Page 1

LA QUARTA EDICIÓ Ahir, segons va informar el president dels Estats Units, es va declarar la guerra a Corea del Nord

S u m ar i

Tercera guerra mundial? Ahir, segons va

informar el president dels Estats Units, es va declarar la guerra a Corea del Nord. Es calcula que ja hi ha uns 32.000 soldats americans a la frontera de Corea del Nord amb Corea del Sud per evitar que passin la frontera.

Segle XXI? Un llibre d’ESO recomana absistència sexual contra la sida… Realment cal qüestionar­se el progrés humà.

N o s om e l s uni c s ! Comencem llavors amb els casos mes coneguts dels últims anys Escòcia.Aquest país va celebrar al 2014 un referèndum d’idependència on es preguntava si es volia la independència del Regne Unit, va guanyar el NO per una diferencia del 10,60% .

S'aplica la màxima sequera europea dels dels blanc­i­blaus La temporada vinent serà la dotzena fora de les competicions continentals.

N o t i ci es ( E d i t or i a l ) C r í t i ca C r o n i ca L es ca r es d e l a n o t i ci a R ep o r t a t g e E n t r evi st a A r t i cl e d ' o p i n i ó E n t r et en i m en t s

C r í ti c a a l’ópera ‘ Dead m an walking’


Només a Europa hi ha més de 15 regions que demanen més drets d’autogovern o fins i tot la independència. Les més importants són Flandes, Escòcia, Transilvània i Còrsega.

Comencem llavors amb els casos mes coneguts dels últims anys Escòcia. Aquest país va celebrar al 2014 un referèndum d’idependència on es preguntava si es volia la independència del Regne Unit, va guanyar el NO per una diferencia del 10,60% . Està ubicat al nord d’Anglaterra i ocupa un de la superfície del Regne Unit. Un dels motiu pels quals en aquesta zona hi ha un fort moviment independentista és perquè al govern central aquesta regió està molt poc representada, d’altres motius de pes són, el petroli, el qual s’extreu de les seves costes i que es factura a Londres , la forta diferència d’ideologies polítiques, mentre a Anglaterra són més de centre­dreta, Escòcia tradicionalment ha estat més aviat social democràtic. Finalment la història, aquest país va ser independent fins l’any 1.701 on va firmar un decret per unir­se amb Anglaterra però durant aquests 300 anys d’història junts no tot van ser roses com ja hem explicat abans. I si ho fem per proximitat, hem de parlar llavors de Còrsega, és una illa d’una extensió de 8.748 K2 i 327.000 habitants. Per aquesta illa comparteix més semblances amb el País Basc que amb Catalunya ja que aquesta comptava amb un grup terrorista anomentat FLNC, també reivindiquen la 2independència, la llengua corsa, i els drets corsos.

A diferència de les altres regions de les quals us estem parlant, ells tan sols acaben de començar a tenir u nacionalisme important entre de la població. Una de les raons per les quals ha començat a créixer és per la falta de drets que ha tingut històricament el poble cors. Històricament aquesta illa ha format part d’Espanya, de l’imperi Romà, d’Italia, de França, Sacre imperi Germànic, etc. Una de les persones més celebres de tots els temps va néixer en aquella zona, ni més ni menys que Napoleon Bonaparte. Un altre cos és, el de Bèlgica.


L ' esca l a d a d e t en si ó r et ò r i ca en t r e C o r ea d el N o r d i el s E st a t s U n i t s seg u ei x su m a n t ca p í t o l s i r ed u i n t ca d a veg a d a m és el m a r ge d ' esp er a n ça d ' evi t a r u n co n f l i ct e q u e n o si g u i n o m és ver b a l . A q u est d i l l u n s, a N o va Y o r k , el m i n i st r e d ' A f er s E x t er i o r s d e K i m J o n g ­ u n , R i Y o n g ­ h o , h a d ef i n i t co m en t a r i s r ecen t s d el p r esi d en t n o r d ­ a m er i cà , D o n a l d T r u m p , d e " d ecl a r a ci ó d e g u er r a " . I , a t r a vés d el ca n cel l er , P y o n g y a n g s' h a a r r o g a t " t o t el d r et d e p r en d r e m esu r es en r esp o st a " , en t r e l es q u a l s R i h a esm en t a t " el d r et d ' ab at r e b o m b a r d er s est r a t èg i cs d el s E U A f i n s i t o t q u a n n o só n d i n s d e l ' esp a i a er i d el i m i t a t d el n o st r e p a í s" .

D i ssa b t e b o m b a r d er s B ­ 1 B i ca ces F ­ 1 5 C d e l a F o r ça A èr i a n o r d ­ a m er i ca n a va n vo l a r a p r o p d e l a co st a n o r d ­ co r ea n a so b r e a i g ü es a l n o r d d e l a z o n a d esm i l i t a r i t z a d a q u e sep a r a l es d u es C o r ees. E s t r a ct a d e l a i n cu r si ó m és a l n o r d a l a p en í n su l a q u e el s E U A h a n p o r t a t a t er m e a l seg l e X X I , seg o n s h a r eco n eg u t el P en t à g o n . I l es d ecl a r a ci o n s d e R i p o sen d i r ect a m en t f ut ur s vo l s si m i l a r s a la d i an a. E l m a t ei x K i m J o n g ­ u n j a h a vi a a cu sa t T r u m p d e f er " l a d ecl a r a ci ó d e g u er r a m és f er o t g e d e l a h i st ò r i a " en el d i scu r s q u e el m a n d a t a r i n o r d ­ a m er i cà va f er d i m a r t s p a ssa t d a va n t l ' A ssem b l ea d e l es N a ci o n s U n i d es, en q u è T r u m p va o b l i d a r q u a l sevo l t o d i p l o m à t i c a l m o st r a r ­ se d i sp o sa t a " d est r u i r t o t a l m en t " C o r ea d el N o r d . I R i h a su m a t a l a l l i st a d e p r o vo ca ci o n s p a r a u l es q u e T r u m p va l l a n ça r el ca p d e set m a n a , q u a n a T w i t t er va d i r q u e el s l í d er s co r ea n s " n o est a r a n a l vo l t a n t g a i r e m és t em p s" .


‘Dead man walking’ és una història real basada en l’experiència que va tenir la monja i activista Helen Prejean. Aquesta va escriure un llibre qüestionant la pena de mort, que després Terrence McNally va convertir en guió, amb el qual Jake Heggie va crear aquesta ópera. Aquesta magnífica obra que el dia 26 de gener d’aquest any al ‘Teatro Real’ va crear un ambient de pell de gallina amb la seva estrena. La producció venia de San Francisco, dirigida per Leonard Foglia i Mark Wigglesworth i estava realment aconseguida.

L’efecte de les llums era visualment fantàstic, la reixa de la presó, l’escola on treballava la monja Prejean, etc. Els actors fascinants, Joyce Didonato, una gran mezzosoprano va emocionar només trepitjar l’escenari i interpretar a la monja. Michael Mayes, interpretant l’assassí Joseph de Rocher feia refleccionar amb la seva evolució i el canvi de comportament durant l’obra. La mare, la senyora del Patrick de Rocher, interpretada per Maria Zifchack va estar espectacular, amb una veu fina i sensiblement preciosa.

Altres petits però bonics papers com els pares dels dos nens assassinats, el Toni Marsol (Owen Hart) o el Vicenç Esteve van cantar esplèndidament, per no nomenar la gran sensibilitat amb la que es van posar a la pell dels personatges. L’obra genial, però l’experiència encara més, totalment recomanable.


M O N ARQ U I A República és un sistema més natural; és a dir, és més elemental, més endarrerida. Tota la civilització és una resta al natural. Tot el que és més natural és més inferior. El repartiment comunal dels béns és més natural que la propietat. Tota la civilització ­els Reis, la propietat, el contracte matrimonial­ implica un element de modernitat i és complicació i artificialisme, sobreposats, com a fre i límit, a aquestes naturalitat. Com són també afegits al natural l'educació, els modals o la corbata cal entendre que no està a la mà de qualsevol poble tenir una Monarquia, però sí ho està el tenir una República. Una revolució es fa en 24 hores; una Monarquia resulta de la decantació dels segles.

A vegades em qüestiono si realment avancem com a espècie. En un moment on jo hem arribat a la lluna i estem a ben poc d’arribar a Mart. Jo hem pregunto com es possible que encara hi hagin monarquies, i no només a països exòtics i llunyans, sinó a Espanya. El pitjor de tot es que encara una gran part de la població ho defensa, i molta d’aquesta gent defensa l’ institució monàrquica a causa de la gran varietat de revistes, programes de televisió, diaris,… que envolten a la família Borbó. El problema es que després de molts casos de corrupció, documents classificats, entre d’altres. La gent monàrquica comença a reaccionar només després de veure que les seves reines estan barallades entre elles. Tot i que ara mateix gent d’àmbit més conservador comença a qüestionar­se que hi fan aquestes persones al govern i perquè.


C o m et va s i n t r o d u i r a l m ó n d e l a p o l í t i ca ? Vinc d’una família on la política com a servei al bé comú sempre ha estat molt present. La política ben entesa implica molts gestos d’amor, per a la gent que t’envolta i per a la gent més llunyana sempre he sentit que la implicació en la vida pública serveix per transformar el món i per millorar­nos com a persones. S i t i n g u essi s l a p o ssi b i l i t a t d e ca n vi a r a l g u n a co sa d e B a r cel o n a , q u è ser i a ? Doncs, m’agradaria poder fer més per frenar l’especulació, perquè la gent no es vegi obligada a marxar perquè no pot pagar un lloguer; m’agradaria tenir una ciutat menys contaminada, amb menys cotxes, una ciutat que tingui més cura amb la seva gent gran, una ciutat més “jugable”. D e q u è t r eb a l l a ves a b a n s d ’ est a r a l ’ a j u n t a m en t ? Durant la meva vida no he treballat de gaires coses, he estat professor d’anglès durant uns anys i després he treballat de professor de dret constitucional a la universitat de Barcelona i Alacant.

P er q u è va s d eci d i r q u ed a r ­ t e a B a r cel o n a ? Va ser un amor a primera vista. Barcelona em va donar molt del que la dictadura argentina em va treure, una societat oberta, tolerant, lliure, amb uns moviments socials i civils molt forts.


E l s e n y o r d e l a f o to g r a f i a é s e n G e r a r d o P i s s a r e l l o i l 'A d a C o l a u a l c a l d e s a d e Ba rc e l o na C r eu s q u e co n t i n u a r à s a l ’ a j u n t a m en t l a p r ò x i m a ca n d i d a t u r a ? Continuaré lluitant pel municipalisme i pel republicanisme dins de les institucions o fora. Estic convençut que el que es fa en una associació de veïns, d’estudiants o en un grup d’acollida a refugiats, en una xarxa de defensa de l’habitatge és tant o més important que el que pots fer dins de l’administració. C r eu s q u e h a s h a g u t d e sa cr i f i ca r a l g u n a co sa a m b a q u est a f ei n a ? La política institucional és molt absorbent, perds vida privada, temps per estar amb la família i la gent que t’estimes, temps per pensar, per cuidar­te i cuidar els qui t’envolten. Per això és important no passar gaire temps dins de les institucions. Després d’un temps s’ha de sortir per deixar pas a a gent nova i assumir nous reptes.

Q u i n s só n el s t em es p el s q u a l s m és u s a t a q u en ? Depèn, els partits i les forces més conservadores ens consideren intrusos, no accepten o els costa acceptar que gent normal d’origen popular que no ve de les famílies de sempre pugui governar una ciutat com Barcelona. Molta altra gent en canvi ens exigeix que anem més lluny en les polítiques de canvi, que fem més i en molts casos tenen raó perquè les desigualtats són molt grans i hi ha gent que ho està passant molt malament. Q u è és el q u e m és t ’ a g r a d a d e ser ­ h i ? El que més m’agrada es poder estar amb la gent, poder posar en pràctica ideals pels quals havia lluitat durant molts anys, intentar obrir camins de més justícia impulsar projectes que ens permetin construir una ciutat més amable, més cohesionada i que no sigui un luxe per a uns pocs, que no deixi ningú darrere. Crec que el municipalisme és la millor eina per democratitzar la democràcia i per construir sobirania real.


Com a mínim el Govern d’Aragó ha demanat la retirada d’un llibre reaccionari de biologia de tercer d’ESO on es recomana “l’abstinència i la fidelitat” com a formes prioritàries per prevenir infeccions de transmissió sexual.El pitjor és que encara s’utilitza a Canàries, Andalusia, Catalunya, València i Castella­la Manxa.

El polèmic i retrògrad manual assegura que per evitar la sida i altres malalties de transmissió sexual és recomanat, en última i només última opció, utilitzar el “preservatiu o altres mètodes de la barrera o químics”... com si no n’hi hagués, de varietat. El text també argumenta que la relació sexual entre humans “no és un simple acte fisiològic, sinó que es fa en el context de l’amor”... Vaja! Tots creient que era un llibre de biologia quan realment ens fa leccions d’amor i filosofia.

“L’avortament és un problema social majoritàriament motivat per causes econòmiques” defineix el manual, i diu que el seu augment a Espanya “ha estat exponencial els últims 20 anys (actualment és d’uns 115.000 a l’any)”. Doncs resulta que aquestes dades corresponen al 2008, i el controvertit manual es va editar el 2015. I amb totes aquestes tonteries, encara n’hi ha sis comunitats autònomes que no han indicat si demanaran la retirada del llibre de biologia… Al·lucinant.


8 de Febrer m’he llevat a les 7:00 del matí per anar a l’institut, com cada dia. A primera hora hem fet classe normal, ens tocava anglès. Desprès el grup redüit ha fet mitja hora de matemàtiques, mentre que la resta d’alumnes de 4t B feia Català.

tinc l'oportunitat d'expressar­me i dir les molèstia que em genera veure aquells joves anomenats "canis" sempre asseguts o al voltant de l' Apple sense fer res i buscant brega i molestant alguna persona tranquil·la que passa per allà. Trobo molest sortir del metro i trobar­me tanta gent allà i penso que podriem fer alguna cosa mes útil que sigui estar allà sense fer res i molestant;

Havíem de fer una visita a BCN activa però vam sortir una mica més tard del previst, perquè al professor se li va oblidar dir­nos que havíem d’agafar un bolígraf; llavors hem hagut de tornar a la classe. Seguidament hem sortit de l’institut, encara que plovia i feia molt de fred, tothom estava content perquè teníem l’esperança que nevés.

Cada matí quan vaig a treballar travesso la Meridiana, la gran avinguda del terror. Doncs és sempre a les 06:20h que em trobo amb el mateix cotxe del dimoni, verd grisós llampant, el Citroën que em porta a les tenebres més profundes...Deu tenir vint anys el trato aquest, no m'estranya que estiguem tan contaminats!


Degut a les últimes vagues i manifestacions, al meu institut hem tingut diverses converses, discussions, debats... Degut això he vist molts punts de vista i ideologies sobre el moment que estem visquen. Gracies a aquestes converses m’he trobat que molts companys i companyes, no tenen ni idea del que estem vivint. O com a mínim saben el que veuen a la televisió o el que els hi diuen els seus pares. Aquests companys m’han fet veure el veritable poder que tenen les empreses de comunicació. Rumiant sobre el tema he trobat que l’únic que podem fer per estar com a mínim advertits, hem de tenir una bona educació. He observat que com a mínim al meu liceu només tenim una hora de cultura i valors ètics, una matèria la qual ens ajuda a ser crítics amb el moment i la societat en la que vivim.

El pitjor de tot es que és una optativa (repeteixo, en el meu institut), has d’escollir si fer ètica o religió. Preguntant als meus pares, m’han dit que quan tenien la meva edat feien més hores d’ètica i tenien la matèria de filosofia. Encuriosit m’he informat i he trobat que el govern del PP ha anat suprimint hores i contingut de matèries les quals ens ajuden a relexionar i a criticar. La veritat es que m’espanta bastant que els joves perdem la capacitat de ser crítics amb la ja que ens farà més dòcils i influenciables en un futur proper. I si perdem la capacitat de defensar les nostres idees i de ser crítics, que ens diferencirà d’un robot o una màquina.


Quan comencem el curs, hem de comprar uns quants llibres; això és normal, anem a l’institut, però el normal seria fer­los servir i portar­los a classe. Ens fan comprar molts llibres, que no són gratis; o sigui, a nosaltres, els alumnes, no és que ens sobrin els diners com per a anar a comprar material escolar, per no fer­lo servir.

El que jo vull dir sobre aquest tema és que hi ha alumnes, jo sóc una d’elles que van al grup reduït, són gent que els costa més que a ala majoria de la classe, a nosaltres és a qui més ens afecta, perquè en les assignatures que treballem en el grup petit, mai fem servir els llibres de lectura.


La quarta edició  
La quarta edició  
Advertisement