem d’apretar una mica i mantenir certes distàncies... Potser el que hauríeu d’entendre molt més bé és que les coses requereixen d’un esforç per aconseguir-les, i els professors podríem donar missatges més positius si vosaltres poséssiu més esforç. Sé que hi ha alguns alumnes a qui els costa la meva assignatura que ja estan fent aquest esforç, i ho valoro molt. Consideres que els joves d’avui en dia estan en bona forma? Avui i sempre hi ha molt de tot: gent jove sedentària i gent jove esportista. M’agrada la gent que fa un grup i surt a córrer; és barat i bo per la salut. A la meva època corria molt poca gent pels carrers. També és bo pertànyer a un equip de qualsevol esport per compartir entrenaments, competir, acceptar els companys i adversaris i adquirir tots els valors que porta

afegits la pràctica de l’esport. A partir d’ara, què faràs? Seguiràs fent coses relaciondes amb l’esport o ja en tens prou? Cada època és diferent i ens anem adaptant poc a poc als canvis... ara jugo una mica a tennis i camino molt per la platja, que trobo una activitat molt plaent. Si poguessis continuar exercint de professora al centre, ho faries o et jubilaries. Per què? Bé, jo crec que ja ha arribat la meva hora; penso que em queden moltes coses per fer i és el moment ideal per tancar una etapa i començar-ne una altra. També tinc molt clar que trobaré a faltar les classes perquè encara m’ho passo bé quan sou al gimnàs treballant al ritme de la música; de vegades us miro i em dic: això ja s’acaba... Gràcies, Carme Gràcies a vosaltres Aquí finalitza l’entrevista a la Carme Rams. Li donem les gràcies per deixar-nos conèixer-la una mica millor i també pel temps dedicat. Li desitgem que tot li vagi molt bé.

Maria del Mar Triquell i Paula Reyes (4t ESO- A)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 56

PROFESSORS

PROFESSORS El passat mes de febrer va morir a Barcelona un dels artistes més universals del S.XX, Antoni Tàpies i Puig (13 de desembre de 1923- 6 de febrer de 2012). Tàpies no sols va ser pintor, escultor i teòric de l’art català sinó un intel•lectual de primer ordre, col•leccionista i gran defensor i difusor de la cultura catalana, de la qual va estar profundament imbuït.

d’aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta amb paraules i signes sobre els quadres, com les quatre barres (l’esperit català).

De pare advocat i mare filla de polítics catalanistes, ben aviat es va impregnar d’un aire bastant liberal que influí considerablement en la seva obra. Com ell mateix reconeixia la confrontació entre l’anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare el conduïren a una nova recerca personal, el budisme zen. Influència oriental que l’acompanyaria fins al final de la seva obra.

....Jo vaig a la caça d’ànimes, no de masses. Convèncer a les masses no crec que sigui possible. Les persones s’han de convèncer per sí mateixes, intento reproduir una sèrie de mecanismes per a què la gent pugui tenir un canvi en la seva manera de pensar. Al nostre país hem patit una mica de mala educació en sensibilitat, per a percebre una obra bé has d’estar una mica preparat, sinó és quan acabem dient: “això ho podria haver fet un nen”.

La seva vocació artística es despertà amb la revista D’ací i d’allà (1934) que oferia una panoràmica dels artistes internacionals del moment. Estudià dret però ho abandonà als tres anys per centrar-se en el dibuix de manera autodidacta. L’any 1941 pateix una malaltia pulmonar que li permet dibuixar les al•lucinacions dels estats febrils i en la seva recuperació serà clau la pràctica del dibuix.

Entrevista al País, Octubre de 2004

També fou un dels fundadors de la revista i moviment Dau al set relacionada amb el surrealisme i dadaisme, temàtica de les seves primeres obres, influència de Picasso, Miró i Dalí. Però aviat canvià la temàtica i es convertí en un dels principals exponents de l’informalisme, representant de la pintura matèrica, és a dir, utilitza materials que no són considerats artístics sinó més aviat reciclatge o rebuig: cordes, paper, pols de marbre, arròs, sabates... Vol revaloritzar el material considerat baix, repulsiu i eliminar la distinció entre la natura i la cultura, fugir de la fórmula encorsetada de l’art academicista i provocar un moviment intern en l’espectador. Té més valor la matèria que la forma, la qual cosa desembocarà en obres abstractes però repletes de simbolisme. L’any 1954 es casà amb Teresa Barba i Fàbregas i va tenir tres fills. Reconegut internacionalment, començà exposant al MOMA amb New spanish painting and sculpture (1960) que li va servir de catapulta a París, Berna, Munic, Bilbao, Buenos Aires, Caracas, Tòquio, Zurich, Colònia, una llista que, en les properes dècades, es faria inacabable. L’obra d’Antoni Tàpies ha estat sempre permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. A finals dels anys seixanta el seu compromís polític contra la dictadura i de reivindicació catalanista s’intensificà, i les obres

L’esperit català, 1971

Als anys noranta obrí les portes de la fundació Antoni Tàpies per potenciar l’estudi i pràctica de l’art contemporani. Oberta sobre l’obra de Lluís Domenech i Montaner (museu, biblioteca i auditori), l’edifici de la primera fase del modernisme català (combinació de maó vist i ferro) pretén establir col•laboracions entre especialistes de les diverses àrees del saber, per contribuir així a una millor comprensió de l’art i la cultura contemporànies.

Fundació Tàpies 1885

Núvol i cadira 1990

Diuen que els vells ens tornem més savis i ho fem perquè aprenem a viure, perquè la saviesa es treu de practicar-la en la vida de cada dia, en el fet d’utilitzar-la per portar la vida endavant. I amb això, em sento més lliure que quan era jove, però segueixo pensant que la pintura que fem ha de ser útil a la societat en què vivim, perquè sinó no val la pena fer-la. Serveixin aquestes línies de reconeixement a la seva vida i obra.

Laura Garcia Professora del Departament de Ciències Socials


PROFESSORS

La revisió del contracte Aquell matí vaig sortir de casa decidit d’anar a parlar d’una vegada per totes amb el meu cap per demanarli la revisió del meu contracte laboral per tal de millorar les meves condicions econòmiques, tal com se m’havia promès quan vaig entrar a treballar en aquella empresa. Estava furiós perquè era una cosa que ja feia mesos que havia d’haver fet i, per prudència, i esperant que la iniciativa la prengués l’empresa, no ho havia fet. Per això no només estava enfadat amb els meus caps, també ho estava amb mi mateix. Com més hi pensava, més augmentava el meu grau d’indignació. Allò no podia ser i s’havia d’acabar: ocupava un càrrec de responsabilitat i, com a tal, havia de ser retribuït. Mentalment repassava el que havia estat la meva vida acadèmica, com m’havia format per obtenir un bon lloc de treball, com m’havia costat de trobar-lo, com havia hagut de competir amb quantitat de gent qualificada... “Sempre havia estat un bon estudiant i quan ja vaig considerar que estava preparat per entrar al món laboral, em vaig posar a buscar feina convençut que no tindria cap problema per trobar-ne una d’adequada al meu perfil i que estigués ben remunerada. Però les coses no van resultar com jo esperava i, al cap d’un any, em vaig trobar intentant convèncer a amics i coneguts perquè es fessin una assegurança de vida. Allò per a mi va ser frustrant, aquella no era la feina a la qual aspirava ni per a la qual m’havia preparat tant. Malgrat tot em vaig prometre que no em donaria per vençut i que estaria a l’aguait per veure si podia aconseguir el que realment volia. Així que no vaig parar d’enviar currículums i d’anar a fer entrevistes, totes les quals van resultar fallides. La meva oportunitat se’m va presentar al cap d’un parell d’anys en forma d’anunci a La Vanguardia on vaig llegir que es necessitava un llicenciat en Econòmiques, jove, amb dots de lideratge i que parlés anglès i francès per ocupar un lloc de responsabilitat dins d’una important empresa. Vaig presentar meu currículum on explicitava tots els meus mèrits acadèmics. Havia fet la carrera d’Econòmiques i, a més, també havia estudiat ADE, tenia un expedient que se’n podia dir brillant. Després havia fet un màster d’aquells que diuen que abans d’acabar-lo ja tens feina segura i, mentre buscava la feina que m’interessava, m’havia gastat la meitat dels estalvis dels meus pares fent-ne un altre de lideratge en el camp laboral. Era competent en llengües estrangeres ja que dominava perfectament l’anglès i el francès, gràcies a les meves estades a Londres i a París fent de cambrer durant els meus anys d’estudiant i, a més ho podia certificar amb titulacions oficials. També era capaç d’entendre l’alemany escrit i havia començat els meus estudis de mandarí perquè deien que era la llengua del futur. Per tant, la meva formació acadèmica era impecable i s’ajustava perfectament a allò que demanaven.

57 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU Al cap de quinze dies em van citar juntament amb la resta d’aspirants per cobrir aquell lloc de treball. Havia de competir amb més de cent persones, totes carregades de mèrits i amb moltes ganes de treballar perquè les oportunitats que se’ns presentaven eren realment poques. Per tant, la competència era dura, però jo no em vaig desanimar i vaig decidir que faria tot el possible per aconseguir aquella feina que semblava que podia cobrir tant les meves expectatives laborals com les econòmiques. Ens van passar una infinitat de proves i texts psicotècnics que van servir per eliminar la major part dels candidats. Al final només en vam quedar cinc. Llavors vam començar el torn de les entrevistes. Allò es feia etern. A poc a poc van anar eliminant els meus competidors i quasi bé estava segur que una altra vegada no me’n sortiria, quan em van dir que la feina era per a mi. Ho havia aconseguit i la meva alegria va ser immensa, però va durar poc perquè tot plegat no va ser tal com jo m’esperava. És veritat que m’havien escollit a mi, però les condicions de treball no eren les que es podien preveure si es tenia en compte la formació que demanaven i la duresa de les proves de selecció i la naturalesa del càrrec que oferien. Em vam fer un contracte amb unes condicions econòmiques que no s’adeien a les responsabilitats que em demanaven i em van dir que més endavant me’l revisarien en funció del meu rendiment i després de veure la meva capacitat per fer allò que de mi s’esperava. Però ja havia passat més d’un any i mig i malgrat que ja havia donat bones mostres de la meva competència i eficiència, ningú no m’havia tornat a dir res”. Per això vaig decidir que allò s’havia d’acabar que ja era hora de posar les coses clares i arreglar la situació. D’aquell dia no passaria d’anar parlar amb el meu cap. Em mostraria ferm i reclamaria el que se m’havia promès. Jo ja els havia demostrat tot el que valia, els gràfics que reflectien el rendiment del meu departament s’havien disparat des que jo n’havia pres el comandament i tot rutllava perfectament. Tenia arguments més que suficients perquè es fes la revisió del meu contracte i aconseguir unes condicions molt favorables per als meus interessos. Així que vaig entrar decidit en el despatx del meu cap i li vaig plantejar les meves reivindicacions. Em va dir que tenia raó i que ja feia mesos que la revisió del meu contracte s’havia d’haver fet, però que les coses no estaven tan clares com jo les presentava i que la crisi havia començat a afectar l’empresa, cosa amb la qual no comptaven quan jo hi vaig entrar i que, per tant es faria la revisió del meu contracte, però s’havia de tenir en compte aquest nou factor. Al cap de mitja hora vaig sortir del despatx amb el contracte revisat i les meves condicions de treball renovades. Havia d’estar content perquè malgrat que em van retallar el sou un deu per cent, no m’havien despatxat, com d’entrada l’empresa s’havia plantejat. M. Carme Garravè Berengué Exprofessora de Català del’Institut Sant Pau


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 58

Crisi: un mot amb diverses acepcions D’un temps cap aquí, el mot crisi forma part del nostre vocabulari habitual, però el seu origen ve de molt abans. En grec antic es coneix la paraula crísis, que significa separació, judici, disputa i fins i tot tribunal de justícia. Aquest substantiu grec està relacionat amb el verb kríno, que es tradueix generalment per separar, escollir, explicar i interrogar. La llengua llatina que va heretar bona part del vocabulari de la llengua grega, presenta la paraula crisis transcrita del grec i amb dos significats essencials: crisi o moment crític. Atenent a la seva forma, amb l’evolució del llatí cap a les llengües romàniques, es va anar adaptant i així la podem trobar en Italià crisi, en grec modern krise, en francès i portugués crise, en alemany krise, en català crisi i en castellà crisis. Veiem, doncs, com l’arrel greco-llatina s’ha estès per bona part de l’àmbit de les llengües parlades avui dia a Europa, i amb molt poques diferències. Per tant és una paraula ben conservada i que es pot reconèixer fàcilment. Ara bé, si ens fixem en la seva semàntica, hi podem trobar un ventall diversificat que va des d’un canvi brusc en el curs d’una malaltia fins a una fase difícil que pot passar una persona, una empresa, un govern etc. El mot crisi ha generat molts derivats, i ha format no-

La família dels nombres metàl•lics

Salvador Masip Exprofessor de Matemàtiques de l’Institut Sant Pere i Sant Pau

Si has llegit el títol de l’article possiblement pensaràs que parlarem de nombres de llauna. Doncs no, potser sí que donen la llauna, però són molt seriosos, malgrat ser poc coneguts i tenir el seu interès. Hi ha nombres que es representen per lletres i quasi mai s’escriu el seu valor numèricament, sinó que, escrivint la lletra, ja sabem de quin valor es tracta. Així d’immediat pensem amb el conegut nombre π (pi), del qual vam aprendre ben d’hora a l’escola que el seu valor aproximat és 3,14159, però possiblement pensaràs en algun altre d’aquests nombres, no tant conegut ja que la seva aparició en els currículums de matemàtiques es produeix a primer de batxillerat, em refereixo al nombre e (nombre d’Euler) que té com a valor aproximat 2,71828.

PROFESSORS ves paraules, com criteri, criticar, diacrisi, diacrític, que han anat transformant o, millor dit, ampliant els seus significats originaris. Darrerament veiem el mot crisi acompanyat d’un article i s’ha convertit en quelcom concret, únic i exclusiu per determinar el període econòmic que va des de l’any 2008 fins ara. Quan diem la crisi, tothom sap què és. És manca de treball, manca de recursos, inseguretat de conservar el treball, la impossibilitat de trobar-lo, un trencament d’un estatus que havíem adquirit. Ara tot està capgirat; sembla que res sigui igual. Allò que fins fa poc era vàlid, ara ja no ho és. És una crisi total i global. Les persones ho estem passant malament, uns més que d’altres. Estem patint un trencament de tot tipus de valors; no només econòmics, sinó també ètics i morals. Davant d’aquesta situació em cal afegir una cosa: recordar el mite de Pandora, que quan va obrir la seva capsa o gerra – segons la versió-, tot el que hi havia dins ho va perdre, però li va quedar l’esperança, que és el recurs que tenim els humans per sortir de les dificultats. De nosaltres depèn agafar-nos a aquest mite i, com si fos el fil que Ariadna va donar a Teseu, convertir-lo en la nostra guia per sortir d’aquest laberint tant crític. Així doncs, la paraula crisi, ara més que mai, és actual i plena de significat. Vale!

Glòria Abellá Professora de Grec i Llatí Aquests dos nombres, el pi i el d’Euler, formen part del conjunt de nombres irracionals. Per cert, si no saps o no te’n recordes què són els nombres irracionals, fes una petita i senzilla recerca, és molt fàcil i sabràs una cosa més. A continuació s’exposa una breu descripció d’un altre nombre que no va sol, ni és un nombre aïllat, que no es troba desemparat, ja que té qui l’acull, té parents, pertany a una família de la qual en els currículums de matemàtiques no se’n parla, es tracta del NOMBRE D’OR o NOMBRE AURI, i que pertany a la família dels NOMBRES METÀL•LICS. Alguna vegada et deus haver plantejat perquè al rectangle de les targetes de crèdit se li ha donat les mides que té. El mateix plantejament potser també te l’has fet pel que fa als bitllets dels dècims de la loteria nacional, al carnet d’identitat, les targes de l’autobús, i qualsevol tarja l’ús de la qual actualment és molt corrent. Bé, són uns rectangles que s’anomenen rectangles auris, i es consideren els més agradables a la vista. Compleixen una proporció anomenada proporció àuria o proporció d’or. Vol dir que si es divideix l’amplada per l’alçada d’algun d’aquests rectangles s’obté un nombre: es tracta del nombre esmentat,


PROFESSORS

59 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU junts per tal de reconstruir el rectangle original tal com et mostra la figura 3.

el conegut nombre auri o nombre d’or. Tot això no et pensis que és una cosa nova i moderna, fruit d’algun ordinador o de qualsevol microprocessador. Al segle XV aC, els egipcis ja donaven a aquest nombre un significat sagrat. L’escola pitagòrica atribuïa un significat místic a aquest nombre, que el relacionava amb un pentacle, pentalfa o pentagrama dibuixat com una estrella de cinc vèrtexs. El Partenó d’Atenes compleix que el quocient que resulta de dividir l’amplada de la façana per l’altura (des del vèrtex del fris fins el peu de la base) és aproximadament igual a la raó àuria. També Euclides va observar el nombre d’or i va formular la proporció àuria al segle III aC. Marc Vitruvi, al segle I aC al seu tractat De Architectura, que fou un dels llibres més influents a la història d’aquest art a partir del Renaixement, es remarca l’ús de la raó àuria com a patró estètic per excel•lència. Podríem trobar més estudis posteriors fins arribar al 1950 quan l’arquitecte racionalista Le Corbusier construeix a Marsella La cité redieuse calculant sistemàticament les seves proporcions segons el nombre d’or. Per a construir un rectangle auri es comença dibuixant un quadrat ABCD (figura 1). Pel punt mitjà M d’un del seus costats, es traça el segment que l’uneix amb un dels vèrtexs del costat oposat, D. Aquest segment MD es gira abatent-lo circularment sobre la prolongació del costat AB obtenint d’aquesta manera el punt E que defineix el costat major del rectangle, sent el costat menor el costat del quadrat. A més a més el rectangle més petit BEFC també és un rectangle d’or. T’encoratjo a comprovar que els dos rectangles en qüestió, AEFD i BEFC, són proporcionals. Fàcilment s’observa que es poden obtenir infinits rectangles d’or a partir del més gran procedint tal com s’exposa a continuació.

El valor aproximat del nombre d’or, que es representa per la lletra grega Φ (fi) és Φ=1,6180..., el qual és de fàcil comprovació dividint l’amplada del DNI per la seva alçada. Aquest nombre té un nom de metall, l’or, i és el que encapçala la família dels NOMBRES METÀL•LICS, és el primer d’una sèrie de nombres als quals se’ls ha donat nom de metall. I aquests nombres metàl•lics d’on surten? Quins són els seus valors numèrics exactes i aproximats? De forma senzilla i entenedora exposaré a continuació el seu origen matemàtic, ja que se’n podria fer una explicació molt àmplia i més profunda que voldria deixar per a una altra ocasió. La família dels nombres metàl•lics fou introduïda per la matemàtica argentina Vera W. Spinadel l’any 1994, per la seva relació amb l’arquitectura i les aplicacions en el món de l’art; i està formada per les arrels positives de les equacions de la forma:

O també la seva equivalent:

Si a la “p” i a la “q” se’ls dóna els valors que s’indiquen a la següent taula, s’obtenen els corresponents nombres metàl•lics:

Retalla un rectangle auri com ara el del DNI. Doblega un cantó del rectangle tal com indica la figura 2. Retalla i separa el quadrat del rectangle. El nou rectangle més petit té les mateixes proporcions que el rectangle original, i per tant és un . Pots continuar obtenint rectangles auris repetint el procés cinc vegades. Cada quadrat té de costat aproximadament 0,61803... vegades la longitud del costat del quadrat anterior. Compleixen una proporció anomenada proporció àuria o proporció d’or. Col•loca els quadrats

Com ja s’ha dit el més famós de tots és el que s’obté quan p=1 i q=1. En aquest cas l’equació de segon grau que en resulta és:


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 60

l’arrel positiva de la qual és el nombre d’or:

A l’antiga Grècia, les dimensions i les proporcions utilitzades a la façana del Partenó no van ser casuals, sinó que els grecs pensaven que destacaven més la bellesa i l’harmonia si s’ajustaven a la raó àuria o nombre d’or, o també DIVINA PROPORCIÓ. Leonardo da Vinci deia que el nombre d’or, present en multitud d’obres d’art i elements d’arquitectura, dóna una impressió d’harmonia lineal, d’equilibri davant la desigualtat i més satisfactori que qualsevol altra combinació de proporcionalitat. Els elements d’aquesta família numèrica tenen propietats matemàtiques comunes, com ara les successions numèriques basades en aquests números, compleixen propietats additives i a la vegada són successions geomètriques, la qual cosa fa que amb freqüència hagin estat utilitzats com a base de molts sistemes de proporcions. Algunes d’aquestes propietats comuns dels nombres metàl•lics són bàsiques en l’actualitat en camps de la investigació sobre l’estabilitat de sistemes físics, de l’estructura interna de l’ADN i fins i tot de les galàxies astronòmiques. De la mateixa manera que hi ha el rectangle d’or, també hi ha el rectangle de plata, la proporcionalitat dels costats del qual compleixen el nombre de plata que és 2,4142. Si la importància de la raó àuria fàcilment es posa de manifest, també la raó de plata té la seva importància, ja que a l’antiga ciutat d’Òstia (Roma), arquitectes del segle II dC van dissenyar un conjunt d’edificis a partir d’un quadrat patró: l’anomenat “quadrat de disseny sagrat” en el qual queda palesa la proporcionalitat del nombre de plata. Si el nombre d’or es posa de manifest en el pentàgon regular com la raó entre la longitud de la diagonal i la longitud del costat, el nombre de plata el trobem a l’octògon regular com la raó entre la diagonal major i el costat, i en situacions quotidianes rectangulars, sobretot en rectangles de logotips i anuncis de la premsa escrita, ja que la relació entre els costats d’aquests rectangles és la del nombre de plata.

PROFESSORS

Observant detingudament la figura 4 clarament es veu com es construeix el rectangle de plata a partir de dos quadrats iguals, un al costat de l’altre. Encara que no té res a veure amb els nombres metàl•lics, exposaré breument i com a curiositat l’anomenat NOMBRE DE PLÀSTIC, que és l’única solució real de l’equació:

El seu valor numèric aproximat és 1,324718, que correspon al resultat de l’expressió irracional:

Aquest nombre va ser descobert per l’arquitecte i monjo benedictí holandès Hans van der Laan, que l’any 1928 l’utilitzà com a base a les seves construccions arquitectòniques, com ara la capella de l’abadia de Sant Benedictusberg. En general l’interès de tots aquests números seria ferne un estudi generalitzat molt més ampli i complet, però la seva complexitat sobrepassa els límits del nivell matemàtic d’un institut de secundària. Per finalitzar també he de dir que de nombres d’aquests que poden semblar més o menys estrambòtics n’hi ha més. Per exemple el que resulta de la raó entre el radi de la circumferència circumscrita a l’octògon regular i el seu costat, el valor aproximat del qual és 1,306562964... que és el resultat de l’expressió següent:

Aquest número té un nom que pot semblar extravagant i que no té res a veure amb la tauromàquia, és el NÚMERO CORDOVÈS. Té alguna relació amb la ciutat de Còrdova i amb la seva monumentalitat artística? Doncs sí, en diferents aspectes de l’estructura i l’ornamentació que produeixen l’harmonia artística de la mesquita. Esbrina-ho.


ESPORT

61

INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

ESPORT L’activitat física al nostre centre El Departament d’Educació Física i l’Associació Esportiva Escolar de l’Institut Sant Pere i Sant Pau ha posat a l’abast de tots els alumnes del centre, tant d’ESO com de Batxillerat, una sèrie d’activitats esportives, no tan sols en horari lectiu sinó també extraescolars. Hem organitzat les següents activitats a l’hora del pati: - 1r timestre: el campionat d’handbol amb la participació de 13 equips, sis del primer cicle i set de segon cicle d’ESO i Batxillerat, amb uns 95 alumnes aproximadament. - 2n trimestre: la lliga de futbol sala amb 21 equips participants dels quals 10 són de primer cicle de l’ESO i 11 entre segon cicle i Batxillerat, aproximadament uns 110 alumnes. - 3r trimestre: la lliga de bàsquet 3x3 i la de voleibol amb 20 equips en total, uns 60 alumnes entre les dues especialitats. S’han mobilitzat 265 alumnes en les diferents lligues. A més, els alumnes de 1r de Batxillerat han gaudit d’un dia d’esports a la costa tarragonina amb el volei a la platja. I els nostres alumnes de 2n i alguns de 3r de l’ESO, com és costum en el nostre centre, han après a esquiar durant una setmana als Pirineus. Quant a les activitats extraescolars, tots els dimecres a partir de les 16,00h fins les 18,30h el centre ha estat obert per a la pràctica de varies modalitats de caire lúdico-esportives: - hip-hop

- funky

- futbol sala

- pràctica del circuit del biciparc.

- iniciació al bàsquet amb col•laboració del Club Bàsquet BBT També en l’apartat d’esport extraescolar, tenim dos equips de futbol sala entrenant els dimarts i dijous de 17,30 a 18,30h i que ens representen en els campionats dels Jocs Esportius Escolars (JEE) del Consell Esportiu del Tarragonés: - L’equip de FS infantil femení, que està en plena competició i té possibilitats d’anar a la final comarcal, ha estat entrenat per l’alumne de 1r Batxillerat- B, Adrià Martí.

- I el de FS infantil masculí l’ha portat pel nostre exalumne David Lobo. Han quedat campions de la lliga regular del Tarragonès i el dissabte, 26 de maig juguen la fase final a Altafulla. SORT NOIS!!! I per últim, l’alumne Gerard Pérez (1r Batxillerat- A), l’únic representant de l’institut en el Campionat de Curses d’Orientació del CET, va quedar segon en el Campionat de Catalunya de la seva categoria. Amb tot aquest conjunt d’activitats, l’AEE i el Departament d’E.F. pretenem que els nostres alumnes omplin el temps lliure amb activitats profitoses per a la seva formació en valors, com la tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confiança en un mateix, l’esforç de superació, l’autocrítica, l’autonomia, la capacitat de decisió, l’autogestió, la cooperació, el treball en equip i l’adquisició d’hàbits saludables que contribueixen a un millor benestar. Departament d’Educació Física


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 62

PROJECTES

PROJECTES LECTURA COLABORATIVA “Todos a leer”

El Departamento de Lengua Castellana ha propuesto este año para celebrar Sant Jordi un proyecto colaborativo muy interesante y motivador: la lectura global de los cuentos de los Hermanos Grimm y de Campos de Castilla de Antonio Machado con motivo del II y I centenario de su publicación, respectivamente. La idea surgió a partir del proyecto “Lectura del Quijote en la Red” realizado por la Real Academia Española y Youtube en el que participaron 2149 hispanohablantes de todo el mundo que se grabaron en vídeo leyendo un fragmento de esta célebre obra frente a las cámaras y a la vista del mundo. Aquí están todos los vídeos por capítulos donde podéis ver cómo los usuarios leen en distintos espacios (habitación, parque, campo...): http://www.youtube.com/playlist?list=PLB7FA790D33 88CDC8 Nuestro objetivo era despertar el interés por la lectura más allá de las aulas. El reto consistía en grabarse en vídeo leyendo el fragmento asignado en un espacio original como en casa, un parque, la playa… Los alumnos que se apuntaron a esta iniciativa se dis-

tribuyeron en grupos y la profesora correspondiente les proporcionó el fragmento de la obra que les correspondía, según su nivel. La distribución fue la siguiente: • Primer ciclo y 3º de la ESO: los cuentos de los hermanos Grimm. • 4º de ESO y Bachillerato: Campos de Castilla de Antonio Machado. El montaje de todos los vídeos de los fragmentos leídos se presentó el 23 de abril en el acto cultural celebrado en el gimnasio y se otorgó un premio a los siguientes alumnos por su originalidad así como su buena dicción y puesta en escena. Queremos dar las gracias a los más de 150 alumnos que han participado en este proyecto colaborativo y se han ilusionado con este gran reto porque…

Paula Carrasco (4t ESO- AO) María Custodio (1r ESO- B) Sofía Ortiz (1r ESO- B) Cintia Queralt (1r ESO- A) Judit Roca (3r ESO- A) Ingrid Rubio (2n ESO- BAT) Alejandro Soro (1r ESO- B)

LEER ES IMAGINAR LEER ES DESCUBRIR UN MUNDO NUEVO EN DEFINITIVA, LEER ES SOÑAR Departamento de Lengua Castellana y Literatura

“LA VIDA A LA PREHISTÒRIA” A 1r d’ESO La primera activitat del nostre taller de la Prehistòria a primer de l’ESO va ser la sortida al bosc. Ens havíem d’imaginar que ens quedàvem una temporada a viure-hi i havíem d’aprofitar tots els recursos de la natura per sobreviure. Imaginàvem que no veiem carreteres ni edificis i ens vam divertir molt pensant on viuríem i què menjaríem. El resultat: molta imaginació que va quedar reflectida a les nostres redaccions. Vam riure molt llegint-les. Aquí teniu algun exemple. És una llàstima que només siguin dues les escollides.


PROJECTES

63 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

La petjada del foc Avui començo un nou diari; el vell s’ha perdut a l’antic poblat juntament amb el pare i el meu germà. Aquest matí m’he despertat tota mullada de suor freda, com si tot hagués estat un malson, però havia estat ben real. Per sort, tots els malsons tenen un final i el d’aquest ja s’ha acabat. Però bé, potser que comenci des del principi. Feia tres mesos que els nostres recursos alimentaris escassejaven. Els caçadors del poblat sortien cada dia a cercar carn, però res. Cap petjada. Cap floc de pèls. Alguns, com la meva germana Zendaya, s’havien començat a posar malalts. I per acabar-ho d’adobar, el riu s’assecava. Mentre jo vetllava la Zendaya dins la cabana de pals, va aparèixer la tieta Tinka tota esverada: havien trobat el rastre d’un mamut. Agafí la meva germana i sortí fora la barraca. Tothom estava reunit al voltant dels caçadors. No hi havia temps per perdre. Per a tenir més possibilitats, decidiren anar tots els homes del poblat rere l’animal. Així va ser com ens quedàrem soles les dones. Aquella nit, per fi, després de tant de temps tornava a ploure. Semblava que tot tornava a anar a favor nostre. Llavors, una fuetada vermella caigué del cel, enmig del bosc. En pocs instants, un fum espès envaïa el cel i alguna cosa vermella rugia sota seu. Desprenia calor. Què era? Tenia la forma de l’aigua en picar al riu després de caure per la cascada. Les coses que no sabem el que són, ens espanten: si tenim por d’alguna cosa, fugim. Així que no tinguérem més remei que fugir. No donava temps a esperar els homes. Durant el dia, caminàvem tants quilòmetres com podíem

en la mateixa direcció del riu intentant deixar enrere les espurnes vermelles. De nit, intentàvem dormir. Com que ens desplaçàvem tant, cada nit dormíem en un lloc diferent. Buscàvem coves, ja que no hi havia temps per a fer cabanes. Quan no trobàvem abrics, ni res per l’estil, dormíem sota la copa d’arbres centenaris i llavors els malalts augmentaven. Menjàvem els pocs fruits que trobàvem pel camí, com avellanes i pinyons, i només un dia vam poder rosegar la poca carn que quedava d’un animal que trobàrem. Les pells que utilitzàvem per tapar-nos, començaven a estar massa esgarrinxades per culpa d’alguns arbustos i ja no tapaven. Un munt de preguntes em ballaven pel cap: Què eren les espurnes vermelles? On eren tots els homes? Estarien vius el pare i el meu germà? Ens trobarien?... Quan la situació ja era un infern, un feix de llum il•luminà els meus ulls: plovia! Abraçada a la mare, mentre les dues ploràvem d’alegria, vaig poder contemplar com la vermellor del bosc desapareixia lentament. Allà, on el fum s’esvaïa i deixava entreveure un passadís, els vaig veure: els homes. Hi eren tots, no en faltava cap i portaven el mamut. Per fi menjaríem bé i ens podríem fer roba nova. Per sorpresa nostra, allò del què fugíem, el que els homes anomenaren foc, ens és de molt servei: espanta les feres, escalfa, il•lumina i, si poses carn a sobre, aquesta es torna més tendra i bona. Des de llavors, mentre intentem descobrir la manera de fer-lo nosaltres, desitgem que un altre raig caigui del cel, il•lumini, així, les nostres vides.

Mireia Jové (1r ESO- A)

Perduts al bosc Durant els tres mesos al bosc jo i els meus companys ens hem adaptat per sobreviure i hem construït i delimitat el nostre territori.

El nostre foc està situat al costat d’un mur perquè el vent no l’apagui. El vam encendre per rotació i ha estat el més important per escalfar-nos i coure el menjar.

Vam acampar al costat d’un riu, la nostra tenda està construïda amb uns troncs d’arbre, lligats amb una fibra vegetal i recoberts d’una pell de llebre que vam caçar al matí, amb una pedra molt ben afilada.

Durant aquests mesos vam menjar: carn de conill, fulles dels arbres, alguns cucs que vam trobar sobre les pedres, peix que van pescar al riu amb un pal i amb fil que vam tallar d’unes fibres vegetals. També vam menjar llebre i conill.


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 64

La convivència ha estat dura ja de vegades no ens enteníem tots, però al final amb l’ ajuda dels altres sempre s’aconsegueixen totes les idees que tenim. Un dia vam anar a explorar la zona i ens vam trobar a uns altres habitants amb els quals vam viure grans aventures. En una d’aquestes aventures vam anar a la platja més propera i vam trobar unes precioses petxines amb les quals vam fer collarets.

PROJECTES

patir molt i la nostra manera d’enterrar-lo va ser fent una fosa en la qual vam ficar algunes coses seves, les més boniques, i vam ficar unes pedres per marcar i identificar aquella zona com a fosa. Aquests tres mesos han estat molt intensos, tant per les maneres noves d’adaptar-nos com per les noves sensacions i sentiments. Cristina Solleiro (1r ESO- B)

Un dels dies més intensos va ser el dia en què va morir el nostre amic Pau, quan va haver de caçar un bou. Vam

Sortida a la Noguera El dia 9 de febrer ens vam haver d’aixecar a les 6,30 de la matinada per anar d’excursió al camp d’aprenentatge de la Noguera, a Sant Llorenç de Montgai, Lleida. Vam anar els grups 1r A i B i ens van acompanyar els professors Josep Maria Cantons, Frederic Barceló i la nostra professora de Socials, la Laura Garcia.

Allà vam aprendre molt sobre la Prehistòria. Ens vam dividir en dos grups i a un d’ells ens van explicar tota l’evolució de l’armament a la Prehistòria i l’altre grup va visitar una cabana neolítica amb totes les noves eines que utilitzaven. Les podíem tocar i explicar per a què servien i de quin material estaven fetes.

A continuació vam fer d’arqueòlegs, vam agafar una ferrada, una pala i un pinzell i vam anar a una zona de terra que formava una quadrícula amb uns fils. Cadascú ens vam col·locar en un quadrat i excavàvem allà. Vam trobar un munt de coses: ossos humans, animals, peces de ceràmica, eines, una arracada... després totes aquestes dades les havíem de registrar i dibuixar en un full que ens van lliurar. Després vam caminar una mica per anar a dinar al càmping, allí vam jugar al futbolí mentre altres estaven sobre la gespa dinant. A la tarda vam tornar al camp i vam fregar les petxines sobre roques per fer-los un forat i passar-los el fil que les converteix en collars.

Finalment vam caçar conills i guineus amb arc i llances. Va ser complicat però molt divertit. Ens ho vam passar genial! Gerard Calvente i Josep Maria Cantons (1r ESO- B)


PROJECTES

65 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Una gran experiència La sortida a la Noguera va ser molt divertida perquè em vaig unir una mica més amb els amics de classe fora de l’institut i ho vam passar molt bé junts. Però sobretot em va agradar molt la sortida perquè mai m’havia divertit tant aprenent. Allò que més em va agradar va ser l’excavació arqueològica, perquè era com si fóssim arqueòlegs professionals i perquè vam poder estar tots els alumnes i professors en una mateixa activitat. En la meva excavació vaig trobar sobretot óssos i també sílex. A altres llocs de l’excavació també hi havia cendra i carbó a causa de les restes de foc. Al principi de l’excavació vam anar a un lloc on hi havia eines del paleolític i en Toni, el monitor, ens va ensenyar palpant les eines de terra tot el procés d’hominització que tant havíem vist a classe. En Toni va fer sortir a l’Aroa que es feia passar per Australopithecus, després va sortir en Josep que era un Homo Habilis i per últim li va tocar ser l’Homo Erectus a l’Helena.

Després visitàrem l’evolució de les cabanes i vam acabar simulant una cacera. Hauríem de fer més sortides com aquesta!

Abel Beguer Romero (1r ESO- A)


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 66

PROJECTES

El treball del taller a l’aula El nostre treball a l’aula ha estat molt variat, hem compartit temàtica amb Tecnologia, Educació Física i Català. A Educació Física vam fer diversos jocs de matar, tir de javelina. A Català vam llegir còmics de com era la vida de la família neandertal, a Tecnologia vam fer joies i armament prehistòric i a Socials, a banda del contingut teòric i la visi-

ta al camp d’aprenentatge de la Noguera, hem fet ceràmica, pintures rupestres, molins de gra, cabanes de totes les tipologies, murals de tota l’evolució, del rostre, les mans, els cranis i vam fer una exposició final amb tot el material resultant. Valoració, molt positiva. Aquí teniu una bona mostra gràfica.


PROJECTES

67 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

El resultat final

REALITAT AUGMENTADA DISSENY DE VOLUMNS 3D

Aquest curs, ells alumnes de Matèria Optativa Específica d’Imatge de 3r d’ESO han realitzat una activitat de creació de volums en 3 D i marcadors i reproducció en Realitat Augmentada, titulada “Invizimal’s House”. Trobareu les instruccions i explicacions de l’activitat al bloc “ART-TIC a l’IES SP i SP”. http://blocs.xtec.cat/mmurill6/2011/10/27/invizimals-house/ Aquests són alguns dels treballs que han realitzat:

Unai Luís

Raúl Vázquez

Manuela Cardona

Iñaki Vaqué

Franco Bogao

Alí Raja


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 68

PROJECTES

D’aquesta activitat se n’ha fet difusió al portal de l’XTEC ( Xarxa telemàtica d’Ensenyament de Catalunya), i un equip de producció d’audiovisuals del Departament d’Ensenyament va visitar el nostre institut per a fer-ne un reportatge i unes entrevistes que podreu veure al portal www.edu3.cat. Vídeo sobre l’activitat de Realitat Augmentada

Vídeo amb entrevistes a Judit Pérez, Judith Roca i Raúl Vàzquez

Vídeo de l’entrevista a la professora

També hem anat fent bona premsa de les activitats que fem al centre exposant aquesta experiència a la Fira Expodidàctica (Fira de Barcelona).

I a la Jornada “Aumenta.me”, I Jornada Estatal sobre les aplicacions de Realitat Augmentada a les aules, organitzada per l’Associació Espiral i la Universitat Rovira i Virgili.

Judith Roca i Magda preparant l’exposició

Magda Murillo Cap de Departament d’Educació Visual i Plàstica

Raúl Soria, Raúl Sanchez, Judith Roca i la professora Magda Murillo durant l’exposició


PROJECTES

69 INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

THE SOUND OF MUSIC “Do! A dear, a female dear, Re! a drop of golden sun, Mi! a name I call myself.....” Són les primeres notes de la famosa cançó de “Sonrisas y Lágrimas”, una traducció lliure del verdader títol americà “The Sound of Music”. Alguns alumnes de 1r ESO A i 1r ESO B, seran actors i actrius el dia 22 de juny. Volen acomiadar-se del curs 2011-2012 amb aquesta obra de teatre, que també en podríem dir un musical, perquè en ella es combinen diàlegs i música. Es sentirà aquesta peça teatral en anglès, o sigui que ja us podeu anar acostumant a parlar i a escoltar en aquesta llengua. Però per a aquells que els costa una mica, no us preocupeu, que els gestos i les entonacions ajudaran a captar el significat! En tot cas, es tracta d’una bonica història d’amor i de la importància d’escoltar els nostres sentiments. En aquesta tendra història, els fills del capità von Trapp aniran descobrint que no és tan divertit portar-se malament i fer malifetes. Se n’adonen, que les excursions a la natura, la música i sobretot l’afectivitat amb la qual els tracta la institutriu Maria creen un ambient d’estima i diversió que romandrà per sempre als seus cors.

Laura Colomé Alicia Gala i Carme Icart Professores del Departament d’Anglès


INSTITUT SANT PERE I SANT PAU 70

Per a l’Andrea Hi ha dies feliços, hi ha dies plujosos, hi ha dies plens de sol, hi ha dies d’amor i hi ha dies de plor. Un amic és un tresor que molts voldrien, que als mals moments ens dóna la mà, que ens ajuda quan cal a continuar. Els mals vents poden passar i les riqueses minvar però ara i sempre restarà aquest tresor tan gran. Som persones afortunades. Ni tenim diners, ni tenim la lluna, però ens acompanya l’amistat. Ho tenim tot! Dels teus companys de 1r de Batxillerat


PROJECTE DE LECTURA COL•LABORATIVA Departament Llengua i Literatura Castellana

“En algún lugar de un libro hay una frase esperándonos para darle un sentido a la existencia.” Miguel de Cervantes


Parlem-ne 2012  

Revista de l'Institut Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you