La negació en els parlars pirinencs centrals. Sintaxi de la partícula emfàtica CAP 53
Ens hem concentrat en la tasca de donar compte, tant des d’un punt de vista descriptiu com a través d’apreciacions sintètiques des del punt de vista teòric, de les característiques formals i distribucionals, sincròniques i diacròniques, de l’expressió de la negació a través de la marca cap. Hem introduït també algunes consideracions de tipus semàntic i pragmàtic que completen la caracterització feta. Ho hem fet, però, buscant una certa sistematicitat interlingüística, tot considerant els paral·lelismes i singularitats de l’evolució i dels usos de les marques procedents de minimitzadors respecte de diferents llengües i dialectes romànics. Concretament, ens hem concentrat a palesar l’interès de l’estudi de la variació lingüística de les marques de polaritat negativa en les llengües i dialectes dels Pirineus centrals catalans i occitans: en aquest sentit, les dades presentades donen compte d’un procés de canvi sintàctic incert, a mig camí entre el procés aturat en la fase de reforç de la negació en els parlars catalans més propers a la zona, i l’ús del minimitzador de reforç inicial com a marca de polaritat no marcada en occità. Hem evidenciat, doncs, l’interès del caràcter local i transpirinenc de determinats fenòmens lingüístics des del punt de vista de l’anomenada «perspectiva pirinenca»; una visió globalitzadora i unitària que explica «una continuïtat lingüística no necessàriament atribuïble a influències en una direcció o altra, sinó a un punt de partida comú [...] o a dinàmiques compartides» en un àmbit particular de relacions interlingüístiques (Suïls et al., 2010). En síntesi, considerem que la recerca presentada és una mostra clara de la riquesa de les aportacions que des de l’estudi dels dialectes catalans es pot fer als estudis de microvariació sintàctica; com afirmava Rigau (1998: 80): «les tessel·les d’aquest gran mosaic només se’ns faran visibles i interpretables després de molts estudis monogràfics que recullin, comprovin i ofereixin una explicació de les dades. [...] L’estudi del grau de diversitat que poden presentar les diferents llengües i els seus parlars és el camí per avançar en el coneixement de la facultat humana del llenguatge».
Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 31-60
llengua_literatura_26.indd 53
18/01/16 09:38