Page 1


Editorial Índex L’arribada a l’institut ............................. 03 Activitats i sortides ................................. 04

Anem al teatre a veure “Terra Baixa”.No a la violència. Defensa del treball de recerca 2n Batx. Sortida alumnes de Llatí. Com és el cor de la terra ........................................... 06 Sortida mitològicca.El mètode científic. Els volcans entren en erupció. Intercanvi. Excursió aula d’Acollida. Setmana de la ciència 1r ESO. Delegats. Taller del còmic pels drets humans ............................ 10 Sortida a la Colònia Vidal de 4t d’ESO Intercanvi Dusseldorf. Jornades de convivència ............................................. 14 Anem al teatre “La casa de Bernarda Alba” Logotip per al grup de batucada.

Utopia, Climes i paisatges.

Nadal ........................................................ 18 Postals targetes de Nadal i Cartes als Reis. Activitats i sortides ................................. 20

Guissona i ciutat de Iesso. Trobada de centres. Museu de Geologia 1r ESO. Dia internacional de les dones. Magic in English. Esquiada 2018. Projecte “once upon a time”

Robòtica al CosmoCaixa. Proves Cangur. Visita a l’empresa Paellador. Barcelonada 2018. Un passeig per la Borsa. Taller d’emancipació i emprenedoria. Els Moixiganguers ens fan un taller. Sortida al Museu del cremallera de Monistrol i Montserrat. German echange with Nörfscool. Dedicatòria

Entrevista a Vanesa Mases professora de tecnologia i cap d’estudis. Jubilació de Neus Roset professora de llengua catalana. Qui és qui? Sobre la manipulació dels mitjans i la hipocresia social. Influència de les noves tecnologies en l’educació. Crònica de la ruta literària “La plaça del Diamant”. .. 49 Principis ètics per fomentar la solidaritat i la igualtat. Ressenya de “Terra Baixa”. El palacio de las hadas. Poema “Carpe Diem”. ............................................... 53 Lavida a les xarxes socials. L’autor ens visita “Miquel Desclot”. Elsalumnes de 3r. d’ESO entrvisten als avis de Montbui . Relats de Montbui. Diari d’un viatge sense tornada. 12 de febrer de 1979.

Alumnat curs 2017-18 ............................ 25 Activitats i sortides ................................. 32

Sant Jordi ............................................... 38 De paper i lletres ..................................... 44

Dibuix ...................................................... 60 Treballs .................................................... 62 Patrocinadors .......................................... 64

2

Organització Dep. de llengües Direcció Eva Travesset Maquetació Jaume Moncunill Col·laboracions Professorat i alumnes de l’institut

Editorial Benvolguts lectors i lectores, teniu a les mans les vivències del curs escolar 2017-2018 recollides en el núm. 40 de la nostra revista Divertinta. Podreu gaudir d’un interessant recorregut pel curs que ara acaba. Un curs escolar en el que tot i haverhi canvis en la plantilla de professorat i del personal d’administració i serveis, ha donat molts bons resultats a tots els nivells. L’alumnat ha estat molt participatiu, tal com podreu comprovar en el recull d’activitats i sortides. El professorat no ho ha estat menys, aquest ha viscut un curs molt intens fent formació i reunions de coordinació vinculades al procés de canvi que viu l’ensenyament. El personal d’administració i serveis no ha parat ni un moment atenent a tota la comunitat educativa amb l’eficiència que els caracteritza. El fil conductor de tota aquesta activitat ha sigut i seguirà sent la il·lusió per compartir moments plens de sentiment, emocions, creativitat, felicitat i, malauradament, també hem viscut el dol per la tràgica mort del nostre amic i company Azeddin Zeriouh a qui tota la comunitat educativa de l’ Institut Montbui, el dijous 24 de maig, li vam retre un íntim i emotiu homenatge amb poemes, dedicatòries, música i clavells blancs expressant-li que sempre estarà amb nosaltres. Desitjo que gaudiu de la lectura i les imatges de la nostra Divertinta i que passeu un bon estiu. Montserrat Costa

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


L’arribada a l’institut Cada any, el mes de setembre arriba a l’institut una nova generació d’alumnes que cursarà la seva educació secundària obligatòria a l’IES Montbui. Aquest canvi d’etapa habitualment es viu amb nerviosisme i una gran expectativa per part dels nous alumnes i les seves famílies, i aquí intentem que visquin el principi de la nova etapa de la manera més positiva possible i que l’adaptació al centre sigui ràpida i agradable. Des de tutoria es treballa i aquí us mostrem unes quantes impressions que els alumnes de 1r d’ESO han escrit sobre la seva arribada a l’institut.

Frases del primer dia M’he sentit molt bé perquè he fet nous amics i perquè els professors són molt bons. M’ho he passat molt bé, hi ha companys divertits i professors bons. A l’aula m’ho passo molt bé perquè les classes són diferents i l’edifici és molt gran i bonic. M’he sentit molt còmoda. Al principi em sentia estrany perquè era el principi d’una nova etapa. M’he sentit molt bé perquè era com que es preocupaven per mi i per tots els companys. Els primers dies vaig tenir vergonya però em vaig acomodar. El centre m’ha agradat molt perquè les classes estan ordenades i ben distribuïdes. M’he sentit molt bé, els companys i els professors són molt simpàtics. M’he sentit molt bé perquè els profes em tracten molt bé i els companys són molt bones persones. A mi m’ha agradat bastant la classe, tot i que m’agradaria estar amb més amigues de l’escola. A l’institut faig alguna broma amb els companys, però em centro més en els estudis perquè, no és que em costi, però sí que estic a la Lluna de València, podria ser que suspengués i em vull treure una carrera de professora de llar d’infants. La primera setmana m’he sentit cansada, els companys molt bé, se m’ha fet molt llarg el primer pati i molt curt el segon pati. Ha estat divertit perquè he conegut persones noves i mestres noves, però també ha estat una mica avorrit perquè són 6 hores i 30 minuts, hi ha molts deures i són una mica difícils. M’he sentit bé, però l’horari no m’agrada, es fa molt pesat llevar-se a les 7 del matí. He fet amics nous i m’agrada molt la meva classe. L’edifici m’agrada molt, hi ha moltes classes. Els horaris també m’agraden perquè a la tarda no anem a l’institut. M’he sentit molt bé, he fet molts amics, hi ha profes que m’han agradat i d’altres que no. M’agrada l’edifici més que el de l’escola perquè hi ha laboratori. Em sento bé a l’institut amb els companys i amb els professors, genial! Però no m’agrada l’hora que comencem al matí, m’agradaria començar a les nou en punt.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

3


Activitats i sortides Anem al teatre a veure “Terra baixa” Els alumnes de 3r d’ESO i 2n de batxillerat van poder assistir a l’adaptació teatral de Terra baixa d’Àngel Guimerà al teatre Ateneu d’Igualada el passat 27 de novembre.

L’INS Montbui diu “No a la violència!”

En aquesta funció els joves van poder gaudir d’una selecció de les escenes més representatives de l’obra de Guimerà a través dels tres personatges principals: Marta, Manelic i Sebastià, els tres protagonistes del triangle amorós. I alhora també eren els encarregats de mostrar la conducta humana dicotòmica entre el Bé i el Mal simbolitzada per la terra alta (pura i sense maldat) i la terra baixa (corrupta i plena d’interessos). La representació mostrava perfectament la societat rural catalana del s. xix.

Dilluns 2 d’octubre, a les 12 del migdia, l’institut Montbui va aturar les classes per tal de fer un minut de silenci i llegir un manifest per rebutjar i condemnar la violència policial que es En acabar l’espectacle, la companyia teatral va oferir un va viure el dia anterior a Catalunya. col·loqui molt profitós amb els tres actors i el director. Aquí l’alumnat va poder aprofitar per fer preguntes sobre l’adaptació, El manifest, llegit per la directora, Montserrat Costa, s’adjunta la posada en escena i es van intercanviar reflexions de la per- en aquesta notícia. Un cop acabat de llegir, la comunitat eduvivència d’algun dels temes de l’obra com ara el masclisme. cativa reunida al pati de l’institut va fer un minut de silenci. En finalitzar, professors i alumnes del centre van interpretar la cançó “Imagine”. El manifest deia:

Anoia Tast-Tehch

La comunitat educativa de l’Institut Montbui rebutja i condemna la violència policial contra persones pacífiques i indefenses, de totes les edats i condició, que en la jornada d’ahir només volien exercir el seu dret democràtic que és votar. El primer ministre de Bèlgica i primer cap de govern de la Unió Europea ha dit “la violència mai pot ser la resposta”. Aquesta comunitat educativa condemna totes les formes de violència i reafirma que el DIÀLEG i EL RESPECTE són els principis bàsics de la convivència. Som una societat de pau feta amb diàleg i respecte. Cridem ben fort: No a la violència!

Esdeveniment anual per promoure la tecnologia entre la societat i la comunitat educativa formada pels pares i mares, mestres i alumnes. Una mostra on descobrir la tecnologia a través de tallers, conferències, casos reals i molt més. Aquest any l’institut Montbui participà en les conferències dels alumnes del treball de recerca.

4

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Els alumnes de 2n de Batxillerat defensen els Treballs de Recerca

Sortida 4t ESO El 18 d’octubre l’alumnat de 4t d’ESO, de la matèria de Llatí, va fer una sortida per Igualada i va visitar les places de Sant Miquel, del Pilar i del Rei. Durant la sortida la professora ens va explicar el mite relacionat amb l’escultura de Prometeu i el posterior alliberament per part d’Hèrcules. Tot seguit, vam encaminar-nos cap a la plaça del Rei, on ens va explicar quina divinitat era el déu Neptú i la relació que tenia amb el món de les aigües. En conclusió, tot i fer el camí sota la pluja, a partir d’ara ja sabrem alguna cosa més de la veïna ciutat i els tributs que la ciutat ha atorgat a l’escultor Damià Campeny.

Dimarts 24 d’octubre a la tarda els alumnes de 2n de Batxillerat van dur a terme la defensa oral del seu Treball de Recerca davant els diferents tribunals. Des d’aplicacions de mòbil fins a la doma de cavalls, les diverses tipologies dels treballs de recerca d’aquest curs, sempre proposats i triats pels mateixos alumnes, s’han presentat oralment. Així, els alumnes demostren la seva competència lingüística i les seves habilitats comunicatives a l’hora d’explicar quelcom que els resulta proper. Cal destacar que fa un any que treballen en la realització del treball de recerca, matèria comuna i obligatòria en el currículum de batxillerat que es basa en el desenvolupament d’un treball d’investigació a partir d’una hipòtesi, que l’alumnat al final de l’estudi verifica o refusa. Cal destacar que es van desenvolupar diferents estratègies comunicatives que fan dels nostres alumnes joves preparats per al món actual, obert a la comunicació i a la necessitat de dominar el llenguatge.

Alumnat de 4t ESO de Llatí

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

5


Activitats i sortides Com és el cor de la Terra?

Sortida mitològica Vam visitar la plaça de Sant Miquel, on hi ha l’escultura de Prometeu: a sobre hi té una àguila que se li menja el fetge. Durant la nit et fetge li torna a créixer. El va castigar el rei dels déus Zeus/Júpiter per haver robat el foc de l’Olimp i haver-lo entregat als humans. A la plaça del Pilar trobem l’escultura d’Hèracles/Hèrcules amb l’àguila, una creació de Damià Campeny. L’heroi Hèrcules havia alliberat Prometeu del càstig etern, emportant-se l’àguila. Finalment, vam visitar la plaça del Rei, on vam observar la font i l’estàtua del déu Neptú, déu de les aigües. La font es va construir per commemorar l’arribada de l’aigua de l’Espelt a la ciutat d’Igualada.

Els alumnes de 1r d’ESO hem treballat l’estructura de la Terra a la matèria de Socials, i hem intentat de veure-ho des de més a prop. Ha estat una pràctica molt profitosa en què cadascú de nosaltres ha realitzat una maqueta per representar la Terra, i a continuació us en mostrem algunes fotografies. A més, fent un tall hem pogut observar i treballar les tres capes de la Terra: escorça, mantell i nucli. A l’escorça terrestre és on es desenvolupa la vida i conjuntament hem reflexionat sobre els oceans i els continents. Alumnat de 3r d’ESO

El mètode científic

6

Alumnat de 1r d’ESO

Durant les primeres setmanes de curs els alumnes de primer de batxillerat, a la matèria de Ciències per al món contemporani, han estat descobrint en què consisteix el mètode científic a través del projecte “El comprimit efervescent”.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Com a activitat d’avaluació, en lloc de fer un examen, l’alumnat ha hagut d’elaborar un vídeo d’uns 5 minuts per tal d’explicar el mètode científic a alumnes de primer cicle d’ESO a partir de la pregunta “De quin/s factor/s depèn la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent?”.

Els volcans entren en erupció

Cada grup de 3-4 alumnes ha proposat una hipòtesi en relació amb la possible influència d’una variable (tipus d’aigua, temperatura de l’aigua, quantitat de comprimit, superfície de contacte entre el comprimit i l’aigua, grau tipus de comprimit) sobre la velocitat de dissolució. Posteriorment, cada grup ha fet un experiment per poder decidir si la hipòtesi que havia formulat podia ser acceptada o refutada. Al llarg del projecte s’han treballat tant competències de l’àmbit científic com competències transversals (Comunicativa, Digital i Personal i social). Una vegada acabats, els vídeos s’han Els alumnes de 1r d’ ESO hem treballat els agents interns a la visualitzat a classe, i la resta de companys els han avaluat a matèria de Ciències Socials, i hem elaborat una maqueta d’un volcà i/ o d’un terratrèmol. partir d’una rúbrica. La realització d’aquest projecte ha servit com a producte final del curs “Treball per projectes” impartit per la Montse Irun (professora d’anglès a l‘Institut Joan Oró de Lleida) durant aquest primer trimestre escolar al claustre de professors de l’Institut Montbui.

Ha estat una tasca on cada alumne ha construït la maqueta amb diversos materials, tant reciclats com no. Amb aquestes maquetes hem treballat l’estructura interna d’un volcà i la seva erupció.

Als següents links podeu consultar alguns dels vídeos. https://drive.google.com/file/d/0B5qZJxAASOTtVXgtZFUyY0E2dDQ/view https://drive.google.com/file/d/0B1QkQ60G1Dq8TWkyUmZ1T0ZmV0U/ view

alumnes de 1r de Batxillerat

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

7


Activitats i sortides Intercanvi

Excursió a Railhome BCN de l’Aula d’Acollida Hem anat al museu del tren Railhome BCN a Igualada. Ens ha agradat molt. Hi ha una impressionant exposició de miniatura i objectes relacionats amb els trens reals, com ara les gorres, fanals i la col·lecció de trens. Hi havia una maqueta a escala, on els trens es movien. La maqueta estava dividida en diferents ambients inspirats en ciutats europees, paisatges de camp i fàbriques. El més divertit és que en la maqueta es cuidaven tots els detalls: els trens es movien i fins i tot amb il·luminació nocturna. Ens ha agradat molt perquè es veu molt real i és una idea molt professional i és molt interessant. Jo he fet moltes preguntes perquè m’agradava i és molt interessant en el curs de 4t d’ESO perquè es parla de la Revolució Industrial.

El dia 9 de novembre van arribar 23 nois i noies de Perpignan a passar cinc dies i quatre nits a Montbui. Els nervis estaven a ¡¡¡És una meravella!!! flor de pell, tant per a nosaltres com per a ells. Els vam fer una rebuda a l’ajuntament de Santa Margarida de Montbui. Més tard vam quedar tots plegats per voltar pel Rec.

Soundous Said 4t d’ESO C

El dia següent, agafàvem a les 8 l’autobús per anar a Vilanova i la Geltrú. Allà, ens van fer una visita guiada per la llotja del port. Una vegada acabada la visita, vam fer un itinerari modernista per Sitges. Després ens van deixar una estona per voltar i dinar. A la nit vam anar als Moixigangues d’Igualada a veure’ls assajar. Va ser molt interessant i vam patir molt per si queien. No sabíem que hi havia tanta feina darrere. Dissabte i diumenge cadascú va realitzar activitats amb les famílies. La majoria vam anar a sopar al Tast. Dilluns va ser el dia més curt i trist. Vam visitar el museu Railhome del tren en miniatura d’Igualada. Ens va agradar molt la visita, va ser impressionant. Finalment, va arribar l’hora d’acomiadar-se i va ser molt trist, ja que han estat uns dies inoblidables per a tots i estem desitjant que arribi l’abril per tornar a estar junts. Alumnes de Llengua Francesa de 3r i 4t d’ESO

8

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Delegats

Setmana de la Ciència a 1r d’ESO

El 15 de novembre es va celebrar la primera sessió del Consell de Delegats del centre. El motiu de la trobada era posar en comú les vivències dels alumnes del centre i valorar el funcionament de l’institut mitjançant els representants de cada grup. Dels grups de treballs que es van crear, en van sortir punts forts i punts febles del centre des del punt de vista de l’alumnat. El dia 15 de novembre en motiu de la Setmana de la Ciència, va venir l’Albert de l’Observatori de Pujalt i vam fer un taller sobre meteorologia amb els alumnes de 1r d’ESO. En aquest taller els alumnes van aprendre, a través de diferents experiments, què és la pressió atmosfèrica i com es produeixen alguns fenòmens atmosfèrics. Aquí us deixem algunes reflexions dels alumnes: Ens va explicar moltes coses noves i interessants sobre la meteorologia i l’observatori de Pujalt.

L’alumnat va valorar molt positivament l’horari del centre (fer dos patis i tenir les tardes lliures), que hi ha bon companyerisme i bon ambient entre els alumnes. Per contra, diuen que al centre hi falta una cafeteria o màquina expenedora d’aliments, fer més sortides curriculars i un viatge de final de curs i renovar el material perquè no està ben cuidat. Des de la direcció del centre es van recollir les valoracions de l’alumnat i es continuaran fent trobades per saber de primera mà l’opinió dels alumnes.

Vam fer molts experiments interessants i divertits i vaig aprendre coses sobre l’aire. Ens va explicar que l’aire té molta força. Va fer un experiment sobre la pressió atmosfèrica, va agafar un vas d’aigua va posar un paper a sobre i quan va girar el got l’ aigua no queia. Ens va explicar com afectava el vent a la nostra vida diària. Nosaltres també vam poder ajudar a fer els experiments, ho va explicar tot molt bé i va ser molt interessant i entretingut.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

9


Activitats i sortides Taller del còmic pels drets humans

Els dies 13, 14 i 15 de novembre els alumnes de 2n d’ESO varen fer un taller del còmic. Aquest taller té una durada de 4 hores repartides en dues sessions de 2 hores cada grup. Aquesta activitat està adreçada a adolescents i es programa en centres educatius que tenen integrada la programació de matèries com ara Educació Visual i plàstica, Cultura i Valors i Ciències socials, entre d’altres. Durant el curs 2017-2018, el taller es dedica a la divulgació de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible: tot aprenent el llenguatge del còmic i les seves tècniques d’elaboració, es reflexiona sobre les accions que es poden portar a terme des de l’àmbit local per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i sobre les possibilitats de participació ciutadana de l’alumnat. Cal destacar que tot l’alumnat de 2n d’ESO han valorat de manera molt positiva aquest taller, sobretot els dibuixos i les explicacions dels talleristes. Per tant, demanen repetir aquest taller per als alumnes del curs vinent.

Sandra Prat

10

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

11


Activitats i sortides Sortida a la Colònia Vidal de 4t d’ESO El dia 1 de desembre tots els alumnes de 4t van fer una sortida a la Colònia Vidal de Puig-Reig. És un exemple de colònia tèxtil amb tots els elements més característics d’aquests conjunts urbans tan singulars. Des dels telers a les cases i altres construccions singulars, la visita mostra tots els racons de la colònia, conservant la gran majoria de peces originals de l’època. Fins i tot es poden veure els telers en ple funcionament! L’activitat va ser molt ben valorada per part d’alumnes i professors i aquí us presentem una mostra del treballs audiovisuals que es van fer. Aquí teniu el vídeo: https://drive.google.com/file/d/1U8UhplaniqJQu7HH-A6rthel6H4xsER3/view

12

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Intercanvi Düsseldorf desembre 2017 On 14th December, some students of Batxillerat went on an exchange to Düsseldorf, Germany. We stayed there for a week and we did a lot of activities, with and without teachers.

In our opinion, this exchange has been a wonderful experience which has allowed us to have new friends, discover a new culture, another way of life and use English in a more real context.

The first day we all met at the train station in Norf, where the families picked up us and then we had our first dinner home together.

(written by Iván Piñero)

The very next day, we met in Gymnasium Norf, the high school. In the morning we did a treasure hunt to discover the school. Then we went ice-skating and finally we had free time, so we returned with our exchange partners home. School times are very different from ours, 45 minute lessons with a many breaks. On Saturday and Sunday we stayed with the families doing what they used to do, but we also met our friends and hung around. On Monday we shared lessons with our exchange partners. The first four hours to see how their day-to-day was and to see the differences between our high school and Gymnasium Norf. Actually, it is very different, specially the students´ behavior. After school, we went to Neuss and we did another treasure hunt to see the highlights of the town On Tuesday, only Spanish people headed to Köln to visit the cathedral and the Roman museum next of it, which had a wide range of relevant archaeological discoveries .After the visit, we had free time to have lunch, visit the city and enjoy the traditional Christmas market too. On Wednesday we all travelled to Bonn, the former capital of West Germany, to visit the “Haus der Geschichte”, a museum where we could see the German history after the war, with lots of cars, pieces of Berlin Wall, real posters of the time, which made the museum really interesting. Once back to Düsseldorf, at night, we all met in a bar where we could talk and have fun all together and have a sort of farewell party. Finally, on Thursday, we went to the high school and we did an exchange feedback. The t teachers announced the winners of the treasure hunts and delivered the awards. At 3:00 pm we had our plane back home.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

13


Activitats i sortides Jornades de convivència Excursió al Parc Fluvial de Can Tito El 31 d’octubre tots els alumnes de primer d’ESO van anar a Can Titó caminant. Abans de marxar per barrejar les classes i fer grups per la gimcana es va repartir una targeta a cadascú amb un animal (llop, linx, os o geneta) i un número. Vam anar caminant amb la nostra classe fins a Can Titó i un cop allà vam esmorzar. Després ens vam ajuntar els alumnes per grups i vam començar la gimcana. Tots junts vam fer diferents jocs, com el de portar un ou amb una cullera, saltar a corda, el mocador i curses de sacs. Hi vam passar tot el matí i ens ho vam passar molt bé, vam riure i vam jugar molt. Vam conèixer molts companys nous i vam estar amb altres que ja coneixíem. Després vam tornar caminant cap a l’institut.

Excursió al Parc de Vallbona Amb motiu de la jornada de convivència del centre, els alumnes de 2n d’ESO van anar caminant fins al parc de Vallbona per celebrar-hi un seguit d’activitats. L’objectiu de la jornada era viure experiències amb companys d’altres grups de 2n, de manera que els alumnes es van barrejar amb companys amb qui habitualment no comparteixen espais ni activitats i es van fer tot un seguit d’activitats de cohesió grupal .

Desprès d’aquell dia tots ens coneixem una mica més!

14

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Què sabem de les cooperatives de treball?

Què és el consum responsable?

El 10 de novembre de 2017, en Jordi Puiggròs, responsable de l’oficina d’Atenció al Consumidor del Consell Comarcal de El dia 13 de novembre de 2017, els alumnes de pri- l’Anoia va venir a l’institut per parlar-nos del consum responmer de batxillerat social vàrem assistir a una xerrada sable i dels nostres drets com a consumidors. Ens va explicar sobre les cooperatives que ens va fer una professio- que el consum responsable és més conscient amb l’impacte mediambiental, amb els drets laborals de les persones… En nal del sector amb molts anys d’experiència. definitiva, pretén millorar les condicions de vida de les persones arreu del món.

La finalitat de la xerrada era donar a conèixer el model cooperatiu i els principis i valors del cooperativis- Ens va parlar de l’explotació infantil; al món hi ha uns 246 mime entre l’alumnat de secundària, batxillerat i cicles lions de nens i nenes explotats que treballen de 16 a 17 hores formatius de Grau Mitjà i Superiors dels centres edu- diàries amb uns sous de 14 cèntims l’hora. catius de Catalunya. Vam poder recordar els conceptes que havíem après a classe, com, per exemple, què són les cooperatives, com funcionen, qui les gestiona, etc., i, a més, ens vam poder adonar que cap cooperativa busca competir, sinó col·laborar amb les altres, per contribuir a la millora social i ambiental. La cooperativa és l’alternativa a l’empresa purament capitalista, que té com a únic objectiu la recerca del benefici. En canvi, l’empresa cooperativa vol contribuir a crear un món més just per a tothom.

També ens va posar un exemple d’unes bambes Nike: el preu real del producte és de 33 € i el preu de venda que Nike posa al producte és de 190 €. La diferència és el benefici per a l’empresa. En un altre moment de la xerrada, va tractar el tema del neuromàrqueting, que són estratègies de màrqueting que apliquen les empreses per afavorir la compra compulsiva. Per exemple, en alguns supermercats fan canvis en les rajoles per alentir el carret i d’aquesta manera el consumidor compra més. En uns altres establiments, com el famós McDonalds, utilitzen determinats olors per atreure més clients.

I, finalment, ens va aconsellar a nosaltres, com a consumidors, Ens sembla que és un privilegi haver pogut fer aquest per tal que fem un consum més responsable i ètic, a la vegada que ens va explicar com ho hem de fer a l’hora de presentar taller, ja que, segons entenem, ha vingut una persona queixes i reclamacions a les empreses, sobretot, en temes de experimentada en la matèria amb l’objectiu de poder telefonia mòbil, electricitat de les llars, etc. Uns bons consells resoldre tots els dubtes que poguéssim tenir respecte ara que s’apropa una altra edició del REC a Igualada.

a la realitat i situacions en què podem aplicar el que Va ser una xerrada molt interessant, que ens va deixar clar hem après a la classe. Fran R. i Youssef E. 1r de batxillerat

que un consum responsable és aquell que implica consumir menys, triar consumir només el necessari, tenint en compte les repercussions per al medi ambient i les persones que habiten el planeta dels nostres processos de compra de béns i serveis. Maria Vivar i Andrea Romero 1r de Batxillerat social

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

15


Activitats i sortides Anem al teatre “La casa de Bernarda Alba” L’alumnat de batxillerat de l’Institut Montbui va assistir a la representació de l’adaptació de l’obra La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, proposada pel programa Teatre i Literatura que organitza la Diputació de Barcelona Anem al teatre a l’Ateneu d’Igualada. L’obra ens explica un drama familiar i vital on les protagonistes són dones que viuen oprimides sota la mà ferma de Bernarda, i que no poden ser lliures per a disfrutar de la pròpia vitalitat i del que comporta. L’obra està estructurada en tres actes i onze seqüències escollides magistralment de l’obra. A dalt de l’escenari, un triangle de tres dones: Poncia, criada de Bernarda; la jove Adela, filla de Bernarda a la flor de la joventut; i Bernarda, acompanyada d’un bastó, instrument de poder, dona cridada a ser la capdavantera de la casa familiar que vetlla pels costums i el bon nom de la casa. L’obra, a mesura que avança, va anticipant el final tràgic, a causa dels desitjos antagònics entre la mare i les filles, concretament en la representació, la filla més jove, Adela. L’obra es representava amb un escenari decorat només amb unes cadires de vímet, que donaven gran protagonisme a les actrius dalt de l’escenari, amb moltíssima força expressiva i vestides de negre rigorós. L’obra presentava un muntatge esplèndid de llums i música que donava vivor a la representació.

Concurs de logotip per al grup de batucada

Després d’haver treballat diferents aspectes del disseny gràfic, en finalitzar el primer trimestre l’alumnat de l’optativa de Visual i Plàstica de 4t d’ESO ha participat en un concurs per dissenyar el logotip del grup de batucada URBEX, grup format pels alumnes de l’optativa de música. Cada alumne s’hi ha presentat amb una proposta i el guanyador s’ha escollit per votació entre els alumnes de l’optativa de Música i els mateixos alumnes de Visual i Plàstica. Entre les diferents propostes presentades la guanyadora ha estat la que ha presentat l’alumne Antonio Parreño. Amb aquest disseny s’han estampat les samarretes que ha lluït la batucada a la festa de Nadal.

Una vegada acabada l’obra, l’alumnat, content i satisfet, va poder fer preguntes a les actrius i la directora, que havia adaptat l’obra, qüestions sobre el context d’escriptura de l’autor, la manera de fer l’obra més contemporània i altres aspectes importants que mostra l’obra i que transcendeixen el pas del temps. Laura Costa

16

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Utopia

Aquí podeu veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=km6mAeZJCzo

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

17


Nadal Concurs

Postals i targetes de Nadal

Neus Garcia 1r ESO Guanyadora

18

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Nadal Cartes als Reis

Aquest Nadal, com cada any, els alumnes de primà ria del municipi van escriure unes cartes als Reis Mags des de les seves escoles. A l’institut hem pogut descobrir algunes respostes que els Reis els van fer arribar des de l’Orient...

(VWLPDGD $OPD

(VWLPDW 3RO +HP OOHJLW OD WHYD FDUWD ˔V PROW ERQLFD 6DEHP TXH HWV PROW WUHEDOODGRU D O›HVFROD L DMXGHV HOV WHXV SDUHV D QHWHMDU OD SROV SHU DL[˯ HVWˋV DO /OLEUH %ODQF L HW SRUWDUHP DOJXQ GHOV UHJDOV TXH KDV GHPDQDW $UD E˔ VL YROV IHUQRV FRQWHQWV FDO TXH PLOORUHV DOJXQHV FRVHV D FDVD KDV GH OOHJLU VRYLQW FDGD GLD , D O›HVFROD L W›KDV GH HVIRU˒DU L FRQFHQWUDU HQ OD IHLQD XQD PLFD P˔V SHU IHU P˔V UˋSLG OHV WDVTXHV GH FODVVH MD TXH GH YHJDGHV YDV PDVVD D

(OV UHLV GH O›2ULHQW KHP UHEXW OD WHYD FDUWD GXUDQW DTXHVW DQ\ KHP YLVW TXH HWV PROW WUDQTXLO‫ݿ‬OD L PROW WUHEDOODGRUD HQFDUD TXH D O›HVFROD QR KDXULHV GH [HUUDU WDQW DPE OD WHYD DPLJD /XF˞D L FDOGULD TXH HVWLJXHVVLV P˔V DWHQWD D FODVVH 7DPE˔ KHP YLVW DOJXQHV IHLQHV TXH IDV D O›HVFROD L W›DQLPHP D VHJXLU DL[˞ SHUTX˙ OHV IDV PROW E˔ (QV Q› KHP DGRQDW TXH DMXGHV DO WHX SDUH D SRUWDU OD FRPSUD D FDVD SHU˯ DSDUW G›DL[˯ KDXULHV GH FRO‫ݿ‬ODERUDU XQD PLFD P˔V MD TXH QHFHVVLWHQ OD WHYD DMXGD L FRP TXH MD HWV JUDQ KR SRWV IHU &RP TXH KHP YLVW TXH HW SRUWHV EDVWDQW E˔ W›KHP SVRDW /OLEUH %ODQF SHU DL[˯ WLQGUˋV DOJXQD UHFRPSHQVD L LQWHQWDUHP SRUWDUWH HO TXH HQV GHPDQHV 3HU˯ FRP MD VDSV KL KD PROWV QHQV L QHQHV OODYRUV QR VDEHP VL HW SRGUHP

SRF D SRF

SRUWDU WRW HO TXH GHVLWJHV

(VSHUHP YHXUH›W D OD &DYDOFDGD GH 6DQWD

QR VLJXLV WDQW [HUUDLUH O›DQ\ TXH YH HVSHUDUHP TXH KDJLV

0DUJDULGD %RQHV IHVWHV (OV 5HLV 0DJV

(VSHUHP TXH PLOORULV HO WHX FRPSRUWDPHQW D O›HVFROD L TXH PLOORUDW 5HFRUGD ILQV O›˻OWLP GLD KR YHLHP WRW %RQHV )HVWHV (OV 5HLV GH O›2ULHQW

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

19


Activitats i sortides Sortida a Guissona i a la ciutat de Iesso

Cooperativa Agropecuària de Guissona

El passat gener els alumnes de 2n d’ESO van visitar l’escorxador de l’àrea de Guissona, ja que en l’assignatura de tecnologia estudiaven els processos tecnològics d’alguna empresa d’alimentació. Estudiant la fabricació de qualsevol objecte o producte observem que consumeix recursos naturals i, malauradament, genera residus. Per això aquests coneixements ens permetran actuar com a consumidors crítics i responsables. També vàrem visitar el jaciment de la ciutat romana de Lesso. L’alumnat s’ho va passar d’allò més bé, ja que, a part que ens van fer vestir amb bata blanca, gorretes per als cabells i protectors higiènics a les sabates, ens van fer pujar en un trenet per visitar l’empresa i escoltar les explicacions de la megafonia. Després ens van regalar una tassa de propaganda, la foto reglamentària i un val per anar a dinar a l’Àrea de Guissona, on tothom es va omplir els plats fins a vessar i amb ganes de repetir la sortida el curs vinent. Jaume

20

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Jaciment de la Ciutat de IESSO

Agraïments a la botiga bonÀrea de Santa Margarida de Montbui, que va subvencionar la visita, el viatge i el dinar de tot l’alumnat.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

21


Activitats i sortides L’INS Montbui participa en la trobada Sortida al Museu de Geologia i de centres GSUite Centre de l’aigua de Manresa (1r ESO) L’Institut Montbui va participar el dissabte 3 de març en la trobada de centres catalans que treballen amb les eines del GSuite. Uns quants centres que utilitzem G Suite per organitzar el centre i per fer activitats amb l’alumnat ens vam trobar per intercanviar experiències. No es tractava de buscar experts, sinó de simplement compartir les pràctiques que diferents docents porten a l’aula i al centre per tal d’enriquir-nos mútuament. Una trobada molt ben organitzada, que t’oferia la possibilitat de fer diferents tallers a l’entorn de GSuite i una xerrada-col·loqui final entre diferents membres docents per tal de compartir vivències i estratègies digitals. L’experiència va ser molt positiva, i el representant de l’institut va poder conèixer de primera mà diferents experiències d’altres centres, tot compartint activitats i visions del nostre. Si voleu conèixer la seva opinió, podeu visitar el seu dossier professional. http://dossier.xtec.cat/mpique39/2018/03/06/trobada-centresgsuite-de-catalunya/ Marc Piqué

22

El dimecres 7 de març l’alumnat de 1r ESO va anar a Manresa a visitar el Centre de l’Aigua i el Museu de Geologia Valentí Masachs. Al Centre de l’Aigua vam analitzar els clorurs que té l’aigua de l’aixeta i vam comprovar que depèn de les roques i minerals que hi ha en el recorregut que fa l’aigua fins que arriba a la potabilitzadora. També vam descobrir que l’aigua de Santa Margarida de Montbui té un nivell molt baix de clorurs, a diferència de poblacions que reben l’aigua procedent de conques mineres (mines de potassa). Al Museu de Geologia vam poder observar molts minerals d’arreu del món i descobrir les aplicacions del minerals i les roques. Ens va sorprendre trobar al Museu un fòssil d’ullal de mamut i veure en persona els minerals fluorescents i fosforescents!

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides 8 de març, Dia Internacional de les Dones

Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el foment del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa. Volem el mateix sou per la El dia 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Do- mateixa feina. nes, anomenat també dia de la Dona Treballadora, es va llegir Les dones formen part de la societat, part activa, principal i un manifest al pati de l’escola per part d’alumnes i professo- bàsica pel desenvolupament de la societat, del futur. Per poder avançar, com a societat, s’ha de tenir en compte totes les res, i el podeu llegir a continuació. persones, indistintament del sexe que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçar-nos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària. (Adaptació del Manifest de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis)

Magic in English for 1st and 2nd ESO

MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES. 8 DE MARÇ DE 2018 Avui, Dia Internacional de les Dones, com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones perquè els nostres drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, som més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits i estaments. Cal que el nostre dret a la participació social i política sigui una prioritat. Aquest any, a més a més, també té lloc una vaga feminista convocada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen suport, entre altres, els sindicats majoritaris, que han convocat aturades laborals de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que afecti l’ocupació, el consum i l’educació. En ple segle XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del segle XX. Els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d’intenció d’actuar en relació amb la diferència real i existent entre el sou, per la mateixa feina, de les dones respecte als homes. Quan es creu que “això no és important” o quan es manifesta que “en això nosaltres no ens hi posem” és quan la societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de rebel·lar, posar-nos dempeus i dir “NO, aquesta no és la societat on volem viure”.

Last Friday, Jack the magician came to our high school. He was from New York and all his tricks were awesome! His first trick was super amazing! It consisted in making balls appear and disappear. The next trick consisted in pulling a pompon down and the other pompon went up. Then, he made the typical tricks like putting some rings together, After that, he showed how gravity works in the upside down way. After a while, he changed the colour of some poker cards. Then, he took some bowls out of a bag and in one of them, there were fruits and balls. Finally, he had a hat and in it, there was a poster with the words “The end”. We had a great day with Jack!

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

23


Activitats i sortides Esquiada 2018

La tradició mana. L’esquiada d’aquest any es divideix en dos dies. Els alumnes de 2n, 4t i Batxillerat ens vam desplaçar a la Masella el dia 30 de gener per poder gaudir d’un gran dia d’esquí o Snow, segons la modalidad que s’hagi escollit. Per altra banda els de 1r i 3r ens hi vam desplaçar el dia 6 de febrer. El més important rau en la possibilitat de desenvolupar activitats físiques en un espai diferent i atractiu, creant experiències més enllà dels clàssics jocs amb pilotes. Vam passar uns dia genial!

24

Projecte “Once upon a time…” a 2n ESO Els nostres alumnes de 2n ESO han realitzat un projecte anomenat “Once upon a time…” des de les matèries d’anglès i visual i plàstica. L’alumnat s’ha organitzat en petits grups, han triat un conte tradicional en anglès i han elaborat màscares, pòsters o titelles per a explicar els contes. Finalment, hem anat a les escoles García Lorca i Antoni Gaudí a explicar les històries a alumnes de P5, primer i segon de primària. Our 2nd ESO students have carried out a project called “Once upon a time…” guided by both the English and the Art and Design subjects. The students have organised themselves in small groups, they have chosen a traditional tale in English and they have made masks, posters or puppets to explain the stories. At the end of the project, we have visited two schools in the town, García Lorca and Antoni Gaudí, and we have explained the stories to students in P5, Year 1 and Year 2 of primary education.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Alumnat curs 2017/18 1r A Avellán Alcaraz, Miquel Angel Bailly Rábalo, Iker Belhaj, Chaimaa Benbati el Gouadi, Amine Benjumea Ronda, Sergio Bentarhlia Ghallout, Abderrahim Calvo Cerro, Daniel Caro Dalmases, Isaac Cartagena Orga, Jan Castaño Pérez, Judit Cintas Valle, Lucia Escalante Mashouk, María yasmine García Pastor, Neus Jimenez Balcells, Edgar Martín Martos, Lucia Muñoz Calvo, Sergio Pineda Martínez, Tania Rhiyourhi Rhiyourhi, Ghizlan Subirana Hostalot, Roger Tolosa Álvarez, Laia Velasco Pérez, Denis el Bouhassani Settafi, Anas

1r B Hidalgo Gutiérrez, Ariadna Bermudo Montilla, Nerea Busqué Abelló, Ariadna Cobos Muñoz, Nerea Delgado Gonçalves, Laya Echevarria Ruíz, Erika Gutierrez Aguilar, Laura Hernández Cano, Joel Jaén Rico, Izan Lozano Fernández, Kevin Manga Diedhiou, Michel Ordóñez Suero, Pablo Piñol Carracedo, Núria Ruiz Valle, Izan Simon Luque, Noelia irene Sánchez García, Antonio Terrones Sánchez, Ibai Torrents Madrid, Xavier Vitoria Roldan, Judit el Fakir Taharaste, Anis el Oiaabane, Maryam el Ouassdi Haddou, Moussa

1r C Galbarro Ros, Iris Alamillo Ramos, Idoia Amaro Álvarez, Desiré Bachiri Jebbour, Marwan Bosch Ors, Helena Boudo, Aissa Boutahar Benachour, Amin Bravo Planell, Judith García López, Claudia Gómez Tenza, Iker Hmama Harrak, Abderrahman Ibañez Lozano, Alejo López Cunillera, Iveth Manrubia Madrid, Marc Moreno López, Miguel Angel Márquez Gelo, Joel Novoa Roso, Nahia Ponce Curras, Rubén Pérez Moreno, Ainoa Reches Benito, Yanira Vallejo García, Lidia

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

25


Alumnat curs 2017/18 1r D Asante Cantero, Victor Azzi Mansri, Douaa Azzi, Oumayma Blázquez Vélez, Laia Bru Gil, Pol Codinachs Balada, Genís Doncel Requena, Dafne Font Alfonso, Arnau Gallo Viegas, Alan Daniel Giménez Hernández, Cintia González Ramon, Jan Gómez Nevado, Noa Hernández Méndez, Joel Herrera Ortíz, Iratxe López Martínez, Adrián López Ortiz, Èric Martí Gutierrez, Mireia Méndez Guillen, Oscar Pastor Bailly, Aaron Reche Fernández, Natalia Rodríguez Grado, Ingrid Solano Jiménez, Joel la Rosa Fernández, Andy

2n A Akhazzan Ourdighi, Loubna Arias Rebollo, Óscar Benavides Peña, Magnolia Berrocal González, Avelina Cano García, Dylan el Haimir Rfaifi, Yassin El Khamal Berrouho, Nohaila Gabarrón Gázquez, Adrian Garcia Ruiz, Jose Holgado Ramos, Anaïs Maldonado Moreno, Sergi Mateu Carol, Queralt Mellado Vélez, Andrea Molins Morales, Eric Montero Portero, Paula Yan Moreno Salguero, Aina Ordoñez Vieira, Cristian Ortíz Hernández, Aina Puga Bustos, Ángel Ruiz Marchena, Carla Singh Dhillon, Amarveer Soares Dias, Alan

2n B Arevalo Doblado, Alex Arjona Ortiz, Paula Azraf , Samir Benito Balboa, Irune Caballero Martín, Noelia Delgado Caldera, Julen Fernández Díaz, Sergio Gallego Dos Santos, Ana Gabriela Grado Pere, Cesc Jouhari , Noura Martínez Ramos, Alejandro Méndez Lobato, Lucia Rivero Sallent, Mireia Rodriguez Pérez, Erika Romero Llamas, Bruno Rubio Palomo, Raúl Sánchez Garcia, Izan Sánchez Pérez, Álex Santano Chaparro, Iker Serra Díaz, Marc Solís Pérez, Nerea Susín Anguiano, Joel Zeriouh El Fakir, Azeddin

26

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Alumnat curs 2017/18 2n C Abidi Eddoumi, Chaima Amoumi Darrazi, Adnane Artigas Arias, Ivan Asensio Rubio, Àlex Compte Copoví, Paula Del Pino Espeleta, Shaiel Diallo Diallo, Yagouba Díaz Martínez, Yanira Gallego Jiménez, David Giménez Giménez, Elisabet Giménez Regordosa, Jenifer Gómez Rey, Carla Gradinaru , Gabriel Grado Delgado, Izan Jiménez Mazzeti, Carlos Jorge Bravo, Joel Majada Quiñones, Eber Omari , Abdelilah Pastor Cortés, Naiara Pérez Navas, Aida Rubio Hidalgo, Joel Sánchez Sánchez, Nerea Segura Peña, Zuleica

2n D Ajhir Taleb, Achraf Apetroae , Sorinel Andrei Bachiri , Mohammed Bailly Navarro, Nil Carreras Felix, Jessica Escoz Benito, Trinidad Ferrer García, Noelia Garcia Ruiz, Pol Gil Navarrete, Iker Guirado Hernandez, Isabel Jebbour Koutaibi, Mohamed Amine Muñoz Sánchez, Dérek Niso Sevilla, Andreu Palacios Díaz, Antonio Jesús Plaza Fernández, Laura Rodríguez Ferreras, Marta Rodríguez Solís, Edgar Salcedo Ariza, Sergi Salgado Villa, Irene Sánchez Cózar, Erik Sanjuan Arévalo, Nerea Solis Llorens, Miriam Zambrano Latorre, Joel

3r A Aldea Mateo, Raul Andreu Busqué, Bet Azzi, Abdelhak Bouyadmaren El Hanache, Karim Cabello Lloret, Mariona Calvache Romero, Marc Caraus, Emilia Carol Busqué, Àngela Chaparro Avilés, Natália Echevarría Ruiz, Brian Espasandin Caamaño, Yago Florean, Dinu García Calvo, Iván Giménez Horcas, Isabel Horcas Alias, Francisco Martos Pedregosa, Nerea Molins Morales, Jana Moreno Salgado, Ainara Olteanu, Andrei Paul Pulido Sánchez, Andrea Pérez Gómez, Daniel Pérez Sánchez, Chenoa Ramos Martín, Pau Rovira Almiron, Maria Tort Alamo, Maria Zamora Bandera, Olatz

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

27


Alumnat curs 2017/18 3r B Arasil Lagunas, Ruben Avilés Grado, Alex Bailly Navarro, Izan Barea González, Dámaris Calvo Cerro, Belen Castaño Hernández, Jon Castaño Madrid, Laia Cebrián Parra, Ivet Delgado Cerezo, Ainhoa Eddoumi, Mohamed Egea Cano, Noemí Ferreira António, Mariana Sofia Fuster Romera, Erika Galan Cano, Paula García Sanjurjo, Naïs González Bernáldez, Mar Gómez Cabello, Iker Hmama Harrak Touimi, Ahmed Lara Martínez, Daniel Malcic, Mihaela Ordóñez Suero, José María Osorio Prat, Ismael Pasadas García, Aina Pérez Céspedes, Xavier Andreu Rhiyourhi Rhiyourhi, Adil Salguero Sabater, Ivon

3r C Achour Boutahar, Saadia Arévalo Doblado, Christian Balboa Cortes, Alba Ballesteros Bellido, Andrea Crespo Monje, Alvaro Del Moral Espin, Daniel Del Pino Espeleta, Jéssica Demmouchi, Azelarab El Bougrini, Houssam Eddine Espasandín Caamaño, Andrea Espinar Méndez, Ana Fajardo Guitiérrez, Ignacio Flores Vilchez, Gabriel Frutos García, Paloma García López, Brian Herrera Loarte, Azahara Jiménez Hernández, Tamara Marchante Hernández, Duna Moreno Mena, Manuel Márquez Martínez, Ana Pubill Amaya, Francisco Roca González, Erik Romero Sola, Carla Said Rakhyes, Mouad Magdi Sánchez Pérez, Mónica Vives Siles, Alexandra

4t A

Achour Boutahar, Abdelhamed Belouafi , Omaima Benhammou , Mohamed Cano Sevilla, María Castañeda López, Paula Fernández Amaro, Michael Ghouzali , Marwane Holgado Crespo, Nil Jebbour Koutaibi, Manal Martínez Reinoso, David Molina Sghir, Sofia Muñoz Rodríguez, Duna Nemmali El Jouarani, Sara Palacios Elich, Azahara Parreño Costas, Antonio Serrano Herrera, Núria Susín Anguiano, Mar Villalba , Ludmila Belén Villar Susín, Aitor

28

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Alumnat curs 2017/18 4t B Arenas Llamas, José Carlos Bernadí Lizarte, Quim Boudo , Nabil Boutahri , Younes Ciceron Garcia, Cristin Abigail Hernández Cano, Fanny Hernández Vivancos, Álex Iannuzzi Martí, Anna Gabriela Jouhari Khadim, Ilyas Koubi , Arbia Martinez Martos, Joaquin Mateu Carol, Farners Monroig Bergantiño, Joel Mounir , Nisrine Moyes Cáceres, Laia Padulles Hernández, Josep Piñero Moreno, Adrián Rubio Temprano, Júlia Said Rakhayes, Omar Magdi Sánchez García, María Segura Fernández, Gerard Simón Caro, Marc Vallejo García, Judit Vidal Sánchez, Natàlia Viñuela Bejar, Gisela

4t C Ceballos Grados, Hadassa Ester Delgado Gonçalves, Daira Drago Rodríguez, Judit Egea Arroyo, Lorena El Bougrini , Anass Fernández Belchi, Elia Fernández Doncel, Nerea Fonseca Muñoz, Javier Gallego Jiménez, Héctor Garcia Ruiz, Nerea González Lorenzo, Adenai Katai Daqia, Nabil Lago Lores, Sabela Mancha Milla, Leslie Arlette Mena Golbano, Ángel Palacios Sevillano, Eva Pasadas Espejo, Raúl Rodríguez Grado, Sergio Ruiz Morente, Ana Said Rakhayes, Soundous Magdi Vallés Lobato, Sara

PFI Alférez Nieto, Miriam Bachiri Jebbour, Mohamed Amin Burgada Luque, Ariadna Castaño Díaz, Francesc Gómez Gabarri, Sandra Guijó Quintana, Jonatan Koraichi Saouaf, Mohamed Martínez Domínguez, Alexander Pérez Pérez, Gaizka Rodríguez Pérez, Elisabeth Salguero Sabater, Aitana Sánchez Muñoz, Jorge

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

29


Alumnat curs 2017/18 1r Batx. A Artiga Villalba, Marina Carol Busqué, Josep Carulla Delgado, Judith Espinagosa Copoví, Marc Fabregat Fernández, Alex Horcas Alias, Abril Jiménez Florensa, Ana Lago Lores, Tatiana Majada Ortiz, Zaira Martinez Reinoso, Jessica Martín Parra, Cristina Montebello Niso, Alba Palomino Vivar, Marcos Puga Bustos, Eric Puga Bustos, José iván Rivero Sallent, Pol Rodríguez Sánchez, Francisco Romero Cañadas, Andrea Romero Foronda, Sabrina Vivar Holgado, Maria el Attar, Sanae

1r Batx. B

Amatya, Sandhya Andreu Busqué, Marc Arias Rebollo, Daniel Azzi Azzi, Manal Cespedosa Jiménez, Alba Cots Moreno, Meritxell Diatta, Solange Rs Bouyane Espejo Grado, David Fajardo Gutiérrez, Francisco Javie Fernández Salgado, Mar Gazquez Ortega, Anna Jiménez Posada, Roberto Loarte Casado, Ivan Maturana del Paso, Helen Medina Carricondo, Mònica Márquez Salguero, Alejandro Navarro Londoño, Juan de la Cruz Omari, Abyr Pujadó Martínez, Jéssica Sanchez Triviño, Paula Segura Fernández, Arnau Sánchez Molina, Judith del Moral Espin, Manuel el Adouti el Aaddouti, Youssef

30

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Alumnat curs 2017/18 2n Batx. A Amirkhanyan Petrosyan, Arman Bautista Villaescusa, Mónica Belouafi, Abdel Khalek Compte Jiménez, Natalia Cosano Vélez, Maria Domene Cano, Érika Zoe Egea Garcia, Jasmina Espejo Grado, Rubén Gilberte Cruz, Jessica Guerrero Pérez, Victor Jebbour Koutaibi, Soumaya Jiménez Molina, Juan Carlos López Garcia, Raul Marin Rubio, Nerea Reymundi Zenón, Reneé Soriano Durán, Alba Triviño Rabaneda, David

2n Batx. B Aguilar Guerrero, Adrià Chamorro Sánchez, Luca Farré Delgado, Emma Llenas Cañizares, Judith López Arjona, Carlos López Ortiz, Alba López Torreblanca, Aida Martí Gutiérrez, Oriol Nieto Fonseca, Gonzalo Parra Gimenez, Jesús Piñero Moreno, Ivan Ramos Martín, Carla Reymundi Zenón, Ruth Sanjuan Elvira, Patricia Soriano Cabello, Antonio Sánchez Robles, Carla Villar Hernández, Marta

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

31


Activitats i sortides Robòtica al CosmoCaixa

Robòtica 4t d’ESO El passat 23 de febrer els alumnes de 4t d’ESO que cursen la matèria de tecnologia, van presentar els projectes de robòtica, que han dissenyat durant el curs, a la 4a edició de la Fira de Tecnologies Creatives que va tenir lloc al CosmoCaixa. A la mostra, els alumnes de l’Institut Montbui van poder compartir els seus projectes amb estudiants d’arreu de Catalunya. Tots els projectes presentats destacaven per la seva creativitat, hi vam trobar des d’ una trompeta robòtica fins a una jaqueta de seguretat per ciclistes. Queralt Casellas

32

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Proves Cangur Matemàtiques 2018

Visita a l’empresa Paellador El mes de febrer, els alumnes de primer de Batxillerat de la matèria d’Economia de l’Empresa vam fer una visita a Paellador. Dies abans de la sortida vam fer una petita recerca sobre l’empresa per conèixer-la una mica. Però va ser allà on, gràcies a Josep Munné, antic director comercial de l’empresa, vam poder conèixer-la a fons.

Com cada any, l’INS MONTBUI ha participat en les proves Cangur de Matemàtiques, a l’Escola d’Enyingeria d’Igualada. La participació d’alumnes de l’INS Montbui ha estat tot un èxit, amb un total de 37 alumnes de 4t d’ESO i 17 alumnes de Batxillerat. Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo o bé Kangourou sans frontières) són un concurs de matemàtiques que s’organitza en més de 30 països, amb l’objectiu d’acostar les matemàtiques als més joves i intentar despertar el seu interès. La competició es porta a terme anualment el mes de març. Segons l’opinió dels organitzadors, les competències que es posen a prova en el Cangur són una combinació entre la lògica i les matemàtiques, no únicament el coneixement de fórmules. La competició consisteix en un test de 30 preguntes que s’ha de realitzar en 75 minuts. Les 30 preguntes estan dividides en tres grups de deu preguntes cadascun. Les preguntes del primer grup valen 3 punts, les del segon 4 punts i les del tercer 5 punts. Cada pregunta té 5 solucions i només una és correcta. Una pregunta contestada correctament dóna els punts assignats al seu grup, si no és contesta dóna 0 punts i si es contesta malament es resta la quarta part del que valia la resposta correcta. Per a més informació, i per veure els enunciats (i solucions) d’aquestes proves, us animem a consultar la web:

En Josep ens va fer una xerrada en què ens va explicar els inicis de Paellador, l’organització i els diferents departaments de l’empresa, la varietat de productes que produeixen, els diferents països on actualment tenen representants i, finalment, li vam poder fer algunes preguntes. En finalitzar la xerrada ens va fer una petita demostració de la preparació d’una de les nombroses varietats de paella i de les famoses cruji coques, productes que vam poder tastar i comprovar que l’èxit de l’empresa és merescut, ja que tot era boníssim! Abans de marxar ens van regalar una bossa de Paellador que contenia dos preparats de paella i risotto, un clauer, un bolígraf i una carta de tots els seus productes. Quan vam arribar a classe vam fer una valoració de la sortida i tots coincidíem en la nostra opinió. Va ser una visita molt interessant i didàctica, ja que vam poder veure a la pràctica molts dels conceptes que treballem a classe. A més, ens ho vam passar molt bé i ens vam sentir molt a gust, ja que tant en Josep com els altres treballadors de Paellador que també vam tenir el gust de poder conèixer ens van tractar d’una manera molt propera. Mar Fernández

http://www.cangur.org/cangur/anteriors/ En aquesta edició volem felicitar i fer un reconeixement especial a l’alumne Pol Rivero de 1r BTX, que ha obtingut una puntuació dins del 2% de les millors de tot Catalunya. Tot un èxit. Enhorabona, Pol!! Esmeralda López

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

33


Activitats i sortides Barcelonada 2018

Un passeig per la Borsa

El 20 de març, els alumnes del primer de Batxillerat Social vam visitar la sucursal del Banc d’Espanya i la Borsa de Barcelona. Al Banc d’Espanya ens van fer una xerrada explicant-nos-en el funcionament i la instrumentalització de la política monetària a Espanya i a Catalunya. Seguidament, vam dur a terme la visita guiada a la Borsa, que és un mercat d’accions. El monitor que ens acompanyava ens va explicar com funcionava, que es basa en la llei de l’oferta i la demanda, i altres conceptes vinculats al mercat borsari: cotitzacions, IBEX-35, broker, etc. Per acabar, vam haver d’escollir una empresa de l’Ibex-35 i analitzar les variacions que es produïen en el preu de la seva acció segons les ordres de compra i de venda realitzades. Nosaltres vam escollir Inditex. Prèviament a la visita, vam fer una pràctica a la classe El dijous 22 de febrer, els alumnes de Ciències del Món Cond’Economia, on per grups i amb un capital de 6.000€, havíem temporani, de 1r de Batxillerat, es van reunir a la plaça de de comprar accions de 5 empreses diferents i, amb un horitzó Catalunya de Barcelona amb alumnes de tot el territori per temporal d’una setmana, veure què havia passat amb la nosdonar el tret de sortida a una experiència lúdica i educativa tra inversió. Va sortir de tot, un grup amb beneficis, un altre emmarcada dins la setmana del BCN Mobile World Congress: amb pèrdues, i d’altres que ni havien guanyat ni perdut... Així la Barcelonada 2018. és la borsa, una inversió no segura, on s’han d’invertir diners El projecte té com a objectiu conèixer millor Barcelona, saberque no et facin falta amb una visió temporal de llarg termini. se orientar per una gran ciutat, treballar cooperativament i fer ús de les noves tecnologies. Utilitzant el mòbil, els alumnes van moure’s per la ciutat tant a peu com en metro per arribar a localitzar diferents punts d’interès. En aquests punts, els alumnes van haver de superar proves online amb l’ajuda de diferents app’s (codis QR, realitat augmentada…), publicar les fotografies i els vídeos a Instagram i a Twitter i etiquetar-los correctament. Us mostrem algunes de les imatges que van capturar els alumnes durant la Barcelonada.

34

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Taller d’emancipació i emprenedoria

Els Moixiganguers ens fan un taller

El mes de febrer, els alumnes de 1r de Batxillerat de la matèria d’Economia vam assistir a un taller sobre emancipació i emprenedoria, a càrrec d’un monitor de la fundació Pere Tarrés de Barcelona.

Els castellers d’Igualada, els Moixiganguers, van venir a l’institut a fer un taller als alumnes de 1r de Batxillerat perquè poguessin fer un tast del món dels castells. L’activitat va ser D’entre les nombroses activitats realitzades, cal destacar que molt interessant, ja que els alumnes van poder conèixer de la més divertida va ser el famós twister de l’emprenedoria. El primera mà aquesta activitat de la cultura tradicional, s’ho van monitor ens anava fent preguntes del tipus “davant d’una sipassar molt bé, van aprendre a posar-se la faixa i totes les tuació difícil intento afrontar els problemes per mi mateix/a o posicions dels castells i fins i tot es van atrevir a fer un pilar de demano ajuda als altres” i, depenent de la resposta, anàvem tres, i el van descarregar! movent mans i peus a sobre d’un tauler. Esperem que l’experiència es pugui repetir i que algú s’animi a participar en el grup de castells. Des d’aquí també volem donar les gràcies als dos castellers que van venir a fer-nos la mostra i que van demostrar una gran paciència i bon fer amb els alumnes.

L’última part del taller va ser la més productiva, ja que, per grups, havíem de desenvolupar un projecte emprenedor consistent en la millora del nostre dia a dia a l’institut. Vàrem arribar a les següents conclusions i propostes: ● Volem classes més didàctiques de la vida real. ● Volem dur a terme activitats que fomentin l’autoestima i l’autoregulació emocional dels i de les alumnes. ● Volem que no es valori els alumnes únicament per una nota, sinó que també es tinguin en compte els seus valors. ● Volem ser un alumnat actiu i tenir veu per prendre decisions pel que fa al nostre aprenentatge. ● Volem una educació lliure, responsable i crítica amb el món que ens envolta. Judith i Rebeca 1r de Batxillerat

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

35


Activitats i sortides Sortida al museu del cremallera de Monistrol i Montserrat

Els alumnes i professores de l’aula d’acollida vam anar d’excursió a Montserrat i em va agradar molt. Els monitors dels Ferrocarrils Catalans ens van explicar com funcionen les vies del tren, els diferents tipus de trens i com són les vies del tren cremallera i funicular. Ens van ensenyar la roda del cremallera, ens van dir que la cremallera ajudava el tren per pujar la muntanya. Tarda 15 o 14 minuts per arribar a Montserrat i vam arribar a dalt l’estació del monestir i vam passejar per la plaça i cap al santuari i després vam anar passejant a la creu de Sant Miquel. Ens van ensenyar coses que són molt antigues i ens van ensenyar els bitllets antics i si passava algun problema o s’havia cremat alguna cosa tenien el tren de bombes d’aigua, ja que és una pujada tan inclinada i de difícil accés i em va agradar molt el paisatge des de dalt, ja que es veia tot: la vall, el riu, els pobles. Soundous Said

Sortida a Bàrcino

trucció dels instruments eren diversos: cuir, bronze, os, ivori, fusta... fet que demostra la gran destresa dels artesans que els construïen. Dispersats per diferents sales, hi havia auriculars amb els quals hom podia escoltar el so dels instruments que hi havia exposats, o escoltar com recitaven poemes de l’antigor. D’altra banda, hi havia una estança on, qui ho volgués, i amb ajuda d’un programa informàtic, podia compondre la seva melodia amb instruments de corda, vent o percussió antics. L’exposició musical ens feia passejar per totes etapes de la vida i acompanyava diverses accions de la vida humana: com en els banquets, en les batalles, en els rituals religiosos... D’aquesta manera ens apropava al descobriment de l’organització social i política. Les obres exposades eren de gran diversitat: des de segells cilíndrics mesopotàmics fins a tauletes en escriptura cuneïforme, papirs egipcis, vasos grecs, relleus romans... Cap als volts del migdia, després de fer una breu paradeta a la plaça de la Vila de Madrid, on vam comentar la necròpoli “extra muros” i els sistemes d’enterrament que es practicaven, ens vam dirigir al Museu d’Història de Barcelona, a la plaça del Rei. Allà vam entrar al subsòl i vam veure “in situ” els antics tallers de tintoreria i les factories de gàrum i vi. Restes de les termes romanes, alguna resta d’un cardo minor i les bases de les torres de les muralles romanes, on l’aprofitament dels materials es veia perfectament. En el museu també vam poder veure restes cristianes, com la primera basílica cristiana, la sala d’audició del bisbe i el baptisteri per immersió del s.V. Finalment, vam poder veure una sèrie d’objectes exposats de l’epoca visigòtica de la Barcelona d’aquell temps. Una vegada vam sortir del museu, acompanyats d’un bon sol i una temperatura estiuenca, ens vam dirigir, amb satisfacció d’haver passat un bon matí profitós de coneixement i de descoberta, cap al metro per tal d’agafar novament l’autobús que ens retornaria al nostre municipi. Laura Costa

El dijous 19 d’abril, l’alumnat del Batxillerat Humanístic va anar a Barcelona a visitar una exposició al CaixaForum de músiques a l’antiguitat i després vam veure el subsòl del Museu d’Història de Barcelona. El bon temps ens va acompanyar i, en un matí complert, vam poder observar en l’exposició de les músiques a l’antiguitat, basada en les cultures d’orient grega i romana, instruments conservats, restes i reconstruccions, i també representacions d’escenes musicals plasmades en diferents objectes. Els materials que s’utilitzaven en aquells temps antics per a la cons-

36

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Activitats i sortides Dedicatòria

German exchange with Nörf school Last 15th May, a group of students from the exchange with Germany came to INS Montbui. They stayed here for a week and we did a lot of things. The first day, on Friday, we did an English workshop. After that, a Catalan workshop and finally a Sardanas workshop. Then, we finally made, a treasure hunt in Igualada that was very fruitful for all the students. At night, we went to see “castellers” all together, to show them a piece of our culture.

On Saturday and Sunday, we stayed with our families, and most of us went shopping to Splau. Eren les 14:15 del dijous 24 de maig que començava l’acte d’homenatge a l’alumne de 2n d’ ESO, Azeddin Zeriouh, atroOn Monday we went to Barcelona to visit Park Güell and Sagra- pellat el diumenge 20 de maig per un cotxe que es va donar da Familia, once we were there, Spanish students explained a la fuga. to them this two monuments that are really important and an identifying symbol of Catalonia, and of course of Barcelona. Alumnes, professors i personal d’administració i serveis, On Tuesday, as they wanted to know how our normal classes acompanyats d’ exalumnes i autoritats de Sta. Margarida de are, we did our three subjects with them, and they saw the Montbui i d’Igualada, també del Departament d’Ensenyament differences between Spain and Germany. After that, we went vam compartir un acte íntim i molt emotiu en el que es va llegir to the town hall to welcome German students and then, we did l’adaptació d’un poema de Mariona Wesselo Comas dedicat a treasure hunt in Montbui a l’Azeddin. A continuació es va fer un minut de silenci que va acabar amb la música d’Eric Clapton, “Tears in Heaven”, On Wednesday, we went walking to la Tossa. They could see cançó dedicada al seu fill mort. Just quan van deixar de sothe vegetation, the roman church and the museum with a lot of nar les últimes notes, l’alumnat de la classe de 2nB, juntament photos of the past. amb l’alumnat de segon d’ ESO que havien estat companys de l’Azeddin a l’escola García Lorca del mateix municipi, van On Thursday, the last day before they returned home, we went fer una ofrena de clavells blancs. to visit the monastery of Montserrat, where we went for a walk around it and then, we could see the choir school of Montse- Cada alumne dipositava un clavell blanc dins d’una capsa rrat. We also visited its interesting art museum. amb el logo de l’ institut. Clavells blancs símbol de la puresa i bondat dels joves. Aquestes flors es van fer arribar als pares i To sum up, it is amazing to make possible these exchanges. germans de l’Azeddin com també un llibre fet amb les dedicaBesides, you can make new good friends, I have to say that tòries escrites per tot l’alumnat del centre en papers de molts this has been an unforgettable experience that we all want to colors. repeat again. by Iván Piñero El dol que estem vivint aquests dies és una barreja de sentiment d’ injustícia, degut a les circumstàncies de la seva mort, i l’expressió de la gran estima que tothom té per l’Azeddin. Un noi que, com diuen les dedicatòries, amb el seu bon fer i el seu somriure encomanava alegria. La seva gran passió: el futbol i la seva virtut: la bondat. Estaràs sempre amb nosaltres, Azeddin.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

37


Sant Jordi Sant Jordi a l’Institut Montbui

Al nostre institut vam celebrar la festa de Sant Jordi dividida en actes diferents. Hi podia assistir l’alumnat participant en els programes de difusió de la lectura Atrapallibres, Protagonista Jove, els qui participaven en el certamen literari del centre, els qui havien presentat un booktràiler al concurs, els qui havien proposat un nou logo per al centre i els de l’aula d’acollida. Vam començar amb el primer acte. De 9 a 10 del matí es va fer l’entrega de premis de la 22a edició del Certamen Literari. Els premiats ens van delectar amb la lectura de les seves obres, el públic assistent fou força nombrós i ens van amenitzar amb una agradable selecció musical els professors Jaume Vidal i Jaume Domingo. L’entrega de premis va anar a càrrec de les professores Eva Travesset, Carme Llongueras i Laia Codina.

1a categoria, 1r cicle. POESIA EN CASTELLÀ LA LETRA “N” Nueve veces he intentado escribir este poema, nada me ha hecho falta, solo escoger una letra. N..., mi nombre me ha inspirado, nadie diría que no es adecuado. Nubes corren por el cielo, negras gotas caen al suelo. Niebla gris que todo lo rodea nos complica la tarea. Nerviosa me estoy poniendo, normal ¡No me está saliendo! No es sencillo rimas escribir, necesitas unas reglas que cumplir. No sé si lo habréis notado, nuevas normas me he inventado. Noche, niño, nudo, nieve, necio, nave, nieta, nueve... Ni versos ni rimas son explicación,

Llavors, després del pati, va tenir lloc el tercer concurs de bo“N” es la solución. oktràilers , que estava dividit en quatre categories (1r cicle, 2n cicle, PFI, batxillerat i exalumnes). Després es va donar pas Noelia Simon, 1r d’ESO B a la presentació de les obres filosòfiques en què hi havia dissertacions filosòfiques, dilemes morals i fotografia filosòfica. 1a categoria, 1r cicle. POESIA EN CATALÀ Fou en aquesta celebració en la qual es va donar a conèixer la persona guanyadora del nou logo del centre. En aquest acte vam comptar amb la presència dels professors que ens van DUES LLETRES, DOS AMORS fer gaudir amb conegudes melodies musicals, les professores Maria Mompeán, Alícia Galera, Eva Raich i Montserrat Costa, Aquesta és la història, que va fer públic el nom del guanyador del logo. Vam emde dos joves estudiants. Ell tenia mala memòria, plaçar qui volgués continuar els actes de la Diada al següent ella unes notes radiants. acte, preparat per l’Ajuntament de Montbui. Al voltant del migdia, l’alumnat de l’institut es va encaminar cap a la plaça de davant l’Ajuntament, i allà, conduïts per la presentadora de l’acte, Manal Jebbour de 4t A, vam sortir a l’escenari a llegir les obres premiades del certamen pels autors i les autores. Després vam donar pas a la lectura de l’alumnat del col·legi García Lorca, que ens van fer escoltar les lectures dedicades als menjars que agraden a la mainada. Després vam reprendre les lectures amb l’alumnat i després de llegir uns quants poemes vam donar la Diada per acabada, vam felicitar tots els Jordis i Jordines! Tot seguit vam tornar al nostre institut a fer l’última hora de classe.

38

A ell tot més li costava. Més escriure i pronunciar, les paraules que escoltava i no podia interpretar. Cada dia practicava, dir paraules a l’atzar, però sempre s’encallava i ho tornava a intentar. Les síl·labes repetia i no ho podia evitar. Tot i que ell no volia, tartamudejava sense parar.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Sant Jordi 1a categoria, 1r cicle. PROSA EN CATALÀ PÍXELS Creia què allò era un problema i que mai es podria arreglar. Que per culpa d’un fonema ningú mai el pogués estimar. En canvi ella si que podia, pronunciar i interpretar, Tots els sons que ella volia sense por de no fallar. Dins d’una biblioteca, tots dos van coincidir. Ella era xerrameca i ell no es va ni distingir. Asseguts davant de l’altre, amb un llibre per llegir. Allò semblava un quilòmetre i no ho podien desmentir. Al final un reacciona i somriu tímidament. L’acció els emociona, ho entenen ràpidament. Primer el noi xiuxiueja, però la nena no l’entén. Finalment tartamudeja i pregunta amablement. Per què tots els sons i lletres Es repeteixen quan les dic? Però tu, es com si les congelares i et posares un abric. Potser així ho aconsegueixes. Pronuncia-ho lletra a lletra. Igual així t’aclareixes! Tan se val si es vocal neutra! Ell ho va tornar a intentar, Tal i com ella li havia dit. La noia el va felicitar I el noi estava molt agraït. Aquesta història ens explica, que comprendre es demostrar. I si un temps es dedica, es pot arribar a estimar.

Shaiel del Pino, 2n d’ESO C

Benvinguda al món dels píxels, és un món molt diferent del vostre. Sóc en W, una lletra que gairebé mai s’utilitza. Us vinc a explicar la meva història i com és viure dins dels xips, cables i una pantalla digital. La meva vida és molt avorrida, mai m’utilitzen. La meva millor amiga és la A, la lletra més popular, la que tothom utilitza. Em fa tanta ràbia… El seu pare és la E, una altra lletra important i una de les que més creacions té, per exemple: elefant, veïns, espectacular, números… Ara bé, no sé si ho sabeu, però el meu germà és la K, una lletra marginada. Ell no ha manegat la situació tan bé com jo. Ell s’ha manifestat contra el rei Paraula: “La K també existeix!, la K també existeix!” Però el rei Paraula no va fer-li cas i va passar d’ell. Així que el meu germà va anar-se’n a viure a la pàgina web dels menyspreats, a un xip més a prop del web google i va jurar que fins que el rei Paraula no creés més mots amb ell no tornaria a pronunciar-se. Va passar un temps i la K no va tornar. Jo estava molt preocupat per ell, així que vaig anar a buscar-lo al xip. Quan vaig arribar al xip ell no hi era, però el xip estava piratejat amb un pla malèfic contra el poble dels píxels. Abans que tornés vaig anar corrent a avisar el poble, però ningú em creia. Jo, com que sabia què passaria, em vaig amagar en un refugi. L’endemà el meu germà va arribar al poble i va comunicar una llei: —Cada dia piratejaré una lletra perquè mai més s’hi pugui escriure. I totes les paraules que portin la lletra seleccionada hauran d’existir sense ella! Demà començaré amb una de les vocals més populars, la A. L’endemà la meva amiga s’esvairia! Havia de fer alguna cosa abans que arribés aquest dia, però no se m’ocorria res... Hauria de lluitar contra el meu germà, sense fer-li mal, per salvar la meva amiga. Quin horror! Vaig tenir una idea, em disfressaria de lletra H i ningú em veuria, ja que no sona. Vaig anar a buscar el meu germà sense fer soroll, i la A s’anava esvaint a poc a poc. Havia d’afanyar-me! Vaig agafar la _ (barra baixa) que representa un cavall i vaig aventurar-me al mateix xip que ell. Hi vaig arribar i ell s’estava preparant per anar a buscar la A. En aquest moment vaig treure’m la H de sobre i vaig saltar com un cavaller i vaig dir-li: —Com t’-treveixesgerm-net intent-r extermin-r un- de les meves millors –migues no tens vergony-! Podem –rregl-r-ixò sense lluit- i p-rl-r-ne. En aquest moment em vaig adonar que la A ja s’havia exterminat del tot. De cop i volta la història va fer un gir inesperat, em vaig unir a ell, ja no tenia res a perdre, era la millor opció. A l’alba del dia següent vam anar a exterminar el rei Paraula. Quan ja estàvem entrant al palau unes lletres van interrompre’ns i ens van portar a casa. Ens vam adormir al llit i l’endemà les mateixes lletres ens van despertar, i en aquell moment estaven ordenades i formaven la paraula “Sant Jordi”. Tot havia sigut un truc de la meva amiga A per regalar-me un llibre format per paraules amb la lletra W, per declarar-me el seu amor. Jo no tenia res preparat per a ella, tot allò era una sorpresa. Així doncs, vaig agafar unes lletres que van formar la paraula”T’estimo”.

Carla Ruiz, 2n d’ESO A

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

39


Sant Jordi 1a categoria, 1r cicle. PROSA EN CASTELLÀ Cloe

ENTRE LÍNEAS

Hola, me llamo Cloe y soy una niña medio normal. Mis padres, pero, dicen que soy perfecta y no les puedo decir nada porqué tengo como un problema: no sé hablar, bueno, no puedo hablar. Carlos dice que le gustaría ser como yo porqué así podríamos comunicarnos entre nosotros. Yo, en cambio, me imagino hablando con él de forma normal. No sé si os lo he dicho, Carlos es mi hermano pequeño, mi gran hermano pequeño, aunque sea muy bajito por la edad que tiene. Mi abuelo siempre decía que era pequeño pero matón y yo creo que no podría matar ni una mosca con lo bueno que es. Hoy, cuando me he levantado, he bajado corriendo hacia la cocina. Allí estaba mi padre que me ha dicho, como siempre: - Buenos días princesa. Yo le he dado un beso y he ido a devorar unos cereales integrales. Siempre como estos porqué me gusta mantener la forma. He salido a la calle y una niña me ha visto y me ha preguntado: - ¿Quieres jugar conmigo? Suerte que Carlos estaba a mi lado y ha dicho que nos teníamos que ir. Mis padres están separados y hoy me toca ir con mi madre. Mi madre aún no os la he presentada. También ella, como os contaba, dice que soy perfecta y no para de hacer halagos de su princesa y, sobretodo, no para de hablar. Habla mucho de sus temas: del tiempo, de política, de comidas, de viajes, de trabajo de sus hijos… le da igual, ella habla y punto. A veces habla tanto que no se entiende. Carlos siempre dice que nosotros, sin hablar, nos entendemos mejor que con mi madre y que los besos de mi padre dicen mucho más que mil palabras. Es pequeño pero matón… quizá sí que dispara pero no balas, sino buenas ideas. ¿Cómo es posible que nos entendamos si hablar?- me pregunto una y otra vez-. Mi madre aparca el coche y hace un pitido para avisarnos que ya ha llegado. Yo cojo mi maleta roja y Carlos su mochila mi mochila nueva con su ropa y sus libros. Subimos al coche. Mi madre nos da un par de besos que saben de maravilla y, a continuación, empieza a hablar. Los dos, sentados en el asiento trasero, nos miramos, nos reímos de mi madre y de sus palabras que van saliendo de su boca sin parar y empezamos a comunicarnos sin decir nada. No decimos nada y nos entendemos. Cuantas más palabras dice mi madre, más nos comunicamos nosotros. Nadie sabe cómo hemos conseguido esta conexión Cloe-Carlos. Algunos investigadores dicen que esto hay que estudiarlo. Pero yo estoy segura que la explicación es que siga siendo la princesa de mi padre, que mi madre siga hablando por los descosidos y, sobretodo, que mi hermano pequeño lea sus grandes libros.

Queralt Mateu, 2n d’ESO A

40

2a categoria, 2n cicle. POESIA CASTELLÀ Muchas palabras Y más significados Me escondí aquí, Entre líneas. En un triste poema O pensamientos delgados O solo palabras combinadas Encontramos lo que es innumerable De los sentimientos variados Aquí, entre líneas. Cuentos y novelas Mitos y leyendas Contado por esas palabras Aquí, entre líneas. Los sentimientos de tristeza y alegría Dolor y esperanza Lágrimas y sonrisas. Todo esto s encuentra aquí, Entre líneas. Soundouss Said, 4t d’ESO C

2a categoria, 2n cicle. PROSA EN CASTELLÀ LETRAS Y PALABRAS Después de tres largas horas de viaje en coche con Ona, mi hermana pequeña, llorando a mi lado y mis madres discutiendo por si nos habíamos equivocado de dirección o no, por fin llegamos a nuestro destino, nuestra nueva casa. Cuando mi madre, Gala, paró el coche, bajé y me quedé quieto admirando aquel antiguo edificio, era bastante más alto de lo que me pensaba, tenía dos plantas y un ático, la puerta era de madera ligeramente más oscura que el resto de la fachada de la casa, las ventanas eran grandes, aunque no puede ver nada a través de ellas porque estaban llenas polvo. En aquel momento recordé que el agente inmobiliario que nos vendió la casa nos explicó que fue construida en el año 1937 y que en aquella época alojaba niños y niñas huérfanos por la guerra, y ahora, en el año 1983, vivimos nosotros, la familia Argelich. Nada más abrir la puerta de la casa, subí rápidamente a la planta superior para ver mi nueva habitación, era una habitación gigante, tenía una cama de matrimonio y un gran ventanal que daba a un balcón por el cual podía ver el patio interior de la casa y que co-

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Sant Jordi nectaba mi habitación con la habitación de al lado, que en un futuro sería la habitación de Ona. Desde el balcón puede escuchar con dificultad a Júlia, mi otra madre, llamándome para que bajase a ayudar a llevar las cosas del coche hasta la casa. Entré a la habitación y cerré la ventana, estaba a punto de salir de la habitación, pero antes, me fijé en que encima de la mesita de noche había un libro; automáticamente, lo cogí y lo guardé en un cajón para asegurarme de que nadie pudiese cogerlo y tirarlo. Nos pasamos todo el día limpiando y ordenando las habitaciones para poder pasar allí la primera noche, todo fue bastante aburrido hasta que llegó la hora de irnos a dormir. Como que las demás ya dormían, encendí la luz de la lámpara de la mesita y cogí el libro que había encontrado unas horas antes. Parecía un libro muy antiguo, la portada era oscura, solo destacaba el título, Letras y Palabras, en un tono dorado. Cuando giré el libro para leer la sinopsis, vi que no había nada más escrito, me pareció muy curioso, así que decidí empezar a leer el contenido. Una vez empecé a leer supe que lo que estaba leyendo no era ningún tipo de novela, sino que era un diario personal de un chico que, casualmente, se llamaba igual que yo y en el momento en que empezó a escribir, tenía mi misma edad, 12 años. Aún no había pasado ni una semana y yo ya me había leído todo el diario entero. Me sorprendían bastante todas las historias que Biel plasmó en ese diario, con solo 12 años, él perdió a sus padres durante la guerra y estuvo encerrado en casa durante días hasta que una mujer del pueblo lo encontró y lo llevó a la casa donde yo vivía en aquel momento. Una vez allí, las personas encargadas del orfanato lo instalaron en la que actualmente era mi habitación, donde encontró este diario y un aburrido día de lluvia en el que no tenía nada mejor que hacer, decidió empezar a relatar sus vivencias. La mañana del día siguiente la aprovechamos para acabar de limpiar algunas partes de la casa que aún no estaban del todo listas, y por la tarde mis madres y Núria bajaron al pueblo más cercano a comprar algunas cosas. Como yo no tenía nada más a hacer, volví a mi habitación y le eché un vistazo al diario, esta vez me fijé en que había algunas letras y palabras que destacaban más que otras. Me pareció bastante extraño, así que decidí escribirlas ordenadamente en una hoja. Cuando acabé, descubrí que aquellas letras y palabras juntas formaban unas indicaciones. Como que aún tenía algo de margen hasta que mis madres y Núria llegaran a casa y las indicaciones no parecían estar muy lejos, decidí coger las llaves y seguirlas meticulosamente. Después de caminar unos cinco minutos, llegué hasta un árbol con una fecha gravada en él: 23/02/1937. Era la misma fecha con la que Biel firmó la última página de su diario, me pareció peculiar que justamente fuese la fecha en la que, 46 años después, mi familia y yo nos mudamos a aquella casa. Conseguí desenterrar del suelo un sobre, estaba a punto de abrirlo, pero justo en aquel momento pude oír a lo lejos el coche de mis madres acercándose a la casa, así que no me quedó más remedio que volver corriendo a casa. Aquella misma noche, cuando todas dormían, encendí la luz, abrí aquel misterioso sobre lleno de restos de tierra y leí la carta que Biel

escribió cuarenta y seis años atrás. En aquel momento más que nunca, sentí que todo lo que él había escrito estaba dirigido a mí, fue cuando vi la firma de la carta cuando lo entendí todo. La firma de la carta decía: Biel Argelich, tu abuelo.

MARIA ROVIRA ALMIRÓN, 3r d’ESO A

2a categoria, 2n cicle. PROSA EN CATALÀ Els orígens Voleu saber d’on venen els textos ben escrits? Bé, doncs jo us ho explicaré. Primer de tot em presento, em dic Coma i vull que sapigueu com va començar tot. Era un dia com un altre, jo estava passejant pel món dels Signes de Puntuació. Estava trista, ja que no sabia per què m’havien creat, tots tenien una tasca a fer en el planeta de les Lletres menys jo, fins i tot el meu germà, el Punt i Coma, que mai havia fet res amb la seva vida fins que una vegada el van trucar dient-li que podia ser útil en un text descriptiu. Ell va marxar i em va deixar aquí tota sola. Bé, estava caminant quan em vaig trobar el senyor Punt. Estava molt trist i vaig apropar-m’hi per preguntar-li què li passava: —Hola senyor Punt —vaig dir-li.— Què li passa? —Hola bonica, et pots creure que després de tants anys treballant m’han fet fora perquè em diuen que em faig molt pesat en els textos? –va respondre. —Ostres, com pot ser? –vaig preguntar-li intrigada. —Diuen que no està bé posar-me tota l’estona, ja que sóc una pausa molt llarga. Em vaig quedar bocabadada, em feia molta pena, ja que el senyor Punt era molt famós en el meu planeta. Ell estava assegut en un banc del parc i vaig decidir fer-li companyia. Vam estar callats durant una estona sense saber què dir cap dels dos fins que de cop i volta em va venir una idea al cap: —És clar, ja ho tinc! –vaig dir emocionada. —El què, tens? –va preguntar l’altre signe de puntuació desconcertat. —La solució –vaig contestar-li. —La solució de què? –preguntava el Punt cada vegada més confós. —La solució per al teu problema i per al meu –vaig dir mentre saltava. Vaig agafar el senyor Punt de la mà sense dir res i vam sortir corrent. La meva idea era viatjar fins al planeta de les Lletres i entrar a la fàbrica dels textos, narraciones, llibres, etc.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

41


Sant Jordi Però vam tenir tanta mala sort que abans de creuar a l’altre món el

guàrdia, que normalment està prenent cafè, avui estava fent la seva feina. Ens va aturar amb fermesa i ens va preguntar què fèiem allà. Nosaltres en un primer moment ens vam quedar sense paraules. Ens vam mirar, ens vam empassar saliva i vaig contestar: —Volem visitar el meu germà, el Punt i Coma. Ens va mirar seriosament i ens va dir que ens allunyéssim del portal que connectava els dos planetes. Li vam fer cas, però tots dos sabíem que no ens donaríem per vençuts. Vam esperar que el guàrdia anés a fer el seu cafè diari. Quan vam veure que s’allunyava, vam córrer cap al portal i quan ens en vam adonar ja havíem canviat de planeta. Allà tot era molt diferent, jo em vaig quedar fascinada. Hi havia moltíssimes lletres, algunes de molt estranyes de les quals mai havia sentit parlar, però la que més em va agradar va ser una com la Ena però amb un pal a sobre. El senyor Punt em va dir que es deia “Enya” i que només s’utilitzava en la llengua castellana. També vaig tenir l’oportunitat de poder conèixer la E. Sempre m’havia semblat una vocal súper maca i ara l’havia pogut veure. Després d’uns instants contemplant aquell fantàstic món, el senyor Punt em va dir: —Va Coma, que hi ha pressa. Vaig tornar a la realitat i vam avançar cap al nostre destí. Ens vam plantar davant una gran fàbrica on posava: “FÀBRICA D’ESCRITS”. No paraven de sortir i entrar lletres, era tot un caos. Vam decidir entrar-hi i a recepció ens va atendre l’Omega, de l’abecedari grec. Era més simpàtica del que m’imaginava i ens va fer passar a una saleta d’espera on aviat ens rebria el director. Van passar uns minuts que a mi se’m van fer llarguíssims. Al final ens va fer passar i el que hi havia dins d’aquell despatx em va deixar desconcertada, només vaig saber dir: —Punt i Coma? No m’ho podia creure, què hi feia el meu germà al despatx del director? —Germana meva, sóc el nou director de la fàbrica, sento no haver-te visitat abans però no tenia temps. T’estava buscant per oferir-te un treball aquí, però què fas amb el senyor Punt? Creia que li havia dit que ja no treballava aquí –va contestar el meu germà estranyat. —Venim aquí per reclamar els drets del senyor Punt. Ell ha estat aquí sempre, no el pots abandonar –vaig dir. El meu germà ens va explicar que volia que jo fes la feina del Punt, ja que jo servia de pausa, però no tan llarga com la del senyor Punt, així les frases podrien unir-se amb altres per mitjà meu. No sabia què dir, ja que el meu somni era aquell però m’havia fet bona amiga del Punt i no podia fer-li allò. Conversant tots tres vam arribar a la conclusió que en realitat tots dos fèiem falta als textos, així que vam aprendre a combinar-nos correctament. Jo al final vaig fer el meu somni realitat i vaig fer un gran amic. I així és com es van formar els textos correctament amb la puntuació adequada que avui tots coneixem.

42

3a categoria POSIA EN CASTELLÀ Palabras que matan Aire de revolución se huele en las manos de jóvenes valientes que por salvaguardar la memoria de los caídos en lucha, se refugian en palabras y versos ¡Cuántos caídos por escribir, cuántos caídos por decir! Dichosas aquellas palabras perdidas que de bocas rebeldes salían ante las fosas de un enemigo prójimo Palabras que matan, aquellas que dicen verdades y destapan las barbaries. Odiadas por el tirano, cómplices de crímenes despiadados Censuradas por balas, cuchillos y espadas, compradas y comercializadas, víctimas de un sistema que compra más no entiende Si las palabras son el saber en la forma más perfecta clara y pura, ¿qué se espera de una generación, que las ha conocido a oscuras? Más no quiero hablar de ellas, como si yo fuera una erudita pues no he llegado a conocerlas ni a vivirlas, en sus formas más ricas Solo sé y comprobado, que éstas matan y han matado sin cuidado y sin reparo a mujeres y hombres inocentes con espíritu de revolución, en sus mentes

Mònica Bautista 2nBatx

Eva Palacios, 4t d’ESO C

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Sant Jordi 3a categoria PROSA EN CASTELLÀ Crónica de una prostituta en paro Me decías, querido padre, que las palabras son hermosas por naturaleza. Cada una tiene su esencia, mística y personalidad. Se pueden describir desde los más hermosos parajes hasta las más increíbles historias con ellas. Pero jamás me hablaste de aquellas aberrantes, oscuras y malas, de las que quedan grabadas para siempre en la mente de un infante cuando las escucha por primera vez. Aquellas de las que nadie habla por su violenta y horrible naturaleza, aquellas que solo salen en los instantes más tensos y fríos. Aunque tú, padre, jamás me hablaste de ellas… ni falta te hizo : me las mostraste todas, una por una, recitadas de la manera en la que un poeta recita sus mejores poemas. Un sentimiento hiriente y aterrador siempre se manifestaba en mí, y sin más temor del que te tuve yo a tí, me abracé a ellas durante años. ¡Años de sufrimiento, agonía y destierro emocional por tu parte, esclavizada entre las oscuras paredes de nuestra casa! Demasiado inocente fui, que siempre tuve que recurrir a tí para todo. Todos te veían como un gran individuo, espléndido e ilustre hombre, pero yo siempre te vi como un esperpento, una bestia inhumana manipuladora que, como un titiritero mueve sus marionetas a su antojo, conseguías subir a todos aquellos que te rodeaban a tu barca de las promesas para luego, llevarlos directos al gran pozo. Gracias a tu gran fama de escritor, maravillabas con tus palabras a tu séquito de lectores, especialmente hombres de la tercera edad, que no dudaban en echarme ojo desde la butaca del salón, mientras yo me escondía tras la puerta atemorizada de que cualquier día me subastases a uno de esos viejos. Años más tarde, cuando yo ya tenía la mayoría de edad y dabas entrevistas a los diarios, siempre te preguntaban por mí, y les decías que yo tenía capacidad para ser escritora. Hiciste pasar mis escritos por tuyos, y los presentaste en grandes certámenes, siempre rodeado de viejos eruditos con los que te gustaba tanto rodearte, pues eran igualitos que tú. A mis 20 ya tenías todo lo que querías : una hija adoctrinada que te escribía las novelas cuando te encontrabas falto de inspiración (casi siempre) y que, a tu parecer, se encontraba lista para ofrecer una clase de servicios especiales a tus avenidos. Me apuntaste a la carrera de Medicina, pues a pesar de que tú deseabas que fuera escritora, querías también una buena reputación para tu hija para, en consecuencia, recibirla tú como padre y tutor. ¡Hipócrita…! Entonces llegó el día en que me vendiste cual objeto a uno de tus feligreses, y me hiciste pasar la peor de las noches. Lloré durante dos semanas y caí en una depresión profunda de la que no me veía capaz de salir. Tú, simplemente, te encargaste de mantenerme con vida, proporcionandome lo básico para mi subsistencia. Tuve que ignorar mis sentimientos de odio y de rabia, y me sometí a ser explotada a tu antojo. Estuve resignada a obedecer, pues en caso de hacer lo contrario, podía aparecer muerta cualquier día, y yo no quería darte el gusto de que me cortaras el cuello.

Entonces, llegó un tal señor Smith, un fiel seguidor tuyo de unos 40 y largos, que te pidió mis servicios a cambio de una bolsa con bastante dinero. Yo por aquél entonces ya me dí por comprada y muerta, destino que no me atemorizaba : más bien, me provocaba una sensación de alivio. En su casa, ya lista para ser denigrada por enésima vez, Smith me cogió de las manos y me tiró a la cama. Entonces, se acercó al borde y se sentó, y procedió a preguntarme por qué mi padre, mi il.lustre padre, me alquilaba (era un fiel seguidor tuyo, hasta que se dió cuenta del monstruo que se escondía bajo tu rostro en el mismo momento en que cogiste el saco de monedas con una gran sonrisa). Le conté la historia, la historia de mi vida, y empezamos a llorar juntos. Ese momento, fue determinante para el inicio de nuestra historia de amor, pues ese hombre me salvó la vida alquilándome cada mísera noche durante un período de, ni más ni menos, dos años. Me trató como a una persona dichosa, me ofreció libros y trabajo en su librería, y se encargó de facilitarme una habitación en su propia casa. Jamás me tocó sin permiso alguno por mi parte, y empecé a culturizarme con él, leyendo cada noche. Hice todo aquello que no pude hacer en mi preciada adolescencia por tu culpa. Ni siquiera sospechaste de nada (pues tú sólo querías el dinero a final de mes) hasta que un chivato de tu club te comentó, en otra de las reuniones que organizabas en el salón, que nos vió a Smith y a mí comiendo en una heladería juntos a plena luz del día, felices. Cuando oíste la palabra ‘’feliz’’, no tardaste nada en mandar un sicario y matarlo. Yo, destrozada, volvía a ser tuya, pero no la misma : tuve la oportunidad de leer, de volverme más culta y de desarrollar mi personalidad. Abandoné mi antiguo sacrificado yo, del que tú te adueñaste, y me convertí en dueña de mí misma : de mi nueva yo. Entonces fué cuando huí de casa, a toda prisa, y esquivando los balazos que me intentaste dar, conseguí escapar con mi pequeño coche verde recién comprado. Por ese entonces yo ya no tenía rumbo, pero una llamada a mi teléfono me sorprendió al cabo de unas horas : uno de los vendedores de la librería de Smith se enteró de mi situación -posteriormente me explicó que se enteró gracias a la correspondencia que mantenía Smith con algunos abogados con el fin de salvarme- y me ofreció su casa, en la que aún resido. Durante toda su vida, queridísimo señor Edward Stiffanok, se ha dedicado a explotar cuerpos y mentes ajenas, a asesinar con palabras de odio a sus relativos y a deletrear, una por una, las letras de sus víctimas. Sociópata por naturaleza, Edward Stiffanok, jamás ha dejado de sorprenderme : la monstruosidad que le caracteriza es digna de ser relatada en una novela de terror psicológico. Su carrera se ha terminado, pues después de publicar esta carta, ya no habrá nadie que vaya a ayudarle, o mejor dicho, nadie que vaya a salvarle de la certera muerte que le espera. Será odiado, por aquellos desgraciados que, como yo, su hija, perdieron gran parte de su vida sin pedirlo ni desearlo, y fueron condenados a ser algo que jamás quisieron : trabajadores sexuales.Yo ya no trabajo, actualmente estoy en el paro, en el paro de las prostitutas de Stiffanok.

Mònica Bautista 2nBatx

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

43


De paper i lletres Entrevista a Vanesa Mases

Què fa una cap d’estudis? Les tasques de cap d’estudis són molt variades, hi ha unes funcions bàsiques i d’altres que depenen de com s’organitzi la direcció del centre i, per tant, són diferents en cada institut. Jo us puc parlar de quines tasques fa un/a cap d’estudis a l’institut Montbui. En diferenciaria dues grans parts, que serien la part organitzativa i la part de convivència de centre. La primera part, així, de forma breu, consisteix en fer que el centre funcioni: fer els horaris del professorat, dels alumnes, distribuir les aules, fer els calendaris d’exàmens de juny i de setembre, organitzar el centre quan un professor/a està malalt, quan hi ha una activitat de centre o una sortida, programar la plataforma i-educa... entre altres de tipus organitzatiu.

L’altra part de convivència de centre consisteix en intentar que tots puguem conviure plegats a l’institut, alumnes, professors, Aquest mes de gener ha estat l’últim que la Vanesa Mases ha professores i altres membres de la comunitat educativa. estat la nostra cap d’estudis. Ha fet un canvi d’orientació professional i ara és inspectora d’Ensenyament de la Generalitat L’institut té unes normes d’organització i funcionament de cende Catalunya. Com que va deixar el centre a final de gener, tre (NOFC) i, com a cap d’estudis, la meva feina era que es hem parlat amb ella per deixar constància de la feina que ha complissin i intentar solucionar els conflictes del centre. fet al llarg de tots aquests anys al nostre centre i perquè ens expliqui en què consisteix la seva nova feina. Des d’aquestes Els alumnes traduirien aquesta última part en “repartir cartes línies li desitgem molta sort en aquesta nova etapa que co- de sanció”  mença i esperem que la disfruti. Des d’aquí la trobarem a faltar M’ha tocat fer el paper de “policia dolent” però penso que en i li agraïm la seva professionalitat durant tot aquest temps. el fons he estat bona i, tot i sancionar els alumnes i haver de prendre mòbils, hi he tingut una bona relació i sempre ens Quan vas arribar a l’institut? hem entès. Vaig arribar a l’institut el setembre del 2009. Havia aprovat les oposicions aquell any i em van adjudicar l’institut Montbui com Per quins motius canvies de feina? a destinació provisional. Aquesta és una pregunta difícil. La feina d’inspectora d’educació és una feina que m’agrada i sempre havia pensat Quins càrrecs hi has ocupat? que en un futur m’hi voldria dedicar. Però he de confessar que El càrrec que vaig tenir el primer curs va ser el de tutora de potser m’ha arribat abans del que tenia previst. 3r d’ESO. El curs següent em van proposar el càrrec de coordinadora informàtica i coordinadora del projecte eduCAT1x1. Es van convocar oposicions el curs passat i feia uns deu anys Vaig portar aquestes coordinacions els cursos 2010-11, 2011- que no sortien. Vaig presentar-m’hi per veure com eren els exàmens i si realment era el que volia fer i de mica en mica 12 i 2012-13, és a dir, tres cursos. vaig anar aprovant totes les proves. Potser m’hauria agradat El juny del 2013, en Joan Pont, cap d’estudis en aquell mo- fer classes uns quants anys més però les coses van com van. ment, va canviar de centre i em van proposar ocupar el càrrec Estic il·lusionada amb aquesta nova feina i per a mi és un repte. de cap d’estudis, i fins ara. Què faràs a partir d’ara?

44

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres Jubilació de Neus Roset

La feina d’inspectora és força diferent de la de treballar de professora. Els inspectors i inspectores d’educació, de forma molt resumida, tenen tres funcions bàsiques: la primera és assessorar els centres en aspectes organitzatius, pedagògics i d’innovació educativa. La segona és avaluar els centres, els professors i els directors. I la tercera és supervisar que tot el conjunt de documents, activitats, recursos... de centre compleixin les normes i instruccions específiques del Departament d’Ensenyament.

La Neus, com tots la coneixem, l’any 1986 va venir a Sta. Margarida de Montbui a treballar al CEIP La Tossa, ara escola Antoni Gaudí. L’any 1998 va tornar a Sta. Margarida de Montbui, aquesta vegada a l’ institut per fer classes de català als nens i nenes de primer i segon de l’ ESO. A la Neus li valorem que ha estat una mestra compromesa, amb un gran sentit de la responsabilitat, l’ordre i el rigor. Tutora, professora i coordinadora del programa de Xarx@ Montbui ha impregnat a les noves generacions montbuienques del gust per la lectura. Què trobaràs a faltar? Amb la jubilació comença una nova etapa que desitgem sigui que ha compartit Sens dubte, els alumnes. Continuaré treballant en l’àmbit de tan plena de mestratge i sentit com la l’ensenyament però des d’una altra perspectiva en la qual no amb nosaltres. Feliç jubilació, Neus!!! hi ha contacte directe amb els alumnes. Aquesta és la part que em sap més greu perquè m’agrada Montserrat Costa molt fer classes de tecnologia, sobretot de tecnologia industrial a batxillerat. De què no t’oblidaràs de l’experiència a l’institut Montbui? De moltes coses...., dels alumnes, recordo perfectament els primers alumnes de qui vaig ser tutora quan vaig arribar a l’institut. I després sempre agafo especial afecte als tecnòlegs i les tecnòlogues que han anat passant per les diferents promocions de batxillerat. Suposo que són més hores de classe a la setmana, en grups més reduïts i amb especial interès per la tecnologia que fan que la relació sigui més estreta. El professorat i el personal del centre, des del 2009 he conegut molts professors i professores, tots han estat molt bons companys i companyes de feina i amb alguns que ja no són a l’institut, i d’altres que encara hi són, a part de companys hem estat amics. També recordo els cursos en què es va dur a terme el projecte educat1x1 i els alumnes venien al centre amb un portàtil, el WiFi no funcionava del tot bé i cada setmana teníem un problema o altre. Va ser una època complicada però que ara, amb la distància, penso que vaig aprendre moltíssim i l’institut va avançar a nivell de material informàtic: pissarres digitals, portàtils, aules d’informàtica... Pol Rivero 1r Batxillerat A Tecnològic

El teu comiat haurà estat silent, com sempre prova del teu bon fer. Mestressa dels silencis i murmuris: Un gest, una paraula, un benentès. Ensenyar amb bons exemples, plasticitat, dicció i destresa. Mestra dels teus alumnes i companys, el teu grat record ens endurem al cor. I quan s’apaguin els llums de l’aula, encara el teu somriure, mestratge de complicitats, quedarà suspès, esmorteïts els crits, en l’aire dens. El millor regal el rigor: per sempre més, els mestres en el despertar de noves vocacions. Eva Raich

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

45


De paper i lletres QUI ÉS QUI? Els alumnes de 1r d’ESO D a l’assignatura de Llengua Catalana s’han atrevit a descriure alguns dels professors i professores que cada dia tenen a davant. Aquí us deixem alguna de les descripcions que han fet i a veure si sabeu de qui parlen... És una professora molt alegre i amable. De vegades s’enfada perquè alguns alumnes de classe la fan cridar. No és ni gaire alta ni gaire baixa. Té el cabell de color castany clar, els ulls de color marró i la cara arrodonida. Porta unes ulleres que li queden genial. La seva manera de vestir és molt alegre perquè vesteix d’uns colors molt divertits. Ensenya d’una manera divertida ja que hi posa moltes ganes i alegria, fins i tot alguna vegada ens posa música per treballar millor i més tranquils. És molt sociable ja que si et passa alguna cosa o necessites ajuda, ella, sempre està al teu costat. A vegades perdem temps explicant treballs o com ens han anat les vacances, però als alumnes ens diverteix. Mireia Martí

Aquesta professora és molt amable i alegre amb tothom. És bastant sociable amb la gent. Té la cara amb la forma ovalada, els cabells marró fluix i els ulls marrons i verdosos. Porta ulleres rodones i de color marró. Vesteix d’una manera força normal; sol anar amb texans i jerseis. La seva manera d’ensenyar és molt bona però de vegades s’enrotlla una mica massa però sempre ho fa pel nostre bé perquè vol que ho entenguem perfectament i que mai ens equivoquem. Li agrada el silenci i que parem atenció. També li agrada més que llegim llibres en comptes que llegim pàgines d’Internet. El seu objectiu és que aprenguem a parlar i a llegir bé la llengua catalana. Laia Blázquez i Aaron Pastor

És professor de primer d’ESO. És alt, té els cabells curts i de color blanc. Té una cara quasi rodona amb una mica de barba gairebé quadrada. Té les orelles una mica grosses, els ulls de color verd fosc i un nas gros. És sociable amb la gent i bona persona. Està molt en forma, no és ni gaire gras ni molt prim, però a mi m’agrada com és. A vegades fa bromes quan el Joel diu alguna cosa que no toca. Sembla La professora en qüestió no és ni gaire alta ni gaire interessat pels seus alumnes sobretot quan hi ha albaixeta, la seva constitució és normal. guna discussió entre ells. Té els cabells castanys i els ulls marrons. Té la cara Adrián López rodona i porta ulleres però no sempre. Normalment va vestida amb texans i unes samarretes molt diver- La mestra que descriuré és una mestra molt amable, tides. tot i que, de vegades, quan la fem enfadar s’enfada. És molt simpàtica però de vegades és massa estric- És rossa. Té els ulls marrons com la xocolata i porta ta. Jo amb ella m’ho passo molt bé. Et diu les coses unes ulleres rodones com dues pilotes. sinceres i clares. Vesteix d’una manera molt moderna, acolorida i boEs preocupa molt pels nens però quan la fem enfadar nica. ens fa fer exercicis o ens fa copiar la teoria del tema. M’agrada molt la seva manera d’explicar les coses És molt bona i no tinc cap problema amb ella. perquè és una professora que s’explica bé i intenta ajudar a aquells a qui els costa. Genís Codinachs Douaa Azzi

46

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres El professor en qüestió ensenya d’una manera molt diferent si la compares amb la resta de professors. És un professor molt bo i que ens deixa anar una mica més per lliure. És amable i ens fa riure però quan s’enfada, a vegades, crida una mica. Ens ho passem bé amb ell. No és ni massa alt ni massa baix. Té els ulls marrons i els cabells castanys i grisos. Normalment va vestit amb texans i camises llargues. La seva afició és fer classes per fer que els alumnes aprenguin a tocar la bateria. en resum, podríem dir que és bastant enrotllat. Íngrid Rodríguez

Sobre la manipulació dels mitjans i la hipocresia social

ri: la queixa és un primer pas. Però de res serveix fer un primer pas si no seguim el camí cap al canvi. Ja fa temps que ens vàrem estancar aquí, a l’inici, i hem d’aprendre com a societat a mirar endavant i a avançar. El que no pot ésser tolerable és no actuar quan és necessari. L’actuació i el moviment socials es veuen frenats per la incultura de la major part de la població en l’àmbit polític, fomentada pel mateix estat anys enrere. Un sistema polític que no escolta els ciutadans avorreix, la gent perd interès i abandona la lluita, es veuen seduïts per una arma més poderosa: entreteniments com la televisió i la premsa rosa, que sí que escolten el que el públic vol, i que esdevenen vies d’escapament davant les desgràcies del món. Tampoc no vull dir que ningú pugui tenir aficions o li puguin agradar certs programes de la televisió, però quan l’únic mitjà d’obtenir informació és aquest i deixem de contrastar la informació perdem capacitat de raonament i ens tornem més vulnerables davant la manipulació. De fet, els mitjans normalitzen les desgràcies, i moltes vegades, les banalitzen. La gent ja no se sorprèn de les aberracions que es puguin cometre avui en dia. Els crims, la fam, la pobresa... passen a ser simplement petits titulars que gairebé passen desapercebuts. Ens intenten vendre la imatge que la vida és fàcil, divertida i agradable, que res és impossible. Però quan les factures i trobar feina es tornen un maldecap, la cosa canvia.

Mantenir distretes les masses de població no és gaire difícil: l’Estat i les grans corporacions ja saben com fer-ho. La televisió, les xarxes socials i les revistes del cor són només alguns exemples de les estratègies de manipulació que tenen com a fi entretenir, desinformar i fer pensar a la majoria d’una determinada manera, a excepció d’alguns. Això pot resultar una mica paranoic, explicat d’aquesta forma. Potser, dir-ho d’una forma més subtil i afinada escau més per a les nostres oïdes, que ja s’han acostumat fa temps a digerir informació prèviament filtrada amb títols més agradables per evitar provocar-nos cap indigestió. Estem davant d’una nova etapa de submissió davant Quan la gent té mal de panxa, es queixa, i això no del govern? Sí, i cal despertar-se tan aviat com sigui convé a ningú amb un mínim de poder. possible davant l’estat abans que sigui massa tard. L’educació dels joves, la consciència social i endinEl nombre d’injustícies socials augmenta des de sar-nos en la política han de ser els factors clau que temps remots, i la gent s’ha acostumat amb certa iniciïn una revolució de la classe obrera. El trencacruesa a acceptar-ho, a pensar que no té veu en una ment de la barrera que separa la política de la majoria democràcia i a dir que ‘’els polítics són tots dolents de la població suposarà el començament d’una etai ens roben’’ mentre ho comenta en una publicació pa en les nostres vides, hem de capgirar la piràmide del Facebook des del sofà de casa seva. Amb això jeràrquica de poder i fer que ens escoltin, sigui com no vull dir que la gent no tingui dret de queixar-se sigui. a les xarxes o a la vida mateixa, sinó tot al contraMònica Bautista

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

47


De paper i lletres Els alumnes de 4t ESO van treballar el text argumentatiu el primer trimestre i aquí us en deixem uns exemples. Havien de reflexionar a partir de l’enunciat LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN L’EDUCACIÓ I/O DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ADOLESCENTS. SÓN POSITIVES O NEGATIVES?

LES NOVES TECNOLOGIES

Les noves tecnologies estan afectant molt els adolescents, tant en els estudis com en la seva salut. Molts joves envegem la vida dels nostres pares quan eren adolescents. L’activitat “fora de casa” sol ser el motiu principal, ja que es tenia una rutina més social. No només el col·legi era el punt de reunió, sinó que després seguia a la plaça o al club. Avui dia, la vida INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNO- és més sedentària, amb moltes hores davant del televisor i l’ordinador i poc temps destinat a l’esport i a la recreació artísLOGIES EN L’EDUCACIÓ tica. Si a això li sumem el canvi alimentari, el consum massiu de “menjar escombraria”, podríem assegurar que la qualitat Les noves tecnologies són un punt a favor en la nostra edude vida, fins i tot la dels adolescents de classes socials més cació? O potser són un punt en contra? És clar que cada cop altes, és pobra. Avui en dia els adolescents s’han acostumat més, els infants neixen amb una tauleta a les mans o un smartant a les noves tecnologies que ara en depenen a totes hores. tphone. L’abast de les tecnologies avança cada cop més arreu El que més utilitzen són els telèfons mòbils, i els fan servir del món. Influeix en el nostre rendiment acadèmic? per quasi tot: xarxes socials, per buscar informació, despertadors... Els estudiants d’educació secundària i universitària Actualment, segons l’Institut Nacional d’Estadística, un 97,9% són una generació que ha estat ensenyada culturalment en de població entre 16 i 24 anys, a Espanya, fa ús d’Internet. contacte permanent amb variades tecnologies audiovisuals i Són dades abassegadores. informàtiques. ‘’L’educació no ha quedat al marge d’aquest canvi de paradigma que les noves tecnologies ens ofereixen. Cada cop més, les aules de les escoles, instituts i universitats d’arreu veuen com la introducció de les TIC és un element potenciador de l’aprenentatge dels estudiants. Tanmateix, l’impacte que l’àmbit educatiu ha rebut de les noves tecnologies encara dista molt d’allò que les TIC poden oferir’’. Sònia Zapata, mestra d’educació infantil. Segons un estudi publicat a la revista International Journal of Communication, els estudiants que juguen a videojocs ‘online’ treuen millors notes en ciències, matemàtiques i tests de lectura. En paral·lel, l’estudi posa en relleu que els alumnes que empren molt sovint xarxes socials com Facebook i Twitter solen treure notes més baixes (aproximadament un 4% pitjors que la mitjana, un percentatge que augmenta a mesura que augmenten les hores que cada jove destina a les xarxes socials).

Per a ells, és una cosa quotidiana accedir a nombrosos canals de televisió i saltar d’un a l’altre (fer zàping), escriure els seus treballs de classe en un PC, portàtil o handheld, trucar i rebre missatges a través de mòbils, navegar per Internet per cercar informació, i comunicar-se amb els seus amics a través d’un xat o xarxes socials. Dit d’una altra manera, els alumnes de secundària són usuaris de nombroses i diverses tecnologies, majoritàriament del tipus web 2.0, que són un element familiar i quotidià de la seva vida i, fins a cert punt, indispensables. Aquesta generació necessita les tecnologies digitals per a divertir-se, per realitzar els seus treballs acadèmics i per relacionar-se socialment amb els amics. Amb això arribem a la conclusió que cada vegada seran més addictes a la tecnologia i els costarà fer les coses per si mateixos. Arbia Koubi 4t ESO

Podem assegurar, doncs, que la influència de les noves tecnologies pot arribar a empitjorar la nostra educació, tot segons el seu ús. Hi pots arribar a perdre molt temps del qual es podria aplicar per a un millor rendiment acadèmic. Laia Moyes 4t ESOB

48

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN L’EDUCACIÓ I/O EL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ADOLESCENTS. SÓN POSITIVES O NEGATIVES? La influència de les noves tecnologies en l’educació i el desenvolupament de nens i adolescents és un tema controvertit. Hi ha molts factors que em fan posicionar a favor i d’altres que em fan estar-hi en contra.

En resum, hi ha avantatges i inconvenients de la influencia de les TIC, però, com en tot, cal trobar un equilibri. Així doncs, tal com deia, les TIC poden ser una oportunitat d’inclusió social però alhora un perill d’exclusió. Farners Mateu 4t ESO B IES Montbui

Crònica de la ruta literària “La plaça del Diamant”, de Mercè Rodoreda

Hi ha un gran impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els nens i adolescents i com que formen part del dia a dia, a l’escola s’ha d’educar per fer-ne un bon ús i assegurar que aquest saludable. A conseqüència del creixement en la utilització de les TIC, un dels grans problemes és l’addicció.

El passat dimarts 13 de febrer, els alumnes de 2n de batxillerat vam anar a Barcelona a fer la ruta literària de l’obra “La plaça del Diamant”, de Mercè Rodoreda.

La pedagoga Patrícia Agüera Pàmies també descriu els avantatges i inconvenients del que aporten les tecnologies a l’ensenyament i a l’aprenentatge. D’una banda, els beneficis que descriu són: que l’aprenentatge sigui actiu, constructiu, col·laboratiu i intencional i permeti la flexibilitat i la individualització. D’altra banda, enumera els inconvenients: és difícil saber si els continguts són fiables, es generen dificultats pels alumnes i professors que no tenen coneixements previs i de vegades es poden utilitzar alguns models (llibres electrònics, webs...) només per interessos econòmics i comercials.

Personalment, trobo que aquesta sortida va estar molt bé perquè va servir per donar-nos una idea de la història que explica el llibre i poder imaginar-nos millor les situacions viscudes per la protagonista. D’altra banda, cal dir que la visita al refugi també va ser molt profitosa, ja que també ens va ajudar a viure en primera persona el calvari que va passar aquella gent.

Vam sortir a les vuit des de l’institut i vam arribar-hi al voltant de les nou. En primer lloc, anàrem a la famosa plaça del Diamant, on comença el llibre “La plaça del Diamant”. Un cop Justament per això, s’han publicat molts articles que toquen allà, ens van deixar uns vint minuts lliures per poder esmorzar aquest tema des de diversos punts de vista. i tot seguit vam començar una visita al refugi utilitzat durant la guerra civil per a protegir-se de les bombes dels feixistes itaEn la Guia per a educar saludablement en una societat digital, lians l’any 1936 i durant tota la guerra. El guia ens va explicar de Quaderns FAROS, s’esmenta, en primer lloc, que “no hi els dies previs als bombardejos, tot el procés de construcció ha un món físic per una banda i un món digital per una altra, dels refugis i fins i tot les condicions en què es trobava la gent només hi ha un món, i és un món en xarxa, amb una capacitat sota terra. nova d’establir connexions que va més enllà del que ningú hagués pogut imaginar”. En segon lloc, conclou que “demorar Un cop finalitzada la visita vam sortir de la plaça, on hi ha l’accés dels nostres fills a la xarxa serà crític per al seu desen- una estàtua de la Colometa (realitzada per Xavier Medinavolupament personal i professional. Per molts riscos que iden- Campeny) fent un crit molt fort, i començàrem la ruta literària, tifiquem, cal fer el viatge”. Finalment, també fa referència que tot llegint diferents fragments de l’obra de Rodoreda i intentant amb les TIC “sorgeix una generació que basa el seu coneixe- entendre la situació en què es trobava la protagonista del lliment i el seu aprenentatge en la col·laboració. Qui comparteix bre en aquells temps. Vam anar per diferents carrers, vàrem i distribueix informació es converteix en un node valorat per la parar davant del Teatre Lliure de Gràcia, on vam llegir un altre xarxa. És útil. Qui bloqueja la informació no és útil i la xarxa fragment del text, etc. I un cop finalitzada la ruta vam tornar el rebutja”. cap a l’institut.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

Ivan Piñero

49


De paper i lletres “Principis ètics per fomentar la solidaritat i la igualtat entre els éssers humans”

Solidaritat i igualtat són dos termes que sempre han sigut, en major o menor mesura, presents a les nostres vides. Des de petits ens diuen, a les escoles, que tots som iguals i que hem de ser solidaris i ajudar a tot aquell qui ho necessiti. Però des del meu punt de vista això no és cert : no tots som iguals. Depenent d’on visquis, com sigui la teva infància, quins estudis tinguis i on et criïs et veuràs condicionat a haver d’aguantar una sèrie de prejudicis per part de la gent que engloba des de l’àmbit social fins al laboral entre d’altres, la resta de la teva vida. I això és el que passa amb la gent nascuda en països en guerra i de pocs recursos. Molta gent culpa l’educació del nostre país de fets com aquest. Diuen que potser es fomenten poc aquests valors en l’educació espanyola, però m’oposo totalment a aquest enunciat. L’educació més important (a part de la de les escoles) és la de casa, la del lloc on et cries. Tothom pot aprendre a restar, una recepta, una llengua... però els valors no s’aprenen de la mateixa manera. Aquests, s’aprenen a través de l’observació de les persones que fomenten la seva pràctica. Per tant, el resultat i l’assimilació del concepte ‘pau’ serà nul si a casa un nen només ha sentit a parlar de la paraula ‘odi’ o escoltat conversacions amb carència d’aquests.

50

La falta o descuit de no ensenyar aquesta espècie de valors durant la infància per part dels familiars, resulta ser un problema per al nen quan arriba a l’edat adulta. Això implica que quan el nen creixi, es veurà afectat per una sèrie de prejudicis i falta de valors morals, com ara la tolerància, que es veurà reflectit en forma de resposta com ara la islamofòbia, racisme o masclisme. La manca de valors suposa, alhora, una carència de coneixement que empresona les nostres ments i es basa en la irracionalitat. Arran de desgràcies com ara els atemptats de Barcelona, l’índex de comentaris racistes i islamofòbics va augmentar a les xarxes socials. Sota la justificació del fet que quasi tots els darrers havien estat realitzats per musulmans, culpaven la religió musulmana d’ésser un perill mundial. No obstant, semblava que no recordaven les massacres realitzades pel cristianisme aquí a Europa durant segles. Eren tant dolents tots els cristians? Només hi ha delinqüència per part de musulmans? En conclusió, opino que la intolerància envers qualsevol persona produïda per un motiu tan banal com pot ser el color de pell o procedència només porta a fomentar una societat més injusta. Hem de crear consciència en els nens petits, explicar-los com funciona aquest món i fer-los sentir conscients (en mesura) que ells són el futur i que tenen en el seu poder la voluntat necessària per eradicar els prejudicis de la nostra societat. Mònica Bautista de 2n de Batxillerat A.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres Ressenya de “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà Terra Baixa Àngel Guimerà 18a edició, juliol 2017 Editorial Educaula 62 Col·lecció Educació, 62 204 pàgines (estudi preliminar, obra i propostes de treball)

L’obra és un drama que presenta un joc de tensions humanes entre el triangle amorós que es forma entre el Sebastià, el Manelic i la Marta, i que mostra les condicions de vida i la precarietat de l’època. A més, també es pot veure el masclisme que intenta reflectir Àngel Guimerà en l’obra, ja que la Marta és tractada com una possessió tant pel Sebastià com pel Manelic, tot i que aquest últim en menys mesura. Per altra banda, també hi ha una gran simbologia pel que fa a la Terra Alta, d’on prové el Manelic, i la Terra Baixa, lloc on tenen lloc tots els conflictes. Mentre la Terra Ata és pura, bona i innocent, la Terra Baixa és impura i hi són presents tota l’enveja i la maldat. El drama és ple d’escenes de tensió entre els personatges principals i també els secundaris, que juguen un paper clau en la història perquè saben tot el que passa al poble però no en volen dir res al Manelic per por de possibles repercussions. La clau de l’obra és l’evolució i la corrupció que viu el Manelic a la Terra Baixa, que el porten a convertir-se en una persona molt diferent de la que va arribar des de la Terra Alta i a realitzar actes impensables per tal trobar la veritat...

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845- Barcelona, 1924), el màxim exponent de la Renaixença, és possiblement l’autor català més important de tots els temps per la importància i repercussió de la seva obra. Aquest dramaturg lluità per la realització d’una obra poètica i teatral dignes i d’impacte popular. Influït pel Romanticisme tardà, es convertí en un poeta premiat als Jocs Florals. Més endavant, creà una producció teatral en la qual destaquen la tragèdia romàntica Mar i Cel, 1888, i els drames realistes Maria Rosa, 1894; Terra Baixa, 1897; i La filla del mar, 1900. La vitalitat de les seves obres, l’èxit i el reconeixement populars de les seves creacions l’han convertit en Terra Baixa és una obra molt recomanable per a un públic molt ampli, per la narrativa i per com s’explica, una figura essencial de la literatura catalana. però poc útil per a joves menors de setze anys, perTrama del llibre. Segle XIX, Terra Baixa. Un petit po- què probablement no l’entendrien. Finalment, cal reble dominat pel Sebastià, un home que fa i desfà al comanar l’obra perquè pot ser un punt d’inflexió per seu gust i es troba desitjós de poder tant econòmic a molts lectors a l’hora d’entendre com es vivia no fa com de possessió sobre la Marta. La jove Marta ha tants anys i reflexionar sobre si el camí que segueix viscut en un món cruel durant tota la vida i ara no es la societat d’avui en dia és el correcte o no. pot escapar de les urpes del Sebastià, el seu amor i, Adrià Aguilar 2n Batxillerat al mateix temps, tota la seva misèria. La Terra Baixa és un lloc inhòspit per a qualsevol que no hi sigui nat, com és el cas del Manelic, un home jove i fort, de molt bona voluntat i massa bo. Per fortuna, o desgràcia, arriba des de la Terra Alta en aquell poble on res succeeix per casualitat i amaga molts secrets. En Manelic haurà de fer front a aquesta realitat i combatre-la, si pot…

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

51


De paper i lletres EL PALACIO DE LAS HADAS

guardaba en un cofre con triple cerradura y cuatro hechizos protectores, pero de vez en cuando, misEn el palacio de las hadas, como todo el mundo sabe, teriosamente, lograban escaparse ¡Y hay que ver la siempre ocurren hechos mágicos y extraños, pero que montaban! ese día amaneció todo revuelto, como nunca antes había sucedido. -Creo que la culpa la tiene el mago Vinagreto -sugirió El dormitorio estaba alborotado: el hada Vainilla no podía hacer las camas porque los cojines y las almohadas saltaban por el aire; la princesa Ludmila no encontraba sus zapatitos dorados y el duende Pomodoro había perdido su bonete de cascabeles ¡Y se negaba a salir de la cama!

Azafrán- A menudo se esconde en el palacio y hace de las suyas, celoso como está de que su mermelada de moras sea amarga como el vinagre y no dulce como la nuestra, aunque hace tiempo le regalamos la receta para su cumpleaños.

-¡Sea quien sea el culpable, no hay tiempo que perder! ¡Antes de que escapen al bosque y transformen En el jardín, las regaderas se habían vuelto locas: a los árboles en ardillas, hay que atrapar cualquier bailaban y mojaban todo lo que se cruzaba en su ca- mota de polvo que ande suelta..., hasta la más pemino, las hadas y los duendes jardineros no podían queña! calmarlas y el caracol Enrique terminó empapado hasta los cuernos...¡Se enfadó tanto que se metió en Y se pusieron manos a la obra. Al caer la noche, hasu casita y no salió hasta la noche! bían logrado atrapar hasta la última mota de polvo En la cocina el desorden era mayor: los panes cantaban en el horno, los tenedores perseguían a las frutas y el duende Perejil se cayó dentro de la mermelada de moras que estaban preparando las hadas cocineras. -¡Ahora tendremos que comenzar de nuevo porque a nadie le gusta la mermelada de mora con gusto de perejil!-refunfuñaron todas.

brillante, incluso la que se había escondido dentro de la cafetera. Todos estaban cansados, pero contentos de que en el palacio las cosas volvieran a la normalidad. De pronto, entró el hada chef anunciando que la mermelada estaba lista y celebraron una fiesta y estuvieron toda la noche bailando y cantando. Núria Piñol, 1º ESO B

Poema

Pronto la reina Peperina descubrió la causa de tanto Una de les activitats que havien de fer els alumnes de llengua alboroto:

castellana de 3r d’ESO després de llegir el llibre “Campos de fresa”, de Jordi Sierra i Fabra, era fer un cartell publicitari per -¡Esto es culpa de los polvos mágicos que andan treballar les malalties relacionades amb els trastorns alimensueltos por todo el palacio!-gritó al rey Azafrán. taris.

Los polvos mágicos de las hadas, como todo el mun- D’altra banda, per treballar la dimensió literària els alumnes do sabe, son terriblemente poderosos y muy pero han creat poemes amb el tòpic literari “carpe diem”. Aquí us que muy traviesos. Por eso, la reina Peperina los en deixem unes mostres.

52

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres Carpe Diem Y sabes qué, aprovecho el momento Vivo sin miedo pensando en el presente Hago todo lo que tengo en mi mente Corro, bailo, me gusta lo que siento Y a partir de ahora ya no miento He aprendido a olvidar la muerte Y también a amar a toda la gente Me siento como si fuera el viento El viento que me guía en mi vida El que admiro, que no le teme a nada El que me ha enseñado a amar sin medida Hago de mi vida más entretenida Porque un día me será arrebatada La vida mía, ésta tan querida Bet Andreu, Àngela Carol i Emília Caraus. 3r ESO A

negatiu, la majoria de persones, en les quals m’incloc jo en certa manera, hem arribat a un punt de no poder viure sense estar pendents de les xarxes com Instagram, WhatsApp, Twitter i Instagram, ja sigui amb el telèfon o amb qualsevol aparell electrònic. Potser per a moltes persones parlar d’aquest tema els sembla poc interessant, però en realitat hi ha persones que no poden passar l’estona sense mirar el mòbil cada deu minuts, ja siguin a la feina, a l’escola, estudiant, en qualsevol reunió o en qualsevol dinar familiar, etc. El mòbil, que és l’eina més còmoda per accedir a aquestes xarxes socials, s’ha convertit en un estri necessari per a la majoria de persones. Podríem dir que el mòbil ha arribat a convertir-se en un instrument de la coberteria en els àpats familiars. La majoria dels presents en un dinar tenen el mòbil damunt la taula, al costat del seu plat, i presten molta atenció a la notificació de la pantalla. Jo no m’incloc en aquest grup de persones, ja que no uso el telèfon a l’hora de dinar, però és un fet que està present en moltes persones. Una altra raó per a la qual tenim el mòbil al nostre abast sempre és perquè volem donar a conèixer els nostres sentiments, el nostre dia a dia, el nostre estat d’ànim, etc. A més de ser una forma de no respectar la nostra pròpia privacitat, ja que, en publicar les nostres tristeses, alegries, fa que coneguem o ens relacionem amb qui no ho hauríem de fer. Quan publiquem alguna cosa a la xarxa social, la nostra vida privada passa a ser de tots i això és un factor que cal tenir molt en compte, ja que, en el cas dels violadors o pederastes, hi ha molt perfil fals que té com a objectiu manipular la gent per obtenir-ne alguna cosa.

La vida a les xarxes socials Avui en dia la tecnologia ha avançat moltíssim i gràcies a les xarxes socials podem comunicar-nos més fàcilment amb altres persones i establir noves amistats, entre altres coses. No obstant això, aquest gran avenç també té el seu costat

Aquest tema és molt seriós i cada vegada afecta més persones. Tantes possibilitats estan fent que en la nostra societat cada individu s’aïlli, i es quedi assegut davant d’una pantalla i apartat del que passa al seu entorn i visqui la seva vida a través de les xarxes socials; fins i tot la seva autoestima pot arribar a dependre d’un nombre de “likes”. Per això crec que tots hem de prendre consciència i fer un bon ús d’aquestes xarxes socials, ja que són un canal que no podem desaprofitar però que hem de dominar bé, ja que mai sabrem qui hi ha a l’altre costat.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

David Triviño Rabaneda 2n Batxillerat

53


De paper i lletres L’AUTOR ENS VISITA Miquel Desclot

L’autor, amb passió, ens fa saber que la literatura és per a tothom, que no exclou a ningú, encara que algunes persones no sàpiguen llegir, perquè s’havia donat el cas de la seva àvia, que, tot i no saber llegir, podia recordar molts poemes només d’haver-los sentit, de memòria. Per altra banda, ens diu que els escriptors escriuen diferent perquè les paraules no només brollen del cervell, sinó que hi ha una necessitat imperiosa de dir-les i de posar-les d’aquella manera, i és una força interna, una energia, que la sent tothom: l’emoció. Els humans, a diferència d’altres éssers vius, tenim la sort de comunicar emocions mitjançant l’entonació i El dilluns 12 de març ens va visitar l’autor Miquel Desclot per les paraules. El que busca el poeta és sorprendre, personafer-nos una xerrada sobre el llibre que es llegeix al curs de 1r litzar mitjançant els recursos estilístics l’oient, o bé, el lector. d’ESO titulat Oi, Eloi? La visita la promou l’Institut de Lletres Ens posa un exemple: que les paraules, igual que els artistes del circ, brillen quan són a la pista, perquè se’ls dóna un proCatalanes, concretament el programa Lletres a les Aules. L’alumnat va rebre l’autor amb treballs realitzats i inspirats en tagonisme específic mitjançant els sons, que produeixen múl’obra llegida, va poder escoltar de la pròpia veu de l’autor, tot sica, ja sigui amb el ritme, la melodia, l’harmonia... En resum, un privilegi, com es va originar el llibre, el sentit de la poesia i el que fa en Miquel Desclot és portar les paraules a la pista ens va fer gaudir amb la recitació d’algun dels seus poemes. de la poesia. Sembla ser que el llibre Oi, Eloi? es va originar per allò que En el fet de gaudir de la sonoritat de les paraules resideix l’autor anomena “justícia poètica”, ja que havia fet un llibre per la primera aproximació a la poesia, si encara som infants, a la seva filla Clara sobre animals perquè li agradaven força. no en captem ben bé el significat. És després d’uns anys o L’autor volia que la seva filla es familiaritzés amb les paraules; d’un temps quan realment ens adonem, mitjançant el pensala nena ja coneixia uns quants animals i en va escriure 63 ment i la reflexió, del que volen dir. En Desclot ens presenta poemes. L’autor li va posar el títol Bestiolari de la Clara, que l’endevinalla com l’artista principal del llenguatge poètic, i ens després de publicar-se l’any 92 l’editor li va comunicar que ha- fa saber que hi ha una raó, i és que ens fa pensar. No ens via tingut molt èxit. I per aquelles casualitats de la vida, durant deixa indiferents. el mateix dia va rebre la notícia que tindria un nen! D’aquí ve Gairebé sense adonar-nos-en, com portats per la màgia de que l’autor digui que “per justícia poètica” aquell nen que ha- l’explicació, va arribar el canvi de classe, quan l’autor va vovia de venir al món també havia de tenir un llibre de poesies. ler respondre allò que l’alumnat volia preguntar, es van fer Com que l’autor encara no sabia què li agradaria al seu nou preguntes interessants sobre la dedicació de l’autor per a fill, va fer un llibre amb diferents apartats, nou en total, i també l’escriptura, quan va començar a escriure, la primera publicació, les obres més recents que ha publicat... i l’autor, de contenia 63 poesies. Pel que fa al títol, està relacionat amb una pregunta que l’autor manera concisa i amable, les va contestar. I és que la màxima sentia força sovint a la família sobre obligacions que havien de llatina ho resumeix: “Tempus irreparabile fugit”. ser realitzades, a tall d’exemple serveixen: “Oi, Eloi, que avui Laura Costa t’has fet el llit?”, “Oi, Eloi, que has fet el que t’han manat?”... Com a moltes cases, a l’hora d’anar a dormir els pares intenten trobar temps per a aquells moments impagables de transmetre serenitat i tranquil·litat als seus fills menuts fins que s’adormin. Doncs bé, en Miquel recitava un poema cada nit als seus fills i, al matí, els seus fills li recitaven el poema que havien sentit de la boca del seu pare el dia anterior, i, a més de jugar amb els sons, les paraules i l’entonació, el recordaven, tot i que no sabessin realment el significat que tenia.

54

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres Park Motor de Castellolí

Els alumnes de 3r d’ESO entrevisten als avis de Montbui

Al curs de 3r d’ESO, en l’assignatura de Llengua Catalana, vam treballar l’entrevista durant unes quantes sessions i, per practicar el que havíem treballat a classe, vam pensar de fer entrevistes reals. Ens vam posar en contacte amb el Casal de Jubilats del municipi per demanar-los si ens podrien ajudar en aquesta activitat i de seguida s’hi van mostrar predisposats. Al llarg de tres matins vam anar a la Vinícola amb cadascun dels grups de 3r d’ESO a entrevistar els avis que s’havien mostrat interessats a parlar amb nosaltres d’una manera voluntària. La valoració de l’experiència és excel·lent, ja que els alumnes van trobar molt interessant poder parlar amb la gent gran i van quedar sorpresos de moltes de les coses que els van explicar i els avis van estar molt contents de poder explicar la seva vida als joves de l’institut. Volem agrair molt especialment el temps que ens han regalat els avis que ens han ajudat a fer possible la trobada entre les dues generacions.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

55


De paper i lletres Relats de Montbui

El noi li va dir: “Doncs, moltes gràcies senyor, vostè ha sigut molt amable”. El senyor se’n va anar. El noi va tornar a casa i L’institut presenta relats de com era Montbui als va fer la seva redacció.

anys 80 al Fem més Escola

Una edició més, l’institut ha participat en el Fem més Escola, la festa de l’escola pública de Santa Margarida de Montbui. Una de les activitats que s’han celebrat enguany ha estat un concurs de relats de com era Montbui als anys vuitanta. Tots els alumnes del centre, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, des de les matèries de Llengua Catalana i Socials van elaborar un relat explicant com era la vida al seu municipi fa quaranta anys, i per fer-ho van haver de parlar amb les seves famílies. L’experiència va ser molt positiva, ja que vam posar en contacte dues generacions i el resultat va ser molt gratificant. A continuació, podeu llegir els relats de cada curs que van ser premiats pel jurat del concurs.

El senyor vell i les baldufes, boles i xapes

Un dia, a un noi que es deia Albert a l’escola li van manar buscar informació o preguntar a algú sobre els anys vuitanta. El noi tenia 13 anys i vivia a Barcelona. Aquell dia era 22 de febrer, i havia de fer, quan hagués buscat la informació, una redacció inventada sobre aquesta informació. L’Albert va buscar per un munt de llocs familiars, amics, coneguts, botiguers... De sobte, es va dir a si mateix: “I per què no ho pregunto als meus pares?”, però no es va recordar que els seus pares, tots dos, estaven treballant i no tornaven fins a les 9 del vespre. El noi va fer una passejada per una part de Barcelona. I en aquell moment es va trobar un senyor vell, d’uns 65 anys, i el noi va anar a preguntar-li: “Disculpi, senyor, si vostè no té pressa... Em podria explicar una mica d’història dels anys 80?”. El vell li va contestar que sí, que sí que podia. A més, li va dir que si s’asseien en aquell banc del costat li ho explicaria. El noi va agafar la carpeta, un full i un bolígraf. Va començar a anotar el que el vell li explicava... “Abans tot era més divertit, no hi havia tants cotxes, tampoc males persones. També, la gent quedava més que ara. Però, és clar, com que han inventat les consoles, mòbils, plays..., per això no es veuen tants nens al carrer. A més, abans s’utilitzaven baldufes, boles de vidre, xapes... La gent s’ho passava millor. Ara, en comptes d’això, s’utilitza la tecnologia. El món s’ha espatllat. Abans era millor”.

56

Al dia següent, a l’escola, la va entregar a la mestra. En acabar el pati, la mestra el va felicitar per la seva redacció i va treure un excel·lent (10). Finalment, el noi va ensenyar la redacció al senyor que li havia explicat tota aquella informació i li va donar les gràcies. Des d’aquell moment, es veien cada dia i parlaven de les seves coses. Ariadna Hidalgo, 1r d’ESO

La moda dels anys 80

Avui us parlaré de la moda dels anys vuitanta.

La meva àvia em va explicar coses sobre aquells temps. Em deia que la gent vestia amb molts colors, sobretot les dones. L’estil que vestien es veia reflectit a l’aspecte romàntic de les primeres èpoques de la moda. La meva àvia em va explicar: - Vestia amb colors cridaners per mostrar el meu preciós estil. Portava unes samarretes amples i pantalons foscos. En ocasions, em posava sabates de talons i moltes polseres (em va dir amb orgull). Ah! Que me n’oblidava, els meus pentinats eren molt extravagants i molt de maquillatge per sentir-me maca. - El teu avi, en aquella època, portava uns pantalons texans descolorits i camises molt amples amb les mànigues doblegades. Fins i tot, cosa ben estranya, els homes també anaven maquillats (va explicar amb gràcia). Cada dia gastàvem un pot sencer. Queralt Mateu, 2n d’ESO

Col·legi la Tossa, el després de l’EGB i mossèn Escós Montbui als anys vuitanta era molt diferent de com és ara. L’any 1981 l’Ajuntament es va traslladar del Nucli Antic al nucli urbà, ja que hi havia més nombre d’habitants perquè la immigració dels anys seixanta va fer que augmentés. Durant aquests anys es van crear diferents associacions, com per exemple el Casal d’Avis. També es va inaugurar el col·legi la Tossa perquè l’escola Sant Maure va quedar petita.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres En aquells anys no hi havia institut al municipi, llavors quan acabaves l’EGB i volies seguir estudiant havies de marxar a Igualada. En aquells temps es va inaugurar la pista de Can Passanals, i fins a la següent dècada no li posarien sostre. També, gràcies a les manifestacions dels anys setanta, van continuar els sanejaments dels carrers, la il·luminació i la pavimentació. En Josep Escós va ser mossèn de la parròquia de Sant Maure, a Santa Margarida de Montbui, entre principi dels anys vuitanta i fins a final dels noranta. Va participar en la vida del poble i va ajudar a canviar-lo. Ha mort aquest any. Montbui ha tingut tres alcaldes després de la dictadura franquista. El primer va ser Ramon Gómez (OSUC i Unitat Popular d’Esquerres) de 1979 a 1987 i el va succeir Florentino Pérez (PSC-PSOE) de 1978 a 1995. Durant aquells anys encara no existien llocs que ara tenim, com l’edifici de l’ajuntament, el centre cívic La Vinícola, la piscina municipal, l’estadi municipal de futbol, la biblioteca. Tampoc l’ambulatori actual, el pont de Vista Alegre per anar a Igualada, el Boulevard, la piscina coberta... Iker Gómez, 3r d’ESO

L’àvia murciana que va venir a Montbui de joveneta

de Múrcia. Per tant, l’augment de població va tenir les seves conseqüències. També he parlat amb la meva àvia de quan ella era jove. Ella vivia a Múrcia; des de petita havia treballat al camp per als seus amos, que tenien una gran casa amb collites. Tota la seva família treballava recollint fruits o cuidant els animals. Havien de donar una tercera part dels guanys als “senyoritos”, que és com ells els anomenaven. No tenien cap luxe, ni televisió, ni ràdio, ni lavabo... Es dutxaven amb galledes d’aigua i a l’ hivern l’escalfaven amb galledes al fogó de la cuina. Tot i així, ells eren feliços, no necessitaven res més. La meva àvia va venir aquí a 27 anys. Llavors hi havia poquetes cases. El barri de Barraquetes era una enorme casa de camp. I a poc a poc, amb l’augment de població, es va anar edificant. Per a ella va ser un canvi enorme. Va començar a treballar en un taller de costura amb altres dones. Anys després, quan va conèixer el meu avi, van obrir un bar justament a la cantonada del carrer de Santa Margarida. A la meva àvia li encantava treballar allà. Feia el que més l’apassiona, parlar amb la gent i escoltar les opinions dels altres amb temes d’actualitat. Sempre em diu que ella no ha tingut la sort d’anar a l’escola, i allà escoltava com la gent pensava i de les diferents opinions en treia la seva. No li agrada creure en les coses perquè sí.

Les coses han canviat molt des de 1980 fins ara, i moltes vegades no donem importància a tot el que tenim, i que en 38 En la meva família ningú creu en Déu, però abans era estrany qui no anava a missa. La meva mare, que és totalment atea, anys un mateix barri sembla un indret totalment diferent. anava a la Joc, que era com un esplai, però els diumenges Abans la gent solia anar als bars com una rutina, sobretot els s’anava a resar. Totes dues també coincideixen que la nostra homes. A les escoles (Emili Vallès) les normes eren molt més generació som molt més complicats. És a dir, que pensem estrictes, igual que els professors. La meva mare recorda que molt les nostres accions i tothom va amb segones. Però que a Educació Física els feien anar al Cola Cao a donar-hi voltes abans la gent era més senzilla. corrents. Feien activitats com saltar el potre, i menys jocs com També era estrany veure sols un noi i una noia com a amics. fem ara. És a dir, estava molt més valorat l’esforç físic. Els pro- Vull dir, que encara que només fos amic teu era estrany trobar fessors tenien una ment molt tancada i no es podia parlar gens persones de sexes oposats junts. a classe si no volies quedar-te a l’hora de marxar cap a casa. Les vestimentes eren molt més estrafolàries i exagerades. Els pentinats dels nois eren bàsicament tupés i el de les noies, Passades les nou del vespre era estany trobar-te algú pel ca- cabells cardats i tupes. També portaven mocadors al cap. Santa Margarida de Montbui tenia fama de mal barri, però no rrer, ja que es considerava perillós. entenen per què, ja que com a tot arreu hi ha persones de Durant aquests anys, i una mica abans, moltes persones del tot. Tant de bones com de dolentes. I és una cosa que a la sud d’Espanya es van traslladar a Catalunya. I a Santa Mar- meva mare sempre l’ha molestat molt. D’on s’ha tret aquesta garida de Montbui, sobretot gent d’Andalusia, d’Extremadura i fama? Judith Drago, 4t d’ESO

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

57


De paper i lletres Quan els avis van arribar a Montbui a les 4 de la matinada després de 28 h d’autobús

gre i molts altres, tenien unes dates concretes diferents entre elles per fer les celebracions importants com la festa major o la nit de Sant Joan, quan cada barri tenia la seva foguera i tractava de ser la millor.

Són les quatre de la matinada i un autobús arriba al seu destí. És tot ple de gent amb maletes on porten tota la seva vida, i després d’un viatge de vint-i-vuit hores, extenuats, esgotats i molt nerviosos, arriben a un petit poble ple d’esperança i amb ganes de començar una nova etapa en la qual canviarien totes les seves vides. Entre ells, els meus avis, el destí: Santa Margarida de Montbui.

De mica en mica tot va millorant, sobretot els servies com escoles, sanitat, comerç... Santa Margarida de Montbui es converteix en una petita ciutat, on la vida és molt tranquil·la i gairebé tothom es coneix. Marina Artiga 1r Batxillerat A

Santa Margarida de Montbui es converteix en el centre de molts immigrants que arriben de diferents llocs, com Còrdova, Càceres, Burgos... i és escollit com al destí de moltes famílies per començar el seu futur. Aquest futur comença amb una feina, que la majoria de persones troben a Igualada, situada al costat de Montbui, ja que a Montbui gairebé no n’hi havia.

DIARI D’UN VIATGE SENSE TORNADA. 12 de febrer de 1979

12 de febrer del 1979 Després d’acomiadar-me dels meus amics de l’escola, vaig dirigir-me cap al cotxe. Amb l’esperança que els meus pares es repensessin la decisió de traslladar-se a un petit poble de Catalunya. Sabia que el camí era llarg des de la meva ubicaDurant la dècada dels anys setanta la població va augmentar ció inicial a Castella i Lleó. el triple i va arribar fins als set mil habitants. Aquest poble no Amb peus de plom vaig anar cap al vehicle carregat a més no era com el coneixem ara, els meus avis m’han explicat que poder d’estris domèstics, roba, caixes plenes de llibres de difeia por anar pels carrers quan era de nit perquè no hi havia buix de la meva mare i un parell de mobles que eren herència cap tipus d’il·luminació. També m’han dit que era terrible quan de la família. plovia, ja que els carrers no estaven asfaltats, per tant, tota la Vaig passar-me tot el camí mirant els pobles que no tornaria superfície quedava enfangada i quasi no s’hi podia caminar. a veure en molt de temps i, submergida en un silenci absoEn aquells anys a Santa Margarida de Montbui no hi havia lut, la meva ment imaginava com seria la meva nova vida. escoles, ni serveis sanitaris, l’ajuntament era ubicat al Nucli M’agradaria? Trobaria amics com els que deixava enrere? El Antic... Però a partir de 1975 tot va canviar. La població es meu cap treia fum de tan sols pensar en haver de començar comença a manifestar i a reivindicar, i aconsegueixen que de zero en un lloc que desconeixia. els carrers passin a estar asfaltats, que les carreteres tinguin il·luminació, l’obertura d’escoles... És curiós que l’actual IES 13 de febrer de 1979 Montbui als anys setanta fos l’escola pública Sant Maure. El camí va ser llarg. Cada parada que el pare feia perquè la mare, embarassada de tres mesos, descansés, se’m feia La gent no es preocupava de tenir llocs on passar-s’ho bé, ja interminable. Tan sols volia que donés la volta i tornéssim a que hi havia altres prioritats més importants, però en aquests casa nostra. El dia que em van donar la bona nova del trasllat anys per als infants era difícil trobar una zona on jugar amb em vaig tancar a la meva habitació a plorar com feia anys que altres nens i, per tant, els carrers on vivien es convertien en els no plorava. La decisió venia d’una proposta de treball que li llocs idonis. Només hi havia un parc anomenat De los Olivos havien ofert al pare en una indústria tèxtil. que avui dia encara existeix però s’ha anat reformant amb el La visió del nou poble on m’establiria era molt trista. Carrers temps. Avui dia hi ha molts parcs, places i molts altres llocs per sense asfaltar plens de sots que feien que tremolés tot el copoder gaudir de divertides estones. txe cada cop que n’agafàvem un. El traçat dels carrers no era el més perfecte que hagués vist mai. La mare no deixava de Ha canviat fins i tot la forma de celebrar les fetes. En aquell queixar-se que li feia mal la panxa cada cop que el vehicle feia temps cada barri, com és el cas del barri del Pi, el barri Vistale- un moviment brusc.

58

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


De paper i lletres 12 de juliol del 1979 Els últims mesos havien estat moguts. La mare cada cop tenia menys mobilitat amb la panxa ja de vuit mesos. Estava tot el dia asseguda en una cadira situada al saló, des d’on veia com entre el pare, un parell de veïns i jo decoràvem el pis a poc a poc. La cuina ja estava tota muntada, les habitacions també, igual que el lavabo acabat de pintar. Només quedava acabar de col·locar uns mobles del menjador situat al costat de la cuina. Respecte al poble, s’anomenava Santa Margarida de Montbui. No el coneixia massa però el que sí que sabia era que estaven fent reformes al carrer. Havia sentit sorolls a l’exterior durant les tardes de mudança. El carrer on vivíem era una mica estret i s’enfangava cada cop que plovia. Al mateix carrer hi havia un petit comerç on només hi havia el necessari per a la vida diària, la quantitat de menjar no era excessiu, però tampoc escassa. El propietari tenia un fill de la meva edat que m’explicava que amb els seus amics jugaven en un barranc situat en un punt on es podia veure una canonada d’aigua que en un futur seria per a la canalització de l’aigua del poble.

menys durant les nits i creixia més ràpid. La casa ja estava tota muntada amb els nostres mobles. La nostra vida a Castella i Lleó ja semblava una cosa del passat. 28 de novembre del 1982 Feia un parell d’anys havien passat l’Ajuntament del Nucli Antic al nucli urbà, on nosaltres vivim. La cerimònia va ser presidida per l’alcalde, Ramon Gómez. Aquest acte va alegrar tant el pare perquè ja no hauria d’ agafar el cotxe per anar a realitzar tràmits. Per altra banda, la mare i la germana, sobretot la primera, no deixaven de perseguir-me pel pis buscant una explicació per les trucades, massa habituals, d’una companya. Amb els anys havia après que si al poble passava una cosa tothom la sabia, si no era per la veïna d’Andalusia era per la de l’altra carrer que era molt amiga de la mare des de feia un parell d’anys. La gent que en un principi no s’adaptava, ho va acabar fent, i així va anar creixent fins al punt que es van haver de fer noves instal·lacions, com la pista de Can Passanals al costat de l’església on jugava amb els amics mentre la mare escoltava el mossèn a missa.

12 de febrer del 1986 23 d’agost del 1979 Aquest matí en aixecar-me m’he adonat que fa exactament sis El pare havia d’anar a treballar, però no deixava de preocupar- anys que vam venir a viure a Santa Margarida de Montbui per se per la mare. Estava estirada al sofà amb mala cara, més la feina del pare. El temps passa molt ràpid i sense adonarpàl·lida que habitualment. El metge ens havia dit que d’aquí a me’n he pensat en la por que tenia de marxar el dia que m’ho res ja pariria. Però el moment no arribava mai, semblava que van dir. el bebè no volgués sortir. Tota la família hem viscut moltes coses en aquest poblet que El dia era com sempre, ajudava la mare a fer feines de casa al principi era una mica solitari. Ara hi ha un munt de persones mentre ella es tocava la panxa amb un somriure al rostre. Cap que, vingudes de diferents comunitats d’Espanya, han adaptat a les 5 de la tarda em va deixar anar a jugar amb el fill del la seva vida a aquest lloc. La por de no fer amics ha marxat, botiguer una estona però vaig declinar l’oferta per tal de tenir ara en tinc molts i estic segur que cada cop són millors persocura d’ella. L’hora del sopar es va veure interrompuda per la nes. El pare ha trobat l’estabilitat econòmica que buscava per sorpresa que la mare ja havia trencat aigües, venia la meva a la nostra família. La mare amb les seves amigues i el seu germana. dibuix és feliç i per part de la meva germana només dir que ha tingut sort de créixer mentre estaven pavimentant els carrers. 3 de març del 1980 No voldria que li passés com en la meva infantesa, tota plena L’escola ja havia començat feia cinc mesos, una escola aca- de fang a causa de la terra molla per la pluja. bada d’obrir. Cada dia havia de pujar per una costa força em- El futur que la meva ment planeja en aquest poble no és tan pinada que encara era de sorra. Cada cop venia més gent de dolent com el que pensava al moment que els meus pares diversos llocs d’Espanya. A classe hi havia molt pocs nadius em van portar aquí. La gent és agradable, els equipaments del poble, la resta d’alumnes eren de les diverses comunitats municipals són cada cop millors i abundants, per no dir que els del territori espanyol. Cadascú de nosaltres tenia una parla pocs comerços que hi havia quan vam arribar s’han multiplicat diferent, la pobra professora no deixava de posar els ulls en per tres i són més grans i amb més diversitat de productes... blanc exasperada. Puc dir que m’agrada la meva nova vida a Santa Margarida Respecte a la família, el pare continuava a la fàbrica tèxtil i la de Montbui. mare era a casa amb la meva germana, que cada dia plorava Jessica Gilberte, 2n de Batxi.

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

59


Dibuix

60

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Dibuix

Visual i plàstica

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

61


Treballs Els invents segona revoluciรณ indusrial 4t. ESO

62

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA


Treballs

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

63


DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

Revista Divertinta nº 40 en paper  

Revista de l'Institut, nº 40. Juny 2018.

Revista Divertinta nº 40 en paper  

Revista de l'Institut, nº 40. Juny 2018.

Advertisement