Issuu on Google+

00 f2.qxt:DOBLE TEXT RUSTICA.qxp

18/4/11

11:43

Página 1

ESCRIPTORS LLATINS

ESCRIPTORS LLATINS HIGÍ

FAULES

TEXT I

HIGÍ

FAULES

TRADUCCIÓ

VOL. II V OL . II

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXI

FUNDACIÓ BERNAT METGE


FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS LLATINS TEXT I TRADUCCIÓ

HIGÍ

FAULES, II

BARCELONA


L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes © Antònia Soler i Nicolau, 2011 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2011 © Institut Cambó, 2011 ISBN 978-84-9859-185-9 (Volum II) Rústica ISBN 978-84-9859-183-5 (Obra completa) DIPÒSIT LEGAL:

B. 5.637-2011

www.institutcambo.org


HIGÍ

FAULES VOL.

II

[FAULES LXXXVII - CCLXXVII]

TEXT LLATÍ REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES

D’ANTÒNIA

SOLER I NICOLAU

PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2011


Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.


ABREVIATURES

CIL DS

FGrHist JOUAN & van LOOY LIMC MW NFE PEG PMG RRC RE

TGrF

= Corpus Inscriptionum Latinarum, Berlín 1852-. = DAREMBERG, Charles Victor & Edmond SAGLIO, Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines, 10 vols., París 1873-1900. = JACOBY, Felix, Die Fragmente der griechischen Historiker, 15 vols., Berlín–Leiden 1923-1999. = JOUAN, François & Herman van LOOY, Euripide. Fragments, tome VIII, París 1998-. = Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae, 8 vols., Munic–Zuric 1981-1997. = MERKELBACH, Reinhold & Martin L. WEST, Fragmenta hesiodea, Oxford 1967. = AUSTIN, Colin, Noua Fragmenta Euripidea, Berlín 1968. = Poetae Epici Graeci, ed. A. BERNABÉ, Leipzig 1982-. = Poetae Melici Graeci, ed. D. PAGE, Oxford 1962. = CRAWFORD, Michael H., Roman Republican Coinage, Cambridge 1974. = Realencyklopaedie der classischen Altertumswissenschaft, ed. A. PAULY, C. WISSOWA & W. KROLL, Stuttgart. = Tragicorum Graecorum Fragmenta, ed. B. SNELL, S. RADT & R. KANNICHT, Göttingen 1977-.


SIGLA CODICES

ÎŚ

= codex Frisingensis 237, hodie codex Latinus Monacensis 6437 et ErzbischĂśfliches Ordinariatsarchiv 800. = codex Palatinus Vaticanus 24.

N

VETERES EDITIONES ET RECENTIORES VNA CVM COMMENTARIIS CONIECTVRISQVE VIRORVM DOCTORVM F Micyllus Micyllus 49 Micyllus 70 Commelinus Scheffer Muncker apud Scheffer Muncker Staveren Bunte Schmidt Rose Marshall Boriaud Marshall 2002

= Jacopus Micyllus (Moltzer siue Molsheim), Basileae 1535, id est, editio princeps. = adnotationes in margine a Jacopo Micyllo factae ad editionem principem, Basileae 1535. = Jacopus Micyllus, cum correctionibus, Basileae ed. an. 1549. = Jacopus Micyllus, cum correctionibus, Basileae ed. an. 1570. = Hieronymus Commelinus, Heidelbergii ed. an. 1599 (cum emendationibus Iudae Bonutii). = Ioannes Scheffer, Hamburgi ed. an. 1674 (cum coniecturis Jacobi Tollii). = Thomae Munckeri lectiones apud I. Schefferi editionem an. 1674. = Thomas Muncker Amstelodami ed. an. 1681, cum correctionibus Heinsii. = Augustinus van Staveren, Lugduni Batauorum ed. an. 1742 (cum emendationibus Thomae Wopkensii). = Bernhard Bunte, Lipsiae ed. an. 1856. = Mauricius Schmidt, Jenae ed. an. 1872. = H. J. Rose, Lugduni Batauorum ed. an. 1933. = Peter K. Marshall, Stutgardiae et Lipsiae ed. an. 1993. = Jean-Yves Boriaud, Lutetiae Parisiorum ed. an. 1997. = Peter K. Marshall, Monachii et Lipsiae ed. cum correctionibus an. 2002.


HYGINI

FABVLARVM VOLVMEN SECVNDVM


LXXXVII AEGISTHVS Thyesti Pelopis et Hippodamiae filio responsum fuit quem ex filia sua Pelopia procreasset, eum fratris fore ultorem; quod cum audisset <...> puer est natus, quem Pelopia exposuit, quem inuentum pastores caprae subdiderunt ad nutriendum; Aegisthus est appellatus, ideo quod Graece capra αἴγα appellatur. LXXXVIII ATREVS Atreus Pelopis et Hippodamiae filius cupiens a Thyeste fratre suo iniurias exequi, in gratiam cum eo rediit et in regnum suum eum reduxit, filiosque eius infantes Tantalum

3 Thyesti Commelinus : Thiesti F; Hippodamiae Commelinus : Hyppodamiae F || 5 audisset F : accepisset Barth; post audisset lac. stat. Micyllus : <paruissetque responsis> suppl. Bursian : <illicitos filiae amplexus inuasit, ex qua> suppl. Schmidt : <filiam compressit et> suppl. Castiglione || 8 αἴγα ego : aega F : αἰξ, αἰγός Micyllus || 11 Thyeste Commelinus : Thieste F et sic cetera || 12 exequi F : exsequi Rose || 13 Tantalum Micyllus ed. 49 : Tantulum F

5

10


LXXXVII 1 EGIST1 A Tiestes, fill de Pèlops i d’Hipodamia, li fou respost en oracle que qui engendrés de la seva filla Pelopea seria el venjador del seu germà; quan hagué sentit això, <...> nasqué un infant, que Pelopea abandonà, el qual, en haver-lo trobat uns pastors, l’entregaren a una cabra per nodrir-lo; s’anomenà Egist, perquè en grec la cabra es diu aiga. LXXXVIII 0 ATREU2 Atreu, fill de Pèlops i d’Hipodamia, desitjós de venjar els ultratges del seu germà Tiestes, es reconcilià amb aquest i el féu retornar al seu domini; li matà els fills, encara infants, Tàntal 1. Cf. APOL·LODOR, Ep. II 14. 2. Sabem que Sòfocles va compondre un Atreu (TGrF 140-141 RADT) i dos Tiestes: Tiestes i Tiestes a Sició (TGrF 247-269 RADT); també tenim notícia d’un Atreu d’Acci (frag. 162-200 WARMINGTON, vol. II, pp. 380-393). Podria ser que algun d’aquests textos servís de base per al relat higinià. E. Liénard («Atreus Hygini», Latomus 22, 1963, 56-67), en canvi, arriba a descobrir en el text higinià l’argument de tres peces teatrals diferents: 1) un Atreu que tindria com a centre el banquet de Tiestes i que seguiria de prop Sèneca. L’acció tindria lloc a Micenes; 2) un Tiestes a Sició, que tindria com a epicentre l’arribada d’Atreu a la cort de Tesprot i les seves noces amb Pelopea; 3) un


13

FABVLARVM LXXXVIII

et Plisthenem occidit et epulis Thyesti apposuit. [2] qui cum uesceretur, Atreus imperauit bracchia et ora puerorum afferri; ob id scelus etiam Sol currum auertit. [3] Thyestes scelere nefario cognito profugit ad regem Thesprotum, ubi lacus Auernus dicitur esse; inde Sicyonem peruenit, ubi erat Pelopia filia Thyestis deposita; ibi casu nocte cum Mineruae sacrificaret interuenit, qui timens ne sacra contaminaret in luco delituit. [4] Pelopia autem cum choreas ducit lapsa, uestem ex cruore pecudis inquinauit; quae dum ad flumen exit sanguinem abluere, tunicam maculatam deponit. capite obducto Thyestes e luco prosiluit < > et ea compressione gladium de uagina ei extraxit Pelopia et rediens in templum sub acropodio Mineruae abscondit. postero die rogat regem Thyestes ut se in patriam Lydiam remitteret. [5] interim sterilitas Mycenis frugum ac penuria oritur ob Atrei scelus. ibi responsum est ut Thyestem in regnum reduceret. [6] qui cum ad Thesprotum regem isset, aestimans Thyestem ibi morari, Pelopiam aspexit et rogat Thespro-

1 ante epulis <patri> add. Muncker apud Scheffer || 7 sacrificaret F : sacrificarent Rose || 9 ducit F : duceret Rose || 10 post exit <ut> add. Schmidt || 11 abluere F : ablueret Schmidt || 12 lac. stat. Micyllus : <eam compressit> supl. Muncker || 15 Lydiam Micyllus ed. 70 : Lidiam F || 18 aestimans F : existimans Schmidt || 19 aspexit F : adspexit Rose

5

10

15


FAULES LXXXVIII

13

i Plístenes, i els serví a Tiestes en un banquet. [2] Quan se’ls estava menjant, Atreu manà portar els braços i els caps dels nens; per causa d’aquest crim fins i tot el Sol girà el seu carro.3 [3] Tiestes, després de conèixer l’execrable crim, fugí cap a la cort del rei Tesprot, allà on es diu que hi ha el llac Avern.4 D’allà arribà fins a Sició, on havia estat encomanada Pelopea, filla de Tiestes. Hi arribà per casualitat una nit quan sacrificava5 a Minerva; ell, tement no profanar els sacrificis, s’amagà en el bosc sagrat. [4] Justament Pelopea caigué quan dirigia les dansaires i s’embrutà el vestit de sang de la víctima; mentre aquesta surt al riu a rentar la sang, es treu la túnica tacada. Tiestes, amb el cap tapat, sortí del bosc sagrat < > i, durant aquesta violació, Pelopea li tragué l’espasa de la beina i, en tornar al temple, l’amagà sota l’acropodi6 de Minerva. L’endemà, Tiestes prega al rei que el faci retornar a la seva pàtria, Lídia. [5] Entretant, a Micenes s’origina infecunditat de collites i pobresa per causa del crim d’Atreu. Allà un oracle l’advertí que fes retornar Tiestes cap al regne. [6] Quan Atreu7 hagué anat a la cort del rei Tesprot, pensant-se que Tiestes vivia allà, veié Pelopea i demana a Tesprot que la hi

Thyestes alter que contindria la venjança de Tiestes, el suïcidi de Pelopea i l’expiació d’Atreu. La juxtaposició de les tres peces seria la causa de l’aparent desordre de la nostra faula. Arribant encara més lluny, Liénard conclou que podria ésser que fos una trilogia de Sòfocles la que hagués servit de base a Higí. A banda d’això, cf. APOL·LODOR, Ep. II 13-14; SÈNECA, Thyest. 784-788; LACTANCI PLÀCID, Comm. ad Stat. Theb. IV 306; MITÒGRAF VATICÀ I 22. 3. Cf. EURÍPIDES, El. 726-732; PLATÓ, Pol. 269a; ESTRABÓ I 15, 23. 4. Rose identificà el llac amb la llacuna Aquerúsia de Pausànias (I 17, 5) i Estrabó (VII 7, 5), però més tard (H. J. ROSE, «Second thoughts on Hyginus», Mnemosyne, n. s. 11, 1958, 42-48) afegí encara la referència de Properci (I 2, 3), per al qual l’Avern és el llac del regne de Tesprot. 5. Canvi sobtat de subjecte: qui sacrificava no és Tiestes, sinó Pelopea. En un intent d’evitar la dificultat que suposa el canvi, Rose proposa llegir sacrificarent, però si continuem llegint i comprovem que és Pelopea qui dirigeix la resta és lògic que sigui ella qui fa el sacrifici i que els altres siguin només ajudants. 6. El mot és un hàpax en llatí. 7. En el text hi ha un canvi brusc de subjecte i per això hem optat per expressar-lo.


14

FABVLARVM LXXXVIII-LXXXIX

tum ut sibi Pelopiam in coniugium daret, quod putaret eam Thesproti esse filiam. Thesprotus, ne qua suspicio esset, dat ei Pelopiam, quae iam conceptum ex patre Thyeste habebat Aegisthum. [7] quae cum ad Atreum uenisset, parit Aegisthum, quem exposuit; at pastores caprae supposuerunt, quem Atreus iussit perquiri et pro suo educari. [8] interim Atreus mittit Agamemnonem et Menelaum filios ad quaerendum Thyesten, qui Delphos petierunt sciscitatum. casu Thyestes eo uenerat ad sortes tollendas de ultione fratris; comprehensus ab eis ad Atreum perducitur, quem Atreus in custodiam conici iussit, Aegisthumque uocat, aestimans suum filium esse, et mittit eum ad Thyesten interficiendum. [9] Thyestes cum uidisset Aegisthum et gladium quem Aegisthus gerebat, et cognouisset quem in compressione perdiderat, interrogat Aegisthum unde illum haberet. ille respondit matrem sibi Pelopiam dedisse, quam iubet accersiri. [10] cui respondit se in compressione nocturna nescio cui eduxisse et ex ea compressione Aegisthum concepisse. tunc Pelopia gladium arripuit, simulans se agnoscere, et in pectus sibi detrusit. [11] quem Aegistus e pectore matris cruentum tenens ad Atreum attulit. ille aestimans Thyesten interfectum laetabatur; quem Aegisthus in littore sacrificantem occidit et cum patre Thyeste in regnum auitum redit.

5

10

15

20

25

LXXXIX LAOMEDON Neptunus et Apollo dicuntur Troiam muro cinxisse; his rex Laomedon uouit quod regno suo pecoris eo anno natum esset immolaturum. id uotum auaritia fefellit. alii 2 suspicio Commelinus : suspitio F || 10 comprehensus Commelinus : compraehensus F || 11 conici Rose : coniici F || 18 post nescio cui <ensem> add. Schmidt || 20 arripuit F : eripuit Rose || 23-24 littore F : litore Commelinus Rose

30


FAULES LXXXVIII-LXXXIX

14

doni en matrimoni, perquè es pensava que era filla de Tesprot. Tesprot, per tal que no hi hagués cap sospita enlloc, li entrega Pelopea, que ja havia concebut Egist del seu pare Tiestes. [7] Quan aquesta hagué arribat a la vora d’Atreu, infantà Egist, a qui abandonà. Però uns pastors el donaren a alletar a una cabra; Atreu manà que aquest fos cercat i educat com si fos seu. [8] Entretant, Atreu envia els seus fills Agamèmnon i Menelau a cercar Tiestes; aquests es dirigiren a Delfos per preguntar-ho. Per casualitat, Tiestes havia arribat allà per obtenir un oracle sobre la venjança del seu germà. Pres per aquells, és portat a la presència d’Atreu; Atreu manà que fos tancat a la presó i cridà Egist, a qui considerava fill seu, i l’envia a matar Tiestes. [9] Quan Tiestes hagué vist Egist i l’espasa que portava i hagué reconegut que era aquella que ell perdé en la violació, li demana d’on l’ha treta. Aquest li respon que Pelopea, la seva mare, la hi havia donada; ell mana que la vagi a cercar. [10] Ella li respongué que, durant una violació nocturna, l’havia presa a un desconegut, i d’aquella violació havia concebut Egist. Llavors Pelopea engrapà l’espasa i, fingint que l’examinava, se l’enfonsà al pit. [11] Egist, sostenint l’espasa tacada de sang del pit de la seva mare, la portà a Atreu. Aquest s’alegrava de pensar que Tiestes era mort; Egist el matà mentre feia sacrificis a la vorera de la mar i retornà al regne ancestral amb el seu pare Tiestes. LXXXIX LAOMEDONT Es diu que Neptú i Apol·lo envoltaren Troia amb una murada;8 a aquests el rei Laomedont els prometé que els sacrificaria el ramat que hagués nascut aquell any en el seu domini. Per avarícia trencà aquesta promesa. Altres diuen que els ha-

8. Segons Homer, només Neptú hauria fet la murada, mentre que Apol·lo pasturava els ramats (Il. VII 452-453 i XXI 441-457).


15

FABVLARVM LXXXIX

dicunt parum eum promisisse. [2] ob eam rem Neptunus cetum misit qui Troiam uexaret; ob quam causam rex ad Apollinem misit consultum. Apollo iratus ita respondit, si Troianorum uirgines ceto religatae fuissent, finem pestilentiae futuram. [3] cum complures comsumptae essent et Hesionae sors exisset et petris religata esset, Hercules et Telamon, cum Colchos Argonautae irent, eodem uenerunt et cetum interfecerunt, Hesionenque patri pactis legibus reddunt, ut cum inde rediissent secum in patriam eam abducerent, et equos qui super aquas et aristas ambulabant. [4] quod et ipsum Laomedon fraudauit neque Hesionen reddere uoluit; itaque Hercules ad eos nauibus comparatis ut Troiam expugnaret uenit et Laomedontem necauit et Podarci filio eius infanti regnum dedit, qui postea Priamus est appellatus ἀπὸ τοῦ πρίασαι. [5] Hesionen reciperatam Telamoni concessit in coniugium, ex qua natus est Teucer.

1 parum F : aurum Barth : partum equarum Rose; promisisse F : promsisse Schmidt || 6 Hesionae sors Scheffer Muncker apud Scheffer : Hesione fors F : Hesiones sors Bunte || 14 Podarci Scheffer : Padaci F : Podarcis Muncker apud Scheffer || 16 reciperatam F : recuperatam Bunte

5

10

15


FAULES LXXXIX

15

via promès poca cosa.9 [2] Per això, Neptú envià un monstre marí perquè ataqués Troia.10 Per aquesta raó el rei envià missatgers a consultar l’oracle d’Apol·lo. Apol·lo, enfadat, respongué així: si les donzelles dels troians eren lligades per al monstre marí, es produiria la fi de la pesta. [3] Quan moltes ja havien estat devorades i havia tocat la sort a Hesíone i estava lligada a les roques, Hèrcules i Telamó, quan anaven cap als colcs com a argonautes,11 arribaren allà mateix i mataren el monstre, i retornen Hesíone al seu pare, tot fent un pacte: que quan tornessin d’allà se l’emportarien amb ells cap a la pàtria, i també els cavalls12 que caminaven per damunt de les aigües i les espigues. [4] També aquest pacte traí Laomedont, i no volgué entregar Hesíone; per això Hèrcules arribà contra aquests amb naus equipades13 per destruir Troia, matà Laomedont, i entregà el regne al seu fill Podarc, encara infant, que després fou anomenat Príam,14 del verb príasai [‘comprar’]. [5] A Hesíone, un cop recuperada, l’entregà en matrimoni a Telamó, i d’ella nasqué Teucre.15

9. Llucià (Sacr. 4) diu que el sou eren trenta dracmes. A. H. F. Griffin («Hyginus, Fabula 89 (Laomedon)», CQ, n. s. 36, 1986, 541) proposa llegir «or» (aurum), el mateix mot que es troba en Ovidi, Met. XI 204, tot i que aquesta conjectura ja va ésser aportada al s. XVI per Caspar von Barth. 10. Cf. VIRGILI, Georg. I 502; HORACI, Od. III 3, 21-22; OVIDI, Met. XI 205-226; SERVI, In Verg. Aen. VIII 157. 11. També se situa l’episodi d’Hesíone en el moment en què Hèrcules anà a cercar el cinturó de la reina de les amàzones o en què estava al servei de la reina Òmfale. 12. Són els cavalls que Júpiter regalà a Troos a canvi de Ganimedes: cf. HOMER, Il. V 265-273; H. h. Ven. 210-212. Només Higí diu que els cavalls caminaven per damunt de l’aigua i les espigues. 13. Cf. PÍNDAR, I. VI 26. 14. Podarces és l’únic fill de Laomedont que Hèrcules no mata amb les seves fletxes, però el té com a esclau, i la seva germana Hesíone ha de pagar un rescat per ell. Des d’aleshores se l’anomenarà Príam: cf. APOL·LODOR, Bibl. II 6, 4. És un cas més de doble nom, producte del ritual de pas d’adolescència a homenia. 15. Cf. APOL·LODOR, Bibl. II 6, 4; OVIDI, Met. XI 211-226; VALERI FLAC, Argon. II 451-578.


16

FABVLARVM XC

XC PRIAMI FILII ET FILIAE NVMERO LIV Hector Deiphobus Cebriones Polydorus Helenus Alexander Hipposidus Antinous Agathon Dius [2] Mestor Lyside Polymena Ascanius Chirodamas Euagoras Dryops Astynomus Polymetus Laodice [3] Ethionome Phegea Henicea Demnosia Cassandra Philomela Polites Troilus Palaemon Brissonius [4] Gorgythion Protodamas Aretus Dolon Chromius Eresus Chrysolaus Demosthea Doryclus Hippasus [5] Hypirochus Lysianassa Iliona

2 LIV F : LV Schmidt Rose || 3 Cebriones Salmasius : Geriones F || 4 Hipposidus F : Hippothous Isus Muncker; Antinous F : Antiphonus Scheffer : Antiphus Muncker; Dius Mestor Bunte : Diastor F : Mestor Scheffer || 5 Lyside F : Lycaste Scheffer : Lysides Rose; Polymena F : Polyxena Scheffer : Polymedon Schmidt; Dryops Bunte : Drypon F || 6 Astynomus Commelinus : Astinomus F; Polymetus F : Polymedon Muncker : Polymelus Rose; Ethionome F : Deione Scheffer : Deinone Staveren : Eetione Bursian : Echemon Bunte || 7 Henicea F : Hemithea Bursian; Demnosia F : Demoanassa Muncker; Polites Scheffer Salmasius : Polipes F || 8 Palaemon Micyllus ed. 49 : Palemon F; Brissonius F : Erichthonius Bursian; Gorgythion Muncker : Gorgition F || 8-9 Aretus Bunte : Atreus F : Areius Muncker || 9 Chromius Eresus Schmidt : Chroeresus F || 10 Doryclus Scheffer : Doricops F; Hippasus Commelinus : Hippassus F; Hypirochus Scheffer Staveren : Hiperiscus F : Hypeirochus Schmidt : Hyperochus Rose

5

10


FAULES XC

16

XC ELS FILLS I LES FILLES DE PRÍAM, 00 CINQUANTA-QUATRE EN NOMBRE16 Hèctor, Deífob, Cebríones, Polidor, Helen, Alexandre, Hipòsid, Antínou, Agató, Dius, [2] Mèstor, Líside, Polímena, Ascani, Quirodamant, Evàgoras, Dríops, Astínom, Polimet, Laòdice, [3] Etiònome,17 Fegea, Henicea,18 Demnòsia, Cassandra, Filomela, Polites, Troilos, Palèmon, Brissoni, [4] Gorgitió, Protodamant, Aret, Doló, Cromi, Èresos, Crisolau, Demostea, Dòricle, Hipasos, [5] Hipíroc, Lisianassa, Ilíona,

16. Tot i el que diu al títol, hi ha cinquanta-cinc noms. Altres catàlegs dels fills de Príam es troben en: HOMER, Il. XXIV 247- 258 i APOL·LODOR, Bibl. III 12, 5. Cf. també la nota de Micyllus a propòsit d’aquesta qüestió, reproduïda a l’aparat crític. 17. Nom desconegut. 18. Nom desconegut.


17

FABVLARVM XC-XCI

Nereis Euander Proneus Archemachus Hilagus Axion Biantes [6] Hippotrochus Deiopites Medusa Hero Creusa. XCI ALEXANDER PARIS Priamus Laomedontis filius cum complures liberos haberet ex concubitu Hecubae Cissei siue Dymantis filiae, uxor eius praegnans in quiete uidit se facem ardentem parere ex qua serpentes plurimos exisse. [2] id uisum omnibus coniectoribus cum narratum esset, imperant quicquid pareret necaret, ne id patriae exitio foret. [3] postquam Hecuba peperit Alexandrum, datur interficiendus, quem satellites misericordia exposuerunt; eum pastores pro suo filio repertum expositum educarunt, eumque Parim nominauerunt. [4] is cum ad puberem aetatem per-

1 Proneus F : Ilioneus Muncker : Proneos Rose; Archemachus Muncker : Aromachus F; Hilagus F : Glaucus Muncker : Ilagus Rose || 2 Hippotrochus F : Hypirochus uel Hyperochus Bunte : Hippothous Rose; Deiopites Muncker : Diophites F Micyllus de liberis Priami adnotauit : ÂŤIn hoc capite, quia omnia prope mirifice corrupta sunt, ipsum quidem intactum reliquimus. Nomina uero liberorum Priami quae partim Ioan. Boceatius ex uariis autoribus collegit, partim apud Pausaniam in pictura Polygnota reperiuntur, huc adnotauimus, ut, qui uolet, ad horum exempla, illa emendet, sunt autem haec, filiarum : Creusa, Cassandra, Ilione, Laodice, Lycaste, Medesicastis, Polyxena, Clymene, Aristomache, Xenodice, Deimone, Metioche, Pensis, Cleodice et Medusa. Filiorum autem, Paris, Hector, Helenus, Chaon, Troilus, Deiphobus, Polydorus 1., Poliidorus 2., Lycaon, Aesacus, Antiphus, Isus, Cebryones, Phorbas, Doryclus, Pamnon, Antiphonus, Agathon, Ilippothous, Agauus, Mestor, Iphates, Testorius, Timoetes, Polites, Teucer, Democoontes, Echemon, Chromius, Gorgition, Axion, Astynous, Pelis, Eioneus, Admetus, Agenor. Quamquam de his ultimis quinq. non ausim certo affirmare, Priami liberorum nomina esse, neque enim id liquido Pausanias indicat, sed tantum inter reliquos, qui circa Priamum occisi sunt, recenset : additur et a Calabro TesiphonusÂť || 7 filiae Muncker apud Scheffer : filia F || 14 expositum traiecit Nauck

5

10

15


FAULES XC-XCI

17

Nereida, Evandre, Proneu, Arquèmac, Hílag, Axíon, Biantes, [6] Hipòtroc, Deiopites, Medusa, Hero, Creüsa. XCI ALEXANDRE PARIS19

00

Quan Príam, fill de Laomedont, tenia ja molts fills de la seva unió amb Hècuba, filla de Cisseu o de Dimant,20 la seva esposa, prenyada, veié mentre dormia que ella infantava una torxa ardent, de la qual sortien moltes serps.21 [2] Quan aquesta visió fou narrada a tots els intèrprets,22 manen que mati el que infanti per tal que no arribi a ésser la ruïna de la pàtria. [3] Després que Hècuba infantà Alexandre, és entregat perquè el matin, però els criats l’abandonaren per llàstima; uns pastors educaren aquell nen trobat com si fos fill seu i l’anomenaren Paris. [4] Quan aquest hagué arribat a l’edat

19. Novament la faula d’Higí sembla que té una estructura típica de drama. Sabem que hi havia més d’un autor que havia escrit un Alexandre: Sòfocles (TGrF 91a-100a RADT), Eurípides (TGrF 41a-64 KANNICHT) i també Enni (frag. 38-82 WARMINGTON, vol. I, pp. 234-245). Una recent troballa papiràcia dóna dades de la tragèdia euripidea (P. Oxy. 3650 = JOUAN & VAN LOOY, vol. I, 44-45) i, pel que es pot deduir, aquesta trama s’assembla molt a la del nostre Higí. Vegeu R. SCODEL, The Trojan Trilogy of Euripides, Göttingen 1980. Per altra banda, cf., a més, APOL·LODOR, Bibl. III 12, 5. 20. Cisseu, rei de Tràcia, n’és el pare, segons Eurípides (Hec. 3) i Virgili (Aen. VII 320; X 705). Segons que es desprèn d’Homer (Il. XVI 718-719), en canvi, ho seria Dimant, rei de Frígia. 21. El somni de la torxa ardent com a presagi que la ciutat que cremarà és molt corrent, però Higí és l’únic a afegir-hi les serps. 22. Eurípides (Andr. 296-300) fa que sigui Cassandra qui interpreti el senyal, però en la majoria de les fonts és més jove que Paris i, per tant, no podia predir-ho.


18

FABVLARVM XCI-XCII

uenisset, habuit taurum in deliciis; quo cum satellites missi a Priamo ut taurum aliquis adduceret uenissent, qui in athlo funebri quod ei fiebat poneretur, coeperunt Paridis taurum abducere. [5] qui persecutus est eos et inquisiuit quo eum ducerent; illi indicant se eum ad Priamum adducere <ei>, qui uicisset ludis funebribus Alexandri. ille amore incensus tauri sui descendit in certamen et omnia uicit, fratres quoque suos superauit. [6] indignans Deiphobus gladium ad eum strinxit; at ille in aram Iouis Hercei insiluit; quod cum Cassandra uaticinaretur eum fratrem esse, Priamus eum agnouit regiaque recepit.

5

10

XCII PARIDIS IVDICIVM Iouis cum Thetis Peleo nuberet ad epulum dicitur omnes deos conuocasse excepta Eride, id est Discordia, quae cum postea superuenisset nec admitteretur ad epulum, ab ianua misit in medium malum, dicit quae esset formosissima attolleret. [2] Iuno Venus Minerua formam sibi uindicare coeperunt, inter quas magna discordia orta, Iouis imperat Mercurio ut deducat eas in Ida monte ad Alexandrum Paridem eumque iubeat iudicare. [3] cui Iuno, si secundum se iudicasset, pollicita est in omnibus terris eum regnaturum, diuitem praeter ceteros praestaturum; Minerua, si inde uictrix discederet, fortissimum inter mortales futurum et omni artificio scium; Venus autem Helenam Tyndarei filiam formosissimam omnium

1 deliciis Commelinus : delitiis F || 4 persecutus Rose : persequtus F || 6 <ei> supl. Barth Tollius Marshall : <qui ei daretur> Rose || 10 Hercei Muncker : Hercaei F || 11 regiaque Schmidt : regiamque F || 14-15 omnes F : omnis Rose || 17 dicit F : dicitque Scheffer || 19 uindicare Muncker : uendicare F || 23 diuitem F : diuitiis Micyllus; ceteros Commelinus Schmidt Rose : caeteros F || 24 fortissimum Muncker Bunte : formissimum F : formosissimum Commelinus : famosissimum Barth

15

20

25


FAULES XCI-XCII

18

adulta, prengué afecte a un bou;23 quan arribaren allà els criats enviats de part de Príam perquè s’emportessin un bou per ésser exposat com a premi en la competició fúnebre que es feia per a ell, començaren a endur-se’n el bou de Paris. [5] Aquest els perseguí i demanà on el portaven; ells li diuen que el porten a Príam <per a aquell> que venci en els jocs fúnebres d’Alexandre. Ell, inflamat d’amor pel seu bou, baixà al combat i vencé totes les proves i també superà els seus germans. [6] Deífob, indignat, desembeinà l’espasa contra ell; però aquest saltà cap a l’altar de Júpiter Herceu; com que Cassandra vaticinà que aquell era germà seu, Príam el reconegué i el rebé al seu palau. XCII EL JUDICI DE PARIS Quan Tetis es casà amb Peleu, es diu que Júpiter convidà al banquet tots els déus, llevat d’Eris, és a dir la Discòrdia, la qual, quan comparegué més tard i no fou admesa al banquet, des de la porta llançà cap al mig una poma tot dient24 que la prengués la que fos la més bella. [2] Juno, Venus i Minerva, entre les quals nasqué una gran discòrdia, començaren a reivindicar la seva bellesa, i Júpiter manà a Mercuri que les portés al mont Ida, a la presència d’Alexandre Paris, i que li ordenés que fes de jutge. [3] Juno, si ell jutjava en favor seu, li prometé que regnaria sobre totes les terres i que es distingiria, per la seva riquesa, per damunt dels altres; Minerva, que si ella sortia d’allà vencedora, seria el més fort dels mortals i coneixedor de tots els ardits; Venus, per la seva part, li prometé entregar-li en matrimoni Hèlena, filla de Tindàreu, la

23. Només Higí fa referència al bou de Paris i a la seva recuperació, que provoca el reconeixement. 24. Cf. APOL·LODOR, Ep. III 2; LLUCIÀ, D. mar. V 1; APULEU, Metam. X 35. Altres vegades la Discòrdia no diu res, i és la poma que porta escrit el missatge: cf. escoli a LICÒFRON 93; MITÒGRAF VATICÀ I 205; SAL·LUSTI, De diis et mundo 4, 6.


19

FABVLARVM XCII-XCIV

mulierum se in coniugium dare promisit. [4] Paris donum posterius prioribus anteposuit, Veneremque pulcherrimam esse iudicauit; ob id Iuno et Minerua Troianis fuerunt infestae. [5] Alexander Veneris impulsu Helenam a Lacedaemone ab hospite Menelao Troiam abduxit eamque in coniugio habuit cum ancillis duabus Aethra et Thisadie, quas Castor et Pollux captiuas ei assignarant, aliquando reginas.

5

XCIII CASSANDRA

10

Cassandra Priami et Hecubae filia in Apollinis fano ludendo lassa obdormisse dicitur; quam Apollo cum uellet comprimere, corporis copiam non fecit. ob quam rem Apollo fecit ut cum uera uaticinaretur, fidem non haberet. XCIV ANCHISA Venus Anchisam Assaraci filium amasse et cum eo concubuisse dicitur, ex quo procreauit Aeneam eique praecepit ne id apud homines enuntiaret. quod Anchises in-

17 Anchisam F : Anchisen Bunte; Assaraci Commelinus : Assarici F || 19 enuntiaret F : enunciaret Micyllus ed. 49

15


FAULES XCII-XCIV

19

més bella de totes les dones. [4] Paris avantposà el regal de l’última als anteriors i jutjà que Venus era la més bella; per causa d’això, Juno i Minerva foren hostils als troians. [5] Alexandre, amb l’empenta de Venus, portà Hèlena25 des de Lacedemònia, de casa del seu hoste Menelau, a Troia juntament amb dues esclaves, Etra i Tisàdie26 –les quals Càstor i Pòl·lux li havien assignat com a captives, en altre temps reines–, i la prengué en matrimoni. XCIII CASSANDRA27

00

Es diu que Cassandra, filla de Príam i Hècuba, jugant al temple d’Apol·lo, s’hi adormí cansada; quan Apol·lo volgué posseir-la, ella no li oferí el seu cos. Per causa d’això, Apol·lo féu28 que, en vaticinar la veritat, no tingués credibilitat. XCIV ANQUISES Es diu que Venus estimà Anquises, fill d’Assàrac, i jagué amb ell,29 del qual engendrà Eneas, i li advertí que no ho divulgués entre els homes. Però Anquises en parlà entre amics

25. Sorprèn que Higí, que tantes vegades proporciona resums de tragèdies euripidees, aquí, en canvi, ni tan sols esmenti que potser Paris no es va endur la veritable Hèlena, sinó un simulacre, mentre que l’original havia estat portada a Egipte. Aquesta és la versió de l’Hèlena d’Eurípides, que coincideix amb la Palinòdia d’Estesícor (PMG frag. 192-193). Cf. a més els escolis a LICÒFRON 820 i 822; APOL·LODOR, Ep. III 5. 26. Anomenada Fisàdie a la faula LXXIX. 27. Cf. ÈSQUIL, Ag. 1202-1212; APOL·LODOR, Bibl. III 12, 5; SERVI, In Verg. Aen. II 247; MITÒGRAF VATICÀ I 177. Homer no assenyala que tingués el do de la profecia: cf. Il. XIII 365. 28. ¿Com ho féu? Servi (In Verg. Aen. II 247) diu que va escopir-li dins la boca. 29. Cf. HOMER, Il. II 802 i V 311-313.


20

FABVLARVM XCIV-XCV

ter sodales per uinum est elocutus. ob id a Ioue fulmine est ictus. quidam dicunt eum sua morte obisse. XCV VLIXES Agamemnon et Menelaus Atrei filii cum ad Troiam oppugnandam coniuratos duces ducerent, in insulam Ithacam ad Vlyxem Laertis filium uenerunt, cui erat responsum, si ad Troiam isset, post uicesimum annum solum sociis perditis egentem domum rediturum. [2] itaque cum sciret ad se oratores uenturos, insaniam simulans pileum sumpsit et equum cum boue iunxit ad aratrum. quem Palamedes ut uidit, sensit simulare atque Telemachum filium eius cunis sublatum aratro ei subiecit et ait ÂŤSimulatione deposita inter coniuratos ueniÂť. tunc Vlixes fidem dedit se uenturum; ex eo Palamedi infestus fuit.

1 uinum Micyllus ed. 49 : uiuum F || 4 VLIXES F : VLYXES Commelinus Bunte et sic infra || 10-11 pileum Commelinus : pilleum F || 13 aratro ei F : araturo eius Perizonius

5

10

15


FAULES XCIV-XCV

20

per causa del vi. Per això fou fulminat30 per Júpiter. Alguns diuen que aquest morí de mort natural.31

00

XCV ULISSES32

Agamèmnon i Menelau, fills d’Atreu, quan conduïen cabdills aliats per assaltar Troia, arribaren a l’illa d’Ítaca a casa d’Ulisses, fill de Laertes, a qui li havia estat respost en oracle que, si anava a Troia, tornaria a casa, després de vint anys, tot sol, perduts els companys i pobre. [2] Per això, com que sabia que havien de venir a casa seva ambaixadors, simulant una follia, prengué una barretina33 i junyí un cavall amb un bou a l’arada. Quan Palamedes el veié, s’adonà que fingia i li posà davant l’arada34 Telèmac, el seu fill, portat del bressol, i li diu: «Deixa de fingir, vine entre els aliats.» Llavors Ulisses prometé que hi aniria; per això fou hostil a Palamedes.35

30. Cf. H. h. Ven. Segons Virgili (Aen II 647-649), el llamp el va deixar baldat de les cames; en canvi, Servi (In Verg. Aen. I 617) diu que el va cegar. 31. Cf. VIRGILI, Aen. III 710-718. 32. Cf. APOL·LODOR, Ep. III 7; escoli a LICÒFRON 815; SERVI, In Verg. Aen. II 81; MITÒGRAF VATICÀ I 35; LACTANCI PLÀCID, Comm. ad Achill. I 93; FILÒSTRAT, Her. 33, 4. Hi havia també un Ulisses foll de Sòfocles (TGrF 462-467 RADT). La versió d’Higí és la més completa. 33. Rose esmenta que l’ús de la barretina era reservat als malalts i als vells, per a dissimular la seva manca de cabells. En canvi, G. Guidorizzi (Miti, Milà 2000, 347) explica que aquest pilleum, almenys literàriament, era el típic dels folls: «anche Solone, fintosi folle, lo utilizzò per arringare la folla aggirando così il divieto che proibiva di perorare in pubblico la guerra (Plutarco, Solon, 8, 1; Platone, Resp., 406d)». 34. Apol·lodor (Ep. III 7) explica que Palamedes va fer com si volgués matar Telèmac amb l’espasa. 35. Cf. la faula CV, que representa la venjança d’Ulisses per l’estratagema de Palamedes i, encara, la CXVI, que és, al seu torn, la revenja del pare de Palamedes, un cop ja acabada la Guerra de Troia.


21

FABVLARVM XCVI

XCVI ACHILLES Thetis Nereis cum sciret Achillem filium suum quem ex Peleo habebat, si ad Troiam expugnandam isset, periturum, commendauit eum in insulam Scyron ad Lycomedem regem, quem ille inter uirgines filias habitu femineo seruabat nomine mutato; nam uirgines Pyrrham nominarunt, quoniam capillis flauis fuit et Graece rufum πυρρόν dicitur. [2] Achiui autem cum rescissent ibi eum occultari, ad regem Lycomedem oratores miserunt qui rogarent ut eum adiutorium Danais mitteret. rex cum negaret apud se esse, potestatem eis fecit ut in regia quaererent. [3] qui cum intellegere non possent quis esset eorum, Vlixes in regio uestibulo munera feminea posuit, in quibus clipeum et hastam, et subito tubicinem iussit canere armorumque crepitum et clamorem fieri iussit. [4] Achilles hostem arbitrans adesse uestem muliebrem dilaniauit atque clipeum et hastam arripuit. ex hoc est cognitus suasque operas Argiuis promisit et milites Myrmidones.

3 sciret F : sciter Commelinus errore ut uid. || 5 Scyron Scheffer : Scyro F : in insula Scyro Muncker || 6-7 femineo Rose : foemineo F || 9 πυρρόν Bunte Schmidt : pyrrhon F || 11 cum F : eum cum Schmidt || 14 feminea Rose : foeminea F || 15 clipeum Rose : clypeum F; tubicinem Scheffer Muncker apud Scheffer : tubicinam F; iussit F : del. Muncker apud Scheffer ut repetitio

5

10

15

20


Ă?NDEX

Abreviatures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Faules (LXXXVII - CCLXXVII) . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

Index nominum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

159



Faules (vol. II)