Issuu on Google+

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2010


Inauguraci贸 del nou institut

Lo Gripau

2


Editorial

De la inauguració a la digitalització a dialogar i trobar solucions adients. D’altra banda, perquè la nostra comunió de valors socials és sòlida i homogènia, i això comporta que sapiguem situar sempre les persones en el centre d’interès de tot allò que fem. Cal, doncs, que tinguem confiança en les nostres pròpies possibilitats de portar a terme una bona feina, una feina ben feta, en aquest difícil camí de la formació dels adolescents i en aqueste complides circumstàncies de la nostra societat.

Potser no acabem d’ésser del tot conscients de la importància de gaudir d’aquest nou institut en una zona educativa com la nostra i en uns moments econòmics

I precisament per això, perquè cal anar endavant amb pas ferm i decidit, és que el proper curs ens portarà un nou repte: la radical transformació de les aules

com els actuals plens de dificultats. És per això que n’hem d’estar contents i estar-ne a l’alçada: les noves parets, les noves aules, els nous espais, han de trobar el necessari complement en la nostra dedicació, en el nostre esforç, en les nostres actituds positives, per tal d’omplir-lo plenament i eficaçment de bones pràctiques educatives, de profund sentit de servei, de màxima professionalitat i d’absoluta responsabilitat. I aquesta és tasca compartida entre tots i cadasdun dels estaments de la comunitat educativa: de professorat i personal, d’alumnat, de famílies. Per tal de continuar educant i formant el jovent dels nostres pobles per millorar el present i guanyar el futur.

clàssiques en aules digitals. Començarem a abandonar el guix i els llibres en paper per substituir-los per pissarres interactives, projectors, ordinadors personals, llibres que existeixen a internet. Vist globalment, es tracta d’una autèntica revolució en el món de l’ensenyament, molt més decisiva que els continus canvis legislatius dels últims quinze anys. Les noves eines informàtiques canviaran la concepció mateixa del treball a l’aula, de l’organització dels espais i dels temps de treball de les hores de classe, la manera de fer deures dels alumnes a casa. I tot plegat amb l’objectiu que allò que s’ha d’aprendre a l’escola sigui profitós i escaient per a la inserció en la societat que ens envolta. Es tracta, en definitiva, de continuar estudiant, treballant, esforçant-se, però ara amb unes eines que ja són presents, i cada cop ho seran més i més, en tots els àmbits de la nostra vida. Vist en la pràctica, aquest procés de digitalització de l’ensenyament no estarà exempt de dubtes i de dificultats. Però hem d’estar segurs i confiats que a cada cruïlla buscarem entre tots la senda més idònia per anar endavant. Amb aquest esperit àmpliament compartit de ferma voluntat de superació és que continuarem construint també, un cop feliçment estrenat l’edifici, el nou institut.

En aquesta tasca, la nostra zona educativa és privilegiada, d’una banda, per la seua dimensió adequada que fa que puguem viure l’educació i l’institut a mesura humana, que ens permet viure encerts i desafiaments de manera compartida, i que ens impulsa

Que tinguem un reposat i profitós estiu, i a reveure al setembre.

3

Lo Gripau

El curs que acabem passarà als modestos annals de la nostra història com a institut per la inauguració del nou edifici. Una construcció modèlica i funcional, que ens dóna més espai i més marge de maniobra per a l’organització interna. Una construcció en què tot funciona previsiblement, sense els problemes elèctrics, d’aïllament, de calefacció, etc. del vell edifici històric, el qual ja havia arribat a la seua amortització.


Índex EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 ACTIVITATS I SERVEIS Tot un món per descobrir fora de les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Una mirada cap a altres eines pedagògiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Aplicatiu tutoria: Avaluació positiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 MOODLE, l’aula virtual de l’institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Action research on clil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Projecte Rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Reglament de Règim Intern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Cicle formatiu GM: Tècnic en Comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 EX XCURSIÓ DE BATXILLERAT Paris, mon amour! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 NSPREMIS N Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 AULA D’ACOLLIDA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 A AULA OBERTA A Parada de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Tomateres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 ESPORTS Associació Esportiva Escolar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Portada: P d El nou institut i i

COORDINACIÓ Josep Maria Mir Joan Cornudella

4

EDITA IES Lo Pla d’Urgell Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig Tel. i fax: 973 32 00 83 E-mail: ieslopladurgell-bellpuig@xtec.cat Web: ieslopladurgell-bellpuig.cat MAQUETACIÓ I DISSENY Saladrigues SL Bellpuig

Lo Gripau

Dipòsit legal: L-611-2000 Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut La revista no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors

EMPREMTES ESCOLARS Campanya de reducció de l’ús de l’alumini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 25 anys de la Jornada d’Orientació Universitària . . . . . . . . . . . . . . . 33 Pla Experimental de Llengües Estrangeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Working at INS Lo Pla d’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Una estona amb la Natalie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Mediació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Lo Gripau (digital) i lo Gripauet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 L’hort d’en Bori de Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Renovació dels crèdits de síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 L’accés a l’Institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 RACÓ CREATIU Visual i plàstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Estadístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 El gust per la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 TEMES OBERTS Not to be . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Tots junts fem llibertat! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 L’ESPAI DE L’AMPA Projecte educat 1x1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 La cirereta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 INSTEATRE XXV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent . . . . . 56 Mar de Babel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 “Lo Galliner” arriba a la majoria d’edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 GENT DE CASA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 INAUGURACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 12a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64


Activitats i Serveis

Tot un món per descobrir fora de les aules

al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràctiques de biologia, de ciències de la Terra i Medi Ambient i de tecnologia (2n de batxillerat)

Ara toca recordar les sortides i activitats que s’han realitzat durant el curs escolar 2009-2010. Aquest llistat no ho diu tot, però insinua. Els alumnes ja es van encarregar al seu dia, a casa i entre els companys, d’explicar les anècdotes viscudes aquí i allà. L’oferirem, seguint el ritual de cada any, en format cronològic i en atenció al mes, curs i activitat realitzada. Les fotografies que hem pogut recuperar també ajudaran a recordarles amb més detall.

Novembre de 2009

Octubre de 2009

 6: Visita als museus de Geologia i de Ciències Naturals del parc de la Ciutadella i a l’Expominer de Barcelona (Exposició Universal de la Fira de

 13, 14, 15 i 16: Camp d’aprenentatge de la Vall de Boí. Realització d’activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i

 4, 5 , 6 i 7: Intercanvi d’experiències teatrals amb el Liceo Giuseppe Manno (L’Alguer) i amb el Liceu François Arago (Perpinyà) a la Catalunya Nord en el Projecte Europeu Comènius “Mar de Babel”. Taller-conferència sobre teatre, visita guiada al nucli històric de Perpinyà (Castellet i Palau dels reis de Mallorca), assistència a l’espectacle de dansa “Je vole” i visita a Ceret (1r de batxillerat -alumnes del taller de teatre).

Montjuïc) (1r de batxillerat – Biologia i Ciències de la Terra i Medi Ambient)  11: Recorregut per la vall del Corb: Santa Coloma de Queralt, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Santuari de la Bovera i Vallbona de les Monges (2n de batxillerat – geografia)  12: Sortida guiada al museu i arxiu de la Noguera i a les restes arqueològiques Pla Almatà. Visita guiada al monestir de les Avellanes i al pantà de Sant Llorenç (2n d’ESO)

5

 19: Visita guiada a la Cova de la Font Major i del celler de l’Espluga de Francolí i descoberta del paisatge pel camí de la Pena. (1r d’ESO)  19: Assistència a la xerrada “English as a global language” del professor de la universitat de Bergen, Karol Janicki a la Universitat de Lleida i visita

Lo Gripau

Un any més, des de la coordinació d’activitats i serveis de l’Institut, s’anota a la llibreta el particular balanç d’excursions, visites i passejades fora de les aules que viuen durant tot l’any el nostre alumnat. Diuen que som un centre molt viatger. I això ens honora. Enguany, però, s’ha notat la crisi ja que s’han hagut de suprimir algunes excursions més secundàries. No obstant això, s’han prioritzat les propostes que han arribat des dels diferents departaments. Es continua pensant que hem d’apropar l’aula al carrer, a les empreses, als museus, als teatres, a la natura o a indrets geogràfics nous. I si pot ser amb un dossier de treball contrastat. L’interès interdisciplinari ha estat el pal de paller que ha marcat el quadern de bitàcola de la major part de les activitats del centre.


Activitats i Serveis guiada al Museu de Lleida (2n de batxillerat)

Gener de 2010  14: Assistència a la sessió de teatre i de debat “Com puc viure amb això?” de la companyia Frec a Frec al Caixafòrum de Lleida (4t d’ESO – optativa de teatre)  21: Visita a les instal·lacions de la Corporació de Guissona, itinerari arqueològic per la Iesso romana i dinar a l’àrea de Guissona (1r i 2n de batxillerat – llatí, economia i organització d’empresa / Cicle formatiu)

Febrer de 2010  3: Participació a les XV Jornades d’Orientació Universitària (JOU) de Tàrrega (2n de batxillerat)  5: Esquiada a l’estació de la Molina (alumnes d’ESO i de batxillerat)  10, 11 i 12: Visita a poblacions i monuments històrics (Toledo, centre de Madrid, el Escorial, valle de los Caídos...) i als museus del Prado i reina Sofía de Madrid. (2n de batxillerat)

6

 11: Visita guiada a la caldera de biomassa (Linyola) i a la planta solar fotovoltaica (El Poal) (2n d’ESO i alumnes de física de 4t d’ESO)

Lo Gripau

 25: Sortida a Palau de Plegamans (taller d’excavació arqueològica) i a Barcelona (museu egipci i taller de jeroglífics) (1r d’ESO)

Març de 2009  15, 16 i 17: Activitats del crèdit de síntesi – Circuit de


Activitats i Serveis motocròs (1r d’ESO) / sortida a Guimerà i al santuari de Bovera (2n d’ESO) / visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana i al museu de l’aigua de Mollerussa (3r d’ESO)  16: Participació a la final de la VI Gimcana Lingüística de l’Urgell a l’Ateneu de Tàrrega (2n d’ESO)  18: Itinerari geoambiental a l’Urgell, a la Segarra i a la Noguera (Graveres de Bellpuig, riu Ondara, canal d’Urgell, anticlinals d’Almenara i Cubells, canalització riu Sió, fàbrica de guix de Gerb, travertins d’Os de Balaguer, encavalcament de Foradada, pantans de Camarasa i sant Llorenc, Mont-roig, terrasses fluvials del Segre i estany d’Ivars) (2n de batxillerat - Ciències de la Terra i Medi Ambient)  18: Participació a la prova Cangur de matemàtiques a l’INS Costafreda de Tàrrega (alumnes de 3r i 4t d’ESO)  19-25: Excursió de fi de curs a París (1r de batxillerat)  23, 24 i 25: Viatge de fi de curs a la Garrotxa i a l’Empordà: Figueres, l’Escala, Roses, Illes Medes, l’Estartit, Banyoles, Besalú, Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Fonts, Olot i zona volcànica (4t d’ESO)

7

Abril de 2010  14: Assistència a la Trobada de Corals d’Ensenyament Secun-

Lo Gripau

 25: Visita cultural a Girona (església de sant Feliu, catedral, banys àrabs, sant Pere de Galligants, barri jueu i museu del cinema) (2n d’ESO)


Activitats i Serveis dari a Lleida (alumnes de 1r d’ESO)  20: Excursió de regust clàssic a Tarragona (muralles, amfiteatre, circ romà, museu arqueològic, aqüeducte romà) i assistència a l’obra de teatre “Los gemelos” de Plaute en el marc del XVè Festival de teatre grecollatí (2n de batxillerat –llatí)  20: Recorregut per la vall del Corb i inspecció del riu: Guimerà i Santuari de la Bovera. (3r d’ESO)  21: Participació en les activitats didàctiques sobre les energies renovables al parc eòlic de la serra del Tallat, recorregut pel medi i observació del paisatge (2n d’ESO)

Lo Gripau

8

 28, 29 i 30: Participació a la XXV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent i comarques tarragonines a Bellpuig. Projecte Europeu Comènius “Mar de Babel”. Hi van actuar els grups de teatre d’Alaquàs (Col·legi Mare de Déu de l’Olivar), de Cervera (INS La Segarra), de Lleida (Les Dominiques), de Valls (INS Narcís Oller), de Perpinyà (Liceu François Arago), de l’Alguer (Liceo Giuseppe Manno), de Tarragona (IES Antoni de Martí i Franquès), de Reus (IES Gabriel Ferrater), de Tàrrega (EASD Ondara), de Calafell (INS Segur de Calafell), de l’Hospitalet de Llobregat (INS Santa Eulàlia), de Balaguer (INS Ciutat de Balaguer) i de Bellpuig (INS Lo Pla d’Urgell) (4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat – Taller de Teatre)  29: Sortida a la central nuclear de Vandellós (xerrada informativa i taller sobre instal·lacions nuclears i desmantellament)


Activitats i Serveis (1r i 2n de batxillerat – tecnològic)  29: Participació a la II Mostra de Música Escolar al teatre Ateneu de Tàrrega (alumnes de 1r, 3r i 4t d’ESO i de 1r de batxillerat)

Maig de 2010  4: Participació a les semifinals del VI Certamen Nacional de lectura en veu alta a l’Auditori del Caixafòrum de Lleida (alumnes de 2n i de 3r d’ESO)

 13: Excursió de contingut històric a Bolea, Loarre i Jaca (col·legiata de Bolea, castells de Loarre i de Jaca, catedral, museu de miniatures militars, ciutadella de Jaca) (2n d’ESO)

 18: Recorregut geològic i mediambiental per la serra de Prades (1r de batxillerat –ciències de la Terra i Medi Ambient)  30: Participació de l’Associació Esportiva de l’Institut a la XXVI Marxa ecològica i per la pau de Belianes.

9

Lo Gripau

 14: Visita al parc tecnològic de Lleida i als vivers d’empreses de Gardeny i a la Lleida romana (1r de batxillerat – organització d’empresa i llatí)


Activitats i Serveis Juny de 2010  11: Teatre Armengol de Bellpuig – Estrena de l’obra “Pantomima” (Homenatge al Tricicle) (Taller de Teatre “Lo Galliner” – 1r de batxillerat)  18: Teatre Armengol de Bellpuig – Estrenes de les obres “No, mama!” (4t d’ESO) i “Pantomima” (1r de batxillerat)  19: Teatre Armengol de Bellpuig – Marató de teatre a benefici de Mans Unides. Estrenes de les obres “El petit príncep” (teatre extraescolar), “No, mama! (4t d’ESO) i “No ho digueu als meus pares” (4t d’ESO)  21: Activitat esportiva al camp de golf “L’Urgell” de Bellpuig (1r d’ESO)  21: Sortida lúdicoesportiva a Llavorsí (Pallars Sobirà). Activi-

Lo Gripau

10

Crèdit de Síntesi 3r ESO

Sortida Crèdit de Síntesi 2n ESO

tats a la natura: ràfting i paintball (alumnes de l’Associació Esportiva de l’Institut)  22: Cloenda de curs al teatre Armengol de Bellpuig – Teatre amb les obres “El petit príncep” i “No ho digueu als meus

pares”, esmorzar a la plaça, exhibició de ball de hip-hop, funkey i tecktonic i lliurament dels jocs esportius de l’Institut. Joan Cornudella Coordinació d’activitats i sortides


Activitats i Serveis

Una mirada cap a altres eines pedagògiques

 9 i 23 de novembre de 2009. Xerrada-taller per als alumnes de 1r d’ESO sobre l’ús i abús d’internet. S’informa els alumnes dels paranys que pot tenir la xarxa i totes les connexions d’àmbit social. Es ca repetir aquesta xerrada-taller el dia 14 de desembre.  10 de novembre de 2009. Taller-xerrada: Preserva’t, adreçat als alumnes de 1r de batxillerat. És un taller que pretén donar eines a l’alumnat per familiaritzar-se amb els mètodes anticonceptius. Es treballa la presa de decisions, la comunicació, les actituds i el hàbits per poder gaudir d’un estil de vida més saludable.  23 de novembre de 2009. Taller-xerrada PER ESTIMARME, M’ESTIMO, adreçat als alumnes de 3r d’ESO. Programa per a la promoció de conductes saludables que aportin actituds positives envers la sexualitat i l’afectivitat.  26 de novembre de 2009. Xerrada sobre Graduat en direcció de comerç i distribu-

ció per als alumnes de 2n de batxillerat i cicle formatiu. La nova directora acadèmica del graduat presentà aquests nous estudis universitaris que es fan a Escodi amb titulació pròpia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

a les relacions sexuals sense protecció.  22 de desembre de 2009. Participació interactiva dels alumnes de 3r i 4t d’ESO al bus de riscos laborals.

 26 de novembre de 2009. Els alumnes de 2n d’ESO assisteixen al teatre Armengol per veure l’obra de teatre “Ja n’hi ha prou”. El tema a debat és l’assetjament i el bulling.  3 de desembre de 2009. Xerrada sobre l’alcohol i societat dirigida als alumnes de 2n d’ESO. Es tracta la incidència que té l’alcohol dins la societat i també sobre els adolescents.  16 de desembre de 2009. La Marató de TV3. Xerrada audiovisual sobre les malalties mentals minoritàries per als alumnes de 2n de batxillerat. Impartí la xerrada la infermera Dolors Teruel, sota els auspicis de la Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social i Família.

 18 de desembre de 2009. Teatre de Tutoria per als alumnes de 3r d’ESO. “No em ratllis!!!”, obra que fa referència al consum de les drogues, així com les conductes de risc associades a la conducció i

 14 de gener de 2010. Teatre amb valors. Els alumnes del Taller de Teatre “Lo Galliner” assistiren a l’obra “Com puc viure amb això?”, activitat pensada per a alumnes de 3r i 4t d’ESO. L’obra, interpretada per la companyia Frec a frec i esponsoritzada per la Caixa, convidava a la reflexió de les diferents situacions límit que tractaren els actors: internet, festa, alcohol i accidents.  14 de gener de 2010. Dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Alcohol i societat s’impartí un programa pedagògic sobre el món de l’alcohol dedicat als alumnes de 4t d’ESO. Es desglossà en tres grans temes: Perjudicis

11

Lo Gripau

 X Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell. L’INS Lo Pla d’Urgell ha participat en els ajuts a projectes mediambientals, al X Premi comarcal a la realització de treballs de recerca, a la visita al parc eòlic del Tallat, al cicle de cinema formatiu i cultural, a la II Mostra de música escolar, al pla sociolingüístic “Ens escrivim. Ens coneixem” per a les aules d’acollida de secundària i a la VI Gimcana Lingüística de l’Urgell.


Activitats i Serveis de l’alcohol quan se n’abusa; l’alcohol i la pressió social i l’alcohol i els amics.  28 de gener de 2010. Intercanvi d’activitats entre els alumnes de 6è de primària i els de 1r d’ESO de l’Institut: visita del centre, dinar de germanor i jocs esportius.  4 de febrer de 2010. Dins del programa Salut a l’escola es va fer una xerrada-taller per als alumnes de 2n d’ESO sota el títol de “Enamorament i sexualitat” a cura de la psicòloga Gemma Sala.  5 de febrer de 2010. Alumnes de 1r d’ESO es van apuntar a la iniciativa de plantar arbres i arbustos a Bellpuig.

3r d’ESO. El treball es va centrar sobretot en els hàbits alimentaris, en les conductes límit en l’alimentació de l’adolescència i les mancances a les llars sobre dietes i programes de menjar.  18 de febrer de 2010. Lectura dramatitzada en anglès a la biblioteca per als alumnes de

1r i 2n d’ESO, a partir de les lectures “Rip van Winkle and the legend of Sleepy Holow” i “Halloween horror”.  15 de febrer de 2010. Dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Antisida de Lleida, s’impartí un taller de mites per als alumnes de 4t d’ESO. Es pretenia reflexionar sobre les falses creences, la pressió social i publicitària que gira entorn de la sexualitat i de les drogues. El taller es repetí el dia 22 de febrer per als alumnes de 3r d’ESO.  18 de març de 2010. Taller i exposició sobre el món del

Lo Gripau

12

 8 de febrer de 2010. Taller de salut per als alumnes de 1r d’ESO sobre “La festa: què fas en els teus moments de lleure?” a l’aula d’audiovisuals.  8 de febrer de 2010. Dins del cicle de conferències universitàries, el professor de la UdL Pedro Fraile va dissertar sobre la delinqüència urbana per als alumnes de la modalitat de geografia de 2n de batxillerat.  11 de febrer de 2010. Xerradataller sobre “Trastorns alimentaris” per als alumnes de


Activitats i Serveis cannabis “Com ho vius?” per als alumnes de 3r d’ESO a cura de la psicòloga Gemma Sala.

Belloch (escola d’adults), Gisela Nadal i Yumeji Tomei (alumnes de 2n de batxillerat).

 22 de març de 2010. Xerradataller sobre afectivitat i enamorament per als alumnes de 1r d’ESO.

 15 d’abril de 2010. Xerrada SOTA PRESSIÓ per als alumnes de 2n d’ESO. Es parla sobre habilitats socials i estratègies per sortir-se’n en situacions complicades.

 10 d’abril de 2010. Concurs de redacció de Coca-cola a la Universitat de Lleida. Portaveus de 2n d’ESO.

 22 d’abril de 2010. Participació dels alumnes de 3r i 4t d’ESO a la superclasse d’educació física.  23 d’abril de 2010. Festivitat de Sant Jordi a l’Institut amb esmorzar popular, venda de roses, activitats musicals i exhibició de ball de bastons.

 12 d’abril de 2010. Taula rodona d’orientació: decideixte! per als alumnes de 4t d’ESO amb la participació de Rosa Pijuan (cicles formatius), Quim Capdevila (batxillerat), Dolors

 26 d’abril de 2010. Xerradataller sobre alimentació i nutrició per als alumnes de 1r d’ESO a l’aula d’audiovisuals.  6 de maig de 2010. Xerrada sobre les vacunes dedicada als alumnes de 2n d’ESO, alumnes

que reben les vacunes de la diftèria i del tètanus.  29 de maig de 2010. Acte acadèmic de la promoció 2009-2010 de batxillerat al pavelló poliesportiu de l’Institut. Lliurament de diplomes, discursos protocol·laris, cant coral i peces musicals amenitzades pel grup musical de l’Institut i piscolabis de cortesia.  22 de juny de 2010. Activitats de final de curs al teatre Armengol. Acte de lliurament de la revista Lo Gripau, de trofeus i medalles dels XVIII Jocs Esportius de l’Institut, esmorzar popular, exhibició de hip-hop, funkey i tecktonic i teatre escolar. Esther Castellà i Joan Cornudella Coordinadora pedagògica / Coordinador d’activitats i serveis

APLICATIU TUTORIA: Avaluació positiva

13

Segons el quadre estadístic del mateix aplicatiu, aproximadament cap al 90% de pares s’hi ha connectat algun cop durant el curs, i la ràtio de consultes diàries puja a més de 50. Aquest sistema, a més, ens ha permès un estalvi econòmic i de treball, ja que ha substituït les trameses per SMS, realment

molt cares, i també els mailings per correu postal. Com en tantes altres coses, esperem que a cada curs l’ús d’aquesta eina es vagi integrant en les nostres rutines de gestió, tant entre el professorat com a les cases, i que acabi per esdevenir el gran canal de comunicació pares-tutors.

Lo Gripau

L’estrena durant aquest curs d’aquesta potent eina informàtica, que permet la comunicació directa de les famílies amb el tutor i el centre, la podem considerar plenament satisfactòria. A través d’aquest aplicatiu, i mitjançant la contrasenya personalitzada a cada família, es pot accedir a la comprovació de les faltes d’assistència en temps real, a la consulta del calendari d’activitats, a veure’n les incidències, i fins itot a fer una ullada a les notes de cada avaluació. La possibilitat d’escriure per correu electrònic al tutor, també ha estat molt ben valorada; d’aquesta manera, podem fer-li alguna consulta urgent o demanar-li hora de visita.


Activitats i Serveis

MOODLE, l’aula virtual de l’institut L’institut ha posat en marxa aquest curs el seu EVEA (Espai Virtual d’Ensenyament-Aprenentatge) a través de la plataforma MOODLE, hostatjada a servidor propi del centre. Es tracta d’un espai virtual que està repartit entre tots els Departaments didàctics del centre i, a dins de cadascuna d’aquestes carpetes, cada assignatura hi pot disposar de tota una colla de materials didàctics per als alumnes: des d’enllaços per a activitats interactives o exercicis autocorrectius, fins als propis apunts de classe i altres. D’aquesta manera, l’alumnat accedeix al seu curs corresponent, on hi troba la feina que ha de fer o consultar.

14

El disseny i desenvolupament de Moodle es basen en la idea de la pedagogia constructivista social. Aquesta filosofia radica en la cooperació en grup i en la idea de què el coneixement es pot crear o construir. Com a curiositat, cal fer menció que Moodle és la primera comunitat Open Source no formada íntegrament per informàtics, sinó que també participen pedagogs i altra gent relacionada amb l’ensenyament.

requereix l’existència d’una base de dades). VË Ofereix un llistat dels cursos amb descripcions i la possibilitat d’entrar-hi com a usuari convidat. VË Seguretat ben sòlida, els formularis es revisen, les cookies s’encripten. VË El tema de la interfície és altament personalitzable. VË Els paquets d’idioma permeten localitzar a qualsevol idioma per complet (75 idiomes). VË Inclou diversos mòduls per a tallers, fòrums, consultes, xats, etc. VË Alta Disponibilitat.

Lo Gripau

VË Escalabilitat. Característiques:

VË Fàcil ús.

VË Promou la pedagogia constructivista social.

VË Interoperable.

VË Es poden fer les classes 100% en línia.

VË Segur.

VË Té una interfície senzilla, lleugera i molt intuïtiva.

L’aula virtual Moodle és, doncs, el complement ideal del treball a l’aula, tant si aquest es desenvolupa dins el programa de digitalitza-

VË Instal·lable en qualsevol plataforma que suporti PHP (només

VË Estable.

ció de les aules com dins una aula clàssica. El nostre institut preveu de donar una forta empenta a l’ús d’aquesta eina, la qual permet que des de casa i mitjançant la seua pròpia contrasenya, l’alumne s’hi connecti i pugui accedir als materials del curs que el professor ha penjat en el seu corresponent curs i, a més, tindre accés a altres enllaços externs complementaris, tals com exercicis interactius, vídeos i àudios, qüestionaris i altres. Sens dubte, una altra petita passa per a fer que l’educació del futur sigui, en el nostre centre, l’educació d’ara mateix.


Activitats i Serveis

Action research on clil CATALUNYA · ·

INS Manuel de Pedrolo-Tàrrega INS Lo Pla d’Urgell-Bellpuig

POLÒNIA ALEMANYA ITÀLIA L’INS participa, com a centre collaborador amb l’INS M. de Pedrolo de Tàrrega, en la definició d’un nou projecte europeu destinat a la millora de l’aprenentatge de l’anglès en l’alumnat mitjançant l’aplicació d’una nova metodologia innovadora anomenada AICLE i el desenvolupament de continguts, pedagogies i pràctiques d’aprenentatge innovadores basades en les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació. Es tracta d’un projecte Comènius juntament amb altres centres d’ensenyament secundari de Berlín (Alemanya), Bassano del Grappa (Véneto, Itàlia) i Gdansk (Polònia).

d’Innovació de Llengües Estrangeres convocat pel Departament d’Educació i que ha permès iniciar l’ensenyament de continguts de CC.NN. i Tecnologia en llengua anglesa.

15

Lo Gripau

Es pretén millorar, tant qualitativa com quantitativament, les associacions amb altres centres educatius europeus compartint experiències i un projecte comú amb un ampli desplegament d’activitats i intercanvis al llarg del projecte. Amb la participació den aquest programa Comènius l’INS pretén complementar el treball que es realitza des del curs 2008-09 amb la implementació del Projecte


Activitats i Serveis

Projecte Rius El passat dia 20 de maig els alumnes de 3r d’ESO van realitzar una sortida a Guimerà per tal de realitzar la inspecció a la vall del Riu Corb, una activitat que es troba emmarcada dins del Projecte Rius. El Projecte Rius és una iniciativa impulsada per l’associació Hàbitats, una entitat creada l’any 1997 per la conservació de l’entorn amb l’objectiu d’engegar i vehicular diferents iniciatives relacionades amb la conservació del medi ambient. Des de fa un parell d’anys, el nostre centre participa en aquesta iniciativa per tal de sensibilitzar als alumnes sobre la conservació del medi ambient i el nostre entorn més proper. Alhora, els serveix per a treballar i aprofundir en diferents aspectes relacionats amb l’àrea de ciències naturals, ja que els alumnes tenen la possibilitat de conèixer de forma pràctica i vivencial l’ecosistema que envolta el riu Corb. L’activitat que es va realitzar durant la sortida va tenir una doble vessant: D’una banda, el professor de ciències Josep Maria Mas, amb la col.laboració de dos alumnes de 2n de batxillerat, la Gisela Nadal i la Selene Sellés (molt coneixedores del riu, ja va que van realitzar el treball de recerca sobre el mateix riu), van realitzar amb un grup d’alumnes una observació directa dels organismes del riu, els macroinvertebrats que es troben sota les pedres i en el fang i unes anàlisis de diferents característiques químiques de les aigües del riu; així com, de l’entorn del mateix.

Lo Gripau

16

D’altra banda, des de l’àrea d’educació per a la ciutadania, la professora Laura Visa, va presentar prèviament als alumnes el projecte, les diferents maneres de participar amb l’associació, ja que pensem que és positiu que aquesta activitat no sigui un fet puntual en la formació dels alumnes. A més, posteriorment, es va fer un treball a l’aula amb els alumnes on es van proposar diferents activitats de millora de l’entorn del riu Corb. Creiem que aquest tipus d’iniciatives ajuden a la formació integral del nostre alumnat, ja que tenen l’oportunitat d’implicar-se de forma real en la millora i transformació de la seva societat, cosa que és fonamental per a la seva educació com a ciutadans.


Activitats i Serveis

Reglament de Règim Intern Ara fa 40 anys, quan es van inaugurar les classes al llavors nou i flamant edicifi històric de l’institut, el “Colegio Libre Adoptado Santo Tomàs de Enseñanza Media” va instaurar un “Reglamento Interno”, que fou aprovat el gener de 1971. Aquest document, per gentilesa d’un dels més antcis exalumnes del centre, Sr. Ramon Bosch de Bellpuig, s’ha recuperat i es pot rellegir, en la llengua que llavors en deien “común”, a la galeria de fotos del curs 2009-10 de la pàgina web del centre. Es tracta d’un reglament molt senzill, format per tal sols 20 articles i 9 pàgines. I que comença dient: “El régimen disciplinario del Colegio se basa en la confianza hacia el alumno y en su colaboración activa en las tareas de gobierno del Colegio”. El regust d’història que té aquest document és innegable i si en feu una lectura és prou probable que la nostàlgia sigui l’emoció que us domini, sobretot per als exalumnes i exprofessors del Col·legi d’aquells anys, que ben poc després, l’any 1974, passaria a ser un institut de secudària encara dependent del de Tàrrega, fins a la seua definitiva independència l’any 1976. Preàmbul VË I. Dels Objectius Educatius Generals VË II. De la composició i organització del centre VË III. Dels Drets i Deures del Professorat, Pares/Mares i Alumnat VË IV. De la mediació, de les normes de convivència i del règim disciplinari VË V. Del calendari i horaris VË VI. De l’assistència i puntualitat VË VII. De les guàrdies i permanències al centre VË VIII. De les activitats extraescolars i complementàries VË IX. De l’ús i conservació del centre VË X. Del tabac i l’alcohol VË XI. Del material didàctic VË XII. De la biblioteca VË XIII. Del menjador VË XIV. Del transport escolar VË XV. Disposicions finals VË XVI. Protocol de Primers Auxilis Annex legislatiu La simple comparació dels dos documents és un clar exemple de com el sistema educatiu, i el món en general, s’han tornat complexos i polièdrics, i de com és de difícil l’organització de la convivència, la diversitat i la bona educació en els temps pels quals ens toca avui fer camí. El document de l’actual Reglament de Règim Intern el podeu consultar a la nostra pàgina web www. institutlopladurgell-bellpuig.cat, a l’apartat Documents de Centre.

17

Lo Gripau

Enguany, al mes de febrer, el Consell Escolar del Centre va aprovar el nou Reglament de Règim Intern, el primer que el nostre institut té complet i aprovat des de la instauració de la reforma educativa ara ja fa 15 anys. A diferència del reglament de l’any 71, aquest nou document consta de 48 pàgines, on hi ha desenvolupats nombrosos articles, agrupats en 16 capítols, un preàmbul i un annex:


Activitats i Serveis

Orientació El passat dia 12 d’abril els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell van participar en la taula rodona “Decideix-te” organitzada per l’orientadora educativa de l’INS, Laura Visa. Al llarg del curs s’ha anat treballant des de l’assignatura d’Educació Eticocívica el procés d’orientació de l’alumnat pel que fa a l’elecció d’estudis postobligatoris. Sobretot, s’ha incidit en la presa de decisions i en la informació sobre els diferents tipus estudis, requisits, titulacions obtingudes.... L’orientació és un procès que la persona realitza al llarg de la vida i en el qual va rebent influències i estímuls de moltes diferents fonts. És per aquest motiu, que des de l’INS Lo Pla d’Urgell, pensem que va la pena treballar tot aquest procès d’una forma sistemàtica i organitzada amb l’alumnat. En aquesta línia es va organitzar una taula rodona on van intervenir representants dels diferents tipus d’estudis postobligatoris: Pel que fa al Batxillerat, vam comptar amb la participació de Joaquim Capdevila, cap d’estudis del centre, i de diferents alumnes

de 1r i 2n de Batxillerat, que van aportar les seves experiències amb els companys. De Cicles Formatius, la Rosa Pijuan, professora del Cicle Formatiu de Grau Mig de l’INS Lo Pla d’Urgell va fer presentació d’aquests estudis, que va ser completada amb la xerrada de Joan Carles Vergés, ex-alumne del centre. Referent a les Escoles d’Adults, vam tenir la col.laboració de la Dolors Bell-lloch, directora del Centre de Formació d’Adults de Mollerus-

sa, que ens va explicar quin tipus de formació s’hi ofereix. Per últim, l’orientadora del centre va fer una presentació sobre els estudis universitaris als quals poden accedir un cop acabat el Batxillerat. Pensem que va ser una experiència i una jornada de treball molt profitosa i molt útil a l’hora de que els alumnes triessin el seu camí, ja que com diu un gran savi “Qui vol fer una cosa troba un camí, qui no vol fer una cosa troba una excusa.”

1a Mostra de música escolar (Tàrrega, 28-5-2010)

Lo Gripau

18


És competència general del tècnic en comerç: V Executar els plans d’actuació establerts per a la comercialització de productes i/o serveis que el mercat demana, en les millors condicions de qualitat, temps, lloc i preu. V Administrar i gestionar un petit establiment comercial. V Organitzar i controlar les operacions d’emmagatzematge dels productes. V Realitzar les activitats de promoció del punt de venda, muntar l’aparador prèviament definit. V Elaborar els cartells de l’establiment per tal que informin i orientin correctament el client. V Atendre el client directament i satisfer les seves necessitats en el requeriment de productes i/o serveis. V Resoldre, en el marc de les seves possibilitats, les reclamacions presentades pels clients per tal d’obtenir solució idònia, tenint en compte els criteris i procediments establerts per l’empresa. V Realitzar i controlar, amb fiabilitat i exactitud, les operacions de cobrament i pagament en efectiu, amb xecs i targetes de crèdit, tant interiors com estrangers. Llocs de treball que pot ocupar V V V V V V

Comerciant Treballador de reposició Dependent en general i d’ofici Encarregat de botiga Venedor tècnic Representant de comercial

V Cap de caixa V Treballador d’atenció al client V Emmagatzemador

VË Títol de Tècnic en un altre cicle formatiu

V Treballador d’agències comercials

VË Títol de Tècnic (Fp1)

Àmbit professional i de treball

V Superar la prova d’accés, complint les següents condicions:

V Empreses industrials (departament de comerç i magatzem) V Comerç a l’engròs V Comerç al detall V Comerç integrat V Comerç associat i agències comercials Mòduls professionals V Operacions d’emmagatzematge V Animació del punt de venda V Operacions de venda: tècniques i activitats en venda V Administració i gestió d’un petit establiment comercial V Aplicacions informàtiques de propòsit general V Llengua estrangera: anglès V Formació i orientació laboral V Formació en centres de treball V Crèdit de síntesi Durada del cicle

VË Superació de 1r i 2n BUP

Tenir o complir durant l’any de la prova 17 anys Complir una de les quatre condicions següents: –Tres mesos d’experiència laboral, o –Haver cursat i superat un programa de garantia social, o –Haver realitzat un curs de formació ocupacional de 400 h, o –Haver realitzat un curs de preparació de la prova d’accés d’una durada mínima de 4 mesos. Informació i inscripcions Av. Urgell, 26 - 25250 BELLPUIG Tel./Fax 973 32 00 83 http: www.xtec.cat/ieslopladurgell-bellpuig ieslopladurgell-bellpuig@xtec.cat

19

1.400 hores repartides entre: — Formació a l’IES Lo Pla d’Urgell: 990 hores — Formació en centre de treball: 410 hores Titulació: Tècnic en Comerç Accés al cicle formatiu: V Graduat en educació secundària

Lo Gripau

Perfil professional


Excursió de Batxillerat

Paris mon amour! S’acostuma a dir que París és la ciutat de l’amor, però per a nosaltres quedarà en la memòria com la ciutat de l’amistat. Un viatge que ens ha marcat des del primer dia fins a l’últim.

La primera cosa que vam veure de la capital francesa va ser la Defénse, un barri força futurista d’edificis alts que il·luminat sota la llum del capvespre semblava tret d’una pel·lícula americana.

El 19 de Març a la matinada ens vam embarcar en el que seria una aventura per tots nosaltres, llavors no ens imaginàvem pas que tornaríem amb la motxilla tan carregada d’anècdotes. La primera parada va ser “Futuroscope” on vam entrar en contacte amb el món de les tecnologies cinematogràfiques i vam estar durant pocs minuts en una quarta dimensió. L’espectacle final va ser una bonica combinació de llum, música i aigua.

La sensació que la ciutat ens va deixar al cos són ganes de tornarhi i reviure aquells moments que ara ja són passat. Sense entrar en detalls, és una ciutat de grans passejos, avingudes amples i edificis elegants. El primer dia sencer a la capital el vam destinar a una visita turística guiada pels principals punts de la ciutat: vam fer fotos a la Torre Eiffel, vam passar pel costat de l’arc de Triomf i finalment vam entrar al Louvre. La veritat és que teníem massa poc temps per visitar totes les grans obres que conté, però com a mínim vam poder veure la Mona Lisa i el seu famós somriure.

El tercer dia, vam agafar de nou l’autobús, destí: París. Vam fer un descans cultural al castell de Chenonceau, la visita va ser breu i de seguida vam reemprendre el camí perquè tots teníem ganes d’arribar.

Lo Gripau

20

A la tarda, vam anar als grans magatzems La-Fayette, prop de

l’Opera de París, allí vam veure un espectacle d’”street-dance” i algunes de les nostres amigues van ballar la seva coreografia d’aeròbic. Va ser aquella mateixa nit, quan vam anar a la Torre Eiffel i després de molta estona d’espera vam po-


Excursió de Batxillerat

L’endemà mateix vam anar a Versalles, el palau del rei Sol. El més impactant de tot, no va ser

la grandària de l’edifici, sinó els jardins que s’estenien sobrepassant l’horitzó. Després, a la tarda, vam visitar a Mont-Matre i Sagrat Cor, el barri dels bohemis. D’aquest lloc sempre en recordarem les vistes de París, les crêpes que vam menjar, els pintors de carrer i la gran quan-

titat de samarretes i dessuadores d’”I LOVE PARIS”. L’última activitat que vam fer a la capital francesa va ser un passeig pel Sena amb Bateau Mouche, des d’on la Torre Eiffel es veia com un far il·luminat els altres monuments que queden en la seva línia recta. L’endemà, després d’alguns problemes a l’hotel i una discussió més o menys acalorada amb els propietaris, vam tornar a la infantesa i ens vam endinsar al màgic món d’EuroDisney, tot pujant a les atraccions dels nostres herois de quan érem petits.

21

I ara, recordant tot això no podem dir res més que: sempre ens quedarà París. Gràcies a tots els que han fet possible aquest viatge. Alumnes de 1r de Batxillerat

Lo Gripau

der pujar al 3r pis i fer unes fotos de postal (que van anar directe al facebook). Alguns de nosaltres, vam baixar la Torre per les escales, en total 666 graons comptant des del 2n pis.


INSpremis

Premis diversos XXV Concurs Bíblic de Catalunya Aquest curs 2009-10, els alumnes de Religió de 1ESO han participat en el XXV Concurs Bíblic de Catalunya. Aquest concurs ofereix l’oportunitat de treballar la Bíblia amb els alumnes i conèixer Déu a través de les ensenyances de les Escriptures, tot aprofundint en el missatge de Jesucrist. El treball amb el Llibre Sagrat proporciona un enriquement notable. Cal recordar que tota la nostra cultura està impregnada pel Cristianisme, i desconèixer aquesta part de la nostra cultura ens empobreix intel·lectualment. Aquesta desconeixença pot afectar diferents branques del coneixement com

l’art, la literatura, la música, la història… El tema principal del concurs d’enguany ha estat “Déu et parla. Descobreix la seva paraula”. Els alumnes havien de reflexionar i contestar diferents qüestions sobre diversos passatges de l’Evangeli. El nostre institut ha resultat premiat per la qualitat global del treball i cada alumne ha estat obsequiar amb un exemplar del Nou Testament, editat especialment amb motiu del 25è aniversari del certamen. A tot Catalunya, hi han participat més de 40.000 alumnes i els premis s’han repartit per bisbats. Els premis del Bisbat de Solsona es van entregar el dia 29 de maig al Col·legi Arrels d’aquesta localitat. Per acabar, només em

La zona educativa de l’INS Lo Pla d’Urgell comprèn els bisbats de Solsona, d’Urgell i l’arquebisbat de Tarragona.

resta agrair l’esforç dels alumnes de Religió i animar-los a participar en el concurs de l’any vinent. Pere Bosch, professor de Religió.

VI Premis a Treballs de Recerca Aquest 13 de novembre de 2009 s’han lliurat els VI Premis a Treballs de Recerca per a estudiants de 2Btx de la Universitat de Lleida (UdL). Un any més, el nostre institut ha estat guardonat amb un premi al treball Morfopsicologia: la personalitat en el rostre, de l’alumna

Lo Gripau

22

Marta Vidal, sota la direcció del catedràtic de filosofia del centre, Jaume Llanes. Preneu-ne nota, alumnes de segon de batxillerat. Enhorabona!


INSpremis Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2010 El dissabte 27 de març, al teatre Armengol, es van lliurar els premis de la 26a convocatòria del Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2010, en un acte presidit pel Sr. Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull. En categoria gran, “Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc” de Maria Garganté Llanes, fou l’obra guanyadora del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular. Pel que fa als premis de la categoria Infantil i Juvenil, els guardonats van ser els següents:

— 1r premi. Olívia Guasch Niubó. 4t ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “Una pèrdua de temps: la mili.” — 1r accèssit. Marina Armengol. 3r ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “La història perduda entre les aigües. L’estany d’Ivars i Vila-sana.” Premi juvenil B

Premi infantil — 1r premi. Albert Calvet Llovera. 1r ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “L’estraperlo: usos i costums per sobreviure a la postguerra”. — 1r accèssit. Daniel García Bória. 2n ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “Claus, panys i picadors”.

— 1r premi. Marta Vilanova Rulló. 1r batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) pel treball: “De la vida al cartró pedra.” — 1r accèssit. Gisela Nadal Rey i Selene Sellés Baiget. 2n batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig), pel treball: “Amb la mà al Corb.” — 2n accèssit. Tomàs Sabaté. 1r batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell

(Bellpuig), pel treball: “El canvi en la bugada.”

Premis treballs de recerca En el marc del X Premi Comarcal de Treballs de Recerca, aquest curs han resultat guardonats dos treball d’alumnes de l’institut: Estudi de l’herència d’alguns caràcters mendelians, de Mònica Santiveri (3r premi), i Amb la mà al Corb, de Gisela Nadal i Selene Sellés (accèssit), tots dos dirigits pel professor Josep M. Mas.

23

Lo Gripau

Premi juvenil A


Aula d’acollida

Aula d’acollida Fa tres mesos va arribar l’Imrana al nostre institut. És un noi de Guinea Conakry, un país de l’Àfrica nord-occidental.

La gastronomia guineana és una barreja de les cuines africana i francesa. Entre els plats típics

L’Imrana té 13 anys, és alt, prim i molt simpàtic, sempre riu. Parla fula, anglès i una mica de francès i català. Juga molt bé a futbol. Quan va arribar a Bellpuig estava una mica espantat perquè no coneixia la nostra llengua, ni els nostres costums, ni tenia amics.

El boullion

La bandera de Guinea Conakry

A l’aula d’acollida ha après a parlar i a escriure el català amb l’ajuda dels seus professors i companys. També li hem ensenyat a utilitzar l’ordinador i internet. En poc temps ha fet molts amics. L’Imrana ens ha explicat com és el seu país.

Un paisatge de Conakry, la capital

Lo Gripau

24

La Ikram, el Luxiang, el Dawid, l’Imrana, l’Amanda, el Bilal, el Lubin i l’Elarbi

destaquen el boullion, un estofat de xai. També tenen l’arròs jollof, amb carn, verdura, gingebre i bitxo; el pollastre farcit de cacauets; amanides; peix amb verdures; el cuscús amb llet; el plàtan fregit, i el riz sauce, un arròs preparat amb salsa de mandioca. El que més li agrada a l’Imrana és el Boullion. La beguda típica és el vi.


Aula oberta

Parada Sant Jordi El dia de Sant Jordi, va ser una dia molt actiu i ple d’activitats a l’INS. Tots els alumnes volien fer la seva aportació: els de 4t d’ESO venien roses, la superclasse….

Per aquest motiu, els alumnes de l’aula oberta no van voler quedar-se enrera i van decidir fer una paradeta on van vendre diferents articles que havien estat preparant a classe: arrecades, polseres, clauers….tot s’hi valia per donar a conèixer als companys el seu treball!!!! Les profesores valorem molt positivament aquesta experiència ja que va tenir molt d’èxit. Ara sols falta saber què farem amb els diners que han guanyat. Us mantindrem informats!

Lo Gripau

25


Aula oberta

Tomateres El tomàquet, tomata, tomaca, tomàtec,tomàtic, tomàtiga, tomacó o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera. L’origen d’aquesta planta el trobem a la zona tropical de Gentre i Sud d’Amèrica. Sembla que el seu nom prové del nom asteca “tomate, xitomate i xitomate” .Els europeus van introdiur la planta del vell contiment el segle XVI. VARIETATS: Actualment a més de les varietats tradicionals com la Montserrat o rosa del Maresme, hi ha el del ramellet ,tomacó, tomata bitxo... CONREU: La tomaquera és una planta de clima càlid, per tant s’ha de cultivar a la primavera i a l´estiu. La planta de la tomaquera necessitarà al voltant de 40 cm de separació amb les altres plantes per poder créixer. A mesura que creixi caldrà lligar la tomaquera.

A cataluya, amb l’aigua de les tomates restan de les conserbes es fa un a mena de concentrat casola anomenat grum.

EL NOSTRE CULTIU A CLASSE DE TECNOLOGÍA:

PLAGUES:

Lo Gripau

26

Els insectes són menys danyins que les malalties. Aquests insects són, principalment, tisonòpters, mosca blanca, helicoverpa armiguera, tuta absoluta i keiferia lycopersicella, a més d’àcars i sucs. També poden ser atacades per llinacs GASTRONOMIA: CONSERVES: Es comercialitzen en basats en llauna o en pots de bidre,concentrat de tomates i tomata fergida .

fregides, al forn i farcides. Les tomates a casa nostra s’utilitzen, per exemple, per preparar els sofregits i salses com ara el xató i el romesco. Una salsa molt coneguda internacionalment és el quetxup.

Les tomates són un ingredient essencial a moltes cuines del món. Es poden consumir en amanides , en sopes calentes o fredes, cuites,

Vam agafar 4 testos i els hi vam ficar pedres ; després, els hi vam fer un forat perquè pogués sortir l’aigua quan reguéssim. A continuació, els vam emplenar de terra, hi vam ficar les tomateres i les vam deixar que creixessin una mica. Al cap del dies, hi vam afegir una canya i les hi vam lligar per tal que estiguessin rectes. Normalment,les reguem 2 vegades per setmana, i així van creixent , unes més i d’altres no tant.


Esports

Associació Esportiva Escolar INS LO PLA D’URGELL Any rere any, la nostra Associació Esportiva aconsegueix complir els seus objectius i el del Pla Català d’Esport a l’Escola, que no són altres que engrescar i facilitar al màxim l’accés a la pràctica física mitjançant les activitats fora de l’horari lectiu, per tal que els nostres joves gaudeixin dels molts beneficis que comporta la pràctica d’exercici físic i contribuir a la formació de valors, actituds i hàbits saludables. L’Associació ja s’ha arrelat al nostre centre i en les nostres contrades, ja que és una de les que sempre participa més en els diferents esdeveniments que s’organitzen i hi aporta més quantitat d’esportistes. En aquest curs escolar, com en el curs anterior, s’ha aconseguit de moure més de 150 alumnes, ja sigui en activitats físiques internes com en les activitats externes, fora del Centre educatiu. Gràcies a tota aquesta organització, el Departament d’Esports de la Generalitat ens continua subvencionant aquestes activitats extraescolar i, juntament amb la de l’AMPA, fan que puguem continuar oferir un bon ventall d’activitats esportives i recreatives, tant dins com fora del Centre, tenir un bon material esportiu i, sobretot, disposar d’un magnífic grup de dinamitzadors, col·laboradors i monitors que fan possible el bon funcionament del Club.

Secció d’Atletisme Com ja sabeu la nostra Associació té l’atletisme com a primer esport, per aquest motiu cada any dediquem més esforços a augmentar les participacions a tot tipus de trobades atlètiques, incrementar el núme-

Cros de Bellpuig: Cadets masculins

ro d’atletes i diversificar la tipologia dels alumnes practicants. Fet a destacar ha estat, com cada any, el nostre Cros de Bellpuig, que és un dels que aporta més participants en les categories Infantil i Cadet, tot gràcies a l’esforç del Departament d’Educació Física de l’IES, i gràcies a la col·laboració de les AMPA de tots els centres educatius de Bellpuig, l’Ajuntament i el Consell Esportiu de l’Urgell es va poder oferir una bona organització que es va traduir en un bon espectacle. Aquest any hem participat als següents esdeveniments : Cursa de Barbens, Cros dels Esbufecs a Mollerussa, Cros de Tàrrega, Cros d’Agramunt, Volta a l’Estany d’Ivars, Cros d’Arbeca, Cros de Juneda, Cros de Bellvís, Cros de Bellpuig i Cros de Mollerussa. A més de participar al Campionat de Catalunya de cros i a les dues trobades atlètiques a les pistes d’Arbeca en les proves de 80/100 m.ll., 1000/3000 m.ll, relleus

Cros de Bellpuig: cadets femenins

Cros d’Arbeca: els infantils

Lo Gripau

27


Esports Cadet masculí: Albert Pasqual, Adrià Gassó, Oleguer Gabernet, J.Pol Aragoncillo, Xavier Pijuan, Ramon Coma, Omar Hatibi. Jordi Cunillera, Marc Fontova i.Xavier Gassó. Cadet femení: Judit Minguell, Maria Boleda, Anna Trilla, Ester Culleré, Montalba Pérez, Olívia Guasch, Ariadna Civico, Nerea Montmany i Denís López.

Cros de Bellvís: els juvenils i cadets

Bàsquet: Cadet femení

Cros de Bellvís: els infantils

de 100 m.ll, llançament de pes, salts de llargada i d’alçada. Bàsquet: Infantil femení

28

Cros d’Agramunt: els cadets

Lo Gripau

Secció de Bàsquet En aquest curs s’ha participat en Trobades Comarcals entre l’Urgell i la Segarra, i el fet que sempre sortíem guanyadors i guanyadores, ens va afavorir per participar als Territorials de Lleida, on l’equip masculí cadet masculí va perdre la final i les noies cadets i infantils es van quedar a les portes de les seves respectives finals. Els equips participants en les fases finals territorials són els següents:

Bàsquet: Cadet masculí


Esports Infantil masculí: Toni Badia i Ruben Sanchez. Infantil femení: Martina Garriga ha quedat tercera i la Mònica Serret quarta de Lleida.

Bitlles catalanes Infantil femení: Júlia Cluet ( Segona de Lleida), Judit Closa i Sara Bornao. Infantil masculí: Marc Tubella (tercer de Lleida). Cadet masculí: Genís Vilalta ( segon) i Pau Olivares (primer de Lleida). Futbol sala: Cadet masculí

Juvenil masculí: Xavier Serret (segon) i Edgar Aldana (primer de Lleida).

Infantil femení: Laia Boqué, Clàudia Guasch, Júlia Ortis, Joanna Berdegué, Noemí Bonet i Núria Riasol

Secció de Futbol En aquesta temporada, tot i tenir molt bons equips i fer un bon paper en les fases classificatòries de les Trobades Comarcals, tampoc hem estat de sort i vàrem caure eliminats a la Final Territorial els cadets masculins i a les Semifinals els infantils masculins. Infantil masculí: Marc Salla, Roger Canela, Ivan Ruiz, Arnau Pueyo, Sergi Cos, Albert Molins, Alla El Azouzi, Lluís Rodriguez, i Eloi Capdevila.

Secció Raqueta S’ha participat en els Territorials de Bàdminton i Tennis taula, en aquest últim han participat:

Equip cadet de bitlles

Altres activitats esportives S’ha participat en altres Trobades escolars organitzades pel nostre Consell Esportiu conjuntament amb el de la Segarra, amb molt d’èxit, en els esports de futbol 7, bàsquet, voleibol i handbol. A més d’aeròbic, bàdminton, i bitlles catalanes. I també a d’altres esdeveniments organitzat pel Consell del Pla d’Urgell, aeròbic i curses d’orientació. També com l’any passat s’ha participat a les Jornades del Pla d’Esport a l’Escola de la província de Lleida a Mollerussa amb alguns alumnes de 2 ESO, i on es promouen i practiquen diferents activitats fisicoesportives i recreatives. A més a més, s’han realitzat activitats en col·laboració amb el Departament d’ Educació Física com l’esquiada a la Molina, la natació a la piscina coberta de Mollerussa, el ball de danses populars i la iniciació al golf a Bellpuig.

Equip infantil tennis taula

S’ha col·laborat amb altres entitats com l’Eternal Running, a on a més s’ha participat, i també amb

29

Lo Gripau

Cadet masculí: Edgar Viles, Roger Galitó, Marc Grau, Xavier Gassó, Eduard Guim, Enric Canela, Oriol Amorós, Gerard Torres, Adrià Gassó, Leonard Bergadà i Erik Ruiz.


Esports Mans Unides, la Marató de TV3 i l’Ajuntament de la vila oferint les nostres danses populars. Al final de la temporada, es realitza una sortida premi a Llavorsí a fer activitats en el medi natural, Ràfting i Descens de barrancs o Paint-ball, com a recompensa a tots aquells que més han participat durant el curs a les diferents activitats extraescolars organitzades de cap de setmana.

Jocs esportius del centre Com cada any la participació als nostres Jocs Esportius ha estat tot un èxit, tot i que es troba a faltar més implicació del col·lectiu de noies, en totes les activitats. En aquest curs, per causes alienes a l’organització, no s’han pogut fer gaires sessions de natació, tennistaula, escacs, bàsquet 3x3 i aeròbic; ara bé esperem que en el pròxim curs no hi hagi tants problemes i es puguin oferir al 100%.

Campions de segon cicle: 4 ESO C

El màxim anotadors ha estat en Joan Vendrell de 2 batxillerat amb 24 gols. I el porter menys golejat ha estat l’Adrià Gassó de 4 ESO C.

Els guanyadors en les diferents competicions han estat els següents esportistes:

VOLEIBOL

FUTBOL SALA

1. 4 ESO C: Adrià Gassó, Enric Canela, Jordi Cos i Albert Salla.

Primer cicle: 1. 2 ESO C: Roger Canela, Eduard Farré, Genís Morera, Arnau Pueyo, Lluís Rodríguez, Albert Molins i Aleix Atero. 2. 2 ESO D: Toni Badia, Carles Amorós, Sergi Cos, Bilal Dalaa, Roger Riasol i Gení Font.

Masculí

Segon cicle: 1. 4 ESO C: Albert Salla, Leonard Bergadà, Jaume Huguet, Jordi Cos i Cristian Fabregat.. 2. 2 BTX: Marc Saladrigues, Jonathan Roma, Eric Bustamante, Joan Vendrell, Eduard Marco, Andreu Culleré i Agustí Galitó. 3. 3 ESO C: Marc Grau, Jordi Llobera, Erik Ruiz, Jordi Cunillera, Xavier Gassó, Aleix Huguet i Jordi Saltiveri.

Lo Gripau

30

Campions de primer cicle: 2 ESO C

Guanyadors i guanyadores de voleibol


Esports 2. 4 ESO D: Leonard Bergadà, Oriol Amorós i Gerard Torres. Femení 1. 3 ESO: Judit Minguell, Maria Boleda, Anna Trilla, Denís Lopez, Nerea Montmany, Ester Culleré, Elisenda Vidal i Núria Salla. 2. 1 BTX B: Agnés Oromí, Ariadna Salla, Mireia Vendrell i Marina Pérez. Els alumnes àrbitres i de taula en els Jocs Esportius han estat en Marc Saladrigues, Jonatan Roma, Eric Bustamante, Andreu Culleré, Laia Boleda i Noemí Aragoncillo, Gràcies a tots ells! guanyadors de segon cicle

La “Superclasse” 2010 Com ja comença a ser tradició cada any tots els grups de l’ESO, separats per cicles, s’enfronten entre ells, per tal de ser el grup classe de l’Institut que una millor condició física. Així doncs, aquests curs 2009-10, la classificació ha estat la següent: Primer Cicle : 1. 2. 3. 4. 5. 6.

1 ESO E 2 ESO C 2 ESO D 1 ESO C 1 ESO D 1 ESO B

(142 punts ) (139 punts ) (137 punts ) (134 punts ) (133 punts ) (060 punts )

Segon Cicle 1. 3 ESO D (145 punts ) 2. 4 ESO D (141 punts ) 3. 4 ESO C (138 punts ) 4. 4 ESO B (133 punts ) 5. 3 ESO C (129 punts ) 6. 3 ESO A/B (94 punts ) guanyadors de primer cicle

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes: 2 CICLE D’ESO

NOIS

NOIES

NOIS

NOIES

VELOCITAT

Genís Morera

Anca I. Precup

Leonard Bergadà

Judit Roig

AGILITAT

Ramon Culleré

Laura Térmens

Bryan Alba

Estefania Navarro

FLEXIBILITAT

Imrana

Anna M. Rus

Pedro Papalardo

Ariadna Tudela

RESISTÈNCIA

Roger Canela

Núria Argilés

Edgar Aldana

Núria Salla

Felip Domingo

Anna Gorgues

Franc. Andorrà

Nerea Mont.

Ferran Bosch

Laia Farré

Dani Florensa

Judit Rodrigo

EQUILIBRI

Saber Tiguert.

Marta Sanzo

Eduard Guim

Anna Ximenez

HABILITAT

Marc Martí

Joanna Berdegué

Oleguer Gabernet

Anna Trilla

PRECISIÓ

Aleix Aldoma

Aurembiaix M.

Edith Alba

Marina Armengol

Roberto Montoro

Iris Cabrol

Oscar Garrós

Estefania Navarro

POTÈNCIA FORÇA

COORDINACIÓ

Jaume Capdevila Secanell Coordinador de l’Associació

31

Lo Gripau

1 CICLE D’ESO


Empremtes escolars

Campanya de reducció de l’ús de l’alumini Des del mes de gener, el nostre centre ha promogut una campanya per tal de disminuir l’ús del paper d’alumini en els entrepans. A través del Consell comarcal de l’Urgell, es va facilitar a l’alumnat un embolcall, l’anomenat boc’n’roll, per tal de substituir el paper de plata. Cal dir que, gràcies a la col·laboració de tothom, especialment dels alumnes i de les famílies, la campanya ha resultat molt positiva, ja que han desaparegut la majoria de les tradicionals boles d’alumini que quedaven esbarriades arreu després de l’hora del pati. Gràcies per cuidar del medi ambient.

32

L’alumini és un metall força abundant a la terra, malgrat això l’extracció i purificació és complexa i amb grans impactes mediambientals. S’extrau majoritàriament d’una roca anomenada bauxita, una mena de fang endurit de color granatós, la qual tan sols conté un 50% d’alumini; la resta són òxids de ferro, que li donen el color rogenc, i altres minerals accessoris. És abundant en països subtropicals com el Brasil, Sierra Leone, Guinea, Indonèsia, Jamaica, Austràlia, i també als EUA i la Xina n’hi ha importants jaciments.

Lo Gripau

Els greus impactes mediambientals de l’extracció dels fangs de la bauxita són: 1. Tala de boscos i selves per iniciar l’extracció minera a cel obert. 2. Els residus tòxics: per cada tona de bauxita tractada químicament per convertir-la en alumini, es

generen 650 kg de fangs tòxics. Aquests lixiviats sovint no són descontaminats i van a parar a rius i aigües subterrànies. 3. Cal fer servir milers de litres d’aigua en aquest procés, la qual també acaba contaminada amb fluor i altres productes secundaris molt tòxics, com la fluoramina. 4. També es generen vapors de quitrà, òxids de sofre i fluorurs tòxics que acabaran contaminant l’atmosfera. 5. Les indústries transformadores dels països poc desenvolupats no disposen de sistemes prou eficients per evitar la contaminació del sòl i de les aigües superficials. 6. Les grans empreses multinacionals hi traslladen les fàbriques metal·lúrgiques perquè aquests països no disposen de normatives mediambientals i els governs no tenen cura de la contaminació dels ecosistemes naturals, com ara reserves nacionals, selves i altres espais de gran interès. 7. Aquestes explotacions mineres sovint desplacen les poblacions indígenes, que veuen com les seves terres arbrades desapareixen i es converteixen en immenses extensions de fangs vermells improductius i tòxics. 8. L’energia despesa en el procés de transformació de la bauxita en alumini és també molt considerable. Per evitar aquest impacte negatiu sobre el medi ambient, el nostre institut ja va optar fa uns anys per l’eliminació de la venda de

refrescos en llaunes, ja que la millor manera de fer front a aquesta problemàtica és o bé el reciclatge o bé directament la reducció del consum d’alumini. Ara proposem a la comunitat educativa de fer un altre pas en aquesta direcció i, d’acord amb un nombre considerable d’escoles de primària de la nostra zona educativa, ens afegim a la recomanació de NO fer servir el paper d’alumini com a embolcall dels entrepans dels alumnes i dels profes. Sabem que altres mètodes substitutoris també poden resultar nocius per al medi ambient, però en cap cas ho són tant com l’alumini. Us demanem que us afegiu de grat a aquesta iniciativa. Com se sol dir, són els petits canvis els que acaben millorant el nostre entorn.


Empremtes escolars

25 anys de la Jornada d’Orientació Universitària d’economia i finances, d’activitat física i esportiva, de psicopedagogia, de ciències jurídiques i polítiques, i encara moltes altres. És en l’organització d’aquestes taules rodones que el nostre institut, juntament amb una quinzena de centres lleidatans més, col·labora des dels inicis, ja que cada centre es fa càrrec de l’organització de les taules rodones o xarrades, tot posantse en contacte amb les diferents facultats universitàries per acordar la participació dels ponents i moderar el desenvolupament de cada sessió. El nostre institut s’encarrega aquests darrers anys de la taula rodona sobre Cossos de Seguretat a Catalunya, on es dóna informació de primera mà sobre els criteris d’accés, tipologia dels estudis, convocatòria d’oposicions i nombre de places i altres requisits per a l’accés a les professions dels cossos armats i d’especial risc de l’administració catalana: Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, Agents Forestals i funci-

onaris de presons. És, doncs, lloable que la col·laboració continuada dels instituts de les nostres comarques hagi donat aquest fruit durant 25 anys. La JOU va nàixer en un moment en què encara no hi havia internet ni cap de les jornades de portes obertes de les universitats i, per això mateix, va ser en aquells moments una iniciativa pionera i modèlica, que apropava als llavors estudiants de COU a les sortides acadèmiques per tal de poder fer una tria apropiada i decisiva per a la seva instrucció i formació personal. Passats els anys, s’han multiplicat enormement les possibilitats d’accés a la informació universitària, dins i fora dels instituts, però aquesta JOU de la qual som coorganitzadors ha tingut sempre i manté encara avui la gràcia i l’encant de permetre el contacte directe i humà entre el món de les universitats i els nostres alumnes. Per molts anys! Josep M. Mir

33

Nevada (8-1-2010)

Lo Gripau

Aquest curs 2009-10 hem celebrat el XXV Aniversari de la coneguda JOU o Jornada d’Orientació Universitària i Professional, de la qual el nostre institut també n’és partícip. Durant tot un dia, els alumnes de 2n de batxillerat de nombrosos centres de secundària de les comarques lleidatanes es troben a l’INS Manuel de Pedrolo de Tàrrega per rebre informació detallada i directa dels diferents estudis universitaris i de formació professional superior. La jornada s’estructura a través de quatre sessions o franges horàries, d’una hora i mitja de durada, durant les quals i de manera simultània els alumnes poden escollir a quina taula rodona volen assistir, escoltar, preguntar dubtes i demanar aclariments de diferents carreres i estudis universitaris als mateixos professors de les universitats de Catalunya i altres professionals presents com a ponents a les xarrades, com per exemple, de les professions i carreres socials, científiques, de la salut, enginyeries,


Empremtes escolars

Pla Experimental de Llengües Estrangeres Aquest curs 2009-2010 el nostre PELE ha entrat en el seu segon any. Gràcies a això hem pogut tenir entre nosaltres la Natalie Chapman, una ajudant de conversa vinguda dels Estats Units per donar suport a la competència oral en llengua anglesa a l’alumnat (i professorat)) que participa en l’aprenentatge d’una de les àrees curriculars amb la metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning), o el que és el mateix, AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts i Llengua Estrangera). Respecte al curs passat, el projecte CLIL s’ha vist ampliat tant des del punt de vista de les matèries, com des del professorat, així com dels nivells educatius en els quals s’ha aplicat. 1r any (CURS 2008-09)

CCNN-2n ESO-C-D TECNOLOGIA-4t ESO-C-D-E-F

2n any

Magda Quer

CCNN- 1R ESO-C-D-E-F

Ricard Cuxart

3r trimestre 1 h/setm

CCNN-2n ESO-C-D

Ricard Cuxart

Tot curs 1h/setm

Magda Quer

2n trimestre 3 h/setm

OPTATIVA REVISTA – 2 ESO

Yolanda Barbé

1 trimestre

Mercè Baró

1r trimestre 1h/setm

MATEMÀTIQUES- 4T ESO-B

Montse Siscart

Tot curs (1 h/setm)

ECONOMIA- 1r BATX

Josep M. Farré

2n i 3r trimestre (1 h/setm)

Rosa Pijuan

3r trimestre

ANGLÈS- 4T ESO-C-D

EMPRESA- C.FORMATIU

34

Tot curs 1h/setm 2n trimestre 3h/setm

TECNOLOGIA-4t ESO-C-D

(CURS 2009-10)

Ricard Cuxart

Alumnes de 4t ESO B a la classe de matemàtiques

Alumnes de 1r de Batxillerat a la classe d’economia

En realitat, hem ampliat de dues matèries el curs 08-09 (ciències naturals i tecnologia) a sis matèries (economia, matemàtiques, revista, ciències naturals i tecnologia), hem ampliat de dos nivells (segon i quart d’ESO) a cinc nivells (1, 2, 3 d’ESO, Cicle Formatiu i primer de Batxillerat) i hem passat de dos a set professors aplicadors. Aquesta ampliació ha estat possible gràcies a la formació del professorat implicat i a les seves ganes d’innovar en l’àmbit educatiu.

Lo Gripau

Alumnes de 2n ESO C a la classe de ciències naturals

Aquí teniu unes fotos representatives dels diferents cursos i matèries en les que s’ha estat treballant alguna de les matèries curriculars en anglès durant una part del curs.

Alumnes de 4t ESO C i D a l’aula de tecnologia

De cara al curs vinent està prevista la incorporació, en el projecte, d’un altre professor del centre per tal que els alumnes de 3r ESO també formin part d’aquest projecte CLIL. D’aquesta manera s’aconse-


Empremtes escolars guirà quasi totalment un dels objectius inicials: que tots els alumnes del centre entrin en contacte amb el projecte durant cada curs escolar de l’ESO i del Batxillerat i en matèries diferents. Cal dir que la valoració per part del professorat i de l’alumnat ha estat molt positiva, tant des del punt de vista de la competència oral com des del punt de vista de la consolidació de cursar les matèries d’una manera innovadora. Cal esmentar que la motivació ha estat un factor clau en aquest procés. Finalment també hem de destacar la continuïtat del projecte Portfolio Europeu de les Llengües per part de les professores Cristina Núñez i Cristina Morell que també ha ampliat la seva incidència en el conjunt de l’alumnat. També ha aplicat aquesta metodologia la professora de Clàssiques, Mercedes Molinero. Així doncs, i havent passat ja l’equador d’aquest Pla Experimental, els objectius d’utilitzar l’anglès com a llengua d’aprenentatge per a accedir a continguts curriculars d’àrees no lingüístiques, de millorar les competències lingüístiques de l’alumnat, el treball en equip i la sensibilització sobre la nostra societat

Alumnes de Cicle Formatiu a la classe d’empresa

actual, multicultural i multilingüe, es veuen bàsicament aconseguits. De la mateixa manera, l’ampliació del projecte dins el centre és ben patent. Pel proper curs caldrà doncs consolidar aquesta ampliació i esperar que des del Departament d’Educació s’aposti novament per adjudicar un nou auxiliar de conversa, tot i ser l’últim any del projecte, i no ser ja centre prioritari en aquest aspecte. Magda Quer Coordinadora PELE

Working at INS Lo Pla d’Urgell Durant aquest curs 2009-10, hem tingut amb nosaltres la Natalie, com a assistent de conversa en anglès i que ha col·laborat amb els profes del centre que desenvolupen el projecte experimental CLIL de matèries no lingüístiques en anglès. La Natalie és americana, de l’Estat de Wisconsin. Ha estat un curs intens de treball, en el qual ha sabut connectar amb els alumnes amb la seua senzillesa i simpatia. T’enyorarem, Natalie! Aquestes són les seues impressions:

Moltes Gràcies, Natalie Rose Chapman

35

Lo Gripau

“Working at IES Lo Pla D’Urgell has been a great experience. I really enjoyed working with both the students and staff. Each day was fun and interesting, whether I was giving a presentation about American traditions, practicing pronunciation in English, or accompanying classes on excursions to the Roman amphitheater in Tarragona, the volcanic formations of Girona, or alternative energy plants. I’ve learned many things while working at the school; everything from how to teach tool vocabulary to how to eat a snail. It was so nice to meet everyone. Good luck next year!


Empremtes escolars: L’entrevista

Una estona amb la Natalie Durant aquest curs escolar ha estat entre nosaltres la Natalie Chapman, una noia Americana de 22 anys, natal de Winsconsin. Ha vingut al nostre centre a fer d’auxiliar al PELE (Pla Experimental de Llengües Estrangeres) i ha compartit classes, vivències i records amb la majoria d’alumnes del centre.

–Com descriuries la teva experiència a Catalunya? –Realment divertida, és un lloc molt bonic. M’ho he passat molt bé tastant els diferents menjars típics, viatjant per Catalunya i coneixent molta gent amable. –Quina és, fins al moment, la teva trajectòria professional i acadèmica? –Vaig començar amb estudis internacionals i castellà. El català que he après l’he après aquí. L’any vinent el passaré a una escola de primària a Girona i després, no sé el que faré! –Quins són els records més bonics que t’emportes? –Els dos millors records que no penso oblidar són l’excursió a Girona, per una part, i d’altra banda la visita a Barcelona, aquelles platges, la sagrada família... I anar de compres. M’encanta anar de compres! Puc dir que el menjar aquí es més barat, però la resta de coses com roba, l’habitatge... són més cars aquí. –Podem dir doncs, que queda confirmada la dita de que som festa i diversió?

Lo Gripau

36

ha tants boscos com a Wisconsin tot i que en els dos pobles hi ha moltes granges, i molts camps de poma i pera.

comencen a les 7:30 i les finalitzen a les 14:30 com una jornada intensiva. Després tenim la tarda lliure per a fer activitats extraescolars.

El menjar és més saludable aquí. He tastat els caragols, no són dolents, però no m’acaba de fer gaire gràcia menjar-ne.

–Per acabar, t’agradaria tornar i repetir l’experiència?

A nivell educatiu, per exemple no fem tecnologia. També ens fan triar un idioma d’entre francès, castellà, alemany o llatí. Tot i ser del poble els estudiants dinen a l’institut ja que les classes

–Sí , definitivament sí. L’any que ve tornaré uns dies a Bellpuig quan estigui a Girona treballant. Entrevistadors: Pau Olivares i Ariadna Civico Fotografies: Gemma Costa Agraïments: Sonia Pinós, Magda Quer i Mercè Baró

–Definitivament sí, hi ha molta festa i tothom s’ho passa bé. Hi ha més festa que als Estats Units! Només cal dir que als EUA és necessari tindre 21 anys per entrar en una discoteca i es tanca tot a les 02:30. –Quines diferències pots esmentar, comparant per exemple Winsconsin amb Bellpuig, o els instituts d’aquí amb els d’allà? –El clima és diferent, aquí tot i estar en turonets és més pla i no hi

La Natalie amb els alumnes de 2n ESO D a la classe de ciències naturals


Empremtes escolars

Mediació TEMA A. Els conflictes escola/família Els problemes de relació escola-família són l’origen dels conflictes més importants que pateix el sistema educatiu i els professors i alumnes. Cal mantenir aquesta relació amb molta cura o recuperar la confiança mútua entre ambdues. VË La confiança mútua VË Famílies inhibides VË Famílies sobreprotectores i agressives VË L’estimulant exercici de la paternitat: famílies assertives TEMA B. Els conflictes professorat/alumnat Una relació no prou positiva entre docents i alumnes és la causa dels conflictes més freqüents a l’escola. Cal modificar-la per fer possible un aprenentatge efectiu i reeixit.

VË La competència pedagògica VË Professorat inhibit VË Professorat autoritari VË El “feeling” educatiu: professorat assertiu TEMA C. Els conflictes entre alumnes La mala relació interpersonal entre companys és la segona causa de conflictes a l’escola. L’assetjament escolar (bullying) és una de les seves manifestacions més extremes en un nombre de casos força reduït però que resulten molt dolorosos per a les persones que s’hi veuen afectades i per a les seves famílies. Existeixen programes educatius a diferents països que estan resultant molt eficaços per enfrontar-los. VË La socialització natural i més equitativa VË Alumnat inhibit i aïllat VË Alumnat agressiu VË Companys i amics: alumnat assertiu TEMA D. Els conflictes en l’entorn escolar Una font important de problemes té lloc a l’entorn proper escolar i les seves dependències annexes. També cal vetllar per la seguretat en aquests espais i temps amb estratègies de prevenció i intervenció interprofessionals. VË L’escola difusora d’educació a la comunitat VË Entorn indiferent i deteriorat VË Entorn violent VË Entorn propici: comunitat i ciutat educadores

Lo Gripau (digital) i Lo Gripauet noves iniciatives relacionades amb la nostra revista: d’una banda, l’enllaç amb el servidor que ens permet l’accés a la versió digitalitzada de totes els Gripaus des que es guarda en format digital, és a dir, des del juny del 2003 i fins avui. De l’altra, l’estrena del germanet internàutic, Lo Gripauet, que en forma de blog ens avança les imatges i fotografies més destacades de les múltiples activitats complementàries, tan necessàries i igualment educatives, que portem a terme en el nostre institut i que ens singularitzen entre els centres educatius del nostre entorn. I com que de les granotes i gripaus es diu que rauquen: endanvant, no pareu de raucar Lo Gripau i Lo Gripauet!

37

Lo Gripau

Des d’aquest mateix curs, la nostra pàgina web (www.insitutlopladurgell-bellpuig.cat) ha encetat dos


Empremtes escolars Una nova aula per a l’institut:

L’Hort d’en Bori de Bellpuig

Lo Gripau

38

Aquest curs estem especialment satisfets perquè hem pogut iniciar una nova experiència per al nostre alumnat: el Projecte Montperler d’escolarització externa. Es tracta d’un projecte ambiciós i que porta ja moltes hores de programació i de planificació al darrere, i que finalment aquest anys s’ha fet realitat. Aquesta iniciativa té l’objectiu de completar la formació curricular, és a dir, les hores de classe habituals amb la formació pràctica que aporta el món laboral, el de veritat, en una empresa verídica i en condicions de treball reals. Es tracta d’un projecte d’escolarització compartida, amb el qual els alumnes compaginen la formació acadèmica amb les pràctiques en empreses: uns dies a classe (60% del temps) i uns dies a la feina (40%). D’aquesta manera, es pot donar una atenció més específica a aquells alumnes que tenen una preferència per al treball més pràctic i manipulatiu, a la vegada que adquireixen una formació i una preparació que els ha d’ajudar en la seva transició al món laboral, per tal que vagin coneixent i adaptant-se a la realitat de cada dia. Però per tal que aquesta experiència sigui realment d’aprenentatge, hi ha d’haver un seguiment molt estret del tutor de l’INS i del tutor de l’empresa per tal de valorar l’evolució de l’alumnat que hi participa. A més, d’aquesta manera l’alumnat té la possi-

bilitat de viure de forma més propera i veure l’aplicació directa de molts dels continguts que es treballen des de les diferents matèries. L’experiència s’ha iniciat amb un alumne de 3r d’ESO de l’Aula Oberta, que porta a terme part de la seva activitat educativa a l’Hort d’en Bori de Bellpuig, col·laborant amb les tasques de la jardineria. L’alumne continua subjecte a la tutoria i la disciplina escolar de l’institut, però pot gaudir d’aquest aprenentatge pràctic, impossible de fer a dins les aules. Finalment, hem pogut començar a aplicar el projecte. Estem molt contents i agraïts que s’hagi pogut dur a terme aquesta collaboració i que una empresa del nostre entorn social s’hagi brindat a donar aquesta opció a un dels nostres alumnes. Perquè això és imprescindible: que hi

hagi empresaris i empreses que realment facin honor a aquest nom: que siguin emprenedors, que siguin agosarats per iniciar nous camins de formació, i que tinguin aquest segell de persones compromeses amb la societat. Esperem que l’any vinent nous alumnes puguin continuat gaudint d’aquesta magnífica oportunitat, amb el suport d’empresaris amb visió social disposats a compartir part del seu temps, que tinguin ganes de brindar-se a col·laborar amb l’institut en l’educació dels nostres joves.


Empremtes escolars

Renovació dels crèdits de síntesi

En el cas de 4ESO, el Projecte de Recerca (que no s’ha de confondre amb el Treball de Recerca de batxillerat), s’ha adscrit a l’àrea de Religió i per als qui no en fan a la d’Història i Cultura de les Religions. Això ha comportat la digitalització d’aquestes matèries, ja que durant el curs els alumnes han treballat els continguts habituals de la matèria i han realitzat totes les tasques encomanades a través del moodle o aula virtual de l’institut. Des de les aules d’informàtica i audiovisuals tots els nois i noies han anat fent presentacions digitals sobre temes diversos relacionats amb la matèria, i

després els han exposat oralment davant dels seus companys i dels respectius professors. Fins i tot, i durant el segon trimestre, els més agosarats ho han fet en anglès! Al tercer trimestre, un cop perduda la vergonya, i amb el bagatge i l’experiència de les presentacions anteriors, els alumnes s’han centrat en el projecte de recerca que ha estat constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i recerca sobre un tema escollit per l’alumnat mateix i sota el guiatge del professorat, i que cada alumne ha anat exposant individualment davant dels seus companys i del tribunal corresponent, format per membres de l’equip directiu i pels respectius professors. Per part dels professors l’experiència es valora molt positivament ja que d’una banda, els alumnes han après a perdre la vergonya de parlar en públic, a millorar les seves

habilitats de síntesi i d’expressió oral, a treballar tant en equip com individualment... i d’altra, s’han posat en acció les competències comunicativa lingüística i audiovisual (amb la presentació escrita de treballs i exposicions orals); la competència en el tractament de la informació i la competència digital (amb la cerca i gestió d’informacions en diversos formats); i la competència social i ciutadana (participació, responsabilitat, presa de decisions i capacitat dialògica en el treball en equip). D’aquesta manera, han avançat en competències que posteriorment els seran imprescindibles de cara al treball de recerca de batxillerat. Iolanda Barbé, Pere Bosch.

39

Lo Gripau

Per tal de fer que l’escola respongui a les necessitats reals de l’alumnat com més millor, cal anar empenyent processos de renovació curricular. Aquest curs ha estat el torn del crèdit de síntesi de 2ESO i de l’anomenat Projecte de Recerca de 4ESO. En el primer cas, s’han refet totes les tasques assignades als diferents departaments per tal d’aconseguir un treball únic i coordinat, que es genera a partir de la creació d’un tríptic al voltant de la Vall del Corb. Després de la sortida inicial per tal de visitar diferents espais d’aquesta Vall, el treball del crèdit es concentra a construir els textos, incloure-hi les informacions i la disposició de gràfics i fotografies. El resultat és un producte molt més coherent, a través del qual s’han d’haver demostrat les competències demanades.


Empremtes escolars Imatge de la rampa d’accés a la vorera de l’Avinguda d’Urgell en què podem apreciar la impossibilitat d’ús per part dels vianants. Esperem que durant l’estiu arribi una solució adequada per tal d’evitar possibles ensurts als ciutadans.

Lo Gripau

40


Racó creatiu: Visual i plàstica

1r Premi: MariaJové, 2n ESO C

3r Premi: Alexandra Fos i Sandra Moncusí, 2n ESO D

Lo Gripau

41


Racó creatiu: Estadístiques

Statistics in our school ESTADÍSTICA A L’INSTITUT

This course we have had an English teacher assistant, whose name was Natalie, and we have learnt some new mathematics vocabulary and we have practiced maths concepts in English. Most of the lessons were about Statistics.

I aquest és el gràfic resultant:

Per posar en pràctica tot el que havíem aprés, la professora ens va encarregar fer un treball. Havíem d’esbrinar l’alçada mitjana dels alumnes del nostre institut, per cursos i distingint també entre nois i noies. I fer els corresponents diagrames de freqüències i de sectors. Ens vàrem dividir la feina i vam fer grups. Cadascun havia de recollir de manera anònima les dades d’un grup, indicant si es tractava d’un noi o d’una noia. Vam classificar les dades en intervals (la variable alçada és contínua!) i vam començar a fer els càlculs: mitjana aritmètica, mode, mediana, desviació típica, recorregut i coeficient de variació. Vam construir els diagrames de barres i sectors corresponents a les dades de cada grup i vam resumir els resultats en cartolines.

Ha estat un treball profitós perquè hem posat a la pràctica tots els coneixements teòrics que havíem estudiat a classe. Al treballar en grup, hem hagut de coordinar-nos i repartir-nos les tasques. Hem vist que l’ordre i “ser metòdics” és molt important. Finalment, quan teníem el treball acabat vam aprendre a fer els càlculs a l’ordinador, amb l’Excel. Quina velocitat! Les màquines en ajuden!

Lo Gripau

42

En el següent quadre, un resum dels resultats obtinguts, pel que fa a les alçades mitjanes, en centímetres, de cada curs: grups

mixt

nois

noies

1 ESO

157.07

157.46 155.59

2 ESO

162.66

163.38 164.38

3 ESO

167.50

174.74 155.59

4 ESO

170.74

173.89 164.60

1 Batx

171.44

177.76 166.16

2 Batx

172.98

179.42 161.25


Racó creatiu: Literatura Concurs juvenil de contes Sant Jordi. 1r Premi categoria D

L’oblit blanc Francesc Coll - 3 ESO

’Home va despertar de cop. Estava confós. La seva mirada era confosa. Estava arrufant les celles, tant com ho feia amb el nas. Li feien mal els ulls i ho veia tot brillant, i resplendent; tant, que d’estar més lúcid en aquell instant, hauria deduït que s’havia mort. Quan se li va enfocar la vista, va observar el seu voltant, amb ulls incrèduls, i va mirar-se a ell mateix. Estava estirat al terra, mig incorporat, fent cara de sobremedicat. Finalment, va arribar una conclusió: era el despertar més estrany que mai havia viscut... Però n’havia viscut mai cap? Va tornar a mirar al voltant, i va decidir descriure d’una vegada la situació on es trobava. Si no havia perdut la vista a partir de dos metres, estava tirat de qualsevol manera al mig d’una extensió plana, que se li feia infinita, amb alguns turons en la llunyania, de color blanc. Exacte, blanc. Hi havia una... cosa freda, a sota seu, i per tot arreu. De fet, no parava de caure del cel, i feia tant fred que cremava. I si era corrosiva? Va ficar-se dempeus, adonant-se que anava vestit amb el que en altres moments diria que és una anorac, i va caminar cap a una mena de muntanyeta que hi havia lluny, tallant l’horitzó. L’Home va adonar-se que al lloc on havia estat estirat fins aquell moment no estava ni la meitat de blanc, com tot el que veia, a diferència d’ell, que estava gelat, i cobert de la freda substància. Ignorant-ho, va continuar dirigint-se cap a la muntanyeta llunyana. L’espessor blanca, cada cop era més baixa, i per tant, anava més ràpid. Tot i això, només un quart d’hora més tard, no es notava els peus. Va continuar i continuar, i afortunadament, la cosa gelada va parar de caure. Devia passar una hora, tot i que per l’Home va ser una eternitat, quan va arribar a la muntanyeta. Tampoc era tant

alta, tot i que d’una forma curiosa. Tenia com una entrada, i era comparable amb un laberint. L’Home es va anar fixant amb tot el que l’envoltava, fins que va veure una petita zona sense el color blanc. A sota, hi havia un inexplicable color fosc, que al tocar, l’Home va poder identificar com fusta. Fusta? Va començar a caminar més ràpid cap endavant, i cada cop hi havia menys blanc. Així va ser com es va adonar que estava al bell mig d’un poblet blanc. Però hi havia alguna cosa que no li encaixava, a l’Home. D’on venia? Com havia arribat allí? Estava a una zona on s’havia apartat la cosa blanca, i s’havia deixat arraconada, per no molestar ni congelar peus. L’Home va caminar fins a trobar-se un parc, amb tot de nens jugant. Pel que semblava, estava viu, al cap i a la fi! Va mirar per tot arreu, i va trobar un banc on assentar-s’hi. Al costat, hi havia un home vell amb un barret. D’aparença, era molt vell. Tenia els cabells completament blancs, i més arrugues que pàgines un diccionari etimològic.

amb ella—. I tots aquests caragirats estan fent-se malbé amb ella per que és el primer cop que la veuen. Només de pensar amb el so que fa quan un hi posa un peu a sobre, em marejo. —Sí, però... —va fer l’Home, sense perdre de vista els nens— Com existeix, això? Per què passa? Sembla com... No ho sé... Tant blanc, sembla màgic. —Doncs no ho és —el va tallar el vell—. La neu està formada per petits cristalls de gel amb forma molt fractal que s’agrupa en floquets i cau com una precipitació. —Sí... —va dir, l’Home— Però si li he de dir la veritat, no sé res. —No et pots expressar millor? —va exigir el vell. —El que passa —va començar l’Home—, és que m’he despertat de cop, al mig de la neu aquesta, a molta distància, i no recordo que hi hagués res, abans de la neu. Com si... Només fos això... És ben bonica.

—Hola —va dir, l’Home.

—Has begut massa, això és el que et passa. O t’hauràs pegat un cop al cap. Ara, deixa’m en pau.

—Hola —va remugar el vell, de mala gana—. Qui ets?

—Per què surt al carrer, si no li agrada la neu? —va preguntar l’Home.

L’Home va obrir la boca, però la va tancar a l’instant. Va arrufar el front.

El vell es va quedar callat. Lentament, sense dir res, va aixecar-se, i va dir-li:

—No... No ho sé —va dir, finalment—. No me’n recordo. Em pot dir Home, per que sé que sóc un home.

—Aquest matí, un trineu de gossos ha arribat sense amo. Si el vols veure, em pots acompanyar. Estic completament segur que aquest matí has anat amb ell, i has caigut, fen-te amnèsia traumàtica.

El vell el va mirar amb cara de fàstic, ajustant-se el barret, per evitar gelar-se. —Si em disculpa —va continuar, l’Home—, podria dir-me què és aquesta cosa tant bonica, meravellosa, però freda i gèlida al mateix temps? —Es diu neu —va contestar l’home, senyalant tots els vailets que jugaven

En aquell moment, mentre les dues persones s’allunyaven caminant per la neu, una família esperava al pare, que sens cap dubte ja s’estava dirigint cap a casa. És molt trist, que s’hagi de dir, que en aquest cas, la casualitat va ser odiosa i desafortunada.

43

Lo Gripau

L


Racó creatiu: Literatura

Auca de Valeri Serra Alumnes de 1 ESO B

L’any 1874 a Castellserà l’estudiós Valeri Serra naixerà.

Va anar als Escolapis de Balaguer i a BCN fou deixeble de Verdaguer.

A Bellpuig es va casar i a la Plaça St. Roc es va instal·lar.

Un setmanari hi va editar ell anomenat Lo Pla d’Urgell.

Contes i llegendes va recollir de la padrina i del padrí.

A La Vanguardia se’n va anar i de periodista hi va treballar.

El 1938 a BCN a morir i la cultura catalana molt ho sentí.

A Bellpuig és molt reconegut amb els noms del col·legi i l’institut.

I als premis de Cultura Popular el seu nom els van posar.

Lo Gripau

44


Racó creatiu: Literatura

I jo, vaig desaparèixer

-Dia 21 de Novembre del 2077. Em sento inútil, tancat i abandonat... em sento oblidat per les persones que m’estimen... o m’estimaven. Em sento com un robot, com una màquina que cada dia fa i pensa el mateix. No vull mantenir cap relació amb aquesta gent que de la mateixa manera que jo, creuen que estan oblidats i abandonats o inclús, ja ni creuen en res. No vull continuar en aquesta monotonia, vull marxar d’aquests murs, d’aquest món on ja no queda lloc per nosaltres, vull fugir d’aquesta solitud. un any abans... -Bon dia avi! Moltes felicitats! -ostres! Moltes gràcies, petitona! Aquella nena, era l’Alba, la meva neboda. Tenia vuit anys i era la filla del meu fill Marc. Pel que fa a l’aspecte físic, el que més destacava en ella era la llarga i llisa melena negra que tenia i que li arriba fins a la cintura. Era una xiqueta molt intel·ligent, sempre riallera i molt afable amb tothom per l’edat que tenia.

vida, un ja no s’alegra com abans, pensava l’Ignasi. Però aquell dia gris i fred de Novembre no solament el convertia en un de trist pel temps sinó també per la sensació que tenia l’avi al veure que faltava gent al seu costat. Aquell dinar de celebració ja no era com els de feia cinc anys, on es reunien germans, tots els fills, nebots, cosins...què havia passat? S’havien oblidat de mi? Es preguntava l’avi. Aquesta sensació se li havia passat més d’un cop pel cap últimament. Potser era el fet de viure sol? La falta d’atenció? Aquell últim any, no havia rebut gaires vistes del Marc, que sempre s’excusava per qüestions de feina o per les grans discussions amb la dona. La veritat és que a l’Ignasi no li havia fet mai el pes la Carolina. Creia que era d’aquelles dones que es queixen per tot, n’era el cas, i que sempre estan apunyalant a la gent per les esquenes, però tot i així, l’acceptava amb resignació pel fet de ser la muller del seu fill. Però si hem de parlar d’una bona relació, aquesta era la que tenia l’avi amb l’Alba. Tant ell com ella s’ho explicaven tot i cada dia l’anava a veure. Sempre acabaven anant al parc a passejar. L’Ignasi era com un segon pare per ella, sempre li estava donant consells i explicant velles històries del passat.

L’intent d’arreglar aquella situació per part de l’Ignasi havia fracassat i el matrimoni tornava a discutir. Una vegada van acabar de dinar, el Marc va portar un pastís perquè l’avi bufés les espelmes però l’única entusiasmada era l’Alba, que se n’alegrava molt. L’Ignasi en canvi, just abans de bufar va mirar les cares avorrides dels dos adults, va fer un sospir i les va apagar. Que trist... pensava. -ens veiem aviat, pare... -això espero, fill! Apa Alba, porta’t bé! -sí, avi! T’estimo! La Carolina havia sigut la primera a marxar i ni tan sols havia dit adéu. Just després de tancar la porta, el tornà a envair la soledat i la preocupació ja que sabia perfectament que en Marc tardaria molt temps a venir a veure’l un altre cop. -És que no te n’adones que ja no pot ni pagar el lloguer d’aquella casa? A part d’això viu sol i qualsevol dia pot caure o pitjor! Morir!

-T’estàs equivocant, Carolina!

-em sembla que t’hi estàs obsessionant, Carolina...és el meu pare i no el penso portar a una residència! Tindria un disgust molt gran si sabés que el vull tancar!

-Felicitats, pare! És que no et canses de fer anys o què?

-El problema és què no ho vols admetre Marc! Però que no ho veus que ja no podem fer-nos-en càrrec?

-Per favor, Marc! Siguem realistes i portem-lo a algun lloc on el puguin cuidar...

-Tu sempre amb les teves ironies! Gràcies, fill.

-M’importa ben poc el que diguis! Anem a menjar!

-el que tu vols és desempallegar-te’n i deixar-lo en l’oblit! Bruixa!

-El mateix li dic senyor Ignasi! Espero que passi un bon dia d’aniversari!

El dinar havia començat en silenci, l’avi sabia que s’havien tornat a discutir i per trencar aquella tensió li va preguntar a l’Alba:

-mira Marc, tinc un amic que és el gerent d’una residència que està al barri de Pedralbes i que segons he sentit...està molt bé de preu!

-Com et va l’escola, xicota?

-Saps què et dic?

-Molt bé avi, com sempre!

-Què? Què?

En aquell instant saltà la Carolina dient...

-vaig al bar! Allí podré pensar amb tranquil·litat!

-Marc! El millor hauria sigut apuntar-la a un escola privada!

L’Alba havia estat escoltant l’escena d’amagades i de seguida se’n va anar a casa l’avi amb la intenció d’explicar-li tot. l’Ignasi estava a la butaca, mirant

En aquell moment, van entrar per la porta del rebedor en Marc i la Carolina, la seva dona.

-Si us plau Carolina, quantes vegades t’he de dir que em tractis de tu! El Marc, tenia quaranta-vuit anys i en feia nou que s’havia casat amb la Carolina. Eren un matrimoni que d’alguna manera o altra sempre acabaven discutint en totes les converses que encetaven, s’estimaven molt. Aquell vint-i-un de Novembre del 2076, l’Ignasi celebrava el seu setanta- vuitè aniversari. Després de tants anys de

-però que dius ara? Que et penses que som rics nosaltres?

45

Lo Gripau

Eduard Marco Castellà, 2n Btx Literatura catalana


Racó creatiu: Literatura fotografies de quan el Marc era petit. Li va començar a caure una llàgrima que li va lliscar ràpidament per la galta fins a impactar amb la foto. Es sentia sol, no es podia creure que després de criar al Marc durant tants anys, ara, el tingués tan oblidat. Just en aquell moment va sonar el timbre, l’Ignasi es va eixugar tan ràpid com va poder les llàgrimes i es va dirigir a la porta. -Alba! Què hi fas aquí? -Avi! Avi! T’he d’explicar una cosa molt important!

46

L’Alba estava molt nerviosa i no parava d’esbufegar després d’haver vingut des de casa seva corrent. L’home la va tranquil·litzar i li va preguntar què passava. La nena li ho va explicar tot mentre l’Ignasi escoltava amb atenció. Quan li va acabar d’explicar la història, l’avi va deixar anar una petita rialla per sota els llavis i li va dir a l’Alba que no es preocupés, que no patís, que simplement havia escoltat una discussió on els pares havien perdut els nervis. Poca estona després, la va portar al parc per entretenir-la i fer-li oblidar el que havia passat. Eren les sis de la tarda quan l’Ignasi va arribar a casa, va deixar les claus a la tauleta de l’entrada i es va dirigir al menjador; allí es va asseure a la seva butaca i li van començar a passar pel cap molts dels millors moments amb el seu fill, amb la seva família. Va començar a plorar no solament pel fet d’assabentar-se de la possibilitat d’anar a parar a una residència, sinó també per la ràbia i la impotència que tenia davant la dona del Marc, la Carolina, que l’estava apartant a poc a poc sense poder-hi fer res ja que aquell pobre noi, el seu propi fill, estava encadenat a les seves decisions i ordres de tal manera que s’havia oblidat de tot l’amor que li havia donat el seu pare. L’Ignasi es va quedar adormit, tot sol.

Lo Gripau

-Ostres! Aquest bar cada dia és més desagradable, tot són immigrants i pobres desgraciats! En Marc va entrar a la sala d’estar i s’hi va trobar la Carolina i un altre home, un senyor d’edat avançada, d’uns seixanta anys, que anava molt ben vestit: uns pantalons negres, una camisa d’un blau molt intens i una corbata daurada; també portava una americana marró que l’havia deixat en una butaca. Semblava un home benestant i molt afable. De

seguida es va aixecar per xocar-li la mà al Marc molt cordialment. -Que representa això Carolina? Va dir molt confús. -Mira Marc, aquest és el company del que t’he parlat abans, el gerent de la residència, es diu Ramon. En Marc somrigué forçadament i es va asseure. Al mateix instant, l’home li pregunta quina era la situació del seu pare, ell es va fregar el front i li va dir: -miri, el meu pare fa deu anys que viu sol, des que es va morir la meva mare vaja, i la veritat és que durant tot aquest temps mai ha tingut molts problemes de salut excepte els dolors d’esquena; sempre s’ha sabut espavilar tot sol, és un home molt fort i que es cuida molt sap? -Me n’alegro molt pel seu pare Marc, però deixi’m que li faci una pregunta. Vostè sap que el seu pare ja és bastant gran, oi? I com es deu imaginar...el fet de viure sol sempre pot comportar molts riscs per ell a la seva edat...i si un dia cau i pot contactar amb vostè?. I pel que fa a l’àmbit econòmic...m’ha dit la seva dona que va molt ajustat per pagar el lloguer...oi senyor? -la veritat és que sí, respongué amb el cap abaixat el Marc. -doncs jo li ofereixo una solució molt viable per vostès i el seu pare! La meva residència és d’última generació, té tots els serveis que una persona pot demanar i necessitar, i està molt bé de preu... -miri senyor...és que al meu pare no li agradarà gens la idea... -pensi que li estic fent una molt bona oferta Marc, que està molt però que molt bé de preu! Realment es sentiria com a casa, el seu pare! -home...si m’ho diu d’aquesta manera... L’Alba ho havia estat escoltant tot i just en el moment que en Marc anava a contestarli al gerent de la residència, va sortir i va cridar tot dient: no li pots fer això a l’avi, papa! Al mateix moment, la Carolina es va aixecar i se la va emportar a l’habitació agafant-la pel braç. -així doncs..què decideix Marc?

-està bé! Accepto la seva oferta...però juri’m una cosa, prometi’m que el tractaran molt bé. -per suposat! Ha fet molt bé de confiar amb nosaltres. D’aquí pocs dies començarem a fer els tràmits. En Marc el va acompanyar fins a la porta i quan va tancar-la, va fer un llarg sospir i se’n va anar a l’habitació a descansar. Als dos dies de la visita del Ramon, la Carolina i el Marc van anar a casa de l’Ignasi per explicar-li tot. En Marc estava molt nerviós i no parava de suar, en canvi, la Carolina mantenia una rialla constant d’allò més inquietant. Quan l’avi va obrir la porta ja sabia el que li anaven a comunicar. En Marc només li va xocar la mà i la Carolina li donà uns copets a l’esquena. Es van acomodar a la sala d’estar i la Carolina li va començar a explicar tot. -Què he fet per merèixer això? Jo no molestava a ningú...tinc una vida humil i m’estimo als meus, per què no dius res Marc? Jo ja no puc lluitar contra això... el meu propi fill em menysprea...s’ha oblidat de qui sóc...i jo, jo l’estimo tant... per aquest únic motiu no vull cap conflicte de família, no vull que hi hagi mal ambient, si accepto aquesta proposta ho faig per tu fill. -M’està escoltant Ignasi? -sí! sí! -i doncs? Que me’n diu? Està molt bé no? -sí, m’interessa... El pobre vell tenia els ulls plorosos, aquell home acabava de morir per la poca família que li quedava. Van marxar deixant-lo sol una altra vegada, com si no hagués passat res. Finalment va arribar el dia, l’Ignasi estava plantat davant d’aquella residència amb en Marc, la Carolina i sense l’Alba ,que segons ells estava malalta. Abans de marxar tot van ser promeses de constants visites i presents, de reunir-se per Nadal i pels aniversaris. Mentides. L’avi va entrar i de seguida va veure un home d’una seixantena d’anys, molt ben plantat i ben vestit, i amb una rialla d’orella a orella fregant-se les mans... L’Ignasi entrava al túnel que el portaria a la desaparició i a l’oblit final. Un any després va morir, sol.


Temes oberts

Not to be Guillem Closas

La mutabilitat? Uns dies després de fer aquesta incursió turística, no vaig poder resistir, a altes hores de la nit, l’oportunitat de tornar a veure una estona de ?ˬjVŠW֐?ËjË»+j͉ÍË Öa?¼^˶ÖjËkÄ^Ë͝ÍË plegat, la història del fundador d’una de les grans religions de la història i la d’un nen nord-americà de bona família al qual se li diu que, potser, és la reencarnació d’un important lama tibetà. Al minyó li w?ˉVÖĉžË?ËWÄ?^ˬjÁ£ËjÄËÄjÖÄˬ?ÁjÄ^Ë gent de carrera i diners, i no gaire creients, no ho veuen gaire bé. De sobte, però, la mutabilitat entra en acció: un ?”‰WË ajÄË ¬?ÁjÄ^Ë W”Ë jÄË ‰™ÍjV‰~j™Í^Ë jove, maco, ben situat, perd els diners i es treu la vida; llavors, la cosa comença a canviar i el nostre jove protagonista acaba viatjant a l’Àsia amb el seu pare, que ha vist que tot el que ell creia sòlid i invulnerable no ho és pas. La mutabilitat? Els savis populars d’aquí ho expliquen molt clarament quan diuen que «no som res», «no somos nada»… El lama Dorjet ho explica d’una altra manera: la mutabilitat vol dir que, passats cent anys, totes les persones que ens envolten hauran mort. Els monjos

budistes construeixen els espectaculars mandales, amb elaboradíssimes figures de mil colors, i els destrueixen immediatament, per indicar com en són de fugisseres les coses,. Però veritablement ho són tant? La mutabilitat no és pas una cosa desconeguda per als europeus, tot i que ara està de moda descobrir-la a les tradicions orientals. Va ser Heràclit, un dels primers filòsofs grecs, qui va dir que tot canvia contínuament, i que no és possible banyar-se dues vegades al mateix riu, pel senzill motiu que l’aigua es va escolant contínuament cap a la desembocadura. Però també Heràclit va parlar d’una raó i d’unes lleis que regeixen els canvis. L’aigua passa, però el riu segueix allí. Els homes moren, però altres els substitueixen i, a més, si ens remetem a l’exemple anterior posat pel lama Dorjet, tornen a ser els mateixos que es reencarnen. En el cas de la nostra torre, en canvi, la cosa no està tan clara, perquè la història del futur no està escrita. No sabem si tornarem a una època de barbàrie en què la gent acabarà de destrossar la torre (el que deien les filosofies cícliques de la història, segons les quals tot es torna a repetir) o si, segons les creences de l’home del segle XIX i XX, seguirem progressant, i llavors potser es reconstruirà la torre, i qui sap si tot el castell sencer. Mutabilitat? Immutabilitat? Una de les coses que no canvien gaire és la creença que els escrits dels autors del passat, els que de vegades anomenem clàssics, no tenen gran cosa a veure amb nosaltres, poden entretenir-nos, tenir una gran qualitat literària, però els arguments i els temes són coses força tronades, completament superades per l’evolució dels costums i de la civilització. Prenem, per exemple, la tragèdia del príncep Hamlet, que no sap si llevar-se la vida perquè la seva mare i el seu oncle han matat el seu pare, el rei. Els seus tortuosos dubtes, les intrigues de tots plegats, la mort de gairebé tothom al final de la tragèdia… ben bé sembla una cosa entretinguda, però amb un fort regust a castells me-

dievals, feudalisme, armadures que no deixen respirar… To be or not to be? Problemes del passat? »,։ËÄÖ¬ÁÍ?Á‰?ËjÄË֐ÍÁ?Í~jÄËajË”ž™^ː?Ë injúria de l’opressor, el menyspreu del superb… les insolències del poder i les ÜjÞ?W‰™Ä˶ÖjËjË¬?W‰j™Í˔nÁ‰ÍËÁj¬p·¼Ë Coses del passat, aquestes que fa dir Shakespeare al príncep de Dinamarca? No sé per què, em fan pensar en els grans líders polítics mundials prometent, fa cosa d’un any que, com a objectiu prioritari, es marcaven que la crisi econòmica no la paguessin els pobres. En els mercats financers provocant l’endeutament dels governs per a salvar-se i exigint-los després que retallin les pensions i els sous dels funcionaris perquè tenen dèficit. En milers de persones innocents que han perdut la feina i el senyor Millet preguntant amb cinisme què menjaria a la presó, després d’haver passat un munt de mesos en llibertat malgrat haver estafat un munt de milions. En els totpoderosos del club Bildeberg reunits a Sitges protegits per la policia que es paga amb els impostos dels ciutadans als quals es retallen les prestacions ĝW‰?Ä±Ë ™ËjÄË»MÁÍjÄËÜjÁajļ˶ÖjËÜjien en l’economia espanyola el senyor Zapatero i companyia. En el menyspreu generalitzat als drets de la gent, en la idea que el pacient mèrit del funcionari que ha aprovat unes oposicions no té per què respectar-se si convé suprimir llocs de treball o privatitzar. En… Qui suportaria els ultratges? Tot això em fa pensar en un altre clàssic, Aristòtil. Tot plegat, és una qüestió d’equilibris. La gent va suportant els ultratges perquè cobren menys però van cobrant, perquè no treballen però els arriba la prestació d’atur, perquè en van traient alguna cosa de l’economia submergida… El que pot arribar a passar si els ultratges segueixen augmentant, si en segueix sent víctima una població com l’europea que està acostumada a viure més o menys bé, és difícil de predir. Com el destí final de la torre de Conchel.

47

Lo Gripau

Una desviació cap a l’esquerra, que agafareu després de travessar Montsó, us portarà cap al poble de Conchel, amb la seva espectacular torre, que figura a la guia de castells d’Aragó. Torre? En realitat, només en queden dues parets, tot i que serveixen per donar una idea de com devia ser d’impressionant l’original, amb un talús a la part baixa i les pedres ben escairades. Un cartell turístic us explica tota la història del monument. A 10 metres de distància, hi ha un espectacular mirador sobre el riu Cinca amb els seus xops, i també els corresponents cartellets explicatius. Parlant d’assignatures, podríem dir que una perfecta combinació de Ciències Socials i Ciències Naturals. És curiós pensar, però, que no fa gaires anys la gent no donava cap importància al paisatge, i probablement moltes pedres se les van emportar els propis pagesos de la zona per fer-se la casa. Són coses de la mutabilitat.


Temes oberts

Tots junts fem LLIBERTAT! Consulta sobre la independència a Bellpuig Eduard Marco Castellà

El 28 de febrer es va celebrar a la vila de Bellpuig, la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquesta era la segona vegada que es duia a urnes el dret a decidir dels catalans i catalanes ja que la primera tongada de votacions va ser el 13 de desembre del 2009. Així doncs, la BEPA (Bellpuig Per a l’Autodeterminació) va començar a proposar i promoure activitats perquè la gent del poble sabés i s’interessés per aquella consulta

Lo Gripau

48

amb l’objectiu d’obtenir la màxima participació possible. Un dels reptes de la BEPA era el de captar l’atenció del jovent i transmetre-li el missatge tan important com és, en aquest cas, de si Catalunya ha de poder decidir si vol o no vol la seva independència. Un dret que ningú ens pot prendre. Per aquest motiu va sorgir la idea de muntar una taula de vot anticipat a l’institut Lo Pla d’Urgell de Bellpuig el dia 26 de febrer. Sorprenentment hi va haver més participació de la que s’esperava en un principi i des de la BEPA es vol agrair de tot cor. I la veritat és que si tots junts treballem, si tots junts fem pinya, el que fins ara encara és un somni, s’aconseguirà. Perquè la força d’un poble unit el pot portar a on ell desitgi.


L’espai de l’AMPA

Projecte

eduCAT1x1:

NOVES EINES PER A UNA VELLA FEINA

Fins ara només disposàvem d’una aula d’informàtica educativa (o dos en el millor dels casos), que calia compartir entre tots els grups dels diversos cursos, de manera que sempre hi havia una graella penjada a la sala de profes per tal de reservar-s’hi l’hora. Ara la informàtica ens envairà les mateixes aules habituals dels alumnes: tants alumnes, tants ordinadors, cablejat per a les connexions, receptors wi-fi per donar capacitat de connexió, canons de projecció, pissarres digitals interactives… Es tracta, sens dubte, d’un pas endavant en la concepció de l’educació i l’aprenentatge als instituts, de conseqüències encara no previsibles del tot, però que de ben segur han d’acabar per canviar no només l’estètica del treball a classe, sinó la mateixa essència de què i com estudiar, aprendre, ensenyar i avaluar. Amb el temps evolucionarà la manera de fer i rebre les classes, d’estudiar, de trobar i organitzar la informació i els continguts… El que no pot

canviar, però, és la imprescindible cultura de l’esforç i de la feina ben feta d’alumnes i professors, perquè sense ganes i il·lusió per ensenyar i per aprendre poca cosa s’hi pot fer ( i que ens perdonin els moderns teòrics de la psicopedagogia). La fi anunciada dels llibres de text portarà del bracet una altra fi: ja no podrem dir amb propietat que els profes som els treballadors del ram del guix, perquè les pissarres negres (o més aviat verdosotes, com les actuals), també desapareixeran. De moment, en el nostre centre hem decidit de guardar-les a les golfes, per si de cas... Les pissarres digitals projectaran la imatge del llibre digital a la pantalla, i es podrà manipular textos i imatges com si d’un ordinador es tractés. I més que l’interès d’exercicis interactius i autocorrectius, amb les notes a l’instant, allò que serà impagable d’aquestes pissarres és la seua funció de finestra oberta al món. Per fi, les aules no seran una capseta de vidre, aïllada de la societat, amb les seues pròpies normes i ritmes, aliens al que ocorre a l’altre cantó de la paret exterior. Sortosament, permetran de “sortir” de l’aula al vast món de la realitat en xarxa, mostrar animacions, veure documentals, sentir cançons de mil maneres, escoltar recitar poemes pels propis poetes, mil i una menes d’animacions i recreacions, i qualsevol altre material que el professor (i per primer cop, també els alumnes) puguin proposar perquè consideren útil, o crític, de connectar-s’hi. Diuen alguns que arribarà el dia que parlarem d’aquest procés com d’una revolució. De moment, ens hem de preparar per patir-ne les conseqüències, perquè no hi ha –desgraciadament- revolucions de vellut. Sempre hi ha dificultats a vèncer, i aquestes també s’aniran

presentant puntualment: problemes tècnics, de connectivitat –a casa i al centre-, de configuració i compatibilitat dels portàtils, d’organització de l’aula, d’adaptació a nous ritmes d’aprenentatge, de responsabilitat en la cura dels ordinadors, de responsabilitat de les famílies per tindre a punt impressores i adsl… o fins i tot –segons les males llengües- de conseqüències de miopia. Cadascun d’aquests esculls els anirem superant, no ho dubteu, amb determinació i amb millor saber fer de què siguem capaços. Temps hi haurà de queixes, per tant, d’entrada quedem-nos amb la visió més positiva: un procés que ens ofereix a professionals, alumnes i famílies de participar d’un moment històric, que acabarà transformant la fesomia de les aules i de les habilitats i aprenentatges dels nostres joves estudiants. Quin gran repte, que apassionant, quina il·lusió, no us engresca?

Les previsions per al proper curs El desenvolupament del projecte Educat 1x1 dotarà els alumnes de 1-2-3 ESO del proper curs 2010-11 d’un netbook o petit ordinador portàtil. Això vol dir que, d’una banda, les famílies haureu de comprar aquest ordinador subvencionat pel Departament d’Educació al preu de 150€. Els alumnes hauran de portar, doncs, a partir del setembre aquest ordinador a la motxilla per tal de poder fer les classes d’una part de les assignatures totals per aquest mitjà. D’altra banda, el centre ha d’adequar les aules dels grups implicats en el projecte (11 aules) amb la connectivitat informàtica requerida i la instal·lació de pissarres digitals interactives, cos que s’ha estat fent durant aquest darrer tram del curs.

49

Lo Gripau

Si el curs actual ens ha portat la gran novetat històrica de l’estrena del nou edifici de l’institut, el proper curs 2010-11 no voldrà ésser menys històric: ens portarà, a una bona part dels centres educatius de secundària de Catalunya, l’estrena d’un nou model educatiu. Aquesta vegada no serà per un canvi de la llei educativa (cosa sorprenent després de la mitja dotzena de canvis i adaptacions durant els últims quinze anys!), sinó per un fet més, molt més material: començarem a treballar amb les eines de l’educació del futur –o del present ja, segons com ens ho mirem-, aplicarem a les aules les anomenades tecnologies digitals de l’aprenentatge i l’educació. Dit planerament, un alumne, un ordinador.


L’espai de l’AMPA

De comú acord amb l’AMPA del centre, hem considerat oportú que, per tal que la transició sigui mesurada i senzilla, el procés d’adaptació al llibre digital fos progressiu, de manera que el primer any d’aplicació encara hi haurà bona part de les assignatures amb llibre de text en paper. A mesura que avancin els cursos, aniran augmentant le assignatures amb llibre digital, de manera que al final del procés (sempre tenint present que l’administració educativa no canviï de parer), ja només hi haurà llibres digitals i els llibres de text en paper hauran desaparegut majoritàriament, amb el consegüent estalvi per a les famílies.

50

Quan les famílies d’aquests tres primers cursos de l’ESO vindreu a comprar els llibres de text per al proper curs us trobareu, doncs, que hi haurà matèries per a les quals no es disposarà del tradicional llibre. Aquest serà substituït en algunes assignatures pels llibres digitals que les mateixes editorials estan posant a disposició de profes i alumnes. Però, òbviament, aquests llibres no són gratuïts. Per fer front a aquesta situació, el Departament d’Educació dota a cada alumne d’un “moneder electrònic” amb 30 euros de compte, amb el qual l’alumne (sota la recomanació del propi centre educatiu) comprarà per internet el

llibre que el professor haurà triat, amb plenes garanties de qualitat i continguts, i al qual accedirà amb la preceptiva contrasenya. No estem segurs que amb aquests diners n’hi hagi prou per comprar tots els llibres digitals necessaris quan l’aplicació del projecte sigui majoritària a totes les assignatures. Dependrà del propi Departament decidir si sufraga el preu total d’aquests llibres o bé les famílies n’hauran d’acabar assumint una part. El nostre institut també treballa en la direcció de facilitar que el propi professorat es faci el seu propi llibre a partir dels materials propis digitalitzats (apunts, exercicis, etc.) i de recursos lliures i gratuïts que trobem a la xarxa a mansalva. Això permetria alleugerir la factura del llibre digital i adequar més pròpiament els continguts a les necessitats reals de l’alumnat. El centre, per la seua banda, haurà d’anar adaptant les aules a la presència dels ordinadors. A més de vigilar que la connectivitat i la xarxa wi-fi de les aules sigui suficient i no es col·lapsi quan desenes d’ordinadors es connectin alhora, haurà de vetllar pel bon funcionament de les PDI (pissarres digitals interactives) i que la lluminositat de les aules permeti una bona visió de la pissarra; en cas negatiu, caldrà dotar les aules amb cortines opaques que facilitin una adequada lectura i vista de la pissarra. L’alumnat i les famíles hauran de col·laborar en la bona cura i tracte del miniordinador, de manera que l’alumne desenvolupi la responsabilitat de fer-se càrrec de portar al centre i tornar cap a casa l’aparell cada dia, que en faci un bon manteniment i un bon ús, i que se’n carreguin les bateries. De tota

manera, el centre disposarà a cada aula implicada en el projecte d’uns armaris especials, per tal de deixarhi els aparells guardats i carregantse mentre no es facin servir o bé els alumnes siguin al pati, al menjador o al gimnàs. També caldrà procurar que a casa hi hagi impressora, ja que augmentarà la necessitat d’impressió de documents, apunts i treballs, i també, és clar, connexió d’ADSL. Es preveu que les companyies telefòniques posin al mercat un pla de connexió per a estudiants a baix preu, que permetria la connexió durant unes poques hores diàries al vespre per tal de poder fer els deures que calgui. Per a l’alumnat becari es preveu també la possibilitat de disposar dels miniordinadors en préstec, de manera que puguin seguir el ritme de treball habitual. Finalment, cal deixar ben clar que tot i la introducció d’aquestes noves tecologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC) a les aules, no pot desaparèixer sota cap concepte el treball diguem-ne manual o tradicional de l’alumne a l’aula: cal que tots continuem treballant en llibretes de paper, que continuem practicant l’art d’escriure a mà. La ràtio orientativa que els especialistes ens proposen és la següent: 1/3 del temps per a l’explicació del professor, un altre 1/3 per a treball manual en paper i un tercer 1/3 per al treball amb ordinador.

El netbook o miniordinador portàtil VË MODEL: TOSHIBA NB200-13E VË Ordinador ultraportàtil de baix consum VË Sistema operatiu: arrencada dual amb Linkat i amb Windows XP Home Edition VË Processador Intel Atom N270 VË Freqüència mínima processador (CPU): 1 GHz

CURS 2010-11

Lo Gripau

CCSS

IDIO

CAST

CAT

MAT

-

CCNN

EF

MÚS

TEC

REL/AL

OPT

CIUT

-

-

-

1ESO 2ESO

-

3ESO

-

4ESO

EVP

-

-

VË Memòria RAM mínima: 1 GB VË Disc d’estat sòlid (SSD) de 60 GB o més, amb sistema de repartiment d’escriptures, o bé disc dur (HDD) amb sistema de protecció contra caigudes per mitjà de sensors d’acceleració en tres eixos VË Sistema de restauració ràpida del programari instal·lat, independent de la càrrega


L’espai de l’AMPA del sistema operatiu i sense necessitat d’elements externs VË Programari de seguiment enllaçat amb el Servei d’Assistència Unificada del Departament d’Educació VË Navegador VË Ofimàtica: processador de textos, full de càlcul i editor de presentacions de l’OpenOffice o d’un programa equivalent que treballi amb formats compatibles VË Contracte de manteniment per almenys 2 anys VË Pantalla 10’1’’ Widescreen amb resolució igual o superior a 1024x600 píxels VË Durada mínima de la bateria: fins a 9 hores VË Font d’alimentació externa amb una potència igual o inferior a 30 W

Què són els llibres de text digitals VË són continguts en format digital que abracen la totalitat del currículum oficial de les matèries que tenen com a objecte i que fan servir en un grau raonable la potència del mitjà digital, incloent animacions, simulacions, vídeos, etc. amb objectius combinats de transmetre informació, desenvolupar habilitats, potenciar actituds, etc.

VË Connectivitat amb xarxa d’àrea local amb cable i amb Wi-Fi VË Pes igual o inferior a 1,5 Kg

VË estan integrats per mòduls o seccions més o menys equivalents als capítols d’un llibre de text convencional, amb una interfície d’usuari i una operativa d’utilització comuna. VË inclouen en alguna forma un “itinerari suggerit” que enllaça els diferents mòduls dels que es composa el contingut d’una matèria. VË contenen un cert nombre de recursos o de referències a recursos en la Internet per a completar la part “sistemàtica” de l’aprenentatge. VË faciliten també la realització d’exercicis d’autoavaluació per tal que els/les alumnes pugin verificar el seu propi aprenentatge, i exercicis d’avaluació perquè aquest aprenentatge pugui ésser verificat pel professorat; i tot això en la forma més automatitzada possible.

Instal·lació de les aules digitals VË Durant aquest estiu, el centre adequarà les onze aules de 1r, 2n i 3r d’ESO del proper curs amb pissarra digital, canó projector, altaveus, connectivitat wi-fi de l’aula, segons la subvenció rebuda del Departament d’Educació.

VË estan a disposició del professorat (exposició/ensenyament) i de l’alumnat (estudi/aprenentatge), igual que els llibres de text clàssics.

VË També s’instal·laran armaris per guardar i recarregar, en cas d’emergència, els ordinadors.

DeCàLeG d’ús dels netbooks per a l’alumnat al centre:

2. L’ordinador s’ha de portar carregat de casa, i no es quedarà a l’institut. 3. En arribar a l’aula, l’ordinador es guarda en l’armari que cada alumne-a té destinat especialment a aquest efecte. 4. A les hores de pati i menjador, l’ordinador s’ha de tindre guardat a l’armari. 5. L’alumne-a ha de seguir les indicacions que cada professor

donarà sobre l’ús de l’ordinador a les seves classes.

retat dels treballs en cas que calgui resetejar l’ordinador.

6. En general, l’ordinador estarà sempre tancat mentre el professor no indiqui si cal fer alguna activitat.

9. En cas d’algun problema de funcionament de l’ordinador, l’alumne-a es dirigirà al professor, el qual decidirà què s’ha de fer.

7. És recomanable de disposar d’una funda protectora per al trasllat de l’ordinador per dins al centre a altres aules i per al transport diari cap a casa. 8. L’alumne-a tindrà una adreça de correu electrònic i d’hostatjament de documents a internet, que és la que haurà de fer servir per a la seva feina escolar i com a lloc de segu-

10. Qualsevol incidència derivada del mal ús dels ordinadors, pissarres digitals i altres elements relacionats, o bé de connexions externes no autoritzades pel professor, serà considerada com a falta, sotmesa al que preveu el Reglament de Règim Intern.

51

Lo Gripau

1. L’ordinador és propietat de l’alumne-a, el qual s’ha de fer responsable de la seva cura i manteniment.


L’espai de l’AMPA PER AL PROFESSORAT: VĂ‹ ?Ă‹a‰ÄĂ?à ‰MĂ–W‰žËà jWÂ?”?™?a?Ă‹ajÂ?Ă‹ temps de treball a l’aula ĂŠs d’un terç d’explicaciĂł, un terç d’exercicis a mĂ , un terç de treball amb ordinador. VĂ‹ Â?Ă„Ă‹ ?Â?֔™jĂ„Ă‹ †?™Ë ajĂ‹ WÂ?™Ă?䪅?Ă Ă‹ amb el treball i l’escriptura manual; per tant, tindran una llibreta o cartipĂ s de cada matèria, com ďŹ ns ara, per al treball d’escriure, copiar i resoldre exercicis. VĂ‹ ?Â?Ă‹ ÂŹĂ jĂœjĂ–Ă jĂ‹ Â?jĂ„Ă‹ ?WĂ?Â‰ĂœÂ‰Ă??Ă?Ă„Ă‹ ajĂ‹ classe en cas que l’aula digital no funcioni per problemes de connectivitat o altres, ĂŠs a dir, disposar sempre d’un pla B. VĂ‹ žÂ?Ă a‰™?aÂ?Ă Ă‹ kĂ„Ă‹ ֙?Ă‹ j‰™?Ă‹ ajĂ‹ treball, malgrat que bona part de l’alumnat l’utilitza mĂŠs per a l’àmbit del lleure. Cal educar l’alumnat en el rigor del treball a l’aula, de manera que entengui que l’ordinador, al centre educatiu, ĂŠs una eina per fer recerca, comunicar-se, i elaborar continguts. VĂ‹ Ă?nĘÖjĂ‹ÂŹÂ?Ă?ˆ?ĂœjĂ ÂˆÂ†Â‰Ă‹?Â?֔™?Ă?Ă‹ amb mĂŠs coneixements tecnològics que el professorat, ĂŠs bo estar oberts a la seva aportaciĂł, i al foment del treball WÂ?Â?VÂ??MÂ?Ă ?Ă?‰ÖËj™Ă?Ă jĂ‹ÂŹĂ Â?wjĂ„Ă„Â?Ă ?Ă?Ă‹ i alumnat.

Lo Gripau

52

VĂ‹ jĂ‹ Â??Ă‹ ”?Ă?j‰Þ?Ă‹ ”?™jĂ ?Ă‹ υjĂ‹ ™Â?Ă‹ es pot parlar d’un llibre que no s’ha llegit, quan es pensa en activitats fent servir els ordinadors cal partir del treball amb aquelles eines que ja coneixem. A poc a poc anirem coneixentne de noves i fent-les servir a l’aula. VĂ‹ Ă„Ă‹Ă?Ă ?WĂ??Ă‹ažj™à ‰œÖ‰à ËÂ?jĂ„Ă‹?WĂ?Â‰ĂœÂ‰Ă??Ă?Ă„Ă‹ que ja es fan habitualment, afegint-hi un “plus digitalâ€? que permeti una millor contextualitzaciĂł, construcciĂł de coneixements compartits, etc.

Aquestes propostes haurien de ser “sosteniblesâ€?, ĂŠs a dir, possibles d’incorporar amb una certa normalitat a la prĂ ctica docent actual. VĂ‹ ?Â?Ă‹ÂŹÂ??™Ă?jÂŽ?Ă ÂˆĂ„j˜ÖjĂ‹Â?jĂ„Ă‹0 ˙Â?Ă‹ es redueixen a ordinadors personals, que hi ha altres equips que sĂłn TIC i que permeten altres tipus de treball (mòbils, GPS, gravadora, cĂ mera de fotos, cĂ mera de vĂ­deo, etc.). VĂ‹ ?Â?Ă‹ ™Â?Ă‹ Â?MÂ?‰a?Ă Ă‹ υjĂ‹ Â??Ă‹ ™Â?Ă„Ă?Ă ?Ă‹ tradiciĂł cultural continuarĂ  fent un Ăşs primordial dels llibres i la informaciĂł grĂ ďŹ ca i, per tant, cal no descuidar de continuar amb el treball clĂ ssic en paper, perquè això tambĂŠ suposa l’adquisiciĂł d’una competència bĂ sica per a l’alumnat. VĂ‹ Ă„Ă‹ MÂ?Ă‹ WÂ?”?Ă Ă?‰à Ë jÂ?Ă‹ υjĂ‹ І?Ă‹ preparat per a l’alumnat. Activitats senzilles i de fĂ cil aplicaciĂł poden resultar ser “bones prĂ ctiquesâ€? per a altres professors/ es. A la xarxa hi ha molts materials d’altres professionals que poden ser de gran ajuda. De la mateixa manera cal compartir amb els altres docents els materials creats i publicar el treball elaborat conjuntament. PER A LA GESTIĂ“ DE L’AULA DIGITAL: VĂ‹ 0j™‰à Ë ֙Ë Â?Ă a‰™?aÂ?Ă Ă‹ ?Ă‹ Â?ž?Ă–Â??Ă‹ ™Â?Ă‹ vol dir estar tot el dia connectats a Internet: ĂŠs el professorat qui gestiona les estones que l’alumnat fa Ăşs de l’ordinador. De la mateixa manera cal establir què pot fer l’alumnat si acaba la feina. VĂ‹ ,Ă–?™Ë jĂ„Ă‹ WÂ?”j™Y?Ă‹ υ?Â?Ă„jĂœÂ?Â?Ă‹ sessiĂł, primer cal planiďŹ car-la amb els alumnes, acordar què cal fer al llarg de la sessiĂł, com fer-ho i qui ho farĂ . Per tant, l’ordinador nomĂŠs entra en

escena en el moment que ho decideix el professorat. VĂ‹ +Ă Â?wjĂ„Ă„Â?Ă ?Ă?Ă‹ ‰Ë ?Â?֔™?Ă?Ă‹ †?™Ë ajĂ‹ compartir unes normes que permetin agilitzar el pas del treball amb ordinador al treball clĂ ssic (per exemple, abaixar la tapa de l’ordinador portĂ til, apagar el monitor, deixar el miniordinador a l’armari, etc). VĂ‹ Â?Ă‹ ÂŹĂ Â?wjĂ„Ă„Â?Ă ?Ă?Ă‹ WÂ?™Ă?Ă Â?Â??Ă‹ Â??Ă‹ a‰nĂ mica de treball de l’alumnat passejant per l’aula, posant-se al darrere per veure les pantalles, a banda de gestionar els programes que poden de control dels portĂ tils de l’aula i de la connexiĂł wi-ďŹ . VĂ‹ žjĂ„Wà ‰Ă?Â?à ‰ËajĂ‹Â?žÂ?Ă a‰™?aÂ?Ă Ă‹ÂŹjĂ sonal ha de tindre una determinada presentaciĂł igual per a tothom (fons escriptori, icones...), com si es tractĂŠs de l’agenda escolar. VĂ‹ ?Â?Ă‹ ÂŹÂ??™‰xW?Ă Ă‹ υjĂ‹ ™Â?Ă‹ †‰Ë †?~‰Ë una cĂ rrega excessiva de treball mirant la pantalla, estar atents al control postural de l’alumnat i preveure quin ĂŠs el nombre mĂ xim d’alumnes per fer un treball en petit grup (en funciĂł de la pantalla del portĂ til i els espais de l’aula). VĂ‹ Äˉ”Â?Ă Ă??™Ă?Ă‹WÂ?™n‰ÞjĂ Ă‹jÂ?ÄËà ‰™cipals portals educatius, estar mĂŠs o menys al dia dels recursos que s’hi poden trobar i saber fer cerques a internet ja que això pot aportar molta autonomia. VĂ‹ ?Â?Ă‹ Ă?j™‰à Ë Ă„j”à jĂ‹ ÂŹĂ jĂ„j™Ă?Ă‹ υjĂ‹ un dels objectius principals als centres educatius ĂŠs que l’alumnat assoleixi les competències bĂ siques. Per tant, cal evitar un Ăşs abusiu de les TIC ja que mĂŠs TIC no vol dir mĂŠs assoliment dels aprenentatges.


L’espai de l’AMPA PER AL CENTRE: VË ÄÍ?M‰ÁËjÄËW?™?Ä˙jWjÄÄ?Á‰ÄˬjÁË a l’assistència tècnica. VË 7j͐?ÁËjË¬ÁWkÄËajËa‰ÄÍÁ‰MÖW‰žË dels aparells i per l’accés als miniordinadors dels alumnes becaris. VË jÍjÁ”‰™?ÁË֙ˆÁ?Á‰ËajËÍÁjM?Ë amb connexió ADSL per a alumnes que no en disposin a casa. VË ‰Ä¬Ä?ÁË ajÄË w‰ÍÁjÄË ÍnW™‰WÄË necessaris (proxy, etc.) per evitar la connexió dels alumnes a pàgines no desitjades. VË jÍjÁ”‰™?Áː?˔?™jÁ?ËajËW”pra i d’accés al llibre digital. VË ¾?aj¶Ö?W‰žË ‰™wÁ”E͉W?Ë ajË centre preveu dues línies de connexió directa a Internet amb un ample de banda equivalent a 3 Mbps, i una xarxa Wi-Fi d’altes prestacions amb control d’accés individualitzat mitjançant un mecanisme de RADIUS i codis d’ús i contrasenyes per a l’alumnat i el personal.

també pot ser un element de lleure, i es tracta de menors d’edat, cal estar al cas i avisarlos dels perills externs en l’ús de la xarxa d’internet:

VËprivacitat (facilitar dades personals). VËabusos o assetjament (sobretot en programes de missatgeria, xats, fòrums).

VËcontinguts inapropiats (pàgines pornogràfiques, violentes o amb llenguatge inadequat).

Com ho veiem (abans de començar): Avantatges

Desafiaments

Adequació de l’ensenyament a les noves tec- Igual que amb la resta del material escolar, nologies presents en la societat actual. el mateix alumne, el professorat i la família vigilen el bon ús i tracte de l’ordinador a l’aula i durant el trajecte casa-institut. Motivació de l’alumnat amb eines apropiades Ésser conscients que els ordinadors es poden a les seues habilitats. espatllar amb els anys i que potser caldrà comprar-ne un de nou. Miniordinador subvencionat a meitat de S’hauran de portar amb la bateria carregada preu (150€). de casa. Estalvi en llibres de text en paper (gradual- Cal continuar fent ús de la còpia de la pissarment cada curs més). ra, de prendre apunts, de resoldre exercicis per escrit a la llibreta, etc. perquè no pot desaparèixer l’hàbit d’escriure a mà. Compra de l’aparell en botiga especialitzada Es recomana compra opcional d’un pack amb amb servei tècnic postvenda i tramitació de funda protectora, llapis de memòria i ratolí. l’assegurança. Control preventiu del número de sèrie de l’aparell antirobatori.

Els alumnes han de disposar d’una impressora a casa per a impressions de deures, etc. Al centre no es faran impressions.

PER A LES FAMÍLIES:

VË jÄËw?”Š‰jĈ?™ËajˬÁjWÖ¬?Áˆ se per disposar de connexió ADSL per al treball en línia amb el miniordinador. VË jÄËw?”Š‰jĈ?™ËajËÜj͐?ÁˬjÁquè el fill-a disposi de les eines complementàries necessàries com ara impressora, funda, pen de memòria, etc. VË ?ËW™Í‰™Ö?ÁË܉~‰?™ÍËjÄËajÖÁjÄË i treball escolar del fill-a, estant al cas del que es treballa amb l’ordinador igual que quan treballa amb llibres o llibretes. VË ÍnÄË ¶ÖjË ¾Áa‰™?aÁË ajË xˆ?Ë

El centre tria els llibres de text digitals que ha Banc de llibres de text en paper per a casos de comprar l’alumnat. d’emergència i alumnat socialment desafavorit. Miniordinador amb pagament de fiança per als alumnes becaris per necessitats socials.

Miniordinadors de reserva per a contingències diàries imprevistes.

Armaris de guarda i recàrrega dels aparells a cada aula.

No s’imprimiran al centre les unitats o lliçons en paper. Els apunts i dossiers es penjaran a l’espai Moodle del centre, accessible per internet des de casa.

Segons la LEC (Llei d’Educació) els materials digitals seran en català, llengua vehicular de l’ensenyament.

Les famílies hauran de disposar de fotocopi?aÁ?Ë?ËW?Ä?±Ë ËWj™ÍÁjˉ™ÄÍ?V?ÁEË֙?ËW¬‰?dora de prepagament per a ús de l’alumnat, ja que les còpies hi sortiran molt més.

El Departament d’Educació subvenciona la Recomanar espais alternatius de seguretat compra de les llicències d’ús dels llibres de dels documents (còpia en disc dur a casa, text electrònics amb 30 euros per alumne. llapis digital, còpia en google, etc.) Les aules disposen d’un projector i una pissarra electrònica connectada a un ordinador ‰Ë ֙?Ë ‰™ÄÍ?V?W‰žË jnWÍÁ‰W?Ë ¶ÖjË ¬jÁ”jÍË ?Ë connexió simultània de tots els ordinadors de l’alumnat.

Augment progressiu de la quota de material que es paga al centre en el moment de la matrícula (per a despeses tradicionals i noves despeses de canons digitals, factura de llum, etc.)

L’adequació informàtica del centre amb dues Adequació progressiva d’aules que no enlínies de connexió directa a Internet i una tren en el programa: laboratoris, aula de xarxa Wi-Fi d’altes prestacions amb control dibuix, etc. d’accés individualitzat mitjançant codis d’ús i contrasenyes per a l’alumnat i el personal. Accés i control restringit des del centre de la connectivitat a determinat tipus d’enllaços i pàgines web.

53

Previsió de Tarifa ADSL per a les famílies reduïda de preu i restringida d’horari (vespres) de les companyies telefòniques.

Lo Gripau

VË jÄËw?”Š‰jĈ?™ËajËÜj͐?ÁˬjÁquè el fill-a faci un bon ús de l’aparell segons les normes del centre i segons les normes que cada família consideri oportunes.


L’espai de l’AMPA PRECAUCIONS PER ALS MENORS D’EDAT SOBRE L’ÚS D’INTERNET:

ALUMNES QUE NO DESITGEN COMPRAR EL MINIORDINADOR SUBVENCIONAT

pagament (matins de 9,30h a 13,30h), la qual dóna dret a la subvenció de 150₏ per a l’adquisició del miniordinador.

VĂ‹ ?ˉ™wÂ?à ”?W‰žËœÖjËĞjÂ™ĂœÂ‰?Ă‹ÂŹjĂ Ă‹Â??Ă‹Ăž?Ă Ăž?Ă‹ pot ser rastrejada.

Aquelles famĂ­lies que ja disposin per al seu ďŹ ll-a de netbook o miniordinador, han d’Êsser conscients dels segĂźents aspectes:

VĂ‹ ”MĂ‹Â??Ă‹W?Ă Ă??Ă‹ajĂ‹ÂŹ?~?”j™Ă?^Ă‹W?Â?Ă‹a‰à ‰~Â‰Ă Âˆ se a un dels dos punts de venda autoritzats, on caldrĂ  fer el pagament efectiu en ”jĂ?EÂ?VÂ?‰WĂ‹ajˤyĂĽÂą

VË ?Ë ™�Ë †‰Ë †?Öà EË �W‰žË ?Ë ?WWja‰à Ë a la compra d’un miniordinador subvencionat mÊs endavant.

VĂ‹ Â?Ă‹ Ö™Ă?Ă‹ ajĂ‹ Ăœj™a?^Ă‹ Ă–Ă„Ă‹ †‰Ë w?Ă ?™Ë jÂ?Ă„Ă‹ trĂ mits adients dels registres de seguretat antirobatori.

VË !�˜Öjaj™ËÄÖMŽjW�jÄË?Ë�?Ë~?à ?™tia que el Departament dóna per als miniordinadors.

VË Ë�?ËM��‰~?^ˏ�aà jÖË?aœÖ‰à ‰à Ë�W‰�™?�ment funda protectora, ratolí, pen o altres eines necessàries per al treball a casa, com ara impressores i tinta, etc.

VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?Ă‹kÄË֙ËĉÄĂ?j”?Ă‹ajĂ‹WÂ?”Ö™‰W?W‰žË utilitzat per persones: cal tenir precauciĂł i respecte per qui es troba a l’altra banda. VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?Ă‹ Ğ?Ă„Ă„j”MÂ??Ă‹ ?Ă‹ Â??Ă‹ ĂœÂ‰a?Ă‹ ÂťwŠÄ‰W?ŸË mĂŠs dels que pensem, cal desconďŹ ar d’allò que ens faria desconďŹ ar al carrer. VĂ‹ ?ˉ™wÂ?à ”?W‰žË?Ă‹™Ă?jà ™jĂ?Ă‹Ă„j”à jËІ?Ă‹ajĂ‹ WÂ?™Ă?Ă ?Ă„Ă??à ¹Ë.Â?Â?VÂ?‰W‰Ă??Ă‹WÂ?™ÄjÂ?Â?Ă‹?Ë֙Ë?aĂ–Â?Ă?Ă‹ de conďŹ ança abans d’actuar. VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?Ă‹a‰ÄÂ?Ă„?Ă‹ajĂ‹Ă?Â?Ă?Ă‹jÂ?˜Öjˆ‰ËÂ?Ă„j”¹Ë Hem d’evitar oferir massa informaciĂł personal i ser conscients de que ĂŠs molt fĂ cil perdre el control sobre la informaciĂł personal accessible a Internet. VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?˙Â?Ă‹kÄˉÂ?VÂ?j~?Â?^Ă‹ÂŹjĂ ÂŁĂ‹ÂŹÂ?Ă?Ă‹Ă„jà Ë֙Ë aparador per a la comissiĂł d’un delicte. Vigila el que t’arriba a travĂŠs de la xarxa i desconďŹ a del que tingui un origen incert. VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?Ă‹kĂ„Ă‹ÂŹ?Ă ?Â?VÂ?jÂ??Ă‹?Ă‹Â??Ă‹ĂœÂ‰a?Ă‹Ă j?Â?^˙Â?Ă‹ aliena. El que hi passa acostuma a tenir un reex directe a l’àmbit personal i fĂ­sic dels implicats. VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?Ă‹ÂŹjà ”jĂ?Ă‹wjĂ Ă‹Ă„jĂ ĂœÂ‰Ă Ă‹a‰™jĂ Ă„Ă‹Ă„j™ÄjĂ‹ necessitat de tocar-los, les transaccions que facis, que siguin amb permĂ­s segur del banc en el qual conďŹ ĂŻs. DesconďŹ a dels enviaments de diners que no passen per una entitat bancĂ ria o una administraciĂł pĂşblica estatal.

Lo Gripau

54

VĂ‹ ™Ă?jà ™jĂ?Ă‹ÂŹÂ?Ă„?Ă‹?Ă‹Â??˙Â?Ă„Ă?Ă ?Ă‹a‰ÄÂ?ĉW‰žË”kĂ„Ă‹ dades dels que podem assumir i, de la mateixa manera que passa a la vida real, necessitem ďŹ ltrar allò que sobra per a un desenvolupament personal ple, ja sigui fent servir el sentit comĂş, ja sigui amb l’ajuda de dispositius tècnics de ďŹ ltratge. VĂ‹ މÄĂ?j‰Þj™Ë Â?Â?j‰ÄË υjĂ‹ W?Ă„Ă?‰~Ă–j™Ë Â?jĂ„Ă‹ ?WĂ?Â‰ĂœÂ‰Ă??Ă?ÄˉÂ?VÂ?ŠW‰Ă?jĂ„Ă‹?Ă‹™Ă?jà ™jĂ?^ˉËĂ??”MkĂ‹ existeixen lleis que protegeixen als seus usuaris d’una mala utilitzaciĂł d’Internet, especialment quan afecta als seus drets fonamentals (intimitat, secret de les comunicacions, dades personals, llibertat d’expressiĂł, etc.). Si n’ets vĂ­ctima, denuncia-ho.

VĂ‹ ?™Ë ajĂ‹ ÂŹĂ jĂœjĂ–Ă jĂ‹ υjĂ‹ jÂ?Ă‹ ”‰™‰ordinador disposi del programari que el Departament subministra amb el miniordinador, bĂ sicament Windows XP, navegador, paquet oďŹ mĂ tic (processador de textos, full de cĂ lcul i editor de presentacions de l’OpenOfďŹ ce o d’un programa equivalent que treballi amb formats compatibles), connectivitat wi-ďŹ , font d’alimentaciĂł externa amb una potència igual o inferior a 30 W, mĂ xima autonomia de bateria. VĂ‹ ?Ă‹ WÂ?”à ?Ă‹ ajÂ?Ă‹ Â?Â?‰MĂ jĂ‹ a‰~‰Ă??Â?Ă‹ s’efectuarĂ  amb el mateix procĂŠs que la resta d’alumnat, en començar el curs sota control del professorat. VĂ‹ WWkĂ„Ă‹?Ă‹Â?ž?à ”?à ‰ËajĂ‹~Ă–?Ă a?ˉËWEĂ rega de cada aula amb les mateixes condicions que la resta d’alumnat.

PROCÉS DE COMPRA DELS MINIORDINADORS L’INSTITUT i l’AMPA posen a la vostra disposició aquests punt de venda:

VĂ‹ Ă–Ă ?™Ă?Ă‹ Â?žjĂ„Ă?‰Ö^Ă‹ Â?jĂ„Ă‹ w?”ŠÂ?‰jĂ„Ă‹ Ă?‰™aĂ jĂ–Ă‹ l’ordinador a casa per a Ăşs de l’alumne-a, que no ha de fer cap trĂ mit mĂŠs relacionat amb el programa ďŹ ns que s’iniciaran les classes al setembre. VĂ‹ Ă„Ă‹ ‰”Â?Ă Ă??™Ă?Ă‹ ajĂ‹ ™Â?Ă‹ 䪀Ă??Â?VÂ??Ă Ă‹ j™Ë l’aparell cap altre programa o aplicatiu dels que ja porta incorporats, i que sĂłn els necessaris per al treball escolar. Si cal Â??Ă‹ 䪀Ă??Â?VÂ??W‰žË až?Â?~֙Ë ?Â?Ă?Ă jĂ‹ ÂŹĂ Â?~Ă ?”?à ‰^Ă‹ el professorat ho indicarĂ  a classe al seu moment. Dates de venda dels llibres de text en paper:

CURSOS 1-2 ESO 3-4 ESO BTX-CF

DATA 30 d’agost 31 d’agost 1 de setembre

VĂ‹ Ă–Ă ?™Ă?Ă‹Â?ž?~Â?Ă„Ă?^Ă‹Ă jMĂ jÖË֙?Ă‹W?Ă Ă??Ă‹WÂ?Â™ďŹ rmant les dates de venda dels llibres de text, que en principi sĂłn les segĂźents: VĂ‹ Â?Ă„Ă‹Ă?Ă E”‰Ă?Ă„Ă‹ÂŹjĂ Ă‹?Ă‹Â?ž?aœÖ‰Ä‰W‰žËajÂ?Ă„Ă‹Â?Â?‰bres digitals es faran la primera setmana del curs sota el control del professorat. ALUMNES 1r ESO CURS VINENT 2010-11

PC COSTE - BELLPUIG C/ Valeri Serra i Boldú, 3 973 320 571 ALUMNES 2n-3r ESO CURS VINENT 2010-11 de l’1 al 15 de juliol VË ?�Ë œÖjË j�Ë ?à jʔ?à jË ?ÄÄjÖË jà Ë �?Ë secretaria de l’institut a recollir la carta de

VĂ‹ ?Â?Ă‹ jĂ„ÂŹjĂ ?Ă Ă‹ υjĂ‹ ?à à ‰M‰Ë Â?ž?Äĉ~™?W‰žË pressupostĂ ria corresponent. No cal fer res de moment, ďŹ ns que rebeu una carta informativa que us trametrem tan bon punt disposem de la subvenciĂł del Departament d’EducaciĂł. VĂ‹ ,Ă–?™Ëà jMĂ jĂ–^Ă‹ÂŹĂ jĂœÂ‰Ă„Â‰MÂ?j”j™Ă?Ă‹?Â?Ă‹ÂŽĂ–Â?‰Â?Â?^Ă‹ la corresponent carta informativa, caldrĂ  efectuar un procĂŠs similar al de l’alumnat que ara ja ĂŠs al centre, el qual us detallarem perquè el pugueu fer durant l’estiu i arribar al setembre amb tot preparat.


L’espai de l’AMPA: La cuina

La cirereta És evident que tot el nou edifici de l’institut és, a l’igual que ho feu el vell en el seu moment, un dels edificis singulars de Bellpuig. La vista exterior és imponent. La distribució dels espais interiors, funcional i pràctica. Però de totes les estances i dependències del centre, n’hi ha una que destaca. Sovint sol passar: allò que realment costa de debò comporta una major estima. I això és el que s’ha esdevingut amb la cuina i el menjador. autogestionada no podia desaparèixer per uns criteris normatius sense sentit, i que calia garantir la qualitat tradicional dels serveis del nostre Equip de Cuina. Va costar de fer-ho entendre, però es va aconseguir que Director de SSTT rere Director de SSTT es comprometessin a acceptar el canvi de projecte. I al final així ha estat: el menjador és realment ampli i amb capacitat, i la cuina, gran i espaiosa. Cal dir que aquest èxit ha estat possible només gràcies a la

previsió i estalvi de l’actual AMPA, que des de feia uns anys anava guardant el seu raconet perquè quan arribin les obres de la cuina de l’institut nou... Sense fer soroll, i igual que passa a la faula de la cigala i la formiga, s’ha demostrat l’encert de la previsió i l’esforç constant permeten d’assolir metes més altes a la fi. I ens n’hem de congratular, i no tan sols pel que diem de l’espai físic, sinó també i sobretot per la qualitat i atenció del servei que ens continua donant tot l’Equip de Cuina de l’institut. Aquesta afirmació pot semblar subjectiva: ho és, per la gran simpatia i dedicació amb què es relacionen entre tots els alumnes i personal del centre. Però també és prou objectiva, segons els resultats de l’avaluació diagnòstica anuals efectuada per serveis externs al centre, que com podeu comprovar en el gràfic adjunt, ja gairebé són tan elevats que poc marge queda ja per millorar. Després d’aquest curs de satisfactòria estrena, la nostra felicitació i el nostre encoratjament perquè puguem seguir llepar-nos-en els dits!

55

Lo Gripau

En el projecte d’obra, el menjador era sensiblement més petit, poc adequat al volum d’alumnes que cada dia en fan ús, cap allà als 180. I la cuina ni existia: era una petita estança preparada només per servir menjars de càtering. Des del primer moment, tots els estaments de l’institut, amb l’AMPA al capdavant, vàrem tindre molt clar que calia lluitar per aconseguir uns espais dignes i preparats per a les nostres necessitats reals. La nostra tradició de cuina pròpia


INSteatre

XXV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent Els passats dies del 28 al 30 d’abril, va tindre lloc al teatre Armengol de Bellpuig la Trobada de Teatre de Secundària, que reuneix els grups teatrals de joves estudiants dels instituts de les nostres comarques, i també de les comarques tarragonines. Enguany, però, hi havia un al·licient afegit: la commemoració dels 25 anys de trobades, i per això mateix ens van acompanyar també alguns altres centres de secundària. En total, catorze centres participants: Bellpuig, Tàrrega, Balaguer, Lleida, Valls, Reus, Tarragona, Segur de Calafell, l’Hospitalet de Llobregat, Perpinyà, L’Alguer i Alaquàs (País Valencià), i més de 350 joves actors i actrius.

rès entre els estudiants per veure i gaudir del treball teatral dels companys d’altres centres. Cal que destaquem que no es tracta de cap concurs, sinó d’una mostra de teatre: tots els estils hi són

Les representacions teatrals tenen el gran valor afegit que els mateixos actors d’una obra fan de públic de totes les altres, i es crea d’aquesta manera un gran inte-

Lo Gripau

56

benvinguts i allò que es valora per sobre de tot és l’esforç i la valentia de saber pujar dalt de l’escenari, saber-hi estar i desenvolupar-s’hi, i saber fer de públic. La Trobada es complementa amb tota una sèrie de talles teatrals, portats a terme per monitors especialitzats, per tal d’aprofundir en les diverses tècniques teatrals. Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Bellpuig, per la cessió del teatre i la dedicació dels seus tècnics en el bon funcionament de tot plegat, i també a l’AMPA i l’Equip de Cuina de l’institut per l’èxit en la preparació


INSteatre de vídeo que tenia la intenció de recollir-ne les principals imatges. L’alcalde de Bellpuig, Sr. Ramon Jounou, va encarregar-se del parlament de tancament, la qual cosa va ser doblement emotiva, ja que ell mateix havia estat actor teatral i participant de les Trobades en el seu moment com a alumne de l’Institut. El teatre és una activitat formativa i educativa de les més completes, tot i que sovint no prou ben respectada en els canviants currículums escolars. Amb aquesta Trobada, reivindiquem aquest de tota la intendència necessària per atendre dinars i sopars per a tanta i tanta gent. La Trobada va ésser inaugurada per la inspectora del Departament d’Educació, Sra. Carme de Andrés, i va tindre el seu punt més emotiu la jornada de divendres, en què se’n fa fer la cloenda amb un recital poètic i audiovisual commemoratiu del centenari del naixement del poeta Màrius Torres, fet pels mateixos profes dels centres participants, i el repàs de la pròpia història dels XXV anys de Trobades, per mitjà d’un muntatge

paper essencial que el teatre ha de tindre en escoles i instituts. Salut i teatre, sempre! La Comissió Organitzadora 57

Lo Gripau

Imatges de la trobada a la galeria d’imatges del curs 2009-10 de la pàgina web de l’institut: http://www. institutlopladurgell-bellpuig.cat/ on també es pot veure l’emotiu vídeo recull de 25 anys de trobades. Salut i teatre, sempre!


INSteatre LES 25 TROBADES: 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Lo Gripau

58

Lleida Balaguer Artesa de Segre Mollerussa Salardú Solsona Sort Solsona Esterri d’Àneu La Seu d’Urgell Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria La Seu d’Urgell La Seu d’Urgell Coma-ruga La Seu d’Urgell Coma-ruga La Seu d’Urgell Tortosa Coma-ruga Solsona Tàrrega Perpinyà Tarragona Bellpuig


INSteatre

Mar de Babel El llegat teatral de la Mediterrània

funcionament general dels centres participants i, molt important, conèixer-ne les persones: professores i professors entusiastes com la Rosalba, l’Henry, l’André, la Flavienne, i altres amics perpinyanesos, i companys algueresos com la Mariantonietta, la Mariolina, el Carlo Sacchi... I sobretot, hem tingut el goig de parlar entre tots nosaltres, alumnes i profes, en la nostra mateixa llengua compartida, en els seus dialectes més castigats per la força de la història: el rossellonès i l’alguerès. Certament, és trist de comprovar com les noves generacions de parlants catalans del Nord i de Sardenya no senten amb la mateixa força que nosaltres la importància de preservar aquesta identitat compartida. Però, més enllà de l’excel·lent treball teatral derivat del projecte, ens sentim il·lusionats d’haver aportat el nostre petit esforç i gran il·lusió per l’agermanament de tots aquests territoris germans per la història, per la llengua i la cultura i també, per què no, pel seu futur. En resum, Mar de Babel: una ex-

periència teatral conjunta entre centres de secundària dels Països Catalans.

59

Lo Gripau

Aquest curs arriba a la fi l’experiència teatral nascuda amb el projecte Comènius Mar de Babel, coordinada des del nostre institut i amb la participació del Liceu F.Aragó de Perpinyà i dels Liceo G.Manno de l’Alguer. Durant aquests dos darrers cursos, hem compartit les experiències teatral de cadascun dels centres per mitjà dels intercanvis efectuats a aquestes dues ciutats, la rebuda d’alumnes de la Catalunya Nord i de l’Alguer a Bellpuig, i la participació dels centres del projecte en les tres últimes Trobades de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent a Perpinyà, Tarragona i Bellpuig. El fet que cadascun dels centres participants pertanyi a un estat i, per tant, un sistema educatiu diferent fa que l’organització dels estudis i dels tallers teatrals sigui molt diversa. Hem pogut comprovar-ho de primera mà, si bé cal afegir que tots els camins que porten a dalt de l’escenari són respectabilíssims. Hem pogut atansar-nos també el


INSteatre: Taller de teatre

“Lo Galliner” arriba a la majoria d’edat Un any més, i ja en sumem divuit, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig ha superat amb escreix les expectatives que s’havia marcat a l’inici de curs. Aquest curs ha estat molt mogut pel que fa a muntatges teatrals estrenats. Una bogeria, si ho mirem des de la direcció escènica. Sort que enguany s’ha consolidat l’equip tècnic gràcies a la feina de la Montse Olivart i del Joan Cornudella, professors de llengua i literatura de l’Institut i de l’Abraham Pérez, director i actor, en tasques de coordinació del taller de teatre extraescolar.

Lo Gripau

60

Tot va començar amb un encàrrec. Havíem de preparar un espectacle nadalenc que combinés la tradició amb la modernitat. I així es va fer. Durant dos mesos vam crear dues peces teatrals sense deixar ajËM?™a?ËjÄËjÞjÁW‰W‰ÄËWVjW͉ÖÄË sobre dicció, improvisació i interpretació. Passaren els assajos i finalment el dia abans de la loteria de Nadal, vam presentar REVOLTA AL PESSEBRE i TEMPS DE NADAL al teatre Armengol com a cloenda del primer trimestre. I tot just entrats al nou any, els dos grups de 4t d’ESO carregaven piles per poder assajar un altre espectacle amb canvis d’actors i actrius en el repartiment. El grup dirigit per la Montse Olivart apostava per fer una versió sui generis de CRIATURES de T de Teatre; i el del Joan Cornudella iniciava un muntatge WVjW͉ÖËj™Ë¶ÖnËjÄË?Ö”™jĈ?vien de fer de dramaturgs partint d’experiències de pares i fills a l’entorn de l’adolescència. Assessorats per la psicopedagoga, naixia un text arriscat i valent basat en fets reals. L’havíem de batejar

amb el títol de NO HO DIGUEU ALS MEUS PARES. Per la seva part, el grup de batxillerat –sota la direcció del Joan Cornudella- treballava sense presses uns apunts sobre el món del tricicle. Portava per títol PANTOMIMA. Havia de ser un homenatge gestual als 30 anys de trajectòria del grup d’humor El Tricicle. Amb retocs i més retocs al llarg del curs creixia aquest espectacle. El fet de

muntar aquesta obra en horari extraescolar dificultava molt el ritme d’assajos i, amb penes i treballs, se somiava poder estrenar l’obra a finals del mes d’abril. Una hora a la setmana no donava per més. La primera cita de PANTOMIMA va ser Bellpuig. Es portà el muntatge a la 25a Trobada de Teatre de Secundària de les terres de Ponent i de les comarques tarragonines. Bellpuig ens aixoplugava com a espai ponentí del projecte europeu Comènius. Els grups, a excepció del de Perpinyà que feia intercanvi a les cases, es van allotjar a l’alberg municipal i a l’hotel Villa Orce de Bellpuig i a l’Hostal Fonda Jardí de Mollerussa. El dia 28 d’abril el teatre Armengol acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda de Josep Maria Mir, director de l’INS Lo Pla d’Urgell, de Carme de Andrés, inspectora d’Educació i d’Eva Llasera, presidenta del Seminari de Professorat de Teatre de Secundària. Al llarg dels tres dies tots els


INSteatre: Taller de teatre

Amb els retocs que cal fer després d’una preestrena,i atabalats per l’inici dels exàmens de suficiència i de selectivitat, l’actuació del divendres 11 de juny al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Un total de 150 espectadors van seguir amb molta atenció l’obra WVjW͉Ü?Ë+!0#  ±Ëː?ËÄjÍmana després, per una banda el divendres 18 de juny repetíem l’espectacle de PANTOMIMA en horarin escolar i fèiem la preestrena de NO, MAMA! i per l’altra, l’endemà en horari nocturn, vivíem una autèntica marató de teatre. Primer, els alumnes de 4t d’ESO presentaven NO HO DIGUEU ALS MEUS PARES i NO, MAMA!. El primer muntatge partia d’una sèrie de

sessions de tutoria que oferien diverses cares de la realitat viscudes per pares i fills. La ironia i l’humor ajudaven a pair moments de tensió i de polèmica al voltant de temes com internet, la sexualitat, els accidents, el mòbil, l’alcohol o el consum de drogues. El segon espectacle era una paròdia del fet de ser mare, abans, durant i després de l’embaràs i les situacions agredolces que porten els fills un cop són al món. I segon, els alumnes de 2n i 3r d’ESO que havien realitzat durant tot el curs un taller de teatre extraescolar, sota la direcció d’Abraham Pérez, van representar una versió moderna de EL PETIT PRÍNCEP. Aquestes representacions deixaren un bon regust de boca entre els assistents que van atansar-se al teatre i que amb la seva entrada Ü?™Ë WV?MÁ?ÁË ?”MË jË ¬ÁŽjWÍjË de Mans Unides. Pocs dies després, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la cloenda escolar. El dimarts 22 de juny s’oferien els espectacles EL PETIT PRÍNCEP i NO

HO DIGUEU ALS MEUS PARES als alumnes i professors de l’Institut. S’aprofitava el descans entre les dues obres per fer un esmorzar popular a la plaça. I al final, després de l’exhibició de hip hop, funkey i tecktonic, es passava al lliurament de medalles i trofeus dels XVIII Jocs Esportius. Un any més, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han assolit tots els objectius marcats a l’inici del curs. Alguns d’aquests alumnes marxaran del centre per encarar nous reptes en els seus estudis. D’altres somiaran amb la possibilitat de fer teatre a la Universitat o als seus pobles. El que compta és que no oblidin mai aquesta experiència teatral. En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner” espera poder ser en tots els projectes que sigui convidat. En equip, naturalment. I recordant a tothora l’eslogan que va apadrinar la trobada de teatre: salut i rialles, sempre! Joan Cornudella / Montse Olivart Directors de Teatre

61

Lo Gripau

centres van posar en escena el seu treball amb obres com “A l’alta mar” (Slawomir Mrozeck), “Criatures” (T de Teatre), “Tots som Antígona” (Sòfocles-Marta Agustí), “West side in Verona” (Rosa Anguera), “Això no és vida!” (Diversos autors), “Ketamina” (Glòria Granell), “Lo Sidadu” (Gavì Ballero), “Farses medievals” (Anònim), “Annie” (Carol Sobieski), “Peter Pank”, “[H]elena. La vertadera història d’Helena de Troia” (cre?W‰žËWVjW͉Ü?¯Ë‰Ë»-?™ÄËajˬjÄ¼Ë (Rafel Santapau). A més a més, els prop de 300 alumnes- vinguts de Lleida, Alaquàs, L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Valls, Cervera, Reus, Bellpuig, Segur de Calafell, L’Alguer, Balaguer, Perpinyà i Tàrrega – van poder compartir experiències a través de diversos tallers sobre tècniques teatrals. Els centres del Comènius, L’Alguer i Perpinyà, van descobrir el patrimoni arquitectònic de Lleida i de Bellpuig. La companyia Inestable 21 de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida s’encarregà de la cloenda de la Trobada amb l’espectacle “Ego sum”. Amb l’excusa del teatre aprenien valors que serviran per a tota la vida.


Gent de casa

Exalumnes a la palestra 7. L’assignatura que més us agradava era… perquè…

Nom: Ramon Jounou Baldrich Edat: 31 Anys d’estada a l’institut: 1993-1997 Pla d’estudis: BUP - COU Titulació professional: Enginyeria Agrònoma – UdL 1997 - 2004 Ocupació actual: Alcalde de Bellpuig

Les assignatures d’Història i de Literatura, tot i cursar l’opció de ciències, van ser unes de les que més m’agradaven, i reconeixent que els professors d’aquestes temàtiques tenien un estil personal alhora d’impartir-les. Sempre he tingut interès per la història i les lletres de la nostra nació.

1. La frase: “els millors anys de la meua vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu, per què? Personalment no qualificaria de forma tan rotunda el meu pas per l’institut. Al llarg de la vida un va acumulant experiències, i totes et marquen positivament d’una manera o altra: de petit al col·legi Vedruna, d’adolescent a l’institut, el pas per agrònoms, treballant a cooperatives agràries de la zona, i ara, a l’Ajuntament. De moment en totes elles, he estat a gust, i m’han permès crèixer com a persona. Si bé és cert, que l’anada a l’institut és en el moment vital de l’adolescència, on tot es viu molt intensament, i les vivències personals tendeixen a deixar més petjada. En guardo un molt bon record. 2. Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment?

Lo Gripau

62

La possibilitat d’ampliar la xarxa de contactes socials i amistats. Fins a l’arribar a l’institut, tenia companys al col·legi i a l’agrupament escolta, però a l’institut vaig conèixer gent d’altres pobles, i al mateix temps, una gran quantitat de professors que de tots ells, tan dels que m’agradaven més, com dels que m’hi entenia amb més dificultat, en vaig saber aprendre alguna cosa. Potser el resum, seria la capacitat d’entesa entre les persones, que ben canalitzada, és l’encert de qualsevol tipus de projecte. 3. Descriviu una imatge d’aquells anys que reteniu a la memòria.

8. El que no suportava de l’insti era…

Els primers assajos del grup de teatre dins l’hora de EATP a l’antiga biblioteca de l’IES, quan cursàvem segon de BUP. Vam començar fent tècniques d’interpretació, treballs d’expressió i teràpies de grup.

El fet que es canviés de data i sense anunciar-se, el dia de realització d’algun exàmen. Recordo molt bé, un cas concret, en que vaig estar estudiant i repassant apunts, tot un cap de setmana, i el dilluns que era el dia escollit per la prova, no va acabar fent-se, perquè el professor no havia pogut preparar-se les preguntes.

4. Expliqueu també un parell de crítiques.

9. A l’insti vaig fer per primera vegada…

Tot i que en bona mesura, en fèiem de forma significativa, potser diria la manca de sortides a l’exterior i la realització de pràctiques en determinades assignatures. També el dèficit en alguns espais, com el gimnàs o sala d’audiovisuals, que a dia d’avui, ja estan totalment renovats, i adaptats a les necessitats actuals. He de confessar que m’ha costat trobar-les…

Arribar tard a classe. De forma puntual havia acumulat algun retard a primera hora del matí, ja se sap que a l’adolescència les ganes d’aixecar-se del llit sovint escassegen. Recordo que si acumulaves 3 retards, se’t comunicava i es donava un toc d’atenció per escrit des de la direcció.

5. Puntueu del 5 al 10: VË les hores de guàrdia: 7 VË aquell raconet de pati…: 8 VË les trobades als lavabos: 5 VË l’hora de “gimnàssia” (perdó d’Educació Física): 6 VË les excursions: 9 6. Puntueu del 0 al 5: VË els exàmens: 2 VË el dia de donar les notes a casa: 4 VË el despatx del director: 3 VË els discursets del tutor: 3 VË les visites de pares: 3

10. El meu consell a les noves generacions de joves estudiants és: Sàpigueu trobar l’equilibri i la compaginació entre viure les experiències úniques de l’adolsecència i la joventut, i aprofitar el moment ideal per a la vostra formació tècnica i intel·lectual durant el pas per l’institut. Les dues coses són importants, i poder-les solapar de forma equilibrada serà la clau per al vostre futur. Il·lumineu el dia de demà amb el d’avui.


Inauguració

Discurs d’inauguració del nou Institut M.H. President, H. Conseller, Il·lm. Alcalde, autoritats, benvolguts companys, pares i mares, alumnes, i assistents a l’acte d’avui d’inauguració oficial del nou edifici del nostre Institut, Per a la nostra petita i rural comunitat educativa, formada pels pobles de Bellpuig i pedania de Seana, Ivars d’Urgell, Barbens, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Belianes, Preixana i els Omells de Na Gaia, pobles i viles a cavall de les comarques de l’Urgell i del Pla d’Urgell, aquesta inauguració del nou edifici de l’institut és un moment de joia i d’il·lusió. Representa el compromís de la nostra generació amb aquells qui, ara fa prop de 40 anys, van entossudir-se a crear un institut en una petita vila com Bellpuig, amb un magnífic edifici per a l’època, que tan emotivament vàrem acomiadar el mes de juny passat. Els esforços que hi van esmerçar encara són recordats i l’encert i la visió de futur que varen tindre han de ser valorats i reconeguts: l’aposta per la formació i l’educació del jovent ha comportat al llarg dels anys una inversió impagable. Ha estat indubtablement l’actuació més encertada per al nostre desenvolupament i cohesió socials. Perquè no hi ha res millor al món que creure en les persones i en la seua educació. De tot cor i en nom de tota la comunitat educativa, vull agrair la tasca de tots aquells que han col·laborat perquè la renovació física del nou edifici sigui ara una realitat. El nostre agraïment, doncs, per als qui ho van començar a somiar, per als qui ho van perseguir, per als qui hi han treballat a fons, per als qui ara toca de fer-lo rutllar i gaudir-se’n. Aquesta fita ha estat una obra de molts, una obra de tots nosaltres. Permeteu-me que faci especial menció de la nostra gratitud, en primer lloc, al govern i a l’administració eductiva, als quals tan sovint exigim i critiquem, però a qui avui toca de reconèixer la bona feina. Vull rememorar el moment

en què es va pendre la decisió de tirar endavant un edifici d’obra nova de dalt a baix, per l’emoció amb què es va fer per part de l’aleshores Director dels SSTT del Dept. d’Educació a Lleida, Sr. Carles Vega, el qual havia estat professor i cap d’estudis del nostre centre i, per tant, coneixia ben a fons la problemàtica del vell edifici. També vull fer esment de la sensibilitat de les subsegüents autoritats educatives a Lleida (fins a l’actual Director, Sr. Antoni López), a les quals incansablement hem anat a visitar un i altre cop i en les quals hem trobat sempre el suport demanat. Estenem la nostra gratitud a la tasca del personal dels diferents serveis tècnics de la Delegació territorial. I també molt cordialment a la nostra inspectora, Sra. Carme de Andrés, que sempre i en tot moment ens ha acompanyat i animat al llarg d’aquest procés amb la seua energia i saber fer. El nostre regraciament també per a les autoritats del municipi de Bellpuig, que sempre han sabut compendre la importància d’aquest projecte. Recordo, ara ja amb nostàlgia, les visites, reunions, trucades i quilòmetres fets al costat de l’anterior alcalde Sr. Josep Pont per fer entendre la necessitat d’aquesta obra. I cal esmentar també la col·laboració de l’alcalde actual, Sr. Ramon Jounou, en tot allò que ha facilitat el desenvolupament d’unes obres complexes i de la urbanització de l’entorn. La nostra gratitud a tots els professionals amb qui hem treballat: de l’empresa constructora, el director tècnic de l’obra i els arquitectes, tots els quals ens han deixat –més enllà d’opinions estètiques i de colors- un edifici modèlic, conceptualment molt ben pensat, i amb tots els avantatges i funcionalitats d’un centre de secundària modern i al dia. I gratitud, en fi, a tots vosaltres, alumnes, pares i mares, personal del centre, companys professors i professores per la paciència, la comprensió, i quan ha calgut col·laboració rebudes. No puc deixar de referir-me a la tasca callada, però continuada i finalment imprescindible,

de dues persones, de dos dels nostres: del Sr. Pere Boleda, President de l’AMPA i recent mestre forner artesà de Catalunya, gràcies a la visió, tossuderia i economia del qual avui disposem d’una cuina i menjador envejables i bàsics per a un centre com el nostre que té la meitat dels alumnes de transport; i de la Sra. Palmira Ortiz, profe de mates i coordinadora informàtica, la dedicació desinteressada de la qual, estiu i hivern, nit i dia, ha estat i és un exemple de responsabilitat i eficàcia per a tots nosaltres, els seus companys. Felicitem-nos, doncs, d’aquest nou institut i sapiguem-lo aprofitar i gaudir si més no tant com l’antic, que siguem capaços de fer-lo digne successor del seu antecessor. Tot i que sabem, perquè així ho deien els padrins, que un bon mestre sota una figuera sap ensenyar. O sigui: que ara ve la tasca de debò, encara molt més àrdua que la de construir un edifici nou: és la tasca d’ensenyar i d’educar al llarg de les hores del dia, al llarg dels dies de la setmana. I aquesta tasca, per molt edifici nou, per molts ordinadors o llibres digitals, no pot ser una bona i efectiva tasca si no va acompanyada d’aquella màgia de l’esforç entre professors i alumnes, que són una màgia i un esforç fets de pessics renovats d’il·lusió i de ganes, de responsabilitat i d’obligacions (tantes almenys com de drets) per part de nosaltres professors, de vosaltres alumnes i famílies, de l’administració educativa i de la societat sencera, per fer que de debò l’educació sigui el pilar veritable del progrés de les persones i de la societat. Que aquest acte d’inauguració, en els dies que commemorem el 650è aniversari del Govern de la nostra nació, i en la companyia del 128è President de Catalunya, ens serveixi d’esperó per a la responsabilitat, la professionalitat, la generositat de fer presents aquesta màgia i aquest esforç educatius a cada moment d’ara endavant. Enhorabona a tota la nostra comunitat educativa. Per molts anys, nou institut de Bellpuig! Josep M. Mir, director

63

Lo Gripau

22-12-2010


12a Promoció de l’Institut

Lliurament d’Orles 2010 Salutació/Comiat Josep M. Mir, director

Benvolgudes famílies, alumnes, autoritats i assistents, Un altre any, un altre curs ens reunim en aquesta celebració per festejar l’arribada al final dels estudis a l’institut dels alumnes de Batxillerat i CF. Sense cap mena de dubte, és un moment de joia i d’alegria per a tots plegats. Encara que també una celebració una mica nostàlgica: ens hem d’acomiadar d’una nova promoció de joves preparats en el nostre institut i, després de tants anys de companyia i de compartir tants moments, us hem de deixar córrer i volar, tots sols, cap a les vostres noves metes vitals. En algun cas, però, encara falta l’última empenta, acabar de pujar els últims graons i donar-ho tot per arribar-hi. Això també ha de servir de lliçó positiva: saber que no s’ha de defallir i que cal esforçar-se fins al final.

Lo Gripau

64

Aquest curs haurà estat el vostre darrer al centre, però en canvi sereu la primera promoció del nou edifici de l’institut, estrenat aquest passat setembre i inaugurat oficialment al desembre. Sempre tindreu aquest grat record i així ho recordarem en les visites que, de ben segur, ens anireu fent durant les setmanes de vacances universitàries i sempre que vulgueu, ja que aquesta és, com bé sabeu, casa vostra, la dels vostres profes i de la resta de personal que hi ha, els quals sempre hem procurat per

vosaltres amb les nostres millors energies. Insisteixo: professors i professores, amb encerts i mancances com tothom, hem volgut reeixir a donarvos el millor de nosaltres mateixos: ensenyaments de les matèries, és clar, però també dedicació, temps, atenció, alguns mims i alguns crits quan ha calgut i, sobretot i principalment, el nostre propi exemple personal. Sigueu sempre agraïts amb aquells qui són capaços de compartir amb vosaltres no només coses materials, sinó l’esperit que porten a dins. Gràcies, doncs, al professorat de l’institut per la tasca feta i ànims per continuar-la fent curs rere curs. Recordem-nos així mateix del suport constant que durant la vostra estada a l’institut heu rebut, sovint potser sense adonar-vos-en, de l’AMPA, dels membres de la seua junta i del seu president, Sr. Pere Boleda. Una AMPA és sempre una part fonamental de la comunitat

educativa d’un institut, però en el nostre cas fóra inconcebible: des del suport econòmic i material per a tantes i tantes sortides i activitats, fins a l’adequació de la nova cuina i del servei de menjador, la participació en l’Associació Esportiva Escolar o l’Escola de Teatre o, encara més decisiu, fins a l’escalf personal que ens transmeten. Gràcies doncs, senyor president, i allargueu aquest agraïment a tots els col·laboradors vostres. Agraïment també pel suport rebut de la corporació municipal de Bellpuig, amb el seu alcalde al capdavant, Sr. Ramon Jounou, sobretot en aquest any de final d’obres i posada en marxa del nou edifici. Per a un institut petit i rural, que és com el volem, és realment decisiu aquest acompanyament de la principal institució del municipi on som ubicats, des del qual servim a aquesta zona educativa a cavall de dos comarques i tres bisbats. Molt agraïts, Sr. Alcalde, i també


12a Promoció de l’Institut

Gràcies a la nostra inspectora del Departament d’Educació, Sra. Carme de Andrés, pel suport i orientació rebuts durant tot aquest curs escolar i durant els anys que fa que ja compartim les vicissituds diàries en la marxa del nostre centre escolar i, especialment, d’aquests darrers anys d’obres, reunions i problemes diversos que ens ha encaminat a resoldre. Gràcies de tot cor. I tampoc no pot faltar la felicitació a les famílies: als pares i mares, padrins i padrines, perquè de feina n’hi ha per a tots els de casa, en aquesta no gens fàcil tasca de pujar i d’orientar i d’educar els fills i filles en aquests anys, diguemne bogets, de l’adolescència. Tots sabem que hi ha hagut moments durs, tensos, difícils, però ara comprovem, amb aquesta vostra cara de felicitat i un punt d’orgull fins i tot, que han pagat la pena. En fi, nois i noies, s’atansa un final que és alhora un nou començament. El final de l’institut i el començament d’un nou projecte vital, que serà un altre, diferent,

però que heu d’aconseguir que sigui igualment profitós i ple de vivències com el que ara tanquem, però ja sense els de l’insti, sinó amb altres profes, altres persones, altres companys. Perquè aquesta serà, benvolguts alumnes, la primera i més gran diferència que trobareu a partir d’ara mateix: ja no tindreu els profes tan al costat, ni els pares tan al damunt, encara que sempre, recordeu això, sempre, seran al vostre darrere com un coixí de seguretat, com un airbag, per a tot allò que necessiteu. Però sou vosaltres els qui us heu de començar a espavilar solets, a ser responsables i assenyats en les decisions que prengueu, a saber assumir les conseqüències i resultats d’aquestes decisions; heu de ser conscients de vosaltres mateixos, de les vostres il·lusions, dels vostres objectius, dels vostres límits i mancances també, de la vostra pròpia utopia personal. Descobrireu que el camí no és recte ni sempre fàcil, que fa torteres ençà i enllà. Però aquest és el gran desafiament que us cal enfrontar d’ara endavant amb forta determinació i gran força de voluntat.

Deixeu que, per acomiadar-me, us ho recordi en la veu del poeta lleidatà Màrius Torres, del qual enguany celebrem el centenari del naixement, en un magnífic poema que resumeix precisament això: com acceptar i viure la nostra pròpia essència humana. Si m’haguessis fet néixer gra de blat Si m’haguessis fet néixer gra de blat, què seria senzill d’arribar a ser una espiga! Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat, entre olivers, en una terra antiga. Si m’haguessis fet néixer raig de llum, d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna, m’hauria estat donat de no triar el meu rumb: el meu destí fóra una recta eterna. Però m’has creat home, fecund, fort. Has obert una camí a la meva mesura, i a cada instant he de buscar l’estel del nord en la nit nostra, viva, però obscura.

Màrius Torres (1910-1942) Gràcies, enhorabona i visca la promoció olímpica del 92!

Comiat Pere Boleda, president de l’AMPA

Benvinguts, Com a membre de l’AMPA, en aquest acte d’avui em toca representar a tots els pares que hi sou, ja que per a nosaltres és un dia molt especial i desitjat. Aquestes quatre paraules que em toca dir, les voldria dividir en tres parts, una per als porofessors i equip directiu, l’altra a totes les famílies i després a tots els qui sou avui aquí al davant, tan mudats i mudades. Principlament, vull donar les gràcies a l’equip directiu i als professors. Sense ells, no podríem possible celebrar-ho. Gràcies a

65

Lo Gripau

feu extensiu aquest agraïment a les persones corresponents.


12a Promoció de l’Institut tots, tant als qui ens ho han fet passar bé com als qui no ens ho han fet passar tan bé. Als pares i mares, dir-vos que ja ho sé que avui és un gran dia; a partir d’ara toca d’anar una mica més enrere que quan eren petits. Quan anaven a la guarderia els hi portàvem al coll, a primària els hi dúiem per la mà; aquí a l’institut ja no els hi hem pogut portar, si els hi acompanyàvem ens deien que els deixéssim lluny; i a partir d’ara, què us diré, tan sols necessitaran el cotxe i la visa. Això vol dir que els pares i mares ens hem de matricular d’una nova assignatura, que es diu: s’estan fent grans. El fet que siguin aquí és que han fet la feina i l’han fet ben feta; ha costat més o menys o a la millor encara n’hi ha que els costarà una miqueta més, però avui no és un dia per a retrets, demà ja sí. I als alumnes, els vull contar un exemple: un pare va portar al circ el seu fill. L’atracció més important era la d’un elefant que tenia molta força, l’animal més fort del món. Quan en van sortir, es van trobar l’elefant a fora, lligat a una cadena

Lo Gripau

66

i un petit clau o tros de fusta clavat a terra. El fill li va preguntar al pare com era que no s’escapava, si era tan fort. Aquell clau no li havia de suposar cap esforç per desfer-se’n. El pare li va explicar que de ben petit ja havien lligat l’elefant amb aquell mateix clau i que l’animal s’hvia passat dies i dies, mesos i mesos, estirant i estirant i que no se n’havia sortit de deslligar-se’n. I que va arribar un dia, el més trist de la seua vida, en què havia decidit que no podia ni podria mai alliberar-se. Després s’ha anat

fet gran, i sempre que veu aquell clau de fusta es diu que no se’n pot ni podrà mai sortir-se’n i ja ni ho intenta. Us demano que sigueu valents, utòpics i aobretot, que prengueu decisions, que no us faci por. La pitjor decisió és no prendre’n cap. De les bones se’n gaudeix, i de les dolentes se n’aprèn. I si alguna vegada us trobeu que una cosa no la podeu fer, penseu en l’elefant. A més a més, teniu una cosa que no la té ningú més al món: us heu preparat a l’institut Lo Pla d’Urgell, i és dels bons. Us ho diu un exalumne com vosaltres, que té la sort de representar a tots els pares en el feliç dia d’avui. Bona festa, i que tingueu sort.


Imatges del nou institut

Lo Gripau

67


Plantada d’arbres

XVI XVI Trobada Trobada de de Corals Corals de de Catalunya Catalunya

Alumnes de 1r BTX a París

12a Promoció

Teatre “Lo Galliner”


LO GRIPAU 2010