Revista Les Alzines 2008

REVISTA Nº 43 JULIOL 2008

Any de les Matemàtiques: sumant esforços, multipliquem resultats  Intel·ligències Múltiples Hi ha moltes maneres de ser intel·ligent

 Batxillerat Internacional Una experiència per a afrontar els reptes del món actual

 XXV Jocs Florals de Les Alzines Recitals poètics, ball de sardanes, audicions musicals...

INSTITUCIÓ INSTITUCIÓ FAMILIAR FAMILIAR D'EDUCACIÓ D'EDUCACIÓ

L A

F R A N Q U Í C I A

L I D E R

E N

P A P E R E R I A

SUBMINISTRAMENT DE MATERIAL D'OFICINA ALS MILLORS PREUS 18 anys al servei del client

Triar Carlin és escollir sempre ... ... ... ... ...

EL MILLOR PREU EL MILLOR SERVEI L A M I L L O R Q U A L I TAT LA MAJOR

C O M O D I TAT

DEMANI EL SEU CATÀLEG GRATUÏTAMENT T RUCANT

AL

972 39 45 67 O PER E-MAIL A

carlingirona@carlin.es

c/ Tarragona, 20 Pol. Ind. Mas Aliu 17181 Aiguaviva (Girona)

t. 972 39 45 67

Estem a la seva disposició per qualsevol consulta que desitgi realitzar i esperem poder c o n v e r t i r- n o s e n e l s e u PROVEÏDOR DE CONFIANÇA en material d'oficina i informàtica.

GINA DEPARES MARTÍ CARLIN Girona

f. 972 39 45 60 e-mail: carlingirona@carlin.es

VISITI LA NOSTRA BOTIGA VIRTUAL:

www.carlin.es

EQUIP D'EDICIÓ Directora

Anna Tulsà

Col·laboradors

Rosa Arner, Marta Bachs, Teresa Barnadas, Pep Bassó, Anna Brell, Laura Calcerrada,

Sandra Camós, Anna Cornellà, Núria

Domingo, Teresa Espino, Anna Farró,

Cecília Gafarot, Jesús Garrido, Maria

Girbau, Esther Latre, Peñuca López,

Yolanda Martín, Pili Matamala, Joana Núñez,

Paquita Pinatella, Mn. Enric Ramírez, Lídia

Roig, Marta Roure, Mariona Tulsà, Laura

Ullate, Asun Verdera, Maria Vidal, Beatriz

Vilajoana, Eulàlia Xalabarder.

Disseny

Dept. d'Imatge Corporativa d'Institució Familiar d'Educ.

Impressió

Palahí Arts Gràfiques www.palahi.cat

Dipòsit legal

GI-1022-85

Centre concertat per la Generalitat de Catalunya FAPEL. Amb el suport del Departament d'Educació

SUMARI 5

ED. INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

Intel·ligències múltiples

7

SUMANT ESFORÇOS

Any de les matemàtiques

9

ENTREVISTA

Sr. Jesús Garrido, president de l'AMPA

11 FESTA DE LA PATRONA DE L'ESCOLA

Festa de la Immaculada

13 ALUMNES

Jornades Culturals 2008 Festa fi de curs

18 MILLOREM L'EDUCACIÓ DE LES ALUMNES

Batxillerat internacional

20 ALUMNES

Cursos que han acabat etapa

22 IN MEMORIAM

En record de...

25 NOTÍCIES

Dret a escollir escola • Activitats del curs 2007-2008 • Premis literaris i premis de recerca • XXV Jocs Florals de Les Alzines

42 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Bàsquet • gimnàstica • teatre • tennis

46 ANTIGUES ALUMNES

Quan arriba triar el col·legi

48 GRUP EXCURSIONISTA FAMILIAR

Excursions del curs passat

50 RIU AMUNT I CONTRACORRENT

REVISTA 43, JULIOL 2008

Un experiment amb micos

EDITORIAL

La televisió

"É

s millor que els pares s’excedeixin en el control de la televisió”. Són pa· raules publicades recentment en una entrevista a José Manuel Silva, membre del Consell d´Administració de RTVE. Un altre directiu televisiu fa uns dies assegurava que “els nens veuen autèntiques salvatjades en horaris pro· tegits de la televisió”. Està clar que, malgrat l’existència d’una normativa europea de protecció del menor que regula la programació dels continguts televisius, no sempre es compleix aquest codi. Amb raó són abundants les queixes d’associaci· ons de pares per les programacions impròpies emeses durant l’horari infantil a la televisió.

Ens anem acostumant a deixar entrar a les nostres llars, a hores completament lícites, temes que no són adequats a les edats de les preadolescents: al matí de 8 a 9; des que acaba el col·legi fins a les 8 o 9 del vespre; i els festius. D’aquesta ma· nera s’avancen tota una sèrie de converses, actituds, maneres de pensar i veure la vida que després ens sorprenen en noies tan joves. “Qui t’ha ensenyat això? On ho has après? Per què creus això, si a casa has viscut una altra cosa?”, els preguntem estranyats. I resulta que els personatges que veuen en les sèries de televisió s’han convertit en un model per a elles, i el que aprenen no és precisament el que ens interessa perquè sabem que no és més que una ficció irreal.

“La televisió compleix una funció social, educativa, però també pot ser perju· dicial”, declara Silva. Per tant, el control familiar té un papel molt important. Per una banda, ha d’existir aquest control paternal a qualsevol hora del dia, i per una altra un menor mai no hauria de veure la tele tot sol (tret que els pares sàpiguen perfectament què està veient).

Com es pot exercir aquest control? Respon José Manuel Silva: “Per exemple, veient la tele amb ells (encara que els pares facin alhora altres activitats); o sabent que el menor només pot veure els canals que vulguin els pares; o desprogramant determinats canals”.

En lloc de veure la televisió de manera indiscriminada, cal aprendre a fomentar en la família la conversa, la lectura, la selecció de programes interessants, les bones pel·lícules, etc. Els estudis científics demostren que l’activitat cerebral d’un adult mentre veu la tele és fins i tot inferior a quan dorm. Aquest altre tipus d'activitats enriqueixen molt més la persona i donen unitat a la família, ja que disfrutem junts i sóm exemple de com escollim el que és millor per a tots.

Ara bé, si en la nostra família hem permès que el menor tingui una televisió a l’habitació —i, per tant, no controlem si la veu a qualsevol hora del dia o de la nit— ja no és un problema de la programació televisiva, sinó que caldria reflexionar sobre la nostra responsabilitat com a pares.

Beatriu Vilajoana Coordinadora de Formació de Secundària

Les Alzines Camí Vell de Fornells, 2 La Creu de Palau 17033 GIRONA Tel. 972 21 21 62 lesalzines@institucio.org http://www.institucio.org/lesalzines

AIRINA ARABELL AURA LA FARGA MESTRAL LES ALZINES MONTCLAR TERRAFERMA TURÓ LA VALL E.I. LAFARGA INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

HI HA MOLTES MANERES DE SER INTEL·LIGENT

EDUCACIO INFANTIL, PRIMÀRA I SECUNDÀRIA

Intel·ligències múltiples La teoria de les intel·ligències múltiples del Doctor Howard Gardner, psicòleg investigador de Boston, ens descobreix que hi ha moltes maneres de ser intel·ligent. Totes elles interactuen entre si i, mitjançant una bona estimulació, es poden desenvolupar plenament, perquè són innates de la persona.

L

a intel·ligència és una capacitat ce· rebral que ens permet comprendre el que ens envolta, escollir la millor opció d’entre vàries, resoldre els proble· mes i dificultats i crear nous productes.

Gràcies a nombroses investigacions re· alitzades durant els últims anys, es pot afirmar que les capacitats intel·lectuals són fruit de l’herència genètica, però hi ha diferents aspectes que poden ser mo· dificats si es reben els estímuls adequats en els moments oportuns del desenvolu· pament.

Per altra banda, els estudis realitzats per neurocientífics assenyalen que hi ha zones del cervell humà que es responsa· bilitzen d’un tipus de solució a problemes específics.

En general tots els nens i nenes, si reben l’estimulació adequada, tenen ca·

pacitat per desenvolupar les vuit intel· ligències fins a nivells molt alts de com· petència.

El Doctor Howard Gardner estableix les següents intel·ligències: • I ntel·ligència lingüística o capacitat per fer servir les paraules de forma eficaç, manipulant l’estructura o la sintaxi del llenguatge.

• I ntel·ligència lògica-matemàtica o ca· pacitat de manejar números, relacions i patrons lògics de manera efectiva.

• I ntel·ligència espacial-visual o habilitat d’apreciar amb certesa la imatge visual i espaial, de representar gràficament les idees i de sensibilitzar el color, la línia, la forma, la figura, l’espai i les seves re· lacions.

• Intel·ligència cinestèsica-corporal o ha· bilitat per fer servir el propi cos per ex·

CINC

pressar idees i sentiments i coordinar-lo amb equilibri, destresa, força, flexibilitat i velocitat.

• Intel·ligència musical o capacitat per percebre, distingir, transformar i ex· pressar el ritme, timbre i to dels sons musicals.

• Intel·ligència interpersonal o possibili· tat de diferenciar i percebre els estats emocionals i signes interpersonals dels altres.

• Intel·ligència intrapersonal o habilitat per conèixer els aspectes interns d’un mateix.

• Intel·ligència naturalista o habilitat per identificar la fauna i la flora i la sensibi· lització amb l’entorn natural.

Les mestres de les Alzines sempre ens hem caracteritzat per una inquietud innovadora.

Recentment, en el panorama educa· tiu s’està donant molta importància a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Aquesta es basa en el fet que no existeix una única intel· ligència sinó que proposa, inicialment, vuit intel·ligències que tots els éssers humans tenim: intel·ligència lingüís· tica, intel·ligència lògico-matemàtica, intel·ligèn­cia espacial, intel·ligència mu· sical, intel·ligència corporal-cinestèsica, intel·ligència intrapersonal, intel·ligència interpersonal i intel·ligència naturalista.

Aquesta teoria l’hem iniciat en dife· rents àmbits d’educació infantil: el pas· seig, la llengua castellana, la llengua an· glesa, etc.

Per exemple, durant el mes de novem· bre els nens i nenes de P5 van treballar el conte de “els tres porquets” seguint aquesta teoria. Van fer activitats tan di· verses com comptar els personatges del conte (i. lògico-matemàtica), bufar de di· ferents maneres (i. musical), representar el conte i confeccionar un rajol amb fang (i. cinestèsico-corporal), aprendre a fer diminutius (i. lingüística), fer una casa amb diferents figures geomètriques (i. matemàtica), tocar i comparar les propie· tats de la palla, la fusta i els rajols (i. natu· ralista), fer i utilitzar el mapa conceptual

del conte (i. intrapersonal) i percebre els sentiments dels altres (i. interpersonal).

Seguint aquesta teoria, hem posat en pràctica dos projectes al Cicle Inicial: “Les sortides culturals” i “Explorer”.

Sortides culturals: durant tot un trimes· tre es treballa la sortida que està progra· mada a través de les vuit intel·ligències, i hi dediquem una hora cada setmana.

L’Explorer consisteix a conèixer l’entorn de Les Alzines a través de les vuit intel· ligències mitjançant la llengua anglesa.

Intel·ligències múltiples a Secundària Amb motiu del Congrés d’Intel·ligèn­ cies Múltiples organitzat pel Col·legi Mont· serrat de Barcelona i després d’haver-nos documentat i llegit molt sobre aquest apassionant món de la intel·ligència hu· mana, aquest any un grup de professores del col·legi ens hem decidit a dur a terme una sèrie d’activitats basades en aquest mètode, no només per atendre millor la diversitat de les nostres alumnes, sinó també per millorar el seu rendiment aca· dèmic treballant cadascuna de les seves intel·ligències.

En primer lloc vam informar a totes les professores d’aquesta etapa sobre la teoria de Howard Gardner i la seva apli·

SIS

cació en el món educatiu. En segon lloc, vam passar el test en alguns cursos per veure quines eren les intel·ligències do· minants de cadascuna de les alumnes i poder començar a treballar basant-nos en aquesta informació.

Per tal de desenvolupar totes aquestes intel·ligències, a 2n d’ESO, per exemple, treballem el llibre de lectura Hucklebery Finn i a 3r d’ESO hem co· mençat una matèria en anglès, Human Righs on es posen en pràctica una sèrie de metodologies actives (caceres del tresor, webquests, blogs...) que faciliten la comprensió i la participació activa de les alumnes, alhora que prenen cons· ciència de la seva responsabilitat com a membre d’un grup. El treball cooperatiu hi és present en diverses activitats i pro· jectes.

Esperem i desitgem que els resultats animin d'altres professores i s’engresquin a posar en pràctica alguna d’aquestes ex· periències dins la seva matèria!

Pili Matamala Mestra d’Educació Infantil Cecília Gafarot Mestra de Primària Joana Núñez Professora de Secundària i Batxillerat

SUMANT ESFORÇOS, MULTIPLIQUEM RESULTATS

ALUMNES

Any de les Matemàtiques Com tots sabeu, durant aquest curs les escoles d’Institució Familiar d’Educació hem celebrat l’Any de les Matemàtiques. Sota el lema “Sumant esforços, multipliquem resultats”, hem fet diverses activitats relacionades amb aquesta temàtica:

EDUCACIÓ INFANTIL • Al llarg del curs hem anat muntant jocs matemàtics a l’entrada de l’edifici: un joc per fer seriacions, un dominó gegant i un tres en ratlla.

• La decoració nadalenca també va ser confeccionada sota la mateixa perspec· tiva matemàtica. D’aquesta manera, els nens i nenes d’educació infantil van rea· litzar un arbre de nadal matemàtic: un tetraedre de Sierpinski compost per 256 piràmides triangulars decorades amb motius nadalencs, amb una alçada total de 2,60 m. El fanalet per anar a espe· rar els reis també va ser matemàtic; P-3 va fer un cilindre amb diverses formes geomètriques dibuixades, P-4 un dau i P-5 un tetraedre de Sierpinski de nivell 1.

• També vam fer una programació de cançons matemàtiques per a tots els ni·

vells, com per exemple, "Un dos i tres la tortuga", "Quinze són quinze", "La galli· na turuleta", "Cinco lobitos", "I have ten little fingers", etc.

• D’altra banda, també s’ha aprofitat l’ocasió per millorar i aprofundir en la formació matemàtica de les mestres. En aquest sentit, s’ha seguit un procés de formació matemàtica amb els professors David i Carme Barba i s’ha assistit a les jornades de ciències i matemàtiques cele· brades en el Museu de la Ciència i la Tèc· nica de Catalunya a Terrassa. També vam assistir a unes jornades matemàtiques a la UIC amb l’assistència de Claudi Alsina i gaudírem d’un intercanvi d’experiències amb la Sra. Antònia Canals, professora honorífica de la UdG. Enguany hem dedicat les jornades cultu· rals a aquest mateix tema.

SET

ESO En el marc de l’any de les Matemàtiques hem fet diverses activitats amb l’objectiu de potenciar la capacitat i destreses per resoldre situacions de la vida real utilit· zant les matemàtiques. Ha suposat un in· tent d’apropar aquesta matèria a cadas· cun dels nostres alumnes.

Tots els cursos d’ESO hem treballat en el projecte que, entre tot el professorat, ha posat en marxa Institució Familiar d’Educació; consisteix en la realització d’un webquest per al primer cicle de l’ESO i una altre per al segon cicle. Cada mes un curs ha treballat alguna d’aquestes recer· ques guiades amb un objectiu clarament definit, una tasca per realitzar i un procés per arribar a aconseguir-ho. Podeu con· sultar i, si us animeu, fer-ne una a casa

en família, alguna d’aquestes webquest que podeu trobar a la següent adreça: www.mespermenys.cat. En aquestes web­quest, a més de fer ús de les mate· màtiques i de les TIC, han après a tenir un objectiu concret en la recerca feta per internet, alhora que han treballat temes del currículum. Ha estat també una bona eina per millorar la comprensió lectora dels enunciats i per superar les possibles dificultats que es troben en la seva realit· zació, sempre tenint en compte que s’han realitzat en petits grups, la qual cosa ha fomentat el diàleg i la posada en comú de les diferents opinions dels membres del grup.

He tingut altres projectes interdiscipli· naris, tal com “La música i les matemàti· ques” a 2n d’ESO, on han fet termòmetres musicals per comprovar que les notes te·

nen valors fraccionats unes de les altres.

Altres projectes que s’han posat en mar· xa el tercer trimestre són “La poesia i les matemàtiques”, escrivint poesies a partir d’algunes ja conegudes que mantinguin la rima i alhora expressin conceptes ma· temàtics, a 4t d’ESO; a l’àrea de lectura de 1r d’ESO han llegit el llibre L’assassinat del professor de matemàtiques, on han hagut de resoldre els enigmes proposats i confeccionar-ne altres de nous que no sortien en el llibre; ús dels gràfics per ex· pressar resultats d’enquestes; “Estic en forma!” a batxillerat, confeccionant un planning calculat de dieta, exercici, con· sum de calories,... o “A pretty woman in London” per a 3r d’ESO... projectes dels quals ja heu tingut notícia a través del web de l’escola.

Formatges Patés Embotits Plats cuinats

c/ Tarragona, parc. 20 - Polígon Mas Aliu Tel. 972 23 53 56 • Fax 972 23 46 96 17181 Aiguaviva (Girona)

vuit

ENTREVISTA AL PRESIDENT DE L'AMPA

PARES

Sr. Jesús Garrido

F

a molts anys que és pare de l’escola?

Ara fa anys que som pares de l’escola. En fa 15 que amb l’Eva som ma· trimonis encarregats de curs, i 14 que es· tic a la junta de l’associació de pares.

Què destacaria del nostre col·legi?

Com a fet més important, a part de l’educació integral de la persona, voldria destacar la importància que des de sem· pre Institució Familiar d’Educació ha vol· gut donar a la figura dels pares. A Les Al· zines es valora molt la funció dels pares, en el sentit que hem de construir junts, i que família i escola hem d’anar a una. Des de la seva creació, els pares han tingut un representant en el Consell de Direcció de la escola, i aprofito per fer esment de la persona del Sr. Jaume Vidal, primer pare que va estar al Consell de Direcció.

Per il·lustrar aquest fet puc expli· car una anècdota que vaig viure el mes d’octubre passat, quan els membres del Consell d’Administració d’Institució varen venir a fer una visita al col·legi, amb la fi·

nalitat de copsar sobre el terreny, “in situ”, les inquietuds dels que estem a l’escola.

En un moment del dinar vaig prendre la paraula i ho vaig fer dient: ...vosaltres els d’Institució (òbviament em referia als serveis centrals)..., en aquell moment em van tallar educadament per dir-me: “un moment Jesús, aquí, els d’Institució som tots, tu també” (jo en aquell moment es· tava representant a tots els pares de Les Alzines). No cal dir que això em va agra· dar, però alhora és una responsabilitat, perquè ens mereixem ser la continuïtat dels pares fundadors.

Però els temps han canviat...

Sí, i ens hem de preguntar avui, ara, en el temps que ens ha tocat viure, si estem actuant amb la mateixa fe i deci· sió -fermesa- davant la “intromissió” de l’administració en parcel·les de l’educació que corresponen a la família i la pèrdua progressiva de llibertats en la nostra so· cietat, que els primers pares de l’escola, quan varen treure les seves filles d’uns col·legis en funcionament per portar-les

NOU

a un altre que era el primer any que exis· tia, en el qual algun edifici estava pen· dent d’acabar-se, i encara no se sabia si podrien donar oficialment classes aquell curs.

Val la pena que fem examen de cons· ciència tots plegats davant d’aquests fets.

Què li ha suposat acceptar el càrrec de president de l’AMPA? D’entrada, deixar d’anar pel tennis Girona entre setmana, on coincidia amb alguns pares de l’escola, ja que el temps que dedicava a hobbies ara el dedico a ser president.

Ara, bromes a part: quan em varen “sondejar” per si acceptaria el càrrec, no creia que fos una feina per a mi, perquè pensava que poca cosa podria aportar que no ho pogués fer qualsevol dels al· tres membres de la junta. Al final, quan en parlàvem plegats i m’animaven que em decidís, vaig voler trobar una “moti· vació especial”, a part de servir tots els pares de la escola, cosa que ja feia com a vocal de la junta.

En el primer sopar de final de tem· porada del bàsquet, en el menjador de l'hotel on fèiem la celebració, hi havia unes pancartes a les parets que deien “ja tenim pavelló” (referint-se al pavelló municipal de Vilablareix). Però, per a les més grans, que havien quedat cam· piones, aquell any ja no hi vàrem ser a temps, ja que per la categoria a què pu· javen feia falta un marcador electrònic, que en el pati de l’escola era impensable de fer funcionar. Des de llavors, aquest any serà el segon, fem servir el pavelló municipal de Vilablareix, amb la despesa extraordinària que representa per als pa· res del bàsquet de competició portar les nenes amb autobusos des del col·legi els dies d’entrenament.

I aquí fou on vaig trobar la meva “motivació especial” i la resposta a la pregunta: quin valor afegit puc aportar jo? liderar la promoció del Poliesportiu de Les Alzines. Tinc experiència en la gestió de promocions sense ànim de lu· cre. I el més important, em veig capaç d’agafar el testimoni que ens va pre· sentar un dels primers pares promo· tors de l’escola, quan en el discurs que va fer en la celebració dels XXV anys de la creació del col·legi, dirigint-se als assistents va dir (no és textual), “sabeu gràcies a què ha sortit aquesta esco· la?... gràcies a això (traient un rosari de la butxaca) i a la generositat de tots els

primers pares d’arreu de la província de Girona”.

Doncs jo també penso igual, i per això el setembre passat vaig acudir a la Jorna· da Mariana de les Famílies a Torreciudad, per demanar per tots els pares de les Al· zines (passats, presents i futurs), i també per deixar una flama als peus de la Mare de Déu perquè fes que el poliesportiu de Les Alzines fos una realitat, ben aviat.

Quins objectius s’ha proposat?

L’objectiu és doble, un de portes en· dins del col·legi, i un altre de portes enfo· ra.

– De portes endins, es tracta de cons· cienciar els pares que no podem abdicar del nostre deure d’educar i deixar que sigui l’administració qui ens eduqui les nostres filles. Això passa quan deixem l’escola sola en l’educació, quan on real· ment s’educa és en el si de la família. La feina de l’escola és únicament donar una continuïtat a l’educació que els fills reben a casa, i aquí hi ha molta feina a fer: apro· fitar totes les oportunitats que ens brin· da l’escola per formar-nos com a pares, entre altres coses amb els cursos de for· mació de pares, que per cert aquest any ja han doblat el nombre d'assistents...

– De portes enfora, també, ja que la família és la cèl·lula bàsica de la socie· tat. És per això que, des de la platafor· ma de les AMPA de l’escola concertada

deu

–que hem creat aquest curs–, volem fer un front comú per lluitar pel dret a esco· llir escola, perquè l’administració no ens deixi de banda en l’educació adoctrinant els nostres fills en matèries que són prò· pies de la família.

Què vol dir a les alumnes, a les mestres i a les professores, al personal no docent de la escola?

Que cada dia s’esforcin una mica més per fer la feina millor, que cada dia hi posin una mica més d’amor que el dia anterior, amb el convenciment que quan no hi siguem haurem lluitat per deixar un món millor del que hem trobat. No tenim la influència mundial dels que ocupen llocs a l’Assemblea de Nacions Unides o a la Comissió Europea de Drets Humans, però almenys en el nostre entorn sempre podem fer una mica més.

Què més vol dir als pares?

Que em comprometo a treballar per deixar un equip de persones que se· gueixin amb l’esperit dels primers pares de l’escola, i que sàpiguen: a) canviar tot allò que ha de ser can· viat b) mantenir tot el que ha de ser man· tingut i c) “raciocini”, per saber distingir una cosa de l’altra.

FESTA DE LA IMMACULADA

ALUMNES

Festa de la Patrona del col·legi Les nenes van mostrar el seu afecte a la Mare de Déu omplint-la de flors.

E

l desembre vam celebrar la festa de la Patrona de l’escola, la Im· maculada. Els petits d’Inf. van fer una ofrena floral als peus de la Mare de Déu, van pintar un dibuix i també gau· diren de l’espectacle “Puré de cançons” de l’animador infantil Pep Puigdemont.

Com a novetat, van aprendre una cançó composta per la mestra de música Anna

Com cada any, la celebració de la festivitat de la Patrona de l’escola ha representat un munt d’activitats lúdiques per a totes les alumnes, des dels més petits d’Educació Infantil fins a les alumnes més grans de Batxillerat.

Brell, dedicada a la Mare de Déu que pro· perament tindrem a l’entrada d’Educació Infantil. Des de Prim. fins a Bat. també van gaudir amb vàries activitats especi· als. Les dues primeres hores hi va haver classe amb “normalitat”. Tots els cursos van assistir a la Missa oferta a la Patrona de l’escola. A partir d’aquest moment es va donar pas a tot un seguit d’activitats

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

ONZE

lúdiques: la representació teatral de les alumnes de Bat. per a les alumnes de 5è i 6è de Prim., el partit de bàsquet en· tre alumnes de 4t d’ESO i professores, i la 2a Marxa Solidària amb l’objectiu de recollir diners per a dos projectes: “Programa Suport a l’Ensenyament” de CÀRITES i per a l’Hospital de Monkole (Congo), de la Fundació HARAMBEE.

ÀLBUM DE FOTOS Les més agosarades van escalar un espectacular rocòdrom.

restaurant

MARÀNGELS

Xesco Mas Eva Marquez

Can Quelot, s/n - Tel. 972 42 91 59 17150 SANT GREGORI (Girona) www.marangels.com marangels@marangels.com

DOTZE

JORNADES CULTURALS DEDICADES A LES MATEMÀTIQUES

ALUMNES

Jornades Culturals 2008 El 24 d’abril ha donat pas a les Jornades Culturals, dedicades enguany a les Matemàtiques. En l’acte inaugural s’ha comptat amb la presència de Salvador Vidal i Raméntol, vicedegà de Magisteri del Departament d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya i autor de diversos llibres sobre les Matemàtiques.

TRETZE

CATORZE

Festa fi de curs

QUINZE

SETZE

- www.iomsegarra.com

DISSET

MILLOREM L'EDUCACIÓ DE LES NOSTRES ALUMNES

ALUMNES

Batxillerat Internacional Com a conseqüència de la gran variabilitat dels programes educatius espanyols en aquests darrers anys, la direcció de les Alzines es va plantejar buscar un programa de contrastada solvència i experiència per millorar l’educació de les nostres alumnes.

E El Batxillerat Internacional va néixer amb la idea de facilitar la mobilitat internacional dels estudiants

l Batxillerat Internacional (IB) és una organització líder en el camp de l’educació, amb seu central a Suïssa.

Va néixer amb la idea de facilitar la mobilitat internacional dels estudiants, fent un currículum i un diploma recone· gut per universitats de tot el món. Actual· ment es dóna en uns 125 països i té més de 500.000 alumnes.

“Els programes d'IB són internacionals, desenvolupen el pensament crític, exi· geixen l’aprenentatge d’una segona llengua i recolzen les relacions entre di· ferents cultures basant-se en el principi que altres persones molt diferents a no· saltres també poden estar en posició de la veritat. Els alumnes que estudien pro· grames IB viuen una experiència única que els prepara per afrontar els reptes

DIVUIT

del món actual amb més creativitat que en el passat.“ Jeff Beard, Director General del IB Aquests programes: • tenen una marcada dimensió interna· cional.

• integren continguts de cultures educati· ves de tot el món, i per tant trien el mi· llor de cadascuna.

• exigeixen l’estudi d’una gamma variada de matèries.

• inclouen l’estudi d’assignatures específi· ques com la teoria del coneixement, fer una monografia i activitats CAS (creati· vitat, acció i servei).

• donen una especial importància a l’apre­ nentatge de les llengües • estimulen la planificació, el treball de la· boratori i la investigació individual i en grup.

El seus sistemes d’avaluació són molt exigents. Una part és interna i l’altra és externa, és a dir, els exàmens els farem a les Alzines però poden ser corregits i puntuats a qualsevol part del món.

No existeix un model únic d’escola amb Batxillerat Internacional. Cada esco· la, a partir d’un marc global, decideix què vol oferir als seus alumnes.

L’ideari de les alzines és molt clar. Vo· lem que les nostres alumnes millorin en tres aspectes: intel·lectual, humà i espiri· tual per tal que arribin a ser millors per· sones.

El Batxillerat Internacional ens facili· tarà eines per a la millora intel·lectual de les alumnes que s’apuntin a seguir el pro· grama i, de retruc, a tota l’escola.

Ja fa dos anys que ens vam posar en contacte amb IB. Per tal de ser acceptats vam haver de passar controls, assistir a tallers de capacitació, i aquest desembre hem tingut la visita d’autorització. Una delegació de l'IB ha estat a les Alzines co· neixent l’escola, les instal·lacions, les pro· fessores... Van entrar a classes per veure el nostre sistema pedagògic i també van tenir una reunió amb alumnes i amb els pares de possibles alumnes interessades a fer IB l’any vinent.

Un dels comentaris que ens van agradar més van ser els elogis que van fer de les nostres alumnes de 4t d’ESO, alabant la seva maduresa, les seves pre· guntes intel·ligents, la correcció amb què s’expressaven i la seva educació. A les professores ens passa un xic com als pares: fa tants anys que les tenim, co· neixem tantes històries i aventures que a vegades no acabem de veure els fruits de tots els esforços, i que vingui algú de fora a alabar les nostres alumnes ens omple d’orgull.

El programa del diploma és un cicle de dos anys per a estudiants motivats.

Els exàmens són el maig del segon any (tot que hi ha la possibilitat de fer al· guna assignatura avançada el primer any).

Legalment, segons una resolució (BOE del 10 de maig de 2007) les alum· nes amb diploma de IB no necessiten la selectivitat per entrar a la universitat. De

totes maneres, en aquests moments, per facilitar la nota de tall és millor fer-la. Fa· rem simultàniament els dos batxillerats: el nacional i l’internacional.

Com ho farem?

•E n algunes matèries ho compaginarem amb el temari del batxillerat nacional.

•E n altres farem grups separats en algu· nes assignatures.

Recomanem fer BI a alumnes intel·lectualment bones, amb mitjana de notable o superior, amb ganes de saber i cert es· perit positiu de lluita, que vulguin ocupar llocs de responsabilitat en la societat amb il·lusió per millorar-la.

AVANTATGES DE FER BI 1. Aprendre més, disfrutar aprenent.

2. Adquirir activament habilitats que facilitaran el seguiment a la uni· versitat. Hi haurà més treball de laboratori.

3. Pertànyer a la comunitat mundial d’alumnes més capacitats. Saber que a altres llocs del món, molt llunyans, hi ha altres nois i noies de la mateixa edat que fan el mateix i que segur que tenen els mateixos problemes.

4. M illorar la nota. A les alumnes de BI se’ls avaluarà pels objectius de 2n de batxillerat nacional. En cap cas el BI servirà per baixar la seva nota. Tot el que facin de més comptarà de més.

5. És un diploma de prestigi i sempre servirà en el seu currículum.

El batxillerat internacional ens facilitarà eines per a la millora intel·lectual de les alumnes que s’apuntin a seguir el programa i, de retruc, a tota l’escola.

DINOU

A PARTIR D'UNA FOTO

ALUMNES

Cursos que han acabat etapa ALUMNES DE P-5 (per ordre alfabètic) Jan Abras, Laura Acquabona, Natalia Ac· quabona, Alba Almenara, Ainara Andreu, Natàlia Arnau, Gisela Arpí, Nina Bach, Lluís Bachs, Ingrid Abril Barrios, Maria Batllori, Adrià Benítez, Nora Bertrana, Carme Biescas, Pol Bruset, Lluís Burjons, Maria Busó, Marta Caireta, Clara Cam· pasol, Maria Cantal, Marta Clotet, Pere Cornellà, Eudald Cornellà, Sergio Cor· tés, Estel Cortés, David Feliu de la Peña, Marta Fernández, Neus Fernández, Núria Ferrer, Santi Frigola, Caterina Fuses, Lara Gálvez, Laura Gil, Marc Giralt, Núria Gir· bau, Maria Godó, Josep Grau, Mar Güell, Carlota Julbe, M. Fiona Llopart, Alejan· dro López, Carolina Martínez, Georgina Martínez, Sandra Masbernat, Sílvia Mas· sa, Ferran Mataró, Miquel Mateos, Arnau Miquel, Marta Mojal, Carlota Noguero, Ig· nasi Oriell, Mireia Pagès, Xavier Palacios, Carla Parella, Sofia Iara Parenti, Laia Pe· rucho, Martí Pilsa, Neus Planas, Xavi Poch, Ona Portavella, Gala Puerta, Maria

Pujol, Mireia Riera, Max Riquelme, Alexia Roman, Imma Ruano, Iñaki Rubio, Emma Sagué, Iona Serra, Guillem Serrat, Júlia Serrat, Paula Serrat, Mireia Soler, Clara Tarrés, Joan Terreros, Mònica Thomàs, Juliette Tobon, Nil Torras, Jaume Trell, Albert Urraca, Míriam Vall-llosera, Berta Vich, Naiara Yáñez.

Alumnes de 6è de Primària (per ordre alfabètic) Mariona Alarcón, Na· tàlia Almansa, Maria Álvarez-Requejo, Mariona Antó, Imma Arpí, Paula Baró, Maria Bartolí, Bibi· ana Blanch, Yolan· da Bolaño, Joana Bordas, Estela Borrell, Laura

VINT

Bosqued, Malika Boutouil, Maria Brunet, Isabel Buñuel, Aina Mireia Burcet, Mont· serrat Camps, Carla Canadell, Paula Can· tal, Irene Carreras, Alexandra Cassany, Marta Castany, Clàudia Català, Aleida Coll, Aina Costa, Anna De Castro, Blanca Fàbrega, Cristina Felip, Olga Fernández, Maria Ferrer, Andrea Figueras, Laura Font, Mariona Genabat, Anna Girbau,

6è de Pri

mària

O 4t d'ES

Maria González, Nadine Grima, Núria Guàrdia, Pau· la Hospital, Manyun Hu, Laia Huélamo, Paul Huix, Anna Iglesias, Maria Jerez, Tatyana Kluge, Elsa Llorens, Judith López, Laura López, Neus Miquel, Laura Mira, Boira Miró, Estel Molas, Patricia Pérez, Julia Pero, Maria Peyra, Claudia Pla, Mariona Poch, Paula Puigdemont, Júlia Pujol, Laura Ramírez, Carla Ricart, Maria Riera, Cristina Rodrí· guez, Núria Ruiz, Marta Sancho, Fàtima Sanz, Maria Sanz, Elvira Sebastià, Nata· lia Soler, Marcela Suárez, Laura Teixidor, Mariona Torras, Marta Torrent B., Marta Torrent P., Meritxell Verdugo, Judith Vilar, Paula Zubillaga.

Alumnes de 4t d’ESO (per ordre alfabètic) Paula Aguilera, Paola Alcantar, Berta Aeneas, Maria Arias, Sara Armengol, Na· deia Avellana, Laura Bada, Maria Balles· teros, Paula Baret, Mireia Bas, Meritxell Batlle, Sarah Batlle, Clara Bonfils, Hana Boutouil, Elia Camarasa, Ester Cano, Elena Casabona, Annia Casals, Cristina Castañer, Judith Castellví, Núria Closas, Aina Colls, Natalia Cornellà, Maria Coro· minas, Verónica Costa, Gemma Cros, Ari·

adna Domínguez, Judit Escámez, Sandra Escobedo, Alícia Fàbrega, Sònia Fernán· dez, Laura Garcia, Gemma Garcia, Cris· tina Garcia, Yosselin Gavarrete, Anais Giraut, Núria Gironès, Cristina Góngora, Ivet Goy, Cristina Granés, Ester Grau, Anna Grau, Estefanía Hernández, Marya· na Karakulko, Claudia Llinàs, Sandra Llo· rens, Ingrid López, Cristina Macias, Clau· dia Malmierca, Adriana Martínez, Laura Masnou, Mariona Masó, Elisabeth Masó, Mar Mis, Sara Montalat, Laura Montoliu, Sara Noguer, Cristina Palomero, Lau· ra Pariente, Sandra Perich, Eva Pijoan, Claudia Portavella, Anna Puigvert, Carla Pujol, Carolina Quintana, Nora Ramírez, Mireia Ribas, Marta Ribera, Imma Riera, Laura Rojo, Mònica Ruiz, Anna Sagrera, Claudia Sánchez, Mireia Sánchiz, Esther Sans, Laura Sans, Aida Sas, Maria Ser· ra, Mònica Serra, Anna Torrejón, Goret· ti Vallès, Julia Vargas, Mireia Vicente, Claudia Vidal, Sandra Vilà, Beibei Wang, Anna Ylla.

VINT-I-U

Alumnes de 2n de Batxillerat (per ordre alfabètic) Laura Agustí, Núria Alfaras, Natalia An· dreu, Laura Aragonés, Laura Aregay, Cora Batllori, Aida Berenguer, Isabel Bernal, Clara Bertrana, Pauline Blancquaert, Ele· na Bofill, Montse Buxeda, Cristina Camps, Adriana Cañada, Yara Carbonell, Núria Carreras, Mariona Casadevall, Cristina Comas, Arantxa Cordón, Anna Cornellà, Míriam Costa, Angi Domingo, Elisabet Fàbrega, Marta Felip, Diana Fernández, Maria José Garcia, Judit Garcia, Maria Girbau, Carlota Gorgot, Lina Grau, Esther Guillén, Cristina Iglesias, Yasmina Iglesi· as, Cristina Jiménez, Roser Juny, Dasha Karakulko, Mar Larrondo, Clara Lipkau, Georgina Llorens, Mariona Marquès, Eva Miquel, Anna Mozo, Mònica Noguer, Berta Oliva, Natalia Oliva, Laura Pastor, Esther Pérez, Claudia Piñana, Marta Puig, Alba Pulgarín, Mònica Ribas, Eugènia Sebastià, Eugenia Serramontmany, Claudia Serrat, Ona Taberner.

IN MEMORIAM

En record de...

En record del Sr. Enric Sahun i Peres El mes d’agost passat ens va deixar l’Enric Sahun i Peres, de Bordils, pare de Les Alzines i del Bell-Lloc. El seu record i el seu guiatge estaran sempre entre tots els qui l’hem conegut.

La seva fortalesa i el seu optimisme no van ser suficients per vèncer la greu malaltia que va patir.

“Enric, ets un referent per a tots nosaltres. La teva enteresa, bondat i honestedat ens guien per aquesta vida tan sovint injusta com incompresa. Sempre has estat pendent dels teus: vés-te’n tranquil, ara ens toca a nosaltres. Et portem a dins del nostre cor com allò que has sigut, una gran persona.

T’estimem moltíssim.”

La teva família

A la memòria de'n Xavier Fàbrega Han passat quasi tres mesos des d’aquell 16 de setembre que ja no oblidarem mai més. Durant aquest temps, tan curt i tan llarg alhora, hem vist com sortien a la premsa molts escrits i referències sobre en Xavier, sobre qui i com era i què signifi· cava per als qui l’havien conegut. He tingut, a més, en l’àmbit més privat, l’oportunitat de recollir nombrosos testimonis so· bre la seva persona. N’hi ha de tota mena, però s’observa en tots ells quelcom en comú: s’hi estava molt rebé al seu costat.

Et feia sentir amic seu, en Xavier. N’hi ha més d’un que diu que, quan començava la seva relació amb en ell, malgrat no conèixer-lo gaire, als deu minuts de conversa ja semblava que eren amics de tota la vida. Aquest és, possiblement, el tret més característic de la seva personalitat: el seu tracte franc, obert, amistós... divertit. I quant a l’amistat, tenia un do: era capaç de conservar amistats vint anys després d’iniciades. Al funeral que van celebrar els seus amics de Pamplona diu que hi havia el 70 % de la promoció. Però si va acabar i marxar d’allà fa més de vint-i-cinc anys! On s’és vist! Ho trobo increï· ble, això.

Se’ns ha mort un amic molt especial. Aquesta no és una mort més en la vida de molts pares, mares, professors i professores, amics i amigues. En Xavier omplia un espai imponent. Aportava a l’àmbit de l’escola uns trets que el feien únic. Molts el recordarem sempre més com una per· sona que feia de la vida quelcom bonic i positiu. En Xavier engrescava a viure, a fer coses, a lluitar, a tirar endavant.

I això sense fer res extraordinari, fent simplement el que sabia fer, fent rendir els talents que Déu li havia regalat.

Estimava els qui tenia al voltant i es feia estimar. Això és tot i és molt. Moltíssim.

INSTITUCIÓ VINT-I-DOS FAMILIAR D'EDUCACIÓ

Més d’un ens hem sorprès de constatar la seva enorme tasca en tants àmbits diferents. Hem llegit currículums extensos que reflecteixen la seva feina en defensa de la llengua i la cultura catalanes, la seva activitat com a escriptor i com a lector, com a militant cultural, com a educador, com a mestre, com a acti· vista de la societat civil, com a impulsor de les relacions huma· nes també en l’àmbit de l’espai lúdic... Impressionant. Sap greu pensar ara que curts de vista que som a voltes que necessitem perdre el que tenim per adonar-nos del seu valor.

En Joaquim Nadal deia al seu article al Diari de Girona del dia 8 de novembre que el seu trànsit ens havia interpel·lat sobre el sentit de la vida i de la mort. Dit planerament: ens ha posat davant d’aquest misteri. Quan se’t mor un amic, un d’aquests amics que tenies hores i hores al teu costat, vull dir, et passa això. Et passa que et preguntes, que li preguntes a tothora: on ets ara? Jo vaig decidir que el feia al Cel. Aquest és, per a mi, el sentit ple de la seva vida i de la seva mort. I així ho veig amb rotunda i diàfana claredat quan penso en tot el que he arribat a

c/ Mulleras, 26 Tel. 972 26 15 59 17800 OLOT

c/ Hospital, 39 Tel. 972 31 20 06 17230 PALAMÓS

c/ Pere III, 80 Tel. 972 50 35 19 17600 FIGUERES

c/ Carme, 65-67 Tel. 972 22 32 22 17004 GIRONA

llegir i a rebre de tants i tants testimonis. Així l’imagino, així el veig i així li reso. Jo i molts. Així sustenta i porta la seva família: només cal veure’ls com tiren endavant i amb quin pas ferm, en· vejable.

Sempre he pensat que, de cadascun de nosaltres, quan ens morim, s’ha de poder dir almenys una cosa; és senzilla, però profunda alhora: que s’hi estava bé al nostre costat. Això, amb tu, Xavier, ha estat tan evident, tan clarivident, que has deixat una buidor que no s’omple amb res. Tanmateix, no hem d’oblidar que igual que et plorem a tu, Xavier, ploraríem, si fos el cas, per als qui són ara al costat nostre, si algun dia ens faltessin.

Esmercem-nos doncs a viure intensament al costat dels qui te· nim entre nosaltres, a fer-los feliços, i en això ens assemblarem una mica a en Xavier.

Que Déu et tingui a la seva vora, Xavier, amic e amat.

VINT-I-TRES

Toni Cassany, 3 de desembre de 2007, dia del seu sant i del seu 49è aniversari.

TAULES I CADIRES, S.L

MOBLES DE CUINA DISSENY DECORACIÓ ADAPTACIÓ I INSTAL·LACIÓ c/ Impressors Oliva, 12 Local 2 - 17001 Girona Tel. 972 21 87 19 c/ Major de Salt, 4 17190 Salt Tel. 972 24 00 74

VINT-I-QUATRE vuit

Multitudinària manifestació de famílies a Barcelona per demanar el dret a escollir escola La manifestació va tenir tres represen· tacions simbòliques: “Pel pluralisme i la diferència, treu-te la careta”, “El barret seleccionador de Maragall Potter” i la “Volada per la llibertat”, on centenars de globus van sortir volant per portar el mis· satge de la llibertat d’educació dels pares i mares de Catalunya.

Cada any les famílies de Catalunya són obligades a inscriure els seus fills en unes determinades escoles, siguin públiques o concertades, que els indica la conselleria d’educació, segons la zona on viuen. Per

Un dels moments de la manifestació.

NOTÍCIES

Dret a escollir escola La Plataforma Dret a Escollir demana que la futura llei d’educació de Catalunya respecti la llibertat d’ensenyament i tingui en compte les famílies.

M

ilers de pares i mares d’escoles públiques i concertades es van manifestar el dia 9 de juny da· vant la Conselleria d’Educació a Barce· lona, en protesta per la impossibilitat d’escollir l’escola dels seus fills i con· tra l’avantprojecte de la llei d’educació de Catalunya, sota el lema “Aturem aquesta L.E.C: una llei contra la lliber· tat”. Aquest avantprojecte, segons la Plataforma Dret a Escollir, suposa una agressió als drets fonamentals de les famílies. “Sota l’excusa de la planifica· ció la Generalitat vol imposar un model educatiu d’escola única, que no existeix a cap país europeu, democràtic i mo· dern”, ha manifestat Joan Garriga, co· ordinador de la Plataforma. “No volem que l’escola dels nostres fills l’escolleixi un ordinador de la Conselleria”.

Una representació de pares i mares d’escola pública, concertada, d’educa· ció especial, de batxillerat nocturn, de famílies nombroses, inmigrants i d’edu· cació diferenciada han dirigit al Conse· ller d’Educació, Ernest Maragall, el ma· nifest de la Plataforma Dret a Escollir, avalat amb més de vint mil signatures, on es reclama “un pacte social d’edu· cació que respecti el dret dels pares a escollir l’escola dels seus fills, fet amb el consens de tots els sectors implicats”.

Per als representants de la Plataforma Dret a Escollir, l’avantprojecte de llei d’educació de Catalunya ha trencat el consens aconseguit amb el Pacte Naci· onal d’Educació, i ha imposat un model d’escola única que impideix el pluralis· me necesari per poder escollir entre diferents opcions educatives.

VINT-I-CINC

a la Plataforma Dret a Escollir, el tipus d’educació dels fills l’haurien d’escollir els pares, però cada vegada més la Genera· litat ofega la pluralitat d’escoles i obliga a inscriure els fills només a les escoles que ells imposen amb criteris arbitraris.

Segons Joan Garriga, coordinador de la Plataforma Dret a Escollir, “en l’educació ens juguem el futur del país, i la Gene· ralitat i els sindicats la volen convertir en un instrument de les seves polítiques partidistes, sense tenir en compte en cap moment les mares i els pares”. “Aques· ta política –segons Joan Garriga- obliga les famílies a “fer trampes” i a ser perse· guits, només per voler exercir un dret tan bàsic com escollir el tipus d’educació dels seus fills. Això no pasa a cap país amb un mínim de serietat”.

La Plataforma també ha denunciat la supressió dels punts per a les famílies nombroses en els criteris d’admissió es· colar, així com la supressió de qualsevol punts complementaris en cas d’empat.

“Ara resulta que tot dependrà d’un sor· teig, com la loteria, quan moltes escoles escollides tenen places o poden créixer, i la Generalitat no els deixa”.

Exposicions dels treballs de recerca

L’Anna Cornellà, entrevistada al programa Els Matins de TV3.

Anna Cornellà i Garceso, l’alumna amb la millor nota de selectivitat a Girona i la segona de Catalunya

Durant la setmana última abans de les va· cances de Nadal van tenir lloc les exposi· cions orals del treballs de recerca de Bat· xillerat que s’han dut a terme al llarg del curs 2006-07 i el primer trimestre del curs actual. Les noves tecnologies han permès que les exposicions fossin força lluïdes i han facilitat la feina, tant a les alumnes com a les professores. Es van habilitar qua· tre tribunals, que durant un dia i mig es van dedicar a analitzar i avaluar la tasca de les nostres joves investigadores. El Treball de Recerca de Batxillerat constitueix un 10 % de la nota del global del Batxillerat. És important, doncs, arribar a un bon final d’allò que ha costat tant. Aquest final és l’exposició o defensa oral, per part de cada alumna, del seu treball davant un tribunal de professores i les alumnes de 1r, que hi assisteixen per aprendre, i s’adonen de la feina que els espera. El nivell de dificultat i d’originalitat dels treballs és sempre de qualitat, i aquest any no ha disminuït, sinó que s’ha incrementat: els temes, la presen·

tació, els mitjans emprats per les alumnes.

De Verdi al Montseny, passant pel ciment, les mesures d’higiene en la manipulació d’aliments, espècies en perill d’extinció, fins una revisió a les veus dels dobladors més famosos, passant per investigacions científiques sobre la pell i les cremes solars, els xampús, la història de la perruqueria, o qüestions de moda, publicitat, medicina, etc. Han passat per davant de les sorpre· ses alumnes de 1r de batxillerat, que, quan sortien, comentaven: ens ho hem de pren· dre molt seriosament, això. Quin nivell!

No puc menys que agrair la col· laboració de tot el professorat per la seva dedicació i esforç, de la direcció i coordi· nació que ens van facilitar les aules i tec· nologia necessàries per realitzar les expo· sicions orals en òptimes condicions, així com felicitar les alumnes de 2n de batxi· llerat per la seva professionalitat, i les de 1r pel seu excel·lent comportament.

Eulàlia Xalabarder Coordinadora de Recerca

L’Anna Cornellà, alumna de Les Alzines, ha obtingut la millor nota de selectivitat a la província de Girona (9’78) i la segona millor nota de Catalunya.

Segons l’Anna, l’han ajudat a aconse· guir aquests bons resultats una sèrie de factors, com el mètode d’ensenyament del col·legi, el suport de les professores i l’esforç i ganes personals. L’Anna sempre ha estat una alumna brillant, molt respon· sable. A més de la feina de l’escola, estu· dia alemany i música, i li agrada dedicar el temps lliure a la música i a la lectura.

L’enhorabona, Anna!

Projecte Atrium: un projecte nou de totes les escoles d’Institució que s’inicia aquest curs dins l’etapa de 3 a 6 anys En col·laboració amb la família i recolzant la responsabilitat dels pares en la transmissió de la fe, el projecte Atrium potencia i educa la capacitat religiosa del nen amb una meto· dologia basada en el coneixement dels perí· odes sensitius. Com els atris de les primeres basíliques cristianes, Atrium introdueix el nen a l’entorn de la realitat de la fe cristiana.

Aquest projecte d’educació religiosa escolar que s’inicia a partir dels tres anys presenta a l’aula, d’una manera adequada a la percepció del nen, alguns continguts de la fe, com ara la Creació del món, el naixement de Jesús, la Mare de Déu, el baptisme, etc.

Els elements que formen part d’aquest projecte són: • L’àngel de la guarda com a fil conduc· tor que guia i ajuda els nens a conèixer millor Jesús.

VINT-I-SIS

•U n passatge o narració biblíca que introdueix el contingut de cada unitat didàctica.

•U n conte, cançó o poema que apropa el contingut als nens.

•U na fitxa pels pares que ajuda a parti· cipar de la formació religiosa dels seus fills a casa.

•U na formació específica per a mestres i mares.

Trobada de Mares i Nenes a Can Nadal El 14 d’abril passat les mestres de ter· cer de primària van organitzar una trobada de mares i filles que enguany rebran la Primera Comunió. Va ser una jornada molt entretinguda a Can Nadal. Hi va haver temps per a tot: Xerrada de mares amb el mossèn de l’es· cola, tertúlia, Missa i temps d’esbarjo, en el qual les nenes van oferir un repertori de cançons i balls a les mares. El dia es va acabar quan les senyoretes van entre· gar un recordatori a cada nena amb una fotografia de la classe i una imatge de la Mare de Déu de l’escola.

Va ser una jornada enriquidora en què mares, nenes i professores van aprendre molt.

VINT-I-SET

Química a la UdG El mes de gener passat les alumnes de 2n de Batxillerat van assistir a una inte· ressant visita als laboratoris químics de la Universitat de Girona. Allí van realitzar dues pràctiques per estudiar les reacci· ons redox i van dur a terme una croma· tografia de capa fina aplicada a alguns fàrmacs. A més a més, un cop acabades les pràctiques, van fer una visita guiada per la Facultat de Química. Amb tot això, l’experiència viscuda va ser enriquidora i els va permetre aprofundir en el temari.

Aquesta jornada els va servir per millorar en la matèria, i per orientar-les a l'hora d’escollir la carrera.

Conferència de la Sra. Pili Serra i la Sra. M. Antònia Canals Aquest curs, tots els col·legis d’Institució Familiar d’Educació celebrem l’Any de les Matemàtiques. Ja portem cinc mesos realitzant tot un seguit d’activitats d’en· senyament –aprenentatge per apropar l’àrea de matemàtiques als alumnes– we· bquest, jocs, enigmes digitals, concursos, materials diversos. Però també el profes· sorat es va formant per intentar millorar en l’ensenyament d’aquesta assignatura: Aquest mes de febrer hem tingut l’opor· tunitat d’escoltar i aprendre al costat de dues professionals reconegudes en el món pedagògic –Pili Serra i M. Antònia Canals–. Amb la Pili Serra vam poder co· nèixer de més a prop el treball d’aula per Grups Cooperatius.

Certament, fa temps que sabíem dels seus bons resultats; també sovint hem utilitzat d’alguna manera aquest recurs d’aprenentatge però mai no havíem pre· guntat a la seva pionera a les comarques gironines com ho feia i com ho plasma· va a l’aula. La Pili va explicar-nos en què consisteix el Treball Col·laboratiu en les classes de Secundària o Primària. Va ser una sessió ben formativa i engrescadora.

A part, fa pocs dies vam tenir una ses· sió de Matemàtiques amb l’ eminència matemàtica M. Antònia Canals (Creu de Sant Jordi, 2006). Moltes de les profes· sores de l’escola hem tingut l’oportunitat de conèixer-la a la Facultat d’Educació i avui poder retrobar-nos de nou i fer-nos

VINT-I-VUIT

repensar com volem que els nens apren· guin.

La M. Antònia va dir aquell axioma que tot docent sap: “ensenyar no és el mateix que aprendre”. Ella va fer-nos veure una gran veritat. “no és tan important ense· nyar sinó COM volem que els infants i joves aprenguin”, i “aprendre vol dir des· cobrir perquè els infants només aprenen allò que ells descobreixen”. La M. Antònia va definir les matemàtiques com “un con· junt de matèries relacionades (quanti· tats, combinacions, geometria i les seves transformacions, les mesures, la lògica, la probabilitat...).

La M. Antònia sempre ha afirmat que la manera més adequada per aprendre les matemàtiques és manipulant. Per tant, creu que a les aules d’Infantil haurien d’estar plenes de materials manipulables per poder donar l’oportunitat a l’infant de poder aprendre i poder experimentar per arribar a un coneixement. Avui, la M. Antònia és una professora incansable, vi· tal, enèrgica i lluitadora. Encara recorre el món per intentar que les matemàti· ques puguin ser una àrea d’aprenentatge assequible i agradosa a tots els infants i joves. Després d’anys de recerca i lluita per una escola activa i catalana, la M. Antònia té el cor dividit entre el centre GAMAR (Gabinet de Materials i de Recer· ca per la Matemàtica a l’escola) (http:// www.gamar.udg.edu) i la formació del professorat a través de xerrades forma· tives.

Ja tenim la Mare de Déu d'Infantil!

A mitjan maig l’Isaac d’Aiguaviva, escul· tor, pintor i gran artista gironí, ens va por· tar la Mare de Déu que amb molta cura i estimació ha fet per a la nostra escola d’Educació Infantil.

Tots l’esperàvem amb molta il·lusió i li vam fer una gran festa!

Els Cargolets, les Formiguetes, els Aneguets i els Esquirols li varen portar moltes flors. Les Llebres li van fer una corona preciosa amb pedretes de molts colors i les Orenetes uns collarets molt bonics. Que contenta està!

Seguidament, després de les ofrenes, vàrem cantar-li una cançó composta ex· pressament per a Ella.

Desitgem que sigui molt feliç entre nosaltres i que ens protegeixi i cuidi les nostres famílies i la nostra escola.

T’estimem molt, Mare de Déu!!

Psicomotricitat

a, e, i, o, u, Maria Mare de Déu a, e, i, o, u, Mare Nostra ets Tu! Aquests ulls són per mirar-te i la boca per parlar-te, les orelles per escoltar-te i els braços per estimar-te.

a, e, i, o, u, Maria Mare de Déu a, e, i, o, u, Mare Nostra ets Tu! Et cantarem moltes cançons i et farem deu mil petons perquè estiguis molt contenta i feliç entre nosaltres.

VINT-I-NOU

Com ja sabeu, el mètode d’estimulació primerenca, entre moltes altres activi· tats, contempla la psicomotricitat. Una de les principals àrees del desenvolupament global del nen: el psico-neuro-motor.

Es treballa combinant activitat dirigides, creatives i espontànies, tant per el nen com per a la mestra.

A la sala de psicomotricitat, per asso· lir els objectius proposats, s’utilitzen aros, matalassos, xurros, escala d’escuma..., per crear i proposar històries, contes, convertir-nos així en exploradors, actors de circ, etc.

Gràcies a l’aportació del curs de P-5 de l’any passat, s’ha pogut adquirir tot aquest material nou.

Des de la comissió de Psicomotricitat, vo· lem agrair-vos la vostra col·laboració.

Moltíssimes gràcies.

LES ALUMNES I LES TUTORES DE 1r BATXILLERAT us convidem a la representació del Treball de Literatura Universal DE AMICITIA ET AMORE LES ALZINES, juny de 2008

ENS HAN AJUDAT: Direcció de l’Escola (Esther Latre), Tutores de Batxillerat (Carme Pijoan i Anna Farró), Professores (Paquita Pinatella, Creu Sánchez, Asum Verdera), Administració (Elena Nicieza i equip), Alumnes de 1r i 2n de Batxillerat (Decorats i Vestuari) Pares, professores i alumnes van gaudir d’allò més amb les obres representades.

Mostra de teatre El 13 de maig passat les alumnes de 1r d’ESO A i 1r d’ESO B van representar davant dels pares, germans i professores quatre obres de teatre juvenil. Han donat vida a cinquanta-vuit personatges.

El resultat ha estat una experiència enriquidora i gratificant.

Fer teatre no és només divertir-se i passar-ho bé. S’aconsegueixen molts ob· jectius prioritaris per al desenvolupament i futur de l’alumna. Es posen de manifest uns valors personals moltes vegades ama· gats i que convé conèixer com més aviat millor per tal de poder potenciar-los.

En primer lloc, des del punt de vista do· cent fomentem la memorització, enriquim el vocabulari i treballem l’entonació. Per altra banda, són molt importants els objec· tius que ajuden a millorar i créixer com a persona: superem la timidesa, perdem la por a parlar davant del públic, controlem el nerviosisme... El teatre també és una bona activitat per valorar el treball d’equip.

En els assajos ajudem la companya que no se’n surt, acceptem les seves limitacions, respectem les idees. El resultat final és la suma dels esforços de tothom.

Hem descobert de cada alumna la que és creativa, líder, pràctica, disciplinada, ordenada, pacient, diligent, divertida, vo· luntariosa i un llarg etcètera, tan llarg com alumnes han participat en aquesta mostra de teatre.

Paquita Pinatella Professora de Llengua

música Clair de Lune, Debussy La Misión, Ennio Morricone El muelle de San Blas, Mana Te esperaré, Café Quijano Accidentally in Love, Shreck

Mar i cel My only hope, Un paseo para recordar Where is love, Oliver Twist Romeo i Julieta, Henry Mancini Love of my life, Queen

actrius LA LITERATURA: Laia Ramió LA REALITAT: Marta Vilà L’ENCÍS: Gemma Vila L’ENGINY: Coral Romero EL COMPROMÍS: Mar Bonet LA PASSIÓ: Aida Comas SITÀ: Marta Prat PENÈLOPE: Anna Cassany ANTÍGONA: Berta Gorgot CRIADA: Júlia Cebrià DIDO: Paula Tibau MIRANDOLINA: Mònica Arnau CELESTINA: Anna Corral DULCINEA: Aida Murillo DESDÈMONA: Sandra Massallé JULIETA: Patricia Garrido OFÈLIA: Maria Planellas

LADY MACBETH: Ariadna Gironella CATHERINE: Patricia Ruiz JANE EYRE: Pamela Salinas Rimas de Gustavo Adolfo Bécquer: Patricia González DOÑA INÉS: Silvana Cano POESIA de Víctor Hugo: Carla Maret ANNA KARENINA: Cristina Vega JANE: Cristina Farreras ELIZABETH: Blanca Ballesteros EMMA: Laura Auguet DOÑA ROSITA: Tamara Cortés BLANCA: Nuria Prat ALICIA: Mª Jesús Requena POESIA de Pedro Salinas: Elisabeth Burjons GALADRIEL: Claudia Babot

text Eulàlia Xalabarder, a partir de fragments de Ramayana, Odissea (Homer), Antígona (Sòfocles), Plaute, Eneida, Virgili, Macbeth, Romeo i Julieta, Hamlet, Otel·lo (Shakespeare), Goldoni, Fernando de Rojas, Don Quijote de la Mancha, de Wuthering Heights (Emily Brontë), Jane Eyre (Charlote Brönte), Bécquer, de Don Juan Tenorio (Zorrilla), Les Misérables (Víctor Hugo), Tolstoi, Orgull i prejudici, Emma (Jane Austen), Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores (Federico García Lorca), Mar i cel (Àngel Guimerà), Pedro Salinas, Alícia en el País de les Meravelles (L. Carroll), El senyor dels anells (J. R. R. Tolkien)

INSTITUCIÓ FAMILIAR TRENTA D'EDUCACIÓ

Visita al Mas Parés El mes d’abril passat les alumnes de 3r d’ESO vam visitar la granja i l’empresa de foie-gras Mas Parés. Va ser una bona oportunitat per aprendre més sobre les

empreses, tema que havíem estudiat en la matèria de Socials. Ens van ensenyar el creixement dels ànecs; ens va impres· sionar la higiene i la llibertat en què vivi· en aquests animals. Tot seguit vam veure un Power Point en què ens explicaven la trajectòria de l’empresa. I per acabar ens van mostrar el procés d’elaboració dels productes. No només van tenir el detall de convidar-nos, sinó que també ens van donar una mostra de foie-gras.

De part de totes les alumnes, moltes gràcies!

Letícia Masdevall, Anna Ureña i Clara Viladecans Alumnes de 3r d’ESO

Conferència de la Sra. Rosa Maria Aleixandre La Sra. Rosa Maria Aleixandre, farmacèu· tica i directora del centre d’anàlisis i far· màcia de l’Hospital Josep Trueta, ha exer· cit durant la darrera legislatura el càrrec de senadora a Madrid. La xerrada que ens oferí constà de dues sessions diferents: en la primera ens explicà el funcionament de les dues cambres qu constitueixen el Parlament Espanyol, el Congrés dels Di· putats i el Senat, així com la funció que executen i el sistema d’elecció dels seus membres.

Després d’un torn de preguntes, en què vam tenir ocasió d’exposar-li els nos· tres dubtes, tingué lloc la segona part de la sessió, centrada en un dels estudis en què havia treballat aquesta legislatura: els joves i les drogues. Aquesta exposició també fou molt interessant, ja que alternà

contínuament els efectes i conseqüències de prendre substàncies com el cànnabis o la cocaïna amb les dades estadístiques del nombre de consumidors joves a Espanya, una dada realment alarmant. Es pot dir, doncs, que la xerrada fou doblement inte· ressant.

INSTITUCIÓ FAMILIAR TRENTA-U D'EDUCACIÓ

tot gaudint d'un espectacle meteorològic fabulós!!!

Un cop acabat de dinar vàrem cele· brar el ja tradicional concurs de coques.

El jurat aquest any, ho va tenir molt difí· cil. De fet, tots els pastissos varen tenir una menció especial, i també va haverhi una categoria infantil que, tot i estar fora de concurs, crec que seria bo inclo· ure-la com a categoria pròpia en altres anys...

Romeria de famílies

Ell primer premi va ser per a la coca de xocolata i taronja acompanyada amb un gotet de vi dolç de les monges de Vall· bona.

Després, quan la pluja ens va aban· donar, vàrem fer els jocs de la corda, els sacs... etc.

Va ser una tarda molt bonica, i per a les nenes va ser molt important pas· sar aquest dia a la “seva“ escola i fer d’amfitriones dels seus pares...

L'11 de maig passat va tenir lloc la Ro· meria del col·legi. En un principi estava pensat anar a l'Ermita de Santa Maria de Bell-lloc (Palamós), però com el temps no va acompanyar i la pluja s'hi va afegir, es va optar per fer la Romeria a la mateixa escola. Les nenes estaven encantades de fer-la al seu "cole".

Primer es va celebrar la Sta. Missa a l'oratori i després vàrem resar el rosari.

El col·legi havia preparat unes taules i unes cadires al porxo, i allà varem dinar,

TRENTA-DOS

ELS PREMIS DE LES NOSTRES ALUMNES

Poemes per un món millor!

La Natàlia Meré Ferrer, de 3r d'ESO B, ha estat premiada a la novena convocatòria del premi “Poemes per un món millor” de Poesia en Acció. Amb el poema “La vida en joc”, escrit per ella, ha participat en una marató de Poesia al Jardí Romàntic de L'Ateneu Barcelonès el dia 21 de juny.

Hi ha recitat el seu poema al costat de poetes de renom amb una finalitat comu· na: posar en pràctica el valor de la soli· daritat.

Premi Coca-cola

Natàlia Meré Ferrer, de 3r d'ESO B, ha estat premiada a la novena convocatòria del premi “Poemes per un món millor”.

NOTÍCIES

Premis Literaris

La Maria Mascort Aguado, de 2n ESO, ha quedat entre els cinc primers guanyadors del premi de redacció en castellà organit· zat per Coca-cola.

La tasca consistia a escriure un relat breu a partir d’unes paraules. Hi participa· ven alumnes de 2n ESO de tot Catalunya.

Com a premi, ella amb la seva família i les seves amigues van poder gaudir d’un dia a Port Aventura.

Felicitem la Maria per aquest premi i esperem que en el anys vinents en pu· guem guanyar molts més.

L’Auditori de Girona va ser el marc de l’acte de lliurament de premis als treballs guanya­ dors del concurs: ”Fem un punt de llibre” i de la XXVIII edició dels Jocs Florals de l’Ajuntament de Girona.

V

a fer el lliurament de premis l’alcadessa Anna Pagans, junta· ment amb les regidores de cultura, Lluïsa Faxedas, i d’Educació, Núria Terés.

En el concurs de punt de llibre del Cicle Mitjà, Sofia Iscla, de 3r de Pri· mària, va obtenir el primer premi, Gina Vich el segon (3r d’EP) i Alèxia Oliva el 3r (4t d'EP).

Pel que fa al Jocs Florals, Laura Teixidor, de 6è de Primària, va obtenir el Primer Premi de Fe, i Mariona Juny, del Cicle Inicial (2n EP), un segon premi de Poesia.

Cal destacar que hi han competit més de 490 composicions literàries d’alumnes de 31 centres.

Felicitats pels èxits aconseguits.

TRENTA-TRES

Maria Mascort Aguado, de 2n ESO, guanyadora d'un dels premis de redacció en castellà organitzat per Coca-cola.

NOVA EDICIÓ DEL TRADICIONAL CERTAMEN LITERARI DE LES ALZINES

El dia 23 d’abril a Les Alzines

1

2

3

4

5

6

vam viure una nova edició dels Jocs Florals. Aquest any van ser uns Jocs especials, ja que se'n celebrava la XXV convocatòria. Va ser un dia festiu, amb moltes activitats: recital poètic, ball de sardanes, audicions musicals...

PREMIS

Premis extraordinaris

XXV Jocs Florals de Les Alzines

Fe "Jo sé que tinc fe" Laura Gerez (5è B) Pàtria "Així la nostra Catalunya" Anna Girbau (4t C) Amor "Un somni especial" Núria Fàbrega (5è A)

A continuació es poden llegir els títols i les autores de les poe· sies guanyadores, i els poemes vencedors dels premis extraor· dinaris (Fe, Pàtria i Amor) de cada etapa:

1r, 2n i 3r D’ESO

PRIMÀRIA CICLE INICIAL Primer A Estrelleta (Marta Caula) Primer B Flor (Clara Serra) Primer C Fulla (Gemma Basso) Segon A Hikary (Núria Casas) Segon B Papallona (M. del Mar Mateos) Segon C Estrella dorada (Mariona Juny)

CICLE MITJÀ Tercer A Rosella (Carmina Prat) Tercer B Keroro (Carla Puig)

Tercer C Pilar Planella (Pilar Planella) Quart A Marina Anglada (Marina Anglada) Quart B Minie (Judit Pagès) Quart C Ateucor (Elena Roqueta)

CICLE SUPERIOR Cinquè A Simba (Paula Rubio) Cinquè B Maduixa (Mariona Roig) Cinquè C Lupita (Andrea López) Sisè A Kira (Paula Huix) Sisè B kitty (Clàudia Pla) Sisè C Teixi (Laura Teixidor)

Primer A El camí de la fe (Maria Hors) Primer B Costa Catalana (Anna Felip) Segon A De tu estic enamorada (Anna Vila) Segon B Un amic dels de veritat (Mireia Garcia) Tercer A L'amor no té color (Anna Vila) Tercer B La vida en joc (Natàlia Meré) Tercer C La meva gran ciutat (Clara Sancho)

Premis extraordinaris Fe - VIOLA "Camina endavant" Anna Puig de 3r ESO C Pàtria - ENGLANTINA "D'herència: la llengua" Alícia Alcoba de 3r ESO C

TRENTA-QUATRE

Amor - FLOR NATURAL "L'amor és la clau de la felicitat" Natàlia Meré de 3r ESO B 4t D’ESO i BATXILLERAT 4t d'ESO A És l'amor que no mor (Sara Armengol) 4t d'ESO B Buscant la felicitat (Maria Arias) 4t d'ESO C Mrs. Farwell (Natàlia Cornellà) 1r Batxillerat A L'encís de la música (Gemma Vila) 1r Batxillerat B Volàtil (Elisabeth Burjons) 2n Batxillerat A Mai plou de tan bona gana com quan plou de tramuntana (Cristina Camps) 2n Batxillerat B Per tu (Elisabeth Fàbrega)

Premis extraordinaris Fe - VIOLA "El mar desapareix" Coral Romero, 1r Batxillerat A Pàtria - ENGLANTINA "Pàtria de Poetes" Elisabeth Burjons, 1r Batxillerat B Amor - FLOR NATURAL "Adéu-siau, bella tonada" Maria Planellas, 2n Batxillerat B

7

8

FOTOS 1. Laura Gerez.

2. Anna Girbau.

3. Núria Fàbrega.

4. Alina Puig.

5. Alícia Alcoba.

7. Taula presidencial.

6 i 8. Moments del recital.

Jo sé que tinc fe!

Laura Gerez, 5è o sé que tinc fe, els passos que faig són l’esperança d’un llarg camí que cada dia m’engresco a seguir.

Quan estic trista i preocupada el meu cor batega fort, s’encongeix com una rosa pansida que intenta obrir-se sense sort.

Després de pensar tot el que tinc un somriure em surt dels llavis i els ulls se m’il·luminen i tot sembla més fàcil.

Ja no sé què és tenir por només sé que sóc feliç pas a pas i a poc a poc he trobat el que vol dir ser feliç amb molta fe.

J

Així, la nostra Catalunya Anna Girbau, 6è atalunya una bandera, Catalunya una nació, Catalunya casa meva, Catalunya la millor.

Camps de blat i de civada formen la meva estimada.

Muntanyes i serralades de rius són envoltades.

Un munt de gentada

C

llibre i roses regala, llibres els nois reben i roses les noies esperen.

Pàtria del meu cor, per a mi sempre la més estimada.

Pàtria del meu cor, per a nosaltres sempre la més desitjada.

Un somni especial Núria Fàbrega, 5è vui he tingut un somni, que m’agradaria que es complís, les persones s’estimaven, i tothom era feliç.

He pensat que allò era amor, que em brollava dins el cor, que lluitava per entendre, com seria aquell moment tan tendre.

Si això fos realitat algun dia, seria un món ple de pau, amb molt alegria ho celebraria, perquè tothom s’estimaria.

A

Camina endavant Alina Puig, 3r ESO olia alegria i trobava tristor, volia companyia i trobava soledat, volia la vida i trobava la mort, volia l’oblit i trobava rancor.

Aixeca’t i camina, sempre endavant!!!

Com carrer sense sortida,

V

com ocell sense ales, com ànima malejada, com vaixell naufragat.

Caus en la ignorància. t’allunyes de la veritat, enveja, malícia, odi, pecat, és el que tu has triat.

Aixeca’t i camina, sempre endavant !!!

Jardí florit de poesia, mer pensament de melangia, fe que em guardes nit i dia, omple’m el cor d’alegria.

Il·lumina’m l’enteniment, Estel Resplendent, per seguir les teves petjades en una nit d’estrelles platejades.

Ets el motor que m’ajuda a no defallir, apropar-me a tu és el que vull aconseguir perquè no pretenc sinó servir-te, ja que el meu fi és estimar-te.

Aixeca’t i camina, sempre endavant !!!

D’Herència: la llengua Alícia Alcoba, 3r ESO a meva vida ha estat rica, plena d’aventures i amors, en tants anys he patit desenganys i també he comès errors.

He estat estimada i he estimat, he estat víctima però mai botxí, la meva història us explico aquí.

L

TRENTA-CINC

Tres germans tenia el meu pare, tots ells grans a casa seva, reis poderosos i savis amb herències i grans influències.

El meu pare, valerós i conqueridor de terres desconegudes, un home imponent i just de fort caràcter diplomàtic.

La seva germana mítica, etèria dama dels boscos del nord bella nimfa solitària, que amb les forces de la natura combats ferma i valenta.

El seu germà gran, savi a moltes nacions i pare de grans civilitzacions, adorava els déus pels quatre cantons.

Finalment, l’últim dels seus germans, ésser de terres sagrades i ensenyances místiques amb gran ressó.

Els meus germans i jo mateixa som vius reflexos de tots ells, tenim baralles i també enveges, entre nosaltres ens ataquem.

Les guerres hi han estat sempre, de vegades cruels, sempre hostils, he estat a punt de desaparèixer, vàries vegades per l’oblit.

Però avui sóc aquí entre vosaltres, us acompanyo invisible sempre,

NOVA EDICIÓ DEL TRADICIONAL CERTAMEN LITERARI DE LES ALZINES

9

11

122

FOTOS

10

9. Sílvia Cañadas.

10. Coral Romero.

11. Entrega del ram a la Paquita Pinatella.

12. Elisabet Burjons.

13. Hostesses.

14. El ball de sardanes va ser una de les activitats de la diada de Sant Jordi.

i mentre m’estimeu i em parleu, estaré sempre viva, parleu-me, recordeu-me, estimeu-me.

L’amor és la clau de la felicitat Sílvia Cañadas, 3r ESO a tristesa volia entrar dins del meu cor.

Jo volia ser feliç i no podia riure, jo volia seguir endavant i no trobava el camí.

Buscava la fe i no la trobava, l’havia perdut.

Sé que no tot és dolor, sé que hi ha bons moments.

Sé que enmig de la foscor hi ha una llum.

Una llum que sou vosaltres, font d’alegria, tota la gent que estimo i que m’estima.

Un somriure vostre desprèn alegria, em regalen felicitats a totes hores, cada dia.

No importa quantes vegades m’hagi equivocat perquè sempre heu estat al meu costat.

Sempre tindreu un lloc en el meu cor, mai, mai oblidaré el vostre amor perquè l’amistat s’ha de cuidar com si fos un tresor que per tota la vida romandrà dins del meu cor.

L

El mar mai desapareix Coral Romero, 1r Batx. i mires l’horitzó, veuràs un mar immens que no s’acaba.

Que no té fi. Eternitat.

Si t’acostes, podràs sentir l’encantadora frescor de l’aigua als peus. Iniciativa.

S

Si escoltes les onades.

T’adonaràs que pots sentir l’agradable melodia de la vida. Pau. Si observes el blau del mar seràs conscient de la seva grandesa.

Inquietud.

Però si la tranquil·litat del mar es converteix en una tempesta sense fi, no pateixis, perquè després de la llarga tempesta sempre arriba la calma. Paciència.

Si veus el sol, t’adonaràs de la seva màgica llum que els dies negres de la soledat il·lumina.

Esperança.

Però si el dia es torna negre i tan sols veus núvols, No pateixis, que el sol sempre torna a brillar entre els núvols.

Confiança.

Si et quedes cec i no veus el mar Tranquil, que no ha desaparegut, està dins teu, en el teu pensament, en el teu cor.

Consol.

I si escoltes amb atenció continuaràs sentit les onades puix que aquest immens món no pot desaparèixer.

Si naufragues en l’ample mar de la vida i et perds com un rem sense barca.

TRENTA-SIS

No pateixis, sempre hi ha un port en el teu cor. Salvació.

Si un dia caus, aixeca’t ràpidament que la vida no t’ha estat donada per anar per terra.

Aixeca’t i torna a mirar l’horitzó amb ganes.

Aprèn de la ferida que t’ha fet.

Omple’t de força i de coratge i pensa que pots vèncer totes les ports i temors.

Lluita.

Així és Ell, com l’immens mar tan infinit com l’inapreciable fi del mar, tan fort com el blau així representa tot i en els moments de negre desolació tan agradable com la melodia de les onades i tan necessari com la frescor de l’aigua en la meitat d’un desert.

Malgrat això, si surt el sol, si plou.

Si hi veus, si et quedes cec.

Si hi sents, i et quedes sord.

No pateixis, perquè el mar sempre hi és, Mai desapareix, tan sols s’amaga.

Pàtria de poeta Elisabet Burjons, 1r Batx. i jo pogués escriure el vers perfecte aniria acompanyat de música celeste.

Mes no em fa falta per escriure un vers correcte ni un simple piano ni un cor de veures selecte.

S

13

DIADA DE SANT JORDI A ED. INFANTIL En arribar el dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, tan esperada i desitjada per tots, guarnim els passadissos de l’escola amb els personatges més emblemàtics de la llegenda de Sant Jordi: la princesa, el drac i el cavaller.

Per escriure un quants versos per Sant Jordi el que he fet jo cada any des que recordi ja no em cal la inspiració puc evocar records recòndits de la imaginació.

No seré pas mai la perfecta poetessa, no aspiro a escriure paraules pròpies de profeta.

Si bé he nascut al continent de les arts i la literatura sóc molt rodamón i cerco llocs amb hermosura.

M’escapí, no viure pas al país de les lletres, a mon parer la més interessant contrada de les ciències.

Si bé la meua pàtria és la cançó i la meva ciutat la música, el meu barri és la poesia i això ho diré arreu.

Escriure fins a la fi dels meus dies, curiós destí el cap a les ciències i el cor en els versos, viuré així.

Curiós és el fet que ja tingui més d’un parell de versos.

No hauré dit massa coses, sí el més important, espero.

I com que ja té prou versos per poder-lo presentar a concurs ho deixo aquí que m’agrada més lo breu i ja no és curt.

si sou encisadors jardins, les estrofes, i vostres lletres fèrtils llavors, de què germinen paraules, perfumades roses, en duel no bateu aquest cor: és son batec nostàlgica oda!

“Adéu-siau bella tonada, adéu-siau a les teves notes i sons.

En silenci avui t’acomiades emntre engendres nova cançó.

Amb tu cloc de ma vida una etapa, rica en joia, esperances, il·lusions.

Desconec el destí, que m’empara, mes el teu llegat m’esguarda: l’amor”.

Gosaràs, Ossian, amb la teva arpa encara aquesta ànima desafiar?

Concedeix-me de la poesia la gràcia, abans no emprengui via al demà, per venerar aquest present que camina al passat.

14

Adéu-siau bella tonada!

Anna Cornellà, 2n Batx. ue capritxosa ets, poesia!

I vosaltres, formosos versos, orgullosos davant mon anhels de rima, en va resistiu, rendiu-vos, avui poderós és el sentir que em guia!

Q

TRENTA-SET

Durant tota la setmana es realitzen diverses activitats per apropar els nens a aquesta festa tan tradicional i estimada per nosaltres.

Memoritzen algunes dites tradicionals: Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat... També ens endinsem en el món de la música, tot cantant les típiques i conegudes cançons com: "Surt sol solet", "Sant Jordi no tenia cap soldat...". Aquest dia els infants gaudeixen mirant les titelles de la llegenda, narrada i interpretada per les seves professores. Tots els nens resten embadalits!!!

Els infants, amb l’ajuda de la mestra, confeccionen roses fetes amb diversos materials i tècniques, atenent a l’edat de cadascú, i, com la tradició assenyala, esperen regalar-la a una persona molt estimada, com és la mare. També elaboren un punt de llibre, al·lusiu a la festa per donar al pare. Els nens ho preparen amb molta il·lusió, i esperen amb impaciència arribar a casa amb la petita sorpresa per oferir-la a aquells que més estimen, els pares. Contribuïm així a mantenir viu aquest costum tan nostre que harmonitza cultura, tradició i estima.

ELS PREMIS DE LES NOSTRES ALUMNES

Mariona Casadevall

IV Concurs Preuniversitari de la UIC

L’Alba Puig Castro amb el seu diploma.

NOTÍCIES

Premi CIRIT

Una exalumna de LES ALZINES va ser guardonada amb el Premi CIRIT.

U

na alumna de LES ALZINES que el curs passat va fer 2n de Batxi· llerat va ser guardonada amb el Premi CIRIT de la Generalitat de Catalu· nya, i l’escola rebé també un Premi als Centres Docents per la seva tasca en la Recerca.

L’Alba Puig Castro va rebre el Pre· mi CIRIT 2007 a treballs de Recerca de Batxillerat. El seu treball era l’elabora· ció d’un programa informàtic per gene· rar acompanyaments impressionistes a una melodia donada.

El treball titulat Dansa Terapèutica: Mo· viment harmònic vers fisioteràpia cor· rectora, que tracta la dansa clàssica amb una fisioteràpia, fou presentat al IV Con· curs Preuniversitari de la UIC (Universitat Internacional de Catalunya). La primera convocatòria va tenir lloc el 23 de febrer a la mateixa universitat, i s’hi van presen· tar 80 nois i noies. Va quedar un dels 15 finalistes i el vaig defensar a la segona convocatòria, el 8 de març. Van guanyar els treballs titulats: “La bibliografía críti· ca de las ediciones de Don Juan Tenorio” (primer premi), “Mozart, la voz de Dios” (segon premi) i “Robótica bípeda” (tercer premi), guardonats amb una beca per es· tudiar a la UIC i un ordinador portàtil.

Tot i no haver guanyat, crec que pre· sentar-me al concurs ha valgut la pena.

Estic convençuda que l’experiència del treball d’investigació em servirà en un futur, ja que he potenciat capacitats que m’han ajudat a superar-me i m’ha introdu· ït a la forma de treballar a la universitat.

Mariona Casadevall

Premi extraordinari de Batxillerat En aquest curs que hem acabat, l’Alba Puig Castro, alumna que va cursar 2n de Batxi· llerat l’any passat, va recollir de mans del Conseller d’Educació, el Sr. Ernest Mara· gall, el Premi Extraordinari de Batxillerat.

La Lluïsa Codina, tutora del treball de l’Alba, qui recollí el premi concedit al col·legi per la seva tasca en la recerca.

TRENTA-NOU

L’Alba fotografiada amb el Conseller Maragall.

PRIMER PREMI A UN TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT

Treball de recerca

N

atàlia Oliba Vila, alumna de 2n de Batxillerat, recollí el Primer Premi de Treball de Recerca de l’Àrea de Comunicació i Màrqueting que, anual· ment, concedeix la Universitat Abat Oli· ba de Barcelona. Hi anà acompanyada de la seva tutora de recerca, la professora Anna Farró.

El treball guardonat porta el se· güent títol: Oxigen, Nitrogen i Publicitat: Tècniques Publicitàries. Es basa en una investigació detallada d’anuncis publicitaris de la premsa escrita actual.

L’autora del treball analitza acurada· ment cent vint anuncis i els classifica segons recursos lingüístics i visuals.

Arriba a conclusions molt interessants i també elabora, al final, una explicació de quins valors ens transmet la publici· tat en el segle XXI.

Natàlia Oliva Vila, acompanyada de la seva tutora de recerca, Anna Farró.

AUTORA: Natàlia Oliva Vila.

TUTORA: Anna Farró.

OXIGEN, NITROGEN I PUBLICITAT: TÈCNIQUES PUBLICITÀRIES. “Puede ser que te encanten o los abo· rrezcas, pero no los podrás evitar”.

Esta afirmación plasma a la perfección la omnipresencia de la publicidad, que en los últimos años se ha convertido en una poderosa arma de influencia social, y que, junto con los avances tecnológicos, ha experimentado muchísimos cambios en los últimos tiempos.

Teniendo en cuenta las afirmaciones anteriores, la hipótesis planteada en mi trabajo de investigación, Oxigen, nitro· gen i publicitat: tècniques publicitàries, es la siguiente: Las técnicas visuales y lin· güísticas más utilizadas hace una década en la creación de anuncios de publicidad escrita continúan siendo empleadas en la realización de campañas publicitarias a pesar de los cambios en la sociedad y los constantes avances tecnológicos.

Por lo que se refiere a la metodolo· gía, empecé realizando una búsqueda de información en libros y páginas web rela· cionadas con el tema. Además, para com· plementar y ampliar la información llevé a cabo entrevistas a publicistas miembros del Colegio de Publicistas de Barcelona, profesores de universidad y, debe men· cionarse especialmente, al autor del libro

Aprenguem a llegir la publicitat, Quilo Martínez, quien tuvo, desde un principio, la amabilidad de ofrecerme su ayuda y concederme el permiso para actualizar, de la forma más humilde, los anuncios que aparecían en su libro. El contacto con dicho autor fue constante durante todo el desarrollo del trabajo ya que mostró un gran interés por él desde el inicio.

Seguidamente procedí a la recopi· lación de diversas revistas varias, cuyo contenido debía dirigirse tanto al sexo masculino como al femenino. De dichas revistas fueron seleccionados 120 anun· cios de publicidad escrita que serían ana· lizados en la parte práctica del trabajo teniendo en cuenta los recursos mencio· nados antes. Los mensajes fueron esca· neados, recordados y enmarcados antes de ser ordenados numéricamente.

Para su análisis configuré una tabla de Excel compuesta por 120 columnas, en cada una de las cuales se presenta· ba el número del anuncio analizado, y 72 filas donde se enumeraban las técnicas tanto visuales como lingüísticas. Con un trabajo constante y minucioso conseguí unos resultados que fueron plasmados, con la intención de hacerlos más com· prensibles y fácilmente visibles, en dis· tintos gráficos.

Por último, se redactaron las conclu· siones tanto de la parte práctica del tra· bajo como de la teórica.

Los anuncios analizados en la parte práctica de la investigación se utilizaron,

QUARANTA

pues, para ejemplificar la teoría y realizar la actualización de los anuncios presen· tes en el libro Aprenguem a llegir la pu· blicitat.

Una vez realizado el estudio de los 120 anuncios de publicidad escrita y redactada la parte teórica del trabajo, obtuve un conjunto de conclusiones que negaban la hipótesis planteada en el inicio del trabajo, es decir, las técni· cas visuales y lingüísticas más popu· lares hace una década no son utiliza· das actualmente en la realización de campañas publicitarias. Además, las conclusiones que resultan de la parte teórica del trabajo son las siguientes: De los valores transmitidos por la pu· blicidad ninguno es positivo o prove· choso para la sociedad; a pesar de que mucha gente piense que la publicidad es un invento “reciente”, sus orígenes los encontramos en la prehistoria, las empresas publicitarias internacionales son muy pocas, con lo que concluimos que el mundo de la publicidad está aún en desarrollo y expansión. Por último, las lenguas más utilizadas en la crea· ción de mensajes publicitarios son el inglés y el francés, conocidas también como lenguas de la comunicación.

Oxigen, nitrogen i publicitat: tècniques publicitàries es una oportunidad para adentrarse en el mundo de la creación, en el mundo de la imaginación y la fanta· sía, en el mundo de la publicidad.

c/ Camisó, 14 • Tel. 972 32 73 68 • Fax 972 32 73 69 Mòbil 630 22 67 72 • E-mail: reformescb@terra.net 17220 Sant Feliu de Guíxols - Girona

• CIRURGIA DE LA MIOPIA, HIPERMETROPIA I ASTIGMATISME • GLAUCOMA • PATOLOGIA RETINIANA • CIRURGIA DE LA CATARACTA I VITREORETINIANA Dr. Francesc Tarrús i Galter Dr. Joaquim Tarrús i Montaner

• OFTALMOLOGIA INFANTIL

Gran Via de Jaume I, 30 Girona Tel. 972 20 59 17

QUARANTA-U

BÀSQUET DE COMPETICIÓ: ÉS UN FET

Ja és un fet que el nom de Les

2

Alzines recorri totes les pistes i classificacions de la provincia de Girona.

Ja és un fet que els nostres equips de bàsquet tinguin un renom dins del bàsquet femení gironí.

El fet és que el bàsquet de Les Alzines creix, està en forma i està consolidat, i dóna una imatge de bon joc a tots els nivells (i no només els esportius).

ALUMNES

Bàsquet de competició

T

ot això té l'essència en l'esperit d'equip, en el treball conjunt que porten a terme, no només les nostres jugadores i entrenadores a la pista, sinó tot l'entramat de persones que al darrera ho fan possible. Una cohesió plena de virtuts que consolida i amplia un projecte esportiu femení que, any rera any, es fa més gran quant a nombre de jugadores (enguany, a l'escola, més de 150 alumnes han practicat bàsquet) i nombre d'equips.

Els equips de bàsquet PREMINI “B” les jugadores de 3r de pri· mària són les més petites de l'escola que competeixen. Han guanyat dos partits, i s'han caracteritzat per ser un equip llui· tador fins al final. De ben segur que això tindrà la seva recompensa aviat.

L'equip el formen: Núria Sebastià, Paula Vilamitjana, Anna Noguer, Maria Ferrer, Marta Sebastià, Meritxell Vidal, Carmina Prat, Maria Marcó, Júlia Gimber· nat, Emma Abras i Gemma Mira. La Roser Penosa és l'entrenadora.

PREMINI “A” han compartit el segon lloc de la classificació fent una tempora· da excel·lent, i demostrant un gran joc de conjunt, ràpid i dinàmic. Un premi al bon treball que es porta fent des de tempora· des anteriors.

L'equip el formen les alumnes de 4t de primària: Marina Anglada, Guadalupe Caire· ta, Mar Portavella, Gemma Lleal, Paula Vila· nova, Maria Biescas, Cristina Caula, Marina Paredes, Cristina Izquierdo, Georgina Puig, Natàlia Rina, Elena Brell i Lorena Cortés. La Marta Camarasa és l'entrenadora.

QUARANTA-DOS

MINI “B” han compartit la quarta po· sició al grup 12 de la lliga mini de nivell "B" fent una bona segona fase de lliga.

L'equip, que aquest any s'estrenava a la categoria, ha lligat el joc de jugadores ve· teranes amb d'altres que s'incorporaven per primer cop en la competició.

L'equip el formen alumnes de 5è i 6è de primària: Marian Boades, Berta Carreras, Anna Sebastià, Mariona Roig, Núria de Castro, Blanca Domínguez, Elsa Llorens, Maria Ferrer, Violeta Mis, Marta Torrent Boix, Gemma Domingo, Amàlia Noguer i amb la col·laboració de Sara Batista i Natàlia Guàrdia. L'entrenadora és Laura Pastor.

MINI “A” un primer lloc a la primera fase les va classificar per la lliga de nivell A amb els millors equips de la categoria i que aspiraven al titol de lliga. L'esperit de lluita constant i un joc on totes les peces tenen el seu pes els ha portat a una cinquena posició, en una lliga de dotze equips; fent bons partits contra els equips que han

quedat per sobre en la classificació i grans resultats contra els rivals directes.

L'equip el formen alumnes de 6è de primària: Maria Jerez, Boira Miró, Pau· la Zubillaga, Imma Arpí, Nadine Grima, Marta Torrent Portavella, Elvira Sebastià, Anna de Castro, Mariona Poch, Natàlia Soler, Maria González i Cristina Felip.

L'enrenadora és Sandra den Braber.

L'AGENDA D'ACTIVITATS DEL BÀSQUET LES ALZINES 2007-2008 SERIES COL·LEGIALS Aquesta temporada Les Alzines ha tornat a participar a les Sèries Col·legials, com· petició creada per l'ACB i adreçada a fo· mentar el bàsquet a les escoles en l'etapa d'ESO i batxillerat.

Un equip de 4t d'ESO, les més petites de la categoria, va representar Les Alzines.

L'equip es va enfrontar a l'institut Vicens Vives en un partit molt ajustat que no es va decidir fins a l'últim moment. L'experiència

va ser molt positiva i ja s'espera a la prope· ra temporada per participar-hi.

PARTITS AMISTOSOS DE BÀSQUET SENSE COMPETICIÓ Amb moltes ganes i il·lusió s'esperen les nos· tres alumnes que fan bàsquet sense competi· ció els partits contra l'escola Montesori-Palau.

En horari d'extraescolar al migdia, dos cops a l'any, i com a premi final de temporada, ja són tres els anys que es porten organitzant partits amistosos. La finalitat és que totes les jugadores de bàsquet de Les Alzines puguin tastar l'experiència d'un partit i alhora posar en pràctica tot allò après durant l'any. És un somni per a les jugadores fet reali· tat, que també té en aquells dies, un ressó in· tens a tota l'escola, amb els ànims de l'afició que són les alumnes i mestres de l'escola.

SOPAR FINAL DE TEMPORADA El 31 de juny es va posar el punt i final a la temporada de bàsquet de competi· ció amb el ja tradicional sopar a l'Hotel

QUARANTA-TRES

Rosamar deLloret. Una festa del bàsquet de Les Alzines plena d'emocions que no seria possible sense la generositat i l'organització de la família Portavella.

L'èxit d'aquest sopar —hi havia unes 150 persones— és el reflex del bon treball que s'està fent amb el bàsquet, no no· més a nivell tècnic, sinó des de totes les vessants implicades com són els pares, l'Ampa i la direcció de l'escola.

AÏNA COSTA i NEUS BONELL al CAMPIONAT D'ESPANYA de TRIBÀSQUET Dues alumnes de l'escola, Aïna Costa, de 6è de primària, i Neus Bonell, de 2n d'eso s'han classificat per al Campionat d'Espanya de tribàsquet que se celebrarà el 28 i 29 de juny a Madrid.

El tribàsquet és una competició crea· da per la Federació Espanyola de bàsquet que consisteix en proves d'habilitat, tir i joc. Les alumnes de Les Alzines, i jugado· res del GEIEG, participaran en la modali· tat de 3x3 i 1x1. Felicitats a totes!!

LES ALTRES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Gimnàstica artística de competició El dissabte 26 d’abril es va dur a terme l’última competició de gimnàstica de la temporada, la Fase Territorial, on partici· paven els equips de les diferents comar· ques gironines. Les participants eren les gimnastes classificades a la fase anterior, la comarcal, així que el nivell de les parti· cipants era molt alt.

Nosaltres hi vam participar amb 12 alum· nes, que van fer un paper meravellós. Van esforçar-se al màxim i van competir com mai en les tres modalitats, i això es va veure reflectit en els resultats. Els nos· tres premis van ser els següents: • A nivell individual: Maria Gonzalez: 3r premi en nivell Benjamí • A nivell de grup: Sofía Larrondo, Blan· ca Puig i Maria González en nivell Benja· mí. Mariona Alarcón, Laura López, Isabel Buñuel i Caitlin Burns en nivell Aleví.

Però també volem felicitar les que es van quedar sense premi, pel seu gran

esforç, no només en aquesta competició, sinó durant tota la temporada: Marina Rodríguez, Carla Tarrés, Anna Girbau, Marta Sancho i Núria Guardia.

Així doncs, amb aquest optimisme d’haver treballat molt, d’haver aconse· guit grans èxits i d’haver disfrutat tan apassionadament d’aquest esport, ens acomiadem fins al proper any, que se· guirem treballant, millorant i aprenent perquè les nostres alumnes continuïn es· timant la gimnàstica artística.

Felicitats a totes. Us hi esperem l’any vi· nent!

Yolanda Martín i Núria Domingo

TEATRE Un any més, l’escola ha ofert la possibili· tat de fer teatre com a activitat extraes· colar.

El teatre és una activitat molt enriquido· ra per a les nenes que hi participen. No només aprenen a actuar, sinó que també

QUARANTA-QUATRE

desenvolupen la capacitat de comunica· ció i el treball en equip.

Durant el primer trimestre ens vam conèixer i introduir en el món del tea· tre amb jocs d’interpretació. També vam treballar i enregistrar fragments de pel·lícules conegudes, com Annie, Grease i High School Musical.

Després de les vacances vam co· mençar a preparar una representació per a final de curs que vam titular Vuit autors en cerca d’uns personatges, basada en l’obra de Mireia Arbós.

Aquesta obra comença amb un grup d’actrius i actors que no poden fer l’estrena a causa d’un petit imprevist: el director no els ha donat cap text. A partir d’aquí, es barreja el món de la fantasia i la realitat, amb un final un xic inesperat.

Fer teatre és una manera divertida d’aprendre, de compartir i d’adquirir va· lors.

Laia Ramió Monitora de teatre

TENNIS Una de les novetats d'aquest any ha estat el tennis d'extraescolars. La idea de prac· ticar aquest esport va ser molt ben rebuda per part de les alumnes, i això va compor· tar un nombre immens d'inscripcions.

A les clases de tennis hem ensenyat els diferents tocs bàsics: drive, revés, volea,

servei, i hem après a comptar els punts, les diferents posicions de la pista i el joc bàsic per parelles. Tot això ho hem ensenyat mitjançant circuits, jocs i mini· partits.

Núria Domingo i Yolanda Martín Entrenadores

QUARANTA-CINC

ANTIGUES ALUMNES

Quan arriba triar el col·legi Quin record tens de Les Alzines?

En tinc molt bon record. El que sento primer és agraïment als meus pares per l’esforç que va· ren fer tants anys, que avui valoro molt i en aquells moments no va· lorava gaire. Sento agraïment per les professores i, també, per les grans amigues que hi vaig fer, que encara avui conservo. Hi vaig pas· sar bones estones i també d’altres de no tan bones, però el que sento primer quan em parlen d’aquells anys és un no sé què que s’acosta molt a l’emoció.

Quin record tens de Les Alzines?

Portaries les teves filles a Les Alzines?

El record que tinc de Les Alzines és un record molt entranya· ble. Vaig passar-hi 12 anys de la meva vida que a dia d’avui em costa molt oblidar.

Les Alzines ha estat per a mi més que una escola.

M’ha format com a persona quant a coneixements i quant a valors ètics i morals. M’ha donat les pautes inicials per encaminar el que és a dia d’avui la meva vida i la meva familia.

El record de les profesores, les cuineres, les activitats, les estones de pati, les classes, els exàmens, les festes de nadal i les de final de curs, les tutories, les excursions, el viatge a Estrasburg i a Roma, el concurs de les nadales, els jocs florals, etc… Podria seguir i s’acabaria el paper, tots aquests records que s’obliden i et fan feliç d’haver-los pogut gaudir.

A Les Alzines hi vaig trobar gent meravellosa, com la Isa· bel, l’Anna, la Montse, la Rosa, la Glòria… que anys més tard encara ens trobem i ens reunim, i us puc asegurar que aques· ta amistat no té ni tindrà final posible: el lligam de l’escola i de les vivències entre nosaltres és molt ferm.

Sí, les hi portaria i de fet espero que en Max hi pugui comen· çar aquest proper curs. Les hi portaré per dos motius: perquè és l’escola que conec bé i perquè penso que dóna tot allò que fa falta per créixer amb una sèrie de valors, de coneixements i d’eines bàsiques per anar content i segur per aquest món.

Portaries les teves filles a Les Alzines?

Actualment estic embarassada de set mesos d’una nena, i no tinc cap mena de dubte, ni jo ni el meu marit, que farem tots els possibles perquè pugui entrar a Les Alzines i gaudeixi d’una bona formació intel·lectual i espiritual com vaig rebre jo. Espero i desitjo que la futura “Laureta” sigui ben aviat una nova “alzineta”.

Laura Calcerrada

Mariona Tulsà

Quin record tens de Les Alzines?

Tinc bons records de les Alzines. És una part molt important de la meva infància.

Recordo el pati, el porxo quan plo· via, les excursions ¡ sense l’unifor· me! Les classes de Física i Quími· ca, quina angoixa!

No ho sé, no pararia de recordar la tira de bons moments. Sobretot estic contenta de mantenir relació d’amistat amb moltes de les me· ves companyes; la Maria Tibau, Mercè Costa, Sandra Camós, Marta Bachs, Sònia Faja. Tot i que ja fa 15 anys des de l'últim curs a l’escola, encara estic en contacte amb un munt d'exa· lumnes

Portaries les teves filles a Les Alzines?

Sí que portaria les meves filles a les Alzines.

Peñuca López

QUARANTA-SIS

TROBADES D'ANTIGUES ALUMNES Un grup molt nombrós d’antigues alumnes que el curs 1988-89 van cursar COU es van reunir per fer un sopar i intercanviar experiències. Va ser una ocasió molt bona per mirar fotos, per actualitzar adreces, per recordar anècdo· tes i situacions viscudes durant els anys d’estudiants de Les Alzines.

Quin record tens de Les Alzines?

Les Alzines va ser la meva escola des de 1r d’EGB fins a COU! No només m’hi vaig formar acadèmicament sino també com a per· sona: 12 anys en els quals passen moltes etapes de la vida! Re· cordo la senyora Esther, de la cuina, que en els primers 15 dies d’escola ja em va calar i només de veure'm em deia: “tu Marta sempre vols una cullerada menys!”; les classes “d’educació per la ciutadania” que ja impartia en aquella època la senyoreta Rich a 4t d’EGB; l’esquiada a la Molina a 6è, impulsada pel Sr. Giribets, el nostre pare encarregat de curs i que ara ens acom· boia des del cel; les hores de PEC amb la senyoreta Hors, a 8è d’EGB, que ens explicava la importància de tenir persona· litat; la primera classe amb la Rosa Arner, de Física i Química, on vaig veure clar que allò meu eren les lletres pures i ella va veure que amb mi faria un màster en paciència; l’emoció de deixar l’uniforme a 3r de BUP i les ganes de recuperar-lo a COU quan ja no sabia què més posar-me… i tot un munt d’històries sempre acompanyades per amistats, que encara conservo, de companyes de classe i de profesores de l’escola. Quan deixes les Alzines segueixes tirant de veta dels coneixements i dels valors humans que t’han ensenyat perquè són profunds i això fa que sempre tinguis viva l’etapa d’alzineta.

Aquest curs es va organitzar en el col·legi una trobada d’antigues alumnes. Va ser un dia en què les assistents van poder conversar entre elles, amb algunes profes· sores, i també van poder passejar per les instal·lacions i comprovar in situ com ha crescut el col·legi els últims anys.

Portaries les teves filles a Les Alzines?

L’any que ve, si tot va bé, a part de ser exalumna passaré a ser mare de l’escola. La Mar començarà P3 i en Miquel P2.

Estrenaran una etapa molt important de la seva vida, i a en Xevi i a mi ens dóna molta pau que comencin a fer les seves primeres passes aquí.

Marta Bachs

QUARANTA-SET

GRUP EXCURSIONISTA FAMILIAR DE LES ALZINES

PARES

Les excursions del curs passat Imatges i records d’algunes de les sortides que aquest curs ha organitzat el GEF. Ho hem passat molt bé i esperem que l’any vinent siguem més els que disfrutem del nostre entorn.

CARRER BARCELONA, 106-110 -17003 GIRONA

ÀLBUM DE FOTOS

Sant Pere de Rodes L’Alt Empordà des del cel. Quina excursió! Vàrem tenir un dia perfecte.

Sant Pere de Rodes Des de dalt vèiem el Port de la Selva a un costat i la Badia de Roses, a l’altre.

QUARANTA-NOU

RIU AMUNT I CONTRACORRENT

PARES

Un experiment amb micos Per dur a terme un experiment científic, un grup d’investigadors van col·locar en una gàbia cinc micos. Al centre hi van posar una escala, i dalt l’escala uns deliciosos plàtans. Llavors, quan un mico començava a pujar l’escala, els científics llençaven amb una manguera aigua freda contra els micos que quedaven a terra. Després de repetir l’operació uns quants cops, van veure com, quan un mico intentava pujar l’escala, els altres l’agafaven i no el deixaven. Passat un temps, cap dels micos intentava pujar l’escala.

Si féssim el que tothom fa, sense reflexionar si allò és el millor per a nosaltres personalment o per a la nostra família, estaríem actuant segons el que han decidit altres, en comptes de decidir personalment, lliurement i racionalment sobre el bo i el millor per a mi i per als meus.

P

erò l’experiment no va acabar aquí.

Els investigadors van substituir un dels micos per un altre de nou. El primer que va fer el nou va ser intentar pujar l’escala per arribar als plàtans. Però no ho va aconseguir: els altres el van aga· far i –davant la seva insistència per pujarli van clavar una bona pallissa. L’escena es va repetir uns quants cops, fins que el nou integrant del grup desistia.

Llavors els científics van fer un altre pas: van substituir un segon mico i el procés es va repetir exactament igual, amb la novetat que el primer substitut va ser un dels que va participar amb més entusiasme a les pallisses. Quan el segon ja feia com els altres, els científics van substituir un tercer mico, i els fets es van repetir exactament igual. Des· prés van canviar el quart i, finalment el cinquè. Així va quedar un grup de cinc micos que mai no havia rebut l’aigua fre· da, però que seguien apallissant qualse· vol que intentava pujar per l’escala per agafar els plàtans.

Hauria estat interessant -cosa que no van poder fer els científics de l’experi· ment- preguntar als cinc micos nous per què feien allò.

Aquest experiment científic i real ens pot servir de base per reflexionar una mica sobre com vivim certs aspectes de la nostra vida, o també sobre el plante· jament de fons de la nostra existència: què ens preocupa realment i què és el que ens mou en les nostres accions.

Si féssim el que tothom fa, sense reflexionar si allò és el millor per a no·

CINQUANTA

saltres personalment o per a la nostra família, estaríem actuant segons el que han decidit altres, en comptes de decidir personalment, lliurement i racionalment sobre el bo i el millor per a mi i per als meus.

Si féssim el que tothom fa, per por del que puguin pensar o dir els altres, encara seria més trist, ja que actuaríem per por, que és la manera menys lliure d’actuar.

I ja no diguem si el plantejament fos evitar que d’altres assolissin fites més altes; seria tan trist com en el cas dels micos nous, que ni pujaven ni deixaven pujar.

El plantejament de fons de la vida (pròpia o de la família) no ha de ser obli· gatòriament fer el que tots fan o assem· blar-nos el més possible a d’altres; si després de reflexionar triem el que ens sembla millor i ens decidim a fer-ho, potser trobarem resistències (com els micos que no deixaven pujar els altres).

Però si perseverem en la nostra decisió, pujarem més alt (i no com els pobres mi· cos, que no van fer-ho) i disfrutarem de realitats molt millors (com els deliciosos plàtans que els micos haurien aconse· guit si haguessin pujat l’escala).

La vida cristiana, la vida d’oració i sagraments, ens donarà les forces per vèncer resistències –si calgués- i per pu· jar més amunt, més alt, a una vida d’in· timitat amb Déu, a la qual estem cridats ja en aquesta terra i després per tota l’eternitat al cel.

Mn. Enric Ramírez

Els nostres professionals ORIENTACIÓ FAMILIAR-ESCOLAR I REEDUCACIÓ

CONSULTORI D'OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA ECOGRAFIA OBSTÈTRICA I GINECOLÓGICA

M. Teresa Saló i Oliveras

Control de l'embaràs i part Tècniques de diagnòstic prenatal Dr. JOSEP Mª RAMOS I MAESO

c/ Carme, 105 - 17004 GIRONA Tel. 972 20 33 33

a Girona GD plaça Josep Pla, 11 Tel. 972 20 48 82 (Hores convingudes)

CENTRE de DIAGNÒSTIC

Psicòloga col·legiada núm. 1831

637 587 252 - 661 755 566

Tramuntana Làctics

JOAQUIM PASCUAL MERCADER

- www.iomsegarra.com

c/ Esglèsia, 3 • Tel. 972 56 51 96 17746 Cabanelles (Girona)