Page 69

nois i noies. El resultat és que hi havia una taxa d’abandonament escolar molt elevada. Allà vaig veure que perquè aquelles noies tiressin endavant es necessitava un tret diferencial. Tot i així, insisteixo que hi ha d’haver el màxim d’opcions de models d’ensenyament possibles per aconseguir que els nens i nenes puguin trobar el seu lloc. Des del punt de vista pràctic, com es desenvolupa aquest model? Cada alumna té un tutor particular i, a partir del novè curs - l’equivalent a Secundària -, té un mentor amb qui parla cada dia per correu electrònic i s’hi veu un cop per setmana. A més, hi ha una altra persona que s’encarrega d’orientar-la sobre les diferents vies d’entrada a la universitat. Paral·lelament, es manté el mateix tipus de comunicació amb la família de l’alumna. Qualsevol mestre que entra a l’escola ha de tenir clar que aquestes nenes han d’assolir l’èxit. Si algun d’ells no ho veu així, no pot treballar al nostre centre. Com es pot observar, darrere de tot plegat hi ha una feina important d’autoestima. És millor, doncs, un sistema educatiu basat en la separació d’alumnes, ja sigui per sexe, per nivell socioeconòmic...? Les alumnes de l’escola provenen de contextos socials molt desfavorits i s’ha comprovat que a través d’aquesta educació diferenciada han estat capaces d’arribar a la universitat, cosa que fins ara no havien fet. Tant de bo algun dia no hi hagi la necessitat de fer grups diferents, però, tenint en compte els resultats, queda clar que tenen molts aspectes favorables. No hi ha el perill que aquestes noies creïn un rebuig cap a altres col·lectius diferents dels seus, com ara els nois? Posar nois i noies en escoles diferents no crea un rebuig. Senzillament es tracta d’una separació per aconseguir que cadascun d’ells aporti el millor que té i, posteriorment, vegi que junts sumen.

I un cop salten a la universitat,¿no topen amb una realitat educativa molt diferent? No, perquè moltes de les alumnes vénen d’una educació prèvia en què no han tingut èxit. Quan arriben a la universitat tenen molt clar què s’hi trobaran i com han d’actuar, tot i que hi hagi molts aspectes que les puguin distreure. A més, ara no estan tot el dia entre noies, només viuen durant unes hores en un context diferent en què busquen les seves experiències per tenir èxit en els estudis.

¿Com es pot millorar el sistema educatiu de l’estat espanyol tenint en compte els pèssims resultats de l’informe d’avaluació de competències d’adults? És important no parlar tant i actuar ràpid. Sempre s’ha de donar l’oportunitat a noves maneres de fer i d’entendre l’escola. Si no es prova, no se sabrà mai què és millor i què és pitjor. A més, s’ha de tenir en compte que moltes vegades un sol model d’escola no és vàlid per a tots els nens i que, com més models tens, més fàcil és arribar a tot l’alumnat.

Teresa Martínez, directora de La Vall i presidenta d’EASSE, el curs 2014-2015 ha entrat a formar part de la National Coalition of Girls’ Schools (NCGS) i de la GSA (Girls’ Schools Association), associacions d’escoles diferenciades dels Estats Units i Regne Unit, respectivament

69

Revista 2015 - La Vall  

Aprendre a estimar. És un bon títol per a un editorial de la revista d’un col·legi? Estem acostumats a tractar temes acadèmics, d’aprenentat...

Revista 2015 - La Vall  

Aprendre a estimar. És un bon títol per a un editorial de la revista d’un col·legi? Estem acostumats a tractar temes acadèmics, d’aprenentat...

Advertisement