Sac de Lletres 2021 by Institució Montserrat SCCL

NOVA VIDA

SAC DE LLETRES ÈPOCA VII 2021 N.30

INSTITUCIÓ MONTSERRAT

No hi ha res permanent excepte el canvi. Heràclit

EDITORIAL UNA NOVA VIDA

N’ayez jamais peur de la vie, n’ayez jamais peur de l’aventure, faites confiance au hasard, à la chance, à la destinée. Partez, allez conquérir d’autres espaces, d’autres espérances. Le reste vous sera donné de surcroît. Henry de Monfreid No tingueu mai por de la vida, no tingueu mai por de l’aventura, feu confiança a l’azar, a la sort, al destí. Marxeu, aneu a conquerir altres espais, altres esperances. La resta us sera entregat. Els fills del passat segle vint entendran bé el símil: acabada la cara A del cassette, ha arribat el moment d’explorar la b-side, territori de versions, del que és alternatiu, de col·laboracions i de sorpreses. Trobarem perles salvatges, diamants en brut (molt bruts, encara que amb més de roca feréstega que de pedra preciosa), autenticitat. En aquest periple ens guia la intuïció i ens mou la curiositat per saber què s’hi ha estat coent a l’altra banda de la Lluna tant de temps. Plantegem-ho així: esgotat l’últim acord de l’últim tema pop no ens queda una altra i ja està bé perquè neix l’espai per a noves propostes que són possibles: Trap d’autor. Tangana i Drexler. Per què no una altra manera de viure? Millennials, Generació Y, Generació Z... un centrifugat d’etiquetes, hashtags i haters. Un llenguatge digne d’anàlisi, alhora que un interessant estudi sociològic. Veus que aplaudeixen una filosofia slow, meditativa, real, de consciència plena contrasten amb uns canvas d’estímuls infinits, immediats, impregnats amb paletes de filtres que amaguen l’autenticitat dels individus. Dausà ja ho diu bé, cantant: hi ha d’haver, una altra manera de viure!

PRIMÀRIA Irene Ballesta Abril Fernández Lua Florensa Alex Gallardo Sílvia González Bruno Longas Laura Munné Nora Ollé Jana Peralta Clàudia Piris Pol Prades Júlia Rodrigo

SECUNDÀRIA Irati i Hugo Resina Clàudia Alborch Aina Closa Maria Valls

COORDINACIÓ Carolina Galera, Laura Pérez, Betania Riquelme

DISSENY I MAQUETACIÓ Betania Riquelme

CORRECCIÓ Marta Planas

COL·LABORADORS

EQUIP 4

Arnau Amat Bernat Llopis Raul Navarro Carlos i Noa Palacio Carlota Ramon Gerardo Wadel

EDITORIAL

COMUNITAT

COL·LABORACIONS

CONEIXEMENT

OCI

MONOGRÀFIC

ÍNDEX 5

És una realitat que el nostre planeta està vivint un fort impacte climàtic. No us explico res nou si us dic que s’escalfa per moments provocant fenòmens més extrems com els grans incendis, les pluges molt fortes, el desgel als pols... i tot això és degut a la gran quantitat d’emissions de CO2 que generem. Nosaltres, com a escola, sempre hem tingut un compromís ciutadà i hem volgut transmetre aquells valors que hem considerat necessaris per als nostres infants. És per això que ja fa anys que formen part de la xarxa d’escoles més sostenibles, i intentem promoure la sostenibilitat entre el nostre alumnat i entre tots els professionals que treballem a la Institució Montserrat. Ara més que mai és prioritari que en siguem conscients, per al nostre present i pel futur que vindrà. Sempre hem defensat que l’escola és de tota la comunitat que la fa possible, i és cert també, que el món en què vivim és un espai compartit i del que tots i totes som responsables. Des de l’escola hem d’aportar el nostre granet de sorra, fent palès als alumnes la necessitat d’educar en la sostenibilitat i en un consum responsable. Conscienciar en les “Tres erres”; reduint especialment l’ús dels plàstics, reutilitzar-los i reciclar els residus als contenidors pertinents als espais com el menjador i el pati. Tanmateix, l’escola vol fomentar un comerç de proximitat i de productes de temporada amb la cooperativa de l’hort i l’hort d’infantil, l’ús d’energies renovables com les plaques solars que es van instal·lar al pont de la pau, aprofitar l’aigua de la pluja per netejar el pati i regar, el projecte piles, la reducció del consum del paper amb tots els comunicats digitals, la participació en campanyes com: Mobilitza’t per la selva i la recollida de texans de la campanya “back to eco” entre altres, perquè tot allò que estigui a les nostres mans ajudarà a tenir un futur millor als infants d’ara i als que vindran i els ajudarà a tenir consciència de la importància de cuidar el món en el qual vivim. I ho hem de fer escoltant, escoltant a les persones que tenim al voltant, i escoltant allò que ens està dient el nostre entorn, perquè tal com va dir Victor Hugo “Produeix una gran tristesa pensar que la natura parla mentre l’espècie humana no l’escolta.” Així que escoltem, escoltem amb atenció.

COMU DOCENT Escolta’m Carlota Ramon

La meva família i jo portem fent intercanvi de cases des de fa quatre anys. Segurament us estareu preguntant: què és un intercanvi de cases? Doncs ara us ho explico. Es tracta d’intercanviar a través d’un web la teva casa amb altres persones a qui els interessa visitar la teva ciutat durant un cert període de temps. Tu vas a la seva casa i ells venen a la teva. Si les dues famílies esteu d’acord i coincidiu en tenir lliure la data que hagueu acordat per l’’intercanvi, ja tindreu tots els requisits per marxar, tot i que també es pot fer de manera no simultània. L’intercanvi de cases està basat en l’hospitalitat, la confiança, el respecte i l’esperit de compartir. Els amfitrions obren les portes de les seves cases i reben els convidats amablement, com si fossin amics o família. Per què anar d’intercanvi de cases? Quan vas a una casa de residents locals, et sents més inclòs dins la seva cultura. L’amfitrió et recomana els seus llocs preferits (botigues, restaurants, monuments, llocs turístics,…), els quals sovint no surten a cap guia turística.

Carlos i Noa Palacio

FAMÍLIA Intercanvi de cases, la nostra experiència

UNITAT

Què és?

D’altra banda, tens l’opció de viure en una casa completament diferent a la teva. Per exemple, a Barcelona la majoria dels habitatges són pisos, generalment sense jardí i no gaire grans, però amb tots els serveis molt propers. Durant les vacances, potser prefereixes una casa més gran, amb jardí i envoltada de natura. Finalment, representa un bon estalvi econòmic, ja que només has de pagar els vols i les despeses per-

sonals. La casa és completament gratis, per la qual cosa pots estar el temps que desitgis, que pot ser molt més llarg que en unes vacances normals! Una de les coses que més ens ha agradat d’aquestes experiències és que, tot i que no et vegis amb la família d’intercanvi, acabes tenint una relació molt propera, creant un vincle especial entre les dues famílies. La nostra experiència El primer intercanvi que vam fer va ser a Nantes, França. Vam passar allà la Setmana Santa i vam poder conèixer els seus costums en aquesta festivitat. En Thomas, la Marion i els seus dos fills ens van deixar la seva casa en un tranquil poblet als afores de Nantes. El seu jardí era molt gran i estava ple d’ous de Pasqua de xocolata. El següent estiu vam marxar tres setmanes a Dinamarca, concretament deu dies a Kolding i deu dies més a Copenhague. Allà vam conèixer la cultura dels vikings, vam poder anar a Legoland, al Tivoli, i a moooolts castells. L’any següent vam anar a Suècia. Vam estar tres setmanes en una caseta d’Estocolm. Allà vam coincidir amb una forta onada de calor, i l’arxipèlag d’Estocolm semblava el Mediterrani! Els paisatges eren espectaculars. Vam poder agafar un vaixell i arribar fins a Finlàndia. L’estiu del 2019 vam decidir passar-lo a França, visitant deu dies París, amb la visita a Eurodisney inclosa, i deu dies Lyon, en una casa maquíssima amb una piscina només per a nosaltres.

L’estiu passat teníem programat anar uns dies a Mojácar, Almería, però el Coronavirus ens ho va impedir. Trobem molt a faltar aquestes escapades i tenim moltes ganes de poder tornar a posar-nos en marxa! Si us interessa, us recomanem que visiteu aquestes pàgines web: Intervac: https://es.intervac-homeexchange.com/ Home Exchange: https://www.homeexchange. com/es/ Intervac és l’agència pionera en intercanvi de cases, van començar al 1953. Ara és molt fàcil intercanviar cases a través d’internet, però us imagineu com seria fa 68 anys? Tot va començar amb un grup de professors, que disposaven de moltes vacances i moltes ganes de viatjar però amb un pressupost limitat. Actualment Intervac compta amb uns 12.000 socis en tot el món. Nosaltres hem viatjat sempre amb Intervac i estem contents, però avui dia Home Exchange és una de les agències amb més usuaris d’intercanvi de cases a nivell mundial.

ALUMNAT La broma fàcil Irati i Hugo Resina Creiem que per la majoria no és novetat que nosaltres, els germans Resina, tenim una família homoparental femenina, és a dir, tenim dues mares. Una pregunta molt recurrent era com havíem nascut, si coneixíem el nostre pare o si el volíem conèixer. Quan érem més petits, la gent no era capaç d’entendre que no teníem pare, i creien que érem adoptats o el nostre pare ens havia abandonat de petits. Més enllà de tots els dubtes que la gent tingui, creiem que el rol de les nostres mares en la nostra vida és el mateix que el d’una família amb un progenitor de cada sexe. En aquest sentit no ens ha mancat res, hem crescut com qualsevol altre infant.

Sobre la pregunta de si voldríem conèixer el nostre pare, la resposta sempre ha sigut un rotund no, això sorprèn bastant, i nosaltres sempre expliquem que per tenir, tenim un pare biològic, però la família no són lligadures de sang, són els sentiments que ens lliguen a les persones. Potser sí que tenim una mica de curiositat per saber com és o per exemple quins aspectes físics compartim amb ell però, per molt que tinguem curiositat, no tenim la necessitat de saber qui és. Més enllà de tot això, la manca del nostre pare sempre ha sigut la nostra broma fàcil, i sempre l’aprofitem des de l’humor.

COL.LABORACIONS CONVERSES La Lleialtat Santsenca Núria Ollé i Júlia Rodríguez

La històrica Cooperativa Obrera de La Lleialtat Santsenca situada al carrer Carrer d'Olzinelles, 31, 08014 Barcelona configura l’actual edifici, les portes del qual es van obrir al gener de 2018, com a resultat d’un llarg procés de lluites i reivindicacions col·lectives. La memòria de l’antiga Lleialtat Santsenca, l’aspecte que tenia a finals dels anys vint, reapareixerà en l’equipament en el qual es transformarà aquest edifici singular i emblemàtic del barri de Sants, situat al carrer Olzinelles, 31. El projecte executiu elaborat per l’equip d'arquitectes, retorna als orígens la Lleialtat, i alhora la transforma en un equipament modern, intel·ligent i adaptat a la actualitat. És un espai obert a tothom que vol ser a la casa de les santsenques i els santsencs. Un lloc de referència al barri des d’on portar a terme iniciatives que aportin una visió crítica.

Entrevista a Gerardo Wadel Núria Ollé i Júlia Rodríguez Gerardo Wadel. Arquitecte (UNLP, 1989) especialista (UBA, 1994) i doctor (UPC, 2009). Professor i investigador en les universitats La Salle – Ramon Llull i Tecnològica Nacional (AR). Ha estat responsable de formació i es avaluador acreditat de la certificació VERDE de Green Building Council Espanya. E va especialitzar en anàlisi del cicle de vida dels edificis, materials i tecnologia de construcció. 1. Què és Societat Orgànica? Una assessoria en sostenibilitat centrada a l’edificació. Fem projectes que ajuden al fet que els edificis i el seu entorn urbà tinguin un impacte ambiental (consum d’energia, de materials, d’aigua...) més baix i un impacte social (qualitat de vida per a les persones) positiu, Adrià Goula Adrià Goula

col·laborant amb projectistes, promotors, constructores, etc. Som uns quinze arquitectes i gent d’altres professions organitzats com a cooperativa, una manera de funcionar lligada a l’economia social i solidària que impulsa la col·laboració en el treball en comptes de la competència i la redistribució dels beneficis en comptes de la concentració en poques persones. 2. Quin procés de planificació, és a dir, per quines fases passa un projecte arquitectònic com el del Centre Cívic Lleialtat Santsenca? En paraules de l’equip projectista HArquitectes el projecte parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de Lleialtat Santsenca (1928), una antiga cooperativa obrera del barri de Sants; conèixer amb precisió l’estat (físic) de l’edifici per a aprofitar tot això aprofitable; i ser sensibles amb tot el procés col·laboratiu que van iniciar les entitats del barri en 2009 per a recuperar-lo. La intervenció de l’Ajuntament de Barcelona, adquirint el conjunt de tres edificis que conformen la Lleialtat Santsenca, organitzant les licitacions de projecte i construcció, i gestionant el Centre Cívic ha estat decisiu. Les fases del procés comprenen la planificació de com serà i es farà servir l’edifici, el projecte arquitectònic i constructiu, la rehabilitació de l’antiga construcció i posada en marxa i aprenentatge sobre com fer servir l’edifici de la millor manera possible. 3. Quins materials s’utilitzen perquè un edifici, en aquest cas la Lleialtat Santsenca, sigui

sostenible? Un primer principi va ser continuar emprant la majoria dels materials que conformaven les construccions preexistents en un nou cicle de vida, ara com a Centre Cívic. A partir d’aquí, per resoldre les parts que són d’obra nova, es van fer servir materials amb molt baix impacte ambiental (poca energia de fabricació, baixa emissió de gasos d’efecte hivernacle d’aquesta energia...) i renovables, com la fusta de les passeres o els tancaments interiors, o reciclats, com l’acer de les estructures de les escales o els reforços de l’estructura existent. En els materials renovables actua la gran màquina de reciclar que és la biosfera i, en els reciclats, l’ecologia industrial que són aquells processos de fabricació que imiten a la natura. Un altre aspecte força important és la durabilitat dels materials, així com el baix manteniment i la possibilitat de recuperar-los, quan arribi el final de la seva vida útil, per tal de reutilitzar-los o reciclar-los. L’abocador ha de deixar d’existir! 4. Quants arquitectes han participat dins el projecte de l’edifici de la Lleialtat Santsenca? És difícil dir una xifra exacta, però, comptant els projectistes (HArquitectes) Civic Centre Lleialtat Santsenca, l’enginyeria estructural (DSM arquitectes), l’enginyeria d’instal·lacions (VIDAL enginyeria), els assessor acústics (i2A), els aparelladors (Aumedes DAP), els encarregats de restauració de façanes (Chroma rehabilitacions) i els assessors en sostenibilitat (Societat Orgànica), segurament no menys de 30 arquitectes, enginyers, aparelladors i altres tècnics només en fase de projecte (a més de 13

planificació, obra, gestió, per part de l’ajuntament, les organitzacions del barri, la constructora, etc.). 5. Quines característiques ha de tenir un edifici per ser considerat sostenible? A Societat Orgànica creiem que el compromís social de la sostenibilitat demanda l’ús orgànic dels recursos (energia, aigua, materials, sòl, aire, etc.), reciclant-los completament a través de la biosfera o mitjançant el sistema tècnic-industrial, és a dir: tancant el cicle dels materials. Des d’aquest enfocament, donats uns requisits per a un edifici (superfície, programa, usos, condicions de confort, funcionalitat, equipament i altres que defineixen això que diem ‘habitabilitat’) la qualitat en termes de sostenibilitat es pot definir com el mínim consum de recursos i la mínima generació de residus per a una habitabilitat determinada. Això és poca o nul·la energia emprada per funcionar, materials de construcció de baix impacte efectivament renovables / reciclables, cicle de l’aigua amb un consum mínim i un màxim de reutilització, reposició o millora de la biodiversitat preexistent, la biohabitabilitat o ambients interiors saludables i altres característiques que es poden avaluar, qualificar i, fins i tot, certificar. 6. És més car fer un edifici sostenible que un no sostenible? Per què és important invertir en edificació sostenible? Això ens porta a preguntar-nos un parell de coses. Què vol dir car o barat? I, com es formen els preus? Intentant donar resposta a la primera pregun14

ta, direm que hem d’anar més enllà del preu de construcció i pensar també en el d’operació de l’edifici. Podem trobar casos de pressuposts més baixos per construir, per exemple en un edifici amb baixa qualitat de sostenibilitat i, per tant, amb un consum energètic elevat i un confort deficient. Anys i anys d’un funcionament dolent, pel que fa a la despesa de la factura energètica i pel que fa a com estem de bé o malament vivint a l’edifici, potser faran que la diferència del preu inicial, el de construcció, desaparegui. O, fins i tot, que la bàscula s’inclini cap a un projecte amb costos de construcció més elevats però que poc abans de començar a funcionar, compensi la diferència inicial amb menys despesa i més confort. Respecte de la segona pregunta, cal tenir present que la formació de preus, de moment, no té del tot en compte l’impacte ambiental de les matèries primeres, la fabricació de productes, el transport, l’ús dels mateixos i, finalment, el tractament dels residus quan s’acaba la seva vida útil. Això crea un gran desequilibri, ja que els productes de millor qualitat en sostenibilitat que sovint són més cars, precisament ho són perquè es fan càrrec dels seus impactes o perquè prèviament els han reduït. Fetes aquestes observacions, un edifici de baix impacte tindrà un preu de construcció superior respecte d’un de més impactant. Però no és cert que sigui més car, ja que té una qualitat superior, dóna un servei millor per a les persones, és més barat d’operar i, a més, fomenta la transformació del sistema econòmica cap a una millor resposta de la societat enfront dels reptes de la sostenibilitat.

Adrià Goula

7. Com us va arribar la idea? Al projecte del Centre Cívic de la Lleialtat Santsenca ens va convocar a col·laborar, com assessors, l’equip projectista HArquitectes amb qui ja havíem treballat anteriorment també amb bons resultats. Es va plantejar aprofitar tot el que sigui útil de l’edificació original, enderrocant només això que no fos reutilitzable, traçar una estratègia d’intervenció definint aquelles accions imprescindibles, de caràcter més conservacionista o més additiu, que permetin recuperar i augmentar el potencial d’ús de tots els espais, establir un diàleg intens amb el context i elaborar una proposta sostenible, tant respecte a la preexistència com a les noves intervencions. Vam proposar diverses accions de disminució dels impactes, sobretot reduir el consum d’energia i augmentar el confort, que tenen com a protagonista principal l’espai central umbracle ventilat (estiu) i hivernacle tancat (hivern) que sembla és, a més, uns dels grans atractius del projecte, ja que recrea l’activitat que té un carrer exterior. 8. Creus que els altres arquitectes seguiran amb la mateixa idea de fer un edifici sostenible? Sí, cada pas que donem en el sentit de proporcionar-nos exemples, referències, casos reals d’èxit en emprenedoria de la sostenibilitat a l’edificació ajuda a avançar com a sector, com a societat. Però, per potenciar aquesta acció, cal que no només els arquitectes s’hi posin. Necessitem a tots els actors, a totes les persones que intervenen en el cicle de vida dels edificis i altres espais, involucrades en el canvi necessari.

El canvi per evitar l’augment de les temperatures globals, per reduir el consum de recursos no renovables, per fer servir energia de fonts renovables, per disminuir l’impacte de l’edificació al medi, per repensar si necessitem tot això que creiem que necessitem, per situar-nos dins dels límits dels ecosistemes que habitem. I això s’aconsegueix amb l’aportació de milers de persones amb rols diferents, com ara projectistes, assessors, promotors, administradors de finques, constructors, fabricants de productes, veïns, etc., alineats amb objectius comuns i entenent-se en això que cal fer dia a dia. 9. Què creus que és el que més costa en fer un edifici sostenible? Habitualment es parla de limitacions econòmiques o tècniques. Això és molt car, això no funciona, això no és possible, això no ens ho deixaran fer... si l’equip que ha portat la recuperació, la planificació, el projecte, la construcció i la gestió de la Lleialtat Santsenca s’hagués quedat en aquells arguments ni comptaríem amb aquest exemple ni estaríem fent aquest reportatge. Quina ha estat la diferència? Pensen que les dificultats perquè aquests tipus d’edificis siguin més habituals passa per la conscienciació (fer les coses com sempre ens porta als problemes que ja tenim!), la motivació (quines ganes de fer-ho bé!) i pel coneixement (això què és, això com es fa, com és que uns altres han pogut?). Per tant, assumir el problema de la manca de sostenibilitat com a cosa pròpia i formar-se per donar-li respostes adequades és força imprescindible.

10. A la nostra escola, s’han anat fent millores més sostenibles com per exemple, la instal·lació de plaques solars. Quins consells ens donaríeu per fer de la nostra escola un espai més sostenible? Si ens centrem en l’energia, per exemple, cal tenir en compte que una bona resposta pel que fa a la reducció del consum i la millora del confort passa per la tríada reducció de la demanda, augment de l’eficiència i gestió. Reduir la demanda és preguntar-nos si cal tot això que fins ara hem cregut que és imprescindible. Fa massa calor a les aules? Hi ha llums obertes quan tenim finestres i sol? Trobem algun lloc amb calefacció i il·luminació funcionant on no hi ha ningú? Augmentar l’eficiència és fer servir les instal·lacions que donen un bon servei però amb menys consum d’energia. Puc regular la temperatura de les sales? És possible encendre només una part dels llums si no calen tots? La font energètica de la calefacció és neta i renovable? Aquí ha estat molt bé la vostra acció, la incorporació d’energia solar. I gestionar vol dir que hi ha un equip de gent, directius, docents, alumnat, personal de manteniment, cercant la millor manera de fer servir l’edifici escolar. Coneixem els consums energètics i les condicions de confort? Les hem comparat amb una situació desitjable o respecte d’una bona pràctica? Hem elaborat una guia de problemes detectats i accions per resoldre’ls? La crisi de la Covid, en aquest sentit, és una oportunitat. Perquè ens fa veure que no tot això que hem cregut imprescindible ho és i, en canvi, quant d’importants són algunes coses que vam creure que tindríem sempre. També 18

perquè ens està posant en un rol més actiu, per exemple en fer funcionar l’escola controlant la qualitat de l’aire que respirem, obrint finestres per ventilar quan cal, passant fred a l’hivern. I adonant-nos, potser, que no calia tanta calefacció, que l’aire de l’aula no era gaire bo i que podíem ficar-nos més en la resolució dels nostres propis problemes. 11. Hi ha altres edificis al barri amb els que heu treballat com a arquitectura sostenible? Sí, el barri de Sants en aquests moments és uns dels entorns més interessants pel que fa a exemples d’edificació amb bons nivells de sostenibilitat. La llista segurament és incompleta, però com a mínim caldria mencionar els habitatges cooperatius La Borda, les oficines, llibreria i bar musical de la cooperativa La Comunal, els projectes dels futurs edificis de Coopolis, l’Arxiu Municipal i els habitatges cooperatius Sotrac. La majoria d’ells se situen entorn de l’antic parc industrial de Can Batlló, que des de fa uns anys és un centre de gran importància pel que fa a moviments socials, innovació, acció col·laborativa i creació d’espai públic, equipament i habitatge amb la sostenibilitat com un dels seus grans objectius.

Societat Orgànica | Galileu 101 | BCN www.societatorganica.com

INTERCULTURALITAT Països amb consciència green Clàudia Alborch L’educació ambiental és quelcom que cada cop preocupa més als governs i a la societat. Cada dia som més els que pensem en la natura a l’hora de prendre decisions individuals i quotidianes. Però, quins són els països amb més consciència “green” i amb més espais naturals? Primer hauríem de definir què entenem per consciència verda. Són totes aquelles accions que fem com a individus o com a societat per intentar protegir la natura. No es tracta de produir un impacte zero, sinó el mínim possible. Aquesta consciència verda comença a l’hora de consumir. Hi ha altres mesures que podem utilitzar per tenir cura del planeta, però on podem tenir una influència més gran és a l’hora d’escollir què, on i com comprem.

Nombrosos estudis avalen que el continent amb més salut mediambiental és Europa, i els països que lideren la llista són: Suïssa, França, Dinamarca, Malta i Suècia. Espanya també entra dintre d’un dels països amb més espais urbans dedicats a la natura. Però, quin és el grau de conscienciació de la població d’aquests països? Ho podrem descobrir comparant dades d’alguns estudis relacionats amb el medi ambient. Respecte al reciclatge, el país que millor gestiona l’eliminació de residus es Suïssa, seguit d’Àustria, Alemanya, i Bèlgica. Un altre tema que preocupa els i les ecologistes és la utilització de plàstic. En aquest camp, qui ha pres més accions per combatre-ho i fer servir materials alternatius són Irlanda, França, Itàlia, 19

Califòrnia i Austràlia. Els ciutadans i les ciutadanes alemanys, australians, i nord-americans, són els que més es mobilitzen a l’hora de fer vagues i manifestacions pel clima. Per últim, hauríem de parlar d’on es concentren més vegetarians al món, ja que, tot i que pot ser que ho siguin per motius culturals, demostra molta consciència i respecte cap a la natura i el món on vivim. El país amb les taxes més altes de vegetarians és l’Índia, amb un percentatge del 31%, el segon Suïssa, seguit d’Israel, Taiwan, Alemanya i Àustria. Després de veure totes aquestes dades, podríem treure la conclusió que les societats més compromeses amb el medi són la suïssa, la francesa, l’australiana, l’austríaca i l’alemanya, però cada població té les seves prioritats, i posen el punt de mira en problemàtiques diferents.

TALENTS Psiconeuroinmunología Raúl Navarro Colaborador RC Polo Barcelona Espai defisio Centre Subirana La psiconeuroinmunología es una ciencia que estudia en profundidad los mecanismos de acción fisiológicos que tiene el cuerpo y la interacción entre los diferentes sistemas corporales para con ello tratar las verdaderas causas de los síntomas de los pacientes. De dónde surge esta rama de la ciencia médica? En muchas (demasiadas) ocasiones la medicina se ha centrado en el tratamiento de los síntomas aisladamente (medicina alopática). La superespecialización de los profesionales sanitarios ha permitido conocer en detalle las patologías de cada sistema pero ha olvidado el hecho de que estos sistemas corporales se relacionan entre si. Otro aspecto importante es el poco tiempo que los profesionales sanitarios pueden dedicar a los pacientes. El sistema sanitario (sobretodo el público) no facilita el poder conocer en profundidad todos los aspectos que pueden estar influyendo en la aparición de los síntomas del paciente.

La psiconeuroinmunología no lucha contra el concepto de medicina alopática (tratamiento sintomático) sino que pretende ir más allá y fijarse en el desorden principal que ha hecho aparecer un síntoma, en el mismo sistema o en otro sin aparente relación. Se puede decir que la Psiconeuroinmunología se engloba dentro de la medicina integrativa Muchos de nosotros lo hemos experimentado en nuestro propio cuerpo: estrés psicoemocional que nos genera alteraciones digestivas, alimentación incorrecta que nos genera déficit de concentración, sedentarismo que nos genera disminución de energía. Éstos son algunos ejemplos de relaciones sintomáticas entre diferentes sistemas corporales, dónde sería necesario tratar la primera parte para mejorar la segunda. 21

¿Qué es lo que hace el psiconeuroinmunólogo? Mediante una exhaustiva anamnesis o “interrogatorio terapéutico” que incluyen aspectos físicos, fisiológicos, psicológicos, sociales el terapeuta determina cuáles son las posibles causas de la disfunción. Apoyándose en el resultado de la anamnesis, y de las pruebas complementarias que el paciente puede aportar (analíticas sanguíneas, pruebas radiológicas, análisis genéticos, tests funcionales, tests de heces, pelo, orina, etc), el psiconeuroinmunólogo empodera al paciente sobre los mecanismos que le han hecho enfermar y propondrá un tratamiento al paciente utilizando la nutrición y/o suplementación, el ejercicio físico funcional, la terapia emocional y la comprensión de la fisiopatología para resolver los trastornos primarios del paciente. Así, la variedad de disfunciones que pueden ser tratadas desde la psiconeuroinmunología es muy amplia: - Disfunciones y alteraciones digestivas (estreñimiento, diarrea, dispepsia, hinchazón, mala absorción, gases, intolerancias alimentarias…) - Disfunciones y alteraciones inmunitarias (infecciones de repetición, alergias, parasitosis, autoinmunidad, problemas pulmonares, problemas de piel…) - Disfunciones y alteraciones metabólicas (diabetes, obesidad, hiperlipemia, alteraciones tiroideas...) - Disfunciones y alteraciones de origen psicológico (dolor crónico, fibromialgia, depresión, ansie22

dad, alteraciones sueño, fatiga, estrés…) - Disfunciones y alteraciones hormonales (dismenorrea, infertilidad, pérdida líbido…) Éstas son unas cuántas disfunciones pero la lista es muy larga ya que la Psiconeuroinmunología también apoya al paciente en enfermedades diagnosticadas médicamente que puedan estar afectándolo en el momento actual (cáncer, Alzheimer, Parkinson, síndrome intestino irritable, colitis ulcerosa, etc). La clave en cualquier disfunción o enfermedad es conocer en profundidad los mecanismos que subyacen y empoderar a la persona para que escoja las herramientas que más le ayudarán. Ésto es Psiconeuroinmunología.

FETS CURIOSOS Què és el zero waste? Clàudia Piris i Laura Munné El zero waste és una filosofia basada en el conjunt de pràctiques per evitar el màxim possible la generació de residus. Pretén aconseguir una vida sostenible on es reutilitzin els residus per evitar contaminar el medi ambient. RECULLS D’APP’s i WEBS LENDI: L’aplicació de Lendi és una App de servei públic. Serveix per el préstec d’objectes diversos, sense necessitat d’adquirir-los i pagar per ells, generant xarxa d’intercanvi i no contaminar tant. La seva filosofia és “Connectem persones per a prestar-nos objectes creant comunitats més humanes. Promovem una vida sostenible millorant l’impacte humà en el planeta.” Si hi ha algo que no estiguis utilitzant habitualment i no ho vols vendre, li pots deixar a una altre persona durant un determinat temps i després te’l torna. És una aplicació completament gratuïta. Les seves xarxes socials i webs són les següents: https://www.instagram.com/lendiapp/ web: lendiapp.com TOO GOOD TO GO: El malbaratament alimentari és una realitat que perjudica mundialment al nostre planeta. Actualment, dos milions de persones a Espanya ja salven menjar amb aquesta aplicació. T’animes a combatre el malbaratament d’aliments? Converteix-te en #WasteWarrior! 23

Més de 5.843 establiments (fleques, supermercats, restaurants, hotels i molts altres) ja s’han unit. Una xifra de 1,7 milions de packs de menjar salvats a casa nostra. Les seves xarxes socials i webs són aquestes: https://www.instagram.com/toogoodtogo.es/ web: bit.ly/salvacomida

ZERO WASTE BCN: És una organització que treballa per reduir el malbaratament alimentari i la generació de residus des de l’any 2016 a l’entorn de Barcelona. Fan cursos, xerrades, conferències i tallers parlant sobre el zero waste. Ho fan a centres cívics, empreses, serveis públics i centres educatius. En aquesta organització xerren i fan tallers centrats sobretot en aquests tres temes: cosmètica natural, cuina d'aprofitament i l’upcycling o reutilització creativa. web: https://www.zerowastebcn.com/

CONEIXEMENT 24

Tones de plàstic al mar Científics de l’Institut Gyres han informat en un estudi realitzat en 2014 que en els nostres oceans podrien haver unes 270.000 tones d’escombraries, molt més del que pensàvem fins ara. D’aquestes escombraries, el 70% és plàstic, seguit de metall i vidre. En aquest mapa creat pels investigadors de l’Institut Alfred-Wegener, LitterBase, es poden veure els punts d’acumulació d’escombraries “litter” als oceans.

Què són les illes de plàstic? Aquestes illes de plàstic “garbage patch” són acumulacions de brossa no biodegradable que degut a l’efecte de les corrents oceàniques s’han anat agrupant fins a convertir-se amb el que avui en dia coneixem com a illes de brossa. Com es formen? La brossa és arrossegada per les corrents marines cap als vèrtex dels grans girs oceànics, on es van agrupant i acumulant, formant-se les illes plàstiques. La brossa es va desintegrant per l’acció de les onades, el vent i el sol. Aquestes es van aglomerant tant a la superfície com al fons marí, desencadenant així una contaminació gairebé irreversible del fons marí. Per això es pot deduir que a les zones on es troben els girs oceànics, es troben les grans taques de residus plàstics. 25

Illes de plàstic al planeta: Illa de l’Oceà Pacífic Nord: l’illa més gran del món localitzada al nord del Pacífic, entre California i Hawaii, s’estima que mesura d’uns 700.000Km2 a 15 milions de km quadrats i conté al voltant de 100 milions de toneladas de brossa distribuït entra la superfície i el fons marí. Illa de l’Oceà Pacífic Sud: situada davant de les costes de Xile i Perú, és 8 cops més gran que Itàlia. Hi ha estudis que indiquen que aquesta illa és una fragment de la illa situada al Pacífic Nord. Illa de l’Oceà Atlàntic Nord: aquesta illa, la segona més gran. Aquesta illa està composta de brossa similar a les localitzades a les zones de l’Oceà Pacífic i Índic. Illa de l’Oceà Atlàntic Sud: a l’Atlàntic sud trobem l’altre illa, una de les més petites i es mou per la corrent de l’Atlàntic Sud. Situada entre Sud Amèrica i el sud d’Àfrica. No hi ha molta informació sobre ella i no sol ser interceptada per les rutes comercials. Illa de l’Oceà Índic: l’oceà índic és el que té menys quantitat d’éssers vius degut a la baixa concentració de fitoplàncton, però conté la major biodiversitat marina dels oceans. Recentment s’ha descobert un altre illa de residus plàstics relacionada amb les corrents i el gir oceànic que la rodeja. És menor que les esmentades, aquesta conté un número més elevat de partícules de polímers i de substàncies químiques. A diferència de la resta es tracta d’una taca discontínua de brossa composada principalment per microplàstics suspesos a la columna d’aigua i a la superfície del mar. Les cinc illes esmentades anteriorment són les documentades, però la realitat és que s’han detectat altres de més petites com és el cas del Mar Mediterrani. D’on provenen aquests plàstics de les illes? A diferència del que molts pensen, la majoria d’aquestes tonelades no són ampolles i envasos sinó restes d’equips de pesca abandonats, dels quals el 46% són xarxes i, la resta, altres equips de pesca industrial, com cordes, trampes per a anguiles o gàbies, segons un estudi publicat al Scientific Reports. És cert que el 94% dels fragments són microplàstics, però només representen el 8% de les tones totals, on aquests sí que provenen de la degradació de plàstics d’ús quotidià. 26

TOP TEN Tips sostenibles Lua Florensa i Jana Peralta 1. Material escolar sostenible La motxilla és una de les peces més fàcils de reutilitzar, no fa falta canviar-la cada any. Quan som petits és millor fer-la servir de roba, però després quan ens fem grans podem accedir a motxilles elaborades amb materials reciclats, com per exemple les de Lefrik una marca espanyola de bosses urbanes creades a partir d’ampolles PET reciclades. Ja fa anys que la motxilla escolar es va buidant de llibres, donat que els centres prefereixen utilitzar altres recursos, com fotocòpies de fitxes, llibres digitals, etc. Però en canvi a l’estoig encara hi ha moltes eines de plàstic: es calcula que cada dia es produeixen 135 milions de bolígrafs de plàstic al món i per això és recomanable fer servir altres opcions com pot ser el llapis 100% natural i biodegradable de la marca danesa Sprout que quan s’acaba té una segona vida, el llapis porta a l’extrem una cápsula de gelatina amb llavors. Així que si es planta el llapis de cap per avall aviat creixerà en forma d’herbes, flors o fins i tot verdures! 27

2. Menjar sostenible

3. Consum d’energia

Cal tenir present que molts dels productes d’un sol ús que fem servir estan fets de plàstic i a més a més, són innecessaris, ja que sovint trobarem una opció reutilitzable. Per aquest motiu és recomanable fer servir un embolcall sostenible com un roll’eat o fins i tot un paper de cera d’abella. A l’hora de beure aigua cal evitar els envasos de plàstic, ja que és molt millor fer servir ampolles o gots de vidre, acer o bambú. També cal evitar els tovallons de paper: es poden substituir per uns altres de roba perquè després es renten i no cal llençar-los. I sobretot cal vigilar amb el malbaratament alimentari. A Catalunya es calcula que es llencen anualment (al final de la cadena alimentària: menjadors escolars, restaurants, comerços, llars...) 35 kg per persona de menjar, així que aprofiteu tots els aliments i per exemple si un plàtan està molt tou, no el llenceu i feu un bon batut amb ell.

Som conscients que gastem molta energia: la televisió, la llum, els carregadors, mòbils etc. per això us proposem que facis ús d’aquests consells a casa per no gastar tanta electricitat. - No deixis carregadors encesos tot el dia o molta estona. Només fes-los servir quan els necessitis. - No gastis llum si no la necessites. És millor fer servir la llum natural. - Apaga els dispositius electrònics si no els necessites. Apaga’ls del tot quan acabis de ferlos servir. - L’aire condicionat gasta molta energia. Intenta fer-lo servir el mínim possible. El mateix és aplicable a la calefacció. Cada any gastem moltíssima electricitat i energia i a més a més no és gaire barata, per això us recomanem que feu servir-los amb seny.

4. Compra sostenible Quan vas a la compra també cal pensar en la sostenibilitat. Què pots fer per tenir una compra sostenible? Hi ha unes quantes coses que has de tenir en compte a l’hora d’anar a comprar. Per començar, és recomanable que en comptes de portar una bossa de plàstic portis una bossa de paper o de cotó, un carro, un cabàs o cistell. En segon lloc, cal mirar que les fruites o verdures que comprem siguin de temporada i de proximitat. És important que no compreu massa quantitat d’aliments per a després no acabar llençant-los. Sobretot compra amb responsabilitat. Pensa abans de comprar què necessites i si allò que desitges et serà d’utilitat o és un caprici. Finalment, fes servir el comerç de proximitat i aquells establiments que venen productes d’origen local, ecològic, a granel, de comerç just i /o artesanals. Minimitzaràs els residus, menjaràs més sa i seràs solidari.

5. Recicla correctament Gestiona correctament els residus. Separa a casa els diferents residus i diposita’ls correctament al contenidor corresponent: paper i cartró al contenidor blau, vidre al contenidor verd i envasos de plàstic, llaunes i brics, al contenidor groc. Els residus orgànics al contenidor marró. Utilitza bé els contenidors: no deixis bosses d’escombraries fora dels contenidors. Recorda que a les papereres hi ha cendrers o apagadors per deixar les cigarretes. Per les coses que resulta més complicat trobar un lloc per llençar-les com els CD o les piles, hi ha el “Punt Verd Mòbil”, on pots deixar totes les coses que no es puguin deixar als contenidors de reciclatge.

6. Donar al material una segona vida Les coses que no vols, no et serveixen, o se t’han trencat no les llencis perquè poden tenir una segona utilitat, tot convertint-ho en una altra cosa que utilitzis. També es pot donar una segona vida als objectes o roba que no t’agraden o no et fan servei donant-los a un amic o familiar que els vulgui. D’aquesta manera una altra persona allarga el seu ús. Per exemple, en el cas que sigui roba és ben fàcil: la roba que ja no estigui bé, la pots donar a un familiar o amic que sigui més petit que tu.

7. Alternatives al plàstic Seria interessant trobar un material amb tots els beneficis del plàstic però sense els inconvenients oi? Això és el que fan empreses com Sarau (entre d’altres) amb els bioplàstics. A diferència dels plàstics sintètics, els bioplàstics provenen de plantes i matèries primeres biològiques com blat de moro, canya de sucre, algues, palla, residus de fusta, patates.... Tot això són recursos renovables no com el petroli (Un dels materials amb què es fa el plàstic). A més poden ser biodegradables i són tan eficients com els plàstics convencionals. Han creat productes ben originals (no necessàriament de Sarau) com ara: embalatges fets amb l’ajuda de fongs, ampolles d’aigua comestibles fetes gràcies a algues marines, fibres tèxtils que inclouen components de la llet, gots, plats i coberts.

8. Targetes de transport públic reutilitzables

9. Vehicle privat i les seves conseqüències

10. Sabons a granel

Mai no has pensat com seria tenir targetes de transport públic reutilitzables? Si ho havies pensat no ets l’únic. A Biscaia ja existeixen es diuen Barik, són targetes fetes de PVS (plàstic dur) i en comptes de tirar-les quan s’acaben és recarreguen. Serveixen per quasi tots els transports públics de Biscaia i es poden validar fins a deu persones. N’hi ha que són “anònimes” que permeten fer el que us explicava, i n’hi ha de “personalitzades” que si les parts o te la roben es pot reemplaçar. Els turistes també les han de fer servir i quan se’n van se les poden quedar de record. En resum són molt millors pel medi ambient i igual d’eficients.

Tenim un problema greu amb la contaminació que desprenen aquests vehicles, i és que en els carrers més transitats de Barcelona hi han contat unes 100.000 partícules per centímetre cúbic, un nivell fins a 8 vegades superior a la mitjana de Barcelona. Per això a Barcelona tenen prop de 1.000 km de vies pacificades, entre els quals hi ha més de 200 quilòmetres de carril bici. El transport públic també ajuda, i a vegades és més còmode que la bici o anar caminant, per què vas més ràpidament i pots anar a llocs més llunyans.

Et pots imaginar la quantitat d’envasos de plàstic per a productes de neteja de la llar i higiene personal que constantment acaba a les escombraries? Ja t’ho asseguro que molts! A no ser que els compris a granel a les més de 20 botigues que hi ha a Barcelona. I és que aquesta opció és millor per tu, pel planeta i pels comerços del teu barri. Només cal anar a la botiga amb un envàs i omplir-lo amb el sabó que tu vulguis i la quantitat que tu vulguis, i és que de sabons n’hi ha de tots tipus: de mans, xampús i fins i tot de neteja. També els pots comprar sòlids i en aquest cas no cal portar envàs però tens la mateixa varietat i també pots triar la quantitat. T’hi apuntes? Reduiràs els plàstics i ajudaràs el teu barri!

Barcelona ofereix: - Uns 123,0 km de xarxa de metro amb unes 161 estacions i uns 177 trens que ofereixen 411,95 milions de viatges a l’any. - Uns 834,51 km de xarxa de bus amb uns 1.167 autobusos i 2.606 parades que ofereixen 411,95 milions de viatges a l’any. En conclusió a Barcelona tenim moltes possibilitats de no utilitzar el cotxe o la moto (entre d’altres) privats i millorar l’aire que respirem.

HISTÒRIA Perspectiva històrica de l’educació ambiental Arnau Amat Doctor en Didàctica de les Ciències Experimentals Professor i investigador de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Malgrat que hi hagués hagut moviments previs que volien acostar la natura a nens i nenes de totes les edats, el naixement de l’educació ambiental està fortament relacionat amb el naixement del moviment de l’ecologisme durant la dècada dels 60 del segle XX, quan es van començar a fer evidents els efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient. Per alguns experts, l’inici de l’ecologisme com a moviment sociopolític s’inicia amb el llibre Primavera Silenciosa de Rachel Carson, que va posar tota la societat americana en alerta per les conseqüències que el DDT podia tenir sobre el medi ambient, El títol del llibre ens remet a un bosc primaveral en total silenci per la manca d’ocells i d’éssers vius, com a conseqüència de l’ús indiscriminat de pesticides. És als anys 70, però quan el moviment implosiona amb forts grups de pressió com la famosa ONG Greenpeace, que va néixer com a oposició a unes proves nuclears fetes a un espai natural a Alaska. 32

En aquest context històric va ser quan diferents organismes internacionals, com les Nacions Unides, van començar a destacar la importància de l’educació com a eina bàsica per promoure una millor relació entre l’ésser humà i el medi ambient. Tots aquests primers intents es van recollir al 1975 amb la carta de Belgrad, on queden definits els objectius i els principis de l’educació ambiental tal com la coneixem avui en dia. Tal com queda redactat en aquest document el principal objectiu de l’educació ambiental és “millorar totes les relacions ecològiques, incloent la relació de les persones amb la natura i de les persones entre sí”. Per tant, l’educació ambiental no només té a veure amb la relació de les persones amb el medi, sinó que és igual d’important les relacions que s’estableixen entre les persones. És una educació que busca la transformació de la societat, perquè creu que aquesta és la millor manera de tenir una bona relació amb el medi ambient. A casa nostra el naixement del moviment ecologista i de l’educació ambiental que s’estaven produint a l’escena internacional, coincideix amb l’etapa final del franquisme i amb l’inici de la transició cap a la democràcia. Concretament a Catalunya, però també a l’Estat espanyol, se’n situa el naixement el 1975 amb la creació del primer itinerari de natura del bosc de Santiga, entre Sabadell i Barberà del Vallès, inspirat amb experiències semblants que s’havien promogut a Anglaterra. Al cap de tres anys, s’inaugurava Can Lleonart, com a primera Escola de Natura, al bell mig del Parc Natural del Montseny. A partir d’aquí, van proliferar arreu

de tot el territori català tot d’equipaments com ara itineraris, escoles i aules de natura, centres d’educació ambiental, centres d’interpretació, etc. Aquests equipaments eren tirats endavant per professionals, que avui anomenaríem emprenedors, provinents sobretot del món de la biologia o la geologia, però també del món de l’educació, que tenien un ampli coneixement sobre el medi natural. Alguns autors parlen de “Esclat” per definir aquest primer moment fundacional de l’educació ambiental, ja que el nombre d’equipaments i professionals implicar va molt ràpid: a principis dels 2000, hi havia més de 200 equipaments a Catalunya, quan a principis dels 80 no superaven la dotzena. Aquesta primera explosió va fer evident la necessitat de compartir experiències i buscar projectes comuns en els sector i és en aquest sentit que el 1985 es va fundar la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA). La SCEA va representar, i gairebé 40 anys després continua representant, una pedra angular per comprendre l’educació ambiental a Catalunya, ja que agrupa la gran diversitat de professionals del sector i ha servir per promoure publicacions, fòrums d’intercanvi, debats i projectes. Cal destacar que aquest primer impuls de l’educació ambiental té les activitats educatives es donava als entorns naturals i sobretot és dóna a fora a l’escola. No és fins a finals de la dècada dels 90 que les activitats educatives passen a ubicar-se, sobretot, a dins de l’escola. Aquest moviment ve influït per el gran impacte 33

que va tenir internacionalment la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro al 1992, on es van encunyar termes que han passat a domini públic com globalització o sostenibilitat. En aquesta cimera va recollir que “el desenvolupament sostenible és aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin atendre les seves pròpies necessitats”. Per tant, el desenvolupament sostenible és un desenvolupament que tindria en compte no només el desenvolupament econòmic, sinó que també tindria en compte la societat i el medi ambient. En aquesta mateixa cimera es promou que les institucions es facin propis els objectius de desenvolupament sostenible a través d’un compromís explícit cap a la sostenibilitat que recollien les Agendes 21. Aquest nou enfocament té fortes conseqüències en el món de l’educació ambiental. En primer lloc, es va abandonant aquest terme per anar-lo substituint per Educació per al desenvolupament sostenible o Educació per a la sostenibilitat, tot i que en alguns autors no ho consideren sinònims perfectes i fins i tot dues coses diferents. En segon lloc, durant l’inici de l’educació ambiental qui havia iniciat el moviment eren iniciatives privades, ara les administracions públiques són les que agafen la iniciativa. En tercer lloc, com ja s’ha comentat, si a l’inici l’acció educativa s’havia iniciat a fora els centres educatius i sobretot en espais natural, ara les accions es

donaven sobretot a dins del centre. Finalment, les temàtiques a treballar també van canviar, si en un bon començament sobretot estaven centrades en el medi natural, ara se centraven més en la gestió ambiental del centre, és a dir, amb l’estalvi d’energia, aigua i la gestió dels residus. Aquest canvi de tendència es deuen bàsicament a dos factors. Per una banda, és un reflex del què estava passant a nivell social, amb un canvi evident de les preocupacions ambientals que tenia la societat en aquell moment. Per l’altra, la voluntat de les administracions públiques d’influir directament en els centres educatius amb la voluntat de promoure campanyes ambientals. És en aquest context que neixen a finals dels 90 el Programa Escoles Verdes i l’Agenda 21 escolar de Barcelona gairebé de manera simultània, amb l’objectiu de poder generar una autèntica cultura ambiental que impregnés no només la gestió ambiental del centre, sinó també com es prenien les decisions i els processos d’ensenyament i aprenentatge. L’enfocament que prenien aquests programes era la transformació dels centres educatius, amb el ben entès que viure en un ambient escolar més sostenible havia d’ajudar també a canviar la consciència ambiental dels infants. No només Barcelona va tirar endavant programes locals, molts dels grans municipis de Catalunya també ho van fer. Això va fer que entre la primera i la segona dècada del nou mil·lenni convisquessin més d’una dotzena d’Agendes 21 escolars o Xarxes Locals d’Escoles amb el programa Es35

coles Verdes, promogut pels Departaments de Medi Ambient i d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest segurament és l’inici de la tercera etapa que segurament s’està allargant fins els nostres dies, l’etapa de les xarxes d’escoles per a la sostenibilitat. En aquest sentit, és important destacar que torna a canviar el lloc on es donen les accions educatives: si després de la Cimera de Rio el propi centre era el context on tenia lloc l’acció educativa, ara l’acció educativa té lloc sobretot a la comunitat on es troba el centre educatiu, amb la voluntat de millorar-la ambientalment. Amb l’explosió d’aquestes xarxes d’escoles a nivell municipal molts centres educatius es trobaven que participaven a més d’un programa d’educació ambiental a la vegada: en el programa d’educació ambiental municipal, liderat pel propi Ajuntament, i en el programa Escoles Verdes, liderat des de la Generalitat. En el moment que a causa de la crisi financera van començar les greus retallades pressupostàries a les administracions públiques, aquest solapament de programes va esdevenir insostenible econòmicament. Com a conseqüència, amb l’objectiu principal d’evitar aquests solapaments, les administracions es van proposar racionalitzar els programes d’educació ambiental del territori i es va formar la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). La XESC va néixer el 2010 a iniciativa del Departament d’educació i medi ambient de la Generalitat de Catalunya i diverses xarxes d’escoles 36

municipals. La XESC es defineix a si mateixa com una xarxa de xarxes, que el 2012 agrupava a més de 1100 centres educatius, 16 programes municipals d’educació ambiental i el programa Escoles Verdes. L’objectiu era, i continua sent, fomentar el treball en xarxa no només per compartir recursos, sinó també experiències educatives i formació És important destacar, com a conclusió, que en cada una d’aquestes etapes no s’esborra l’etapa anterior, sinó que se n’acumula el llegat. Actualment, conviuen els equipaments inicials, amb les propostes d’ambientalització de centre amb les xarxes d’escoles per a la sostenibilitat. En tot cas, totes aquestes estructures acumulades amb gairebé 50 anys d’història ens han de servir per afrontar els nous reptes ambientals, com l’emergència climàtica, però també els nous reptes pedagògics. Bibliografia Espinet, M.; Junyent, M.; Amat, A.; Castelltort, A. (2015). Moving Schools Towards ESD in Catalonia, Spain: The Tensions of a Change. A R. Jucker, R, Mathar (eds.) Schooling for Sustainable Development in Europe. Springer International: Switzerland. Generalitat de Catalunya (2003). Estratègia Catalana d’Educació Ambiental. Una eina per a la comunicació i la participació. Document marc. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Riera, J.M. (2017). Art passió i perspectiva de l’educador ambiental. A Diputació de Barcelona (Ed.) Educació ambiental. D’on venim? Cap a on anem?. Extret de: https://xarxaenxarxa.diba.cat/documents/publicacio-educacio-ambiental-don-venim-cap-on-anem

OCI

VIATGE Turisme sostenible Aina Closa

En menys d’una generació la societat ha passat de viatjar, com a molt, una vegada a la vida a visitar diversos països anualment. Aquest augment del turisme, a part de portar beneficis econòmics, també té una cara obscura: l’impacte negatiu que genera sobre el medi ambient. Per intentar minimitzar-lo va sorgir el turisme sostenible. Sovint sentim a parlar sobre aquesta manera de viatjar però, realment sabem de què es tracta i quins són els seus objectius? El turisme sostenible és respectuós amb el planeta i permet que els recursos naturals i culturals dels territoris es conservin. Es realitza sense causar problemes ambientals o socioculturals, repartint els beneficis entre tota la societat. Per tant, podríem dir que és una manera de viatjar que busca deixar la mínima petjada ecològica sobre els territoris que visitarem. Si fem la vista enrere veurem que, les nostres darreres vacances, si és que n’hem pogut fer, han seguit, a grans trets, les característiques d’aquesta manera de viatjar.

L’alimentació és el procés pel qual els nutrients i l’energia arriben al nostre cos i representa una de les nostres necessitats bàsiques, ajudant-nos a mantenir la salut i el benestar, sempre que es garanteix les necessitats nutricionals de cada etapa de la vida. La gastronomia i els estils a l’hora de menjar són diferents segons cada país, influenciada per la història, les tradicions i l’economia de cada territori. Dins de cada cultura i territori, l’alimentació pot ser més o menys saludable, però ¿a què es refereix aquest terme? Realment, perquè una alimentació s’anomeni “saludable”, hauria de complir amb les condicions següents: satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.

GASTRONOMIA Hàbits saludables i producte local Bruno Longas 40

Quan es parla del consum de productes de proximitat es fa referència a aquells procedents de la terra, la ramaderia o la pesca, o bé resultants d’un procés d’elaboració o transformació, produïts a una distància d’un nombre reduït de quilòmetres (per exemple, màxim 100 km) del lloc on es venen i es consumeixen.

QUÈ VOL DIR ALIMENTACIÓ…? Suficient Es refereix al fet que ha de cobrir i ajustar-se a les necessitats calòriques diàries individuals, ja que en cas contrari l’alimentació pot ser insuficient o excessiva. Equilibrada En l’alimentació és important i recomanable menjar de tot una mica, incloent-hi aliments de totes les categories, tenint en compte les que cal consumir amb més quantitat i freqüència (verdures, hortalisses, fruites, llegums). En el cas de les persones vegetarianes, és important posar-se en contacte amb un professional que valori i faci seguiment de les necessitats de cada cas. Harmònica Un menjar harmònic és aquell que connecta els diferents nutrients de forma proporcional, és a dir, que guarda una relació de proporció entre els hidrats de carboni, proteïnes i greixos. Segura Per comprovar si un menjar és segur has de tenir en compte entre altres coses la quantitat present de sucre. Mirar l’etiquetatge i el llistat d’ingredients és molt important. A més a més, quan consumim aliments és important saber el lloc i origen de producció, així com assegurar-nos que té la garantia de certificació i ha passat els protocols de control i inspecció. En el cas de la fruita, verdura

i hortalisses, cal vigilar i rentar-la molt bé perquè sovint s’utilitzen insecticides i pesticides. Adaptada al comensal i a l’entorn L’alimentació ha d’estar adaptada a les necessitats individuals de cada persona, segons l’edat, el seu estat de salut, els gustos, les creences i valors culturals, etc. Tanmateix, l’alimentació també s’ha d’adaptar a l’entorn social, tenint en compte els productes de temporada, la situació de consum, etc. Pel que fa al consum de fruites, verdures i hortalisses, entre d’altres aliments, és important valorar el seu lloc de procedència i la forma en què han estat cultivats, evitant al màxim l’impacte perjudicial vers l’entorn i els consumidors. Sostenible i assequible Alimentar-se amb una visió sostenible és preocupar-se i mostrar respecte pel medi ambient, prioritzant els aliments frescos i mínimament processats. Una alimentació assequible ha de ser una proposta viable amb un pressupost raonable, de la que ningú quedi exclòs. Completa Direm que un plat és complet quan no falta res del que hauries de menjar en aquell moment del dia segons el teu pes, salut i edat. Un dinar o sopar complet podria ser per exemple: de primer mongeta tendra, de segon pollastre i de postres poma.

Aquí teniu algunes recomanacions de comerços locals i de proximitat, situats a Barcelona i al barri de Sants. MERCAT DE SANTS I HOSTAFRANCS: Als mercats alimentaris de Barcelona trobareu gran varietat d’establiments: peixateries, carnisseries, fruiteries. També hi ha altres botigues de plats casolans precuinats per només escalfar. MERCATS DE PAGÈS BARCELONA. Espais de venda directes de l’hort a places i carrers. Hi ha 7 mercats en funcionament. Disponibles als barris de Vallcarca, Sants, Poble-Sec, el Raval, l’Eixample, Fort Pienc i Guinardó. Podeu consultar horaris a la web. MOLSA BIO C/ de Sant Jordi, 7 bis, Barcelona (Sants). Botiga que ofereix productes d’alimentació ecològica i dietètica, així com fruites i verdures fresques. Les persones que hi treballen saben molt del que tenen. TEMPS NATURA C/ de la Ferreria, 28, Barcelona (Sants). Herbolari i botiga d’alimentació on tenen productes ecològics de tota mena. VERDURES BUBUB C/ Joaquim Costa, 29 Barcelona (Raval): Tenen fruites, verdures i hortalisses de collita pròpia. Les persones que hi treballen són de la Cooperativa Agrària del Prat de Llobregat i de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV). 42

BON GRANEL C/ de Sants, 143, Barcelona (Sants). Un bon lloc on comprar fruits secs, cereals i llegums a granel. Un comerç sostenible i responsable. ECONOMAT SOCIAL, SCCL C/ de la Constitució, 85, Barcelona (Sants). És una cooperativa de barri que vol garantir el dret dels veïns/es a una alimentació de qualitat. CAPITÀ ENCIAM C/ de Galileu, 139, Barcelona (Sants). És molt recomanable fiable, la botiga està molt bé igual que els seus productes. TERRA MULLADA C/ d'Antoni de Capmany, 71, Barcelona (Sants). Els millors productes de proximitat, de collita pròpia, un servei immillorable... Per si voleu consultar bons restaurants amb productes de proximitat: https://www.timeout.cat/barcelona/ ca/restaurants/restaurants-barcelona-productes-de-proximitat

CULTURA Un llibre fantàstic per veure la increíble vida d’un animal, en concret, un esquirol. 44

Una gran obra per els alumnes de Cicle Superior.

Recomanacions

Abril Fernández i Pol Prades

Una magnífica sèrie perquè els Un llibre molt interessant pels més petits comencin a ser lectors que ja saben llegir una mica. autònoms.

Barra/Llibre o la Sílvia Abril Fernández i Pol Prades La llibreria Barra/Llibre està situada en ple barri de Sants, concretament al carrer Riego núm. 13 a la mateixa plaça d’Osca. Està especialitzada sobretot en narrativa, i tenen una secció infantil. També organitzen clubs de lectura, vermuts literaris, presentacions de llibres i activitats infantils. Com moltes altres llibreries van veure trontollar el negoci, campanyes com les Llibreries Obertes van donar un impuls per salvar el sector. A més a més, un aspecte positiu que en treuen de la pandèmia i la Covid19 és que la gent en estar tant de temps tancada a casa s’ha tornat a aficionar a la lectura.

que d’altres, però si un llibre li agrada molt el recomana molt i per tant es ven molt. Els llibres juvenils no es venen tant perquè hi ha moltes escoles que els fan llegir llibres que els hi donen els professors. Ella no va triar aquest ofici sinó que feia molt de temps a l’atur i quan li van oferir aquesta feina ella encantada va acceptar, i diu: - La llibreria i jo ens portem molt bé, jo la faig feliç a ella i ella em fa feliç a mi -. La decora, l’organitza, etc. Web: http://www.barrallibre.cat/ Xarxes:https://www.instagram.com/barrallibrebcn

La Sílvia comenta que no hi ha llibres més venuts 45

Novetats musicals Abril Fernández i Pol Prades

Sónar

Videoclips

Com molts ja sabreu en aquests temps els músics han tingut varies dificultats per culpa de la Covid 19, però no tot són males notícies… Ara, per exemple, els concerts són més sostenibles! Al Sónar de Barcelona estan treballant per intentar eliminar els gots de plàstic d’un sol ús de cara a les properes edicions. Cal dir però que el Sónar Barcelona, des del 2019 serveix l’aigua des d’ampolles de vidre.

Ara els videoclips ho són tot en les cançons. Arribar ara a la gran audiència suposa passar pel filtre de les plataformes de streaming. I això ha comportat i està comportant molts canvis en el món musical. Les plataformes marquen unes noves regles del joc. Un clar exemple és la norma dels 30 segons. L’artista cobra si aconsegueix que l’usuari escolti almenys mig minut de la seva cançó, això ha provocat que molts artistes estiguin retallant les seves cançons. Les cançons són cada cop més curtes i es llancen més singles.

Un triomf de la naturalitat i la senzillesa.

Recomanacions

Abril Fernández i Pol Prades

Stay Homas és un grup de música que es va iniciar i fer famós durant el confinament

Grup separat durant el confina- Estrenat el 27 de març del 2020. ment. Es poden escoltar cançons Tot un èxit de la diva del pop atual. com per exemple: Nous camins, A la deriva... 47

En aquest últim segle, el món humà ha esdevingut hipercomplex a gran velocitat. Els avenços humans no només ens han donat vacunes i coets que arriben a la lluna, sinó que ens permeten estar connectats amb moltes persones alhora, fins i tot d’altres països. Irònicament, mentre seguim a desenes de persones a les xarxes o mantenim correspondència amb amics internacionals, no sempre coneixem bé els nostres veïns i veïnes. La cultura del fast food arriba fins i tot als àmbits personals, i a la vegada que ens tornem àvids devoradors de continguts en línia, també arribem a actuar així amb la gent del nostre entorn. L’imperi de la quantitat s’imposa a la qualitat. En aquests temps, es fa necessari rescatar la senzillesa que reivindicava Epicur, filòsof de la Grècia hel·lenística. Recuperar el tarannà dels epicuris ens ajudaria a simplificar la realitat en els moments en que aquesta ens aclapara i ens ofega. Epicur ens faria veure que les coses realment necessàries són poques i ben senzilles. Perquè complexitat no és necessàriament sinònim de qualitat. Tenir un munt de seguidors en una xarxa social sona genial. Però quants d’aquests estarien al nostre costat si tinguéssim un problema? Epicur atribueix un valor important a l’amistat, i ens diria que, davant les situacions difícils, la presència d’aquells éssers estimats compta més que els grans missatges o els discursos grandiloqüents. Simple i senzill, però essencial. La tranquil·litat de l’ànima, l’ataraxia que buscava Epicur, és quelcom que ens manca avui dia, però que podem trobar si la busquem. El camí és clar: davant la hipercomplexitat, simplificar.

WISHLIST Recuperar l’ataraxia grega al segle XXI Bernat Llopis

L’obra “L’home en la recerca del sentit” és un best-seller internacional de Viktor Frankl que explica i reflexiona sobre tot el que ell va viure al camp de concentració de Theresienstadt. Frankl ens explica com ho va fer per sobreviure, les anècdotes de com estaven els reclusos als camps, i la por que tenia, entre altres sentiments. Aquesta obra també convida a la gent a agrair tots els moments que la vida ens ha donat. 50

Irene Ballesta, Sílvia González i Alex Gallardo

Viktor Frankl (19051997) va ser un neuròleg i psiquiatre austríac, i també un supervivent de l’Holocaust. Frankl va ser el fundador de la logoteràpia, que és una forma d’anàlisi existencial, la “Tercera Escola de Psicoteràpia de Viena”.

Viktor Frankl. L’home a la recerca del sentit.

MONOGRÀFIC

“El sentit de la vida resideix en trobar un propòsit. Si tenim un “perquè”, sempre trobarem un “com”. Si ens sentim lliures i motivats, sempre podrem generar tots els canvis necessaris per crear una realitat molt més noble” Una de les coses que més inquietud ens ha generat als humans és la de trobar un sentit a la vida: el perquè de la nostra existència, la raó per la qual estem vius i el perquè val la pena seguir aquí. Viktor Frankl argumenta que aquest és el veritable sentit de la vida, el fet de preguntar-nos un perquè, ja que quan el trobem, tindrem una motivació i un propòsit. Ell pensava que tothom tenia un motiu per viure. A tall de reflexió, els humans, per sobreviure i tirar endavant, sempre necessitem tenir una esperança, quelcom que ens mogui a continuar. Encara que ell va estar pres molt de temps en un camp de concentració pel fet de ser jueu i va ser obligat a fer treballs forçats, mai no va perdre els ànims, era positiu. El seu objectiu era poder tornar a escriure textos científics i tornar amb la seva família. Ell sempre pensava que l’esperança és l’últim que es perd. Malauradament, quan finalment va ser alliberat, va descobrir que la seva família ja estava morta, però ell en lloc d’enfonsar-se en les seves desgràcies va seguir el seu camí i va estar cuidant alguns malalts. És evident que ningú pensa que és atractiu fer alguna cosa sense cap mena de recompensa, a fons perdut. Plantejar-se un propòsit, un objectiu ens dona motivació i ganes. Per tant, és la clau. Saber què vols aconseguir, quina intenció hi poses en allò que fas. Som conscients que amb ganes, tot surt molt millor. Evidentment, l’objectiu ha de ser en clau positiva, ha de ser “bo”, ja que si ho utilitzem per fer el bé comú, ajudarem altres persones a ser més felices i a afrontar la vida amb un somriure. Segons la nostra opinió, aquest és el veritable sentit de la vida, ajudar els altres a trobar-se. 51

“A un home li poden robar tot, menys una cosa, l’última de les llibertats de l’ésser humà, l’elecció de la seva pròpia actitud davant de qualsevol mena de circumstàncies, l’elecció del propi camí”.

La Declaració Universal dels Drets Humans comença amb un “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” Partint d’aquesta afirmació, tots els éssers humans som lliures i mereixen igualtat d’oportunitats. No obstant això, moltes vegades aquest valor es trenca per causes socials, polítiques i econòmiques. Amb les guerres per exemple; però hi ha un dret que no ens haurien de treure mai, i és el dret a decidir el teu futur individual o col·lectiu, encara que sovint passa. Quantes vegades s’ha dit la frase “No, jo volia fer Belles Arts, però em vaig decantar per fer Dret, perquè tenia més sortides”. Segurament, més d’una vegada i més d’una persona ha decidit sobre el seu futur basant-se en altres condicionants socials i no tant escoltant la pròpia veu. Pregunteu als vostres familiars a veure què us diuen. No pots deixar de fer el que de veritat t’apassiona per un futur laboral més o menys ampli, seria auto vulnerar el teu dret a la llibertat de decidir. En Viktor Frankl, un cop alliberat, no va tenir la vida que ell esperava però, tot i això, va seguir el seu propi camí, en lloc d’enfonsar-se en les seves penes: ell era conscient que podia decidir el que volgués, ja que era el seu dret.

Saviesa que no cal oblidar Bernat Llopis Per molt que a vegades ens sobti pensar-ho, no queden tan enrere els horrors del nazisme. Tampoc queda tan enrere Viktor Frankl, supervivent d’Auschwitz. Aquest neuròleg austríac no va ser tan sols un home de ciència, sinó que també es va doctorar en Filosofia. Els terrors viscuts als camps nazis van portar Frankl a pensar que, per molt complexes o doloroses que puguin ser les circumstàncies, hi ha una llibertat essencial que no pot ser mai robada a una persona: escollir com actuar, escollir l’actitud pròpia. Frankl va veure això en alguns presoners que miraven de consolar-ne altres o els donaven el seu últim bocí de pa. I són aquests actes d’ajuda sincera i simple, que compten més per la presència de l’altre que per l’ajuda física que es dona, que el porten a una altra conclusió: Fins i tot en els moments més foscos i quan les possibilitats d’ajudar els altres són limitades, una persona pot arribar a ser feliç, encara que sigui momentàniament, contemplant aquells éssers que estima, els quals són la roca de salvament que impedeix que l’absorbeixi el remolí de la desesperació. I són també els que poden, d’alguna manera, donar sentit a la pròpia vida.

pia, un seguit de tècniques que tenen com una de les seves premisses ajudar el pacient a trobar el sentit de la seva vida sense el qual, segons Frankl, aquest no podrà recuperar-se del tot. Aquestes idees de Viktor Frankl tenen molt hel· lenístiques. Lluny de preocupar-se de qüestions metafísiques, el savi de la Grècia hel·lenística era algú que sabia estar al món i moure-s’hi. Practicava una filosofia “per a la vida”. En aquesta línia, Frankl no es preocupa de grans qüestions, sinó del sentit personal de la vida i de l’actitud humana que un mateix o una mateixa decideix adoptar. Aquest saber ser i estar, en l’àmbit personal i respecte els altres, és la saviesa hel·lenística que revaloritza Viktor Frankl al segle XX i que no ens convé oblidar avui dia.

I és que Viktor Frankl reflexiona àmpliament sobre el concepte del sentit de la vida humana, no entenent-lo com quelcom universal per tothom sinó com una missió vital que és responsabilitat de cadascú. I això el porta a fundar la logoterà53

Viktor Frankl Mireia Soler Ja fa un parell de mesos que em van portar aquí. No tinc esperança de poder sortir-ne viu, no crec que pugui aguantar gaire més després d’estar dos anys al camp de concentració Theresienstadt. Estic molt lluny de casa, m’han separat d’aquells que estimo i m’han arravatat les meves ànsies per seguir amb les meves teories. Ja és el tercer camp de concentració on m’han tancat, i crec que serà l’últim. Em trobo a Austwich, un terrible infern localitzat al sud de Polònia, infestat de cruels criatures seguidores del propi mal personificat. Tots els que estem aquí sabem amb certesa que el nostre final serà imminent. Aquí el temps es congela. L’esperança escasseja en cada racó, i des que baixem dels vagons del tren, en mig de tot aquell caos dominat per la por i els crits, totes i cadascuna de les ànimes dels nous presos van abandonant el seu cos. Intento no desesperar i distreure’m amb qualsevol cosa. He de mantenir la ment activa, per no caure en aquest pou; observo al meu voltant i començo a entendre el comportament de les persones quan ja no els queda res més que l’alliberament de la mort. Per l’ésser humà és imprescindible tenir uns objectius a assolir al llarg de la nostra miserable i curta vida. Tenir una vida sense cap propòsit és la malaltia de la nostra societat i, si l’individu vol arribar a donar un significat a la seva existència, primer ha de trobar quines són les seves metes. Potser el fet d’estar aquí tancat m’ha ajudat a trobar un significat a la meva vida, ajudar els altres a trobar, a la seva vida, el seu significat. 54

Estimat Viktor Maria Valls Amor meu, sé que mai t’arribarà aquesta carta perquè no he sentit mai de ningú que aconseguís fer arribar cap missatge a Auschwitz. Ja porto dos anys sense saber res de tu. Em van dir que estaves a Theresienstadt i just després que t’havien canviat. Estic tan neguitosa, no sé pas com estàs o què t’estan fent. Aquí no deixen de córrer rumors i qui sap si a mi també em portaran a algun lloc. Els teus pares també han estat portats a un camp de concentració, però no he pogut assabentar-me d’on els han endut. Estic angoixada Frankl, no tinc on refugiar-me, no tinc d’on menjar, no em queda ningú aquí. Tu tenies uns estudis, una passió en la qual invertir el teu temps. Jo no he pogut estudiar, la meva educació no passa per la filosofia, ni la psicologia i encara menys per la neurologia.a. que em con L’únic que em consola és escriure’t des de Viena, desitjant que tot et vagi bé i esperant que algun dia aquests maleïts nazis ens deixin en pau i siguem lliures. Vull que quan aconsegueixis sortir d’aquest lloc horrorós, em busquis immediatament. Vull que tinguem un fill, li farem un gran Shalom Zajar si és noi o un Simjat Habat si és noia. Serem una família feliç, tu treballaràs aquí, a Viena, a la Universitat, segur que estan encantats de tenir-te com a professor de psiquiatria,

amb els teus descobriments i el teu do per investigar, jo m’ocuparé dels nens, els ensenyaré la nostra religió jueva i els oferiré una educació a casa. Segur que ara estàs distret pensant en les teves teories filosòfiques com sempre. Ets tan profund, tan intel·ligent, tan tu... O potser no, potser et tenen empresonat o treballant com un esclau. Només reso per vosaltres, tu i els teus pares, perquè estigueu bé i torneu aviat. Sigues fort, sigues valent. Estic amb tu a la distància, i encara que no m’escoltis ara, sàpigues que et penso dia i nit. Ai amor!, estic desesperada!, aquests dies foscos m’estan consumint i cada dia perdo les forces per sobreviure. Vull tornar al passat, seguir amb la vida que teníem tu i jo. Et trobo a faltar. Una abraçada de tot cor i un petó des de dins l’ànima, La teva estimada esposa Tilly Grosse.

INSTITUCIÓ MONTSERRAT C/Cros 6-8 Barcelona 08014 93 421 01 50 im@institucio-montserrat.com