Page 1

Formar i decidir A mesura que ens anem fent grans, cada

es forma, la persona que s'ha d'anar obrint camí

vegada ens toca prendre més decisions. I

al llarg de la vida amb criteri i sentit crític.

decidir no ha de ser una tria a l'atzar fruit del desconeixement; decidir ha de ser la tria amb coneixement i responsabilitat d'entre diverses opcions possibles.

Els pares, evidentment, però nosaltres, com a educadors docents que som, creiem que també formem part activa i conductora de la formació integral dels nostres alumnes i intentem

Si bé és cert que els alumnes dels primers cursos

en tot moment afavorir que aquest sentit crític

de l'ESO no tenen massa opcions a l’hora de

es vagi consolidant amb punts de vista sensats i

triar les matèries que han d'estudiar, no és pas

coherents.

menys cert que la formació rebuda els permetrà escollir, des del coneixement, tant tot l’itinerari de les matèries del darrer curs de l'ESO com els estudis que posteriorment vulguin seguir.

Tots tenim el dret a decidir, i també tenim el deure

de

fer-ho

amb

coneixement

i

responsabilitat - amb intel·ligència, doncs- per tal que la nostra tria no sigui atzarosa. Per

Com a centre educatiu no volem limitar-nos a la formació instructiva dels nostres alumnes, sinó que pensem que, dins de la seva educació, la

aconseguir-ho, la formació és clau. Aprofitem-la. Josep Maria Moreno Furner Director

formació integral n’és l’essència. Per damunt de l'alumne, de l'estudiant, hi ha la personalitat que

S U M A R I D E S E M B R E

2013

 NÚMERO 37  INSTITUT TARADELL

FORMAR I DECIDIR

1

SORTIDES I ACTIVITATS

10

ESPAI AMPA

20

L’ENTREVISTA

2

DELEGATS I DELEGADES

16

21

DEPARTAMENTS

6

DIVERSOS

18

CONTRAPORTADA [RECOMENACIONS]


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

BET MARESMA ENTREVISTA Enguany entrevistem un dels alumnes de 2n de Batxillerat del nostre institut. En Francesc Sañé que practica rugbi dos dies a la setmana i és un apassionat dels jocs de rol. Ara el coneixerem un xic millor.

“Hola, em dic Francesc Sañé, estudio segon de batxillerat, més concretament la branca d'Humanitats. M'agradaria estudiar alguns estudis relacionats amb l'educació primària o secundària.

darrere la línia de marca. Per a fer això, s'ha de seguir endavant amb la pilota fins que et paren, amb un placatge o tackle. En el rugbi el número de darrere l'esquena de tothom té un significat, cada nombre ocupa una posició i té una feina diferent a la resta. Per exemple, el número que porto jo és el 4 que pertany al grup dels davanters o gordos col·loquialment dit. El meu objectiu és parar al rival i la meva feina és córrer endavant fins que algú em pari.

Molta gent em relaciona amb l'estereotip freaky i ho reconec, m'encanta, fa anys que m'apassiona aquest món i he de reconèixer que hi estic com peix a l'aigua “

Explica'ns per tu què és el rugbi i perquè vas escollir aquest esport? El rugbi més que un esport és un estil de vida, ja sé que és un tòpic molt utilitzat, però és que és un esport que es basa en la companyonia i en el respecte al contrari. Al principi, va ser la meva germana qui va començar i un dia hi vaig anar i em va encantar. Sé que per les altres persones som un grup de bèsties que només ens fem mal, però quan ho vius des de dintre ho veus d'una manera diferent. Ens podries fer una descripció en què consisteix el rugbi i quin és el seu objectiu? El rugbi és un esport de contacte en què l'objectiu és que cada equip planti la pilota

Abans has citat alguns valors en la pràctica d'aquest esport. N'hi ha més? En aquest esport s'aprenen valors diversos: la bona companyonia, com he dit abans; el respecte al rival; l'amistat; l'esforç; el sofriment....Són uns valors que he anat aprenent durant aquests cinc anys i espero aprendre'n molts més.

INSTITUT TARADELL

2


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Una manera de reflectir aquest esperit és que, quan acabem el partit, l'equip local convida a un vermut, beure o dinar a l'equip rival, per agrair l'esforç fet, i la veritat és que ens ho passem la mar de bé. Creus que tothom pot practicar-lo o s'ha de tenir un perfil concret (com, per exemple, ser fort o corpulent)? No necessàriament s'ha de tenir un perfil corpulent per jugar a rugbi. Com he dit abans, tothom pot jugar a rugbi. En el nostre equip, tenim nois de tot tipus de perfil: alts, prims, grassos, baixos...i també de totes les nacionalitats: catalans, castellans, marroquins, sud-americans, francesos...

competir contra equips llunyans com Tarragona, el barça i Vilanova i la Geltrú, per exemple. Com és l'equipament practicar aquest esport?

necessari

per

Pantalons, samarreta, mitgetes ... Bàsicament, l'únic és que per a la nostra edat cal portar protecció bucal i, si es vol, muscleres, espinilleres i coquillera, però tot ha de ser tou o de goma. Com és l'ambient que es respira en el col·lectiu que el practiqueu? L'ambient és bo, no es discrimina ningú perquè sigui dolent, petit o gran, ja que, com he dit abans, tothom té un lloc en el rugbi. Què és el que t'agrada més d'aquest esport? Els valors que guanyes, l'amistat que forges amb el teu equip i amb l'equip rival. Tota la companyonia i tot l'ambient de passar-t'ho bé en cada partit. Sabem que l'altra teva gran passió són els jocs de rol. Tu a vegades has comentat que sou una mena de comunitat freaky. Per què ho dius? O millor dit, què significa pertànyer a una comunitat de rol i què es fa? Principalment ho diem perquè, i responent a la segona pregunta, pertànyer en una comunitat freaky o de rol significa que comparteixes uns gustos per a la música, cultura i, en general, un estil de vida similar.

A quina categoria jugues? Porteu a terme competicions? Cada quan competiu? Juguem a la categoria de cadets, que comprèn entre els 16 i els 18 anys. Competim cada quinze dies i aquest any ens ha tocat

Ens apassionen els videojocs, les pel·lícules de ciència-ficció, els mangues i animes. Ens agrada la fantasia i, sobretot, els jocs de rol.

INSTITUT TARADELL

3


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

A què jugueu? Bé, hi ha dues tipologies de joc de rol: El rol de taula que, damunt d'un taulell i amb l'ajuda de cartes i daus específics crees el teu món i jugues posant-te totalment en situació. Després hi ha l'altra tipologia que és la que practico més: els rols en viu. No és molt diferent a un rol de taula, l'únic és que, en comptes de fer-ho en un taulell, ho fas a l'aire lliure, com els boscos. En aquest tipus de rol, no hi ha normes establertes: Cada rol pot ser diferent, però totes segueixen un fil argumentatiu, com una pel·lícula del Senyor dels anells. El personatge que crees és el teu alter- ego que seguirà la història segons els seus interessos. Es pot dir que tens molta llibertat per fer el que vulguis.

“amb esforç no t'asseguro la victòria, però sense esforç et puc assegurar la derrota”

quelcom similar és perquè teniu uns gustos similars. Un consell pels qui els agradi tot aquest món: una comunitat no és una entitat específica, és una agrupació d'amics que pretenen passar-s'ho bé, així que gaudiu tant com pugueu. Ens podries fer cinc cèntims de com es porta a terme una partida de joc de rol? Pel que fa a la història, cadascú pot crear un fil argumentatiu que sigui fàcil, o no, de seguir. El que és complicat és fer missions o subtrames perquè ningú es quedi avorrit. Si tens una bona trama, el rol pot arribar a ser molt interessant.

Pel que fa al tema de participar en un rol com a jugador, cadascú es crea els seu personatge o personatges a gust: nan, elf, mag, guerrer, etc. En el meu cas, jo tinc dos personatges que sempre utilitzo: un mag negre i un guerrer fosc. Tots dos amb el nom de Tungerstone o abreujat, Tung (Estómago de Acero). El tema dels personatges va molt a gust del jugador.

Què és allò que t'apassiona més d'aquest món? La fantasia darrere de cada història, la màgia darrere de cada mag, les històries i llegendes de cada guerrer, els càntics de cada batalla. Crec que només puc expressar-me així.

Quins són els requisits que has de complir per entrar en una comunitat d'aquestes característiques? En teoria cap, però sí que és veritat que si entre uns amics feu una comunitat de rol o

Cada quan feu trobades? Últimament no és possible pel fet que estem estudiant, però, normalment ens trobem a l'hivern o a l'estiu.

INSTITUT TARADELL

4


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Hi ha una comunitat característiques a Osona?

d'aquestes

N'hi han dues pròpiament que vagin als rols en viu: Regne Hostil de Manlleu i els Guerrers de Taradell. Però hi ha moltes agrupacions d'amics que es reuneixen per fer rols de taula, que simplement no tenen nom perquè són un grup d'amics i no volen res més. Jo estic en un grup d'aquests, també a Taradell. On compreu tots els materials? Quan començàvem les armes ens les fèiem nosaltres, amb estores del Decathlon i fibra de vidre, però un cop hem passat a un nivell més “professional”, encarreguem les armes i armadures a tot al món: Les armes, a Canadà; les armadures, a Alemanya; i les robes o vestits; aquí Espanya o a Itàlia. Com compagines els estudis amb les teves aficions? Intento que les activitats no em robin més temps del que necessito pels estudis, amics, família, etc. Més d'una vegada no he pogut anar a un rol o a un partit de rugbi perquè estava en època d'exàmens. Però sempre que puc, intento compaginarho.

Ens agradaria que ens recomanessis un llibre i una pel·lícula.

Una idea? En tinc tantes al cap que no acabaria, però crec que la més adient amb tot el que està passant és: amb esforç no t'asseguro la victòria, però sense esforç et puc assegurar la derrota. Un plat? La sopa de la Iaia i els espaguetis MR.May de'n Ti. Un desig? Poder estar amb els meus éssers estimats sense que res m'ho impedeixi.

Francesc, estem molt agraïts per la teva col·laboració. Moltes gràcies i molta sort!

Un llibre sempre és difícil de recomanar quan en tens tants que t'agraden, però suposo que un que recomanaria seria Septimus d'Angie Sage....I una pel·lícula, qualsevol de Tim Burton o qualsevol de la saga Scary Movie. INSTITUT TARADELL

5


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Aquesta secció procura ser una plataforma per conèixer reflexions, experiències, projectes i inquietuds dels diferents Departaments del nostre Institut. En aquesta edició comptem amb la col·laboració dels departaments de Matemàtiques, Tecnologia i Expressió Visual i Plàstica.

Matemàtiques FÓRMULES. UPPS!

Temps enrera, un amic em va comentar que s’havia fet un estudi que demostrava que si un text contenia fórmules era, immediatament, abandonat per un alt percentatge de lectors. No obstant això, les fórmules són necessàries, ens han acompanyat al llarg dels nostres estudis i, normalment, ens ajuden a resoldre problemes.

cares més el nombre de vèrtexs és igual al nombre d’arestes més 2 unitats”. És fantàstic! Construir els poliedres regulars, comptar-ne els seus elements i comprovar que es compleix. Però a més, fa entendre millor l’actuació dels enzims sobre l’ADN.

Quan entrem en l’àlgebra, una fórmula que d’entrada fa bufar, és la que ens dóna les solucions de l’equació de segon grau. Va! Tanqueu els ulls i segur que us ve a la memòria...”x és igual a menys-be més-menys arrel-quadrada de be-al-quadrat menysquatre-per-a-per-ce tot-dividit per dos-a”, ... i prenem aire al final. Meravellosa! Tan sols pel “mésmenys”, que té en compte totes les possibilitats, a partir d’ara la solució no ha de ser única, en podem trobar fins a dues. Aquesta joia la presentem a tercer i fa suar a més d’un . En canvi, per a l'alumnat de batxillerat, és el far que il·lumina el final del problema.

Fem memòria! Una de les primeres fórmules que ens meravella és el teorema de Pitàgores : “hipotenusa-al-quadrat-és-igual-a-un-catetal-quadrat-més-l’altre-catet-al-quadrat”. I així mateix, sona a les aules una i altra vegada. Ningú li discutirà la utilitat, serveix per calcular: distàncies, altures, mòduls de vectors, trajectòries de navegació...També ens dóna peu a raonaments lògics: la hipotenusa és sempre el costat més llarg, la diagonal és el camí més curt que uneix vèrtexs oposats...

I no podem deixar de banda el món de les finances. L’interès simple: carret dividit per

Sense apartar-nos de la geometria, tenim la fórmula d’Euler per poliedres: “el nombre de INSTITUT TARADELL

6


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

cent, ens obre la porta a aquests coneixements. Després, ens barallarem amb les progressions geomètriques, fins a ser capaços de deduir la fórmula que ens calcula en què esdevé un capital invertit a interès compost: “capital-final-és-igual-alcapital-inicial-obra-parèntesi u-més-erretanca-parèntesi elevat-a-te”. I quan hem avançat en el càlcul de límits, i ens ha estat presentat l'irracional e; podem deduir, fins i tot, una fórmula per l’interès continu que diu: “el capital-final-és-igual al-capital-inicial-pere-elevat- a- erre-te”. Aquí , pel meu gust, comencem a trepitjar terreny pantanós, això que uns interessos (o valors) es puguin acumular en fraccions de temps inferiors a minuts, segons, dècimes de segon... gairebé mareja!

I amb tot aquest rosari de bones fórmules, no podríem trobar-ne una que ens ajudés a sortir de la crisi? Ens donarien el Nobel! De matemàtiques, segur que no! No existeix, del perquè no existeix, podríem parlar-ne un altre dia si en Josep ens obre la secció de premsa rosa.

mercats financers no només estableixen contractes de compra i venda (entenc que de coses físiques), sinó que permeten comprar i vendre aquests contractes abans no hagin vençut. La formuleta en qüestió, és la que calcula al preu a què es poden vendre aquestes opcions de compra-venda. Crec que pot ser la vàlvula per on s'inflen les bombolles.

Tot plegat em fa recordar la sàvia fórmula dels nostres avis: “no es pot dir blat, si no és el sac i ben lligat”. Ho sento! No hi ha Nobel al seny i a la saviesa popular. (Inspirat en l’article de Ian Stewart:”17 Equations that changed the world”) Anna Sadurní Departament de Matemàtiques

Tecnologies Premis Leonardo da Vinci

Els premis Leonardo da Vinci són una iniciativa del Departament de Tecnologies per motivar els alumnes d'ESO i despertar el seu interès per l'assignatura.

Però si busquem posant fórmula, Nobel i crisi, obtenim una fórmula de Nobel, la de Black –Scholes ( Nobel en economia el 1997). I com que ja arribem al final, i aquesta ha tingut premi, us l’etzibo tal com raja:

2

1 2 2∂ V ∂V ∂V σ S +rS + −rV= 0 2 2 ∂ S ∂t ∂S Com a fórmula és preciosa, amb les seves derivades parcials i derivades segones. Ara bé, aquesta fórmula s’utilitza quan els INSTITUT TARADELL

7


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Aquests premis es van plantejar com una forma d'estimular a tots els alumnes i premiar la bona feina; de manera que es visualitzi que l'esforç i el treball tenen recompensa.

Es premien els millors projectes realitzats al taller de Tecnologies durant el curs. S'entrega un premi per nivell de primer a quart d'ESO i són els alumnes de cada nivell els que escullen els guanyadors per votació.

Aquest curs celebrarem la tercera edició d'aquests premis que es lliuren el mes de juny. Una part del contingut l'àrea de Tecnologies es fa al Taller. Allí els alumnes realitzen projectes per consolidar els continguts teòrics. Aquesta feina feta durant el curs al Taller és la que es valora i es premia amb els premis Leonardo da Vinci.

A primer i segon els projectes presentats són treballs comuns que realitza tot el grup classe, d'entre els quals es premien els millors. En el cas de tercer i quart els projectes poden ser feines que es demanen a tots els alumnes, però també projectes de lliure elecció. Aquests projectes són de disseny

propi o es basen en dissenys extrets de diverses fonts: llibres, revistes, internet... La realització d'aquests projectes de lliure elecció es fa durant tot el curs a quart i bàsicament a l'últim trimestre a tercer.

A final de curs es fa l'entrega de premis. Hi ha un premi per curs, en alguns casos els projectes guanyadors són individuals, però també poden estar fets per parelles. El premi consisteix en un diploma pels guanyadors i unes maquetes o kits de Tecnologia per muntar, a vegades amb components elèctrics o electrònics.

Quan arriba el final de curs notem un interès en els alumnes per veure quins poden ser els possibles guanyadors. Des del Departament es valora molt positivament la celebració d'aquests premis i animem els alumnes a participar en la tercera edició que correspon a aquest curs. Bona sort a tots i Bona feina. Josep Maria BertransDepartament de Tecnologies

INSTITUT TARADELL

8


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Visual i plàstica La ceràmica

econòmic. El seu l’alt contingut de ferro li dóna el color i per tant el seu nom. La temperatura de cocció és al voltant dels 1000 graus. Per donar-li qualitat, utilitat i embelliment s’esmalta donant color i un acabat vidriat.

La ceràmica és l’art de fabricar objectes utilitzant el fang com a matèria primera. Amb un procés d’assecat i cocció idoni aconseguim l’enduriment i la qualitat de l’objecte desitjat. És important conèixer les qualitats dels diferents fangs per saber la correcta manipulació i resistència per un òptim disseny dels utensilis com gerros, aiguamans, teteres... Els components bàsics del fang són el sílice i l’alúmina, que són materials naturals formats durant milions d’anys a partir de roques com feldspats o granit i que s’ha anat descomponent gràcies a diferents fenòmens atmosfèrics. Així doncs, aquests fangs integren caolí i bentonita que aporten la plasticitat necessària. També hem de tenir en compte el grau d’humitat per a la seva manipulació, ja que és en el moment en què es configura la forma. A més, un grau just d’humitat evita que es trenqui o s’esquerdi el fang en els diferents processos posteriors de creació. Hem de pensar que aquest material, un cop sec i cuit, modifica el seu volum fins a un 15%. Val a dir que els fangs, un cop secs, es poden recuperar donant altres propietats de la matèria. Aquest moment és el que s’anomena “pastar fang”, és a dir, amassar el fang per recuperar-lo com un procés previ a la manipulació.

El gres és molt resistent i aconsegueix una gran duresa. La temperatura de cocció volta 1250 ºC i fa que el fang es vitrifiqui fent que es torni impermeable. Té diversos processos d’acabats com les engalbes, oxidacions o esmalts. En trobem de diferents colors com el gres blanc, marró, negre i un fang amb una textura anomenada xamota. Finalment tenim la porcellana, que és la pasta més refinada i blanca per la quantitat de caolí i quars que aporta. La seva temperatura de cocció és de 1300º C. El resultat d’aquesta cocció és una peça molt dura i translúcida donant un acabat delicat. Cal dir que és el material més difícil de manipular i s’utilitza per tornejar i pel buidat de motlles i plaques. Teresa FernándezDepartament de Visual i plàstica

Hi ha tres grans grups de fang: el vermell, el gres i la porcellana. El fang vermell és el més conegut, perquè és el més usat i el més INSTITUT TARADELL

9


INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Departament d’experimentals

les estructures geològiques que han estudiat durant el trimestre, aplicant-ho en el nostre entorn més proper. Departament d’experimentals

Sortida d’astronomia

Imatge extreta de Fun Science Gallery [http://www.funsci.com]

Els alumnes que el curs passat van mostrar interès per les matèries de ciències experimentals han estat premiats amb una sortida d'observació astronòmica a l'observatori Esteve Duran de Seva. Departament d’experimentals

Departament d’experimentals

Visual i plàstica Ceràmica

Els alumnes de 3r d'ESO estan realitzant un mural conjunt elaborat amb rajoles de ceràmica que es penjarà al vestíbul de l'institut a final de curs. Les rajoles tenen en comú el logotip en forma de T que cada alumn@ personalitza al seu gust, en funció de la creativitat personal.

Sortida de geologia

Els alumnes de 4rt d' ESO de l'itinerari científic han fet un recorregut geològic pels voltants de Taradell, per tal de reconèixer les roques i

D'aquesta manera es vol simbolitzar la comunitat social que integra l'institut, amb

INSTITUT TARADELL

10


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

coses en comú i d'altres que fa que cada individu sigui important i diferent. Les ceràmiques s'han realitzat a l'escola l'Arpa de Taradell amb col·laboració amb les professores Paquita Clot i Rita Sañé.

El primer trimestre l'activitat s'ha realitzat amb 3r A i el segon i el tercer trimestre es farà amb 3r B i 3r C d'ESO.Marta JuvantenyDepartament de Visual i plàstica

Visual i plàstica En l’enllaç següent podeu trobar un recull de les fotografies fetes durant la sessió. [http://www.flickr.com/photos/108841658@N 08/sets/72157637834625655/]

Cartell de Reis de Taradell

L’ institut ha participat en l’elaboració del Cartell per anunciar l’arribada del Reis al poble de Taradell. L’ajuntament ha d’escollir un dels dibuixos presentats d’entre els que han realitzat els alumnes de 4t d'ESO dins de l'assignatura de Visual i plàstica. Es tracta de dibuixos sobre la temàtica de l’arribada dels reis realitzats monocromàticament amb retoladors de tinta xinesa. Marta Juvanteny Departament de Visual i Plàstica

Departament de Llengües estrangeres Murder mystery

Students of 3rd,4th of ESO and 1st and 2nd Batxillerat were invited to join Lord Bartholemew and his wife Lady Penelpe at Can Costa i Font on Monday the 9th of December. They were invited to try and discover what had happened with the dead body found in their house and to solve the mystery of the murdered body.

INSTITUT TARADELL

11


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

The theatre company was this time blue mango theatre, directed by Emma Reynolds, a professionally trained actress and director from Britain.The actors, native Englishspeakers, did very well in raising students interests and detective skills with a plain clear language in this adaptation of the play for students. Jordi Codinachs Departament de

Al voltant del monestir hi havia plantes típiques de la zona com la figuera de moro petita, el roure, el garric i l'alzina. I també els van explicar que s'hi poden veure animals com la fura, l'àliga daurada, el voltor i molts d'altres.

llengües estrangeres

Departament de Socials Visita a Sant Pere de Casserres

El passat 15 de novembre, els alumnes de 2n d'ESO, van visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Allà van aprendre com era la vida monàstica el segle XI en què hi vivien uns dotze monjos copistes. Aquests monjos seguien l'ordre de sant Benet.

Durant la visita van veure el claustre amb arcs de mig punt, l'església que era la segona església romànica més alta de Catalunya, les estances dels monjos. També van visitar l’hospederia del monestir on van veure un vídeo sobre la vida del monestir.

Els alumnes els va semblar que és una sortida cultural molt interessant per aprendre sobre el romànic a la comarca d'Osona. Roger HomsCurs 2n ESO B

INSTITUT TARADELL

12


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Activitats de tutoria

Durant el 1r trimestre, s'han fet diverses xerrades i tallers a les hores de tutoria, portades a terme per professionals i experts de diferents entitats i camps de treball.

A 1r d'ESO, s'han fet dos tallers realitzats per professionals de la Diputació de Barcelona: -Un taller d'alimentació saludable que tenia com a objectiu conèixer les característiques d'una dieta equilibrada, adequada i variada. Aquesta activitat de tutoria també es va aprofitar per valorar la importància de l'exercici físic. -Un taller per afavorir el desenvolupament de les competències personals dels alumnes, amb l'objectiu de millorar l'autoestima, l'autoconcepte, els límits i capacitats de cadascú i la responsabilitat amb un mateix i amb els altres.

A 2n d'ESO s'ha fet: -Un taller de nutrició i neteja bucal per part de la dietista i nutricionista Mercè Oliver amb els mateixos objectius que el taller alimentari de 1r d'ESO. Es va ampliar amb la importància que té una bona neteja dental per prevenir tot tipus d'afeccions dentals i genivals, tot recordant les tècniques

correctes del raspallat i massatge dental, genival i lingual. -Els Mossos d'Esquadra de Vic van fer una xerrada sobre xarxes socials i internet segura, perquè els alumnes facin un bon ús d'internet a l'ordinador i al telèfon mòbil i prenguin consciència dels problemes que poden tenir si en fan un mal ús.

A 3r d'ESO, la fisioterapeuta Mercè Oliver va fer un taller d'higiene postural, amb la intenció d'evitar els mals d'esquena que apareixen a causa d'una sèrie d'activitats diàries que fan els nostres alumnes, com seure moltes hores malament, anar amunt i avall amb les motxilles massa carregades i mal penjades a l'esquena, etc.

A 4t d'ESO, en Jordi Molas, un jove afectat de lesió medul·lar que ve de l'institut Guttmann, va fer una xerrada de mobilitat segura i prevenció davant el perill, amb l'objectiu de conscienciar de les conseqüències dels accidents de trànsit i de la dificultat de moltes persones, després d'un accident, de tornar-se adaptar o inserir a la vida quotidiana. Es va voler sensibilitzar els alumnes a fi que desenvolupin comportaments responsables, adoptin actituds de prudència i prenguin les mesures de seguretat necessàries quan practiquin activitats esportives o de lleure que puguin comportar un risc, i, finalment, advertir de les conseqüències irreversibles que pot tenir qualsevol traumatisme.

INSTITUT TARADELL

13


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

A 1r i 2n de batxillerat, es va fer una xerrada que portava el mateix títol que la de 4t d'ESO, Mobilitat segura i prevenció davant el perill, però des del punt de vista dels bombers. L'Àngel, un bomber del parc de Vic, va relacionar els efectes dels accidents amb les lleis físiques (inèrcia, conservació de l'energia, acceleració...). La xerrada va intentar tenir, en tot moment, un sentit pràctic i es va ver des de la perspectiva dels serveis d'emergències i basant-se en la lògica de les lleis de la mecànica; donant sempre, però, un missatge de prudència per tal de conscienciar els alumnes dels perills de les conductes imprudents a la carretera.

Per últim, des de fa anys, el nostre institut dóna suport a La Marató de TV3 per sensibilitzar els alumnes de 3r i 4t d'ESO i 1r i 2n de batxillerat respecte de les malalties a les quals es dedica i la necessitat de potenciar recerca científica per prevenir-les i/o curar-les.

CARTELL PINTA LA MARATÓ

A més a més, els alumnes de visual i plàstica de 4t d'eso han participat en el concurs de Pinta la Marató. Han elaborat un cartell fent un homenatge a S. Ramón y Cajal un dels primers investigadors que van estudiar l’estructura i el funcionament del sistema nerviós. S’ha agafat com a exemple les il·lustracions del que feia amb tinta xinesa per a representar les imatges de teixits nerviosos que observava al microscopi. El cartell ha estat seleccionat com un dels millors 10 cartells presentats. FELECITATS, NOIS I NOIES! Marta JuvantenyDepartament de Visual i plàstica

La Marató TV3

Enguany, les xerrades que es van fer a aquests grups d'alumnes van ser sobre les Malalties neurodegeneratives. Malalties com ara l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, la corea de Huntington, el Parkinson, la distròfia muscular o l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) en són alguns exemples. Carme TerricabrasCap d’estudis

INSTITUT TARADELL

14


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Departament de llengües estrangeres Intercanvi Aquest any l'institut de Taradell i el departament de llengües estrangeres han iniciat per primera vegada un programa d'intercanvi amb una escola francesa de Contres, a la regió de la Loire. L'intercanvi consistirà en què els alumnes de 4t de francès de l'Ins taradell i els de francès de primer de batxillerat, un total de 30 alumnes, es desplaçaran del 8 al 15 d'abril a França en el marc d'aquesta experiència.

Els alumnes s’instal·laran a casa les famílies d'acollida i durant una setmana completaran un extens programa d'activitats escolars juntament amb els alumnes del centre francès. Per altra banda, del 7 al 15 de maig, els 30 alumnes francesos visitaran la nostra comarca i s'allotjaran a casa dels nostres alumnes de Santa Eugènia, Seva Viladrau i Taradell.

Departament d’experimentals Escultures amb material reciclat Els alumnes de 3r que fan l'assignatura optativa "Home i medi" han participat en el concurs d'escultures fetes amb material reciclat.

Aquest concurs està organitzat pel Consell comarcal d'Osona. Les obres estaran exposades a l'edifici del sucre a partir del 9 de desembre. El dia 16 es podrà saber el nom dels guanyadors a través del web www.osona recicla.cat. Els guanyadors es poden endur una targeta regal intercanviable per material escolar. Ceci CuencaDepartament d’experimentals

L'institut per la seva part, també ha organitzat per a ells un extens programa d'activitats que, per exemple, els portarà a conèixer la ruta modernista de Barcelona, visitar la pedrera de Gaudí o fer una excursió al canal Olímpic de Barcelona entre d'altres activitats. Tota la comunitat educativa i les famílies han mostrat molta disposició i bona voluntat en aquest projecte amb què es pretén que els alumnes no només gaudeixin l'experiència lingüística, sinó també l'intercanvi cultural i social que això suposa. Jordi CodinachsDepartament de llegües estrangeres

INSTITUT TARADELL

15


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Delegats i delegades en 3D

Aquest curs, els tutors de 3r d’ESO, amb els delegats i delegades de cada curs, portaran a terme el programa 3D: Debatem, Dinamitzem i Decidim. 3D és un projecte que vol fomentar la cultura de la participació dins de l’institut a través del desenvolupament d’un projecte concret que esculli el propi alumnat; en el nostre centre, el de 3r d’ESO. Els alumnes, a través dels delegats de cada classe (de 3r A, l’ Adrià Serrarols; de 3r B, la Gemma Solé, i, de 3r C, l’Arnau Fàbregas, amb l’ajuda dels tutors: l’Àngel Pozas, l’Anna Sadurní i en Gerard Mas, de 3r A, B i C, respectivament) porten a terme un projecte que implica que s’organitzin, assumeixin tasques i prenguin decisions de forma conjunta al llarg del curs.

El paper del delegat és doble; d’una banda, a l’aula, ha d’ajudar a organitzar els seus companys de classe i ha de facilitar la presa de decisions conjuntes sobre el projecte, i per l’altra, en les sessions d’assessorament on es troba amb la resta de delegats, ha de fer de portaveu del que s’hagi treballat a la seva aula tot interioritzant els coneixements i les eines per la participació que l’entitat assessora li haurà facilitat. El tema del projecte el podreu conèixer a la publicació de butlletí del juny vinent i mitjançant els mateixos alumnes. Estic convençuda que tirarà endavant amb èxit, que s’incrementaran les metodologies participatives a l’aula, que haurem dotat els alumnes de majors competències en participació, i que hauran après a planificar els projectes que sorgeixin de les seves necessitats. Carme TerricabrasCap d’estudis

Per a implementar el programa, comptem amb el suport i l’assessorament extern de professionals experts en el foment de la participació de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Hi ha 5 sessions d’assessorament per als tutors i 5 sessions per als delegats. Entre sessió i sessió, durant les hores de tutoria, els delegats i els tutors posen en pràctica allò que han après a les sessions formatives, treballant de forma conjunta amb la resta d’alumnes de la classe.

3r d’ESO, delegats: Arnau Fàbregas, Adrià Serrarols, Gemma Solé.

El passat 29 de novembre, es va fer la 1a sessió d’assessorament; el 12 de desembre, la 2a; el gener hi haurà la 3a; el març, la 4a, i l’última, quan el projecte estarà gairebé llest, serà a principis de maig. INSTITUT TARADELL

16


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

1r d’ESO: Òscar Parres, Martina Massegué, Mariona Hinojosa

2n d’ESO: Clara Jofré, Oriol Coromina, Fran Valenzuela

1r de batxillerat: Gerard Perona, Katia Llabata

2n de batxillerat: Francesc Sañé

Es necessiten patges... Els delegats, com ja comença a ser tradició, han estat, aquest 1r trimestre, els que han explicat al grup classe la possibilitat d’anar a fer de patge a la cavalcada de Reis de Taradell el dia 5 de gener de 2014, i han fet la llista de participants. Tots els alumnes que hi vagin rebran 15€, que serviran per disminuir el cost d’alguna sortida que es farà durant el curs 2013/14. Redacció 4t d’eso: Dani Miret, Paula Sayós, Genís Donadeu

INSTITUT TARADELL

17


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

Informe PISA Àngel Pozas Han sortit publicats els resultats de l’Informe PISA (corresponent al 2012), en què han participat 295.416 alumnes de 67 països. El continent asiàtic obté els millors resultats de l’Informe, i per contra, Amèrica Llatina ocupa els últims llocs. Pel que fa a Espanya, s’ha estancat en matemàtiques i ha obtingut una lleugera millora en lectura i ciències respecte a l’anterior Informe (2009). S’observa que a Catalunya, es baixa en ciències i matemàtiques sense que la consellera Irene Rigau hagi fet cap tipus d’autocrítica. Pel que fa a aquests resultats, comparteixo una idea d’Einstein quan afirmava “no tot el que compta es pot comptar. I no tot el que es pot comptar, compta”. (1) L’objectiu d’aquest article no és valorar aquests resultats amb una perspectiva pessimista i/o catastrofista (segons quina orientació ideològica faci l’anàlisi), ni tampoc qüestionar la major i/o menor validesa dels indicadors que s’utilitzen per extreure els resultats, l’objectiu és evidenciar, una vegada més i a la vista del panorama general de l’educació en el nostre país, la incompetència dels responsables polítics del sistema educatiu (el ministre d’educació, José Ignacio Wert, del PP, i la consellera d’educació, Irene Rigau, de CiU). Cap dels dos, independentment dels resultats del famós Informe, han estat capaços de potenciar una política educativa que garanteixi una educació pública de qualitat, i aquesta ineficàcia dels

dos màxims responsables educatius, hipotequen les perspectives de futur. Els temes realment importants no són tant si estem més o menys lluny de la mitjana de l’OCDE en competència matemàtica, comprensió lectora o competència científica (els tres àmbits que contempla l’Informe), sinó com estan afectant les múltiples decisions dels esmentats responsables polítics en el dia a dia del procés educatiu. Algunes notes del govern central són: les retallades a l’ensenyament superior; retallades a les beques Erasmus; la recuperació del concert econòmic a centres privats que segreguen els alumnes per sexe; l’aprovació de la LOMCE –en la més completa solitud parlamentària-. I des del govern autonòmic es pot observar el següent: la despesa educativa cau al nivell de 2006 amb 200.000 alumnes més; la inversió per estudiant baixa un 30% des que CiU està al Govern; els fons per a la privada augmenta un 5%; el desplegament de la LEC. Es podria elaborar un catàleg molt extens de despropòsits d’ambdós responsables i considero que això sí que és realment important, la manca de confiança en les persones que tenen la màxima responsabilitat política és molt més preocupant que els resultats més o menys objectius de l’Informe PISA.Àngel PozasProfessor de Geografia i HistòriaDepartament de Ciències Socials

1

F. Imbermón a l’article del 3 de desembre al diari El País, titulat “¿Qué hay de nuevo en el Informe PISA con datos del 2012?”

INSTITUT TARADELL

18


 INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

EURONET 50/50

L'institut de Taradell participa en un programa europeu d'estalvi energètic EURONET 50/50 Max per fomentar l'estalvi energètic al centre. Seguint el model que a Osona ja va començar el consell comarcal amb el "Desendolla't" el centre, l'ajuntament i tots els actors implicats han creat un equip energètic que estudiarà l'aprofitament energètic de l'institut i també conscienciarà a l'alumnat de tenir en compte tota una sèrie de mesures que podran aplicar també a les seves llars. Aquest projecte ha de durar dos anys. Jordi Codinachs

Festival de Nadal El divendres dia 20 de desembre al mati, es farà l'entrega de notes i tot seguit l’Ampa ens convidarà a esmorzar coca amb xocolata. Després anirem a Can Costa i Font per tal de celebrar el Festival de Nadal. Cada curs farà una o més actuacions.

El mateix dia a les 8 del vespre, es tornarà a fer el festival a Can Costa i Font. El preu de l'entrada és de 3€. Els diners que es recaptin aniran destinats pel viatge de final de curs dels alumnes de 4rt i 2on de Batxillerat. El 10% dels diners recaptats aniran destinats a La Marató de TV3. Us hi esperem a tots. BON NADAL! Redacció

Equip de convivència i mediació Ceci Cuenca

L'equip de convivència i mediació va presentar el servei de mediació als companys de 1r d'ESO. Aquest curs hi ha deu alumnes de batxillerat que poden fer de mediadors, i en cas d'haverhi algun conflicte, ajudar a les persones afectades a resoldreho i buscar una solució justa i eficaç. A més, aquests alumnes preparen activitats que faciliten la convivència dins de l'institut. Si teniu alguna proposta, també ens la podeu fer arribar ! Ceci CuencaCoordinadora mediació

de

convivència

INSTITUT TARADELL

19

i


INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

El passat dia 25 de novembre, la psicòloga Míriam Esquivel, que pel matí va fer el treball sobre autoestima i autoconcepte amb els alumnes de 1r d’ESO, per la tarda/nit va fer la primera xerrada del cicle del Pamasactiu. Al finalitzar ens va demanar que escoltéssim amb atenció una poesia de Jorge Bucay. Hem pensat que segurament llegir-la i poder-la compartir a casa, podria ser del vostre interès. Esperem que us agradi.

1 . No em comparis amb ningú , especialment amb el meu germà o germana. Si em fas quedar millor que els altres, algú patirà i, si em fas lluir pitjor que els altres, seré jo qui pateixi. 2 . No em donis sense mesura tot el que et demani. De vegades demano per saber fins quant és raonable prendre. 3 . No em cridis . Et respecto menys quan ho fas, i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull perdre el respecte per cap dels dos. 4 . No estiguis sempre donant ordres. Si en comptes d'ordres, de vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i més gustosament. 5 . Compleix les promeses que facis, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me'l, si és una penitència, mantén-la. 6 . No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, ni tan sols per treure't d'un compromís. Em fa sentir malament i perdre la fe en el que dius. 7 . No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que he de fer; decideix-te i mantingues la teva decisió, perquè si no viuré sempre pendent del pròxim canvi d'idea. 8 . Deixa valer-me per mi mateix. Si ho fas tot per mi, mai podré aprendre. Per si ho has oblidat, només s'aprèn dels errors. 9 . Quan estiguis equivocat en alguna cosa, admet-ho! creixerà l'opinió que jo tinc de tu i de pas m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions.

Jorge Bucay va néixer a Buenos Aires el 1949.Va començar a guanyar-se la vida als 13 anys. Va fer de venedor ambulant de mitjons, de llibres i de roba esportiva, agent d’assegurances, taxista, pallasso, mosso de magatzem, educador, actor, metge de guàrdia, animador de festes infantils, psiquiatre, coordinador de grups, columnista de radio, conductor de televisió i, pel que és més conegut, psicoterapeuta de parelles i adults. Va estudiar a la Universitat de Buenos Aires i posteriorment va completar la seva formació com a terapeuta a Xile i Estats Units. Entre les seves obres més conegudes trobem títols com “Cartas para Claudia”, “Déjame que te cuente”, “El candidato”, “El camino de las lágrimas” i “El camino”

10 . No m'exigeixis que et digui "perquè ho vaig fer" quan faig alguna cosa que no està bé. De vegades ni jo mateix ho sé. 11 . Ensenya’m a estimar i a donar-me l'oportunitat de conèixer els altres. No importa si la vida m'ho va a ensenyar de totes maneres, perquè de res val si veig que tu no estimes ni vius en contacte amb el proïsme. 12 . No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo aprenc sempre del que fas, però em costa fer el que dius sense coherència amb el teu propi actuar. 13 . No em diguis: "No tinc temps per tonteries" quan t'expliqui un problema meu , o "això no té importància". Tracta de comprendre'm i ajudar-me. 14 . I sobretot si és cert que m'estimes, digues-m’ho de tant en tant. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que tu no creguis que sigui necessari i encara que jo mai t'ho digui, perquè per descomptat jo t'estimo amb tot el meu cor.

INSTITUT TARADELL

20


Recomanacions La dona que fugia de la boira, d’Albert Llimós. Proa, Barcelona.

La dona que fugia de la boira és una novel·la escrita pel jove Albert Llimós, un escriptor novell que he tingut el plaer de llegir aquest estiu gràcies a la recomanació d’una amistat. La veritat és que m’ha sorprès gratament la sensibilitat i la desimboltura d’una escriptura viva i impactant que narra la vida d’una noia jove, Teresa, que és una supervivent més de la tragèdia de la guerra. No cal oblidar que és la narració d’un autor principiant i ens certs moments es nota, però la veritat és que se’n surt la mar de bé. Llimós amb aquesta òpera prima va arribar a ser finalista del premi de Sant Jordi del 2009.

El llibre presenta una estructura circular on la protagonista viu un moment històric emblemàtic força recurrent en la nostra literatura com és la Guerra Civil Espanyola, però aquesta vegada l’autor ens situa al fil narratiu d’un escenari menys conegut del que s’havia fet fins ara; un conflicte que va colpir les vides de la gent de ponent i de la seva capital, Lleida. La protagonista, en néixer, viu marcada per la mort de la seva mare, un fet que sembla que el seu pare mai li perdona. El germà adopta el paper de protector de la noia. Després d’una infància mancada de l’amor patern, s’enfronta a una maternitat prematura fruit d’una relació desgraciada, però malgrat tot, ella segueix lluitant per tal de fer front a les dificultats històriques i personals. Pren la decisió de marxar cap a la capital catalana on es dedicarà a fer d’infermera i ajudarà als altres, tot i l’experiència tràgica que es trobarà pel camí. La seva solitud i discreció l’acostarà a la vida burgesa barcelonina, un estatus que li facilitarà entrar en el cercle acomodat i on coneixerà un senyor que la farà ascendir socialment.

INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

M’agradaria citar a Anna Maria Villalonga que escriu una ressenya a la publicació digital de Literatura Catalana El fil d’Ariadna on afirma que el personatge principal d’aquesta novel·la s’acosta a les dues heroïnes rodoredianes: Colometa i Teresa Goday. La primera, pilar de La plaça del Diamant, comparteix similituds d’una vida farcida d’adversitats a la vida de Teresa de Llimós a la capital lleidatana. La segona, la protagonista de Mirall trencat, coincideix amb el canvi de rumb a la part alta de Barcelona de la protagonista del llibre que comentem. Uns paral·lelismes prou interessants que no podem deixar passar per alt a l’hora de convidar als lectors a fer un recorregut literari en la present recomanació i, al mateix temps, per les novel·les de la gran Mercè Rodoreda. En definitiva, és una picada d’ullet que no pot passar desapercebuda als lectors que han llegit les dues obres esmentades abans.

Per acabar, és important destacar la valentia de l’autor en construir una veu narrativa que es posa en la pell d’una dona senzilla que esdevé el testimoni d’una gran col·lectivitat femenina que va viure en un període de relacions desencisades dins un marc personal i en un escenari d’olor de pólvora i crits de fam. Bet Maresma

Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba.

Vivir es fácil con los ojos cerrados és la nova pel·lícula de David Trueba. Des d’una narració simple el teixit de relacions que conflueixen en el film són les responsables de fer-te sortir del cinema amb una sensació agradable i relaxada i amb un somriure als llavis. Una emoció que s’agraeix davant del tiroteig de notícies actuals poc engrescadores.

INSTITUT TARADELL

21


Recomanacions Javier Cámara fa un paper esplèndid com a professor de llengua anglesa al 1966. Ensenya als seus alumnes aquesta llengua a través de les cançons dels Beatles i quan s’assabenta que John Lennon (símbol de la llibertat) està gravant una pel·lícula en terres andaluses, se n’hi va amb l’objectiu de parlar-hi i per fer-li una proposta que canviarà el format discogràfic del moment. La tendresa, l’agosarament, el carisma, la motivació d'aconseguir el seu somni i també la inseguretat amable del personatge, en algun moment d’embriaguesa, són elements que l’actor ha reeixit amb escreix. Després d’unes quantes nominacions als Goya, potser aquest seria un bon moment per premiar a l’actor amb una estatueta. La pel·lícula s’inicia amb un viatge en format de roadmovie on el professor es trobarà un parell de joves que fugen: la primera, Belén, una noia de 20 anys, que torna a casa amb un fill a les entranyes (Natàlia de Molina) i d’un noi de 16 anys, Juanjo, que s’escapa de les normes d’un pare estricte i autoritari (paper protagonitzat pel manlleuenc Francesc Colomer). El paradís final es troba en una platja a Almeria on hi ha un cambrer simpàtic i bohemi (l'actor Ramon Fontserè de Torelló) que aporta un contrapunt irònic a la trama i que ens fa escapar més d’una riallada. Ariadna Gil i Jorge Sanz són els altres actors secundaris que enforteixen la narració cinematogràfica amb unes aparicions discretes. Només un petit apunt: cal que repareu en un rostre d'una jove que apareix a taula amb la família de Juanjo. És el viu retrat de l'actriu Ariadana Gil més David Trueba. Les lletres de

BUTLLETÍ INFORMATIU NÚMERO 37 DESEMBRE 2013 A INTERNET: www.instaradell.cat

EDICIÓ I COORDINACIÓ: JOSEP SAPERAS I MARTA JUVANTENY DISSENY: MARTA JUVANTENY ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: JORDI TOSAR IMPRESSIÓ: INSTITUT TARADELL C POMPEU FABRA 12 08552 TARADELL

INFOBUTLLETÍ  DESEMBRE 2013

crèdit evidencien que es tracta de la filla del director i la seva esposa. Una simbiosi que ens va cridar l'atenció. La pel·lícula esdevé un viatge a contracorrent amb l'objectiu de complir els somnis en una Espanya en què això semblava impossible, un territori franquista que ens mostra el retrat de tres rebels que es negaven a seguir les normes amb una tendresa natural i que atrau a l'espectador des del primer moment. Si la definíssim amb un sol adjectiu, la titllaríem d'entranyable. Bet Maresma

Butlletí Desembre 2013 - Institut Taradell  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you