Issuu on Google+

QUADERN DE PISTES

1


Quadern de pistes de l’inspector X especialitzat en conflictes veïnals

Avui m’han trucat d’un edifici. Els veïns estan desesperats perquè els han desaparegut tots els diners que havien estat estalviant per a poder posar un ascensor. Tot i que alguns veïns no hi acabaven d’estar d’acord es va anar guardant una part de les mensualitats en un compte corrent, que es gestionava per internet, amb la finalitat d’anar fent guardiola i poder-ne pagar la instal·lació. Aquest compte corrent va a nom del president de la comunitat però fa tant de temps que el tenen obert que tots els veïns en algun moment o altre hi han estat al capdavant (el president canvia anualment) així que no hi ha cap sospitós clar. Entre ells hi ha acusacions creuades i ningú queda exempt de culpa. La situació comença a ser insostenible fins i tot s’ha arribat a acusar als nens i als animals! L’única dada fiable que tenim és que el diumenge els diners hi eren i que el dimarts, quan el president actual va voler comprovar la quantitat exacte per ferla saber als veïns a la reunió de dimecres es va trobar amb la sorpresa que no n’hi havia ni cinc! Això és urgent així que no puc perdre temps... Comencem!

2


ESQUEMA DE L’EDIFICI

3


FITXES DELS PERSONATGES

4


Rikki L’inquilí del 1r 1a que viu amb la Cleo i l’ Emma. La Rikki és una noia alta i prima, d’ulls blaus i cabell ros, amb uns llavis prims i vermellosos, i amb un nas normal. Normalment porta roba fresca de colors vius. Ella és una noia maca, i està sempre contenta, li agraden molt les flors, el seu menjar preferit és la pasta i les seves postres preferides són la macedònia.

5


L´inquilina del 1r 1a, que viu amb l’Emma i la Ricky,és molt simpàtica,té el cabell arrissat i llarg,i els ulls marrons clars, però sobretot grans, és alta i prima. És una sirena i té el poder del vent, és a dir, pot donar forma a l´aigua. Sempre va amb el seu amic, que es diu Luís, ell sap el seu poder, i els caps de setmana treballa a un restaurant amb l’Emma i la Ricky. Té una germana que viu amb els seus pares,sempre s´estan barallant.Quan està trista se’n va a l’illa de Mako, a la seva cova.

6


L’ inquilí del 1r 2a és una noia que es diu Ainhoa i té 20 anys. Té el cabell llarg i una mica ondulat, de color castany. Els seus ulls són marrons; té pírcings a l’orella i el nas fi. Les dents són blanques. És alta i prima, amb les cames llargues. És molt intel·ligent, encara que una mica ingènua i és fàcil prendre-li el pèl. És responsable i compleix sempre les seves obligacions. No suporta les mentides. S’esforça molt per aconseguir el que vol i no es rendeix ràpidament. Viu amb la seva amiga Vilma. La seva mare va morir i no manté gaire relació amb el seu pare. Estudia en la universitat Estrella Polar, on va conèixer la seva companya de pis.

7


L’inquilí del pis 1r 3a, Alfredo, viu acompanyat de dos nois més. L’Alfredo és un ex ionqui que acaba de sortir de la droga, el seu estat mental és molt deficient. En sortir de la droga, el cervell se li ha quedat bastant malament i sol fer moltes tonteries sense cap sentit. Treballa de professor d’institut del poble del costat, un barri marginal on els professors no foten brot i es passen tot el dia fumant, per això mateix, no és gens difícil que l’Alfredo hagi trobat treball allà. Sol portar un vestit d’executiu i diu que treballa amb l’alcalde del poble, i ell mateix es creu les seves pròpies mentides. Cada matí va al bar de baix a prendre un cafè i unes pastes, sempre va amb el seu company preferit del pis. L’Alfredo sol trigar una hora en sortir del bar, perquè li roba a la gent les monedes que porten a sobre, i també roba la propina que deixen als cambrers. Quan ja surt, agafa el ser cotxe i se’n va a treballar, cobra el sou mínim i no torna al pis fins a les deu de la nit. Per tant, no sol anar gaire per casa

8


L’ inquilí del pis 1r 3a, Fran, viu acompanyat de dos nois més. El Fran té 30anys. És un ionqui que encara no ha sortit de les drogues, va començar a finals dels anys 80. Als matins treballa en una fundació d’alcohòlics anònims. I a les tardes va a un centre on intenta desenganxar-se de les drogues. Sempre va en xandall, sempre que no està treballant està en un banc bevent cervesa menjant pipes o en el bar demanant cigarretes. De tant en tant ell i un amic seu van a robar a una tenda d’alimentació, normalment agafen bosses de patates, embotits, i pastes. En al fons el Fran és una bona persona però s’ajunta amb mala gent que li influencien en la seva conducta. Porta el cabell llarg i arrissat, porta barba i bigoti, porta un xandall trencat, vell i brut. Fa una alçada de 1 metre 70 centímetres.

9


JUDITH BÈCKER. L’ inquilí del 1r 3a,viu sola i es diu Judith Bècker. Ella és una noia alta,moderna, treballadora i simpàtica. Té els ulls verds i el cabell castany clar. Un nas rodó i els llavis carnosos, un riure molt alegre. Té les mans molt fines igual que la pell, li agrada pintar-se les ungles cada tres dies d’un color diferent. Li agrada vestir-se bé per totes les ocasions, i també portar collars i polseres. Té un caràcter molt peculiar, treballa de psicòloga al seu pis. Al seu bloc viu una amiga seva que es diu Raquel, són molt amigues i cada cap de setmana se’n van de festa i aprofiten per lligar amb algun noi atractiu amb qui després el faran fora del pis com si es tractés d’un gos de carretera. Li agraden molt els nois, sap lligar, però el que més li agrada amb diferència és pentinar-se. Es fa pentinats molt peculiars que mai ningú es pot fer. Ella treballa de vuit del matí a deu de la nit, treballa a casa seva, i tots els clients se’n van després de la teràpia sense pagar, però li donen les gràcies.

10


L’ inquilí del 1r 4ª , és rasta. És bastant alt, fa, més o menys, un metre i vuitanta centímetres. Té rondant els trenta anys i és una mica morè. Es vesteix de forma descuidada i sempre va fumant porros, els cabells els té amb rastes que li afavoreixen gràcies a ser morè, i per si no fos poc porta unes ulleres de sol negres. Ell a part de ser d’aquesta manera, no és dolent, no fa “gamberrades”Només compra “maria” per fumar.

11


L’inquilí del 1r 4a que viu amb en Jonh. És un xicot alt d’uns 23 anys, ros i amb una cara de “desfassat” mental!

Vesteix informal però amb un estil peculiar, ja que no sap combinar la roba i sempre acaba vestit amb colors complementaris. La seva vida no surt del normal, es lleva a les 7h per anar a un bar, on es beu un bon got de llet i surt corrents per no pagar, per això cada dia canvia de bar on esmorzar. Després d’aquesta improvisada carrera, torna al seu petit pis compartit per llevar als altres dos dormilegues.

Més tard s’asseu al sofà per veure l’actualitat del món. Quan arriba la nit arriba el seu torn. Es prepara una bona roba, es prepara per la nit que li espera. A les 8 surt de casa i va a algun bar, que no coincideixi amb el de l’esmorzar per cert, es fixa en un objectiu, i ho aconsegueix sí o sí. Normalment són noies joves, rosses i més baixetes que ell, cada dia s’enrotlla amb alguna i se’n va de la seva vida sense deixar rastre, aquest és el dia a dia d’en Charlie.

12


És l’inquilí del 1r 4a i viu amb el Jhon i amb en Charlie. És un noi extravertit li agrada la música dance i house, és clar també li agrada sortir de festa i emborratxar-se amb els amics. És un noi mitjà amb els ulls blaus, està fort i és ros, vesteix amb roba moderna.

Viu amb en Jhon i amb el Charlie perquè són els millors amics que té. El Charlie li cau millor que en Jhon perquè és molt graciós i li agraden les noies més que a ell en canvi el Jhon és més tranquil i sempre va amb el seus “porros” i mai el deixen entrar a les discoteques.

13


La inquilina del 2n 2a que viu amb la Lucy, es diu Ashley. Té el cabell ros i ondulat. La seva cara és rodona i allargada amb ulls blaus molt clars, un nas rodó i un somriure molt gran amb dents blanques, les orelles les té normals però moltes arracades es sol posar. És una noia molt alta, amb aspecte jove i les corbes marcades. Als braços sempre porta polseres, les seves mans sempre les porta suaus ja que sempre s’està posant cremes i les ungles les porta llimades i pintades ,se les cuida molt. Les seves cames són molt boniques i llargues. La seva roba és peculiar, sempre va aconjuntada. A dalt es sol posar samarretes clares i escotades, i texans o sinó vestits elegants, encara que també li agraden les faldilles. Les seves sabates sempre són de taló, segur que en té una gran col·lecció. I sempre porta bosses diferents. És una noia treballadora, estudiosa i molt bona persona, és simpàtica, optimista i agradable. Es preocupa per tothom i és molt generosa. És elegant i amb bons modes.. És molt sociable, té un munt d’amigues,sens dubte la seva millor amiga és la seva companya de pis Lucy, i un xicot, que ja porten tres anys junts Treballa els caps de setmana en una tenda de coses de casa, i durant la setmana va a la universitat, s’està formant en art dramàtic, tot i que ja és una gran actriu ha fet moltes sèries i pel·lícules i dintre de poc haurà de fer un viatge a Estats Units per rodar una pel·lícula. També té el carnet de conduir. La seva afició és anar a córrer, hi va cada dia al matí, encara que també li agrada molt anar a la piscina amb la Lucy.

14


L’ inquilina del 2n 2a que viu amb l’Ashley, es diu Lucy. És una persona que té uns cabells foscos , ja que són morens són llisos i llargs; els seus ulls són verds clars d’esperança; el seu nas és arrodonit i quan somriu transmet alegria; a les orelles sempre porta arracades, que solen ser grans, rodones i a vegades estranyes; la seva cara és rodona i també una mica allargada. La seva roba és molt diferent a la dels demés ja que té molts diners i es pot permetre un estilista personal que li fa la roba. A la Lucy li agrada molt portar barrets a conjunt amb la roba, però el barret que més porta és un de color gris amb una cinta que està al voltant de la forma del barret; els seus jerseis solen ser molt ajustats de colorins, els pantalons solen ser texans, però cada dia porta un color diferent; a l’hivern les seves sabates són majoritàriament planes i a l’estiu porta molts talons, amb sabates diferents a les de la gent. Quan va a les festes dels seus amics va amb vestits llargs a l’ hivern i a l’estiu va amb vestits més curts, i amb sabates que només porta una vegada i després regala ; les seves bosses de mà són molt coquetes; també a la Lucy li agrada molt portar rellotges de diferents colors i formes divertides. És una noia que té molts diners, i que té criades, però igualment ella els caps de setmana també fa algunes de les coses de casa. És responsable, estudiosa; es molt sociable, es molt divertida, simpàtica, es una persona que sap escoltar a les persones. Està acabant la carrera de psicologia i també s’ha tret el carnet de conduir. La seva afició és fer piscina cada dijous. La seva companya de pis Ashley és la millor amiga de la Lucy, cada nit quan estan sopant s’expliquen totes les coses, tenen una amistat des de la infància.

15


La inquilina del 2n 3a és de cabell castany clar i molt arrissat, amb ulls marrons, fa 1,70 d’alçada, té la pell morena, els llavis carnosos i les dents perfectes. Es simpàtica i sempre està somrient, té les dents molt blanques i uns llavis preciosos. Al natural també és molt maca, encara que de cos està prima no el té gaire bonic. Vesteix molt bé, amb conjunts i sabates cares de taló. Va néixer el 4 de Setembre de 1981. És modesta, molt intel·ligent i una mica tímida, sol ser meticulosa, pràctica i treballadora, com correspon al seu signe del zodíac, verge. És una noia ordenada. També té el seu costat negatiu, com tothom, és molt conservadora i perfeccionista, es preocupa massa, i el seu costat dur pot ser excessivament crític i dura amb els altres. No li agraden gens les persones mandroses. Les seves aficions són cantar i ballar, des de petita li agradava molt el món de l’espectacle, encara que sempre havia sigut bona amb els estudis.

16


17


L’ inquilí del 2n 3a és la Megan. La Megan té el cabell negre. El porta sempre ondulat, però de vegades se l’allisa. Té els ulls, blaus com el cel, i el seu somriure, és perfecte amb unes dents blanques com la neu i ben col·locades. Al seu cos l’acompanyen uns pits, grans i unes corbes ben formades. La Megan té una personalitat una mica estranya, per què de vegades és la noia més simpàtica del món, però unes altres vegades contesta malament a la gent i és la noia més antipàtica de totes. Però tot i així, la gent la descriu com una noia explosiva. Sempre va amb pantalons curts, i samarretes de tirants ajustades. Quan obre la porta a alguna persona, li és impossible desviar la mirada de la Megan. La Megan té una companya de pis, la seva millor amiga, la Jessica. La Jessica és el contrari que la Megan, ella sempre estàfeliç, amb un somriure a la cara i es porta bé amb tothom. El cabell el porta ros, amb metxes de color castanys. Els seus ulls són marrons i la seva boca és perfecta. Té el mateix color que la Megan i sempre va amb camisons per la casa. Les dues treballen juntes, com a models. Representen una marca de roba interior molt coneguda. Sempre van de sessió de fotos en sessió. Mai tenen temps de descansar. Només els diumenges els tenen lliures per fer el que vulguin i totes les nits a partir de les 11:30h. El pis esta format per petites parts del món, tot de colors i diferents maneres de decorar-lo. Sempre fan festes a les nits, i reben moltes vegades crits i amonestacions dels veïns. Les recaptacions que fan amb les sessions, no se les gasten per les seves conveniències sinó que aporten diners a algunes ONG.

18


L’ inquilí del 2n 4a que viu amb la Lorena (La Lore) és la Marta. És d’estatura mitjana, bastant blanca de pell, prima, té els cabells marrons amb metxes rosses, llis els ulls marrons i porta roba moderna. Li agrada treballar amb portàtil i treure bones notes per aconseguir una beca perquè no té suficients diners per pagar la universitat. Ella no vol diners de ningú, és molt independent. A vegades pot ser una mica “borde” però només quan perd els nervis, que és gairebé mai perquè té molta paciència. És molt simpàtica i controla a la seva companya de pis perquè no es fiqui en barulls, també quan té temps li ensenya algunes coses del que estudia (filologia anglesa), però també li agrada el francès i l’alemany, que en sap una mica. Els caps de setmana treballa a una botiga d’un centre comercial a la tarda, un cap de setmana si i un altre no. Els que no treballa entre setmana entre el torn de la tarda i de la nit, quan la del torn de la tarda se’n va i la de la nit està sopant. Només és una hora i mitja. Amb el que guanya al mes té per pagar el lloguer i permetre’s algun desig. Li agrada tenir la casa endreçada i gairebé sempre dóna la seva opinió. Li encanta la música House però també alguna cançó espanyola, però no gaires. No li agrada anar gaire maquillada, no suporta a les noies de la seva classe

19


L'inquilina del segon quarta que viu amb la Marta (Núria Lopera), és la Lorena, més coneguda com “la Lore”

És pèl-roja, amb ulls marrons, nas una mica gran i punxegut i alta.

Sempre li agrada portar diferents pentinats. És una noia divertida, simpàtica, amable i li agrada anar a comprar roba, ballar i divertir-se.

20


INFORME; ESMERALDA MOYA

La inquilina del 3r 1a, és una noia jove de 16 anys, Esmeralda Moya. És rossa amb uns cabells tintats de fosc, llargs, que quasibé li arriben a la cintura, cara ovalada i ulls grans. Té un nas bufó, llavis fins amb unes boniques dents. És d’estatura mitjana, tirant potser a alta, i de constitució prima. Vesteix com las seves companyes, roba juvenil del segle XXI. Sembla una noia amable, simpàtica i somiadora, treballa com a cambrera en el bar “Caraques” de la cantonada però estudia teatre, diu que vol ser actriu i triomfar a Hollywood. També té una mica de caràcter, no és deixa pas prendre el pèl, i sempre té un somriure per tothom. Sembla una mica tossuda i lluitadora. Ve de Canàries, on té tota la família, però el seu somni per ser actriu és tan gran que ha deixat tot el que tenia allà, per vindre a Barcelona ja que li sembla un lloc més fàcil per introduir-se en el món de l’espectacle. L’única “família” que té aquí són les seves amigues i companyes de pis.

21


La inquilina del 3r 1a és una noia de 16 anys, es diu Balanca és prima i de mitjana estatura amb els ulls grans i el cabell marró,els dents perfectes per que de petita va portar ferros , esta fen una carrera de magisteri però mentrestant està treballant en una tenda de roba. Es una noia mol sociable, mol divertida i oberta amb la gent, no te vergonya de lo que pensin d’ ella, vesteix molt extravagant, sempre que pot s’han va de festa amb les seves companyes de pis.

22


L’ inquilí del que viu 3r 2a que viu amb les seves filles Raquel i Lola és la senyora Izaskun. És una dona d’edat considerable. Té el cos esquifit i la cara plena d’arrugues. És pèl-roja i duu el cabell curt. Sota les primes celles té uns diminuts ulls de color verd i marrons, i una enorme berruga sota l’ull dret. El seu nas és molt petit i els llavis sempre els porta pintats de color vermell. En el coll es poden apreciar perfectament les venes, i a mesura que arribem al seu pit pla, només es poden apreciar ossos i gens de carn. Té un cos de model, però una mica, o més ben dit, massa envellit. Té les mans arrugades com panses i sempre subjecten un cigarret encès. La senyora Izaskun s’aguanta sobre unes cames primes com filferro. Vesteix amb roba molt diversa, agafa totes les peces de roba dels veïns que cauen al pati de llums mentre l’estenen. Es podria considerar la dona que més sap de la vida dels seus veïns. Es passa la meitat del dia fumant a la porteria i llençant els cigarrets acabats al terra per donar més feina al porter. L’altre mig dia el té molt sol·licitat. Dues hores com a mínim ha de mirar per l’espiell de la seva porta per espiar tothom qui puja les escales. Sempre que pot va a dutxar-se a casa del veí, i abans de tornar a la seva casa li buida la nevera i aprofita per rentar la seva roba. Aquesta dona és més fan del tabac que de Manolo Escobar. Quan es fan reunions de veïns ella és la que sempre diu les idees més esbojarrats i la que perfuma l’ambient amb el seu cigarret.

23


Izaskun viu mantinguda per les seves filles, es nega a buscar un treball, diu que en un futur li tocarà la loteria i anirà a viure a Miami. Sempre diu que el pare de les seves filles no és el mateix, i que es pot amagar darrera qualsevol porta d’aquest bloc de pisos. Gairebé no dorm, es passa les nits mirant novel·les mentre es fuma una caixa de cigarrets i menjant gelat, ja caducat, de xocolata i vainilla. Quan la seva filla Lola ve de “treballar”, sempre se la troba amb la bata plena de gelat fastigós, el cendrer ple, i la televisió encesa. En resum, aquesta dona es podria considerar la més perillosa de tot l’edifici.

24


RAQUEL La inquilina del 3r 2a que viu amb la seva germana Lola i la seva mare Izaskun, es diu Raquel. És rossa amb els cabells llargs, encara que és tenyida perquè té les arrels més fosques. Té uns ulls d’un blau intens i molt bonics igual que la seva germana Lola, i uns llavis gruixuts i provocatius que sempre tenen dibuixada un gran somriure. Vesteix amb la poca roba que troba a les rebaixes i s’endinsa entre la gent arrossegant-se per una samarreta vella per poder anar a treballar amb una mica de dignitat. Normalment porta uns texans blaus i apretats amb unes botes que li arriben fins als genolls. També llueix unes arracades llargues que li arriben a les espatlles. És una dona bastant responsable, i viu amb la seva família ja que és l’única que té una feina amb la que poder pagar el lloguer i el pis petit on estan de lloguer. Treballa de secretària i intenta mantenir a la seva família. La Lola també treballa, però, en un club de Striptease del que només treu unes peles que després es gasta amb unes copes que veu amb homes desconeguts. No sap qui és el seu pare, però està gairebé convençuda que podria ser algun del bloc de pisos amb qui la seva mare anava cada dia a una porta diferent d’aquelles cases desconegudes. També sap que no és el mateix pare que el de

25


la seva germana Lola, però tampoc li dóna gaire importància en aquest tema ja que qualsevol pare no hauria fet el mateix que la Izaskun quan s’hagués adonat que tenia una filla indesitjable amb una dona com la seva mare. Passa tot el dia treballant i arriba a casa cansada quan es troba la casa feta una lleonera, va corrents al sofà, amb un últim esforç que la Izaskun reculli la casa encara que sap que és una missió impossible i la deixa tal i com està amb l’esperança que la reculli la seva germana quan arribi després d’una nit amb un dels seus amants.

26


LOLA La inquilina del 3r 2a que viu amb la Raquel, la seva germana, i la Izaskun, la seva mare, és la Lola. La Lola té els cabells d’un color ros clar provocatiu, ondulats que li cauen esquena avall, amagant el tacte de la seva pell, que ensenya nit rere nit als homes més agosarats. Els ulls, d’un blau color mar, amaguen secrets insospitats que ni la gent més boja podria comprendre. Té el nas petit i la boca molsuda, d’un vermell carmesí que fa embogir a tots els qui se’ls miren. La seva figura, blanca i delicada, detalla excessivament els seus trets de dona, i els mostra a la vista de tothom, amb roba estreta i vaporosa, tant que pots visualitzar el que hi ha darrere, només d’intentar-ho. Treballa en un club de Striptease, i no s’avergonyeix del seu ofici, al contrari, en farda amb molta naturalitat. S’enorgulleix de despertar-se cada dia en una casa diferent, amb uns braços diferents al voltant d’ella, i sobretot, li encanta anar-se’n de matinada, i que quan l’home desafortunat es desperti, ella hagi desaparegut amb tots els seus diners i una nota dient-li que s’ho ha passat prou bé. El dolent d’ella, encara que no ho admet, és que aquests diners no els fa servir per ajudar a la seva família a sortir de la crisi, els gasta al bar a beure com una agònica alcohòlica, lamentant-se del seu passat fosc en què un dia de preadolescència, un home desvergonyit va arribar als seus punts més íntims, extirpant-li tota la innocència que encara li quedava. La seva família consisteix en la seva mare, la Izaskun, una dona desvergonyida i que es passa el dia fumant, que no treballa i que la seva germana Raquel, bonica i

27


responsable, ha de mantenir. La relació entre la Lola i la seva germana no és gaire íntima, es porten cordialment bé, però la Raquel l’escridassa constantment per la seva desmesurada despreocupació per les coses, sempre tot tirat per terra i tornant a les tantes de la nit. En canvi, la relació que manté amb la seva mare és de total confidència, les dues veuen de la mateixa manera la vida i pensen que algun dia tot canviarà, tot s’arreglarà.

28


L’inquilí del 3r 4a es diu Robyin Rihanna , que és coneguda com a Rihanna . Rihanna és una noia coneguda amb tatuatges molt curiosos pel cos . És morena de pell amb uns ulls verds brillants i el cabell negre com el carbó, encara que hi ha hagut cops que s’ha tenyit per cançons o reportatges. Canvia constantment el pentinat de cabell. És prima , encara que ha tingut engreixades, té una estatura no gaire alta , i acostuma anar amb roba llampant i cridanera , però tot i això vesteix molt elegant .

29


L’ inquilí del 4rt 2a es diu senyor Cuesta és un home d’uns 40 i pico anys, té dos fills i una dona, porta vivint en aquests pisos des de fa ja uns 12 anys, fa 8 que porta sent el president de la comunitat, és un home alt ,calb, grassonet. És llest, treballador, bona persona.

30


Aquest inquilí viu a l'àtic (4rt 3a) Es diu Batt Wattshon i té uns 24 anys, és alt i prim, la seva forma de ser és robusta i oberta a la gent, és amable i culte, sempre té un somriure en la seva cara. És castany i té la cara ben blanqueta, les urelles petites i els ulls verds. Es dedica al futbol jugant al “Real Madrid”

31


Coartades dels inquilins

32


Tot i que qualsevol podria haver estat el culpable, després de fer les fitxes de cada un dels inquilins he arribat a la conclusió que els culpables només poden ser alguns dels veïns així que aniré a prendre’ls declaració

33


1r 1ª Aquell dia nosaltres no erem a casa, havíem marxat a passar el dia a fora, a una platja de Mallorca. Nosaltres no acostumem a estar al pis només anem a dormir, normalment estem a la universitat estudiant ho bé anem a de compres que es una d’aquelles coses que ens encanta, excepte els dimecres que acostumem a anar a la platja a utilitzar els nostres poders que mai ningú podrà veure ni saber. Tenim la fama de ser unes noies molt innocents que mai fan res dolent, però sempre som molt entremaliades i ens agrada fer bromes amb els nostres poders, però sempre ho deixem tot com estava, i sempre si tenim algun problema tenim el suport del nostre amic Lluc que sempre ens ajuda quan ens posem en conflictes que no sabem com sortí. El treball ens va força bé,mai ens falta diners per comprar-nos tot el que volem. No tenim molta relació amb la gent del pis, no acostumem parla amb ningú, els coneixem de vista i de les reunions de la comunitat, però no estem al corrent de gaire cosa, no ens agraden els problemes.

34


Les dues noies del pis 2 n 2a són estudiants per tant segons elles la seva coartada és: ‘’Jo, l’Aslhey vaig despertar-me dilluns a dos quarts de set , vaig agafar el bus per arribar a la universitat,la Lucy es va quedar a casa, vaig estar a la universitat tot el matí, a la tarda va venir a casa el meu xicot, l’Álex, més tard vaig quedar amb unes amigues i vaig fer un sopar a casa, vaig anar a dormir molt tard perquè havia d’estudiar. Al dia següent no vaig anar a classe, vaig haver d’anar a un càsting i em van seleccionar així que a la tarda ho vaig celebrar amb l’Álex i la Joana, una amiga, i després me’n vaig anar cap a la reunió de veïns i per tant no sóc culpable ja que vaig estar ocupada els dos dies.” ‘‘Jo, la Lucy em vaig despertar el dilluns a tres quarts de set, vaig tenir temps de parlar cinc minuts amb l’Aslhey i quan se’n va anar vaig anar a dutxar-me mentre que la meva criada em feia l’esmorzar, en sortir vaig fer el meu llit i el de l’Aslhey ja que ella tenia molta pressa. Acte seguit vaig anar a la cuina em vaig menjar el que em va fer la meva criada Cristina, em vaig maquillar amb el millor maquillatge que tinc i aleshores vaig agafar el meu cotxe i vaig conduir cap a la universitat; en sortir vaig anar a una clínica a fer unes proves de psicòloga, em va anar bé però va ser molt cansat. El dimarts no havia d’anar a l’ universitat i em vaig quedar a casa prenent el sol mentre llegia un llibre molt interessant. Vaig sortir a fer la compra de la setmana i amb la compra vaig anar a veure primer a la mare i després em vaig quedar a dinar a casa dels avis. Quan vaig tornar a casa l’Aslhey em va dir que anava a fer una petita festa per celebrar que l’havien escollida en el càsting; va ser molt divertit i després de tota la gresca me’n vaig anar a dormir. Per tant sóc innocent.’’

35


2n 3ra Vaig trucar a la porta, i tot i que havien passat uns segons semblava que no hi havia ningú. Vaig tornar a provar de trucar però a la casa no hi havia senyals que hi haqées ningú. Vaig fer mitja volta i de sobte van obrir-la. - Qui és qui molesta tan d’hora?- va preguntar una noia morena, que semblava acabada de sortir d’una baralla. - Disculpi les molèsties, però soc l’inspector, vinc a fer-vos unes preguntes, sobre el cas de robatori - Qui és, Megan?- va preguntar una noia castanya, acabada de sortir de la dutxa. - És l’inspector que ha vingut a fer-nos unes preguntes. Entri sisplau Em van oferir un te després d’asseure’m a la cadira. - Vull que m’expliqueu cada una, què veu fer de diumenge a dimarts sense deixar-vos cap detall. - D’acord, començaré jo- va dir la Megan- El diumenge és el nostre dia de festa. Així que ens vam despertar tard. A les 12:00h vam agafar i vaig anar amb la meva mare de compres pel centre comercial. Després vaig menjar en un restaurant de luxe, a prop d’aquí. A les 15:00h aproximadament vaig acompanyar a la meva mare a la seva casa i després vaig tornar al pis. Vaig estar tota la tarda veient la televisió i a les 10:00h vaig marxar amb la Beyoncé a una festa. No vam tornar gaire tard, ja que el dilluns havíem de treballar. A les 08:00h ja estàvem a la sessió de fotografia per la nova revista. Vam estar 2 hores i després vam tornar al pis. A la tarda tenia una cita amb un amic de fa molts anys, que ja tenia ganes de veure’l, així que no vaig arriba tard al punt on ens havíem trobar. Vam anar a menjar i a sopar, per tant vaig arribar molt tard a casa. El dimarts al matí va sonar tard el despertador així que vaig haver de dutxar-me, amb molta pressa o arribaria tard a l’estrena de la revista. Vaig vindre a menjar aquí a casa i després em vaig preparar per sortir a la nova pel·lícula “3 Metros sobre el cielo.”

36


- Ara em toca a mi- va dir la Beyoncé- Com ja ha dit la Megan ens vam aixecar a les 12:00, vaig anar a la gravació del videoclip d’una nova cançó que estic preparant, vam començar a gravar a les 13:00 i vam acabar a les 15:00 com que ja era tard vaig anar a menjar a un restaurant amb una companya del rodatge i fins les 16:00 no vam acabar de menjar després vaig estar a casa tota la tarda arreglantme amb calma per la festa de les 10:00 amb la Megan, vam arribar sobre les 01:00. Al dia següent vam anar a la sessió fotogràfica per la nova revista i vam acabar a les 10:00 vam anar a menjar a casa, després vaig anar de compres amb la meva germana i ens vam quedar prenent alguna cosa al centre comercial vam tornar tard perquè vaig haver de portar-la a casa seva. El dimarts al matí quan jo ja estava preparada i a punt per anar a l’estrena de la revista, la Megan es va aixecar i em va dir que l’esperés que s’havia adormit. Després de l’estrena de la revista vam tornar a casa per menjar. Per la nit vaig anar a un programa com a “invitada estrella” vaig tornar tard perquè vaig anar a prendre alguna cosa amb el presentador del programa. - Molt bé. - Alguna altra pregunta inspector?- em va oferir la Beyoncé. - La veritat es que sí- vaig dir.- Quants diners aportàveu cada mes?La Beyoncé i la Megan es van mirar entre elles, i això em va fer dubtar de les seves coartades. - La veritat és que aportàvem bastant. Uns 1.500 euros. Els diners ens sobren i per no tenir problemes amb ningú, n’aportàvem molts. - I encara creus, que som culpables de robar el diner que ens sobra? - No puc dir res encara. - Tenim coses a fer Inspector, si ens disculpa.- va dir la Beyoncé - Molt bé! Gràcies per la vostra atenció noies, que passeu un bon dia.

37


2n 4a El dia del robatori jo estava a la universitat. Quan vaig acabar, vaig anar a menjar a casa dels meus pares perquè no em quedaven “tuppers”a a nevera. Per la tarda vaig estudiar a la meva habitació de casa dels meus pares i sobte les set el meu pare em va portar a la meva casa. Vaig veure com la Lorena se’n anava corrents perquè arribava tard, és el que em va dir, i fins que no anava a treballar al meu petit torn vam passejar pel centre comercial una amiga i jo, quan vaig entrar hi havia moltes persones a la cua perquè durant tota la tarda les compradores es quedaven mirant la roba i al vespre quan entro jo van anar a la caixa totes, barallant-se de que una anava abans i que l’altra s’havia colat, etc. quan vaig acabar el torn, vaig acabar esgotada però em va animar veure als meus amics esperant-me amb un gelat a la mà i dient-me que m’invitarien a sopar a un xino, en particular el que anava jo te petita amb els mus pares,que encara seguia obert, vaig quedar plena i sobre les 10:30 la nit em vaig dutxar i em vaig anar a dormir.

38


LORENA El dia del robatori jo estava en el Zara “comprant” roba, però la dependenta em va pillar i em vaig tenir que escapar corrents de la botiga! Després vaig anar a casa dels pares de la Marta, però em van dir que ja no hi era, que ja s’avia anat cap a Barcelona, a casa nostra. Vaig veure una botiga impressionant de gran i hi vaig entrar. La roba no era molt maca, però em vaig enamorar d’un jersei, que era molt car però el vaig agafar, el vaig ficar a la bossa que hi té un recobert d’alumini per si té alarmes i vaig sortir tranquil·lament. Aquesta vegada no m’han pillat. Em vaig colar en el metro i vaig anar a casa i pel camí hi estava la dependenta del Zara. Vaig sortir corrents! Em vaig trobar a la Marta però a la pobreta no li vaig poder donar els texans que li havia agafat en el Zara, a més estava la dependenta darrere meu... Quan va acabar el “botellón” vaig anar a casa i la Marta estava dormint. Normal, vaig arribar a la 4 de la matinada... A mi no em poden culpar perquè jo no estava en el pis el dia del robatori, a més, a mi no em calen uns cèntims de no res. SÓM CULPABLES Vam agafar el compte del banc i hi vam retirar els diners poc a poc sense que cap veí es donés compta, fins ara. Els volíem per treure a la mare de la Lore, la Aida; de la presó i si sobra pagar-me la universitat, per no necessitar tenir una beca per pagar.

COARTADA DEL 3R 1A Inspector: Que estaven fent de dissabte a dimarts? Andrea: Perdoni? A que ve això? Inspector: Com ja sabeu han desaparegut els diners per arreglar l’ascensor, per lo tant tot l’edifici es sospitós. Blanca: Ens estàs dient lladres!?

39


3r 1a Esmeralda: A veure noies tranquil·litzeu-vos que aquest senyor només vol saber què fèiem durant aquells dies. Andrea: Doncs nosaltres no hem d’estar preocupades, com que no hem fet res... Inspector: Això espero noies! Però ara si sou tan amables expliqueu-me una per una què veu fer. Blanca: De dissabte a diumenge vam anar a un concert aquí a Barcelona y desprès vam anar a la platja a passar el cap de setmana. Inspector: I dilluns? Blanca: El dilluns jo vaig entrar a treballar a les dotze del migdia a les oficines Graells i vaig acabar a les 5:30 de la tarda, quan vaig tornar a casa només estava la Andrea perquè l’ Esmeralda estava treballant. Millor que això t’ho expliqui ella... Inspector: Gràcies. Esmeralda sisplau... Esmeralda: Efectivament jo estava treballant al bar, em vaig passar allà pràcticament tot el dia perquè vaig haver de fer doble torn. Ja sap vostè aquest treball és molt dur... Inspector: Sí, sí... i afirma el que diu la seva companya de pis sobre el cap de setmana? Esmeralda: Sí vam anar a un concert i a la platja. Inspector: D’acord! Ara si és tan amable, Andrea, expliqui què estava fent vostè Andrea: Jo vaig anar a treballar només al matí perquè ara estem de jornada intensiva a l’escola Bressol. Inspector: I a quina va tornar a casa? Andrea: A les 15:30 senyor. Inspector: Doncs moltes gràcies noies, espero no haver de tornar-vos a interrogar. Andrea de la Puente, Montse Hernández i Clara Yarza.

40


COARTADA DE LA LOLA, LA IZASCUN I LA RAQUEL Vaig arribar al 3r 2a, vaig entrar decidit a interrogar les tres dones que ocupaven aquell pis. -Bona tarda senyoretes, deixeu el que esteu fent i seieu. He llegit els vostres informes i he de dir-vos que sou sospitoses d’un robatori. - Nosaltres?- va dir la Lola ajustant-se els pits i apujant-se la faldilla gairebé inexistent. -Senyoreta, no cauré en els seus encants de dona, sisplau segui i cordi’s la camisa. -Està bé, però sé que no es resistirà a la temptació i que després de les preguntetes acabarem els dos entre els mateixos llençols. - Filla meva havies de ser- Va dir la Izaskun- Ja sabia jo que aprendries alguna cosa de la teva estimada mare. - Calleu ja i feu cas a l’inspector, que això és molt greu. Sou pitjor que els nens de bolquers- Va interrompre la Raquel enfurismada. -M’agradaria començar abans que s’acabés el dia sisplau. -És clar, perquè a la nit tens plans amb mi- va afirmar la Lola. -Noies, com ja sabeu han desaparegut els diners emmagatzemats per dur a terme la construcció d’un ascensor en aquest bloc de pisos. No tenim cap sospitós, per aquesta raó interrogaré a tots els inquilins per tal de trobar-ne el culpable. -Vigila amb el que et trobaràs, aquí hi ha més rata lliure que en les clavegueres- Va dir l’Izaskun amb un to despectiu. - A veure, senyoreta Raquel, quin motiu té per considerar-se innocent, i òbviament, intentar convèncer-me? - Culpar-me a mi seria una acte de reflexó fallida, totalment incoherent i fora de lloc. El meu nivell intel·lectual està per sobre de la gent corrent,

41


però dins el meu cap hi ha tota una de pensaments correctes i una privació per qualsevol delicte o acte enutjós. - Vostè mai ha pensat en contrariar la llei? - És clar que no! No sóc capaç ni d’agafar cinc cèntims del terra ja que considero que és un delicte, encara que sigui menor. - No has pensat mai d’agafar-ho i portar-lo a comissaria? - Sí, però es consideraria un robatori tot el trajecte que hauria de fer des que agafés els diners fins portar-los a comissaria. - Molt bé, ha quedat clar que vostè és un tros de pa, però continua sent una sospitosa. - Pensi el que vulgui, jo ja sé que no he fet cap acte que desafiï la llei. - Continuem amb la senyoreta Lola, sisplau, fiqui’s còmoda i expliqui’m la seva defensa davant aquest conflicte. - Que vol que li digui, inspector? Estic boníssima i puc aconseguir tot el que vulgui sense necessitat de diners, només obrint-me de cames davant d’algun ric innocent, i puc demanar-li fins a un avió privat a la primera cita. Per què creus que necessitaria robar podent gaudir aconseguint els diners? - Potser vol posar-se una talla més a cada pit. - M’estàs dient que tinc pocs pits? – Va dir la Lola amb la idea de treure’s la samarreta per ensenyar-li. - Senyoreta, no fa falta cap demostració, la seva camisa gairebé translúcida m’ho mostra tot. Però necessito alguna raó més per poder creure-la. - Vine – Va dir aixecant-se sinuosament. No vaig saber si seguir-la, però finalment vaig cedir. – Miri sota el meu llit. - Oh, quin culet! – Va murmurar graciosa, mentre m’ajupia.

42


- A part d’un munt de sostenidors i roba interior gairebé inexistent, no veig res. – Vaig dir - Oh, mira que arribeu a ser cecs, els homes, quan voleu! – Va enfurismar-se la Lola sense creure-s’ho. Es va ajupir ella mateixa i va treure una caixeta. En obrir-la, em vaig quedar bocabadat, l’Izaskun va insinuar un somriure prepotent i la seva germana Raquel va sospirar. - PERÒ QUE ÉS AIXÒ, SENYORETA? - Els meus guanys de cada nit, si creu que necessito més diners, va errat. I això no és res, la majoria m’ho gasto, no vulgui saber per què.- va riure maliciosament. -Bé, he acabat amb vostè, passem a investigar a la mare. -Per respondre fa falta que em tregui el cigarret de la boca, o no fa falta? -El que vulgui, després del que he vist puc fer una petita excepció. -Em sembla perfecte- Va dir la Izaskun mentre es preparava un altre cigarret. -Senyora, què acostuma a fer durant el dia? -El que fa qualsevol dona que ja té una certa edat. Fumar en cada instant, sortir a comprar tabac, fumar pel camí de tornada a casa, i de tant en tant, un plus d’herbes al cigarret. -Si això ho fessin totes les dones grans, crec que el món estaria mig buit. -Sóc una dona forta, amb una salut en perfecte estat- li va entrar un atac de tos només acabar la frase. - Ja ho veig. I no fa res més a part de fumar? - Es clar que sí, sóc una fan de les xarxes socials, puc passar-me hores connectada al TWITER, i mirant les novetats del FACEBOOK. -Té alguna raó per no culpar-la?

43


- Sí, les cames ja no em funcionen gaire bé, sóc la primera que necessita un ascensor, a més, perquè vull diners si visc mantinguda?- La Raquel va fer un sospir desesperat. - Molt bé, crec que ja és hora que marxi. -Llavors quedem a les vuit a casa teva?- Li va cridar la Lola mentre ell es disposava a baixar les escales. Ningú va contestar, la porta es va tancar d’una ventada, i la Lola s’ho va prendre com un sí i va anar a arreglar-se.

44


“Un cop analitzades les coartades cal descubrir qui és el culpable, m’ajudeu?”

Si vols que les culpables siguin les veïnes del 2n 2a llegeix la pàgina………………46 Si vols que les culpables siguin les veïnes del 3r 1a llegeix la pàgina……………47i 48 Si vols que la culpable sigui la Izaskun del 3r 2a llegeix la pàgina………………49i 50 Si vols que les culpables siguin les veïnes del 3r 2a llegeix la pàgina………………51

45


Els culpables del robatori són les veïnes del pis 2n 2a, es van declarar culpables i el seu motí és: “ Vam robar els diners perquè volíem comprar una casa i la Lucy no volia aportar els seus perquè estava participant en un gran projecte i els necessitava tots. Al matí la Lucy quan es va quedar a casa en realitat el que va fer és entrar a Internet i passar els diners a un compte nostre i després al cap d’una hora jo em vaig saltar classe i vaig anar a agafar-los, tot seguit vaig anar a casa i els vaig guardar. I ara la Lucy s’ha fugat per no tenir problemes i m’ha deixat els diners al pis, perdoni no ho tornarem a fer, ara els hi porto i problema solucionat. ’’

46


Inspector: Senyoretes del pis 3R 1A, ja he près declaració a tots els pisos i tinc al culpable, més ben dit les culpables. Andrea: Podria explicar-se millor? Inspector: Sou las úniques que no us han verificat la quartada. Blanca: Perdoni?! Que diu vostè? Això no es cert! Inspector: Mirin hem estat investigant durant aquests dies, hem anat als vostres respectius treballs i no son certes les vostres declaracions. Vam preguntar al treball de l’Andrea i ens han dit que no va aparèixer per allà durant tot el dia, i va agafar dia lliure i segons vosaltres veu corroborar que va anar durant el matí i desprès va tornar a casa perquè estava malalta. També veu dir que la senyoreta Blanca estava treballant a les oficines Graells, hem investigant i aquestes oficines són falses, no existeixen. Y vostè Esmeralda, va trucar a la feina i va dir que estava malalta i tampoc va anar a treballar. Esmeralda: Tot això es fals! Vam dir la veritat nosaltres! Inspector: Noies, ja sabem tota la veritat si confesseu el jutge no os condemnarà i només tindreu que pagar una sanció i retornar els cales. Andrea:Doncs ja no els podem tornar... Blanca i Esmeralda: Vols callar Andrea! Sempre ho dius tot! Inspector: Senyoreta Andrea, amb això estàs dient que veu ser vosaltres las veu robar els diners? Andrea: Doncs... no ho sé... Esmeralda: Ja ho pots dir... Blanca: Ja l’has cagat! Inspector: Doncs esteu confessant que veu ser vosaltres, veritat? Blanca: Sí.. vam ser nosaltres. Esmeralda: Necessitàvem els diners. Inspector: Per quin motiu necessitàveu tants calers? Andrea: Doncs perquè... volíem marxar d’aquí... a Madagascar. Inspector: Segueixo sense entendre-ho.

47


Blanca: Necessitàvem els diners per fer una vida nova, fora d’aquí... Sense complicacions, amb el que guanyem no tenim suficient per pagar tots els gastos i vam pensar que si ens anàvem d’aquí tot ens aniria millor. Inspector: Però no veu pensar que allà tindríeu que pagar els mateixos gastos? Esmeralda: Si però amb tots els diners que havíem agafat ens seria més fàcil i ens guanyaríem un bon prestigi i ens seria més fàcil trobar un bon treball... Inspector: Mans contra la paret, quedeu detingudes pel robatori dels diners de la comunitat ...

48


M’han pillat L’inspector ha estudiat tots els casos, i mirant arxius de la policia ha descobert que la senyora Izaskun és el lladre dels diners empleats per posar un ascensor a l’edifici. En aquest moments, l’inspector i la senyora Izaskun es troben reunits a la sala dels motxos i de les escombres on han muntat una sala d’interrogatori amb una llanterna penjada del sostre amb un fil de pescar gairebé inexistent i amb un plafó de fusta subjectat en dos escales. -Molt bé senyora, ara que hem descobert que vostè treballava amb una falsa ONG per tal d’importar productes tòxics del Marroc, té alguna cosa més a dir? -Sí, que l’última demanda no m’ha arribat encara. -Es pot saber què havia demanat? -Vostè el que vol és una mica del que havia demanat, m’equivoco? -Jo el que vull és que confessi per què ho ha fet i així podré anar-me’n a casa meva a estirar-me al sofà. -Li dic si deixa que faci l’última demanda al Marroc de la meva vida. -Esta bé senyora, que és el que vol demanar? -cinquanta quilograms de marihuana seca, així ja no hem farà falta demanar més.- la senyora va començar a riure de manera esbojarrant. -Serà una broma no? -Hem veus cara de fer broma?- és va aixecar donant-se un cop al cap amb la llanterna i posant agressivament les mans sobre la taula per apropar-se a l’inspector. -Miri, faci el que vulgui, desprès de tot el que he aguantat, tan em fa una miqueta més d’herba al país.

49


-Moltes gràcies, ara si m’ho permet li explicaré les raons per les quals vaig robar “la pasta”.- Va fer l’acció de buscar un cigarret a la butxaca, però el paquet no hi era, deuria ser a l’habitació. -Perfecte, porto tot el matí esperant aquest moment. -Però m’agradaria que això no ho expliqués a la meva filla Raquel, sisplau.Va agafar un escuradents ple de pols que rondava pel terra i se’l va ficar a la boca. -Està bé, serà una informació confidencial. -Començo. Ja fa uns anys, quan passejava pel costat d’un barri de marroquins vaig percebre un aroma que hem va agradar molt. Vaig entrar a un bar amb un diari al cap per no crear sospites. Un cop a dins vaig adonar-me que era ple de fumadors. -Ja tinc un altre cas per intentar resoldre, estan prohibits aquest tipus de bars. -No em talli. Van oferir-me un cigarret, i just al ficar-me’l entre els llavis vaig poder sentir el sabor de la gloria. Des de les hores, un cambrer d’aquest bar col·labora amb una ONG i aprofita els moments que està al Marroc per comprar herbes barates i enviar-me-les. -Sap que això és un delicte greu? -Em ficaran a la presó? -Puc fer la vista grossa senyora. -No, no fa falta, segur que a la presó hi ha menjar en condicions. -Vol que la empresoni? -A la vida s’ha de viure de tot, no m’anirien malament unes vacances entre barrots. -Llavors anem a comissaria, allà diran que s’ha de fer. -D’acord. Els dos van sortir de l’habitació, la senyora Izaskun més feliç que mai.

50


LOLA Les llàgrimes ja viuen en mi. D’amagat, a la espera de la venjança, fa setmanes que planejo aquest final. Vaig robar els diners, si, però els necessitava. I encara que no ho sembli, tinc bon cor. No volia fer servir els meus diners per deixar-los a la meva germana Raquel. Ella s’ha d’independitzar i la meva mare necessita diners per acabar de viure bé els pocs anys que li queden. Farà uns 10 anys, anava pel carrer amb el meu uniforme de l’escola, tant innocent com qualsevol nena d’aquella edat. Però això ell no ho entenia... Ell va usurpar-me la bondat que tenia al cos, va arrancar-la de soca-rel. Vaig voler fugir, vaig cridar, vaig plorar, però malgrat tot, no vaig poder fer-hi res. Ell era tres vegades més gran que jo. Es deia Àlex García. El van trobar mort fa uns dies, podeu comprovar-ho. Vivia en un piset del centre, amagat de la gent, saciant la seva set per la nit, en corrents obscurs. Amb això crec que ho he dit tot, ara ja me’n puc anar en pau. No m’arrepenteixo del que he fet. Raquel, germana... gràcies per ajudar-me durant tota la meva vida, per treure’m dels problemes... jo no volia ser així. Izaskun, mare... Jo t’estimo molt, encara que no ho demostri. Deixa de fumar i ajuda a la Raquel amb la casa, que al final et farà fora. I aquest, és el meu final, quan llegiu això, jo ja estaré al cel... o a l’infern.

51


redacció conjunta