Page 1

Entrevistes als professors Entrevistes als alumnes Reportatges Activitats de centre Sortides


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

EDITORIAL Lídia Ferré. Directora del nostre Institut

L’EQUIP DE REDACCIÓ 17/18 ENS ACOMIADEM Alba Romero

Christian Romero

Aquest any ja ha acabat, i un cop més els alum-

Aquest any que començava semblant un any

nes de l’equip de redacció del centre han intentat

llarg i tediós però ha passat sense ni adonar-nos-

reflectir els moments més importants del centre.

en.

Aquests han sigut excursions, activitats didàctiques

Un any més els alumnes de 4t de l'equip de re-

com per exemple Sant Jordi, la festa de carnaval

dacció han exposat en la revista del centre els mi-

que tots els alumnes gaudeixen molt. O per exem-

llors moments del curs. El resum d’aquest han sigut

ple viatges que es fan durant l’etapa de la ESO. Ens

sortides, viatges, activitats i bons moments com

hem esforçat molt per tirar cap endavant la revista

Sant Jordi o el Carnaval de 2018. Ens hem esforçat

del centre. Esperem que us hagi agradat i la gaudiu

molt l’equip de redacció com a grup per a treure

amb totes les vostre forces. Recomanem als alum-

aquesta revista endavant; a sobre és una revista

nes que els agradi escriure a que participin en l’e-

molt important ja que és la número 50. Per últim

quip de redacció l’any vinent perquè és una experi-

esperar que us agradi la nostra revista i que la gau-

ència molt bonica i encara que no ho sembli, amb

diu . Recomanem molt que els alumnes que passa-

el treball diari aprens moltíssimes coses.

reu a 4t l’any vinent us apunteu a l’optativa de Re-

Però sobre tot bones vacances per a tothom!

vista ja que passareu molts bons moments i serà una molt bona experiència per a vosaltres, a més és una feina entretinguda i s’aprenen moltes coses. Bones vacances a tothom!

2


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

Yaiza Moreno

Elena Marraco

Estem a punt d’acabar el tercer trimestre i

Un altre cop acabem el curs amb la última revis-

aquesta es la segona revista que hem fet els alum-

ta que farem aquest grup. Durant aquest any hem

nes de 4t d’ESO durant el curs 2017-2018.

après moltes coses, sobretot de cara al futur, i ens

Aquest trimestre ha estat ple de sortides i cele-

ha alegrat molt compartir una part d’aquest curs

bracions: l’exchange dels alumnes de 3r d’ESO i al-

en aquesta revista. Amb aquest curs també s’acaba

guns de 4t d’ESO a Uden, Holanda; la visita al Parc

la nostra època de la ESO, una època d’aprenentat-

Científic realitzada pels alumnes del 1r de batxille-

ge, de fer noves amistats i de créixer com a perso-

rat científic; l’esquiada a l’estació d’esquí Masella,

na. Aquest últim curs ha sigut el més dur, on hem

etc. I com no, el carnaval, ple d’actuacions per part

hagut d’esforçar-nos més a l’hora de fer els treballs

de tots els alumnes de l’institut ( ESO, batxillerat,

i exàmens; però també ha sigut el més enriquidor

cicles ) i també de premis ( una tassa i un tiquet de

ja que ens hem centrat molt en els estudis futurs i

regal per al centre comercial de l’Splau ).

la recerca de possibles sortides professionals.

En aquest número de la revista Iceberg podreu

La nostra tasca en aquesta revista ha sigut in-

trobar totes les fotografies del carnaval 2017-2018,

vestigar i exposar diferents activitats i pensaments

de l’exchange, de l’esquiada, i d’altres sortides rea-

que hi ha a l’institut. Per poder fer-ho lo millor que

litzades pels alumnes de l’institut. També podreu

es podia hem hagut d’investigar i parlar molt entre

llegir entrevistes realitzades a professors, a alum-

nosaltres. A l’assignatura de revista, també hem fet

nes i a ex-alumnes.

altres activitats molt interessants que ens han

Esperem que us agradi!!!

apropat una mica al cinema i a la tecnologia dels ordinadors, cosa que ens ajudarà molt en el futur. Esperem que us agradi llegir la nostra revista i que us animeu a fer-la vosaltres en propers anys.

3


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

Alba Romero Com cada any, un grup d’alumnes de tercer d’ ESO han participat voluntàriament al viatge a la ciutat Holandesa d’Uden. Aquest és un projecte molt interessant i didàctic, ja que es fa per a què els alumnes puguin millorar el seu nivell d'anglès i a més conèixer un país nou. És una experiència inoblidable per a ells i els ajuda a relacionar-se amb més facilitat i fer amics nous, a més conviuen amb una família que no coneixen i s’integren en ella. Per tant, us animo a tots els alumnes i alumnes que tingueu l’oportunitat, que en participeu, no us penedireu. Aquest any, van estar durant una setmana, del 3 fins al 9 de febrer. Van arribar el dissabte per tant el cap de setmana el van passar amb la família. El dilluns van visitar l’ajuntament del poble i la granja. El dimarts els seus companys Holandesos, els van acompanyar a Amsterdam i junts, van fer una petita volta als Canals mitjançant una espècie de canoa. També van visitar la famosa casa de l’Anna Frank. El dimecres, van anar a la ciutat de Den Bosch a veure la catedral i el museu “ Noord Braband”. El dijous els Holandesos els van fer una sorpresa, i els van portar al parc d’atraccions “ Eftelin”. L’últim dia, el divendres van fer una visita a l’institut d’Uden. Encara que van passar una mica de fred, s’ho van passar genial.

4


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

5


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

ENTREVISTA A ...

Alba Romero Per tal d’incloure informació més detallada sobre l’intercanvi i com afecta això als alumnes, he fet una entrevista a la responsable de l’intercanvi amb l’escola d’ Uden, i també professora d’ Anglès, Elisabeth Ibars.

Des de quan és fa l’intercanvi amb Uden? Des de fa 10 anys, el que passa és que els dos primers anys el fèiem amb la gent d’Uden que feia Batxillerat i després ells ho van canviar i ara ho fem amb la gent que fa cicles però l’edat és la mateixa, és a dir l’edat correspon als alumnes de 3 d’ESO. Abans d’anar a Holanda, s’anava d’intercanvi a un altre lloc? No, no ho havíem fet mai. Com va decidir el nostre Institut anar-hi? us veu emmirallar/inspirar en escoles que ja ho feien? Per què és va començar a fer? Un any, el director va dir per què no ho provem, ho vam començar a mirar però ens sortien països que no veiem massa factibles i llavors, ell va dir: Jo conec una escola, i eren ells i ho vam començar a fer. Com vau contactar amb l’institut d’Uden? El director coneixia un Institut a les Corts de Barcelona que ho feia i es va posar en contacte amb aquesta gent i ens ho van explicar i llavors el que van fer va ser preguntar a l’escola per què no? I llavors ens vam posar en contacte amb ells per mitjà de xerrades, trucades de telèfon, e-mails i ho vam intentar. Sempre hi van els alumnes de 3r ESO, per què no obriu aquesta activitat a altres nivells del centre? Quan ho vam començar a fer, és feia amb alumnes de 4t ESO per qüestió d’edat, ja que ells venien de Batxillerat????? Després quan és va canviar i ells venien de cicles, també per edat, vam haver de canviar a 3 ESO. No les vam obrir a altres nivells, perquè a 1r és feia com una mena de convivència, 2n eren massa petits per fer un intercanvi, a 4t es fa el viatge de fi de curs., a Batxillerat estem per altres co6


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG ses, doncs 3r semblava el més apropiat. Com va ser la primera vegada que vas anar-hi amb els teus alumnes? La primera vegada vaig anar amb un professor que ja no està a l’institut, i ens ho vam passar molt bé, molts nervis perquè sempre muntava amb els professors i el cap de departament l’intercanvi des d’aquí però mai havia anat jo a Holanda, sabia com funcionava, sabia els problemes que hi havien, sabia les coses que sortien bé, però no havia anat mai. I des d’aquell any, fins ara. Hi havies estat abans? No, no havia estat abans i hem feia molta il·lusió a nivell particular. Des de que es fa, hi has anat tots els anys? No, de fet porto 7 anys fent-ho. Hi vaig des de que sóc cap de departament i penso que és una de les persones que hi ha d’anar. Tu com a professora, també aprens coses noves en cada intercanvi? Sí, sempre, perquè sempre surten cosses noves, vocabulari nou, costums, una manera nova de com funciona una escola... No t’avorreix veure tots els anys el mateix? No, mai, perquè és tots els anys el mateix però amb persones distintes, per tant cada alumne viu l’intercanvi d’una manera i sou tants i tantes maneres diferents de viure’l que és impossible avorrir-te. Suposo que algunes vegades hi han hagut males experiències amb alumnes, però normalment ells queden encantats. Creus que és una experiència que val la pena? Totalment. Quan parlo amb els alumnes sempre els hi dic que és una de les millors experiències de la vostra vida. I pel que fa a les experiències negatives, es parlen i sempre és solucionen. Veus millores en el nivell d’anglès dels teus alumnes després d’haver fet el intercanvi? Millores en el nivell no, però sí millores a l’hora de parlar perquè no els hi fa tanta vergonya. Hi ha persones molt reservades que hi van precisament per relacionar-se més amb el món exterior i fer amics, Creus que aconsegueixen el seu propòsit personal? No sempre, però si és veritat que la gent que va per aquest motiu, vulguin o no vulguin acaben relacionant-se amb més gent del que acostumen. S’apunten molts nens i noies a fer-ho?, és a dir hi ha interès per participar per part dels alumnes? Interès molt, però a vegades per molta il·lusió que et faci, i ha famílies que no ho poden pagar i també depèn de quina manera tractem de solucionar-lo. Hi ha anys que surten molts alumnes i cal descartar a alguns d’ells ja que no podem portar a un grup de 30 perquè trauria molts professors, depèn de l’any. Si tu ara mateix fossis una alumne de 3r ESO, t’agradaria participar? Per què? Clar que m’agradaria perquè així marxaria amb els meus amics, a conèixer un nou país, coneixeria gent, menjaria coses que mai havia menjat, moltes coses noves que m’agradaria viure. Creus que és podrà continuant fent al llarg dels anys? De moment sí, per aquest motiu ho fem.

7


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

ENTREVISTA A... Autora: Alba Romero També he fet una entrevista a un alumne de 3r ESO, César Fernández, que aquest any ha anat a l’intercanvi de Holanda. En aquesta entrevista veurem l’experiència des del punt de vista dels alumnes i podrem veure en primera persona, com ells la viuen i com s’adapten aquells dies al

Quan, Com i perquè vas decidir anar?, és a dir en quines circumstàncies vas prendre la decisió? Ho tenies clar des de el principi? O vas necessitar l’ajuda d’algú per convèncer-te? Ho vaig decidir quan el meu germà hi va anar i encara que jo era petit em va agradar i des del primer moment tenia clar que volia anar-hi. Sempre ens ve al cap a nosaltres allà, però com va ser la convivència aquí, en Espanya?

La meva mare no sabia parlar anglès, per tant al principi va ser difícil, després jo li traduïa i ens podíem entendre bé.

El primer dia feia molta vergonya però després t’hi acostumes. Vosaltres no us coneixíeu, per tant com va ser el primer contacte que vau tenir? Ell s’entenia bé amb la família?, I la família amb ell?

Teníem bona rela-

Al principi, hi havien moments incòmodes en els quals no sabies de que par-

ció encara que com

lar, desprès agafes confiança i això és soluciona. La meva mare no sabia parlar

acostuma a passar, és

anglès, per tant al principi va ser difícil, desprès jo li traduïa i ens podíem en-

van acabar fent sub-

tendre bé.

conjunts.

Imagino, que al principi cap dels dos xerrava massa, ja que és molt difícil parlar amb una persona que no coneixes i a sobre en una llengua que no és la teva, però us enteníeu? Sí, ens enteníem perfectament. Com va ser la relació amb el grup, Espanyols i Holandesos? En general, teníem bona relació encara que com acostuma a passar, és van 8


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG acabar fent subconjunts.

a Espanya, necessi-

I concretament amb el teu company Holandès? Us vau fer amics?

tem molts més carrils

Vaig congeniar molt bé amb ell i vam construir una gran amistat.

de bicicleta

Ja han passat uns mesos des de que és va fer, encara seguiu parlant, via qualsevol mitjà? I amb la resta d’Holandesos? Amb ell via WhatsApp, però amb la resta d’Holandesos no gaire. Una vegada allà, et vas adaptar bé? Tant amb la família, com a la rutina d’un país que no coneixies? Sí, perfecte ja que m’agrada molt la bicicleta i tenia moltes ganes d’estar allà, conèixer la família i visitar Holanda. Suposo, que hauràs vist moltes diferencies en tots els aspectes, en podries dir tres? En una mateixa carretera, passaven en dos sentits, tant bicicletes com cotxes. En canvia a Espanya, necessitem molts més carrils de bicicleta. La gent era molt més amable i respectuosa, inclòs si no et coneixien. 3. Està legalitzat el consum d’algunes drogues, aquí està totalment prohibit. Tots els alumnes, pateixen molt pel menjar però quan arriben allà real-

hi

tornaria

sense

cap dubte, perquè em va agradar més la manera que tenen de viure ells, que nosaltres, a més crec que contra més

viatgis

més

aprens..

ment no és com imaginen, que és el que més t’ha agradat i el que menys, respecte al menjar? El que més m’ha agradat va ser un sopar que és deia Nassi, que era una mena d’arròs. I el que menys, una sopa de carbassa amb verdures.

He adquirit més fluïdesa a l’hora de parlar

Tu com ha estudiat, has notat canvis en el teu nivell d’anglès després d’haver fet l’intercanvi? Més nivell no, però si més fluïdesa a l’hora de parlar. Si tinguessis l’oportunitat, ornaries a anar-hi? Per què? Sí hi tornaria sense cap dubte, perquè em va agradar més la manera que tenen de viure ells, que nosaltres, a més crec que contra més viatgis fas més aprens. Com valores aquesta experiència positiva o negativa? Molt positiva Que li diries a una persona de l’any vinent, si no estigués segur o segura d’anar-hi? Que no s’ho pensés dues vegades i aprofités aquesta oportunitat que no tothom té i que quant tornés em digués si ha valgut la pena arriscar-se. Estic segur que no se’n penediria.

9


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

sortida a l’Auditori Barrades El passat dia 16 de Gener, els alumnes de 4t ESO vam anar a l’auditori Barrades de Hospitalet i a Tecla sala. Aquest és un recull de les cròniques que els alumnes de 4t van fer de la sortida. Era un dia bastant assolellat, per tant el dia va acompanyar-nos en l’ocasió. Com la majoria d’excursions, vam quedar a las 8:30 a la estació de ferrocarrils de Sant Boi. Una vegada, arribats a Hospitalet, vam esmorzar i després va començar l’obra de Terra Baixa, ja que abans havíem llegit el llibre. Des del nostre punt de vista, observant les diferencies és una molt bona manera d’aclarir dubtes respecte de la novel.la teatral. Ja que estàvem allà, vam anar a veure la biblio-

El passat dia 16 de Gener de 2018 els alumnes

teca Tecla Sala. Aquesta biblioteca està especialit-

de quart van fer una sortida de l’assignatura de

zada en còmics i l’art en general, sobretot obres

català amb el Ramón Villalonga, la Blanca Helena

d’art modernistes. Uns monitors ens van fer una

Martínez i la Cristina Riera a veure la representació

petita excursió guiada per el voltant de la bibliote-

teatral del Terra Baixa per a complementar la lec-

ca per tal d’ensenyar-nos coses que no sabíem,

tura del llibre prèviament feta a classe.

com per exemple que primer va ser un molí de paper i després una fàbrica de tèxtil.

Els alumnes van sortir de l’estació de ferrocarrils de Sant Boi de Llobregat, van agafar el metro fins

Ens ha agradat molt i considero que l’any vinent

arribar a l’Hospitalet de Llobregat i van caminar

s’hauria de tornar a repetir per tal que els alumnes

fins a la rambla d’Hospitalet, on estava situat el

de 4tESO de l’any vinent l’aprofitessin com nosal-

teatre on vam anar: l’Auditori Barrades.

tres. Alba Romero.

El que vam veure era una representació adaptada per a escoles d’una hora de duració de Terra Baixa, l’obra d’Àngel Guimerà. Aquesta obra de teatre estava interpretada per 4 actors que feien tots els papers. Christian Romero.

10


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG Els alumnes de 4t d’ ESO a part de els professors

El passat dia 16 de gener el curs de quart d’ESO

de català els quals són la Blanca I el Ramón vam

va manar a Hospitalet de Llobregat a veure l’obra

quedar el dia 16 de Gener a les 8:30 a l’estació de

de “Terra Baixa”. Vam quedar als ferrocarrils a les

ferrocarrils de Sant Boi.

8:30 del matí per anar directament cap al teatre.

Quan estàvem tots vam iniciar el nostre trajecte fins a l'Hospitalet on estava el teatre al qual veuríem l’obra de “Terra Baixa”.

Ens vam baixar a la parada de L’avinguda carrilet, on es troba el teatre on vam veure l’obra. Aquesta versió de Terra Baixa es bastant similar

L’obra no era l’original sinó una re masterització

a l’obra d’Àngel Guimerà però la van fer més còmi-

una mica més còmica, però en general els perso-

ca. Tractava d’un triangle amorós entre la Marta, el

natges eren els mateixos.

Sebastià i el Manelic, i com la Marta evoluciona els

Quan vam acabar de veure l’obra vam esmorzar

seus pensaments. En general no em solen agradar

i després vam continuar caminant fins que vam ar-

aquestes obres de teatre però, aquesta en concret,

ribar al centre “Tecla sala”.

penso que va ser bastant entretinguda. al haver

El centre “Tecla sala” abans era una fàbrica tèxtil i ens van explicar tota l'historia del centre. La veritat es que va estar molt bé ja que no coneixíem aquest centre ni la seva historia. La sortida va durar tot el matí i va estar molt bé per aprendre coses noves i sortir una mica de la rutina escolar.

llegit abans el llibre va ser molt més fàcil entendre que passava en cada escena. Quan vam sortir de l’obra va manar caminant de l’avinguda carrilet fins a la fàbrica de Tecla Sala. Allà ens vam dividir en dos grups per poder veure les diferents parts de la fàbrica per dins. Elena Marraco

Kevin Mateos Martínez.

11


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

ACTIVITATS AL CENTRE

DANIEL VALERA FERNANDEZ

El passat dia 9 de febrer vam celebrar el carnaval a l’Institut Camps Blancs. Vam arribar a les 8 del matí a classe, com sempre, i vam fer classe normal fins les 10. De les 10 fins a les 11 del matí, allò què vam fer quasi tots el grups va ser disfressar-nos i pintar-nos, i alguns grups vam practicar la coreografia que amb tanta il·lusió havíem preparat durant les ultimes setmanes. A les 11:30 tots els alumnes estàvem convocats a les pistes de l’institut on hi havia un concurs i en aquest concurs es feia un ball o alguna desfilada, això ja era depenent del que volia fer el grup. Gairebé les disfresses van ser totes bastant maques i molt originals, molts utilitzaven per les disfresses materials com el paper, el cartró que això en el concurs es premiava mes. En temes de balls van ser molt bons però mitjançant que alguns van ser molt bons no van poder guanyar, alguns grups em comptes de fer un ball el que van fer va ser una desfilada o alguns van sortir amb cartells reivindicatius. I van haver professors que van sortir amb classes com es el cas del Josep Manel o la Cristina Riera. Els premis que es van atorgar van ser-hi una tassa que la donava el institut Camps Blancs per així dir-ho va ser el segon premi. I l’altra premi va ser un

12


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG targeta regal de 10€ per anar a l’Splau que la donava l’AMPA de l’institut i aquest és com si fossel primer premi. Els alumnes de 1r de l’ESO tenien un repte, havien de disfressar-se en grup i el tema havia de ser relacionat amb els extraterrestres, ja que aquest ha sigut el tema que han treballat en el seu primer projecte. Cal dir que totes les tutories van fer una bona feina de caracterització i de coreografia. Aquí podeu veure una imatge de grup. Els cicles formatius d’estètica i imatge personal van demostrar la seva

mestria

a

l’hora

de

caracteritzar-se i disfressar-se. Vam poder veure unes fantàstiques pin ups i els grup de grau superior ens va transportar als

anys

cinquanta tant per la seva imitació estètica

de

Grease com per

la

fantàstica coreografia que ens van oferir.

13


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG 4t

C

van

voler

recordar els seus ídols de

la

infantesa

“Els

Telletubbies”,

aquí

podem

una

veure

divertida fotografia del grup

4t B van voler fer un homenatge a la diversitat de cultures del mon. El seu eslògan “sense fronteres” va ser molt aplaudit per tots nosaltres.

El cicle formatiu d’administració d’empreses va voler fer un homenatge a la pel·lícula “el llop de Wall Stret” ens van oferir una sorprenent coreografia, aquí els podem veure acompanyats del seu professor.

14


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

EL REPORTATGE LA DISCRIMINACIÓ PER RAÓ DE GÈNERE Lídia Coves A la revista de l’institut ens han fet un taller sobre el sexisme que hi ha al món laboral. Aquest reportatge és un recull de fets relacionats amb la desigualtat de gènere que m’ han impactat darrerament. Actualment molta gent pensa que no hi ha distinció per gènere a l’hora del treball laboral . Aquesta vegada ens centrarem en el sexisme que esta present als mitjans de comunicació que actualment visualitzem i fem ús. Què és el sexisme ? Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d'unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió. Conjunt d'actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones. Taller realitzat: (Cristina Mora) A la revista del centre vam fer un taller , Cristina Mora una periodista a la revista Perfil, ens va explicar tots els drets vulnerats al voltant del periodisme i sexisme que els mitjans de comunicació i el món laboral de avui en dia.

Els periodistes no tenen la llibertat d’escriure el fets reals, si no poden explicar una notícia amb tota la informació ja que pot ser el director no vol dir tota la veritat ja que no li convé. D’això se’n diu violació del dret d’escriptura lliure i real . Això d’alguna manera també afecta al lectors ja que no s’expliquen els fets del tot deixant al lector amb el punt de vista o només amb la versió de la revista. 15


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

VIOLACIÓ DELS DRETS DE LES DONES AL MON LABORAL I ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La violació de dret d’expressió i vulnerabilitat dels fets:

Violació del dret d’igualtat del sou:

Quantitat de contractes de dones

La reportera Cristina Mora

Un altre aspecte a tractar

Actualment els periodistes

va realitzar un taller al institut

per aquest reportatge seria ,

no són lliures de poder expli-

per a les reporteres i repor-

les dones no són contractades

car les noticies dient tota la

ters de la revista del centre

amb més freqüència que els

veritat o introduir alguna peti-

per mentalitzar-los sobre la

homes per que tenen fills i

ta mentida que després a un

diferencia de salaris entre ho-

moltes de les empreses no

altre mitja de comunicació ja

mes i dones fent el mateix tre-

volen donar la baixa i haver de

por ser un altre canal o una

ball i duent a terme les matei-

contractar a un suplent duran

altre revista. Això es deu a

xes tasques.

la baixa .

que la gent del darrere no permet

la

publicació

de

aquestes noticies ja que pro-

D’aquest fet d’en diu violació del dret laboral del salari

Això fa que no hi hagi les mateixes dones que homes.

igualitari.

bablement no els hi convé

Segons el codi de drets la-

aquesta publicació. Això porta

borals , no s’ha de discriminar

com a conseqüència la falta

al lloc de treball i els ascens ,

de coneixement dels especta-

en base al gènere, la raça ,

dors.

l’origen ètnic, la religió o la opinió política , tots som iguals davant l’estat per lo qual el treball de garantitzar el dret a la igualtat. Fa poc , la BBC News va patir unes critiques i una de les seves reporteres va deixar el seu lloc de treball per culpa de la desigualtat dels salari respecte els seus excompanys.

La 16


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

Per saber que pensen sobre aquest tema els alumnes hem realitzat unes enquestes i aquests són els resultats:

1. Ets noia o noi?

3. Quin creus que és el significat de la paraula feminise?

2. Et consideres feminista?

4. Creus que vivim en una societat feminista?

17


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

5. Davant d’un acte mascliste, que faries si estiguessis sol?

7.Per acabar , des de el teu punt de vista que justifica una violació?

6. Davant d’un acte maslicsta si estiguessis en grup?

8.Sobre el judici del grup La Manada, que opinen sobre la sentència als delincuents ?

18


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

CONCLUSIÓ Per recollir les diferents opinions sobre aquest tema he passat unes enquestes i he obtingut els resultats següents: El fet de ser feminista canvia entre gèneres : El 96% de les noies afirmen ser feministes i un 95% del nois diu que no, els diferents estudis ens han confirmat que podria ser per les diferents cultures i diferents pensaments. En canvi, els nois esta molt més barrejat un 38% afirmen ser feministes però un 62% afirmen que no ho són. Aquesta gran diferència m’ha porta a fer la següent pregunta: Sabem quin és el significat de la paraula feminista ? Sorprenentment, un 92.3% afirmen saber el significat del feminisme i de les noies totes afirmen els saber els significat. Llavors con a conclusió tenim que els nois saben quin es el significat de la paraula però no s’ho apliquen a ells mateixos, de manera que, no volen que la dona estigui al seu mateix nivell, és a dir, segons ells la dona ha de ser inferior. A la pregunta si creuen que vivim en una societat feminista han respost entre els dos gèneres que no un 96% i un 4% creu que sí que hi vivim. En la situació plantejada sobre que farien davant d’un acte masclista si estiguessin sols: el 4% diu que no faria res. El 36% protestaria , el 56% diu que l’evitaria i un 4% diu que està bé que hi hagin aquests actes. Sobre la mateixa situació plantejada, però que farien si anessin en grup: El 54% d’alumnes protestaria i el 46% ho evitaria, potser per les diferents opinions. També els hi he volgut preguntat sobre el judici de La Manada i els resultats són els següents: EL 45% pensen que la sentència no és justa . El 48% opinen que no ha esta suficient la sentència aplicada. Però un 7% pensa que la sentència està bé, això demostra el pensament masclista d’unes persones on justifiquen una violació. Aquest judici podria haver canviat moltes coses sobre la protecció de la dona, però que un jutge justifiqui una violació i a sobre als violadors no els imposi una sentència justa. Demostra que no vivim en una societat on a les dones se’ns respecta. La última pregunta que els hi he fet es: que justifica una violació. El 88% diu que res justifica una violació. Però un 4% diu que la roba, un altre 4% el anar sola pel carrer i un altre 4% l’alcohol. Aquests 12 percentatges que justifiquen una violació, ens asseguren que no vivim en cap situació feminista i la justícia no vela per la nostra protecció. Però questa justificació ens diu que hi ha persones que veuen a les dones com objectes quan no ho som.

19


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

ENTREVISTA Per ampliar aquesta investigación he volgut preguntar a diferents professors, tots homes per saber la seva opinió sobre les diferents qüestions del feminisme.

Ramon, com a professor de català creus què l’àmbit escolar esta idealitzat? És a dir, només per home o dones? En general els docent volem que les classes siguin igualitàries i intentem la màxima igualtat entre home i dona. Creus que les classes impartides al nostre centre són igualitàries per tots i totes en tots el àmbits, és a dir consideres que el nostre institut és inclusiu? Jo crec que sí, tot i que no tinc una visió prou general. Alguna vegada durant la teva estança en cap centre educatiu has vist algun acte masclista? Sí , per exemple dedicar més temps d’atenció a la diversitat als nois. Al àmbit personal i fora del centre: Creus que vivim en una societat feminista o equitativa? Tendeix a ser equitativa, però el paper social dels homes segueix denominat. El moviment feminista ha afectat en algun moment als teus estudis o treball? No, però la conscienciació feminista m’ha portat a treballar per la igualtat de gèneres. Quin es el teu punt de vista respecte al que esta passant en l’actualitat? Caldrà treballar més per la igualtat. T’has posat en la pell de la víctima ? Què has sentit? Sí, ràbia, indignació de vegades impotència. Per què creus que hi ha gent que no vol el feminisme ? Perquè no hi és conscient. No tothom pot ser conscients de tot. Beauvoir , un escriptora francesa ,a un dels seus textos va dir que com a primer sexe era el masculí , què n’opines? Que era una època molt desigualaria i que ella fou una de les primeres feministes. Per finalitzar et plantegem una situació: Si un dia decideixes anar a dinar a un restaurant i observes una escena així: un nen petit de tres anys esta plorant per que no sap com fer entendre al seu pare que es el que vol i el seu pare li diu: Deixa de plorar que sembles una nena. Com reaccionaries en aquesta situació ? i si estiguessis amb els teus fills? Malauradament, no puc entrar en l’educació d’una família. Jo això mai ho he fet amb els meus fills. 20


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

Professor de ciències socials Creus què l’àmbit escolar està idealitzat? És a dir, només per homes o dones? Avui dia està pensat per homes i dones i tots/es tenir la mateixa formació educativa. Creus que les classes impartides al nostre centre són igualitàries per tots i totes en tots el àmbits, és a dir consideres que el nostre institut és inclusiu? Sí, almenys ho intenta. Segur que hi ha coses a millorar però s’intenta Alguna vegada durant la teva estança en cap centre educatiu has vist algun acte masclista? Nois que en debats feien comentaris masclistes (potser per provocar). M’estranyaria que fos de veritat. A l’àmbit personal i fora del centre: Creus que vivim en una societat feminista o equitativa? No és equitativa, els salaris i la presència és menor en l’àmbit femení) El moviment feminista ha afectat en algun moment als teus estudis o treball? Una vegada van fer una manifestació a la universitat perquè una noia havia patit una agressió per un cotxe que no es va voler aturar en la manifestació per denunciar una agressió masclista Quin es el teu punt de vista respecte al que esta passant en l’actualitat? Continuen havent agressions masclistes i ara en grups. T’has posat en la pell de la víctima ? Què has sentit? Si, vaig sentir des de ràbia fins a fàstic Per què creus que hi ha gent que no vol el feminisme ? Gent molt gran educada a una societat masclista. Molts homes tenen covardia i incomoditat. Beauvoir, un escriptora francesa,a un dels seus textos va dir que com a primer sexe era el masculí, què n’opines? De cap de les maneres, la portadora de la vida és la dona. Per finalitzar et plantegem una situació: Si un dia decideixes anar a dinar a un restaurant i observes una escena així: un nen petit de tres anys està plorant perquè no sap com fer entendre al seu pare que es el que vol i el seu pare li diu: Deixa de plorar que sembles una nena. Com reaccionaries en aquesta situació ? I si estiguessis amb els teus fills? En veu alta, per a què ho sentís, faria un comentari de l’estigmatització que comença per culpa dels pares . Si estigués amb els meus fills faria el mateix.

21


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

Professor de matemàtiques Creus què el àmbit escolar esta idealitzat? És a dir, només per home o dones? Si crec que està idealitzat, ja que avui en dia hi ha especialitats que només es consideren d’homes o de dones. Creus que les classes impartides al nostre centre són igualitàries per tots i totes en tots el àmbits, és a dir consideres que el nostre institut és inclusiu? Si, crec que a les classes tothom té la mateixa oportunitat, i per tant considero que són igualitàries. Degut a la gran diversitat que tenim al centre, les iniciatives pedagògiques són amb la voluntat de crear una escola inclusiva per a que ningú quedi exclòs. Alguna vegada durant la teva estança en cap centre educatiu has vist algun acte masclista? Com a estudiant segurament sí.

Al àmbit personal i fora del centre: Creus que vivim en una societat feminista o equitativa? Crec que avui en dia s’utilitza la imatge de la dona com un simple recurs publicitari quedant fora dels alts càrrecs d’empreses i institucions. Per tant, necessitem una societat més igualitària entre l’home i la dona. El moviment feminista ha afectat en algun moment als teus estudis o treball? No, mai m’ha influït. Quin es el teu punt de vista respecte al que esta passant en l’actualitat? Crec que s’han de fer polítiques més justes per a que no tornin a passar actes com el de la “manada”. Te has posat en la pell de la víctima ? Què has sentit? Sentiment d’indefensió, injustícia... Per què creus que hi ha gent que no vol el feminisme ? Perquè no coneixen realment les reivindicacions del feminisme. Beauvoir , una escriptora francesa ,a un dels seus textos va dir que com a primer sexe era el masculí , què n’opines? Penso que és un pensament primari Per finalitzar et plantegem una situació: Si un dia decideixes anar a dinar a un restaurant i observes una escena així: un nen petit de tres anys esta plorant per que no sap com fer entendre al seu pare que es el que vol i el seu pare li diu: Deixa de plorar que sembles una nena. Com reaccionaries en aquesta situació ? i si estiguessis amb els teus fills? Crec que és una falta de respecte per a les dones, considerar-les el sexe feble.

22


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

Entrevista a ...

Autora: Elena Marraco Irene Coves va ser alumna de l’Institut Camps Blancs, en el nostre institut va fer la ESO i els dos anys de batxillerat. El curs passat va acabar batxillerat i ha passat a fer una carrera de historia a la Universitat de Barcelona. Ara, en acabar el primer curs a la facultat, ens ha explicat una mica d’aquest canvi de l’institut a la Universitat.

Com t’ha ha anat després de l’institut? Molt bé. Com és el batxillerat? Doncs realment va ser una etapa que tot i ser esgotadora vaig passar-ho molt bé. Des de la meva experiència, el primer any és potser quan vas més relaxat, aquest primer any les assignatures em van agradar molt. Segon per a mi va ser molt breu i estressant, estressant sobretot per la presència dels trimestrals (encara que un cop passes la selectivitat s’agraeix), però tot i haver de dedicar moltes hores d’estudi, des del meu punt de vista i experiència personal crec que va valer la pena, va ser una etapa en la qual vaig gaudir amb els companys/es i professor/es pel bon ambient que hi havia i guardo records molt bonics. Què estàs fent? Actualment estic cursant el primer any de la carrera de història a la facultat d’Història i Geografia de la Universitat de Barcelona . Què vols ser? Realment encara no ho tinc clar, dins d’aquesta disciplina hi ha un ventall de sortides al món laboral, però d’aquest ventall potser les branques que més m’agraden són la museologia, l’arxivística i la recerca. Costa molt? No és que costi més, és que un món completament diferent i t’has d’adaptar, a l’institut estem acostumats a que els professors ens coneguin i ens recordin els deures que tenim, a poder pactar un canvi de la data d’examen en alguns casos i a dur un hàbit d’estudi un tant arbitrari, mentre que a la universitat tot això canvia, ets tu qui t’has d’organitzar bé, és un món diferent i no per això necessàriament pitjor. 23


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG El batxillerat va ser

Quina rutina tens?

una etapa en la qual,

Jo tinc un horari de matins, així que durant la setmana tots el matins vaig a

tot i ser esgotadora,

classe i per les tardes passo els apunts que no estan bé a net i miro quines són

vaig passar-ho molt bé.

les pròximes dates de lliurament i així doncs sé quin treball he de començar a fer o quina matèria he d’estudiar, és qüestió de tenir una bona organització

La universitat no és

per compaginar-ho amb altres activitats externes a la universitat

que costi més, és que

Com t’organitzes?

un món completament

Doncs a principi de semestre dins del teu campus virtual, que més o menys

diferent d’adaptar

i

t’hi

has

equivaldria a el Moodle que s’utilitza a l’Institut el professor o professora de les diferents matèries, posen les dates tant dels exàmens, com d’entrega de treballs així com pràctiques i seminaris, arribats a aquest punt doncs, cada persona es fa un horari d’estudi La carrera és el que esperaves? Encara que aquest primer any té més assignatures de caràcter general per tenir una base i per tant no totes elles estan relacionades directament amb la història, és el que m’esperava. És el que vols fer? Realment sí. Com portes el primer any? Al principi va ser una mica dur, ja que tot és nou i a poc a poc t’has d’anar

24


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

La mediació al nostre institut DAVID SANCHEZ RUBIO La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora. En el nostre institut disposem del servei de mediació escolar, el qual s'encarrega de resoldre els diferents conflictes que es poden generar en el nostre centre entre dues o més persones. Per conèixer una mica més d'aquest servei, del qual molts poden desconèixer la seva existència, tenim el plaer de poder entrevistar la per-

Volem saber una mica més de la mediació, ens podries explicar breument què és? La mediació és una trobada en la qual la o les persones mediadores actuen per a que les parts enfrontades en un conflicte puguin buscar conjuntament una solució. L’objectiu de la mediació és arribar a una sortida constructiva del conflicte en la que les dues parts surtin guanyant. A l’institut com es desenvolupa? Les mediacions que ens han arribat fins ara han estat suggerides pels tutors o tutores de l’alumnat afectat en qüestió. L’accés a aquest servei es realitza de forma voluntària i hi pot participar tant alumnat de l’ESO con de CCFF. Des de quan hi ha aquest servei en el nostre centre? Aquest servei es va implantar el curs 2007-2008 amb la incorporació al centre de la professora de Cicles, de la família de Serveis a la comunitat, Mercè Piera. Hi fa molta falta la mediació en el nostre institut? La mediació fa falta en tots els àmbits de la vida, i com no, a un institut on estem formant l’alumnat per a la vida. La vida està plena de conflictes i no hi ha prou amb desitjar la pau; hem d’actuar començant pel nostre entorn més proper. Heu portat algun cas aquest curs? Hem participat en quatre mediacions: dos de l’ESO i una de CCFF. S’han resolt satisfactòriament? L’objectiu de la mediació no és que les parts esdevinguin amigues, si més no, s’intenta que hi hagi un 25


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG clima favorable perquè hi hagi una bona comunicació. Aquest clima afavoreix

L’objectiu de la me-

l’empatia entre les dues parts i inclús entre cadascuna d’aquestes i les media-

diació és arribar a una

dores. També afavoreix l’escolta activa entre totes les persones permetent ex-

sortida constructiva del

plorar a fons els veritables i legítims interessos de cada part. Per l’equip de

conflicte en la que les

mediació és satisfactòria una mediació quan s’han arribat a uns acords de res-

dues parts surtin gua-

pecte.

nyant.

En algun cas enguany no s’han aconseguit els objectius desitjats. L’empatia, l’assertivitat i l’escolta activa són habilitats socials que s’han d’anar adquirint i interioritzant a l’adolescència. Quantes persones participen en una mediació? Quines persones participen?

La vida està plena

L’Equip de mediació és el qual s’encarrega de realitzar aquestes mediacions

de conflictes i no hi ha

a l’Institut Camps Blancs. Està format per la Mª Carmen Baz, que és la tècnica

prou amb desitjar la

d’integració social, i per mi que sóc la psicopedagoga del centre. La idea és que

pau; hem d’actuar co-

en un futur pròxim puguin formar part d’aquest equip alumnes de 2n, 3r o 4t

mençant pel nostre en-

de l’ESO, o de CCFF. Això requerirà que aquestes persones rebin prèviament

torn més proper.

una formació sobre el tema i puguin ser coordinades per una persona professional de referència. Quin perfil hauríem de tenir els mediadors? Tothom ho pot ser? El perfil de la persona mediadora és el d’una persona amb certes inquietuds sobre els temes de resolució de conflictes i d’habilitats socials. Ha de tenir les següents qualitats: 

Ha de ser una persona de confiança.

Saber escoltar amb atenció.

Creure en la capacitat de les persones que té al davant.

Acollir i sentir-se còmoda amb les manifestacions emotives.

No témer la confrontació de pensaments, sentiments, demandes, etc.

Valorar el conflicte com una oportunitat de canvi, de creixement perso-

L’objectiu de la mediació no és que les parts esdevinguin amigues, si més no, s’intenta que hi hagi un clima favorable perquè hi hagi una bona comunicació.

nal. 

Demostrar interès per transformar constructivament el conflicte.

Mostrar empatia sense posar-se a favor o en contra de ningú.

No jutjar, no aconsellar, no imposar solucions.

Tenir paciència.

Ser bon comunicador.

Mantenir un discurs conciliador.

Ser imaginatiu i treballar amb la ment oberta.

26


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG 

Transmetre seguretat i rigor en el procés de treball.

Crear un entorn de respecte, honestedat, confidencialitat, amabilitat, atenció, calma i amistat.

Tenir poca necessitat de reconeixement personal. 9. Què creus que poden treure els alumnes que hi participen en la mediació sent o fent de mediadors? Aprenen a ser més empàtics, a escoltar activament, a veure les coses amb una mica de distància. Sa-

ben fer-se escoltar i saben escoltar. En definitiva, entenen el conflicte com quelcom normal a la vida. Et gratifica ser mediadora? Em gratifica tant com ser psicopedagoga. Te n’adones que l’alumnat creix molt a nivell personal i que

jo

aq

27


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

El reportatge Raquel González El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc i el congost de Sant Andreu de la Barca i la mar Mediterrània. Es va començar a formar fa aproximadament 18.000 anys, però només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual, que pateix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu. És un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el port i l’aeroport. Espais naturals Els espais naturals del delta del Llobregat són una xarxa d’espais protegits que pertanyen als municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. Estan situats al costat de camps de conreu, envoltats d’algunes de les infraestructures més importants del país i molt a prop de les principals ciutats metropolitanes. Els espais naturals del delta del Llobregat són una de les zones més importants de Catalunya quant a l’educació ambiental i la recerca. Hi ha molt poques ciutats a Europa que gaudeixi d’uns aiguamolls d’importància internacional a les seves portes. És un indret per visitar-lo, per descobrirhi el medi natural i gaudir-hi del paisatge, un indret on les condicions d’observació de flora i fauna són excepcionals. Natura Pinedes i prats, salicornars i canyissars, vegetació dunar i herbassars subaquàtics, comunitats vegetals extraordinàriament diferents en un espai molt reduït. Més de 350 espècies d'aus, 30 espècies de mamífers, 20 espècies de amfibis i rèptils, 17 espècies de peixos, 38 espècies de papallones diürnes, més de 220 espècies de papallones nocturnes, unes 230 espècies d'heteròpters, 20 espècies d'odonats, i 22 espècies d'ortòpters, són una mostra de la varietat de fauna que alberguen els espais protegits del Delta. Més de 1100 espècies de plantes han estat observades al delta del Llobregat, de les quals s’ha destacar 26 orquídies. 28


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG Ambients naturals El delta del Llobregat acull un mosaic de paisatges de gran interès natural. Hi predominen les zones humides, amb els estanys i les maresmes; però també les pinedes litorals, els conreus, la platja, el riu i el mar. Els estanys i les maresmes El Delta és una de les tres zones humides més importants de Catalunya. Els estanys són l’element característic del paisatge deltaic i tenen un interès científic molt elevat, atesa la seva riquesa ornitològica. Són també importants com a lloc de reproducció de peixos litorals i altres de més rars, com el fartet. Els estanys més grans, com la Ricarda i el Remolar, situats a la línia litoral, presenten un estat semblant al natural; els altres més petits tenen orígens diversos. Tots són d’aigües dolces salobres, amb un gradient de

salinitat

en

funció

de

la

distància

a

la

costa.

Els terrenys plans, sense relleu, deprimits i que pateixen inundacions temporals al llarg de l’any s’anomenen maresmes. La profunditat de les zones inundades rares vegades ultrapassa el metro i mig. La vegetació està formada per plantes herbàcies, jonqueres i saladars, en funció de la salinitat. Les maresmes estan associades indissolublement amb els estanys i són l’ambient més ric en fauna del Delta: lloc de cria, repòs i alimentació de molts ocells migratoris, entre els quals destaquen els ànecs i els limícoles. Les pinedes litorals Al Delta hi trobem algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Constitueixen un hàbitat escàs que ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea. La platja Les platges del Prat i de Viladecans tenen importants valors naturals, ja que conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners i fan compatible l’ús públic amb la conservació dels seus hàbitats. El riu Llobregat El riu és l’element vertebrador del territori, formador del Delta. Té un paper molt important com a connector entre el litoral i l’interior, i també és un eix de comunicació natural entre els municipis de la comarca amb un potencial lúdic molt important.

29


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG Els camps de conreu Als camps de conreu del Delta es desenvolupa una agricultura intensiva molt rica, associada a l’aigua del canal de la Dret del Llobregat i a l’aigua de l’aqüífer profund. El mar Les àrees protegides del delta del Llobregat tenen gairebé sis quilòmetres de zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques, en peixos i sustenta una avifauna marina molt important, amb grans concentracions de baldrigues balears. Vegetació i fauna El delta del Llobregat destaca per la diversitat de les comunitats vegetals que acull i per la raresa d’algunes de les espècies més emblemàtiques que hi trobem. La barreja d’aigües dolces i salades, els terrenys sorrencs i argilosos, la inundació ocasional o permanent són factors que expliquen la diversitat i la singularitat de la vegetació deltaica. El delta del Llobregat és molt important per a l’avifauna, ja que és un punt estratègic dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. Per això va ser declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Acull importants poblacions d’ocells d’interès comunitari prioritari. Hi destaquen importants poblacions nidificants de cames llargues, corriols camanegres, corriols petits i cabussets. També hi nidifiquen altres espècies de distribució molt restringida a Catalunya, amb una o dues úniques zones de cria al país, com el bec d’alena, la perdiu de mar, el xatrac menut i l’ànec blanc. Les poblacions d’ocells hivernants també són de gran interès, hi destaquen els anàtids de diferents espècies. Entre els mamífers, destaca la població de ratpenats, si bé no és tan nombrosa com fa uns anys. Hi ha espècies migradores, com el ratpenat de Nathusius, d’altres espècies que crien en els massissos del voltant i utilitzen el Delta com a zona d’alimentació.

Llibre sobre la Flora vascular del Delta de Llobregat (2016) 30


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

Entrevista a Valentí González Raquel González Valentí González és un estudiós del Delta del Llobregat i és l’autor del llibre Flora Vascular del Delta del Llobregat. Va estudiar a la Universitat de Barcelona Ciències Biològiques. Després de fer el servei militar, va aprofitar que hi havien oposicions a l’Agència Tributària i va aprovar. Fa 30 anys que hi treballa. En el seu temps lliure es dedica a fer estudis relacionats amb la botànica arreu del país. Quin any vas començar a estudiar el Delta de Llobregat? Vaig començar a estudiar-lo l’any 1992. Per què vas començar a estudiar aquesta zona? Perquè sóc botànic i vaig venir a viure a Sant Boi de Llobregat. El delta del Llobregat el tenia al costat de casa i era un lloc fàcil d’accedir i estudiar. Quins estudis tens? Vaig estudiar ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i vaig acabar la carrera el 1988. Quina zona del Delta t’ha agrada més? La pineda de la Ricarda, el Remolàr-Filipines i les platges. En el llibre que heu publicat, quantes plantes citeu? 1.137 plantes diferents. Com pots explicar el gran nombre de plantes que hi heu trobat?

Llibre dels ocells del delta

de Llobregat (1995)

La diversitat d’hàbitats que hi ha al Delta: platges, pinedes, aiguamolls, conreus, etc. és el que determina que hi hagi aquesta diversitat de plantes tan gran. Quin grup de plantes destaques en la flora del delta del Llobregat? Sens dubte el grup més carismàtic és el de les orquídies. N’hem trobat 26 espècies diferents i això és un nombre molt alt per a un lloc tan petit com el Delta. Quants anys heu trigat en fer l’estudi? Hem trigat 17 anys. Gràcies per la teva col·laboració 31


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

L’ENTREVISTA David Sánchez Rubio Els drets humans són drets relacionats a tots els éssers humans, sense distinció de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua, o qualsevol altra condició. Tots tenim els mateixos drets. Des del nostre institut volem que tots els alumnes valorin la importància d'aquests drets fonamentals. Hem de ser molt conscients de saber que tenim drets com a humans i que els altres també els tenen, és a dir que hem de respectar si volem ser respectats. Les matèries o assignatures que s’encarreguen de fer pedagogia sobre aquest tema són impartides pels professors del departament de socials, en aquesta entrevista tenim el plaer de poder entrevistar una d'aquestes professores la Sílvia Gil.

Primer de tot preguntar-te pels teus estudis. A quin institut vas estudiar? A l’institut Baldiri Guilera, a El Prat del Llobregat. Què recordes de la teva etapa a l’ institut? Políticament la transició democràtica i vitalment la felicitat a l’adolescència. Recordes algun professor en concret? Si, a Joan Xufré, professor de biologia i a Iñaki Izuzquiza, professor de filo-

De la meva etapa universitària Les

recordo diferents

recerques, descobriments

els i

les

lectures.

sofia. Que carrera vas triar? Vaig triar Filosofia, a la Universitat de Barcelona

Vaig

escollir

Què recordes de l’etapa universitària?

filosofia

perquè

Les diferents recerques, els descobriments i les lectures.

sempre

m’han

Per quina raó vas escollir-la?

preocupat el perquè de

Sempre m’havia preguntat el perquè de les coses.

les coses.

Sempre has treballat de professora? 32


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG Sí, des de 1987 dins a l’actualitat que continuo treballant. Per què vas escollir ser professora? Va ser per casualitat, però tinc vocació per ensenyar. Quines diferents matèries imparteixes en aquest institut? Cultura i Valors ètics a 3r i 4t. Filosofia a 1r de Batxillerat i Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat. Ens podries fer un breu resum de què són els drets humans? Recerca de llibertat, justícia i la pau al món. En la teva opinió, en aquest institut s’hi acompleixen aquest drets? No som perfectes, i sí, es podria millorar. Les diferents matèries que hi ha per ensenyar a respectar al món o les que hi ha per ensenyar un mínim coneixement dels diferents drets humans son útils? Si, son útils per crear debat i conscienciació. Deixant de banda la vida a l’institut, creus que en el món que ens envolta, respecta aquests drets? No, per desgràcia no és així. Ho hem viscut a Catalunya en els darrers mesos amb l’independentisme i l’unionisme. I parlant personalment, has sentit que alguna vegada s'han vulnerat els teus drets? Ens podries explicar alguna anècdota? Si, l’article 24 diu que tenim dret al descans i al temps lliure. Fa uns anys els professors hem patit retallades salarials i augment de l’horari lectiu. Això s'entén com una vulneració dels nostres drets laborals com a treballadors.

33


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

ENTREVISTA

Kevin Mateos Cristina Riera es una profesora del instituto Camps Blancs la cual imparte lengua castellana y literatura. Es mi actual profesora y ahora daré paso a su entrevista: pen primer lugar las preguntas para saber de dónde viene su vocación y, seguidamente, preguntas personales que me permitirán conocerla más como persona.

¿Por qué decidiste comenzar a estudiar filología hispánica? Decidí hacer filología cuándo estaba en segundo de BUP, pero no era mi única opción ya que también me gustaba el derecho y la psicología. Pero en 3ero de BUP tuve una profesora de castellano que me gustó mucho y disfruté estudiando con ella, entonces me decanté por estudiar filología hispánica ya que quería ser cómo ella. ¿Te has arrepentido alguna vez? No, creo que fue una buena decisión. Si no hubieses sido profesora ¿qué te habría gustado ser? Me hubiera gustado ser psicóloga. Hubo un punto en que descarté la opción de estudiar derecho, pero siempre ha estado en mi esa faceta de piscología ya que siendo docente también la uso

Lo más complicado es poder llegar a atender las necesidades individuales de todos mis alumnos y que no te afecten emocionalmente las decisiones de cada alumno

mucho ya que me gusta trabajar la parte emocional de mis alumnos. ¿Qué es lo más complicado y lo más gratificante de esta profesión?

en 3ero de BUP tuve una profesora de castellano que me gustó mucho y disfruté estudiando con ella,

Lo más complicado es poder llegar a atender las necesidades

entonces me decanté por estudiar

individuales de todos mis alumnos y que no te afecten emocio-

filología hispánica ya que quería ser

nalmente las decisiones de cada alumno para poder ser impar-

cómo ella. 34


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG cial. Y lo más gratificante es poder ver que mi trabajo ha tenido una gran repercusión en cuanto a la madurez y a la evolución del intelecto de mis alumnos. ¿Tienes alguna anécdota?

me gusta oír música sobretodo

música

heavy.

En la educación hay anécdotas todos los días. Pero los momentos más significativos son las salidas, los viajes de fin de curso, etc. En los que puedes compartir una experiencia más personal e íntima con mis alumnos.

Que profesora

tengan que

una haya

También momentos en los que te reencuentras con tu antiguo alumnado y

sido heavy, que haya

te recuerdan por ser una buena profesora, esos momentos son muy significati-

podido llevar una moto

vos.

Custom, eso sorprende

Entrando más en las preguntas personales me gustaría saber si te gusta oír

mucho

música y qué tipo de música sueles escuchar? Sí, me gusta oír música sobretodo música heavy, pero en mi casa en general se escucha de todo ya que todos tenemos gustos distintos. ¿Cuál dirías que es una de tus virtudes más destacadas? La empatía, ya que yo creo que puedo llegar a empatizar o al menos lo intento. ¿Una ciudad que te encante? Me encanta viajar, mi ciudad favorita es sin duda alguna Roma y si puedo generalizar, Italia. También me gustaría viajar a Grecia ya que me encanta la cultura clásica. ¿Podrías decir algo que sorprenda sobre tu forma de ser? Me cuesta mucho decir que hay algo en mi que sorprenda ya que creo que

soy bastante transparente. Todas las personas que me conocen van descubriendo poco a poco cosas sobre mí. Sobre todo dentro del alumnado puede sorprender mi mente

35


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

Per Ángel Ramos Romero Avui parlaré amb la Blanca, una professora de l’Institut Camps Blancs, molt coneguda entre els alumnes. Intentaré conèixer-la una mica mes i sobretot vull aconseguir que em faci algunes recomanacions literàries. Ella és tutora de quart des de fa uns anys, i això ha fet que es convertís en un referent molt important per als alumnes de quart. Bon dia Blanca, abans de tot gràcies per acceptar fer l’ entrevista. Quants anys portes com a professora? Al 17 de març faré 13 anys treballant com a docent . Amb quants anys penses deixar-lo? Quan em jubili, abans no m’agradaria ja que m’encanta el meu treball. Quan vas arribar al Institut Camps Blancs? Al setembre de 2013 Has tingut de males experiències? De moment cap, esperem que continuï així. Per què ets professora, ho tenies pensat des de ben petita? Des de ben petita ja tenia clar que volia ser professora de llengua i literatura ja que m’agrada molt ensenyar i escriure contes. Has estudiat molt per arribar fins aquí? Vas fer molts sacrificis mentre estudiaves la teva carrera? Vaig fer filologia catalana i després dos anys de doctorat . Sí, algun que altre ja que no sortia molt i em preparava bé els treballs i exàmens. Pel que fa a sortir, no em preocupava ja que em preocupava més treure bones qualificacions i el meu futur. Tornaries a estudiar el mateix o t’agradaria canviar alguna cosa? Sí, ho tornaria a fer ja que la recompensa és molt satisfactòria. T’agrada llegir? Sí, m’apassiona. Què llegeixes? Podries recomanar algun llibre per a joves de la nostra edat? La narrativa m’agrada molt i l’escriptora que m’apassiona des de ben petita és la Mercè Rodoreda. Recomanaria La plaça del Diamant, Aloma, El carrer de les Camèlies també de la Mercè Rodoreda i d’altres autors, La Bogeria de Narcís Oller que és molt interessant i segurament llegirem més endavant. T’agrada el teatre? Has fet alguna vegada teatre? Sí, quan vaig començar la carrera a la facultat hi havia un grup de teatre i m’hi vaig apuntar ja que tenia facilitat per parlar en públic i ajudar als altres a per36


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

SORTIDES THE CANTERVILLE GHOST Equip de redacció El dimarts 3 d’abril els alumnes de 3r i 4t de l’ESO vam fer una sortida a l’escola Joan Pelegrí per veure una versió de “The Canterville Gost”. La sortida va estar organitzada pel departament de llengües estrangeres del nostre Institut i la companyia que va fer-nos l'espectacle va ser “Transeduca” L’espectacle era totalment en anglès i vam quedar gratament sorpresos ja que vam entendre molt bé la trama de l’obra de teatre, encara que cal dir que ja l'havíem treballat a classe. De totes maneres sempre és gratificant veure que pots entendre un text parlat en anglès. Aquí us deixem algunes imatges d’aquell dia.

37


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

sortida A CAN MASSALLERA

Raquel González Els alumnes de 4t vam anar al Can Massallera veure el teatre de “La casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. L'obra és considerada per alguns crítics com una tragèdia, i per uns altres com un drama. La senyora Bernarda Alba és vídua per segona vegada als seus 60 anys. Té cinc filles a les que vol imposar un dol de vuit anys, però la major té 39 anys i la més petita 20, el que significa que estan en edat de merèixer. La major d'elles, Angústias, està sent pretesa per un noi del poble, però aquest noi mou passions entre les dones. Va ser interessant veure el caràcter de cada una de les germanes i la mare. En la presentació hi havia quatre personatges. Una de les germanes, feia indistintament d’una germana o d’una altre.

38


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

VIATGE A ASTÚRIES 4t ESO Begoña Domínguez Vera Els alumnes de 4t dESO van fer el viatge de fi de curs del 9 al 13 d’abril. El dia 9, a les sis del matí van sortir de Sant Boi de Llobregat direcció Bilbao, on farien parada per dinar. Allà van tindre temps per veure el Guggenheim i la part turística de la ciutat. Van continuar el viatge fins arribar a Arriondas, Astúries. Museu de mineria d’Astúries. Una vegada van arribar, i va passar al dia següent els alumnes van descansar per que el dia 10 anirien pel matí a fer paint ball tots plegats. La companyia va facilitar-los els vestits de protecció i així va ser com van quedar tots plens de pintura! Aquet mateix dia, després de menjar, a la tarda, van anar a MUMI, Museu de la Mineria i de la Indústria, una mina simulada a la qual ensenyaven com ha evolucionat la mineria des de els començaments fins l’actualitat. Van muntar-se a un ascensor molt ràpid, trigava un minut en baixar uns 100 metres, una vegada a la mina, els van proporcionar uns cascos de protecció. La visita va durar aproximadament una hora, més dues de trajecte de anada y tornada conjuntament. Dimecres dia 11, van anar a una cova a fer espeleologia, es van dividir en dos grups ja que era un grup molt gran. El mateix dia a la tarda, van anar a Covadonga, a un poble anomenat Cangas d’Onís, van passar la tarda fent la visita turística. El dijous 12, l’últim dia que passarien allà, van anar a la platja de Ribadesella a fer surf i muntar a skate. Moltes rialles, més d’una caiguda i molta di-

39


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG versió. Després a la tarda van anar a visitar els llacs de Covadonga i ja van començar a fer les maletes. El divendres 13 van sortir a dos quarts de set del matí direcció Sant Boi, el trajecte el van fer seguit fins a Zaragoza on van fer una parada per menjar. Finalment, van arribar a las set de la tarda a Sant Boi.

40


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

DIARI DEL VIATGE A ASTÚRIES 4t ESO Christian Romero DILLUNS 9 D’ABRIL DE 2018 Eren les 5:45 de la matinada, una multitud de gent començava a arribar a la porta de l’institut, una agrupació d’adolescents, pares i mares i equipatges esperaven el moment de marxar. Després de ficar les maletes a l’autocar i amb molts nervis vam sortir en direcció cap a Astúries, a gaudir d’una bonica setmana de vacances amb els quatre fantàstics professors que ens acompanyaven, que eren el Jordi Perals, la Blanca Helena Martínez, la Stella Cartesio i la Maria Collet. Fèiem parades cada dues hores per a descansar o per a menjar. A l’hora de dinar vam fer una parada d’una hora i mitja a Bilbao on ens van deixar temps lliure per a menjar, visitar la ciutat i veure els principals punts turístics que estaven propers, que eren el museu Güggenheim i el Pupi. Després del descans i d’haver gaudit del nostre menjar vam continuar el trajecte i després de dues curtes parades vam arribar al petit i bonic poble on es situava l’hotel al qual ens hostejaríem aquella setmana i on a part d’omplir la panxa passaríem grans nits i experiències durant el viatge. A l’arribada ens vam instal·lar a les habitacions vam deixar l’equipatge i ens vam trobar a recepció amb els guies, els quals ens van explicar les diferents activitats que faríem el dia següent, vam sopar i vam ho vam passar bé la primera nit. DIMARTS 10 D’ABRIL DE 2018 El Dimarts ens vam aixecar a les 7:00 del matí per a estar preparats a l’hora de l’esmorzar va manar a una mena de bosc al costat del riu i a prop de l’hotel i allà vam jugar a paintball tot el matí, on ens vam enfangar sencers. Després de tornar a l’hotel i rentar-nos intensivament vam anar a visitar un museu de la mineria a un poble que es deia San Martín del Rey Aurelio. A la nit va manar a passar una estona a la discoteca del poble. 41


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG DIMECRES 11 D’ABRIL DE 2018 El dimecres al matí va manar a fer una ruta d’espeleologia a una cova propera natural plena d'estalactites i estalagmites. A la tarda vam anar al monestir de Covadonga i vam anar a visitar el poble de Cangas de Onís i ens van deixar un temps lliure per a comprar les coses que necessitem, souvenirs… DIJOUS 12 D’ABRIL DE 2018 El dijous al matí vam anar a Ribadesella a practicar activitats a la platja com podia ser skate o, el més emocionant, el surf, ens van donar una mena de classe ràpida i vam començar a surfejar. A la tarda ens van cancel·lar l’activitat que teníem de canoes al riu perquè havia pujat la marea i era millor no fer-la per si de cas. En canvi vam anar a visitar els llacs de Covadonga, una visita la qual havia estat cancel·lada l’altre dia per nevada. Els llacs eren molt bonics i es podien veure las muntanyes al fons nevades. DIVENDRES 13 D’ABRIL DE 2018 Per últim, el divendres ens vam llevar molt d’hora per anar a esmorzar qui volgués, tenir preparades totes les coses i pujarnos tots al autocar de tornada. L’hotel ens va proporcionar un pícnic per a esmorzar al bus. Després de tot el matí allà, vam arribar a Saragossa, on vam parar a dinar, ens vam tornar a pujar a l’autocar i vam tirar camí cap a Sant Boi. Quan vam arribar a la porta de l’institut sobre les 21.00h totes les nostres famílies estaven allà esperant-nos amb els braços oberts.

42


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

VIATGE A ASTÚRIES 4t ESO Lídia Coves Els nostres alumnes de quart, durant la setmana del 9 al 13 d’abril han marxat a Astúries per gaudir del seu viatge de final de curs. La matinada del 9 d’abril els nostres alumnes van marxar a les sis del matí per arribar a Bilbao a l’hora de dinar . A Bilbao els nostres alumnes van poder gaudir de l’arquitectura del museu Guggenheim , el gos de flors, que al ser primavera tenia uns colors molt bonics. A la tarda , sobre les set o així, van arribar a l’hotel Los Acebos d’Astúries. Vam desfer el equipatge hi van repartir les habitacions. A l’hora de sopar el monitors, que passarien tota la setmana amb nosaltres, ens van explicar els itineraris del dia següent. El dimarts ens vam llevar a dos quarts de vuit per esmorzar i fer carretera cap a el camp de paintball. En van donar uns uniformes militars i unes proteccions que realment no van evitar els blaus per els cops. El grup es va dividir en dos equips, el blau i el vermell. A la primera partida el grup vermell va guanyar i a la segona partida no se sap molt bé ja que va haver una massacre. Al migdia vam dinar al hotel i vam poder dutxar-nos i treure tot el fang que portàvem a sobre. A la tarda van anar al museu de la Mina, on vam fer una visita i simulacre d’una mina i poder posarnos en la pell del miners i poder apreciar la seva feina. Després d’una visita molt interessant vam tornar a l’hotel i vam sopar. A la nit vam sortir a una discoteca del poble on vam ballar i ens ho va passar molt bé. Al dia següent vam llevar-nos sobre les vuit , la activitat prevista per al matí era fer espeleologia on ens van explicar com s’han creat les coves. Vam passar per unes gateres on ens vam haver d’ajupir i arrossegar i vam acabar plens de fang.

43


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

VIATGE A PRAGA 2n DE BATXILLERAT Un any més arriba el més de març i els alumnes de 2n de batxillerat fan un viatge que tancarà la seva etapa acadèmica de batxillerat. És un viatge que han estat preparant al llarg de tot el curs i que l’esperen amb il·lusió i amb moltes ganes de gaudir-lo. Seran uns dies en que podran gaudir de la companyia dels seus companys de classe, i de poder-los conèixer els seus professors en un espai que no és l’aula. Praga és una de les ciutats més boniques d’Europa és un escenari espectacular per un viatge fi de curs. El mur de Lennon: El Mur de John Lennon és una paret, que al seu dia va ser una més de les que es podien trobar en qualsevol dels edificis del barri de Malá Strana a la capital de la República Txeca: Praga, però que des del principi dels anys 80 rep aquest nom en ser contínuament decorada amb nous graffities inspirats en la figura de John Lennon i amb trossos de cançons dels Beatles.

Mur de Lennon

La Galeria dels Vells Mestres del Palau de Zwinger: La pinacoteca de l’Acadèmia de belles arts de

Galeria dels Vells Mestres del Palau Zwinger

Viena, que té uns 250 quadres de mestres cèlebres. Una part té propòsits acadèmics i està a disposició dels estudiants.

44


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG El Castell de Kalstein Aquest castell medieval es troba al sud-oest de Praga, a 32 quilòmetres. El Castell de Karlstejn va ser construït el 1348 per encàrrec de l'emperador Carles IV. Posteriorment el castell va tenir diverses reconstruccions.

En aquesta imatge podem veure el grup de batxillerat al costat d’una joia medieval, la corona del rei. En aquest Castell van poder veure també altres joies medievals que impressionaven tant pel seu valor com per la seva antiguitat.

Castell de Kalstein, davant la corona txeca

No van faltar moments per divertir-nos i per descobrir la nit de Praga, valorem sobretot poder estar junts en moments diferents al llarg de tota una setmana. Va ser una experiència meravellosa i que estem segurs que recordarem sempre.

45


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

NOTÍCIES MOSTRA DE CINEMA I CONVIVÈNCIA Autora: Yaiza Moreno Ramos Com ja fa tres cursos el nostre institut representat pel alumnes de la matèria revista ha participat a la mostra de cinema organitzada per l’ajuntament de Sant Boi juntament amb altres centres d’educació secundària del nostre municipi. Durant una part del primer trimestre, tot el segon trimestre i una petita part del tercer, els alumnes de quart que fem revista vam participar a “La Mostra 18”, la qual consistia en fer un curtmetratge sobre un tema anteriorment treballat a classe i mesos després presentar-los davant dels centres de Sant Boi. El tema del curtmetratge era “Generació 4” i estava relacionat amb la seguretat, la llibertat i amb l’alerta 4 per el terrorisme. La primera sessió es va fer a la sala d’actes, en Dídac ens va passar unes imatges relacionades amb la llibertat d’expressió i nosaltres, els alumnes, vam haver de dir que pensàvem sobre aquestes imatges. El mateix dia vam fer una activitat, en la qual representàvem una escena de dos policies que demanaven la seva documentació a tres joves sense cap motiu. Al segon trimestre van tornar a venir en Dídac Roger, que era el que s’encarregava d’explicar-nos aquesta activitat sobre la “Generació 4” i en David Murga, que venia per ajudar-nos a gravar el curtmetratge. La segona sessió la vam fer quan es van acabar les vacances de Nadal. Vam veure un vídeo en el qual uns policies paraven a un cotxe i els van obligar a treure tot l’equipatge només perquè venien del Marroc. Seguidament ens van explicar la idea de fer un curtmetratge sobre la llibertat, la inseguretat i els estigmes. 46


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG Vam fer dos grups per fer dos curtmetratges diferents i vam començar a escriure els guions, a escollir quin personatge tindrà cadascú, on gravarem, etc. Només en fer això vam trigar 4 sessions, no ens va resultar molt fàcil. A continuació d’acabar això vam construir un storyboard, que consisteix en fer els dibuixos sobre els plànols que utilitzarem. Una vegada ja estava tot acabat, podíem començar a gravar. Els dos grups vam tenir problemes per gravar. Al primer grup li va costar gravar l’escena que s’havia de fer a la carretera, ja que passaven bastants cotxes. L’altre grup va tenir problemes a l’hora de gravar en el supermercat, ja que no els van deixar continuar gravant. Una vegada ja vam acabar de gravar-ho tot, ja es podia presentar a “ la Mostra 18”. La majoria dels alumnes de 4t no van poder anar a veure-ho perquè coincidia amb el viatge de fi de curs a Astúries. Van participar tots els centres de Sant Boi de Llobregat i el dia de la presentació dels curtmetratges els vam veure tots. Cada centre va guanyar una claqueta com a premi i un fort aplaudiment al acabar els curts.

47


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

ACTIVITATS DE CENTRE

CHRISTIAN ROMERO

Els alumnes de la USEE del nostre centre Institut Camps Blancs han fet un taller de galetes de mantega amb temàtica nadalenca.

Els alumnes de la USEE que han participat en aquest taller han sigut 5 alumnes de primer B de la ESO: la Narjis, el Bernat, l’Adrià i el Diego; i 2 alumnes de quart C: el Raúl i el Dani. Aquest és el resultat final del taller nadalenc de galetes. Han fet unes galetes decorades d’estrella, ninot de neu... Tenen una pinta boníssima i només de veure-les t’entren ganes de menjar-te-les, i s’ho han passat genial fent-les.

48


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

INGREDIENTS: 225g de mantega 450g de farina 200g de sucre glaç 1 ou 1 culleradeta de llevat

PREPARACIÓ: Estovar la mantega a temperatura ambient i batre-la amb el sucre fins que estigui cremosa. Afegir l’ou i batre durant 2 minuts. Afegir la farina tamisada amb el llevat. Pastar durant 3 minuts i formar una bola amb la massa, deixar-la reposant tapada amb un film a la nevera. Després de deixar-la reposar estenem la massa amb un corró i la deixem amb un grossor d’un centímetre més o menys. Tallem la massa en forma de galetes, amb la forma que vulguem donar-li. Fiquem el forn a 190º i deixem les galetes fins que creiem que estiguin ben fetes. Decorem les galetes amb els olors i els dibuixos que vulguem fer.

49


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

NOTÍCIES UN EXTRATERRESTRE ENS VISITA Un extraterrestre es va posar en contacte amb els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Camps Blancs. El problema és que va enviar un missatge escrit en un idioma que els terrícoles no coneixem. Els alumnes van haver de desxifrar aquest missatge per ajudar-lo!!!

En definitiva, el que demanava l’extraterrestre era recordar el seu nom, aspecte i el seu planeta ja que li havien esborrat la memòria. Així que els alumnes de 1r van posar-li nom a l’extraterrestre, li van dotar d’un aspecte i van dissenyar el que pensaven que podia ser el seu planeta. Aquests dissenys són alguns dels que van sortir!!!

50


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

51


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

LA NEVADA Al L’INSTITUT CAMPS BLANCS Begoña Domínguez Vera Sabeu que? Aquest any al nostre institut hem vist com nevava, sí, com heu llegit, el passat 28 de febrer va nevar a la ciutat de Sant Boi ja feia anys que no ho feia i és per això que tots ens vam quedar bocabadats, però amb molta alegria i amb moltes ganes de tocar la neu. Els patis de l’institut van cobrir-se de blanc i els nostres alumnes no van desaprofitar l’oportunitat de tocar la neu i fer-ne boles que algunes vegades anaven a l’esquena d’algun company. Voleu veure’n les fotos? Mireu!

52


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

ELS PROJECTES DE LA USEE CAVALL DE TROIA 1r ESO USEE En aquesta meitat de curs els alumnes de 1r de la USSE van fer un projecte conjunt amb el departament de ciències socials anomenar cavall de Troia. Consistia en esbrinar la història d'aquest històric cavall. Per a què va servir, com el van construir, i amb quina finalitat el van construir? Una altra de les activitats que es van fer conjuntament amb el departament de socials va ser la visita al Museu Egipci. Els alumnes van aprendre moltes coses de la cultura dels egipcis en aquella sortida. Mireu les imatges de la feina feta i de la sortida.

53


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

TALLER d ’ART I CREATIVITAT 4t ESO USEE Els alumnes de 4t de la USEE han estat fent junt amb el departament de visual i plàstica un projecte de creativitat a fi de treballar el volum, durant tot el segon trimestre. En aquest taller a partir d’una porció de fang havien de modelar una figura. Alguns van fer animals, altres besties imaginàries com dracs. Mireu quines figures més espectaculars van fer!

54


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

EL CRÈDIT DE SÍNTESI A LA USEE Aquest final de curs toca fer el crèdit de síntesi. Els alumnes de la USEE han treballat l’entorn proper. Han pogut aprofundir en el coneixement dels monuments més significatius de Sant Boi, com les Termes Romanes, l'Església de Sant Baldiri, el parc de la Torre del Sol i llocs que formen part de l’entorn natural més proper com el passeig del riu on van poder gaudir de la natura. Va ser un dia de forta calor però van poder aprendre moltes coses i observar-ne moltes d’altres que fins aleshores només havien vist de forma teòrica en els llibres de text.

55


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

PROJECTES A L’ESO I BATXILLERAT 1r ESO TECNOLOGIA. El circuit elèctric Al llarg d’aquest 3r trimestre els alumnes de 1r de l’ESO han fet un projecte de tecnologia on es treballa el circuit elèctric. Cada alumne ha dissenyat un joc de connexions, si relaciones el nom de l’eina en anglès amb el seu dibuix la bombeta s'encén ja que el circuit es tanca. Ha sigut un projecte que ha agradat bastant als alumnes i cal dir que els projectes obtinguts han sigut molt bonics i han superat de molt les expectatives que teníem quan vam començar.

56


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

4t ESO ELECTRÒNICA I ARDUINO Les plaques Arduino ens permeten d’una manera molt assumible per part dels alumnes controlar elements electrònics a partir de programar-los amb un entorn de programació senzill i intuïtiu com és scratch. A 2n de l’ESO el alumnes comencen a familiaritzar-se amb l’entorn scratch quan arriben a 4t i després d’haver estudiat el funcionament dels diversos components electrònics poden intentar controlarlos des de l’scratch. El seu repte ha estat aconseguir dissenyar un objecte que tingués llums i sons la programació del circuit electrònic. Cal dir que han obtingut molts bons resultats. Tot seguit us deixem algunes imatges del projectes i del seu procés de construcció.

57


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

SORTIDA A SANT RAMON 3r DE L’ESO Els alumnes de 3r de l’ESO van fer una sortida a la muntanya de Sant Ramon. La sortida la van organitzar el departament de Ciències social i de matemàtiques. En la sortida es pretenia que els alumes coneguessin una mica més aquest espai natural tan proper a la nostre ciutat. És un espai amb una gran riquesa tan a nivell geogràfic com a nivell natural. Forma part de l’espai protegit del Massís del Garraf i és un mirador privilegiat sobre el Delta del Llobregat.

58


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

SORTIDA A RADIO SANT BOI Una setmana abans de la setmana de vacances de Setmana Santa uns quants alumnes de 3r de l’ESO van poder veure en directe com es fa el programa del matins de ràdio Sant Boi La República Santboiana, presentat per L’Amadeu Alemany. Els nostres alumnes van poder sentir-se com uns autèntics periodistes, van experimentar l’emoció d’estar en l’aire i de llegir una notícia en antena, molts nervis, però la veritat és que escoltar-se per la ràdio i viure el ritme d’un programa magazine de matí en directe va pagar la pena. I podem assegurar que alguns dels nostres alumnes tenen fusta de periodistes. Qui sap si d’aquí a uns anys se’ls desperta la vocació per la informació i pel periodisme dels mitjans de comunicació.

59


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES DE 1r DE BATXILLERAT Al llarg del curs han utilitzat diverses tècniques pictòriques per conèixer les diferents formes d’expressió artística, així han treballat tècniques com: tinta xina, aquarel·les, nogalines, goma aràbiga amb pigments i tremt d’ou, per últim han utilitzar l'acrílic sobre llenç. En aquest últim treball de curs el tema era lliure d’aquesta manera els alumnes han pogut demostrar la seva creativitat i cal dir que no ens han decebut gens, hi ha hagut una gran varietat d’obres cadascuna ha mostrat la personalitat del seu autor. Aquí teniu una petita ,mostra de les obres obtingudes.

60


Número 49 Gener/Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG

FAKE NEWS AL CAMPS BLANCS No et sembla que els més callats són els que més secrets oculten? ¿No t'has preguntat mai el que pensa de tu la teva companya de taula? ¿I el que opinen els professors dels alumnes i a l'inrevés? En aquest article ho descobriràs A partir d’un minuciós treball de recerca fet aquests dies per les classes de 'ESO, podem afirmar que ...

NOI, 16 DOS ES DIU QUE S ESTAN PROFESSOR SORTINT

UNA N A UN

NOIA OIA D

, 16

E 4T A SSETJA LLADO R PER LES TA RDES TREBA

NOI, 16 ES DIU QU E UNA NOIA DE 4T TÉ SOMNIS “ESTRANYS ” AMB EL SEU EX

NOIA, 17 MOLTA GE NT PENSA QUE HE TIN GUT MOLT NUVIS/LIG UES PERÒ ÉS TOT EL CO NTRARI

NOIA, 16 SETJA A UN TAL “HITLER” AS ENJADORA UNA NOIA QUE ÉS M RTS COMPULSIVA DE IOGU

NOIA, 16 A ASTURIES UN COMPANY I UNA COMPANYA ES VAN ENAMORAR

61


Número 49 Gener /Juny 2018. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

62

Profile for Institut Camps Blancs

Revista Iceberg núm. 50  

Revista Iceberg núm. 50  

Advertisement