02 ARQUIMEDES INTRODUCCIO (8-40).qxt:03 HERODOT IV
INTRODUCCIÓ
20/10/10
17:16
13
La cronologia de les obres La fixació cronològica de les obres planteja dues qüestions: ¿quin és l’ordre en què es van concebre els resultats de les obres? ¿quin és l’ordre en què van ser redactades i enviades? El primer problema és gairebé impossible de desentrellar, perquè hauríem de partir de molts apriorismes sobre el mètode de treball d’Arquimedes i, fins i tot, de la naturalesa del seu pensament. Tampoc no està resolta l’altra cronologia, per bé que hi ha un cert acord en un esquema bàsic; hi ha obres, però, que encara estan sotmeses a discussió. Evidentment, el rerefons d’aquestes discussions està més lligat al tema de la concepció de les obres que al fet concret de l’enviament i, per això, semblen irresolubles. Els continguts dels pròlegs epistolars de les obres contenen informació creuada que permet deduir una primera ordenació, de més a menys antic: La quadratura de la paràbola, Sobre l’esfera i el cilindre, Sobre les línies espirals, Sobre els conoides i els esferoides. A més, Sobre la mesura del cercle seria anterior a l’Arenarius. D’altra banda, la coherència interna de les obres fa aparentment necessari que Sobre els conoides i els esferoides sigui més antiga que Sobre els cossos flotants, i que Sobre l’equilibri de figures planes I precedeixi La quadratura de la paràbola, que al seu torn seria anterior a Sobre l’equilibri de figures planes II, perquè els escrits posteriors utilitzen, sense citar-los explícitament, resultats dels anteriors. Quedarien per situar en l’esquema general el Mètode i Sobre la mesura del cercle. Per la temàtica de l’obra, Heiberg6 havia suggerit, i la major part dels editors i estudiosos li han donat suport, que el Mètode caldria datar-lo entre les primeres, bé que seria posterior a La quadratura de la paràbola, mentre que Sobre la mesura del cercle, entre les últimes. Itard i Mugler van proposar, en canvi, una datació tardana per al Mèto-
6. Vegeu els seus Prolegomena a Archimedis opera omnia cum commentariis Eutocii, Stuttgart, Teubner, 1910-1915.
Página 13