01 GOETHE.qxt:Maquetación 1
26
1/9/10
11:24
Página 26
JOHANN WOLFGANG GOETHE
per una llei, esmerceu totes les vostres forces a ser instructius, útils i sobretot sociables. De tot això en tindrem necessitat, i encara molta més que ara, per més que tot es capgiri. Fills meus, prometeu-m’ho. Ho van prometre vivament. —I ara aneu, fa un vespre bonic, que cadascú en gaudeixi a la seva manera, i a l’hora de sopar assaborirem, per primer cop des de fa molt de temps, els fruits d’una conversa amistosa. Així van separar-se, només la senyoreta Luise es va quedar amb la mare: no podia oblidar de seguida el disgust d’haver perdut la seva companya i, quan Karl la va invitar a passejar, el va engegar a dida d’una manera molt desdenyosa. Mare i filla s’havien quedat juntes una estona quan va entrar el capellà, que tornava d’una llarga passejada, i que no s’havia assabentat del que havia succeït entre ells. Es va treure el barret i va deixar el bastó, es va asseure i volia posar-se justament a explicar alguna cosa; la senyoreta Luise, però, com si continués una conversa començada amb la seva mare, el va interrompre amb les paraules següents: —A algunes persones, amb tot, els resultarà força incòmoda la llei que ara ha estat acordada. Quan vivíem al camp, ja ens faltaven de vegades matèries de conversa, perquè allà, a diferència del que succeeix a ciutat, no hi havia cada dia una pobra noia per calumniar, un jove per considerar-lo sospitós; ara bé, fins ara teníem una escapatòria: explicar les ximpleries que fan dues grans nacions, trobar ridículs tant els alemanys com els francesos i convertir ara aquest ara aquell en jacobí o membre d’un club; però si ara també s’ha obstruït aquesta font, veurem com entre nosaltres algunes persones es queden mudes. —¿Aquest atac potser va adreçat a mi, senyoreta meva? —va començar el vell amb un somriure—. Bé, vostè sap