Issuu on Google+

Institut mental de la Santa Creu


ÍNDEX: -Biografia del metge -L’edifici -Biografia de l’arquitecte -La vida a l’institut mental -Canvis del tractament -Institut mental avui en dia -Entrevistes


INTRODUCCIÓ L’ institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau va ser construït entre 1885 i 1915 d’acord amb el projecte mèdic del Dr. Emili Pi i Molist. Es pretenia dotar a Barcelona d’un manicomi nou que deixés enrere les institucions mentals de l’època, amb pocs recursos i tractaments repressius, i que recollís tots els avenços de la psiquiatria.

ANTECEDENT En 1401 el Consell dels Cent i el Cabildo de la Catedral de Barcelona van fundar el hospital de la Santa Creu que acollia a malalts mentals i discapacitats. En les sales de dements fins a 1906 s’acollien fins a 10.000 dements. Des de principis del segle XIX l’’opinió pública i els metges exigien una reforma del manicomi ja que als pacients els lligaven amb cadenes a la paret i els engabiaven. En 1854 l’administració va aprovar reformar el manicomi i el Dr. Pi i Molis i Josep Oriol van dissenyar el mental de la Santa Creu.


BIOGRAFIA DEL METGE Emili Pi i Molist. Metge espanyol, nascut a Barcelona el 1824, i mort a la mateixa ciutat el 1892. Fill d'un arqueòleg i historiador de la ciutat de Barcelona, va ser una mena de nen prodigi que al cap de dotze anys va escriure ja unes odes i una novel·la. Com a professional, Pi i Molist es va dedicar a la psiquiatria i especialment a l'assistència nosocomial. Des de 1855 era metge major del "Servei annex d'Orats" de l'Hospital de la Santa Creu.


L’EDIFICI La construcció original estava dissenyat pel Dr. Emili Pi i Molist i per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet. Aquest Institut mental va ser un dels més brillants exemples d'arquitectura manicomial "moral" d'Europa. Va ser dissenyat entre 1855 i 1860, la seva construcció es va iniciar en 1886 i no va acabar pràcticament fins a 1915. El doctor Emili Pi i Molist va projectar i dirigir l'inici de les obres l'any 1885 , en una finca rural de 120 hectàrees,la longitud de l'edifici era de 700 metres i 200 d'amplada, estava integrat per 12 pavellons aïllats. La nova institució va ser un hospital privat que admetia alienats provinents dels estaments públics . Els responsables, a partir del 1970, van vendre part de la finca per dotar el barri de habitatges populars.


BIOGRAFIA DE L’ARQUITECTE Josep Oriol i Bernadet va estudiar a Barcelona Belles Arts i Ciències a Llotja. Va assolir el títol d’arquitecte a l’Acadèmia de San Fernando, es va doctorar després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’ institut de Barcelona. La seva obra més interessant és el projecte del manicomi de la Santa Creu, a instàncies del doctor Emili Pi i Molist.


LA VIDA A L’ INSTITUT MENTAL A l’ institut mental de la Santa creu tot és gran, ventilat, amb molta llum natural de dia i llum elèctrica de nit, a les habitacions d'homes com de dones havien sales de reunió, menjadors amplíssims, sales de labor, banys, dutxes, sales de neteja, electroteràpia, infermeries ben ventilades,una biblioteca i una Església. Hi havia diferents tipus de habitacions i menjadors segons la categoria:


-Les habitacions de primera categoria: eren per pensionats de classe alta, tenien una luxosa habitació pròpia més la del criat, el menjador és esplèndid i en aquest departament hi ha jardí i jocs propis.

-El menjador de segona categoria i els dormitoris de tercera categoria: eren per pensionats de segona classe, comptava amb habitacions elegants, dormitoris individuals, sales de recepció, un ampli menjador,lavabos i un jardí especial.


- La cuina: consta d'un fogó immens de carbó, sota un dipòsit d'aigua calenta y les parets estaven brutes.

-El cercle o habitacions d’aïllament. Era el lloc on els malats furiosos eren sotmesos a un tractament especial.


-L’Església del mental: És la Església de San Rafael es va construir dins de l’ institut mental de la Santa Creu per donar servei als malalts i al personal del centre. S’hi van celebrar eucaristies durant gairebé cent anys, fins que l’any 1986 va tancar les portes.


CANVIS EN EL TRACTAMENTS A principis de la primera meitat del segle XIX, els malalts mentals de l’hospital rebien un tracte gairebé inhumà. «Moltes vegades eren encadenats, dormien a terra i eren ocupats en tasques de neteja i en el trasllat i enterrament de difunts». Però el psiquiatre defensava un tracte sense violència i millors condicions de vida per als malalts. Pi i Molist entenia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai en què els malalts, aïllats del medi, rebien bones impressions de l'ambient, el que afavoriria la seva recuperació. Als pacients moltes vegades els havien practicat electroxocs, com a mètode per a tranquil·litzar-los. En aquell immens edifici residien persones amb problemes greus de personalitat, persones mal diagnosticades perquè no disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices i solitaris, als que moltes vegades,la gent que tenia una forta depressió no tenien gaire medicaments per ser tractats d’aquest tipus de malaltia.


INSTITUT MENTAL AVUI EN DIA

Emili Pi i Molist, va dedicar tota la seva vida a la construcció del manicomi digne per als malalts mentals, però no va arribar a veure acabat perqué al segle XIX es va topar amb nombrosos problemes burocràtics, econòmics i d’enfocament mèdic. Avui només queden tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l'obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.


ENTREVISTES Amb aquestes entrevistes, hem descobert que l’ institut mental estava ple d’horts, animals, arbres i que els pacients conreaven les terres; a més el psiquiàtric es va traslladar a Sant Boi fa molts anys, també que era molt gran set vegades més gran que el que queda avui en dia i que tot estava amb tanques per no deixar entrar a ningú.

Projecte de recerca 4t B curs 2013-2014 Juan Luís Cortés Raúl Fructuoso Angela Ortega Ingrid Quimi


Projecte de recerca Mental de Santa Creu