Page 1

33

SUMARI

Institució Catalana d’Estudis Agraris Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

PRESENTACIÓ Josep Maria Vives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Homenatge a Joan Ràfols i Casamada (1930-2010) Horacio Capel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 La millora de la carxofa (Cynara scolymus L.) al Baix Llobregat Francesc Casañas, Lluís Bosch, Juli Montserrat, Xavier Pla, Oriol Roca . . . . . 15

QUADERNS AGRARIS

Tècniques de maneig cultural, desinfecció de les soques i solarització per reduir les marres o falles de plantació en carxofa cv blanca de Tudela al Baix Llobregat Borja Camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Número 33 Desembre 2012

TÈCNIQUES DE CONTROL DEL BARRINADOR DE LA CARXOFA (GORTYNA XANTHENES GERMAR): SEGUIMENT DE LA DINÀMICA DE POBLACIÓ I EFICÀCIA DELS INSECTICIDES BIOLÒGICS BACILLUS THURINGIENSIS VAR. KURSTAKI I SPINOSAD EN UN ASSAIG DE CAMP EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA AL BAIX LLOBREGAT Borja Camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 PRODUCTES MÍNIMAMENT PROCESSATS AMB VALOR AFEGIT A PARTIR DE CARXOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) CONREADA AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Montserrat Pujolà i Isabel Achaerandio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 AGROFÒRUM LA CARXOFA PRAT, PROTAGONISTA DE L’HOLERITURISME Josep Montasell i Dorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

CobertaIEC.indd 1

QUADERNS AGRARIS

Normes de publicació de Quaderns Agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

07/11/2012 10:58:00


QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

001-120 Quaderns agraris 33.indd 1

29/10/2012 15:49:00


Quaderns Agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, preferentment catalanes. Quaderns Agraris, com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a mes, d’una secció, «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informació.

JUNTA DE GOVERN DE LA ICEA 2011-2012 President: Vicepresident: Secretària: Tresorer: Coordinadors:

Josep M. Vives de Quadras Francesc Reguant Fosas Ester Jover i Alsina Santiago Pocino Peñalba Josep M. Alcañiz Baldellou, Joan Anglès Sedó, Joaquim Camps Masip, Gemma Francès Tudel, Josefina Plaixats i Boixadera, Josep M. Puiggròs Jové, Iñigo Rebollo San Miguel, Assumpta Serra Clota i Ester Torres Güell

Vocals:

M. José Chesa Marro, Josep M. Espelta Guàrdia, Anna Jacas Benages i Joan Saus i Arús

Delegat territorial a Girona: Vicenç Llovet i Roqué Delegat territorial a Lleida: Santiago Planas i de Martí Delegada territorial a Tarragona: Maria Francesca Fort i Marsal Delegada de l’IEC: Mercè Durfort i Coll

CONSELL EDITORIAL Anna Jacas Benages Ester Jover i Alsina Joan Saus i Arús

001-120 Quaderns agraris 33.indd 2

29/10/2012 15:49:00


Institució Catalana d’Estudis Agraris Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 33

Desembre 2012

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-120 Quaderns agraris 33.indd 3

29/10/2012 15:49:00


Quaderns Agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre del 2012 Tiratge: 500 exemplars Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l. Imprès a Limpergraf, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B-36785-1980   Els continguts de QUADERNS AGRARIS estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/ licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-120 Quaderns agraris 33.indd 4

29/10/2012 15:49:00


SUMARI

PRESENTACIÓ Josep Maria Vives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Homenatge a Joan Ràfols i Casamada (1930-2010) Horacio Capel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 La millora de la carxofa (Cynara scolymus L.) al Baix Llobregat Francesc Casañas, Lluís Bosch, Juli Montserrat, Xavier Pla, Oriol Roca . . . . . 15 Tècniques de maneig cultural, desinfecció de les soques   i solarització per reduir les marres o falles de plantació   en carxofa cv blanca de Tudela al Baix Llobregat Borja Camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 TÈCNIQUES DE CONTROL DEL BARRINADOR DE LA CARXOFA (GORTYNA XANTHENES GERMAR): SEGUIMENT DE LA DINÀMICA DE POBLACIÓ I EFICÀCIA DELS INSECTICIDES BIOLÒGICS BACILLUS THURINGIENSIS VAR. KURSTAKI I SPINOSAD EN UN ASSAIG DE CAMP EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA AL BAIX LLOBREGAT Borja Camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 PRODUCTES MÍNIMAMENT PROCESSATS AMB VALOR AFEGIT A PARTIR   DE CARXOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) CONREADA AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Montserrat Pujolà i Isabel Achaerandio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 AGROFÒRUM LA CARXOFA PRAT, PROTAGONISTA DE L’HOLERITURISME Josep Montasell i Dorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Normes de publicació de Quaderns Agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 5

5

29/10/2012 15:49:00


001-120 Quaderns agraris 33.indd 6

29/10/2012 15:49:00


PRESENTACIÓ

Josep Maria Vives President de la ICEA

Tinc el gust de presentar aquest nou volum de cull una temàtica especial i diferenciada.

quaderns agraris

que re-

En primer lloc, vull destacar l’homenatge que el doctor Horacio Capel fa al nostre benvolgut president Joan Ràfols i Casamada, un homenatge a la persona i a l’estudiós i científic que portava a dins. Joan Ràfols va ser president de la nostra institució durant sis anys (2003-2008), durant els quals la ICEA va preparar i organitzar actes importants com la celebració dels vint-icinc anys de la nostra institució i el V Congrés de la ICEA en commemoració dels cent anys de l’IEC. Abans, l’any 1995, es va incorporar activament a la ICEA com a membre del comitè de publicacions, en què va aportar la seva sàvia experiència adquirida com a director del butlletí d’informació del  Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Catalunya Rural i Agrària. Va participar amb articles seus en tres volums de quaderns agraris, els números 17, 21 i 28. Va deixar el comitè de publicacions, l’any 2002, per dedicarse a la presidència de la ICEA. Des d’aquí, doncs, volem retre-li el nostre homenatge i agraïment en nom meu i de tots els membres de la ICEA. Una altra particularitat d’aquests quaderns agraris és que tracta de forma monogràfica el cultiu de la carxofa. Aquesta temàtica va ser exposada en una de les primeres publicacions de la ICEA. Amb el títol Carxofa: conreu, plagues i malalties, va recollir les ponències presentades a Amposta en una jornada dedicada a la carxofa que va organitzar la ICEA al desembre de 1983. Per l’alt nivell tècnic dels seus redactors, especialment en el món de la fitopatologia, segueix sent una font d’informació vàlida avui dia. Aquesta publicació us la podeu descarregar del catàleg del portal de publicacions de l’IEC (http://www.publicacions.iec.cat). Els articles i treballs sobre la carxofa que recull aquest volum de quaderns donen una visió àmplia del conreu de la carxofa a Catalunya, en concret al Baix Llobregat, i n’informen sobre la història, la importància actual, les tècniques de conreu, les noves experiències realitzades per al control de les plagues i malalties que l’afecten. Sobretot, tenen interès les noves iniciatives agraris

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012 

001-120 Quaderns agraris 33.indd 7

7

29/10/2012 15:49:01


que es presenten per a potenciar aquest conreu a través de l’holeriturisme i l’aplicació de noves tècniques per a la conservació de la carxofa mantenintne les propietats nutritives organolèptiques. Esperem que tot plegat sigui del vostre interès.

8

001-120 Quaderns agraris 33.indd 8

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


HOMENATGE A JOAN RÀFOLS I CASAMADA (1930-2010)

Horacio Capel Universitat de Barcelona

Resum En aquest article es presenta l’aportació de Joan Ràfols i Casamada als estudis agraris i a la geografia, en particular a la investigació sobre l’abas­ timent i el consum de llet a Barcelona. Paraules clau: Joan Ràfols i Casamada, consum de llet, llet a Catalunya, geografia agrària. Homenaje A JOAN RÀFOLS I CASAMADA (1930-2010) RESUMEN En este número se presenta la aportación de Joan Ràfols i Casamada a los estudios agrarios y a la geografía, en particular a la investigación sobre el abastecimiento y el consumo de leche en Barcelona. Palabras clave: Joan Ràfols i Casamada, consumo de leche, leche en Cataluña, geografía agraria. tribute to JOAN RÀFOLS I CASAMADA (1930-2010) Abstract This paper presents Joan Ràfols i Casamada’s contribution to Agrarian Studies and Geography and in particular his research on milk supply and consumption in Barcelona. Keywords: Joan Ràfols i Casamada, milk consumption, milk in Catalonia, agrarian geography. Correspondència: Horacio Capel. A/e: hcapel@ub.edu. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 9

DOI: 10.2436/20.1503.01.13

9

29/10/2012 15:49:01


Joan Ràfols i Casamada (1930-2010). Foto: Clara Ràfols

El dia 4 de desembre de 2010, als vuitanta anys i trenta-sis dies, va morir Joan Ràfols i Casamada, geògraf i investigador, especialista en qüestions agràries i col·laborador de Geocrítica des del naixement mateix d’aquest portal. Amb senzillesa, i sense donar mai importància al que feia, era un científic curós, exigent i imaginatiu. Durant dues dècades va desenvolupar una valuosa investigació sobre aspectes diversos. Des de la posició de funcionari de la Conselleria d’Agricultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, va donar suport als estudis agraris i va dirigir durant sis anys la revista Catalunya Rural i Agrària. Es preocupava pel desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia catalanes, per les publicacions que es feien en història agrària, per la història de la ramaderia i la veterinària, pels nous conreus, pel canvi climàtic, pels parcs naturals, per la història de l’alimentació com a fenomen cultural, per la pesca, per la geografia mèdica i pels moviments migratoris. Podem esmentar algunes de les publicacions que va elaborar sobre aquestes qüestions: 10

001-120 Quaderns agraris 33.indd 10

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


Ràfols Casamada, J. (1982). «Criteris econòmics en l’avaluació de nous conreus. Fórmula tipus i indicadors de conveniència». Arxius de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona [Barcelona], núm. 4, p. 65-70. Ràfols i Casamada, J. (1991). «L’agricultura i l’efecte hivernacle». Avui [Barcelona] (6 març), p. 13. Ràfols i Casamada, J. (1994). «Carles Carreras: Geografia urbana de Barcelona». La Veu del Carrer [Barcelona: Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona], núm. 25, p. 10. Ràfols i Casamada, J. (J. de Morei) (1995). «Castellar de n’Hug». Catalunya Rural i Agrària [Barcelona], núm. 18, p. 22-23. Ràfols i Casamada, J. (J. de Morei) (1995). «La canya: humilitat i utilitat». Catalunya Rural i Agrària [Barcelona], núm. 18, p. 28-30. Ràfols i Casamada, J. (1995). «Algunes consideracions teòriques sobre l’agricultura i el seu desenvolupament». Quaderns Agraris [Barcelona], núm. 17, p. 77-83. Ràfols i Casamada, J. (J. de Morei) (1996). «Clima i temps». Catalunya Rural i Agrària [Barcelona], núm. 20, p. 32-33. Ràfols i Casamada, J. (J. de Morei) (1996). «El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat». Catalunya Rural i Agrària [Barcelona], núm. 22, p. 22-23. Ràfols i Casamada, J. (J. de Morei); Cervià, C. (1996). «Altres menges de Nadal». Catalunya Rural i Agrària [Barcelona], núm. 30, p. 22-23. Ràfols Casamada, J. (1997). «GIRALT, E. (Edit.) y MARTÍNEZ-CARNÉ, P. (Coord.). Contribució a una bibliografia per a la història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans». Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales [en línia], núm. 39 (19 juliol) <http://www. ub.edu/geocrit/b3w-39.htm>. Ràfols i Casamada, J. (1998). «Pesca marítima». A: Atles comarcal de Catalunya: Baix Empordà. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Diputació de Girona, p. 142-147. Ràfols Casamada, J. (1998). «MONTANARI, Massimo. El hambre y la abundancia: Historia y cultura de la alimentación en Europa». Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales [en línia], núm. 92 (27 maig) <http://www.ub.edu/geocrit/b3w-92.htm>. Ràfols Casamada, J. (1998). «PRATS, Llorenç. La Catalunya rància: Les condicions de vida materials de les classes populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques». Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales [en línia], núm. 97 (17 juny) <http:// www.ub.edu/geocrit/b3w-97.htm>. Ràfols i Casamada, J. (2000). «Un mitjà oficial de transferència en èpoques difícils: el Butlletí Informatiu del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya dels anys 1936-1937». A: Comunicacions del IV Congrés ICEA. Barcelona, p. 429-434. Ràfols i Casamada, J. (2003). «L’agricultura i els moviments migratoris, tan vells com l’home. Una breu història d’aquesta relació». Quaderns Agraris [Barcelona], núm. 28, p. 49-67. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 11

11

29/10/2012 15:49:01


Era un gran lector i un coneixedor excel·lent del Noucentisme a Catalunya, la qual cosa l’havia portat a apreciar i valorar l’obra d’Eugeni d’Ors i altres autors del primer terç del segle xx: Ràfols i Casamada, J. (2001). «La naturalesa en l’obra d’Eugeni d’Ors, segon secretari general de l’IEC». A: Roca, A. (cur.). L’aportació cultural i científica de l’Institut d’Estudis Catalans (1907–1997). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 135-140. Formava part d’una dinastia d’artistes, en la qual van destacar com a pintors el seu avi, el seu pare i el seu germà. Ell mateix va investigar alguns d’aquests precedents: Ràfols i Casamada, J. (1995-1996). «Dels orígens vilafranquins del pintor Ràfols-Casamada i altres qüestions connexes». Olerdulae [Vilafranca del Penedès], any xx-xxi, p. 155-164. El tema que més l’havia ocupat els darrers anys era el subministrament de llet a la ciutat de Barcelona. Aquest problema era només el fil conductor d’una investigació sobre la innovació tècnica a Catalunya i sobre els canvis socials que es van experimentar a Barcelona durant els dos últims segles. Aquesta investigació es va prolongar durant quinze anys. Nombroses i diverses activitats socials, familiars i científiques i la pròpia exigència li van impedir culminar-la. Havia presentat comunicacions a congressos catalans de geografia, d’agricultura i d’història de la ciència. També, a congressos internacionals: entre aquests, l’Internacional d’Història de la Ciència (Saragossa, 1993; Lieja, 1997) i col·loquis hispanocanadencs. En totes les comunicacions i els articles publicats es reflecteixen bé les seves preocupacions: la llet com a aliment i l’ús que se’n fa en medicina, la innovació tècnica (per exemple, les innovacions en inseminació artificial), els problemes higiènics en el subministrament a Barcelona, la qualitat de la llet que es consumeix, la localització de les vaqueries a Barcelona, el futur incert de la producció de llet a Catalunya i la reubicació de la producció làctia a conseqüència de les innovacions tecnològiques. La relació de les publicacions que va elaborar en aquest sentit inclou treballs com els següents: Ràfols Casamada, J. (1993). «Problemas higiénicos y aplicación de innovaciones científicas y tecnológicas en el abastecimiento de leche a la ciudad de Barcelona». A: Hormigón, M.; Ausejo, E.; Hombres, J. d’ (ed.). XIXth International Congress of History of Science (Saragossa, 22-29 agost 1993), T6-6. 12

001-120 Quaderns agraris 33.indd 12

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


Ràfols, J. (1994). «Barcelona, deu anys sense vaques». La Veu del Carrer [Barcelona: Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona], núm. 23, p. 18. Ràfols i Casamada, J. (1997). «La producció de llet: un futur incert?». Quaderns Agraris, núm. 21, p. 63-72. Ràfols i Casamada, J. (1998). «L’evolució del consum de la llet a Barcelona: segles xix i xx. Causes, factors i circumstàncies connexes». A: Blanes, G.; Garrigós, L. (coord.). IV Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, p. 413-422. Ràfols Casamada, J. (1998). «El abastecimiento de leche a Barcelona: de las vaquerías urbanas a las grandes superficies comerciales». A: Capel, H.; Linteau, P. A. (coord.). Barcelona-Montréal: Desarrollo urbano comparado. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 285-298. [Versió electrònica, tot i que sense figures, a <http://www.ub.es/geocrit/rafbcn.htm>] Ràfols Casamada, J. (2000). «La innovación tecnológica como factor de reubicación de la producción láctea». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales [en línia]. <http://www.ub.edu/geocrit/ sn-69-14.htm>. Ràfols i Casamada, J. (2000). «Criteris de qualitat de la llet consumida a Barcelona, segles xix i xx». A: Batlló, J.; Fuente, P. de la; Puig, R. (coord.). Actes de les Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, p. 464-467. Ràfols i Casamada, J. (2002). «La llet al segle xix: de medicina a aliment». A: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig, R. (coord.). VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, p. 97-106. Pensava presentar com a tesi doctoral les investigacions que estava duent a terme. No li va ser possible per les seves nombroses ocupacions, l’última de les quals la presidència de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Els darrers mesos, un cop acabat el període d’aquesta presidència, s’havia decidit una altra vegada a finalitzar la tesi. Jo confiava que es presentaria durant el 2011. Una part n’està totalment enllestida i preparada per publicarse. Confio que serà possible publicar un llibre amb tots els treballs, publicats i inèdits, que va anar elaborant els últims anys. Joan Ràfols era una memòria viva de la història recent de Barcelona. Alguna vegada havia assistit a les sortides de camp de geografia urbana i els estudiants quedaven admirats dels seus profunds coneixements de la ciutat, i de la capacitat per integrar petites dades i observacions morfològiques en un marc global interpretatiu de l’evolució dels barris de Sant Gervasi, Gràcia, Vallcarca i altres que ell coneixia molt bé. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 13

13

29/10/2012 15:49:01


Joan Ràfols era un col·laborador de les publicacions del grup Geocrítica, de la Universitat de Barcelona. Molts dijous assistia a les reunions del Consell de Redacció de les revistes Scripta Nova i Biblio 3W, i va avaluar articles científics que es relacionaven amb els seus camps d’especialització. Va col· laborar eficaçment també en l’organització d’alguns dels col·loquis internacionals de geocrítica que s’han celebrat a Barcelona i sempre va trobar la manera d’atendre els participants espanyols i estrangers, per fer-los més agradable l’estada a la ciutat. Val la pena recordar també que, gràcies a ell, el seu germà, el pintor Albert Ràfols i Casamada, va dissenyar el Premi Internacional Geocrítica, que hem anat concedint des del 2002. Tots els col·laboradors del grup Geocrítica en trobarem a faltar la bondadosa presència, el sentit de la ironia, l’ampli coneixement de la cultura catalana i els judicis sobre l’actualitat catalana, espanyola i internacional. Com a amic, era una persona entranyable, molt estimada per tots els que el van tractar, pel seu caràcter bondadós i generós. Era crític i independent, senzill i modest, i no donava importància a les coses que feia. Sempre ens en quedarà l’aportació científica, però sobretot el record personal, com una persona amistosa i generosa, dedicada a la família i a la feina, un amic inoblidable per a tots els qui vam tenir la sort de conèixer-lo. BIBLIOGRAFIA Capel, Horacio. «Homenaje a Joan Ràfols-Casamada (1930-2010)». Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales [en línia] [Barcelona: Universitat de Barcelona], vol. xv, núm. 914 (15 març 2011). <http:// www.ub.es/geocrit/b3w-915.htm>. ISSN 1138-9796.

14

001-120 Quaderns agraris 33.indd 14

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


LA MILLORA DE LA CARXOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) AL BAIX LLOBREGAT Francesc Casañas, Lluís Bosch, Juli Montserrat, Xavier Pla, Oriol Roca Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia  i Fundació Miquel Agustí. Universitat Politècnica de Catalunya

RESUM Malgrat la importància econòmica del cultiu de la carxofa al Baix Llobregat les millores tecnològiques han estat escasses els darrers anys. Per contribuir a corregir aquesta situació, la tardor del 2007 es va iniciar un programa de selecció clonal per producció i qualitat comercial en la carxofa blanca de Tudela (la varietat tradicionalment cultivada a la zona), partint d’unes 194.000 plantes distribuïdes en 17 camps d’explotació comercial. A la tardor del 2008, mitjançant estaques, es van plantar en un mateix camp experimental i amb un disseny amb rèpliques les descendències dels individus seleccionats, controlant-ne durant dos anys consecutius l’arquitectura de les plantes i la seva producció. Del conjunt d’assaigs es dedueix que la variació ambiental supera la variació genètica. Per tant, la millora de la carxofa cultivada al Baix Llobregat s’hauria de començar a abordar incidint en el maneig del cultiu i les tècniques de clonació. No obstant això, s’ha seleccionat un clon amb molt bon comportament productiu, baix nombre de cardets i alt nombre de fillols. Si aquestes característiques es mantinguessin en la segona generació de clonació tindríem consolidada una bona producció amb una massa vegetativa reduïda. En canvi, no s’ha tingut èxit en la recerca de plantes productores de carxofes que tot mantenint la tipologia blanca de Tudela tinguessin algun distintiu afegit en la carxofa que permetés disposar d’una marca diferencial del Baix Llobregat. Paraules clau: carxofa, millora genètica, correlacions entre caràcters, efectes ambientals, recomanacions pràctiques.

Correspondència: Francesc Casañas. Edifici ESAB. C. Esteve Terrades, 8. Campus del Baix Llobregat. Universitat Politècnica de Catalunya. 08860 Castelldefels. Barcelona. Tel.: 935 521 215. A/e: francesc. casanas@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 15

DOI: 10.2436/20.1503.01.14

15

29/10/2012 15:49:01


LA MEJORA DE LA ALCACHOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) EN EL BAIX LLOBREGAT RESUMEN A pesar de la importancia económica del cultivo de la alcachofa en el Baix Llobregat, las mejoras tecnológicas han sido escasas en los últimos años. Para contribuir a corregir esta situación, en otoño del 2007 se inició un programa de selección clonal para producción y calidad comercial en la alcachofa blanca de Tudela (la variedad tradicionalmente usada en la zona), partiendo de unas 194.000 plantas distribuidas en 17 campos de explotación comercial. En otoño de 2008, mediante esquejes, se plantaron en un mismo campo experimental y siguiendo un diseño con réplicas las descendencias de los individuos seleccionados, controlándose durante dos años consecutivos la arquitectura de las plantas y su producción. Del conjunto de ensayos se dedujo que la variación ambiental supera a la variación genética. Por lo tanto, la mejora de la alcachofa cultivada en el Baix Llobregat debería empezar a abordarse incidiendo en el manejo del cultivo y las técnicas de clonación. A pesar de ello se ha seleccionado un clon con muy buen comportamiento productivo, con bajo número de brotes principales y elevado número de ramificaciones secundarias. Si estas características se mantuvieran en la segunda generación de clonación tendríamos una buena producción asociada a una reducida masa vegetativa. En cambio, no se consiguieron seleccionar plantas productoras de alcachofas que manteniendo la tipología blanca de Tudela tuvieran algún distintivo añadido en la alcachofa que permitiera disponer de una marca diferencial del Baix Llobregat. Palabras clave: alcachofa, mejora genética, correlaciones entre caracteres, efectos ambientales, recomendaciones prácticas. IMPROVEMENTS TO ARTICHOKE (CYNARA SCOLYMUS L.) PRODUCTION IN THE BAIX LLOBREGAT AREA ABSTRACT Although artichokes are an important crop in the Baix Llobregat area, technological improvements have been poor in recent years. To help correct this situation, in autumn 2007 a clone breeding programme was launched, with 194,000 plants distributed in 17 fields of commercial exploitation. In autumn 2008, cuttings from the selected plants were planted in a single trial field and following a design with replicas. During two consecutive years both the architecture of the plants and yield were controlled. 16

001-120 Quaderns agraris 33.indd 16

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


Results showed that environmental variation was more important than genetic variation. Consequently, the improvement of the artichoke cultivated in the Baix Llobregat should be tackled through culture management and cloning techniques. Nevertheless, a clone with very good yield, low number of shoots and high number of buds was selected. If these traits appear stable in the second cloning generation the result would be a variety with good production and reduced vegetative mass. What is more, the process failed to produce an artichoke plant that, whilst maintaining the blanca de Tudela morphology, developed a distinctive trait to distinguish it as being from the Baix Llobregat. Keywords: Artichoke, breeding, correlations between traits, environmental effects, practical advice. 1.  INTRODUCCIÓ Un 75 % de la producció mundial de carxofa està concentrat a la Mediterrània, i Espanya, amb un 16 %, n’és el segon país productor darrere d’Itàlia (FAO, 2010). Catalunya produeix el 8,4 % del global de l’Estat espanyol, principalment a Tarragona i Barcelona (DAR, 2010). A Espanya, després d’un cim de producció el 1990 (31.100 ha i 427.900 tones), s’ha experimentat un descens continuat fins a la quasi meitat actual. Dins d’aquesta tendència, el ritme de disminució a Catalunya ha estat dels més elevats de l’estat. (Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí d’Espanya, 2010). Les causes d’aquesta disminució s’han de buscar en el descens dels beneficis dels productors relacionats amb l’increment dels costos de producció i els escassos canvis tecnològics al voltant d’aquest cultiu. Fa quasi trenta anys, el 1983, en una jornada sobre la carxofa, s’explicava que: «La principal varietat conreada a Catalunya és la blanca de Tudela, encara que la majoria de vegades el que es troba en un camp és un conjunt de diferents pobla­ cions pel fet de no existir un control de la puresa varietal» (Espelta et al., 1983). El temps ha passat però els coneixements que tenim sobre l’estructura de les poblacions cultivades a la zona del Baix Llobregat segueixen essent escassos i els productors segueixen trobant moltíssima variabilitat fenotípica, que no sabem en quina mesura és genètica i/o ambiental, i que es manifesta en produccions allunyades de les òptimes. Des del punt de vista del germoplasma, la carxofa és un dels conreus en què els estudis de la variabilitat i la millora genètica són més escassos. Tenim solament algunes descripcions morfològiques de varietats italianes (Nisini, 2007; Mauro et al., 2007). També a Itàlia s’han realitzat seleccions clonals de la varietat spinoso sardo (Pisanu, 2005), mentre a Espanya s’han obtingut noQUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 17

17

29/10/2012 15:49:01


ves varietats a partir d’encreuaments intervarietals sense que hagin tingut èxit comercial (López et al., 2005). També a partir d’encreuaments s’han obtingut noves varietats a Itàlia (Papalini et al., 2005, Zuccherelli et al., 2005), país on més s’intenta innovar al voltant d’aquest cultiu. Dels efectes ambientals, però, el poc que sabem fa pensar que són molt importants (García et al., 2005). Històricament les carxoferes de l’horta del Baix Llobregat es compraven a Tudela, argumentant que el vigor que se n’obtenia el primer any era superior al de les plantes clonades directament a partir d’exemplars cultivats al Baix Llobregat. La situació no ha variat gaire malgrat que hi ha alguns agricultors que multipliquen les seves carxofes i fins i tot n’hi ha que fan selecció cap a una morfologia que els sembla més productiva. El protocol d’actuació dels productors d’estaques de Tudela basat en: a) eliminació únicament de les plantes fora tipus com ara caps de mort, caps de gat, etc. i b) rotació permanent dels camps, amb un any de cultiu de carxofa i cinc de cultius alternatius, garanteix la sanitat de les estaques venudes però afavoreix que s’acumulin les mutacions somàtiques que no es manifestin en canvis dràstics de la morfologia. Això per no parlar de les estaques procedents d’altres llocs de l’estat, on el control de l’homogeneïtat i l’estat sanitari són molt més eficients. Un passeig pels camps de producció del Baix Llobregat revela que, com fa trenta anys, hi ha una gran variabilitat fenotípica, la qual cosa no és bona per als interessos de l’agricultor, perquè sempre podem pensar que si totes les plantes fossin semblants a la millor, els beneficis serien molt més grans. Partint de la molt probable acumulació de variabilitat genètica en els materials procedents de Tudela i per tal de proporcionar als agricultors del Baix Llobregat eines per optimitzar el cultiu, ens vam proposar: a) seleccionar un clon genèticament superior per a producció, b) seleccionar individus amb morfologia de la carxofa diferent de la típica de la blanca de Tudela, de manera que es pogués disposar d’una variant pròpia per a cultivar a la zona del Baix Llobregat, c) determinar en quina mesura l’extraordinària variabilitat detectada a escala fenotípica es pot atribuir a efectes genètics o a efectes ambientals i proposar accions prioritàries per millorar la producció de la carxofa del Prat. 2.  MATERIAL I MÈTODES 2.1.  Selecció d’un clon per a producció elevada 2.1.1.  Material vegetal i procés de selecció La selecció es va dur a terme en parcel·les comercials de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona), a partir d’un conjunt d’unes 194.000 plantes de 18

001-120 Quaderns agraris 33.indd 18

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


la varietat blanca de Tudela o blanca del Prat (els dos noms són sinònims). El mes de novembre del 2007 es va iniciar la identificació de les plantes amb característiques de tres cardets (tiges principals de la carxofera) amb tres fillols (ramificacions primàries de les tiges principals) per cardet, ja que els agricultors consideraven que les plantes amb aquesta arquitectura eren les més productives. Ràpidament es va constatar, però, que aquest idiotip no era l’únic que donava (en cas que fos així) produccions superiors. Per això les dimensions de les capses, el nombre total de cardets i de fillols, i altres característiques de vigor es van incloure en el procés de selecció. Es triaven sempre plantes amb competència (amb plantes al seu voltant), per evitar seleccionar plantes superiors simplement per efectes ambientals, i a la vegada que produïssin carxofes amb formes ovalades, no gaire allargades i amb clot apical. S’evitava escollir plantes amb carxofes toves, o productores de carxofes amb punxes als extrems de les bràctees. Tampoc no es van escollir plantes sensibles a Ascochyta hortorum o bé a la fisiopatia del «rovell de cap». Al final d’aquest primer procés es van seleccionar 5.517 plantes. Aquestes es van controlar durant mitja campanya i amb les dades obtingudes se’n van elegir finalment 387 de les quals es va fer un seguiment exhaustiu fins al final del cultiu. De cada una de les 387 plantes estudiades al llarg de tot el cicle productiu es van controlar: a) nombre de cardets, b) nombre de fillols, c) nombre de fillols en el primer cardet, d) nombre de refillols i e) nombre de carxofes. El criteri utilitzat per a decidir quines d’entre les 387 plantes es clonaven i passaven a estudiar-se conjuntament (les plantes elegides procedien de molts camps diferents i es trobaven en estadis fisiològics també diferents), fou fonamentalment el de la producció elevada respecte a la resta de plantes del camp on es trobava. És a dir, vam fer selecció principalment dins del camp. 2.1.2.  Clonació i plantació Les plantes seleccionades van ser retirades del camp seguint les necessitats dels productors; alguns d’ells volien aixecar el cultiu immediatament al juny. Si l’agricultor pensava continuar l’explotació de les carxoferes durant un any més, les carxoferes elegides es treien més tard, intentant que passés el menor temps possible entre l’extracció de la carxofera i la seva multiplicació vegetativa i tornada al camp. Les plantes es van començar a arrencar a principi de juny i es va finalitzar la feina a mitjan juliol. Una vegada arrencades eren conservades en una cambra freda a 6 ºC i humitat a saturació. A partir de la meitat d’agost es va començar el procés de clonació i plantació. El temps que cada clon va romandre a la cambra depenia del moment en què es va haver d’arrencar. Aquest període anava des de 44 fins a 100 dies. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 19

19

29/10/2012 15:49:01


Abans de realitzar la plantació definitiva les plantes es van fer arrelar en testos prèviament tractades amb Montcut, amb una concentració de 2 g/l per  a combatre els fongs vasculars que ataquen el coll de la planta, i Agritone, a una concentració d’1,5 g/l, per tal d’estimular l’arrelament dels plançons en els testos. Quan els brots dels plançons assolien uns 20 o 25 cm d’alçada eren trasplantats al camp d’experimentació. Les mares, segons el volum que tenien la base de la tija i l’arrel, es divi­ dien en parts iguals, intentant que les diferents estaques (rèpliques) tinguessin el mateix volum de part radicular i de nombre de borrons (de dos a tres borrons per estaca, aproximadament). El nombre de clons que s’obtenien de cada carxofera variava en funció de les seves dimensions i del nombre de borrons. Es van descartar, però, aquelles de les quals no es podien obtenir almenys quatre rèpliques. La plantació dels plançons es va fer esglaonadament ja que no es disposava de suficient mà d’obra per clonar controladament i disposar el material al camp. Això va provocar un retard en l’entrada a producció dels clons que es van plantar més tard. 2.1.3. Estudi de les descendències: disseny experimental i caràcters controlats L’assaig de comparació del material multiplicat vegetativament es va fer als terrenys de la masia Can Comes, al municipi del Prat de Llobregat. Es va emprar un disseny de quatre blocs aleatoritzats, on a cada bloc hi havia un mínim d’una rèplica de cada mare seleccionada. El nombre màxim de rèpliques per mare i bloc va ser de quatre. El marc de plantació va ser d’1 × 1 m (1 planta/m2), el reg va ser per gravetat i el maneig del cultiu es va portar seguint les pràctiques habituals a la zona. Al llarg de dos anys (2008-2010) es van controlar planta per planta les característiques agromorfològiques dels diferents clons, juntament amb la producció de les diverses peces. Les dades obtingudes es van sotmetre a l’anàlisi de la variància (ANOVA), segons el model lineal: xijk = µ + mi + aj + miaj + εijk, on m és l’efecte mare, a és l’efecte any i ε és l’error associat a cada observació ijk. Per als càlculs de correlacions es va utilitzar l’estimador r proposat per Pearson. Tots els càlculs es van realitzar mitjançant el paquet estadístic SAS (SAS Institute, 1999).

20

001-120 Quaderns agraris 33.indd 20

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


2.2. Selecció de clons amb peculiaritats morfològiques de la carxofa En iniciar aquest procés de selecció no sabíem quin grau de variabilitat morfològica trobaríem entre les carxofes. Teníem clar, però, que les diferències que buscàvem havien de ser prou importants per ser identificades clarament pels consumidors. Aquesta seria una bona manera de consolidar una marca associada a la carxofa del Prat. 2.2.1.  Material vegetal i procés de selecció Les carxofes amb característiques morfològiques diferencials es van buscar en els mateixos camps on es cercaven carxoferes especialment productives descrits en l’apartat anterior. Es tractava ara d’identificar clons que tinguessin un caràcter diferencial suficientment important perquè els seus fruits fossin clarament distingibles dels de la blanca de Tudela estàndard. Cercàvem, doncs, fruits fora tipus que portessin incorporada una marca de fàbrica com succeeix per exemple a la mongeta del ganxet amb la morfologia del gra. Aquesta marca es podria associar a un producte típic de la zona del Baix Llobregat i eventualment a un reconeixement com ara una indicació geogràfica protegida (IGP). En el procés d’identificació de candidats era molt important que el tipus detectat es repetís dins del camp, ja que això era indicador que la mutació s’havia produït en generacions anteriors al nostre control i que s’havia conservat a través del procés de clonació. La tria de casos únics hauria presentat el risc de ser una simple conseqüència d’efectes ambientals, o en cas que realment fossin modificacions degudes a mutació somàtica, podria ser que el seu grau de persistència en les estaques filles fos baixa o nul·la. 2.2.2.  Clonació, plantació i estudi de les descendències Les plantes seleccionades, que pertanyen a diverses morfologies recurrents dins d’un mateix camp de selecció, van ser clonades seguint el protocol descrit més amunt. La disposició al camp de comparació a la masia de Can Comes va ser idèntica a la realitzada per a la comparació de mares seleccionades per a producció. A cada planta del camp de comparació es van controlar únicament les característiques morfològiques de les carxofes per a les quals la mare havia estat elegida, valorant en una escala de 0 a 10 l’expressió del caràcter tant a les plantes amb «marca» com a les plantes testimoni. L’objectiu era en aquest cas comprovar en quina mesura les característiques de la «marca» es conservaven durant el procés de multiplicació vegetativa i en condicions ambientals diferents de les del camp on havien estat identificades. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 21

21

29/10/2012 15:49:01


2.3. Efectes genètics i ambientals en els caràcters agronòmics i morfològics 2.3.1. Comparació d’una població seleccionada amb una població procedent de Tudela Es van comparar dues poblacions de primer any instal·lades en una mateixa parcel·la: un material procedent de Tudela i una multiplicació feta pel productor, el senyor Albert Bou, a partir d’una població que feia quinze anys que reproduïa i seleccionava. 2.3.1.1.  Material genètic La població de Tudela era del tipus blanca de Tudela estàndard, tal com solen arribar les estaques de sembra procedents d’aquest origen. En la població del senyor Bou s’havia fet selecció sobretot per obtenir carxofes amb tendència a tenir forma esfèrica, plantes vigoroses i òbviament per eliminar caps de mort, caps de gat, etc. 2.3.1.2. Disseny experimental Les dues poblacions (660 plantes de la població Bou i 160 de la de Tudela) estaven una al costat de l’altra en una parcel·la petita i de sòl aparentment uniforme. Durant el cultiu no es va notar cap tipus de gradació especial ni vegetativa ni reproductiva. Tampoc no hi van haver clapes diferenciades. La densitat de plantació era una mica diferent respecte de les parcel·les comercials amb un marc de plantació d’1 × 0,6 m. El reg que es va dur a terme era per gravetat i les recol·leccions que s’efectuaven eren setmanals. Es van controlar: a) interval de producció, b) nombre de cardets per carxofera, c) Nombre de fillols per carxofera, d ) nombre de carxofes per carxofera, e) producció mitjana per carxofera, f ) producció mitjana per dia i carxofera, g) pes mitjà de cada carxofa, h) nombre mitjà de carxofes collides per dia i carxofera i i) data d’entrada en producció. Sobre les dades recollides es va dur a terme una anàlisi estadística descriptiva per a poder detectar diferències significatives entre les mitjanes de la població seleccionada i de la població acabada de portar de Tudela. La comparació de mitjanes es va fer en aquest experiment i en la resta utilitzant la mínima diferència significativa (mds) i acceptant com a límit de significació una p ≤ 0,05.

22

001-120 Quaderns agraris 33.indd 22

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


2.3.2.  C  omparació dels camps d’origen de les mares respecte del comportament de les plantes clonades i estudiades juntes en el mateix camp Aprofitant les dades enregistrades en el camp únic de comparació de descendències, on l’ambient era el mateix per a totes les plantes, vam intentar avaluar els efectes genètics que diferenciaven, si fos el cas, les poblacions dels diferents camps d’origen (vegeu en quina mesura les diferències entre les poblacions inicials es mantenien quan tots els individus clonats es cultivaven en el mateix ambient). Per a fer les comparacions es van considerar tots els caràcters avaluats en l’assaig de produccions, i sobre les dades es va fer una ANOVA, en què es comparaven únicament els camps d’origen de les diferents descendències estudiades, utilitzant per a fer els contrastos estadístics el conjunt de clons procedents d’un camp, com a rèpliques. 2.3.3.  T  ractament diferencial de les soques i estaques: comparació de descendències plantades immediatament després d’arrencar la soca del camp originari i clonar amb soques conservades en cambra freda després d’arrencar la planta mare Es van agafar a l’atzar una cinquantena d’estaques d’un dels camps (procedents de cinquanta soques diferents) i es van conservar en cambra frigorífica a 6 ºC durant seixanta dies. En el moment d’iniciar el procés de plantació en testos se’n van agafar cinquanta estaques directament del camp (procedents també d’unes altres cinquanta soques diferents) i es van trasplantar a testos com les altres. Teníem, així, dues sèries d’estaques, una de les quals havia estat conservada en cambra freda després de la seva collita i l’altra plantada directament després d’arrencar i clonar. Totes les estaques es van disposar a l’atzar en el camp d’experimentació i durant dos anys se’n van controlar els caràcters agromorfològics. Sobre les dades obtingudes es va realitzar una ANOVA, en què es considerava el factor tractament (conservat / no conservat), el factor any i la interacció tractament per any. 3.  RESULTATS I DISCUSSIÓ 3.1.  Selecció d’un clon d’elevada producció Durant els dos anys que va durar l’estudi de les descendències clonades es van morir algunes plantes. Per donar més consistència als resultats, en el procés d’anàlisi de dades per fer la selecció, només es van considerar els clons QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 23

23

29/10/2012 15:49:01


dels quals en teníem un mínim de quatre rèpliques. Els factors principals i la interacció van resultar significatius per a quasi tots els caràcters (taula i). Taula I.  Resultats de l’anàlisi de la variància per als factors mare i any, i la interacció de tots dos, per als diversos caràcters estudiats, efectuada en el conjunt de mares que tenien almenys quatre rèpliques en el camp d’experimentació conjunta de les descendències clonades. Els valors corresponen a la probabilitat de significació de l’estadística F per a cada factor i caràcter Factor de variació

Producció

Nre. cardets

Nre. fillols

Nre. refillols

Mare

0,0001

0,0001

0,0001

0,0002

Any

0,0001

0,0001

0,0001

0,0001

Mare × any

0,0001

0,0001

0,0001

0,838

El segon any de producció es va observar un desenvolupament vegetatiu i productiu molt superior al del primer (taula ii), potser degut a la plantació tardana dels clons. Per aquest motiu es va decidir utilitzar les dades del segon any com a informació sobre la qual aplicaríem els criteris de selecció, quan els efectes ambientals del camp d’origen, manipulació durant la clonació i trasplantament, i implantació al camp, s’haguessin esmorteït parcialment. T aula II.  Comparació de mitjanes d’any per als diferents caràcters (mds ≤ 0,05). Producció expressada en g/planta Any

Producció

Nre. cardets

Nre. fillols

Nre. refillols

2

3.090

5,91

9,32

4,40

1

1.813

2,70

6,13

2,96

mds

  726

1,41

2,30

1,77

El primer grup de significació per producció era constituït per sis mares, el valor fenotípic mitjà de les quals es caracteritza per un nombre elevat de cardets o, en absència d’aquests, de fillols per cardet (taula iii). Això indica que es pot assolir un elevat nivell productiu a partir d’un nombre elevat  de cardets o d’un nombre elevat de fillols per cardet (taula iii). El nombre de refillols sembla una dada menys important per determinar la producció final. Les mares 26 i 61 serien representants d’aquestes dues estratègies (taula iii). En aquest context, la nostra proposta és elegir la mare 61, amb un nombre baix de cardets (6,4), elevat de fillols (14) i refillols (8,8). L’estratègia de les plantes amb elevada producció assolida a través d’un nombre elevat de cardets sembla poc recomanable pels problemes de maneig que 24

001-120 Quaderns agraris 33.indd 24

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:01


comporta i perquè s’allunya definitivament de l’idiotip inicialment proposat pels productors. Taula III.   Comparació de les característiques (a través de l’estudi dels fills clonats) del grup de mares capdavanteres per producció (primer grup de significació en el segon any de cultiu) (mds ≤ 0,05). Producció expressada en g/planta Mare

Producció

Nre. cardets

Nre. fillols

Nre. refillols

26

5.246

11,50

14,00

6,00

33

4.735

  8,80

12,40

7,20

214

4.560

  8,75

11,75

6,25

29

4.435

  8,71

12,71

6,43

155

4.217

  8,67

11,00

5,67

61

4.217

  6,40

14,00

6,80

mds

1.206

  2,38

  3,78

2,59

3.1.1.  Correlacions entre caràcters 3.1.1.1.  Correlacions fenotípiques Per al càlcul de les correlacions fenotípiques es van utilitzar les dades individuals de totes les plantes cultivades simultàniament en el camp de comparació de descendències. Les correlacions entre caràcters van mostrar que la producció està fortament correlacionada amb el nombre total de peces (capses + fillols + refillols), més que no pas amb combinacions lineals d’aquestes, que no van millorar la correlació amb el nombre total (taula iv). Taula IV.   Correlacions fenotípiques (a la dreta de la diagonal) i genotípiques (a l’esquerra de la diagonal) entre caràcters. *** significatiu p ≤ 0,05 Producció Producció

Nre. carxofes

Nre. cardets

Nre. fillols

0,879***

0,822***

0,926***

0,081

0,832***

0,873***

0,454***

0,725***

0,063

Nre. carxofes

0,920***

Nre. cardets

0,911***

0,899***

Nre. fillols

0,937***

0,951***

0,792***

Nre. refillols

0,682***

0,915***

0,446***

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 25

Nre. refillols

0,062 0,638***

25

29/10/2012 15:49:02


Aquest aspecte és especialment rellevant ja que facilita la selecció per producció, ens estalvia el control del pes de les carxofes i ens permet proposar una equació de regressió per a estimar les produccions: producció = 152,36 × nombre total de carxofes – 48,97. El coeficient de determinació d’aquesta funció és de R2 = 0,883. 3.1.1.2.  Correlacions genotípiques Per a aquest càlcul es van utilitzar els valors fenotípics mitjans de totes les mares i caràcters (= valors genotípics), calculats amb les dades del segon any d’estudi. Els valors d’aquestes correlacions (taula iv) no difereixen gaire dels obtinguts per a les correlacions fenotípiques (taula iv), la qual cosa fa pensar que les correlacions ambientals o són baixes o són del mateix signe que les correlacions genotípiques. Aquesta situació és avantatjosa per a la selecció ja que, quan elegim plantes individuals tenint en compte el nombre de carxofes, de fet estem triant plantes que genèticament tindran una predisposició cap a produccions elevades. 3.2. Selecció de clons amb peculiaritats morfològiques de la carxofa 3.2.1.  Formes identificades Es van identificar tres variants morfològiques diferenciades que es repe­ tien en diverses plantes d’un mateix camp de selecció: carxofes sense clot, carxofes esfèriques i carxofes amb bràctees girades cap a l’exterior (figura 1). 3.2.2.  Persistència de la forma en la descendència clonada L’únic cas en què la descendència s’assemblava mínimament a les mares va ser en el cas del fruit esfèric (taula v). La diferència, però, és molt petita i solament l’ANOVA ens permet dir que són significativament diferents. Per a la resta de clons (fruit sense clot i fruit amb corona de bràctees sobrecrescudes), els fills de les variants contraposades no es diferenciaven i els presumptes mutants no s’assemblaven a les mares respectives més que als testimonis. Podem concloure, doncs, que per a aquests caràcters les diferències que vam trobar en les mares eren fonamentalment d’origen ambiental. No sembla que cap de les variants identificades sigui prou consistent per promoure’n la comercialització separada.

26

001-120 Quaderns agraris 33.indd 26

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:02


Figura 1.  Les tres morfologies candidates a constituir una marca, juntament amb la forma més comuna de la carxofa blanca de Tudela

Carxofa sense clot

Carxofa esfèrica

Carxofa de bràctees girades

Carxofa típica

3.3.  Efectes genètics i ambientals en els caràcters estudiats 3.3.1. Comparació d’una població seleccionada amb una població procedent de Tudela La població seleccionada va ser molt més primerenca que la de Tudela i va produir menys carxofes (taula vi). Cal dir que, per als caràcters pes mitjà de cada carxofa i nombre mitjà de carxofes collides per dia i carxofera, la significació està al límit (p ≤ 0,05), i supera la població seleccionada a la de Tudela en el primer caràcter i la de Tudela a la seleccionada en el segon. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 27

27

29/10/2012 15:49:03


Taula V.  Assaig de comparació de clons diferenciats qualitativament en comparació amb els testimonis. Mitjanes per carxofera i clon per als caràcters morfològics comparats (mds p ≤ 0,05) Clon

Mitjana del caràcter diferencial

Fruit sense clot

5,50

Testimoni

5,01

mds

1,29

Fruit esfèric

5,50

Testimoni

4,00

mds

0,45

Fruit amb corona de bràctees

0,30

Testimoni

0,10

mds

0,25

La diferència de nombre de carxofes collides per dia i carxofera es pot atribuir al diferent cicle productiu d’ambdues poblacions, ja que la població seleccionada per Bou inicia el període productiu abans que la població Tudela (taula vi) i acaba de produir el mateix dia. Com que la producció total per carxofera no és significativament diferent entre ambdues poblacions (taula vi), podríem pensar que la seva capacitat productiva és similar, però que la producció de la població seleccionada s’inicia abans (és més primerenca) i que després no té una producció tan elevada a la part mitjana del període de producció, amb relació a la població Tudela. L’existència de diferències entre la població seleccionada per Bou, quaranta dies més primerenca que la població Tudela, ens va fer pensar que, almenys per a alguns caràcters com ara la precocitat, es tractava d’una variabilitat genètica convencional que es podria seleccionar fàcilment (selecció clonal). Això tenia lògica ja que Bou havia estat fent selecció durant uns quinze anys per a diversos caràcters i hauria seleccionat les plantes genèticament més primerenques. Res més lluny de la realitat. En la reproducció clonal convencional per estaques de les dues poblacions l’any següent (2008) no es van presentar diferències de precocitat (Bou, comunicació personal, 2009). A més, aquest comportament és habitual quan es compara la precocitat de plantes procedents d’estaques arribades directament de Tudela amb estaques procedents del Baix Llobregat (Bou, comunicació personal, 2009). Aquest efecte diferencial en la precocitat solament es manifesta en el 28

001-120 Quaderns agraris 33.indd 28

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


Taula VI.  Mitjanes i intervals de confiança (p ≤ 0,05) en la comparació de la població Bou i la població Tudela Clon Bou Caràcter

Mitjana

Dies des de la plantació fins a l’inici de la producció     85

Interval conf. 75-95

Clon Tudela Mitjana    130

Interval conf. 117-143

Interval de producció1

   139

    94

Nre. de carxoferes

   660

   180

Nre. de cardets per carxofera

     2,84

2,58-3,10

     2,94

2,72-3,16

Nre. de fillols per carxofera

     5,4

5,00-5,80

     5,37

5,05-5,69

Nre. de carxofes

7.158

Nre. de carxofes per carxofera Producció mitjana per dia i

carxofera2

2.396

    10,85

10,73-10,96     13,31

13,11-13,51

    15,60

11,70-19,50     21,12

15,80-26,40

Pes mitjà per carxofa2

   198

Producció mitjana per carxofera2

2.018

Nre. mitjà de carxofes collides per dia i carxofera

     0,09

162-234

   149

1.998-2.037 1.977 0,07-0,11

     0,14

134-164 1.948-2.007 0,10-0,18

1.  Expressat en dies. 2.  Expressat en g.

primer any de cultiu. Clarament es tracta, doncs, d’efectes ambientals (o epigenètics) associats a la història més recent de la planta abans de clonar-la. Es coneixen més exemples d’aquest tipus de comportament: les plantes procedents de cultiu de primer any són més primerenques, més productives i més uniformes que quan la planta procedeix de cultiu de segon any (Macua, comunicació personal, 2010). Així, doncs, cal tenir molt present que en la reproducció vegetativa mitjançant estaques de les carxoferes hi ha una herència genètica convencional i una segona herència ambiental i/o epigenètica que pot ser molt important el primer any de cultiu. El segon any de cultiu s’atenua o pot ser que s’anul·li. 3.3.2. Comparació dels camps d’origen de les mares respecte del comportament de les plantes clonades i estudiades juntes en el mateix camp Les plantes més productives quan les assagem en les mateixes condicions ambientals no sembla que es distribueixin aleatòriament entre els camps QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 29

29

29/10/2012 15:49:03


d’origen de les mares ja que, per exemple, les plantes seleccionades en el camp 2 tendeixen a tenir descendències més productives que les seleccionades en els altres camps (taula vii). De la mateixa manera, les plantes procedents dels camps 5, 9 i 13 tendeixen a produir menys quan les posem en igualtat de condicions que la resta de mares seleccionades (taula vii). Això ens indicaria que els valors genotípics de les poblacions instal·lades en els diversos camps són diferents i que a més a més de la variabilitat que hi pugui haver dins d’un camp hi ha la variabilitat genètica entre camps. Taula VII.  Comparació de mitjanes de les descendències de les plantes seleccionades en els diferents camps, per als caràcters agromorfològics i considerant la mitjana dels dos anys controlats (mds ≤ 0,05). Producció expressada en g/planta Camp

Producció

Nre. plantes

Nre. cardets

Nre. fillols

Nre. refillols

 1

2.387

  22

4,45

7,23

3,59

 2

2.643

350

4,34

8,14

4,14

 3

2.286

  14

4,07

7,07

3,71

 4

2.246

  26

4,19

7,08

3,54

 5

1.689

   8

2,88

5,88

2,38

 7

2.209

  84

4,31

6,98

3,25

 8

2.146

  56

3,95

7,23

3,13

 9

1.870

  18

3,61

6,56

2,22

10

2.132

   6

3,83

6,33

3,83

12

2.445

  21

4,76

7,81

4

13

1.705

  67

3,7

5,36

2,27

mds

  404

0,86

1,15

0,78

En una espècie multiplicada per llavors els resultats en aquest sentit són concloents. En canvi, com revelen els altres experiments que presentem, hi ha un munt d’elements, més enllà dels genètics, que influeixen en el comportament de les estaques. La superioritat del material procedent del camp 2 (taula vii) podria ser, doncs, genètica, però també podria estar relacionada amb la sanitat i el vigor de les mares a conseqüència de les condicions del camp, o el maneig del camp pel productor, o si el camp era de primer, segon o tercer any, etc. Tots aquests factors esdevenen molt importants en el cicle comercial de la carxofera.

30

001-120 Quaderns agraris 33.indd 30

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


3.3.3. Tractament diferencial de les soques després d’arrencar-les del camp mare: comparació d’estaques plantades immediatament després d’arrencar la soca del camp originari, amb estaques plantades després de conservar les soques en cambra freda Tots els efectes principals van ser significatius per a tots els caràcters llevat del factor any per al caràcter nombre de sotarefillols (taula viii). En canvi, només el nombre de cardets i el nombre de refillols van mostrar una interacció tractament × any significativa (taula viii). Taula VIII.  Resultats de l’anàlisi de la variància en l’assaig de comparació de soques conservades i no conservades. Els valors dins dels requadres corresponen a la probabilitat de significació de l’estadístic F per a cada factor i caràcter Factor de variació Producció Nre. peces Nre. cardets Nre. fillols Nre. refillols Nre. sotarefillols Tractament

0,0001

0,0001

0,0001

0,0001

0,0001

0,0163

Any

0,0001

0,0001

0,0001

0,0001

0,0001

0,1584

Tractament × any

0,319

0,2018

0,0286

0,1467

0,0273

0,2040

L’aspecte que ens interessava més contrastar amb aquest assaig era la influència del tipus de maneig (especialment l’efecte de conservar les soques abans de plantar-les), que va resultar molt important (taula viii). De fet, en el conjunt dels dos anys, per a la majoria dels caràcters les soques no conservades van donar desenvolupaments vegetatius i productius que anaven entre un 60 i un 80 % més que el de les soques conservades (taula ix). Aquest és un aspecte molt destacable que ens indica fins a quin punt els efectes ambientals lligats al maneig de les soques abans de la plantació poden condicionar l’activitat productiva de la carxofera. Si examinem les dades any per any (taula ix) observem que la importància del maneig preplantació es manifesta molt fortament el primer any (115 % més de producció en les no conservades que en les conservades) i després s’amorteix però encara és palès (38 % més de producció). L’efecte any és consistent, com en l’assaig de selecció per producció, i es manifesta tant en les soques conservades com en les no conservades,  i es dóna la màxima producció el segon any en ambdós tipus de maneig (taules ix i x).

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 31

31

29/10/2012 15:49:03


Taula IX.  Comparació de mitjanes segons el tipus de tractament (soques conservades i no conservades en cambra frigorífica) per als diferents caràcters. La comparació es fa per a les dades conjuntes dels dos anys i per a cada un dels anys (mds p ≤  0,05). Producció expressada en g/planta Tractament

Producció Nre. peces

Nre. cardets Nre. fillols Nre. refillols Nre. sotarefillols

Anys 1 i 2 No conservades

2.947

19,7

5,1

  8,8

5,0

1,0

Conservades

1.844

13,0

3,0

  6,2

3,3

0,5

mds

   352

  4,1

1,2

  1,9

1,4

0,4

No conservades

2.334

15,8

3,1

  7,5

4,2

1,0

Conservades

1.087

  7,8

1,6

  4,2

1,7

0,3

mds

   412

  2,4

1,5

  1,7

1,8

0,3

No conservades

3.560

23,7

7,1

10,2

5,8

1,0

Conservades

2.602

18,2

4,4

  8,2

4,8

0,8

mds

   328

  3,2

1,7

  1,5

1,5

0,5

Any 1

Any 2

3.3.4. Les components de la variació fenotípica en les poblacions de carxofa: aplicacions pràctiques L’objectiu dels productors i els seus assessors és elegir el millor germoplasma i acompanyar-lo del maneig que permeti expressar més bé els gens que controlen els caràcters d’interès. En molts cultius (els que es multipliquen per llavor o es clonen in vitro), els efectes genètics i ambientals es poden delimitar amb bastant precisió. En el cas de la carxofa, tal com l’hem enfocat nosaltres, és a dir, a partir de les dades d’una sèrie de cultius portats Taula X.  Comparació d’anys per als diferents caràcters considerant conjuntament els materials conservats i no conservats (mds p ≤ 0,05). Producció expressada en g/planta Any

Producció

Nre. peces

Nre. cardets

Nre. fillols

Nre. refillols

Nre. sotarefillols

2

3.057

20,8

5,7

9,1

5,3

0,9

1

1.680

11,6

2,3

5,8

2,9

0,6

mds

   254

  3,6

1,8

1,6

1,6

0,4

32

001-120 Quaderns agraris 33.indd 32

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


de manera convencional, destriar les diverses components que intervenen en la producció i aparença final del producte que arriba al consumidor no és senzill. En la variabilitat total avaluada hi intervindrien: 1) la component genètica convencional (DNA), 2) la component associada a l’origen i/o estat fisiològic de l’estaca reproductiva (component que seria ambiental i/o epigenètica), 3) la component ambiental convencional que comprèn el tractament fitotècnic del cultiu, i 4) les interaccions entre les tres components principals esmentades. Malgrat que els experiments desenvolupats no permeten avaluar numèricament la importància de cada una de les components, sí que en tenim, a través dels assaigs realitzats, algunes indicacions. Per exemple, la importància del maneig de les soques és molt elevada. Això fa del tot recomanable seguir la traçabilitat de les soques que es clonaran per assegurar-nos que no tenen fora tipus (el control que es fa a Tudela no va més enllà i seria recomanable que fos més estricte), que no tenen patologies, i que no ha passat gaire temps entre el moment de ser arrencades i el moment en què les clonarem i en plantarem les estaques. 4.  CONCLUSIONS 4.1.  Sobre la selecció per a producció La producció de les plantes es pot estimar comptant el nombre de carxofes produïdes, ja que el coeficient de determinació de la regressió aconseguida entre aquestes dues series de valors és proper al 0,9. Com que les correlacions fenotípiques i genotípiques entre caràcters productius són similars en valor i signe, la utilització de les regressions per estimar la producció sembla que ens porta a bones aproximacions. Les característiques agromorfològiques de les plantes el primer any són molt independents de les del segon any. Probablement, aquesta manca de correspondència es deu al fet del que podríem anomenar efecte fundador, que recull un munt d’efectes lligats a la història de cada estaca individual (camp d’on procedeix, dimensions de la planta mare, estat de sanitat de l’estaca, temps transcorregut entre la recollida de la planta mare al camp i la clonació i trasplantament, tractament de les estaques abans de plantar, etc.). Si les plantes d’un camp de selecció no provenen d’estaques amb maneig idèntic, sembla del tot convenient avaluar les plantes el segon any quan les diferències lligades amb la història de cada estaca ja s’han amortit. S’han identificat i clonat plantes superiors per a producció. Malgrat que les produccions més altes estan associades a diverses arquitectures de la planta que maximitzen el nombre de carxofes produïdes (pocs cardets i QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 33

33

29/10/2012 15:49:03


molts fillols per cardet o molts cardets amb pocs fillols per cardet), es valora millor l’estratègia de pocs cardets avalada pels productors en l’ideotip que van dibuixar inicialment. 4.2.  Sobre la selecció per carxofes de morfologia diferent En els camps de selecció es van identificar tres variants morfològiques aparentment ben diferenciades de l’estàndard blanca de Tudela. Solament la carxofa de morfologia esfèrica va passar a la descendència de manera significativa el caràcter, cosa no suficient (només passa de manera quantitativa però no qualitativa) per constituir, per si sola, una «marca». 4.3.  Sobre els efectes genètics i ambientals La influència ambiental és qualitativament més important que la genètica en les diferències fenotípiques o totals. L’avaluació quantitativa de la component genètica es complica perquè en multiplicar-se per clonació pot ser que diferències maternes no genètiques es transmetin durant el procés de clonació (malalties, vigor, nombre de borrons, dimensions de la soca, origen de la soca i, en general, estat fisiològic de la soca). Només treballs més precisos en hivernacle i multiplicació mitjançant cultiu de meristemes ens podrien ajudar a valorar quina d’aquesta part presumptament heretable ho és per efectes no genètics i quina per efectes genètics. 4.4.  Sobre el disseny de programes de millora Actualment al Baix Llobregat, per augmentar les produccions, es pot avançar molt més ràpidament fent millora ambiental més que millora genètica, que necessita molta més inversió a causa de la peculiaritat de la transmissió epigenètica en multiplicar-se la carxofa per clons. Aquesta millora ambiental hauria d’optimitzar el maneig del cultiu des de les soques mares abans d’arrencar-les fins a les carxofes quan es cullen per dur-les al mercat. La utilització d’estaques sanes plantades en camps sotmesos a una rotació de sis anys pensem que podria oferir resultats immediats. Només quan tinguem protocols estrictes que afectin tots els procediments del cultiu, té sentit iniciar programes de millora genètica per identificar i multiplicar clons superiors per als diversos caràcters que ens interessen. Tant de bo, d’aquí trenta anys no calgui escriure una altra vegada que la situació segueix essent la mateixa que la dels anys vuitanta.

34

001-120 Quaderns agraris 33.indd 34

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


5.  AGRAÏMENTS A tots els productors que ens han deixat treballar en els seus camps per elegir plantes i poder-les multiplicar i especialment al senyor Albert Bou per les múltiples informacions que ens ha donat sobre el cultiu de la carxofa. Al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i als dirigents del Parc, que, en patrocinar i donar suport a aquest estudi, han permès avançar una mica en la identificació dels punts crítics en l’elecció i maneig de les car­ xofes. BIBLIOGRAFIA Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya [en línia] (2010). <http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR? newLang=es_ES>. Espelta, J. M.; Fàbregues, C.; Isart, J.; Murrull, A.; Nadal, M.; Ros, M. A.; Salleras, J. M. (1983). Carxofa: conreu, plagues i malalties. Jornada de la Carxofa (10 desembre 1983). Institució Catalana d’Estudis Agraris. FAO. [en línia] (2010). <http://faostat.fao.org/site/339/default.aspx>. García, S. M.; Firpo, I. T.; Cointry, E. L.; López Anido, F. S.; Cravero, V. P. (2005). «Effects of Diferent Agronomic Practices on Artichoke Produc­ tion». A: Bianco, V. V.; Calabrese, N.; Rubatzky, V. (ed.). Proceedings of the IV International Congress on Artichoke. Valenzano (Bari): ISHS Section Vegetables, p. 83-88. López Anido, F. S.; Cointry, E. L.; Cravero, V. P. (2005). «New Argentinian Clones of Artichoke». A: Bianco, V. V.; Calabrese, N.; Rubatzky, V. (ed.). Proceedings of the IV International Congress on Artichoke. Valenzano (Bari): ISHS Section Vegetables, p. 329-332. Mauro, R.; Ierna, A.; Portis, E.; Lanteri, S.; Mauromicale, G. (2007). «Morphological and Molecular Characteritzation of Autochthonous Sicilian Globe Artichokes Grown in Family Gardens. A: Fernández, J. A. [et al.] (ed.). Proceedings of the VI International Congress on Artichoke. Llorca: ISHS Section Vegetables, p. 113-121. Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí d’Espanya [en línia] (2010). <http:// www.mapa.es/es/estadistica/pags/anuario/introduccion.htm>. Nisini, P. (2007). «Recovery and Characterization of Italian Artichoke Tradi­ tional Landraces of “Romanesco” Type». A: Fernández, J. A. [et al.] (ed.). Proceedings of the VI International Congress on Artichoke. Llorca: ISHS Section Vegetables, p. 101-106. Papalini, P.; Ercolani, R.; Zuccherelli, G. (2005). «Exploter, a new variety of artichoke with high genetic innovation». A: Bianco, V. V.; Calabrese, N.; Rubatzky, V. (ed.). Proceedings of the IV International Congress on Artichoke. Valenzano (Bari): ISHS Section Vegetables, p. 347-350. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 35

35

29/10/2012 15:49:03


Pisanu, A. B. (2005). «Yield and Biometric Characteristics of 9 Clones Select­ ed from the Population of “Spinoso sardo” Artichokes». A: Sanz, F. J. (ed.). Proceedings of the Fifth International Congress on Artichoke. Tudela: ISHS Section Vegetables, p. 83-89. SAS Institute Inc. (1999). SAS/STAT® User’s Guide, Version 8, Cary, NC: SAS Institute Inc. Zuccherelli, G.; Capaccio, V.; Papalini, P. (2005). «Apollo, a new atractive medium - early artichoke cultivar». A: Bianco, V. V.; Calabrese, N.; Rubatzky, V. (ed.). Proceedings of the IV International Congress on Artichoke. Valenzano (Bari): ISHS Section Vegetables, p. 351-354.

36

001-120 Quaderns agraris 33.indd 36

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


TÈCNIQUES DE MANEIG CULTURAL, DESINFECCIÓ DE LES SOQUES I SOLARITZACIÓ PER REDUIR LES MARRES O FALLES DE PLANTACIÓ EN CARXOFA CV BLANCA DE TUDELA AL BAIX LLOBREGAT Borja Camí Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Fruiters del Baix Llobregat.   Parc Agrari del Baix Llobregat

RESUM El rendiment de la carxofa cv blanca de Tudela a la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat a vegades es veu limitat per les marres o falles de plantació, que poden arribar a suposar un 20 % de les soques plantades, i per un retard en el creixement i manca de vigor d’alguns camps de primer any de cultiu, però sobretot de segon i tercer anys. En última instància hi intervenen dos factors: la brotada irregular i l’estrès causat per fongs patògens dels vasos vasculars i de l’arrel. Durant tres anys es van fer proves de camp per millorar la brotada i la supervivència dels cardets en plantacions de primer any. Els resultats van mostrar la importància de l’origen del material vegetal, i van ser recomanables les plantacions a partir de camps mare de primer any de cultiu per a una millor brotada i supervivència en el camp. La humitat del substrat també es va avaluar en un dels tractaments, i es va obtenir una mala brotada en condicions d’estrès hídric. En conseqüència, el maneig del reg es defineix com un factor clau per a l’èxit en la plantació. L’aplicació d’hormones de brotada va donar resultats més baixos que el testimoni, i el tractament de set dies a la cambra frigorífica va donar uns resultats variables, però amb una tendència positiva. El tractament de desinfecció de les soques amb el fungicida flutolanil va millorar lleugerament la brotada i la supervivència en el camp, sobretot quan es tractava de soques d’un camp mare de segon any de cultiu. La inoculació del fong antagonista Trichoderma asperellum va tenir uns resultats més variables, però amb una tendència positiva. La desinfecció de les soques amb termoteràpia va matar pràcticament tots els borrons ja que una setmana abans havia plogut i estaven visiblement inflats; per tant, no es va poder avaluar. La solarització va tenir un efecte positiu sobretot durant el segon any de cultiu. Correspondència: Borja Camí. ADV Fruiters del Baix Llobregat. Parc Agrari del Baix Llobregat. Masia Can Comas. Camí de la Ribera, s/n. Apartat de correus 76. 08820 El Prat de Llobregat. Barcelona. Tel.: 933 788 190. A/e: adv@fruitsdelbaix.cat. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 37

DOI: 10.2436/20.1503.01.15

37

29/10/2012 15:49:03


Segons aquests tres anys d’experimentació, és important establir una sèrie de mesures culturals per aconseguir un material vegetal sa i unes bones brotades, així com procurar mantenir i millorar la fertilitat del sòl en un sentit ampli. Els tractaments de desinfecció de les soques i la solarització són útils per a les parcel·les amb grans desequilibris biològics, on els patògens Rhizoctonia solani Kühn i Verticillium dahliae Kleb, els quals es transmeten a través del material vegetal i del sòl, poden causar pèrdues de producció importants. Paraules clau: Cynara cardunculus var. scolymus, blanca de Tudela, soques de carxofera, marres, reproducció vegetativa, maneig cultural, Rhizoctonia solani, Verticillium dahliae, flutolanil, Trichoderma, solarització, termoteràpia. TÉCNICAS DE MANEJO CULTURAL, DESINFECCIÓN DE LAS ZUECAS Y SOLARIZACIÓN PARA REDUCIR LAS MARRAS O FALLOS DE PLANTACIÓN EN ALCACHOFA CV BLANCA DE TUDELA EN EL BAIX LLOBREGAT RESUMEN El rendimiento de la alcachofa cv blanca de Tudela en la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat a veces se ve limitado por las marras o fallos de plantación, que pueden llegar a suponer un 20 % de las zuecas plantadas, y por un retraso en el crecimiento y falta de vigor de algunos campos de primer año de cultivo, pero sobre todo de segundo y tercer año. En última instancia intervienen dos factores: la brotación irregular y el estrés causado por hongos patógenos de los vasos vasculares y de la raíz. Durante tres años se hicieron pruebas de campo para mejorar la brotación y la supervivencia de los brotes en plantaciones de primer año. Los resultados muestran la importancia del origen del material vegetal, siendo recomendables las plantaciones a partir de campos madre de primer año de cultivo para una mejor brotación y supervivencia en el campo. La humedad del sustrato también se evaluó en uno de los tratamientos, y se registró una mala brotación en condiciones de estrés hídrico. En consecuencia, el manejo del riego se define como un factor clave para el éxito en la plantación. La aplicación de hormonas de brotación dio resultados más bajos que el testigo, y el tratamiento de siete días en cámara frigorífica dio unos resultados variables pero con una tendencia positiva. El tratamiento de desinfección de las zuecas con el fungicida flutolanil ha mejorado ligeramente la brotación y la supervivencia en el campo, sobre todo cuando se trataba de zuecas de un campo madre de segundo año de cultivo. La inoculación del hongo antagonista Trichoderma asperellum tuvo unos resultados más variables, pero con una tendencia positiva. La desinfección de las zuecas con termoterapia mató 38

001-120 Quaderns agraris 33.indd 38

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


prácticamente todas las yemas ya que una semana antes había llovido y estaban visiblemente hinchadas, por lo que no se pudo evaluar. La solarización tuvo un efecto positivo sobre todo durante el segundo año de cultivo. Según estos tres años de experimentación, es importante establecer una serie de medidas culturales para conseguir un material vegetal sano y unas buenas brotaciones, así como procurar mantener y mejorar la fertilidad del suelo en un sentido amplio. Los tratamientos de desinfección de las zuecas y la solarización son útiles en las parcelas con grandes desequilibrios biológicos, donde los patógenos Rhizoctonia solani Kühn y Verticillium dahliae Kléber, los cuales se transmiten a través del material vegetal y del suelo, pueden causar pérdidas importantes de producción. Palabras clave: Cynara cardunculus var. scolymus, blanca de Tudela, zuecas de alcachofa, marras, reproducción vegetativa, manejo cultural, Rhizoctonia solani, Verticillium dahliae, flutolanil, Trichoderma, solarización, termoterapia. Cultivation management techniques, disinfection and solarisation of stumps to reduce failures in planting Blanca de Tudela variety artichokes in the Baix Llobregat ABSTRACT The yields of the blanca de Tudela artichoke variety in the Parc Agrari del Baix Llobregat are sometimes limited by planting failures, which can involve 20% of the stumps planted, and by delayed growth and lack of vigour in one-year crops, but especially in multi-year crops. Two factors are involved in the latter case: irregular budding and stress of the vascular vessels and of roots caused by pathogenic fungi. Field trials have been conducted for three years to improve budding and survival of stump plantations in the first year. The results show the significance of the provenance of plant material and that it is advisable that plantings be made from one-year crops for better survival and budding in the field. Substrate moisture was also evaluated in one treatment, and poor sprouting was obtained under conditions of hydric stress. Consequently, irrigation management is defined as a key factor for success in cultivation. The application of budding hormones gave lower results than those obtained in the untreated control group and a seven-day cold treatment gave variable results but showed a positive trend. Disinfection treatment of stumps with the fungicide flutolanil slightly improved budding and survival in the field, especially when it came to stumps from the second-year crop. Inoculation of the antagonistic fungus Trichoderma asperellum had more variable results, QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 39

39

29/10/2012 15:49:03


but showed a positive trend. Disinfection of the stumps with thermotherapy killed virtually all buds as a week earlier it had rained and they were visibly swollen. Consequently, this treatment could not be assessed. Solarisation had a positive effect, especially during the second year of cultivation. Based on three years of experimentation, it is important to establish a series of cultivation measures to achieve healthy plant material and good budding and to attempt to maintain and improve soil fertility in a broad sense. Disinfection treatments and solarisation of the stumps are useful for sites with strong biological imbalances, where the pathogens Rhizoctonia solani Kühn and Verticillium dahliae Kleb, which are transmitted through the plant material and soil, can cause significant production losses. Keywords: Cynara cardunculus var. scolymus, blanca de Tudela, stumps, planting failures, vegetative reproduction, cultivation management, Rhizoctonia solani, Verticillium dahliae, flutolanil, Trichoderma, solarisation, thermotherapy. 1.  INTRODUCCIÓ Durant el procés de reproducció vegetativa de la carxofa (Cynara cardunculus L. var. scolymus) cv blanca de Tudela a la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat, la brotada de les soques al camp sovint és irregular. Pensem que està limitada per les elevades temperatures i per l’estrès hídric, condi­ cions habituals durant la segona quinzena de juliol i la primera d’agost, tenint en compte que el reg és per inundació a solcs. A més, la incidència dels fongs paràsits de les arrels i del sistema vascular també pot causar la mort dels cardets brotats a les plantacions de primer i segon anys. Amb tot això, les marres o falles de plantació poden arribar a ser un 20 % de les plantes. El període de repòs vegetatiu de la carxofera és durant l’estiu, quan es deixa de regar i es poda la part aèria. Les gemmes o borrons es troben a la part de les tiges just per sota dels primers centímetres del sòl. Les anomenades soques són aquests trossos de tija i d’arrel amb els borrons en repòs. Quan les condicions d’humitat tornen a ser òptimes, els borrons broten a partir de les substàncies nutritives de reserva, i donen lloc a una nova plàntula o cardet que traurà les seves pròpies arrels. Durant el procés de reproducció vegetativa es separen manualment les diverses tiges d’una sola planta mare per donar més d’una soca per trasplantar. El temps que les soques estan fora del camp és variable, i a més tenint en compte que moltes s’importen de Tudela (Navarra). És lògic pensar que si els borrons de les plantes mare estan en repòs vegetatiu dins dels primers centímetres de terra, el fet d’estar uns dies desprotegits a l’aire lliure no serà 40

001-120 Quaderns agraris 33.indd 40

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


un gran problema sempre que es procurin unes condicions mínimes de temperatura i humitat. Per millorar el percentatge de brotada de les soques, o simplement per guardar-les, alguns pagesos les posen apilades i mullades amb aigua a les cambres frigorífiques durant una setmana. Probablement es produeix un efecte d’hidratació dels brots gràcies a la humitat elevada i a les temperatures fresques. El trasplantament s’efectua situant els borrons dins dels primers centímetres del sòl, i les restes de tija i arrels seques són pràcticament un simple suport físic per a aquesta operació. A partir d’aquí s’inicia el procés de brotada amb els dos o tres primers regs, que tenen com a finalitat mantenir unes condicions òptimes d’humitat al sòl tan regulars com sigui possible. El sistema per inundació té el desavantatge de passar d’un extrem de molta humitat a un altre de més sec, arriscant els compromisos entre la brotada, el grau d’humitat i la temperatura del sòl, i les situacions d’anaerobiosi i la susceptibilitat de les noves plantes als fongs patògens dels vasos vasculars i d’arrel. Com que les soques tenen més d’un borró, a vegades es mor el primer que brota però seguidament se n’activa un altre que dóna una nova planta. Normalment, les possibilitats de supervivència d’un cardet avancen a mesura que baixen les temperatures. Les causes de la mortalitat dels cardets són principalment atribuïbles al patogen Rhizoctonia solani, que es perpetua en forma de microesclerosis, que poden quedar al sòl o enganxats a les soques, i per tant les noves arrels poden ser ràpidament parasitades (García, 1999). També es detecta Verti­ cillium dahliae, que es transmet a través dels teixits vasculars de les soques i que també es perpetua al camp per microesclerosis produïts a partir de les fulles infectades (Berbegal et al., 2007). Els símptomes són principalment un retard en el creixement i una manca de vigor en les plantacions de primer any, però sobretot en les de segon i tercer anys. Altres fongs típics dels sòls hortícoles com Fusarium sp. o Pytium sp. també poden estar implicats en el procés de marciment dels cardets. Un cop les plantes han passat la fase de brotada i arrelament durant els mesos d’agost i setembre, el cultiu es desenvolupa normalment i s’inicien les collites a final d’octubre per als cultius de segon any, i a final de novembre per als cultius de primer any. 2.  OBJECTIUS 1. Determinar l’efecte de diversos tractaments sobre la brotada de les soques plantades en testos, situades en condicions moderades de temperatura i humitat. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 41

41

29/10/2012 15:49:03


2. Determinar l’efecte de diversos tractaments sobre la supervivència al camp de les soques trasplantades que han brotat prèviament als testos. 3.  Avaluar l’efecte d’una solarització en dos anys de cultiu. 3.  MATERIAL I MÈTODES 3.1.  Localització Els experiments es van dur a terme a la finca comercial de Cal Coracero, a Sant Boi de Llobregat. És un sòl calcari de textura francollimosa, aproximadament amb el 2,5 % de matèria orgànica oxidable, un pH de 8,2 i uns nivells de macronutrients elevats. El sistema de reg és per inundació en solcs amb una densitat de plantació de 12.000 plantes per hectàrea, una mica més baixa que l’habitual a la zona. Tradicionalment acostumen a tenir dos camps de carxoferes simultàniament, un de primer any de cultiu i l’altre de segon. El sistema de plantació s’escapa una mica de l’habitual: consisteix a plantar les soques en testos nous d’uns 30 cl amb torba de planterista, que es mantenen dins del magatzem sense gaire llum, ben regats i amb temperatures més fresques i homogènies que al camp. Un cop els brots han superat la mida d’uns 3-5 cm es porten a l’exterior sota una malla d’ombreig on passen entre una setmana i dues abans de ser trasplantats al camp. 3.2.  Millora de la brotada Els tractaments de brotada es van efectuar directament a les soques un cop arrencades del camp mare i just al moment de trasplantar-les als testos. Es van rentar les restes de terra per millorar-ne l’eficàcia. Un tractament va consistir a posar les soques en una cambra frigorífica entre 6 i 8 ºC durant una setmana, havent-les mullat prèviament amb aigua. Per al tractament amb hormones de brotada es va utilitzar 0,45 % ANA + 1,2 % ANA-amida (Agritone), polvoritzat directament a les soques en dosi de 2 g/L. El tractament de reg abans d’arrencar les soques es va fer per hidratar-les fins que els borrons estiguessin visiblement inflats i entendrits. El tractament per immersió de les soques només en aigua es va fer durant cinc minuts, també per hidratar les soques. En tots els casos va haver-hi testimonis sense tractament.

42

001-120 Quaderns agraris 33.indd 42

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:03


3.3.  Millora de la supervivència Els tractaments de desinfecció es van fer al mateix moment que els de brotada. Per al tractament amb flutolanil (Moncut 50PM) les soques es van submergir en un brou en dosi de 120 g / 100 L durant cinc minuts. Per al tractament amb termoteràpia les soques es van posar en aigua calenta a 49 ºC durant 30 minuts, amb una humectació prèvia. La inoculació de fongs antagonistes als testos es va plantejar com una alternativa a la desinfecció de les soques. El tractament de Trichoderma asperellum (T34) es va fer regant els testos un cop les soques havien començat a brotar, en dosi de 0,5 g/m2 de safata. En el cas del substrat de xiitake, suposadament contaminat amb Trichoderma sp., es va barrejar un volum d’un terç per dos terços de torba. Va haver-hi testimonis per a tots els tractaments.

3.4.  Material vegetal L’any 2008 es van agafar soques d’un camp de primer any de cultiu (any 1) i un de segon any (any 2), tots dos situats a la mateixa finca.

3.5.  Solarització L’any 2009 es va posar un plàstic transparent per fer la solarització en una part del camp, després d’haver punxonat, fresat i regat fins a la capacitat de camp. La superfície de la part del camp tractada va ser de 285 m2 (7,7 m d’amplària × 37 m de llargària), des del 12 de juny fins al 30 de juliol.

3.6.  Disseny experimental 3.6.1.  Any 2008 Per a la brotada es van fer els tractaments de la cambra frigorífica i d’hormones de brotada. La supervivència es va assajar amb flutolanil, T. aspe­ rellum i substrat de xiitake. Totes dues parts amb els corresponents testimonis sense tractar. Es va utilitzar material vegetal d’un camp mare de primer any i un de segon. Es van combinar tots els tractaments: brotada, supervivència i any. Per a cadascuna de les combinacions dels tractaments de brotada es van utilit-  QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 43

43

29/10/2012 15:49:04


Taula I.  Nombre de soques (nre.) segons les variables, any 2008 Brotada

Nre.

Brotada x supervivència x any

    96

Brotada x any

   384

Any

1.152 Supervivència

Nre.

Supervivència x brotada x any

    24

Supervivència x any

    72

Supervivència

   144

Any

   288

zar 96 soques plantades en testos (taula i). Per a les combinacions dels tractaments de supervivència es van trasplantar al camp algunes de les que ha­ vien brotat als testos, distribuïdes en subparcel·les de 24 plantes que coincidien amb una combinació de les variables brotada, supervivència i any. Es va considerar que no hi hauria un efecte del tractament de brotada sobre la supervivència al camp, per tant, va quedar un total de tres repeticions per cada combinació de supervivència i any. La variable en l’assaig de brotada va ser el nombre de soques brotades en quatre dates, però no es van tenir en compte els cardets que un cop brotats es morien. En l’assaig de supervivència la variable va ser el recompte total de les plantes vives al cap de dos mesos de la data del trasplantament al camp, sense tenir en compte si els cardets s’havien mort i havien tornat a rebrotar. Tot això es va millorar els anys 2009 i 2010. 3.6.2.  Anys 2009 i 2010 L’any 2009 es van controlar la brotada i la supervivència de soques d’un camp mare de primer any, comparant el tractament de flutolanil amb un testimoni en una primera plantada, i el tractament amb T. asperellum amb un testimoni a la segona plantada. Els mateixos tractaments es van repetir a la part del camp que havia estat solaritzada. L’any 2010 els tractaments van ser flutolanil, aigua sola i un testimoni sense tractar. També es van fer amb soques de primer any, arrencades sense reg amb els borrons en repòs, i amb soques que tenien els borrons visiblement inflats ja que s’havien regat una setmana abans. 44

001-120 Quaderns agraris 33.indd 44

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


Cada tractament de brotada als testos es va fer amb 240 plantes per als dos anys. Per a les combinacions de supervivència × solarització l’any 2009 i de supervivència × reg l’any 2010 es van utilitzar les plantes brotades als testos, amb deu repeticions de sis plantes cadascuna organitzades a l’atzar. La termoteràpia del 2009 va matar pràcticament tots els borrons perquè ja eren visiblement inflats quan es va fer el tractament, a causa de les pluges d’una setmana abans d’arrencar les soques. Per tant, es va modificar el disseny amb una segona plantada amb T. asperellum tal com ja s’ha explicat, i es va descartar de l’assaig. La mesura de les variables en aquests segon i tercer anys es va millorar respecte al primer. A l’assaig de brotada es van comptar les soques que brotaven en quatre dates i, a part, si els cardets que ja havien brotat eren morts. El mateix dia del trasplantament al camp es va comptar el nombre de brots per soca. Al camp, es va anotar la supervivència dels cardets que havien brotat als testos i, a part, si un cardet es moria i un altre borró de la soca brotava i sobrevivia. 3.6.3.  Anàlisi estadística Les dades es van analitzar mitjançant el paquet estadístic SAS (SAS Institute Inc., 1999). Per a l’anàlisi de la variància (ANOVA) es va considerar el model lineal: X = μ + tractament + any + tractament × any + ε. La separació de mitjanes es va fer segons el procediment estadístic de la mínima diferència significativa (mds, p ≤ 0,05). 4.  RESULTATS 4.1.  Millora de la brotada 4.1.1.  Any 2008 Les soques del camp de segon any es van plantar als testos el 12 de juliol, i les de primer any, el 18 de juliol. Es va establir un termini de 21 dies entre la plantació i el recompte final de les soques brotades. Del total de soques de primer any en van brotar un 89 %, respecte d’un 73 % de les de segon any (taula ii). Aquest va ser un dels resultats més destacables, ja que es podria atribuir tant a la qualitat general de la soca com al fet que l’inòcul de fong patogen tendeix a augmentar amb els successius anys de cultiu. El tractament amb hormones de brotada va donar el percentatge més baix per als dos anys, per sota del testimoni. En canvi, el tractaQUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 45

45

29/10/2012 15:49:04


ment de la cambra frigorífica a les soques de primer any va donar el valor més alt de brotada, i a les soques de segon any va ser un valor similar al del testimoni. La tendència positiva podria ser deguda a la humitat elevada de la cambra, que propiciaria la hidratació dels brots. Si es mira l’efecte dels tractaments de supervivència en el percentatge de brotada el més destacable va ser el tractament amb substrat de xiitake, que va reduir notablement la brotada per als dos anys (taula iii). Això va ser degut a una menor retenció hídrica, que es va observar en la barreja dels substrats, i per tant, a efectes pràctics, es pot considerar que el tractament d’estrès hídric afecta negativament la brotada.

Taula II.  Efecte sobre la brotada dels tractaments de cambra frigorífica i hormones amb les combinacions dels tractaments de supervivència. El recompte correspon als 21 dies des de la plantació. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05), any 2008 Tractament brotada Tractament supervivència Cambra frigorífica

Hormones

Testimoni

Total any

46

001-120 Quaderns agraris 33.indd 46

Brotades any 1 (%)

Brotades any 2 (%)

Nre.

T. asperellum

  95

75

    96

Xiitake

  89

77

    96

Flutolanil

  97

75

    96

Testimoni

100

78

    96

Total

  95

76

   384

T. asperellum

  82

73

    96

Xiitake

  82

56

    96

Flutolanil

  78

76

    96

Testimoni

  90

51

    96

Total

  83

64

   384

T. asperellum

  88

80

    96

Xiitake

  65

47

    96

Flutolanil

  99

93

    96

Testimoni

100

92

    96

Total

  88

78

   384

  89 a

73 b

1.152

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


Taula III.  Efecte sobre la brotada del tractament de les soques en un brou de flutolanil, aplicant al test Trichoderma asperellum i barrejant la torba amb substrat reutilitzat de la producció de xiitake. El recompte correspon als 21 dies des de la plantació. Cada tractament correspon a 288 plantes, any 2008 Tractament

Brotades any 1 (%) Brotades any 2 (%)

Testimoni

97

74

Flutolanil

91

81

T. asperellum

88

76

Xiitake

78

60

4.1.2.  Any 2009 Les soques es van plantar als testos el 30 de juliol, i es va establir un termini de 20 dies per al recompte final de soques brotades. Una setmana abans d’arrencar les soques va ploure abundantment, i just al moment de treure-les del camp els borrons estaven visiblement inflats, és a dir, havien iniciat el procés de brotada a causa de l’aigua de pluja. Figura 1.  Percentatge de brotada de les soques des del 29 de juliol fins al 16 d’agost 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0%

30 jul.

02 ag.

05 ag. Testimoni

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 47

08 ag.

11 ag.

14 ag.

Flutolanil

47

29/10/2012 15:49:04


Taula IV.  Efecte sobre la brotada del tractament de reg per immersió de les soques en un brou de flutolanil, la posterior mortalitat d’algunes plàntules, i la mitjana de brots per soca. Cada tractament correspon a 240 plantes, any 2009 Immersió en brou

Brotades i vives (%)

Brotades i mortes (%)

Brots per soca

No

90

2,0

1,7

Flutolanil

97

0,4

2,1

A la figura 1 s’observa el ritme amb què van brotar les soques. S’observa que són suficients 15-20 dies per obtenir els màxims en tots els tractaments, tot i que el flutolanil va donar una mica més de precocitat. El tractament de flutolanil també va donar un percentatge de soques brotades més elevat que el del testimoni, així com una mortalitat inferior dels cardets als testos (taula iv). El tractament també va millorar substancialment la mitjana de cardets brotats per soca. Figura 2.  Distribució de les soques brotades (en %) en funció del nombre de cardets per soca (NB-n) 100 % 90 %

NB-5 NB-4

NB-6 NB-5 NB-3

NB-3

80 % 70 %

NB-4

NB-2

60 % NB-2

50 % 40 % 30 % 20 %

NB-1 NB-1

10 % 0%

48

001-120 Quaderns agraris 33.indd 48

Testimoni

Flutolanil

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


A la figura 2 s’observa la distribució de les soques segons el nombre de cardets que van brotar als testos. Aquests valors, juntament amb la mitjana de cardets per soca, indiquen que la brotada és millor amb flutolanil, però no en sabem explicar ben bé les causes, que a priori no semblarien tenir l’origen en l’efecte merament fungicida excepte per a la reducció en la mortalitat dels cardets. 4.1.3.  Any 2010 Les soques es van arrencar i plantar als testos el 22 de juliol, i es va establir un termini de 25 dies fins al darrer recompte. Els dos tractaments de flutolanil van estimular la precocitat en algun moment del procés de brotada (figura 3). També es va tornar a comprovar com 15-20 dies són suficients per a la brotada de la majoria de les soques en les condicions moderades de temperatura i humitat. El més destacable és que el tractament de flutolanil va tornar a donar uns valors de brotada, mortalitat de cardets i brots per soca lleugerament més positius que els testimonis amb aigua i sense (taula v). El tractament de regar abans d’arrencar no sembla haver millorat la brotada, ans al contrari, ja que el percentatge clarament més baix s’obté amb el reg i sense immersió en brou. A part d’aquest valor, a la resta de tractaments, inclosos els testimonis, van brotar i sobreviure com a mínim un 95 % de les soques. Figura 3.  Percentatge de brotada de les soques des del 22 de juliol fins al 17 d’agost 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0% 22/07 24/07 26/07 28/07 30/07 01/08 03/08 05/08 07/08 09/08 11/08 13/08 15/08 17/08 No reg, no brou

No reg, aigua

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 49

No reg, flutolanil

Reg, no brou

Reg, flutolanil

49

29/10/2012 15:49:04


Taula V.  Efecte sobre la brotada dels tractaments de reg per immersió de les soques en un brou de flutolanil i d’aigua sola, la posterior mortalitat d’algunes plàntules, i la mitjana de brots per soca. El recompte correspon als 26 dies des de la plantació. Cada tractament es va fer amb 240 plantes, any 2010 Reg abans d’arrencar Immersió en brou Brotades i vives (%)

Brotades i mortes (%)

Brots per soca

No

Flutolanil

97

0,4

2,1

No

Aigua

96

1,7

1,7

No

No

95

0,4

1,7

Flutolanil

98

0

2,1

No

86

0,8

1,5

A la figura 4 podem veure la distribució de les soques en funció dels tractaments i el nombre de cardets per soca al cap de 25 dies del trasplantament. Una vegada més, la matèria activa flutolanil va donar uns valors clarament superiors amb més soques de tres o quatre cardets que la resta de tractaments.

Figura 4.  Distribució de les soques brotades (en %) en funció del nombre de cardets per soca (NB-n) 100 % NB-5 NB-4 90 %

NB-4 NB-3

NB-3

80 % 70 % 60 %

NB-4

NB-4 NB-3

NB-6 NB-5

NB-4 NB-3

NB-3 NB-2 NB-2

NB-2

50 %

NB-2

NB-2

40 % 30 % 20 %

NB-1 NB-1

NB-1

10 % 0%

50

001-120 Quaderns agraris 33.indd 50

NB-1

NB-1

No reg, no brou

No reg, aigua

No reg, flutolanil

Reg, no brou

Reg, flutolanil

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


4.2.  Millora de la supervivència 4.2.1.  Any 2008 Les soques brotades als testos es van trasplantar al camp el 15 d’agost. Cal recordar que les plantes del camp de primer any feia una setmana menys que eren als testos que les de segon any. El darrer recompte de supervivència es va fer el 13 d’octubre. La tendència més significativa va tornar a ser l’efecte any, ja que el conjunt de les soques de primer any va sobreviure un 86 % respecte d’un 67 % del segon any (taula vi). Amb les soques de primer any els tractaments de flutolanil i testimoni van donar un valor similar, i la resta, també. Tot i que es pot observar alguna tendència en funció del tractament, el testimoni va donar un valor alt de supervivència. En canvi, amb les soques de segon any el testimoni va donar una supervivència més baixa comparada amb la resta de tractaments. L’explicació seria que el material vegetal de segon any és portador d’un inòcul més elevat de patògens que el de primer any, i presentaria menys qualitat en general, per això va haver-hi un efecte més marcat dels tractaments en les soques del camp mare de segon any. L’efecte del tractament amb substrat de xiitake també podria estar provocat per la menor humitat del pa d’arrel al voltant de la soca, que propiciaria un ambient menys favorable per a fongs patògens.

Taula VI.  Efecte sobre la supervivència al camp dels tractaments de flutolanil, Trichoderma asperellum i substrat reutilitzat de la producció de xiitake, incloent-hi les plantes que havien mort i posteriorment van rebrotar. El recompte correspon als 59 dies des del trasplantament. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05). Ns: no significatiu al nivell p ≤ 0,05, any 2008 Tractament

Supervivència al camp any 1 (%)

Supervivència al camp any 2 (%)

Flutolanil

92 ns

71 ns

Testimoni

89 ns

58 ns

T. asperellum

83 ns

65 ns

Xiitake

81 ns

75 ns

Total any

86 a

67 b

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 51

51

29/10/2012 15:49:04


4.2.2.  Any 2009 Les soques brotades als testos es van trasplantar al camp el 19 d’agost.   El 100 % de les soques en què es va fer la termoteràpia van morir i no van brotar, i per tant es va improvisar la segona plantada, que es va fer als testos el 5 d’agost i es va trasplantar al camp el 28 d’agost. El darrer recompte de supervivència es va fer el 28 d’octubre. A la primera plantada el tractament de flutolanil no va millorar significativament la supervivència dels cardets respecte dels testimonis (taula vii). Com que només s’havia utilitzat material vegetal d’un camp de primer any els resultats van estar en consonància amb les tendències observades l’any 2008, on es va veure que la desinfecció de les soques tenia un efecte positiu quan aquestes provenien d’un camp de segon any i, per tant, eren susceptibles de portar un inòcul més elevat. Tot i això, es van obtenir percentatges de supervivència força bons, superiors a un 87 % en els quatre tractaments. Si també comptem les soques que van rebrotar i van sobreviure, el percentatge mitjà de les quatre combinacions és d’un 96 %. A la segona plantada tampoc no van haver-hi diferències significatives entre el tractament de solarització respecte dels testimonis (taula viii). Els percentatges de supervivència van ser superiors a un 80 % en tots els tractaments, i el percentatge mitjà comptant les soques que van rebrotar i van sobreviure va ser d’un 90 %. En aquesta segona plantada, la uniformitat de les condicions ambientals en la brotada de les soques als testos no es va poder garantir igual en els tractaments de T. asperellum i testimoni. És a dir, que probablement es van utilitzar partides de soques plantades en diferents dates, i per tant el maneig cultural podria haver estat determinant per a la supervivència.

Taula VII.  Efecte sobre la supervivència al camp dels tractaments de solarització i flutolanil. També es van comptar les plantes que havien mort i posteriorment van rebrotar. El recompte correspon als 70 dies des del trasplantament. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05), any 2009 Solarització

Immersió en brou

Supervivència al camp (%)

Rebrotades (%)

No

No

98 a

 0

No

Flutolanil

93 ab

 0

No

88 b

 7

Flutolanil

87 b

12

52

001-120 Quaderns agraris 33.indd 52

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


Taula VIII.  Efecte sobre la supervivència al camp dels tractaments de solarització i Trichoderma asperellum. També es van comptar les plantes que havien mort i posteriorment van rebrotar. El recompte correspon als 61 dies des del trasplantament. Ns: no significatiu al nivell p ≤ 0,05, any 2009 Solarització

Tractament al test

Supervivència al camp (%)

Rebrotades (%)

No

No

83 ns

3

No

T. asperellum

90 ns

5

No

80 ns

5

T. asperellum

95 ns

0

L’efecte de la solarització aquest primer any va ser lleugerament negatiu si comparem els dos testimonis, però no tenim una explicació a priori per a aquest fet. Tot i això cal veure l’avaluació que es va fer l’any 2010. 4.2.3.  Any 2010 Les soques brotades als testos es van trasplantar al camp el 17 d’agost. El tractament que va donar una menor supervivència va ser el testimoni sense reg abans d’arrencar i sense immersió en brou (taula ix). A part d’això, la tendència va tornar a ser que el flutolanil va donar un percentatge de supervivència lleugerament superior al testimoni però sense grans diferències. Els resultats continuen sent coherents amb les observacions del 2008 i  el 2009, en què utilitzant material vegetal d’un camp de primer any s’obté Taula IX.  Efecte sobre la supervivència al camp dels tractaments de reg i d’immersió en brou. També es van comptar les plantes que havien mort i posteriorment van rebrotar. El recompte correspon als 59 dies des del trasplantament. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05), any 2010 Reg abans d’arrencar

Immersió en brou

Supervivència al camp (%)

Rebrotades (%)

No

Flutolanil

100 a

 0

No

Aigua

  93 ab

 7

No

No

  87 c

12

Flutolanil

  98 a

 2

No

  95 ab

 5

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 53

53

29/10/2012 15:49:04


una bona brotada i supervivència. Si comptem les soques que van rebrotar tenim un 100 % de plantes vives en quatre dels cinc tractaments, i l’altre amb un 99 %. Cal afegir que en observacions fetes al camp, la part on s’havia fet solarització l’any 2009 va presentar més vigor i precocitat d’entrada en producció durant el segon any de cultiu, així com una notable disminució del nombre de plantes que van morir a causa d’un problema general del camp. En última instància, el marciment i la mort de les plantes van ser deguts a l’aparició de fongs patògens dels vasos vasculars i d’arrel. Probablement, la concentració de fongs patògens com Verticillium dahliae al sòl es va reduir. 5.  CONCLUSIONS L’experimentació en aquests dos anys ha estat molt útil per mesurar l’impacte de diferents tipus de maneig cultural i fitosanitari en la brotada de les soques i la supervivència dels cardets durant el procés de reproducció vegetativa. En general s’ha detectat que és de cabdal importància establir un maneig cultural amb les condicions òptimes per a l’obtenció d’un material vegetal sa i amb condicions favorables per a la brotada, a més de gestionar la fertilitat del sòl i el reg d’una manera eficient (García, 1999). Tot i això, l’aplicació de mesures de desinfecció de les soques o del sòl poden ser eines complementàries per a les situacions a les quals s’hagi arribat a grans desequilibris biològics. Les causes de la mortalitat als testos i al camp de cadascuna de les plantes no es van poder determinar específicament per a cada soca, però sí que es van realitzar algunes anàlisis puntuals al laboratori. Es van detectar R. solani, V. dahliae i Fusarium sp., típics als sòls hortícoles i que poden afectar la carxofa (García, 1999). El primer resultat destacable va ser l’origen de les soques i la càrrega que això comporta: reproduïdes a partir d’un camp mare de primer o de segon any de cultiu i la fertilitat general d’aquell sòl. Els camps de segon any són totalment desaconsellables. Gairebé sempre que s’han utilitzat soques de primer any la brotada i la supervivència han estat molt bones. L’estat sanitari de les soques és una part important de l’explicació d’aquest fenomen (Berbegal et al., 2007; Cirulli et al., 2010; García, 1999), encara que també pot influir en un estat general de la soca que pot contribuir a una major producció i precocitat (Gamayo i Aguilar, 1999; Macua et al., 2005a). La pràctica dels pagesos de guardar les soques mullades amb aigua a la cambra de fred podria tenir un cert benefici; com a mínim, s’ha vist que es poden guardar alguns dies sense comprometre’n la brotada. 54

001-120 Quaderns agraris 33.indd 54

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


La humitat del sòl és cabdal per a rehidratar les soques i fer brotar els borrons (Garnica et al., 2004; Macua et al., 2005b). En les plantacions directament al camp és aconsellable regar fins que la major part de les soques inicien la brotada, que en situacions normals és entre un i tres regs per inundació. Després s’ha de reduir el reg per tal de no afavorir les condicions excessives d’humitat que afavoreixen els fongs patògens, que són més actius durant la tardor i la primavera (Berbegal et al., 2007). Amb relació a això, i en comparació amb les pràctiques habituals de plantació de les soques directament al camp, també s’ha observat que la brotada es facilita amb el sistema dels testos situats a la fresca d’un magatzem agrícola els mesos de juliol i agost. Sobretot perquè no pateixen els canvis bruscs d’humitat al substrat que es donen amb el reg per inundació en solcs. Aquestes observacions també estan en consonància amb les recomanacions tècniques a la zona de Tudela, on predomina el reg per aspersió i per degoteig. Podem afegir que el 2010 va ser un any que les temperatures no gaire elevades i les pluges lleugeres de la segona quinzena de juliol van afavorir notablement la brotada en molts dels camps més primerencs. Fins aquí hem considerat quin és el protocol vàlid per a reproduir els camps de carxoferes. Els resultats s’interpreten per al maneig directament al camp o bé amb el sistema de brotada en testos. Tot seguit es comenten els resultats més destacables de desinfecció de les soques i del sòl, ja que hi haurà situacions en què serà necessari. Els tractaments de flutolanil i T. asperellum han donat en la majoria dels casos una lleugera millora de la supervivència dels cardets al camp, molt més notable l’any 2008, que les soques eren d’un camp de segon any. A més, el nombre de cardets brotats per planta també s’ha vist afavorit per la immersió de les soques en el brou de fungicida. La termoteràpia ja s’ha provat amb èxit amb un rang de temperatures i de temps definit, sense crear cap problema a les soques en repòs vegetatiu, i reduint la incidència de V. dahliae (Cirulli, 2010) i probablement també de R. solani. Aquesta mesura està més en consonància amb els objectius d’anar reduint la utilització de productes fitosanitaris. Malauradament, en aquest experiment l’elevada mortalitat dels borrons es va atribuir al fet que ja ha­ vien iniciat el procés de brotada amb les pluges d’una setmana abans. Per tant, és un factor més que s’hauria de tenir en compte. La solarització també va tenir un efecte notable durant el segon any de cultiu quan es va detectar un problema general de marciment de les plantes a tot el camp (Berbegal et al., 2008; Cebolla et al., 2003). També va contribuir al control de les adventícies, que va reduir clarament els costos d’esQUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 55

55

29/10/2012 15:49:04


carda. A més, cal remarcar que la tècnica encaixa bé amb el cicle de plantació de la carxofa, ja que es pot posar el plàstic durant els mesos de juny i juliol i plantar a principi d’agost. Abans de posar el plàstic és convenient incorporar restes fresques d’un cultiu precedent de Brassica sp., un adobament en verd o fems frescos per afavorir la biodesinfecció i l’activitat biològica del sòl. 6.  AGRAÏMENTS A la finca de Cal Coracero i en especial al pagès Albert Bou per la bona disposició de col·laborar en l’experimentació, per la feina de camp realitzada i per compartir els coneixements del cultiu de la carxofa. A Àlex Expósito i a Ramiro González, alumnes en pràctiques d’enginyeria tècnica agrícola de la Universitat Politècnica de Catalunya, pel gran suport en la feina de camp. A Joan Casals, enginyer tècnic agrícola, per l’anàlisi estadística de les dades. A Eduald Crivillés, enginyer tècnic agrícola dels cellers Torres, per la cessió de la maquinària per a la termoteràpia. BIBLIOGRAFIA Berbegal, M.; García-Jiménez, J.; Armengol, J. (2008). «Effect of cauliflower residue amendments and soil solarization on Verticillium wilt control in artichoke». Plant Disease, 92, p. 595-600. Berbegal, M.; Ortega, A.; García-Jiménez, J.; Armengol, J. (2007). «Inoculum density-disease development relationship in Verticillium wilt of artichoke caused by Verticillium dahliae». Plant Disease, 91, p. 1131-1136. Cebolla, V.; Navarro, C.; Montfort, P.; Llorach, S. (2003). «El problema de la replantación de la alcachofa (Verticillium dahliae Kleb.) en la zona de Benicarló y su control». Phytoma España, 149, p. 47-52. Cirulli, M.; Bubisi, J.; Amenduni, M.; Armengol, J.; Berbagal, M.; Jiménez-Gasco, M.; Jiménez-Díaz, R. (2010). «Verticillium wilt: a threat to artichoke production». Plant Disease, 94, p. 1176-1187. Gamayo, J.; Aguilar, A. (1999). «Ensayo de estacas o zuecas de distinta “edad” en la C. Valenciana». Navarra Agraria (maig-juny), p. 32-38. García, M. (1999). Plagas, enfermedades y fisiopatías del cultivo de la alca­ chofa en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria d’Agricultura i Pesca. Garnica, J.; Macua, J. I.; Lahoz, I.; Malumbres, A. (2004). «Influence of irriga­ tion in the production and industrial quality of artichokes in Navarra». Proc. of Vth IC on Artichoke. Acta Hort. (ISHS), 660, p. 359-364. Macua, J. I.; Bozal, J. M.; Lahoz, I. (1999). «Ensayo de estacas o zuecas de distinta “edad”». VIII Congreso Nacional de la Sociedad Española de Ciencias Hortícolas. Múrcia. 56

001-120 Quaderns agraris 33.indd 56

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:04


Macua, J. I.; Lahoz, I.; Santos, A. (2005a). «Agronomic and qualitative influence of different artichoke varieties in stumps’ fields with one-year and multi-year crops». Proc. of IVth IC on Artichoke. Acta Hort. (ISHS), 681, p. 151-158. Macua, J. I.; Lahoz, I.; Garnica, J. (2005b). «The influence of irrigation water quantities on the production and quality of the “Blanca de Tudela” artichoke». Proc. of IVth IC on Artichoke. Acta Hort. (ISHS), 681, p. 257-262.

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 57

57

29/10/2012 15:49:04


001-120 Quaderns agraris 33.indd 58

29/10/2012 15:49:04


TÈCNIQUES DE CONTROL DEL BARRINADOR DE LA CARXOFA (GORTYNA XANTHENES GERMAR): SEGUIMENT DE LA DINÀMICA DE POBLACIÓ I EFICÀCIA DELS INSECTICIDES BIOLÒGICS BACILLUS THURINGIENSIS VAR. KURSTAKI I SPINOSAD EN UN ASSAIG DE CAMP EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA AL BAIX LLOBREGAT Borja Camí Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Fruiters del Baix Llobregat.   Parc Agrari del Baix Llobregat

RESUM El control de les larves de Gortyna xanthenes (Germar, 1842) o barrinador de la carxofa s’efectua durant els primers estadis abans que penetri dins la planta. Per tal de poder aplicar els insecticides en el moment òptim s’ha establert un llindar d’intervenció a partir d’un 15 % d’ous desclosos. Aquests ous es recullen a cada campanya en diferents punts del Parc Agrari del Baix Llobregat i es mantenen en condicions de camp per observar-ne l’evolució abans de l’eclosió i durant aquest procés. En aquest article es veuran les campanyes 2008-2009 i 2009-1010. Durant la campanya 2008-2009 es va realitzar un assaig de camp en una finca comercial per comprovar l’eficàcia de dos productes insecticides d’origen biològic formulats a base de Bacillus thuringiensis var. kurstaki i spinosad. L’assaig va consistir en l’aplicació quinzenal dels dos tractaments en dosis comercials més un testimoni sense tractar durant el període d’eclosió. Es van utilitzar dos cultius de la mateixa finca separats per quatre metres, un de primer any de cultiu i l’altre de segon. La pressió de la plaga va ser molt més elevada al camp de segon any, que en el de primer, cosa que confirma que la presència de la plaga en forma de crisàlide a les soques és determinant (p ≤ 0,005). El tractament amb spinosad va donar el millor resultat tant en el camp de primer any, amb un 89 % de brots sense larva respecte d’un 69 % del testimoni (p ≤ 0,005), com en el de segon any, amb un 61 % de brots sense larva respecte d’un 23 % del testimoni (p ≤ 0,005). B. thuringiensis var. kurstaki va donar resultats positius en el camp de primer any, amb un 80 % de brots sense larves, però no en el de segon any. Correspondència: Borja Camí. ADV Fruiters del Baix Llobregat. Parc Agrari del Baix Llobregat. Masia Can Comas. Camí de la Ribera, s/n. Apartat de correus 76. 08820 El Prat de Llobregat. Barcelona. Tel.: 933 788 190. A/e: adv@fruitsdelbaix.cat. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 59

DOI: 10.2436/20.1503.01.16

59

29/10/2012 15:49:05


Paraules clau: Gortyna xanthenes, barrinador, eclosió d’ous, Bacillus thuringiensis, spinosad, producció ecològica. TÉCNICAS DE CONTROL DEL BARRENADOR DE LA ALCACHOFA (GORTYNA XANTHENES GERMAR): SEGUIMIENTO DE LA DINÁMICA DE POBLACIÓN Y EFICACIA DE LOS INSECTICIDAS BIOLÓGICOS BACILLUS THURINGIENSIS VAR. KURSTAKI Y SPINOSAD EN UN ENSAYO DE CAMPO EN PRODUCCIÓN ECOLÓGICA EN EL BAIX LLOBREGAT RESUMEN El control de las larvas de Gortyna xanthenes (Germar, 1842), el barrenador o taladro de la alcachofa, se efectúa durante los primeros estadios antes de que penetre en la planta. Para poder aplicar los insecticidas en el momento óptimo se ha establecido un umbral de intervención a partir de un 15 % de huevos eclosionados. Estos huevos se recogen en cada campaña en diferentes puntos del Parc Agrari del Baix Llobregat y se mantienen en condiciones de campo para observar su evolución antes y durante la eclosión. En este artículo se verán las campañas 2008-2009 y 2009-2010. Durante la campaña 2008-2009 se realizó un ensayo de campo en una finca comercial para comprobar la eficacia de dos productos insecticidas de origen biológico formulados a base de Bacillus thuringiensis var. kurstaki y spinosad. El ensayo consistió en la aplicación quincenal de los dos tratamientos en las dosis comerciales más un testigo sin tratar durante el período de eclosión. Se utilizaron dos cultivos de la misma finca separados por cuatro metros, uno del primer año de cultivo y el otro del segundo. La presión de la plaga fue mucho más elevada en el campo del segundo año que en el del primero, lo que confirma que la presencia de la plaga en forma de crisálide en las zuecas es determinante (p ≤ 0,005). El tratamiento con spinosad dio el mejor resultado tanto en el campo de primer año, con un 89 % de brotes sin larva respecto a un 69 % del testigo (p ≤ 0,005), como en el de segundo año, con un 61 % de brotes sin larva respecto a un 23 % del testigo (p ≤ 0,005). El B. thuringiensis var. kurstaki dio resultados positivos en el campo de primer año, con un 80 % de brotes sin larvas, pero no en el de segundo año. Palabras clave: Gortyna xanthenes, barrenador, eclosión de huevos, Bacillus thuringiensis, spinosad, producción ecológica.

60

001-120 Quaderns agraris 33.indd 60

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:05


Control techniques of the artichoke moth (Gortyna xanthenes Germar): monitoring of population dynamics and efficiency of the organic insecticides Bacillus thuringiensis var. kurstaki and spinosad in a field trial for organic production in the Baix Llobregat ABSTRACT Monitoring of artichoke moth larvae (Gortyna xanthenes) (Germar, 1842) was performed ​​during the early stages before their penetration into the plant. In order to apply the insecticide at the optimal time, a threshold for intervention was established at a point when 15% of eggs had hatched. These eggs are collected in each season in different parts of the Parc Agrari del Baix Llobregat and kept under field conditions to observe their development before and during hatching. This article will give details on the 20082009 and 2009-2010 seasons. During the 2008-2009 season, a field trial was conducted on a commercial farm to monitor the efficiency of two organic insecticide products based on Bacillus turingiensis var. kurstaki and spinosad. The trial consisted of a biweekly application of the two treatments plus an untreated control group during hatching. Two crops from the same farm were used, separated by four metres; one was a first-year crop and the other a second-year crop. The pest pressure was much higher in the second-year than in the first-year crop, which confirms that the presence of the pest in chrysalis form is crucial for the stumps (p ≤ 0.005). Treatment with spinosad gave the best results both in the first-year field with 89% of buds without larvae compared to about 69% of the control plants (p ≤ 0.005), and the second-year crop with 61% of buds without larvae compared to 23% of control plants (p ≤ 0.005). The B. thuringiensis var. kurstaki gave positive results in the first-year crop, with 80% of buds without larvae. This trend, however, was not reproduced in the secondyear crop. Keywords: Gortyna xanthenes, artichoke moth, hatching, Bacillus thuringiensis, spinosad, organic production. 1.  INTRODUCCIÓ El barrinador o riquer de la carxofa Gortyna xanthenes és un lepidòpter d’hàbits nocturns que té una sola generació a l’any. A la zona del Baix Llobregat inicia el vol a mitjan setembre i acaba a final de novembre, que és el període en què es realitza la posta a les soques velles o a les fulles (García, 1999). L’eclosió dels ous es produeix lentament entre els mesos de novembre i gener, i més ràpidament fins a març o principis d’abril, segons la camQUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 61

61

29/10/2012 15:49:05


panya. Les larves nounades emergeixen i penetren dins la planta a través dels teixits més tendres de les fulles. Desenvolupen les fases larvàries alimentant-se a l’interior de les tiges i, a vegades, als capítols florals (figures 1 i 2). Durant l’estiu, la larva baixa a la base de la planta, on farà la crisàlide. Això és important, ja que la plaga pot romandre d’un any a l’altre en aquesta fase biològica, o bé es pot escampar a altres camps durant el procés de reproducció a través de soques. Els tècnics de les agrupacions de defensa vegetal (ADV) del Baix Llobregat (ADV d’Horta del Baix Llobregat, ADV d’Horta del Delta del Llobregat i ADV de Fruita del Baix Llobregat) són els encarregats de realitzar el monitoratge del cicle biològic i donar l’avís fitosanitari als pagesos. El llindar d’inFigura 1.  Brot de carxofera amb danys visibles causats pels orificis de respiració de les larves del barrinador

62

001-120 Quaderns agraris 33.indd 62

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:06


tervenció se situa en un 15 % d’ous desclosos, per tal de maximitzar l’eficàcia dels tractaments insecticides sobre les larves joves quan encara no han penetrat dins la planta. Les pèrdues directes de producció es concentren entre els mesos de març i abril (García, 1999), però també s’han de tenir en compte els danys indirectes (debilitament de la planta, ferides a la soca en la fase de crisàlide) i l’augment del reservori per a l’any següent. A partir del 2007 va haver-hi les primeres finques hortícoles que van iniciar el procés de reconversió a la producció ecològica. Tot i no haver estat el màxim de curosos en el moment d’aplicar els tractaments, en aquestes finques es va detectar una elevada presència de larves vives en el cultiu que ens va fer pensar que potser l’eficàcia dels insecticides era limitada. Per tal Figura 2.  Larva del barrinador perforant la tija

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 63

63

29/10/2012 15:49:07


de valorar mètodes efectius en agricultura ecològica, durant la campanya 2008-2009 es va fer un assaig amb dos productes insecticides en una finca comercial a Sant Vicenç dels Horts. 2.  OBJECTIUS 1. Descriure la tècnica de seguiment de l’eclosió dels ous de Gortyna xanthenes per donar l’avís fitosanitari durant les campanyes 2008-2009 i 2009-2010. 2. Avaluar l’eficàcia de dos tractaments insecticides d’origen biològic formulats a base de Bacillus thuringiensis var. kurstaki i spinosad en el control de Gortyna xanthenes, en un cultiu de primer any i un altre de segon any. 3.  MATERIAL I MÈTODES 3.1.  Localització El seguiment es va realitzar en camps de primer i segon any de cultiu a la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat (figura 3). La campanya 20082009 va ser als termes municipals de Sant Boi de Llobregat (SB1: primer any; SB2: primer any; SB3: segon any; SB5: primer any), Santa Coloma de Figura 3.  Localització de les finques a la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat

64

001-120 Quaderns agraris 33.indd 64

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:07


Cervelló (SC1: primer any), Sant Vicenç dels Horts (SV1: primer i segon any) i Molins de Rei (MR1: primer any; MR2: segon any). La campanya 2009-2010 va ser a Sant Boi de Llobregat (SB1: segon any; SB4: segon any) i Molins de Rei (MR1: segon any). 3.2.  Monitoratge del cicle biològic 3.2.1.  Corba de vol La corba de vol va ser definida a partir del seguiment setmanal de les captures d’adults en un punt central de la parcel·la amb una trampa tipus embut (funnel) amb feromona sexual per Helicoverpa armigera. En un primer moment es va utilitzar la feromona específica per G. xanthenes però no va funcionar bé a causa d’una mala síntesi del producte. 3.2.2.  Eclosió dels ous Un cop finalitzat el vol, durant el mes de desembre es van recol·lectar soques de carxofera amb ous, els quals es troben a les parts més anguloses, rugoses i protegides (figura 4). Es va fer de forma aleatòria, invertint entre Figura 4.  Massa d’ous del barrinador en un tros de soca

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 65

65

29/10/2012 15:49:08


mitja hora i una hora de mostreig i obtenint un mínim de tres soques per camp, i en algun cas se’n van agafar onze. Per conservar els ous al mateix camp d’on s’havien extret es va seguir el procés següent: es van tallar els trossos de soca amb les masses d’ous i es van col·locar sobre una placa amb cola enganxosa (figura 5) dins un envàs de plàstic amb forats per a l’aeració; tot això embolcallat amb una malla  de 6 × 9 fils/cm2 que actua com a barrera de possibles depredadors, paràsits o inclemències del temps. Aquest envàs es va situar en un lloc protegit a la base d’alguna planta procurant simular la posició natural de la posta d’ous (figura 6). El seguiment va ser setmanal o a vegades quinzenal. Es va tenir en compte el viratge de color que indica l’estadi de maduració: de blanc a vermell i a negre fins a l’eclosió. En un 15 % de les eclosions es va donar l’avís fitosanitari als pagesos de la comarca per tractar cada 10-15 dies amb piretroides amb un curt termini de seguretat. Figura 5.  Trossos de soca amb ous per fer el seguiment de l’eclosió

66

001-120 Quaderns agraris 33.indd 66

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:09


Figura 6.  Envàs protegit col·locat al camp

3.3.  Assaig de productes fitosanitaris Es va fer durant la campanya 2008-2009 a la finca de Sant Vicenç dels Horts, on va haver-hi una elevada presència de riquer la temporada ante­ rior. Aquest seria el camp d’assaig de segon any de cultiu, juntament amb un de nova plantació situat a quatre metres de distància. Els productes fitosanitaris utilitzats van ser: Bacillus thuringiensis var. kurstaki amb 32 milions d’unitats formadores de colònia per gram (Dipel) i spinosad (Spintor 480 SC). Al tractament amb B. thuringiensis, s’hi va afegir sucre a 200 g / 100 L per millorar l’eficàcia del tractament per ingestió. Les dosis són les indicades en el Vademècum 2009 de productes fitosanitaris i nutricionals: 100 g / 100 L per al tractament de Dipel i 20 cm3 / 100 L per a QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 67

67

29/10/2012 15:49:10


l’Spintor. La marca Dipel porta un protector solar que millora la persistència del tractament. El volum de brou aplicat va ser d’uns 800 L/ha amb un polvoritzador de mànega. En el disseny inicial de l’assaig es va incloure una mesura cultural com a tercer tractament. Consistia a eliminar el renoc o part vella de la planta a mesura que finalitzava la collita de carxofes d’aquells primers brots d’agost i setembre (Espelta et al., 1983). Aquesta pràctica d’aclarida s’havia fet anys enrere quan es disposava de més mà d’obra, amb l’objectiu de reduir la competència per la llum, aigua i nutrients de la nova brotada, a més d’eliminar els fongs patògens com l’oïdi. En aquest estudi es va pensar que el moment de l’aclarida coincidia aproximadament amb el final de les eclosions, i per tant si les larves havien penetrat en aquells brots seria possible treure-les del camp abans que es produïssin danys als nous brots. Tot i que en l’apartat de resultats està considerada com a tractament, es va dur a terme parcialment a causa de la manca de temps del pagès. 3.3.1.  Disseny experimental El marc de plantació era d’1 planta/m2 i el reg per inundació en solcs. La superfície del camp de primer any era de 1.575 m2 i el de segon any de 900 m2. Els dos camps estaven separats entre si per quatre metres. Cada camp es va dividir en vuit subparcel·les, on es van fer dues repeticions dels tres tractaments i el testimoni. Per valorar l’eficàcia del tractament es van agafar 15 plantes de l’àrea central de cada subparcel·la. Es va determinar la presència o absència de la larva o la galeria del barrinador en cadascun dels brots mitjançant un mostreig destructiu, un cop finalitzat el cultiu. La variable d’estudi és el percentatge de brots sense larva respecte dels brots totals. Cal remarcar que en aplicar aquest mètode no es van tenir en compte les pèrdues directes de cultiu. 3.3.2.  Anàlisi estadística Les dades es van analitzar mitjançant el paquet estadístic SAS (SAS Institute Inc., 1999). Per a l’anàlisi de la variància (ANOVA) es va considerar el model lineal: X = μ + tractament + any + tractament × any + ε. La separació de mitjanes es va fer segons el procediment estadístic de la mínima diferència significativa (mds, p ≤ 0,05).

68

001-120 Quaderns agraris 33.indd 68

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:10


4.  RESULTATS 4.1.  Cicle biològic 2008-2009 4.1.1.  Corba de vol L’inci del vol es va detectar el 22 de setembre a les trampes d’Heliothis. El pic de vol va ser la setmana del 27 d’octubre a tots els camps, i la baixada dràstica va ser la setmana del 13 de novembre, però fins al 3 de desembre encara es van capturar adults a Sant Boi. La captura d’adults va ser molt diferent segons la zona. Les zones de Sant Boi de Llobregat amb més superfície de carxofa van tenir un major nombre de captures que les zones amb més diversitat de cultius d’horta i fruita (figura 7). Probablement va ser degut al fet que una major superfície de cultiu té un major reservori de plaga en forma de crisàlide. En dues finques situades a Sant Boi de Llobregat (2 i 3) i a Molins de Rei (1 i 2) es van monitorar un camp de primer any i un camp de segon any separats un centenar de metres. La captura de mascles també va ser lleugerament superior als camps de segon any, probablement a causa del reservori inicial. Figura 7.  Captures de mascles adults de Gortyna xanthenes a les trampes embut (funnel) amb feromona sexual a les diferents finques, campanya 2008-2009 500

400

300

200

100

0 13/10

20/10

27/10

Sant Boi 1 Sant Boi 3 Molins de Rei 2

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 69

3/11

10/11

Sant Boi 2 Sant Vicenç Santa Coloma

17/11

24/11

1/12

Sant Boi 4 Molins de Rei 1

69

29/10/2012 15:49:10


4.1.2.  Eclosió dels ous Es van recollir 26 soques amb un total de 366 ous. La mitjana va ser  de 14 ous per soca. No obstant això, la variabilitat va ser molt gran, i la desviació estàndard va ser de 12,6. La facilitat per trobar soques amb postes va ser diferent en funció de cada camp (figura 8). Els primers camps amb eclosions (figura 9) van ser Molins de Rei 1 i Sant Vicenç, els més allunyats del mar i més propers al riu, la setmana del  5 de gener (figura 10). A Sant Boi van començar a descloure un mes després, a partir del 9 de febrer, i l’avís fitosanitari d’inici de tractaments es va fer la setmana del 16 de febrer. El comportament de la finca de Sant Vicenç va ser notablement diferent amb una eclosió més precoç. L’única diferència amb la resta de finques és que l’any anterior va haver-hi una presència elevada de danys de riquer i, per tant, el nivell de plaga el segon any devia ser elevat. El final de les eclosions (figura 11) va ser més precoç a Sant Vicenç i a Molins de Rei 1, les dues finques on també havien començat abans, amb gairebé el 100 % dels ous desclosos. Mariona Pagès havia observat un comportament similar amb relació a l’inici i el final de les eclosions dins de cada finca (Pagès, 2002). Entre la primera i l’última finca amb eclosions va haverhi 40 dies de diferència.

Figura 8.  Nombre de soques (cada barra és una soca) i nombre d’ous per soca (eix vertical) recollits a les diferents finques, campanya 2008-2009 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Sant Boi 1

70

001-120 Quaderns agraris 33.indd 70

Sant Boi 3

Sant Vicenç

Molins de Rei 1

Santa Coloma

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:10


Figura 9.  Larva nounada del barrinador

Figura 10.  Percentatge d’eclosió dels ous del barrinador a les diferents finques, campanya 2008-2009 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0% 16/12 23/12 30/12 6/1 13/1 20/1 27/1 3/2 10/2 17/2 24/2 3/3 10/3 17/3 24/3 Sant Boi 1

Sant Boi 3

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 71

Sant Vicenç

Molins de Rei 1

Santa Coloma

71

29/10/2012 15:49:11


Figura 11.  Trossos de soca amb els ous desclosos i moltes larves de barrinador enganxades a la cola

Dins d’una mateixa finca, les postes d’ous a les diferents soques van començar a descloure amb una diferència mínima d’una setmana i màxima de sis setmanes. Tot i això, el pas d’un 20 % a un 80 % d’ous desclosos es va produir en unes cinc setmanes en tots els camps. Les corbes d’eclosió tenen un pendent sinusoïdal (Pagès, 2002). Les eclosions més precoces i esglaonades serien pròpies d’hiverns més càlids i les més tardanes i sobtades d’hiverns més freds (Pagès, 2002). Sembla que també hi podria haver una tendència de proximitat al Llobregat que n’estimularia la precocitat (Pagès, 2002). 4.2.  Cicle biològic 2009-2010 4.2.1.  Eclosió dels ous Es van recollir 23 soques amb un total de 710 ous. La mitjana va ser  de 31 ous per soca. No obstant això, la variabilitat va ser molt gran i la desviació estàndard va ser de 28. La facilitat per trobar soques amb postes va tornar a ser diferent en funció de cada camp (figura 12). 72

001-120 Quaderns agraris 33.indd 72

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:12


Figura 12.  Nombre de soques (cada barra és una soca) i nombre d’ous per soca (eix vertical) recollides a les diferents finques, campanya 2009-2010 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Sant Boi 4

Sant Boi 1

Molins de Rei 1

Figura 13.  Percentatge d’eclosió dels ous del barrinador a les diferents finques, campanya 2009-2010 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0% 18/12 25/12 1/1 8/1 15/1 22/1 29/1 5/2 12/2 19/2 26/2 5/3 12/3 19/3 26/3 2/4 9/4 Sant Boi 1

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 73

Sant Boi 4

Molins de Rei 1

73

29/10/2012 15:49:12


El primer camp amb ous desclosos va ser Molins de Rei 1, on es van trobar un 30 % d’ous buits al moment de recollir les soques. No es va poder determinar si va ser a causa del parasitisme o d’una eclosió més precoç, però es pensa més en la segona opció ja que altres anys també havia passat el mateix en finques de Molins de Rei i Sant Vicenç. Els dos camps a Sant Boi van assolir un 15 % de les eclosions a principi de març i es va fer l’avís fitosanitari. El pas d’un 20 % a un 80 % d’ous desclosos es va tornar a concentrar en un període de quatre o cinc setmanes (figura 13). Es va abandonar el recompte la setmana del 7 d’abril amb un 80 % dels ous desclosos. 4.3.  Assaig de productes fitosanitaris Es van realitzar un total de sis tractaments cada 15 dies a partir de l’eclosió d’un 10 % dels ous, fins gairebé al 100 %. L’inici de les eclosions va començar molt abans que a les altres finques i, per tant, es va decidir començar abans els tractaments. El 20 de febrer, segons les dades específiques del camp, es podrien haver finalitzat els tractaments, però es va dubtar ja que les eclosions no quadraven amb la resta de camps. Per tant, es va decidir finalitzar els tractaments quan s’haguessin acabat les eclosions de totes les finques i es fes l’avís de final dels tractaments a la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat. Tot i ser conscients de la limitació de l’spinosad de realitzar un màxim de tres aplicacions per campanya i any, es va decidir continuar fins al final. La mitjana de brots del camp de primer any va ser de 6,79 +/– 2,93 brots per planta, i en el camp de segon any, de 6,42 +/– 2,99 brots per planta. 4.3.1.  Anàlisi per tractament Segons la mitjana de brots sense larva ni galeria del barrinador als camps de primer i segon any, l’spinosad ha estat el tractament més eficaç (taula i). Hi va haver una forta interacció entre tractament i any, per tant, es van analitzar les dades per separat. 4.3.2.  Anàlisi per tractament i any de cultiu En el cultiu de primer any l’spinosad és el que va donar més bon resultat, juntament amb una sensible millora de B. thuringiensis respecte del testimoni (figura 14). En canvi, en el cultiu de segon any l’spinosad va ser l’únic amb una eficàcia contrastada. No es pot donar confiança als resultats del mètode cultural perquè no es va dur a terme d’una manera correcta. 74

001-120 Quaderns agraris 33.indd 74

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:12


Taula I.  Efecte dels tractaments sobre el percentatge de brots sense larves ni galeries. Mitjana entre els camps de primer i segon any. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05) Tractament

Brots sense larves (%)

Spinosad

75 a

B. thuringiensis

49 b

Mesura cultural

47 b

Testimoni

46 b

La baixa eficàcia de B. thuringiensis possiblement va ser deguda als llargs intervals amb què es van aplicar els tractaments, que van ser d’uns  14 dies. Cal tenir en compte que la persistència dels productes comercials s’estima entre quatre i cinc dies, i que actuen solament per ingestió. La persistència de l’spinosad és entre 10 i 14 dies i actua per contacte i per ingestió, però és de més ampli espectre.

Figura 14.  Efecte dels tractaments sobre el percentatge de brots sense larves ni galeries en els cultius de primer i segon any. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05) 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 %

a

40 %

ab

c

bc

30 % 20 %

a

10 % 0%

Spinosad B. t. M. cult. Test. Cultiu de primer any

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 75

Spinosad

b

b

b

B. t. M. cult. Test. Cultiu de segon any

75

29/10/2012 15:49:13


4.3.3.  Anàlisi per any de cultiu La incidència del barrinador en el testimoni del cultiu de segon any va ser molt superior a la del primer any (taula ii). La presència d’un reservori inicial en forma de crisàlides a les soques juntament amb la baixa mobilitat de les femelles que un cop copulades es desplacen molt poc podrien explicar aquest fenomen; recordem que aquests dos camps estaven separats entre si per només quatre metres. Taula II.  Efecte de l’any de cultiu sobre el percentatge de brots sense larves ni galeries en els testimonis sense tractar. Els valors seguits de la mateixa lletra no són significativament diferents (test mds, p ≤ 0,05) Testimoni

Brots sense larves (%)

Primer any

69 a

Segon any

23 b

Es torna a posar en evidència tant la importància de plantar camps amb un material vegetal sa, com la necessitat de mantenir el cultiu de primer any amb una baixa incidència del barrinador per reduir al màxim el reservori per al segon any. 5.  CONCLUSIONS La tècnica de seguiment de la dinàmica de població, i en especial de l’eclosió dels ous, és útil per determinar l’inici i el final dels tractaments fitosanitaris per al control del barrinador. Utilitzant productes autoritzats que tenen un termini de seguretat curt s’aconsegueix un bon control de les larves nounades abans que penetrin a l’interior de la planta. No hi ha hagut cap pagès de les ADV de Fruita del Delta i del Baix Llobregat que hagi seguit les indicacions tècniques i hagi tingut pèrdues de cultiu remarcables. És necessari continuar realitzant el monitoratge de les eclosions en el futur. A manca d’un model fenològic, s’ha comprovat que és una mesura eficaç per ajustar-se a les variacions anuals. El temps que transcorre entre  un 20 % i un 80 % de les eclosions ha estat entre quatre i sis setmanes durant els tres anys que s’han recollit les dades. Per tant, amb un total de tres o quatre tractaments insecticides cada deu o quinze dies es pot cobrir el pe­ ríode de màxima eclosió. Les diferències en la dinàmica de les eclosions entre diferents zones de cultiu s’han de continuar seguint amb atenció, ja que hi ha diferències importants amb els municipis més allunyats del mar. 76

001-120 Quaderns agraris 33.indd 76

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:13


El monitoratge de la corba de vol és complicat ja que les trampes embut (funnel) amb feromona sexual d’Heliothis capturen una gran quantitat de papallones de les dues espècies, que després s’han de separar i comptar. A més, en principi tampoc no hi ha cap aportació d’informació complementària ja que la recollida d’ous es fa a mitjan desembre un cop el vol ha finalitzat. Aquest és el motiu pel qual no es va fer el seguiment dels adults durant la campanya 2009-2010. El plec de mesures culturals per a reproduir material vegetal d’estaca és eficaç en la prevenció de la incidència del barrinador, però també ho és en altres malalties criptogàmiques de les arrels i dels vasos vasculars. Per tant, es recomana que es descartin les soques perforades en què probablement es troba la crisàlide, i si és possible, obtenir material vegetal de camps de primer any. El potencial dels dos insecticides és útil, però també és important establir una estratègia raonada d’utilització. També cal remarcar la limitació d’utilitzar-lo més de tres vegades per cicle de cultiu i any (Liñán, 2009). Per tant, una estratègia raonada seria la utilització setmanal de B. thuringiensis, i en casos d’elevada pressió de plaga combinar-ho amb una o com a màxim dues aplicacions de spinosad intercalades en el moment de màxima eclosió dels ous. Tenint en compte els resultats d’aquest assaig, durant la campanya següent es van fer aplicacions setmanals de B. thuringiensis en el període d’eclosions i es va obtenir una elevada eficàcia en alguna finca. Amb l’objectiu d’utilitzar productes de menor impacte ambiental també s’hauria d’experimentar al camp amb nematodes entomopatògens (García del Pino, 1988). Tot això, tenint en compte la dinàmica del cultiu i les relacions entre l’estat general de les plantes, el sòl, les plagues, els enemics naturals i la gestió favorable de l’entorn (Camí, 2011; Tricault, 2010). S’han descrit himenòpters parasitoides dels ous i de les larves del barrinador (Esparza et al., 2004), o himenòpters parasitoides i sírfids depredadors del pugó Aphis fabae que tan fàcilment s’observen al camp. Cal remarcar que tot i ser de baixa persistència ambiental, al camp hem observat que l’spinosad pot afectar de diverses maneres aquests enemics naturals, com també ho han observat altres estudis (Williams et al., 2003). 6.  AGRAÏMENTS A la finca de Cal Rosset i en especial al pagès Ferran Berenguer per la bona disposició de col·laborar en l’experimentació i per la feina de camp realitzada. A Joan Isaac Ribas, biòleg i alumne del Màster d’Agricultura Biològica de la Universitat de Barcelona, pel suport a la feina de camp i en l’elaboració dels resultats. A Joan Casals, enginyer tècnic agrícola, per l’anàQUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 77

77

29/10/2012 15:49:13


lisi estadística de les dades. Als tècnics de les ADV d’Horta i de Fruita del Delta i Baix Llobregat pel suport puntual a la feina de camp. BIBLIOGRAFIA Biurrun, R.; Esparza, M.; Tiebas, A.; Aldaz, A.; Macua, J. I. (2004). «The significance of artichoke moth (Gortyna xanthenes Gemar) biology knowl­ edge for its control in Navarra (Spain)». Acta Hort. (ISHS), 660, p. 479-482. Camí, B. (2011). «Gestió de l’entorn favorable al control biològic: propostes de tanques vegetals i maneig d’espècies anuals en floració». L’Eina, 136, p. 9-10. Esparza, M.; Biurrun, R.; Tiebas, A.; Aldaz, A.; Garnica, J.; Macua, J. I. (2004). «Natural parasitism on artichoke moth (Gortyna xanthenes) in Navarra». Acta Hort. (ISHS), 660, p. 463-465. Espelta, J.; Fàbregues, C.; Isart, J.; Murrull, A.; Nadal, M.; Ros, M. A.; Salleras, J. (1983). Carxofa: Conreu, plagues i malalties. Societat Catalana de Protecció Vegetal. ICEA. García, M. (1999). Plagas, enfermedades y fisiopatías del cultivo de la alca­ chofa en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura i Pesca. García, F.; Ferragut, F. (2003). Las plagas agrícolas. Madrid: Phytoma Agrícola. García del Pino, F. (1988). «Susceptibilidad de las larvas de Gortyna xanthenes (Gemar) (Lep. Noctuidae) al nemátodo entomopatógeno Neoaplectana carpocapse Weiser (Nematoda, Rhabditida)». Bol. San. Veg. Plagas, 14, p. 119-126. Liñán, C. (2009). Vademécum de productos fitosanitarios y nutricionales. Madrid: Agrotécnica. Pagès, M. (2002). Seguiment de l’eclosió dels ous de Gortyna xanthenes a l’ADV del Delta i Baix Llobregat. Tricault, Y. (2010). «Paysage: quel impact sur les ravageurs et leurs auxiliaires?». ITAB. Journées Techniques Fruits et Légumes Biologiques (Angers, 14 i 15 de desembre). P. 39-42. Williams, T.; Valle, J.; Vintildeuela, E. «Is the naturally derived insecticide spinosad compatible with insect natural enemies?». Biocontrol Science and Technology, 13, 5, p. 459-475.

78

001-120 Quaderns agraris 33.indd 78

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:13


PRODUCTES MÍNIMAMENT PROCESSATS AMB VALOR AFEGIT A PARTIR DE CARXOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) CONREADA AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Montserrat Pujolà i Isabel Achaerandio Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia.   Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, Universitat Politècnica  de Catalunya. Barcelona TECH

RESUM La conservació dels vegetals frescos mitjançant tècniques de tractament tèrmic tradicional presenta alguns desavantatges a causa de la pèrdua de qualitat sensorial i nutricional relativa a les condicions del tractament aplicat. L’objectiu d’aquest treball va ser avaluar tècniques de tractament tèrmic (pasteurització i esterilització) en carxofa envasada al buit o en atmosfera modificada i el seu efecte en la qualitat del producte acabat al llarg de la seva vida útil. En general, els productes de v gamma elaborats a partir de carxofa conreada al Baix Llobregat van presentar menys acidesa, més fermesa i una elevada intensitat aromàtica, i van ser més apreciats pels tastadors en proves de preferència. No es van detectar diferències significatives des del punt de vista sensorial entre els dos tractaments aplicats (p < 0,05). La vida útil dels productes conservats en refrigeració (2 °C ± 2) va ser d’un any. Des del punt de vista nutricional no hi va haver diferències en el contingut de compostos fenòlics considerant el tractament tèrmic o la tècnica d’envasament emprada al final de la seva vida útil. Aquestes tècniques poden ser una alternativa per a la comercialització de productes agraris de reconeguda qualitat, ja que aporten un valor afegit lligat al manteniment de la qualitat i l’allargament del cicle de comercialització. Paraules clau: carxofa, ment al buit.

v

gamma, vida útil, valor afegit, procés d’envasa-

Correspondència: Montserrat Pujolà. Edifici D4. C. Esteve Terrades, 8. Campus del Baix Llobregat. Universitat Politècnica de Catalunya. 08860 Castelldefels. Barcelona. A/e: montserrat.pujola@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 79

DOI: 10.2436/20.1503.01.17

79

29/10/2012 15:49:13


PRODUCTOS MÍNIMAMENTE PROCESADOS CON VALOR AÑADIDO A PARTIR DE ALCACHOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) CULTIVADA EN EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT RESUMEN La conservación de los vegetales frescos mediante técnicas de tratamiento térmico tradicional presenta algunas desventajas debido a la pérdida de calidad sensorial y nutricional relativa a las condiciones del tratamiento aplicado. El objetivo de este trabajo fue evaluar técnicas de tratamiento térmico (pasteurización y esterilización) en alcachofa envasada al vacío o en atmósfera modificada y su efecto en la calidad del producto terminado a lo largo de su vida útil. En general, los productos de v gama elaborados a partir de alcachofa cultivada en el Baix Llobregat presentaron menor acidez, mayor firmeza y una elevada intensidad aromática, y fueron más apreciados por los catadores en pruebas de preferencia. No se detectaron diferencias sensoriales significativas entre los dos tratamientos aplicados (p < 0,05). La vida útil de los productos conservados en refrigeración (2 °C ± 2) fue de un año. Desde el punto de vista nutricional no hubo diferencias en el contenido de compuestos fenólicos considerando el tratamiento térmico o la técnica de envasado utilizada al final de su vida útil. Estas técnicas pueden ser una alternativa para la comercialización de productos agrarios de reconocida calidad, aportando un valor añadido ligado al mantenimiento de la calidad y al alargamiento del ciclo de comercialización. Palabras clave: alcachofa, envasado al vacío.

v

gama, vida útil, valor añadido, proceso de

Minimally processed foods with added value produced using artichokes (Cynara scolymus L.) grown in the parc agrari del Baix Llobregat ABSTRACT The preservation of fresh vegetables using traditional thermal treatment methods has some disadvantages due to the loss of sensory and nutritional quality resulting from the conditions of the method applied. The objective of this study was to evaluate thermal treatment methods (pasteurisation and sterilisation) on vacuum-packed artichokes or modified atmosphere packaging and their effect on the quality of the finished product throughout its shelf life. In general, ready-to-eat foods with artichokes grown in the Baix Llobregat had lower acidity, were firmer and had higher aromatic intensity, and were enjoyed more by tasters in preference tests. There were no significant differences, in sensorial terms, between foods preserved with either of the 80

001-120 Quaderns agraris 33.indd 80

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:13


two treatments (p < 0.05). The products stored under refrigeration (2 °C ± 2) had a one-year shelf life. From a nutritional point of view, there were no differences in phenolic compound content between products preserved with heat treatment or the techniques used in the packaging at the end of shelf life. These techniques could be an alternative to the conventional sale of agricultural products of recognised quality, and provide added value in relation to maintaining quality and lengthening the sales cycle. Keywords: artichoke, ready-to-eat food, shelf life, added value, vacuumpacked processing. 1.  INTRODUCCIÓ Des de l’antiguitat, els vegetals han format part de l’alimentació humana a causa de les seves propietats nutritives: baix contingut calòric, elevat contingut en fibra i en minerals. Actualment, diferents estudis en recomanen la inclusió específica en la dieta, ja que s’ha demostrat que el consum habitual pot reduir el risc de tenir malalties degeneratives com el càncer o cardiovasculars a causa de la seva riquesa en antioxidants i fibres (Potty, 1996; Cano et al., 2005). A causa de l’estacionalitat dels cultius, la indústria alimentària ha aplicat diferents tècniques per a la seva conservació, ja que l’objectiu primordial és aconseguir l’estabilitat microbiana i enzimàtica. Aquestes tècniques de conservació s’han basat en l’aplicació de tractaments tèrmics de blanqueig, seguits d’un procés d’esterilització o de congelació. El seu ús, encara que aconsegueix la seguretat del producte, comporta una pèrdua important de vitamines, la modificació substancial de les propietats organolèptiques, lligades principalment a pèrdues d’aromes, de color i de textura característiques del producte fresc. 2.  Productes mínimament processats: V gamma L’origen dels productes alimentaris de v gamma se situa als anys setanta, com una opció més pràctica que el producte congelat ja que pràcticament està llest per menjar. Actualment, poden diferenciar-se dos tipus de productes de v gamma segons les tècniques de preparació: els productes que són tractats tèrmicament dins d’un envàs hermètic polimèric (sous vide o under vacuum) i els productes cuinats, envasats, pasteuritzats i refrigerats (cookchill), (Juneja i Snyder, 2007), considerant que el procés tèrmic de pasteurització dependrà de la resistència tèrmica del material polimèric emprat en l’envasament. La temperatura del tractament tèrmic té un doble paper: per una part, determina la textura i la composició nutricional de l’aliment i per l’altra, és la responsable de la seva vida útil, segons la càrrega microbiana inicial i els possibles canvis en la permeabilitat del material d’envàs. La vida QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 81

81

29/10/2012 15:49:13


útil d’aquests productes està al voltant dels quaranta-cinc dies a partir de la seva elaboració i, de forma genèrica, la seva distribució i venda es realitza en refrigeració. Encara que l’interès dels consumidors per productes que no necessitin manipulació prèvia al seu consum (ready-to-eat, productes de v gamma) i que mantinguin les propietats nutritives i organolèptiques originals és cada dia més elevat, no és menys cert que els consumidors solen mantenir-se cautelosos en el consum d’aliments processats o semiprocessats (productes de v gamma), pel fet que aquests aliments es consideren, en general, substituts de menys qualitat que els aliments frescos. Per tant, la seva acceptació consisteix necessàriament a demostrar-ne la qualitat i, d’aquesta manera, el consumidor tindrà elements que l’ajudaran a decidir entre la compra d’un aliment fresc o un aliment processat (Machado et al., 2004). L’obtenció de productes de v gamma d’elevada qualitat considera tant la realització d’un procés respectuós amb la matèria primera, sempre mantenint la seguretat del producte processat, com una selecció d’aquestes matèries primeres diferenciades per la seva qualitat. 3. PRODUCTES DE V GAMMA A PARTIR DE CARXOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) La carxofa és un producte àmpliament emprat en la cuina i la dieta mediterrània (Curadi et al., 2005) i és reconeguda la seva riquesa en antioxidants, principalment del grup dels polifenols. A més de l’ús culinari, durant molt de temps se n’han emprat les fulles com a herbes medicinals a causa dels seus efectes diürètics. A més, els seus extractes són un poderós antioxidant i normalment són emprats en diferents propostes terapèutiques (Kirchhoff et al., 1994) ja que hi ha evidències que els metabòlits fenòlics podrien exercir efectes benèfics per a la salut (Castelluccio et al., 1995). La manipulació que es requereix per al consum en fresc de la carxofa pot ser una de les causes del descens en la decisió de comprar-la, que, lligat al preu del producte en origen, impliquen una reducció en la producció a Espanya d’un 32 % des de l’any 2004 (MARM, 2008). El seu consum a partir de la inflorescència sencera comporta la retirada de les fulles externes i el seu ràpid processat, ja que ràpidament s’enfosqueix. La baixa qualitat, fora de la temporada de producció, fa que el consum en fresc quedi restringit a la temporada i que hi hagi un increment de la demanda de productes processats (Guillén-Ríos et al., 2006). En el processament i l’emmagatzematge de vegetals, és necessari prevenir els canvis de color o l’enfosquiment enzimàtic, així com mantenir la qualitat original perquè el producte elaborat tingui una bona acceptació del consumidor (La82

001-120 Quaderns agraris 33.indd 82

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:13


tanzzio et al., 1994). Com en altres vegetals processats, la gran superfície activa en la carxofa accelera la decoloració de la superfície, incloent l’enfosquiment enzimàtic i no enzimàtic, la pèrdua de textura i de gust, el creixement microbiològic, que dóna com a resultat una vida útil curta i una baixa qualitat del producte (Guillén-Ríos et al., 2006). Per a disminuir aquests problemes cal fer una avaluació adequada de l’impacte d’una determinada tecnologia de processat sobre la seguretat alimentària i la qualitat del producte, ja que aquests són dos dels factors essencials per a la seva viabilitat i acceptació en el mercat (Banga et al., 2003; Ávila et al., 2006; Ortega-Rivas, 2007). La presentació de la carxofa com un producte mínimament processat llest per cuinar seria molt positiu per a la seva comercialització, ja que reduiria costos de transport, espai en l’emmagatzematge i temps de preparació per al seu consum (Giménez et al., 2003) i permetria comercialitzar-lo durant l’etapa no productiva. L’ús de la tècnica de cocció al buit (sous vide o under vacuum) permet l’obtenció d’un producte llest per al consum, que pot mantenir el color i gust originals de la carxofa, a diferència de les conserves tradicionals, caracteritzades per un gust àcid i color groc blanquinós (Guillén-Ríos et al., 2006), així com proporcionar un contingut en compostos fenòlics més elevat, ja que es minimitzen els processos oxidatius en medi àcid. Un possible obstacle que presenta aquesta tècnica és la reducció de la vida útil del producte, ja que les conserves tradicionals solen fixar com a mitjana uns tres anys de consum preferent. 4. ELABORACIÓ D’UN PRODUCTE DE V GAMMA AMB CARXOFES CONREADES AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT: CAS PRÀCTIC EN PLANTA PILOT Les carxofes fresques, varietat blanca de Tudela, procedents d’agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat, van ser recollides durant el període habitual de collita (novembre-abril) i es van processar com a màxim 24 hores després de la recol·lecció (figura 1). Les carxofes que s’havien de processar es caracteritzaven per un pH lleugerament àcid, un contingut de matèria seca al voltant d’un 14 % i un pes mitjà de 197,7 g per unitat. El contingut de fenols totals està associat a la variabilitat del conreu (taula i). Les carxofes, abans del processament, es classificaven per la mida, es netejaven, se n’eliminava la part inferior de la tija i la part superior de les bràctees, es tallaven en meitats i s’escaldaven durant cinc minuts en una solució d’àcid cítric al 0,7 % a una temperatura de 95 °C ± 2. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 83

83

29/10/2012 15:49:13


Figura 1.  Aspecte de les carxofes conreades al Baix Llobregat

  Taula I.  Característiques fisicoquímiques de les carxofes conreades al Baix Llobregat Paràmetres

Mitjana

Rang

pH

   5,85

   5,75-6,15

Matèria seca (%)

  13,69

  12,74-15,15

Fenols totals (mg GAE / 100 g MS)

788,80

   376-1.294,0

Fermesa màxima (N)

   3,22

   2,04-4,40

Diàmetre màxim (mm)

  75,59

  64,85-86,70

Alçària (mm)

  82,09

  72,48-98,31

Pes (g)

197,72

137,93-280,47

Es van elaborar dos tipus de format de producte de v gamma: un format envasat en bosses de tres costures (PA/PEHD-70/150) a un buit d’un 30 %, amb l’envasadora VM-18 Orved i l’altre format en barquetes de polipro-  pilè (PP) amb atmosfera modificada (AM) (O2: 12 %, CO2: 8 % i N2: 80 %), segellades amb paper de plàstic tèrmic (PP). En aquest darrer format es va utilitzar l’envasadora Easy Box L ILPRA. Per al tractament tèrmic d’ambdós formats es va utilitzar una autoclau horitzontal discontínua ILPRA JQ mini STER, utilitzant vapor d’aigua i ventilació com a mitjà de transmissió d’escalfor. Els tractaments tèrmics aplicats simulaven un procés de pasteurització (temperatura màxima, 98 ºC) i un procés d’esterilització (temperatura màxima, 121 ºC). Les mostres, un cop processades, van ser conservades  a 2 ºC ± 2 en una cambra frigorífica INFRACA fins que se’n va fer l’anàlisi  (figura 2).

84

001-120 Quaderns agraris 33.indd 84

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:13


Figura 2.  Carxofa conreada al Baix Llobregat processada (pasteuritzada i esterilitzada) en format barqueta i bossa

5. CONTROLS PER AVALUAR LA QUALITAT ORGANOLÈPTICA I COMPONENTS BIOACTIUS EN PRODUCTES DE V GAMMA: METODOLOGIA D’AVALUACIÓ DEL CAS PRÀCTIC EN PLANTA PILOT Com ja hem comentat anteriorment, un punt crític per a l’acceptació de nous productes elaborats o semielaborats són les seves propietats sensorials (gust, olor, color, textura) i, amb la preocupació actual dels consumidors, un valor afegit del producte en pot ser la composició de certs components bioactius com ara els compostos antioxidants. 5.1.  Anàlisi sensorial Per a determinar la qualitat sensorial es van determinar perfils sensorials descriptius dels productes de v gamma de carxofa conreada al Baix Llobregat i de productes comercials ja existents de carxofa (UNE-ISO 13301:2007, UNE 87027:1998), així com proves de preferència hedonista (UNE 87023:1995). També es van realitzar proves triangulars per avaluar l’efecte del tractament tèrmic (UNE-EN ISO 4120:2008). Les sessions de degustació es van fer en el laboratori d’anàlisi sensorial de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, (adequat a la norma UNE 87-004-79), en cabines individuals amb il·luminació i temperatura controlada a 22 ºC ± 2 per un panel de tast entrenat de dotze tastadors (figura 3). Els set atributs valorats en l’anàlisi descriptiva van ser: l’aspecte visual, la tipicitat i intensitat de l’aroma, la intensitat de l’amargor i de l’acidesa, la intensitat de gust i la textura (fermesa). Excepte per als atributs d’intensitat d’aroma i de gust, en què l’escala de puntuació era d’un a sis (absència, molt dèbil, dèbil, moderat, fort i molt fort), la resta dels atributs es van valorar en una escala d’un a quatre (res, poc, moderat, molt). QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 85

85

29/10/2012 15:49:13


Figura 3.  Cabina de tast, sala d’anàlisi sensorial de l’ESAB (a),i mostres de carxofa per a realitzar el tast ( b)

(a)

(b)

En les sessions de tast es van avaluar quatre productes de carxofa: v gam­ ma pasteuritzada; v gamma esterilitzada (ambdós obtinguts a partir de carxofa conreada al Baix Llobregat); conserva comercial de vidre i conserva comercial en barqueta de plàstic i paper de plàstic termosegellat adquirides en centres comercials de gran consum. 5.2.  Textura instrumental Els paràmetres instrumentals de textura (fermesa i tendresa) es van mesurar emprant l’analitzador de textura instrumental (Texture Analyser TA. XT.plus, StableMicrosystems, UK). La fermesa es va mesurar amb la sonda de 2 mm Cylindric Stainless (P2/N), mitjançant un assaig de punció a una velocitat d’1 mm/s i a una distància de 25 mm. Les anàlisis es van realitzar al mig de les fulles i en un punt mitjà del cor (per l’exterior i per l’interior). Es van fer dotze assaigs per a cada anàlisi. La tendresa es va mesurar amb la sonda Warner-Bratzler (WB). Aquesta sonda realitza un assaig de tall a una velocitat d’1 mm/s i a una distància de 40 mm. Els assaigs es van fer en tres punts de la meitat de la carxofa: a la part alta de la tija, on fa contacte amb el cor; al cor, en el punt on comencen les fulles; i al mig de la fulla. En cada punt de mesura es van realitzar vuit assaigs. 5.3.  Contingut en fenols totals Es va utilitzar el mètode de Folin-Ciocalteu, adaptant el protocol d’extrac­ ció proposat per Turkmen et al. (2004) per a l’anàlisi de compostos fenòlics en vegetals, expressant el resultat en mil·ligrams d’àcid gàl·lic equivalent per 100 grams de matèria seca (mg GAE / 100 g MS). 86

001-120 Quaderns agraris 33.indd 86

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:13


6. Qualitat de productes de v gamma versus elaboracions tradicionals: resultats del cas pràctic en planta pilot 6.1.  Evolució del pH en la vida comercial El pH de les mostres de carxofes processades de v gamma té un valor mitjà de 5,07 ± 0,03; per tant, és superior al que recomana la legislació en la conserva (pH < 4,5). Com es pot veure en la taula ii, l’efecte del tractament i l’emmagatzematge durant els primers 22 dies no té una incidència important sobre el pH del producte elaborat. Taula II.  Evolució del pH en els dos tipus de format de producte de v gamma de carxofa emmagatzemats durant vint-i-dos dies en refrigeració Temps (dies)

pH bosses (30 % buit)

pH barquetes-AM

98 °C

121 °C

98 °C

121 °C

 1

5,15 ± 0,04

5,02 ± 0,04

5,03 ± 0,03

5,01 ± 0,03

15

5,14 ± 0,04

4,95 ± 0,04

5,07 ± 0,03

5,03 ± 0,03

22

5,14 ± 0,04

4,98 ± 0,04

5,12 ± 0,03

5,15 ± 0,03

Mitjana aritmètica ± desviació estàndard.

6.2.  Contingut en fenols totals Els processos tèrmics a què han estat sotmeses les carxofes (pasteurització i esterilització) no tenen influència significativa (p < 0,05) sobre el contingut de fenols. Fratianni et al. (2007) van trobar que el contingut en fenols totals (expressats sobre producte fresc) depèn de la varietat de carxofa, i que la seva distribució en el producte varia en funció de la seva situació; van observar que les fulles internes del cor en tenien fins a cinc vegades més quantitat que les fulles externes. Aquests valors són contradictoris amb els trobats per Wang et al. (2003), en què les fulles tenien valors entre 6.897 i 9.806 mg GAE / 100 g MS de fenols totals, però en els cors només s’observaven continguts entre 1.600 i 3.106 mg GAE / 100 g MS. Aquests valors estan en concordança amb els nostres resultats per al cas de les fulles internes del cor i el receptacle de la carxofa després d’un any del seu processament (de 1.165 a 3.887 mg GAE / 100 g MS) (taula iii). Ferracane et al. (2008) han trobat en els seus estudis un augment dels principals compostos fenòlics de la carxofa (àcids 5-O-cafeolquínic i 1,5-di-O-cafeolquínic) després de processos convencionals de cocció i fregida, que augmenten igual la capacitat antioxidant respecte al vegetal cru. Això ens planteja suggerir la possibilitat QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 87

87

29/10/2012 15:49:14


que la cocció en envàs permeti incrementar de forma relativa el contingut d’aquests antioxidants. Caldria, però, estudiar els processos d’oxidació química i polimerització dels compostos fenòlics que tenen lloc en l’envàs per a poder valorar els possibles canvis nutricionals durant la vida útil, encara que cal destacar que al cap d’un any els valors obtinguts són similars als trobats en carxofa fresca. Taula III.  Contingut en fenols totals (mg GAE / 100 g MS) en els productes de v gamma de carxofa conservats a 2 ºC ± 2 durant un any

Bossa al buit

Bossa al buit

Bossa al buit

Barqueta AM

Barqueta AM

Barqueta AM

Temperatura

Fenols totals

  98 ºC

3.327 ± 1,337

121 ºC

1.656 ± 0,441

  98 ºC

3.887 ± 1,144

121 ºC

1.165 ± 1,283

  98 ºC

1.973 ± 0,020

121 ºC

2.559 ± 0,510

  98 ºC

2.304 ± 0,403

121 ºC

2.967 ± 0,240

  98 ºC

3.571 ± 0,361

121 ºC

  98 ºC

3.094 ± 0,337

121 ºC

2.910 ± 0,078

Mitjana aritmètica ± desviació estàndard; n = 5; es presenten els resultats de tres lots de producció per format.

6.3.  Textura instrumental Es va mesurar la fermesa i la tendresa amb la finalitat de verificar l’efecte sobre el producte, en sotmetre’l a alteracions (temperatura i atmosfera) en el procés de conservació. Els resultats obtinguts indiquen certs canvis en la textura (producte cru respecte a cuit), però la qualitat després de vint-i-tres dies d’emmagatzematge es considera acceptable per al consumidor. La tendresa durant el temps d’emmagatzematge presenta diferències significatives en la zona del cor en les mostres envasades en bosses; s’observa un augment de la força tant en els valors mitjans de la fermesa com en la tendresa. En les barquetes, el temps d’emmagatzematge no comporta diferències significatives. L’aplicació de l’atmosfera modificada presenta diferències significatives en la textura de la carxofa (taula iv) i, com es pot observar, les mitja88

001-120 Quaderns agraris 33.indd 88

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:14


nes de la fermesa i de la tendresa del producte que està en atmosfera modificada són més baixes que les del producte envasat al buit. Aquest efecte podria comportar que el consumidor descrivís el producte com més tendre i menys ferm (Avitia et al., 2008). Taula IV.  Mesura de la textura: fermesa i tendresa. Es presenta la força versus temperatura i atmosfera modificada en les carxofes de v gamma processades Textura Fermesa (g)

Tendresa (g)

Envasament

Zona

Tractament tèrmic

AM

Buit

p

98 ºC

121 ºC

p

Fulla exterior

   137 ± 2,4

   156 ± 2,4

0,000

   150 ± 2,4

   143 ± 2,4

0,166

Cor exterior

   113 ± 2,0

   125 ± 2,0

0,003

   121 ± 2,0

   117 ± 2,0

0,300

Cor

    74 ± 1,9

   104 ± 1,9

0,000

   102 ± 1,9

    76 ± 1,9

0,000

Tija

1.830 ± 95

4.462 ± 95

0,000

3.134 ± 95

3.178 ± 95

0,634

Cor

1.102 ± 67

2.174 ± 67

0,000

1.578 ± 67

2.239 ± 67

0,000

Fulles

5.704 ± 140

7.499 ± 140

0,000

6.082 ± 140

7.120 ± 140

0,000

Significança de p < 0,05. Mitjana ± error estàndard.

6.4.  Anàlisi sensorial dels productes de v gamma i comercials 6.4.1.  Perfil sensorial Els perfils sensorials descriptius obtinguts ens indiquen que els formats de v gamma, independentment del tractament tèrmic a què s’ha sotmès, presenten una major intensitat de gust tant en la fulla com en el cor de la carxofa (figura 4). Si es considera la textura, les carxofes de v gamma són més dures que les mostres comercials. En l’atribut d’intensitat d’amargor es van obtenir diferències entre les mostres de v gamma i la conserva de vidre. Pel que fa a la intensitat d’acidesa, la mostra de conserva comercial envasada en barqueta de plàstic és la més valorada, encara que cal destacar que les fulles de la carxofa en el producte de v gamma pasteuritzat (98 ºC) presenten un valor d’acidesa destacable, que es pot atribuir a l’efecte de l’escaldat (Achaerandio et al., 2009). 6.4.2.  Preferència sensorial Les proves de preferència hedonista es van realitzar amb cinc productes elaborats a partir de carxofa, dues de comercials (carxofes en conserva i plat QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 89

89

29/10/2012 15:49:14


Figura 4.  Perfils sensorials descriptius dels productes de v gamma i comercials (a, fulla de carxofa; b, cor de carxofa) a

aspecte visual 5.00 4.00

fermesa

tipicitat aroma

3.00 2.00 1.00 0.00

intensitat aroma

intensitat gust

intensitat acidesa Conserva comercial de vidre

intensitat amargor V gamma pasteuritzada (98 ºC)

V gamma esterilitzada (121 ºC)

Conserva comercial de plàstic

aspecte visual

b

5.00 4.00

fermesa

tipicitat aroma

3.00 2.00 1.00 0.00

intensitat aroma

intensitat gust

intensitat acidesa

90

001-120 Quaderns agraris 33.indd 90

intensitat amargor

Conserva comercial de vidre

V gamma pasteuritzada (98 ºC)

V gamma esterilitzada (121 ºC)

Conserva comercial de plàstic

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:14


preparat refrigerat) i tres productes de v gamma elaborats amb carxofa conreada al Baix Llobregat en planta pilot (pasteurització, esterilització i esterilització amb oli). Els tastadors havien d’ordenar les mostres segons la seva preferència de gust. Les carxofes de v gamma esterilitzades amanides amb oli van ser triades com a primera opció per la majoria de tastadors i les carxofes de v gamma tant esterilitzades com pasteuritzades, sense cap ingre­ dient afegit, com a segona opció. Després van ser triades les carxofes en conserva de vidre i finalment, com a darrera opció, el plat preparat refrigerat comercial a partir de carxofa (figura 5). Si es comparen els resultats obtinguts en aquesta prova i en la prova descriptiva, els atributs sensorials que diferencien les carxofes de v gamma de les comercials són la intensitat de gust i la textura. D’això es pot deduir que els tastadors han preferit carxofes de més intensitat de gust i textura més ferma. 6.4.3. Percepció sensorial envers el tractament tèrmic en carxofes de v gamma Per determinar si el tractament tèrmic aplicat (pasteurització, esterilització) per a l’obtenció de productes de v gamma tenia alguna influència en la qualitat sensorial, més enllà de les petites diferències detectades en les proves descriptives i de preferència realitzades, es va dur a terme una sèrie de set proves triangulars, en què els tastadors havien de triar de forma forçada Figura 5.  Ordre de preferència pels tastadors dels productes de v gamma i comercials a partir de carxofa Primera Segona Tercera Quarta Cinquena 0

2

4

Carxofa V gamma amb oli Carxofa V gamma pasteuritzada

6

8

10

12 Nre. tastadors

Carxofa V gamma esterilitzada Carxofa pasteuritzada per a plat preparat

Carxofa en conserva de vidre

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 91

91

29/10/2012 15:49:14


la mostra diferent d’una seqüència de tres mostres. No es van trobar diferències significatives a la prova, per la qual cosa es pot afirmar que la temperatura de tractament no significa un canvi important en la qualitat sensorial del producte. Finalment, cal destacar que la conservació en refrigeració a 2 ºC ± 2 durant un any dels productes preparats (esterilització i pasteurització) ha permès observar que els recomptes microbiològics estan dins el rang de producte apte per al consum segons la normativa d’higiene espanyola per a menjars preparats (RD 3484/2000). Per tant, la vida útil del producte no es veuria, en principi, afectada pel tractament. 7.  Valoració i conclusions Avantatges i desavantatges dels productes de v gamma amb carxofa conreada al Baix Llobregat: —  Pels resultats obtinguts en aquest cas pràctic, els productes de v gamma amb carxofa del Baix Llobregat poden servir per donar un valor afegit a un producte de proximitat i de qualitat reconeguda i permetre, a la vegada, una major accessibilitat del producte tant en el temps com en el nombre de consumidors. —  El contingut en compostos bioactius de la matèria primera expressats com a fenols totals (antioxidants) no es veu afectat pel procés (pasteurització i esterilització). —  Els productes de v gamma obtinguts presenten, segons el panel de tast, unes característiques organolèptiques superiors a la conserva tradicional, ja que són menys àcids, més ferms, amb més intensitat aromàtica i de gust. —  L’elecció d’un tractament o un altre (pasteurització i esterilització) per a la preparació del producte de v gamma, segons els resultats obtinguts, estarà més influenciat per la qualitat organolèptica que per la seguretat; es recomana una vida útil de sis mesos per evitar l’envelliment del color. —  Caldrà dissenyar una etiqueta adequada al producte que permeti posar en evidència la qualitat nutricional equiparant els valors obtinguts amb el producte fresc sobretot pel que fa als antioxidants i posant de manifest que no s’usen additius per a la seva conservació. 8.  Agraïments Al Parc Agrari del Baix Llobregat, pel seu finançament, i als productors de carxofa del Baix Llobregat, per la seva col·laboració desinteressada en la formació del panel de tast de carxofes, ja que ens han ofert el seu temps i la seva experiència, i, especialment, a Joan Amat, per subministrar-nos les carxofes. 92

001-120 Quaderns agraris 33.indd 92

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:14


BIBLIOGRAFIA Achaerandio, I.; Pujolà, M.; Navarro, I.; Carbó, R. (2009). «Elaboración de productos de v gama a partir de alcarchofa (Cynara scolymus): vida útil y evaluación de la calidad sensorial». A: IV Congreso Nacional de Calidad Alimentaria (CNNA). Santander. Ávila, I. M. L. B.; Martins, R. C.; Hoc, P.; Hendrickx, M.; Silva, C. L. M. (2006). «Variability in quality of white and green beans during in-pack steriliza­ tion». Journal of Food Engineering, 73, p. 149-156. Avitia, J.; Pujolà, M.; Blázquez, J.; Díaz, C.; Achaerandio, I. (2008). «Evolución de parámetros de calidad organoléptica en productos de v gama elaborados con alcachofa del Prat (Cynara scolymus)». A: Raventós, M.; Salazar, J. (ed.). Congreso CESIA-CIBSA. 2008, p. 209. Banga, J. R.; Balsa-Canto, E.; Moles, C. G.; Alonso, A. A. (2003). «Improving food processing using modern optimization methods». Food Science and Technology, 14, p. 131-144. Cano, M.; Ancos, B. de; Sánchez-Moreno, C. (2005). «Altas presiones. Nueva alternativa para la mejora de la calidad en vegetales frescos cortados». A: Simposium «Nuevas tecnologías de conservación y envasado de frutas y hortalizas. Vegetales frescos cortados». L’Havana (Cuba), 2005. Castelluccio, C.; Paganga, G.; Melikian, N.; Bolwell, G. P.; Pridham, J.; Sampson, J.; Rice-Evans, C. (1995). «Antioxidant potential of intermediates in phenylpropanoid metabolism in higher plant». FEBS Letters, 368, p. 188195. Curadi, M.; Picciarelli, P.; Lorenzi, R.; Grainfenberg, A.; Ceccarelli, N. (2005). «Antioxidant activity and phenolic compounds in the edible parts of early and late Italian artichoke (Cynara Scolymus L.) varietis». Italian Journal Food Science, 17, p. 33-44. Ferracane, R.; Pellegrini, N.; Visconti, A.; Graziani, G.; Chiavaro, E.; Miglio, C.; Fogliano, V. (2008). «Effects of different cooking methods on antioxidant profile, antioxidant capacity and physical characteristics of artichoke». Journal of Agricultural Food Chemistry, 56, p. 8601-8608. Fratianni, F.; Tucci, M.; Palma, M. de; Pepe, R.; Nazzaro, F. (2007). «Polyphe­ nolic composition in different parts of some cultivars of globe artichoke (Cynara cardunculus L. var. scolymus (L.) Fiori)». Food Chemistry, 104, p. 1282-1286. Giménez, M.; Olarte, C.; Sanz, S.; Lomas, C.; Echávarri, J. F.; Ayala, F. (2003). «Relation between spoilage and microbiological quality in minimally processed artichoke packaged with different films». Food Microbiology, 20, p. 231-242. Guillén-Ríos, P.; Burló, F.; Martínez-Sánchez, F.; Carbonell-Barrachina, A. A. (2006). «Effects of processing on the quality of preserved quartered artichokes hearts». Journal of Food Science, 71, p. 176-180. Juneja, V. K.; Snyder, O. P. (2007). «Sous vide and cook-chill processing of foods: concept development and microbiological safety». A: Tewari, G.; QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 93

93

29/10/2012 15:49:14


Juneja, V. K. (ed.). Advances in thermal and non thermal food preserva­ tion. Blackwell Publishing, p. 145. Kirchhoff, R.; Beckers, C.; Kirchhoff, G. M.; Trinczek-Gärtner, H.; Petrowicz, O.; Reimann, H. J. (1994). «Increase in choleresis by means of artichoke extract». Phytomedicine, 1, p. 107-115. Latanzzio, V.; Cardinali, A.; Di Venere, D.; Linsalata, V.; Palmieri, S. (1994). «Browning phenomena in stored artichoke (Cynara scolymus L.) heads: enzyme or chemical reactions?». Food Chemistry, 50, p. 1-7. Machado Pinto e Silva, M. E.; Borges Marques, R. M.; Atzingen, M. C. von (2004). «Análisis sensorial y ácido ascórbico de hortalizas en fresco y ultracongeladas». Ciencia y Tecnología Alimentaria, 4, p. 240-245. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino [MARM]. «Hortalizas-alcachofa: serie histórica de superficie, rendimiento, producción, precio, valor y comercio exterior». A: Anuario de estadística 2008. Capítol 20.6.16.1. Ortega-Rivas, E. (2007). «Processing effects for safety and quality in some non-predominant food technologies». Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 47, p. 161-173. Potty, V. H. (1996). «Physic-chemical aspects, physiological functions, nutritional importance and technological significance of dietary fibers - a critical appraisal». Journal of Food Science and Technology, 33, p. 1-18. Turkmen, N.; Velioglu, S.; Sari, F. (2004). «The effect of cooking methods on total phenolics and antioxidant activity of selected green vegetables». Food Chemistry, 93, p. 713-718. UNE 87004:1979. Análisis sensorial. Guía para la instalación de una sala de cata. UNE 87023:1995 ERRATUM:2005. Análisis sensorial. Metodología. Ensayo de clasificación por ordenación. UNE 87027:1998. Análisis sensorial. Identificación y selección de descriptores para la elaboración de un perfil sensorial por métodos multivariantes. UNE-EN ISO 4120:2008. Análisis sensorial. Metodología. Prueba triangular [ISO 4120:2004]. UNE-ISO 13300-1:2007. Análisis sensorial. Guía general para el personal de los laboratorios de evaluación sensorial. Parte 1: Responsabilidades del personal. [ISO 13300-1:2006]. Wang, M.; Simon, J. E.; Avilés, I. F.; He, K.; Zheng, Q.; Tadmor, Y. (2003). «Analysis of antioxidative phenolic compounds in artichoke (Cynara scolymus L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 51, p. 601-608.

94

001-120 Quaderns agraris 33.indd 94

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:14


AGROFĂ&#x2019;RUM

001-120 Quaderns agraris 33.indd 95

29/10/2012 15:49:14


001-120 Quaderns agraris 33.indd 96

29/10/2012 15:49:14


LA CARXOFA PRAT, PROTAGONISTA DE L’HOLERITURISME

Josep Montasell i Dorda Enginyer tècnic agrícola. Director del Parc Agrari del Baix Llobregat

RESUM La Carxofa Prat és un dels productes més emblemàtics del Parc Agrari del Baix Llobregat, i es cultiva en una superfície de 359 ha, extensió que representa el 18,9 % de la superfície agrària útil (SAU) del parc. Les produccions anuals són de 15-20 t/ha, segons si es tracta de plantacions de primer o segon any. Un 75 % del total de la producció es comercialitza a Mercabarna, orientada al mercat de producte fresc. La resta es distribueix a través de la venda directa dels productors al detall en botigues i mercats locals. A banda d’això, l’any 2009 el Parc Agrari va endegar una nova proposta de turisme especialitzat al voltant d’un producte hortícola: l’holeriturisme. L’anomenat turisme d’horta permet desplaçar-se fins al Parc Agrari, però no amb l’únic objectiu d’oferir un gaudi o una recreació a la persona participant, sinó que mitjançant el coneixement del producte i del territori pretén que el «turista» descobreixi aquest espai agrari i els seus productes. Una jornada d’holeriturisme gira a l’entorn d’un producte des de quatre experiències personals: descobrir, observar, experimentar i assaborir. Mitjançant un qüestionari que han respost els participants s’ha intentat conèixer el perfil de la persona consumidora, els motius que l’han portat a participar en aquesta activitat turística i quants diners estaria disposat a pagar per aquest tipus d’activitat. S’han recollit respostes de qüestionaris corresponents als anys 2010 (amb un nombre total de 470 participants) i 2011 (656 visitants, corresponents a les 936 persones inscrites que han participat en les dotze sessions organitzades en sis caps de setmana). Les dades posen de manifest l’expectació que està adquirint aquesta oferta turística. Paraules clau: holeriturisme, turisme d’horta, Carxofa Prat, Parc Agrari, producte fresc.

Correspondència: Josep Montasell i Dorda. Masia de Can Comas. Camí de la Ribera, s/n. 08820 El Prat de Llobregat. Barcelona. A/e: montaselldj@diba.cat. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 97

DOI: 10.2436/20.1503.01.18

97

29/10/2012 15:49:14


LA carxofa PRAT, PROTAGONISTA DEL HOLERITURISMO RESUMEN La Carxofa Prat (alcachofa que se cultiva en el delta del río Llobregat) es uno de los productos más emblemáticos del Parc Agrari del Baix Llobregat, y se produce en una superficie de 359 ha, extensión que representa el 18,9 % de la superficie agraria útil (SAU) del parque. Las producciones anuales son de 15-20 t/ha, según se trate de plantaciones de primer o segundo año. Un 75 % del total de la producción se comercializa en Mercabarna, orientada al mercado de producto fresco, mientras que el resto se distribuye a través de la venta directa de los productores al por menor en tiendas y mercados locales. Por otro lado, en 2009 el Parc Agrari puso en marcha una nueva propuesta de turismo especializado en torno a un producto hortícola: el holeriturismo. El llamado turismo de huerta permite desplazarse hasta el Parc Agrari, pero no con el único objetivo de ofrecer un disfrute o una recreación a la persona participante, sino que mediante el conocimiento del producto y del territorio pretende que el «turista» descubra este espacio agrario y sus productos. Una jornada de holeriturismo gira en torno de un producto desde cuatro experiencias personales: descubrir, observar, experimentar y saborear. Mediante un cuestionario que han respondido los participantes se ha intentado conocer el perfil de la persona consumidora, los motivos que le han llevado a participar en esta actividad turística y cuánto dinero estaría dispuesto a pagar por este tipo de actividad. Se han recogido respuestas de cuestionarios correspondientes a los años 2010 (con un número total de 470 participantes) y 2011 (656 visitantes, correspondientes a las 936 personas inscritas que han tomado parte en las doce sesiones organizadas en seis fines de semana). Los datos ponen de manifiesto la expectación que está adquiriendo esta oferta turística. Palabras clave: holeriturismo, turismo de huerta, Carxofa Prat, alcachofa, Parc Agrari, producto fresco. The carxofa prat (Prat de Llobregat artichoke), the highlight of the HoleritOUrism agricultural event ABSTRACT The Carxofa Prat (Prat de Llobregat artichoke) is one of the most iconic products of the Parc Agrari del Baix Llobregat where it is cultivated over an area of 359 hectares. This extension represents 18.9% of the Parc’s usable agricultural area (UAA). Annual production is 15-20 t/ha, depending on 98

001-120 Quaderns agraris 33.indd 98

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:14


whether they are first- or second-year plantings. Seventy-five percent of total production is marketed at Barcelona’s central fruit and vegetable market, Mercabarna, and aimed at the fresh produce market. The remaining 25% is distributed through direct sales from producers to retail stores and local markets. Moreover, in 2009 the Parc Agrari launched holeritourism, a new form of tourism specialising in horticultural products and visits to gardens and orchards. Holeritourism provides visitors with access to the agricultural park so that in addition to providing leisure and recreation opportunities they can familiarise themselves with local products and the area. Holeritourism is based on four personal experiences with a particular product: discovery, observation, experimentation and tasting. Based on a questionnaire completed by participants, an attempt has been made to learn more about consumer profiles, i.e. what led them to take up this sort of tourism and how much they would be willing to pay for this type of activity. Answers to questionnaires have been collated for 2010 (with a total number of 470 participants) and for 2011 (656 visitors, from a total of 936 persons registered, who have participated in twelve sessions organised over six weekends). The data bring to light the future prospects of this type of tourism. Keywords: holeritourism, tourism of gardens and orchards, Carxofa Prat, artichoke, Parc Agrari, fresh produce. 1.  INTRODUCCIÓ La Carxofa Prat és un dels productes més emblemàtics del Parc Agrari del Baix Llobregat i, especialment, del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans, municipis amb més producció d’aquesta hortalissa. La Carxofa Prat és un producte amb història i personalitat, resultat de la llarga i característica tradició a la comarca, del tipus de sòl on es conrea (sòl deltaic d’al·luvió) i del microclima que presenta el Baix Llobregat derivat de la proximitat al mar i de l’obertura als vents del nord, a través de la vall del Llobregat. Per tal de comprendre la importància de la Carxofa Prat dins l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat i com s’incorpora en una nova activitat turística que s’ha denominat holeriturisme, cal saber algunes dades de la seva història i del marc socioeconòmic que en defineix el conreu. 2.  LA CARXOFA PRAT, UNA CARXOFA AMB HISTÒRIA L’origen d’aquesta hortalissa se situa a la conca mediterrània. Ens han arribat nombrosos escrits de l’època de la presència musulmana a la penínQUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 99

99

29/10/2012 15:49:14


sula Ibèrica —sobretot dels segles xii i xiii— que testimonien de manera directa el cultiu de la carxofa. D’aquest període ha quedat el nom pel qual coneixem avui en català aquesta hortalissa: la carxofa.1 El conreu ininterromput de les carxofes al delta del Llobregat està documentat des del segle xvi (Codina, 1971 i 1992). En el decurs de l’època moderna, destaca especialment el cultiu d’aquesta hortalissa als termes municipals de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, d’on s’arriba a dir que tots els camps dedicats a l’horticultura eren coneguts com a «carxofers». Al Baix Llobregat, el cultiu de la carxofa sempre ha conviscut amb el de la resta de produccions hortícoles. La tesi doctoral de G. Tribó (1989) en reforça aquesta idea: «a mitjan segle xix, al Baix Llobregat [les carxofes] no ocupaven molt terreny, segons la documentació fiscal [...], però es cultivaven a tot arreu i en realitat constituïen un dels cultius més importants de la comarca. Al llarg dels segles xix i xx, gràcies a l’extensió del regadiu, la seva presència es va incrementar». En el pas del segle xix al xx, el panorama va canviar radicalment. L’any 1906 es van començar a crear els sindicats agrícoles,2 i l’empenta organitzativa d’aquests i la qualitat de les produccions van permetre afrontar les noves demandes del mercat. El 1919 es comencen a exportar les carxofes de la zona cap a Europa. «Tornada la pau internacional, comença l’exportació de carxofes dèltiques, la primera etapa en intensitat i importància, que va durar fins el 1936, amb el rècord l’esmentat any de quaranta vagons diaris durant la temporada només del Prat, localitat pionera de la zona, als mercats de França, Alemanya, Suïssa i Escandinàvia» (Codina, 1971). En el registre d’exportadors de l’any 1933 s’han identificat —només al Prat— dotze exportadors inscrits. En la documentació existent d’alguns d’aquests consta la carxofa com un dels productes que comercialitzaven. La Guerra Civil espanyola suposa una davallada en les exportacions. En acabar la guerra no es va recuperar l’exportació, però es mantingué el cultiu, destinat fonamentalment al mercat català. Aquest mercat coneixia —i encara coneix— popularment la carxofa produïda al delta del Llobregat com la «carxofa del Prat». I així era costum d’identificar-la a les pissarres que indicaven el preu als mercats i les botigues de venda al consumidor.

1.  El nom d’aquesta hortalissa procedeix de l’àrab h.áršafa. 2.  Ley de Sindicatos Agrícolas de 1906. Primer marc jurídic del cooperativisme agrari de l’Estat espanyol. 100

001-120 Quaderns agraris 33.indd 100

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:14


Cal recordar que fins a la darreria del segle xx el Prat de Llobregat ha estat el municipi amb més superfície agrícola del Delta, fins al punt que des de la ciutat de Barcelona i la resta de Catalunya, al conjunt del Delta i la seva horta se l’ha anomenat popularment «l’horta del Prat». A partir de la dècada dels anys seixanta, la possibilitat de vendre les carxofes per a conserva va oferir l’oportunitat de derivar cap a aquesta línia de comercialització la producció no vendible en fresc o que el mercat no podia absorbir. Aquest fet també va comportar, de retruc, que d’aleshores ençà en el mercat en fresc només hi anessin a parar les carxofes de més qualitat, circumstància que ha contribuït a mantenir el prestigi de les populars carxofes del Prat en una època en què, en general, han augmentat les exigències de qualitat dels consumidors. El 23 de març de 2006, i amb motiu de la tramitació de la indicació geo­ gràfica protegida de la Unió Europea (IGP), es va constituir l’Associació  de Promotors de la IGP Carxofa Prat. Es tracta de la culminació d’un procés iniciat uns quants anys abans en què, entre altres aspectes, les dues principals cooperatives de comercialització de la carxofa (l’Agrícola del Prat de Llobregat i l’Agrària Santboiana), després d’un ampli debat i conjuntament amb el Consorci del Parc Agrari i representants dels ajuntaments respectius, acorden denominar la carxofa produïda en l’àmbit establert per la IGP Carxofa Prat. Posteriorment es va aprovar un distintiu gràfic que la identifica. Figura 1.  Distintiu de la Carxofa Prat

3.  La carxofa Prat, una carxofa amb personalitat La carxofa (Cynara scolymus) és una planta herbàcia perenne d’una alçada compresa entre seixanta i vuitanta centímetres que es conrea per consumir-ne les inflorescències. Des d’un punt de vista morfològic, la Carxofa Prat correspon a la varietat blanca de Tudela, que es caracteritza per tenir unes fulles llargues i pubescents, de color verd clar a l’anvers i blanquinós al QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 101

101

29/10/2012 15:49:15


revers, tot i que a l’hivern el color de l’anvers tendeix cap al verd blavós amb el fred ambiental. Presenta uns nervis centrals molt marcats, i el limbe està dividit en lòbuls laterals. Les inflorescències són les carxofes, que adopten forma de capítols, i se’n produeixen entre dos i quatre en cada brot. En el decurs del període productiu la planta va generant brots nous des de la soca. Les carxofes o capítols són compactes i en forma de pinya, i presenten la forma oval característica. Les bràctees, també ovalades, són petites, carnoses i compactes, de color verd clar, com tot el conjunt de la planta. Els capítols tenen tendència a formar un clot en la part terminal, especialment en el període hivernal. Aquest clot és indicatiu de la seva tendresa, que es manté tot i havent assolit la mida comercial. La Carxofa Prat comença a produir cap al final de la tardor i la collita es perllonga fins al final de la primavera. Segons la nota de tast realitzada per cuiners de l’Escola d’Hostaleria de Castelldefels l’any 2007, la Carxofa Prat es caracteritza per «ser lleugerament àcida, fresca, intensa i vellutada. Gustosa i suau. Aquestes característiques contrasten amb les carxofes d’altres procedències, especialment per la suavitat del seu gust, i per ser [la Carxofa Prat] menys oxidativa, així com per la seva textura fina, i la suau astringència produïda per la tanicitat3 de la carxofa». 4.  LA CARXOFA PRAT. EL MARC SOCIOECONÒMIC 4.1.  La producció Al delta i la vall baixa del Llobregat es conreen unes 359 ha de Carxofa Prat. Aquesta superfície suposa el 18,90 % de les 1.899 ha de la SAU del Parc Agrari, o el 10,71 % si tenim en compte la superfície total del Parc Agrari (3.352 ha). Un 78 % del conreu de Carxofa Prat se situa als municipis de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat. Afegint als municipis anteriors la superfície de cultiu d’aquesta hortalissa de Viladecans, el percentatge dels tres municipis suposa un 87 % del total (taula i). Atenent la superfície dedicada a aquest cultiu, les explotacions que cultiven carxofa es poden classificar tal com indica la taula ii. La producció mitjana per hectàrea de la Carxofa Prat és alta respecte a la d’altres zones productores d’Espanya (12.600 kg/ha) i de Catalunya 3.  Presència de tanins, que tenen propietats antiinflamatòries. 102

001-120 Quaderns agraris 33.indd 102

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:15


4 I.  Distribució de la superfície de conreu de la carxofa Prat per muniTaula cipis

Municipi

Superfície conreu carxofa (ha)

Total SAU municipi (ha)

Percentatge conreu carxofa sobre total SAU del municipi

88

180

49

194

640

30

Viladecans

31

383

 8

Santa Coloma de Cervelló

16

92

17

Sant Joan Despí

6

94

 6

Gavà

8

329

 3

L’Hospitalet de Llobregat

1

3

33

Cornellà de Llobregat

1

2

50

Sant Feliu de Llobregat

4

68

 6

Sant Vicenç dels Horts

3

56

 5

Molins de Rei

2

35

 6

El Papiol

0,5

18

 3

Castelldefels

0,5

2

25

Pallejà

0

0

 0

El Prat de Llobregat Sant Boi de Llobregat

Total

359

1.9024

19

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estudi socioeconòmic de la Carxofa Prat (2010). Documentació presentada en la tramitació per obtenir la IGP Carxofa Prat.

Taula II.  Superfície conreada per explotació Rangs de superfície

Nombre d’explotacions

Superfície total aproximada (ha)

Entre 0,3 i 1 ha

  67

  30

Entre 1 i 5 ha

  42

126

Entre 5 i 10 ha

  20

118

Entre 10 i 20 ha

   4

  85

Total

132

359

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estudi socioeconòmic de la Carxofa Prat (2010). Documentació presentada en la tramitació per obtenir la IGP Carxofa Prat.

4. L’Hospitalet de Llobregat forma part del Consorci del Parc Agrari com a municipi, tot i que no aporta espai agrari al Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat. És per aquest motiu que hi ha la discrepància de 3 ha en relació amb la SAU del Parc Agrari. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 103

103

29/10/2012 15:49:15


(13.400 kg/ha). Del treball de camp fet amb diversos pagesos es pot establir que les produccions mitjanes dins l’àmbit del Parc Agrari són les següents: en plantacions de primer any s’obtenen uns 20.000 kg/ha; en plantacions de segon any, entre 17.000 i 18.000 kg/ha, i en plantacions de tercer any, entre 13.000 i 15.000 kg/ha. Tenint en compte aquestes produccions mitjanes (i les dades de comer­ cialització) i considerant una densitat de plantació de 12.000 plantes/ha, aproximadament, es pot deduir una producció mitjana total de 17.000 kg/ha. En conseqüència, la producció total estimada de Carxofa Prat al Parc Agrari se situa a l’entorn dels 6.000.000 kg. 4.2.  La comercialització i la distribució 4.2.1.  Canals de comercialització La comercialització de la carxofa segueix diferents canals, tal com s’indica a la taula iii. Taula III.  Diferents circuits de comercialització de la Carxofa Prat Canal de venda

tn

Productors

5,0

   300

28

Venda a detallistes a través de cooperatives amb parada a Mercabarna

50,0

3.000

59

Venda a majoristes amb parada a Mercabarna

38,3

2.300

64

Venda a distribuïdors, cadenes i altres mercats

6,7

   400

 4

Venda directa al detall

Total

Percentatge

100

6.000

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estudi socioeconòmic de la Carxofa Prat (2010). Documentació presentada en la tramitació per obtenir la IGP Carxofa Prat.

4.2.2.  Abast territorial de la distribució Un 75 % del total de la producció es comercialitza a Mercabarna (4.500.000 kg, aproximadament). Per tant, l’abast de distribució de la Carxofa Prat se situa dins l’àmbit d’influència d’aquest mercat central majorista. Mercabarna és un centre important de distribució de productes hortofructícoles del sud d’Europa, des d’on també s’expedeix cap a diferents països europeus. Ara bé, pel volum de producció i l’anomenada popular de 104

001-120 Quaderns agraris 33.indd 104

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:15


què gaudeix, la Carxofa Prat es comercialitza fonamentalment a la província de Barcelona i a la resta de Catalunya. S’estima que a Mercabarna es venen de mitjana uns 11.000.000 kg de carxofes. Un 40 % d’aquestes provenen del Parc Agrari; un 57 %, de la resta de l’Estat espanyol; i un 3 %, d’altres procedències, fonamentalment d’origen francès. Cal remarcar que mentre que l’any 2008 es comercialitzaven uns 3.000 kg de carxofes procedents de França, l’any 2010 es va arribar als 44.000 kg. L’origen de la carxofa que prové de l’Estat espanyol correspon, per ordre d’importància, a les províncies de Castelló i Múrcia (amb uns 4.000.000 kg), i d’Alacant i Granada (entre 1.500.000 i 2.000.000 kg). Les cooperatives Agrícola del Prat, Agrària Santboiana i Agrària de Santa Coloma de Cervelló tenen parada pròpia a la nau G de Mercabarna, des d’on comercialitzen conjuntament al voltant de 900-1.000 tn de carxofes. Aquesta quantitat suposa entre un 20 i un 23 % de la Carxofa Prat que es comercialitza a Mercabarna. La comercialitzadora més important de la Carxofa Prat és la Cooperativa Agrícola del Prat, amb un 69 % del volum total de les tres cooperatives (FCC, 2010). La Carxofa Prat està orientada al mercat de producte fresc a través de la venda directa dels productors al detall en botigues i mercats locals. Aquest fet accentua la presència de la Carxofa Prat als mercats de l’àrea metropoli­ tana de Barcelona. Durant alguns anys es va derivar carxofa cap a la conserva, especialment a la primavera, quan n’augmenta notòriament la producció i el mercat se satura. En aquests casos, la conserva servia per a descarregar el mercat de carxofa en fresc i, també, per donar una sortida a la part de la producció que no tenia les condicions de mida que exigeix aquest mercat. Aquesta carxofa es comercialitzava sense encaixar i es col·locava directament en camions, que la portaven cap a fàbriques conserveres de la regió de Múrcia. La carxofa que es comercialitzava per aquest canal no tenia cap mena de distintiu ni s’identificava com a Carxofa Prat. S’ha de tenir en compte que els preus del mercat en fresc i els de la conserva són molt diferents. De fet, el preu pagat per a la conserva és molt baix, fins al punt que sovint se situa per sota del llindar del cost de producció. Per aquest motiu s’ha abandonat aquesta pràctica. Al mercat, i dins la gamma de produccions de qualitat, la Carxofa Prat competeix directament amb la carxofa de Benicarló, que disposa d’una denominació d’origen pròpia. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 105

105

29/10/2012 15:49:15


La Carxofa Prat, comercialitzada en fresc, es destina a un ampli ventall de plats que demanen una carxofa en bon estat i que conservi les propietats organolèptiques que només pot garantir un producte fresc, sense marciment després de la collita. La proximitat de la zona de producció al seu mercat tradicional i natural, el metropolità de Barcelona, permet que la Carxofa Prat arribi al consumidor en un termini no superior a 24-48 hores. Així, la frescor esdevé un factor clau a l’hora de valorar aquesta carxofa. 4.3.  Llocs de treball vinculats a la Carxofa Prat El nombre de llocs de treball relacionats amb la producció i la comercialització de la Carxofa Prat s’ha d’entendre tenint en compte que aquest cultiu conviu en les explotacions agrícoles amb altres productes hortícoles. Per tant, el nombre de treballadors de les explotacions que es dediquen a la producció (titulars d’explotació i assalariats fixos i eventuals) i a la comer­ cialització (cooperatives, parades de majoristes, distribuïdors, parades de mercats o botigues al detall de pagesos productors) s’aplica al mateix temps a altres productes de l’horta. Tanmateix, i fent una abstracció del nombre de llocs de treball directes relacionats majoritàriament amb aquest cultiu, es pot afirmar que el conreu de la Carxofa Prat ocupa prop de tres-cents treballadors i treballadores, i uns cinquanta més pel que fa a la comercialització. 4.4.  Dimensió econòmica actual de la Carxofa Prat El preu de la carxofa, com tots els productes hortícoles, presenta oscil· lacions interanuals derivades de les circumstàncies climatològiques a les diverses zones de producció, especialment pel que fa al cicle de temperatures. També a la primavera influeix en el preu la demanda de producte per a la conserva, demanda que és determinant per a desviar del mercat de carxofa en fresc una quantitat importat d’aquesta hortalissa. Així, en el decurs de la temporada el preu segueix una oscil·lació que comença amb el punt màxim (els mesos d’octubre, novembre i fins i tot desembre, si l’any és especialment fred), després davalla per situar-se al preu mitjà (els mesos de gener, febrer i la meitat de març) i, finalment i fins al final de la temporada (a mitjan maig), arriba als nivells més baixos. Aquesta línia general pot alterar-se per causa de fenòmens meteorològics puntuals com ventades intenses que ennegreixen els capítols de la carxofa, inunda­ cions que maten les plantes o n’aturen la producció, o glaçades que destrueixen les carxofes i endarrereixen la nova collita, etc. 106

001-120 Quaderns agraris 33.indd 106

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:15


Pel que fa al cas concret de la Carxofa Prat, en el seu mercat natural de l’àrea metropolitana de Barcelona i Catalunya aquesta hortalissa obté un preu superior a les carxofes de la mateixa categoria que provenen d’altres territoris. La diferència es deu al coneixement que té el comprador de les bondats de la Carxofa Prat i de la seva frescor, derivada de les poques hores que passen entre la collita i la presentació al mercat. Ara bé, la diferència de preu no es pot generalitzar al conjunt de la carxofa produïda dins la zona de producció de la Carxofa Prat, ja que una part important d’aquesta es comercialitza a través del mercat majorista i es distribueix conjuntament amb carxofes d’altres procedències. D’aquesta manera, la carxofa no es presenta prou diferenciada i es valora com la resta. Aquest és, doncs, un punt feble destacat que cal corregir per aconseguir que la Carxofa Prat es valori correctament i indistintament de la via per on es comer­ cialitza. Prenent com a referència els preus dels darrers cinc anys, es pot establir que el preu mitjà de venda a l’engròs i percebut pel pagès se situa entre 1,0 i 1,2 €/kg. Tenint en compte aquesta dada, s’estima un valor total de la producció a l’entorn dels 6.500.000 euros. Tal com ja s’ha comentat abans, aquesta xifra està sotmesa a les varia­ cions anuals de preus, al volum de producció comercialitzada i, fins i tot, a la variació del percentatge de producció que es comercialitza a través dels diferents canals de distribució. En tot cas, és una xifra important que fa més entenedora l’activitat econòmica que genera la producció, la comercialització i els serveis que té associada la Carxofa Prat i la seva potencialitat. 5.  LA CARXOFA PRAT, PROTAGONISTA DE L’HOLERITURISME Les carxofes han estat i són un cultiu molt important i característic del Baix Llobregat. La vinculació de la carxofa amb els principals municipis productors (el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat) s’ha fet evident també en el fet que des de fa uns quants anys en aquests municipis se celebren singulars «carxofades», festes populars que giren al voltant del consum i la gastronomia de la carxofa (Sant Boi n’organitza des de l’any 2000, i el Prat, des de l’any 2002). La Carxofa Prat ha esdevingut també la gran protagonista d’un nou producte turístic especialitzat com és l’holeriturisme.

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 107

107

29/10/2012 15:49:15


Figura 2.  Cartell de la Carxofada 2011 de Sant Boi de Llobregat

5.1.  L’holeriturisme, un nou concepte L’holeriturisme és una nova proposta de turisme especialitzat al voltant d’un producte hortícola com pot ser la carxofa. Holeriturisme és una paraula que uneix dos conceptes: holus, -eris, paraula llatina que vol dir ‘verdura’, ‘hortalissa’ (i en què holitor -oris és ‘hortolà’), i «turisme», que fa referència al fet de viatjar pel simple gust de conèixer, per recreació. En definitiva, es tracta del turisme de l’hortalissa, el turisme de l’horta. L’holeriturisme és un producte turístic ja que permet desplaçar-se amb l’única voluntat de conèixer o de recrear-se. Però per al Parc Agrari, l’holeriturisme no és una finalitat en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir un fi. L’holeriturisme no té com a objectiu oferir tan sols un gaudi o una recreació, sinó que pretén que mitjançant el coneixement i la recreació el «turista» descobreixi els productes del Parc Agrari i que es creï un feeling entre visitants i pagesia que faci que comparteixin la seva estima per la terra (l’un produint i l’altre consumint els productes). Aquest és l’objectiu: fidelitzar consumidors en la compra de productes del Parc Agrari. L’holeriturisme és el turisme que té com a referència i element d’interès les hortalisses, tant des de la perspectiva de la qualitat (relacionada amb el sabor, el color, l’olor, la textura, etc.) com des de la de la tradició dels pagesos i les pageses en la manera de conrear-les. Es tracta de fomentar un turisme interessat en els usos i els costums dels horticultors i les horticultores, un 108

001-120 Quaderns agraris 33.indd 108

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:16


turisme que ofereix l’oportunitat de conèixer les produccions, el patrimoni i la tradició agrícoles, i de gaudir del paisatge d’una zona hortícola. Tot plegat a través de l’experiència personal que representa la visita als camps, l’experimentació amb els productes de consum a casa o als restaurants del Parc Agrari del Baix Llobregat. Figura 3.  Cartell d’una activitat d’holeriturisme, un itinerari guiat per a la descoberta de la Carxofa Prat

És per això que l’holeriturisme no és tan sols una proposta complementària vinculada a l’activitat agrícola d’una explotació, sinó quelcom que serveix per a arribar a un fi: vendre més o millor. L’holeriturisme és un turisme de proximitat, de descoberta del que hi ha a prop, moltes vegades un gran desconegut. És un turisme de complicitat amb el medi ambient en la mesura que la proximitat de l’espai agrari redueix l’emissió de CO2 i la despesa energètica en els desplaçaments, que fomenta la preservació d’un territori i que dóna valor i reconeixement a uns productes, i és també un turisme relacionat amb la gastronomia, la cultura i la salut. Aquesta activitat turística al voltant de la Carxofa Prat suposa un pas més en la promoció dels productes del Parc Agrari i complementa les diverses accions que des de l’any 2003 s’estan impulsant, conjuntament amb el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, com la campanya gastronòmica «Els sabors de l’horta», en què una sèrie de restaurants de la comarca ofereixen plats elaborats amb productes del Parc Agrari. Pel que fa a aquesta campanya, l’interès dels restauradors de la comarca és notable, com ho demostra QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 109

109

29/10/2012 15:49:16


el fet que l’any 2003 hi van participar quinze establiments mentre que el 2011 la llista s’ha allargat fins a arribar als quaranta-dos. L’any 2009 el Parc Agrari va organitzar la primera jornada d’holeritu­ risme. D’aleshores ençà, s’han fet diverses activitats destinades a donar a conèixer les produccions més emblemàtiques d’aquest espai agrari com són la Carxofa Prat, la bleda i altres hortalisses de fulla o les cireres del Baix. Durant la jornada, es presenta un mateix producte des de quatre experièn­ cies personals: descobrir, observar, experimentar i assaborir. Quatre maneres d’abordar aquest producte per conèixer-lo des del moment que es produeix fins al moment que es consumeix, així com les diverses possibilitats gastronòmiques que ofereix (holerigastronomia). L’holeriturisme pretén que el visitant pugui «descobrir» l’oferta de productes de proximitat del Parc Agrari, amb la frescor que li confereix el fet de ser propers ja que no transcorren més de 24-48 hores des que es cullen fins que es consumeixen; productes de temporada (i com que no hi ha de tot durant tot l’any, la notícia «És temps de Carxofa Prat» s’espera amb expectació); i un producte el productor o la productora del qual es pot conèixer. En l’holeriturisme el visitant contacta amb el pagès que ha tingut cura d’allò que consumeix a partit d’«observar» els camps i tenir-hi un tracte directe. La jornada de turisme de l’horta es completa amb un taller sensorial. Els tallers són una primera aproximació a la gastronomia del producte a través d’una cuinera, que ajuda a conèixer com «assaborir-lo» en fresc i sense manipulació a través dels diferents sentits (olfacte, oïda, vista, sabor i tacte). Posteriorment, els participants poden «experimentar» amb el producte manipulant-lo i descobrir-ne les possibilitats culinàries. En el fons, se cerca que el consumidor es capbussi en un producte tot descobrint el paisatge que aquest genera, ja sigui al camp on es produeix o com a producte gastronòmic, és a dir, com a protagonista d’un plat o acompanyant en una elaboració culinària. Carxofa en cru, a la brasa, en carpaccio; carxofa bullida, xips, en truita; licor de carxofa, gelat de carxofa; o en un gran nombre de plats.5 Tot un món per descobrir en què la protagonista és la pagesia que any rere any té cura de produir aquesta flor.

5. Qualsevol de les formes tradicionals de cocció de la carxofa (al forn, bullides, a la brasa, etc.) no altera gaire les substàncies actives que conté aquesta hortalissa. Les carxofes contribueixen a eliminar toxines. Per esborrar les empremtes de l’estrès «un consell prudent és prendre dues o tres carxofes tres cops a la setmana» (Senpau, 2011). 110

001-120 Quaderns agraris 33.indd 110

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:16


Figura 4.  Fulletó per difondre l’holeriturisme al Parc Agrari

5.2.  Valoració d’una experiència Mitjançant un qüestionari que han respost els participants en les diverses activitats d’holeriturisme, s’ha intentat conèixer, entre altres coses, el perfil de la persona consumidora, els motius que l’han portat a participar en aquesta activitat turística i quants diners estaria disposat a pagar per aquest tipus d’activitat. Cal recordar que, atès que s’han estat fent de manera experimental, les jornades d’holeriturisme han estat gratuïtes. Es considera, però, que en un futur l’han de desenvolupar empreses turístiques o la mateixa pagesia, com ja fan algunes empreses del vi amb les seves ofertes d’enoturisme. S’han recollit respostes de qüestionaris corresponents als anys 2010 (470 persones) i 2011 (656 persones, corresponents als 936 inscrits que han participat durant les dotze sessions que s’han organitzat en sis caps de setmana). La dada posa de manifest l’expectació que està adquirint aquesta oferta turística. Les enquestes del 2010 han estat analitzades amb profunditat pels professors Noelia Araújo, del Departament d’Organització d’Empreses i Màrqueting de la Universitat de Vigo, i Valerià Paül, del Departament de Geografia de la Universitat de Santiago de Compostel·la (Araújo, 2010). QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 111

111

29/10/2012 15:49:16


De l’anàlisi dels qüestionaris del període 2010-2011 es desprèn que un 75 % dels participants a les activitats d’holeriturisme de la Carxofa Prat són residents a Barcelona, i un 67 %, dones. Un 35 % del total dels enquestats se situa dins la franja d’edat de 55-64 anys, mentre que un 28 % s’inclou dins la de 45-54 anys. En relació amb el motiu pel qual han participat en l’activitat, un 66 % expressa la voluntat de conèixer el Parc Agrari i la Carxofa Prat, i solament un 27 % manifesta una finalitat de lleure, fer turisme o de recreació. Quan es pregunta sobre quants diners estarien disposats a pagar per aquesta activitat (cal recordar que actualment és gratuïta), un 13 % respon que no pagaria, mentre que un 51 % pagaria menys de 20 €, i un 16 %, fins a 20 €. El percentatge de participants que pagarien més de 20 € no arriba a l’1 %. Pel que fa a la valoració de les diverses activitats que es duen a terme durant una jornada d’holeriturisme, una gran majoria dels enquestats l’any 2010 (fins a un 86 %) va manifestar com a molt interessant la possibilitat de comprar carxofes directament del pagès al final de la jornada. Per contra, en les enquestes de l’any 2011 aquest interès baixa fins al 50 %, i l’activitat més apreciada pels participants ha estat el taller de la Carxofa Prat (un 71 % dels enquestats l’ha valorat com a molt interessant). Durant aquest taller, una cuinera col· laboradora organitzava un tast de Carxofa Prat i ensenyava a preparar diverses receptes per cuinar-la. L’activitat de la visita als camps de Carxofa Prat ha estat valorada com a molt interessant per un 65 % de les persones enquestades. En un 74 % dels casos, totes les activitats que componen una jornada d’holeriturisme de la Carxofa Prat han estat puntuades per sobre de 4 (en una escala de l’1 al 5), és a dir, han estat valorades com a interessants o molt interessants. Taula IV.  Quadre resum d’holeriturisme/holerigastronomia de la Carxofa Prat Àmbit

Parc Agrari del Baix Llobregat i el seu entorn.

Territori

Vall baixa i delta del Llobregat.

Objectiu

Donar a conèixer un producte hortofructícola com és la Carxofa Prat i fidelitzar el comprador directament amb la pagesia en circuits de comercialització de proximitat (mercats locals, botigues, distribució de cistelles a domicili, etc.).

Singularitat

Paisatge agrícola viu i preservat amb una pagesia que ofereix productes de proximitat produïts en petites explotacions agrícoles situades en un delta i amb una estructura parcel·lària configurada per la xarxa de camins i la xarxa de reg. Algunes explotacions incorporen una masia, que constitueix un important patrimoni arquitectònic agrari.

112

001-120 Quaderns agraris 33.indd 112

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:16


Oferta

– La tradició i el saber fer de la pagesia. – L’origen i la proximitat del producte, que converteix el Parc Agrari en el rebost de l’àrea metropolitana de Barcelona. – La temporalitat que ofereix el pas del temps i de les estacions. Productes de temporada. – La frescor que confereix la reducció al màxim del temps entre la collita i el consum. – La qualitat que aporta collir en el punt adequat de maduresa i que, a l’hora de produir els productes, contribueix a la millora ambiental del Parc Agrari.

Activitats

Holeriturisme o turisme d’horta per descobrir de forma vivencial i emocional productes emblemàtics com la Carxofa Prat, les cireres del Baix o les hortalisses de fulla (bledes, cols, créixens, etc.). Aquesta activitat incorpora l’holerigastronomia dins la campanya «Els sabors de l’horta», en què col·laboren 36 restauradors de la comarca.

Promoció

– Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. – Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

Col·laboració – Gremi d’Hostaleria i Turisme. – Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i el Baix Llobregat. – Empresa Damm, amb el maridatge de la cervesa Inedit.

Figura 5.  Cartell sobre el maridatge entre la cervesa Inedit de Damm i la Carxofa Prat

Una altra manera d’estudiar la repercussió de l’holeriturisme en les persones que hi participen és a partir del seguiment de les entrades registrades al portal web http://www.elcampacasa.com.6 Es pot apreciar que després de cada jornada hi ha un increment important de visites al web, fet que respon 6.  Aquest portal web ofereix al consumidor (detallista o majorista) la possibilitat de contactar amb els pagesos i les pageses del Parc Agrari, i d’aquesta manera adquirir les hortalisses i fruites que produeixen. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 113

113

29/10/2012 15:49:16


a l’interès despertat i a la informació rebuda durant l’activitat holeriturística. Diàriament, el portal web del Parc Agrari rep una mitjana d’entre cinquanta i seixanta visites, amb una durada de set a nou minuts per visita.

F 814 15 F -2 1 22 F -2 8 F 17 8- M 14 15 M -2 1 22 M -2 8 29 M M -4 A 511 12 A -1 8 19 A -2 5 26 A A2M

G

7 1-

G

1

25

-3

4

18

-2

G

7

11

-1

10

D-

4-

28

G

700 600 500 400 300 200 100 0 3G

Mitjana visites setmanals 2010

5 F- F 4 M 511 12 M -1 8 19 M -2 5 26 M M -1 A 28 A 915 16 A -2 2 A

F

-2

8-

26

12

-1

F 11

F -4

Visites setmanals

5-

8

29

G

G 1

22

-2

G

-2

14

15

8-

7 1-

G

500 450 400 350 300 250 200 150 G

Visites/setmana

Visites setmanals

19

Visites/setmana

Figura 6.  Visites setmanals al portal web www.elcampacasa.com durant les campanyes 2010 i 2011. (La H correspon a les sessions realitzades d’holeriturisme.)

Mitjana visites setmanals 2011

6.  CONCLUSIONS La Carxofa Prat és un producte emblemàtic del Parc Agrari que, per raons històriques de proximitat i de qualitat, respon adequadament a la demanda del mercat de proximitat que la valora. La temporalitat de la producció i el fet que és més primerenca que la d’altres indrets fan que sigui una hortalissa de la qual el consumidor espera l’arribada al mercat. Aquestes circumstàncies fan que aquesta hortalissa s’adapti perfectament a una activitat com és l’holeriturisme, destinada a donar-la a conèixer millor i a promocionar-la. L’activitat, de tipus turístic, té com a objectiu fomentar el 114

001-120 Quaderns agraris 33.indd 114

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:16


consum de la Carxofa Prat a través de la coneixença amb profunditat (de la manera com es produeix, i de les seves virtuts alimentàries i possibilitats gastronòmiques), descobrint-la, observant-la, experimentant-la i assaborint-la. Si bé fins avui l’holeriturisme ha estat una activitat impulsada des del Parc Agrari, una vegada experimentada i valorades les bondats cal que es faci un pas més i s’incorpori com una acció que pot realitzar la mateixa pagesia o una empresa especialitzada en turisme. De manera semblant com es fa amb l’enoturisme en el cas del vi i el cava, l’holeriturisme s’ha de convertir en una activitat complementària a l’activitat productiva de l’empresa agrària. El Parc Agrari ofereix productes del temps i de la terra, però també paisatge, resultat de la tradició i de la feina ben feta dels pagesos i de les pageses. L’holeriturisme és una oportunitat per descobrir l’agricultura de proximitat a través d’un producte i conèixer els paisatges que li són propis. Com deia l’escriptor Josep Pla, «els paisatges més bells són els que neixen d’una bellesa utilitària, comestible». BIBLIOGRAFIA Araújo, N.; Paül, V. (2012). «Agroturismo en entornos periurbanos: enseñanzas de la iniciativa holeriturismo en el Parc Agrari del Baix Llobregat (Cataluña)». Cuadernos de Turismo, núm. 29, p. 183-208. Codina, J. (1971). El delta del Llobregat i Barcelona: Gèneres i formes de vida dels segles xvi al xx. Barcelona: Ariel. Codina, J. [et al.]. (1992). El Baix Llobregat el 1789: Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Federació de Cooperatives de Catalunya (2010). «Estudi de les cooperatives: Agrària de Santa Coloma de Cervelló SCCL, Agrària Santboiana SCCL i Agrícola del Prat de Llobregat SCCL». Estudi inèdit encarregat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Pla, J. (1976). «Tres guies». A: Pla, J. Obra completa. Vol. 30. Barcelona: Destino, p. 763. Senpau, P. (2011). Quan la vida puja a la bàscula: Claus perquè l’estrès no t’engreixi. Barcelonesa d’Edicions, p. 45. (Pòrtic-Atrium) Tribó, G. (1989). «Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (18601931)». Tesi doctoral inèdita.

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 115

115

29/10/2012 15:49:16


001-120 Quaderns agraris 33.indd 116

29/10/2012 15:49:16


NORMES DE PUBLICACIÓ DE LES REVISTES DE LA ICEA

Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Quaderns agraris, com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, d’una secció, «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius. Dossiers agraris és una revista no periòdica de la ICEA de tipus monogràfic. Tracta temes diversos de l’àmbit agrari i habitualment publica jornades organitzades per la ICEA. Normes que cal seguir per a la presentació d’originals a)  Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Consell Editorial, ICEA, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, publicacions. icea@iec.cat. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Consell Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b)  Idioma Els articles han d’estar escrits preferentment en català, però també s’admeten en altres llengües. c)  Original en suport electrònic L’original es pot donar en CD o DVD. No és aconsellable de fer servir el sistema del correu electrònic, sobretot quan el pes dels arxius és elevat. Si s’empra aquest mitjà, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre de missatges, si se n’envia més d’un. QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 117

117

29/10/2012 15:49:16


Característiques generals — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament. — Marges superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. — Marges esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli-  neat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions: Times New Roman o Arial, de cos 10 i amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super-  índexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els articles poden incloure taules, gràfics i imatges, que cal que vagin numerats i que duguin un títol o un text explicatiu. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. — El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa. Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article i el nom de l’autor o dels autors. També cal que hi hagi les dades de l’autor de correspondència (adreça postal, telèfon, adreça electrònica...). Títols, resums i paraules clau Els títols i els resums han d’estar escrits en català, en castellà i en una altra llengua, preferentment en anglès. Han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües. Característiques dels gràfics — En format obert, que es puguin manipular, no en format d’imatge. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. — Han d’anar numerats i han de dur text explicatiu. Característiques de les imatges — En format JPG. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. — Han d’anar numerades i han de dur text explicatiu.

118

001-120 Quaderns agraris 33.indd 118

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

29/10/2012 15:49:16


d)  Original en suport paper L’original imprès ha de ser el mateix text original que es lliura en suport electrònic. La impressió ha de ser a una sola cara. e) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140.

Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.]. — Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245.

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor (en el cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a). f )  Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, l’autor rebrà cinc exemplars de la publicació sense càrrec.

QUADERNS AGRARIS 33      desembre 2012

001-120 Quaderns agraris 33.indd 119

119

29/10/2012 15:49:16


001-120 Quaderns agraris 33.indd 120

29/10/2012 15:49:16


33

SUMARI

Institució Catalana d’Estudis Agraris Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

PRESENTACIÓ Josep Maria Vives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Homenatge a Joan Ràfols i Casamada (1930-2010) Horacio Capel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 La millora de la carxofa (Cynara scolymus L.) al Baix Llobregat Francesc Casañas, Lluís Bosch, Juli Montserrat, Xavier Pla, Oriol Roca . . . . . 15

QUADERNS AGRARIS

Tècniques de maneig cultural, desinfecció de les soques i solarització per reduir les marres o falles de plantació en carxofa cv blanca de Tudela al Baix Llobregat Borja Camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Número 33 Desembre 2012

TÈCNIQUES DE CONTROL DEL BARRINADOR DE LA CARXOFA (GORTYNA XANTHENES GERMAR): SEGUIMENT DE LA DINÀMICA DE POBLACIÓ I EFICÀCIA DELS INSECTICIDES BIOLÒGICS BACILLUS THURINGIENSIS VAR. KURSTAKI I SPINOSAD EN UN ASSAIG DE CAMP EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA AL BAIX LLOBREGAT Borja Camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 PRODUCTES MÍNIMAMENT PROCESSATS AMB VALOR AFEGIT A PARTIR DE CARXOFA (CYNARA SCOLYMUS L.) CONREADA AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Montserrat Pujolà i Isabel Achaerandio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 AGROFÒRUM LA CARXOFA PRAT, PROTAGONISTA DE L’HOLERITURISME Josep Montasell i Dorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

CobertaIEC.indd 1

QUADERNS AGRARIS

Normes de publicació de Quaderns Agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

07/11/2012 10:58:00

Profile for Institut d'Estudis Catalans

Quaderns Agraris  

33 - Desembre 2012

Quaderns Agraris  

33 - Desembre 2012