Page 1

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2011

Magdalena Clavera es jubila


Instants memorables Palau de la Música

Xerrada de Laila Karrouch Jornada de portes obertes

Trobada de Corals a Manresa

Visita a l’Estany d’Ivars i Vilasana

Lo Gripau

2

Concert de Nadal

Carcassona


Editorial

Educació (pública) de qualitat En èpoques de crisi econòmica i ajustos severs, la defensa de l’escola pública ha de ser un punt bàsic i de consens en la nostra societat. Ningú no ha d’estar en contra de retallar tot allò no indispensable de la despesa que paguem entre tots els ciutadans, però cal mirar-s’hi bé quan parlem d’educació, perquè es tracta de la formació personal i de la cohesió social del nostre futur més immediat.

Però també és gràcies a l’esforç inversor que una societat està disposada a fer en els seus centres educatius. Aquests darrers anys,

a la vila de Bellpuig, n’hem tingut bons exemples amb la construcció de nova planta dels tots els centres públics que abasten totes les etapes educatives: l’escola infantil, el col·legi Valeri Serra i el nostre institut, que acaba de complir el seu segon any d’activitat en l’edifici nou. Un esforç de dedicació de recursos a l’ensenyament que també ha passat darrerament per la important inversió en pissarres digitals, instal·lacions de connectivitat a la xarxa i miniordinadors per a l’alumnat, per tal d’obrir les aules a les noves tecnologies del món actual. Aquesta vessant inversora passa també per disposar de prou recursos per al funcionament quotidià dels centres escolars, per tal que des de la calefacció a l’enllumenat, el transport o el menjador escolar, i altres despeses ineludibles en la vida diària d’un centre escolar no se’n vegin afectades o no siguin desviades cap a la butxaca dels

pares i mares. Per totes aquestes raons, doncs, és que ens cal demanar absoluta prudència i gran encert en les mesures d’estalvi que s’hagin de prendre per part dels responsables polítics en l’àmbit educatiu durant els propers mesos. Que el seny ens acompanyi. Us desitgem un reposat i creatiu estiu, fins al retrobament en un nou curs, per al qual cal que reservem des d’ara mateix la millor de totes les nostres il·lusions.

3

Lo Gripau

Perquè l’educació de qualitat des de l’àmbit públic no és una quimera, és una realitat: com a mostra, hi posem la localitat de Bellpuig i els pobles de la nostra zona educativa: tot un conjunt d’escoles rurals, una escola concertada i un institut que ofereixen, tant en l’àmbit d’instal·lacions posades al dia, com en l’àmbit de l’atenció directa a les famílies, com en el de l’atenció formativa als nostres petits i joves un rendiment excel·lent, de primera divisió. La nostra és una zona educativa que funciona, amb encerts i coses sens dubte a millorar, i si dóna aquest alt grau de qualitat no és per atzar: és gràcies a l’esforç i dedicació continuada de nombrosos mestres i professors-es que cada dia, a peu d’aula, donen el millor de si mateixos, sovint contra vent i marea de les modes o tendències socials, per tal de sociabilitzar i educar el jovent de les nostres viles.


Índex EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 ACTIVITATS I SERVEIS Més enllà de les anècdotes viscudes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Una mirada cap a altres eines pedagògiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Sortida tecnològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Moodle a tot vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Aplicatiu tutoria: any dos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 MOODLE, l’aula virtual de l’institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Comènius ARC-CLIL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 L’institut, escola verda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 GENT DE CASA: La Magdalena es jubila! Quina sort he tingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Fa una colla d’anys. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Una “fugida” honorable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 33 anys de vocació incondicional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Endreça de comiat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 INSPREMIS Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 AULA D’ACOLLIDA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 ESPORTS Associació Esportiva Escolar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 EMPREMTES ESCOLARS Laila Karrouch, escriptora del llibre “De Nador a Vic” visita els alumnes de 1r d’ESO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 30 anys de memòria històrica de l’Institut: Lo Gripau . . . . . . . . . . . 37 Intercanvi 1 ESO bellpuig-Alaquàs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Pla experimental de llengües estrangeres 2008-11 (3r any). . . . . . . 40 Technology project: The drawbridge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Projecte Montperler. Manipulats Escribà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Trip to London’10 - Trip to Carcassone. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 RACÓ CREATIU L’enigma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Una Rosa Màgica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 COORDINACIÓ Josep Maria Mir Joan Cornudella

4

EDITA INS Lo Pla d’Urgell Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig Tel. i fax: 973 32 00 83 E-mail: ieslopladurgell-bellpuig@xtec.cat Web: ieslopladurgell-bellpuig.cat MAQUETACIÓ I DISSENY Saladrigues SL Bellpuig

Lo Gripau

Dipòsit legal: L-611-2000 Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut La revista no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opi­nions dels seus col·laboradors

TEMES OBERTS El lloc de les coses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Carta als professors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 L’ESPAI DE L’AMPA Projecte educat 1x1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Resultats PISA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 RACÓ CREATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 INSTEATRE “Lo Galliner”, teatre amb denominació d’origen. . . . . . . . . . . . . . . 54 Teatre al peu del Canigó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 LA PALESTRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 13a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Auca de la Laila . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Ecocalendari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64


Activitats i excursions

Més enllà de les anècdotes viscudes tives i d’anglès a Tamarit-La Mora per als de 2n d’ESO, la de Londres per a 4t d’ESO i la de Madrid per als de 2n de batxillerat. Ara toca recordar les sortides que s’han realitzat durant el curs escolar 2010-2011. Aquest llistat no ho diu tot, però insinua. Els alumnes ja es van encarregar al seu dia, a casa i entre els companys, d’explicar les anècdotes viscudes aquí i allà. L’oferirem en format cronològic i en atenció al mes, curs i activitat consumada. Les fotografies que hem pogut recuperar també ajudaran a recordar-les amb més detall.

Octubre de 2010 q 19, 20, 21 i 22: Camp d’apre­ nentatge de la Vall de Boí. Realització d’activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràctiques de biologia, de ciències de

la Terra i Medi Ambient i de tecnologia (2n de batxillerat científic i tecnològic) q 20, 21 i 22: Sortida a Madrid i rodalies. Visites a poblacions i monuments històrics (Toledo, centre de Madrid, el Escorial i valle de los Caídos) i a museus (El Prado i Reina Sofía) (2n de batxillerat humanístic)

5

Novembre de 2010 q 8, 9, 10, 11 i 12: Sortida a Londres emmarcada en el Projecte Europeu Hometohome. Activitats d’anglès per a estudiants amb estada en ­famílies. Visita a

Lo Gripau

Un any més, des de la coordinació d’activitats de l’Institut, es deixa sobre la taula el seu particular balanç d’excursions i passejades fora de les aules que acullen tot l’any el nostre alumnat. Seguint la tònica de l’any passat, s’han prioritzat les propostes que han arribat des dels diferents departaments. Es continua pensant que hem d’apropar l’aula al carrer, a les empreses, als museus, als teatres, a la natura o a indrets geogràfics nous. L’interès interdisciplinari ha estat el pal de paller que ha marcat el quadern de bitàcola de la major part de les activitats del centre. I s’ha fet des de l’experiència acumulada durant els anys, tot i que actualment hi ha un ventall prou ampli d’empreses educatives que faciliten aquest material. Tot i que s’ha retallat el pressupost per a les excursions a causa de la forta crisi que vivim encara, s’ha marcat a l’agenda -amb la intenció de repetir-les en altres cursos- tres noves sortides de cicle: la de les estades espor-


Activitats i Serveis

botigues (Covent Garden, Camden Town...), a monuments (Trafalgar Square, Buckingham Palace, Westminster...) i a museus d’art (British Museum, National Gallery...) i vivències amb la família. (4t d’ESO)

Desembre de 2010 q 14: Sortida a Barcelona. Visita guiada als platós televisius de TVE Sant Cugat i participació en directe al programa televisiu “Para todos la 2” (2n de batxillerat –humanístic) q 16: Sortida guiada a l’arxiu històric i museu comarcal de Balaguer. Visita guiada al castell de Montsó (2n d’ESO)

6

q 16: Sortida a Barcelona. Visita guiada a la Borsa, ruta per la Barcelona romana, visita al port i singladura amb vaixell. (1r i 2n de batxillerat – llatí, economia i organització d’empresa- i cicle formatiu)

Lo Gripau

Gener de 2011 q 17: Assistència a la sessió “Va de cine” al Palau de la Música Catalana, visita guiada al Palau i al museu d’instruments de l’Auditori de Barcelona. (1r d’ESO)


Activitats i Serveis q 25: Visita al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i al Parlament de Catalunya. (3r d’ESO)

Febrer de 2011 q 9: Participació a les XVI Jornades d’Orientació Universitària (JOU) de Tàrrega (2n de batxillerat)

q 17: Sortida a Palau de Plegamans (taller d’excavació arqueològica) i a Barcelona (museu egipci i taller de jeroglífics) (1r d’ESO) q 18: Participació a la Fira de Formació Professional als Camps Elisis de Lleida. Representació teatral sobre el món de les drogues, taller de risioteràpia i visita guiada als estands de la fira. (4t d’ESO i Cicle Formatiu) q 23, 24, 25: Esquiada a l’estació de Port del Comte (3r d’ESO)

l’Urgell a l’Ateneu de Tàrrega (2n d’ESO)

(alumnes de 3r, 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat)

q 17: Participació a la prova Cangur de matemàtiques a l’INS Costafreda de Tàrrega

q 23, 24, 25 i 26: Intercanvi cultural i lingüístic amb Alaquàs (País Valencià). Visita al centre

q 25: Un dia a la neu a l’estació de Port del Comte (alumnes d’ESO i de Batxillerat) 7

q 7: Participació en les activitats didàctiques sobre les energies renovables al parc eòlic de la serra del Tallat, recorregut pel medi i observació del paisatge (2n d’ESO) q 17: Participació a la final de la VII Gimcana Lingüística de

Lo Gripau

Març de 2011


Activitats i Serveis històric d’Alaquàs, a València, a l’Albufera i al Centre d’Educació Ambiental del Puçol. (1r d’ESO) q 23, 24 i 25: Intercanvi teatral amb Ceret (Catalunya Nord). Taller-conferència sobre teatre, visita guiada al nucli històric i al museu avantguardista de Ceret, representació de l’obra “L’alegria que passa” i visita a Perpinyà i a Cotlliure. (Alumnes del Taller de Teatre de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat) q 28: Visita guiada a la caldera de biomassa (Linyola) i a la planta solar fotovoltaica (El Poal) (2n d’ESO i alumnes de 1r de Batxillerat - CTMA) q 30, 31 i 1 d’abril: Sortida a Carcassonne. Activitats culturals i lingüístiques a Carcassonne (Cité Médiévale i mercat) i a Foix. (Alumnes de francès de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat) q 31: Assistència a la Trobada de Corals d’Ensenyament Secundari de Catalunya a Manresa (alumnes de 1r d’ESO) q 31: Sortida esportiva a Mollerussa. Trobada de Secundària del Pla de l’Esport a Lleida. (2n d’ESO)

Lo Gripau

8

q 31 de març i 1 d’abril: Sortida al Berguedà. Activitats diverses a Saldes, Pobla de Lillet, Jardins Artigues, Fonts del Llobregat, Castellar de N’Hug, Cercs, embassament de la Baells i mines de Fumanyà. (2n de Batxillerat)

Abril de 2011 q 6: Participació a la III Mostra de Música Escolar al teatre Ateneu de Tàrrega (alumnes de 1r d’ESO i de 1r de batxillerat)


Activitats i Serveis q 6: Visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana, gincama i concurs fotogràfic (3r d’ESO) q 7: Visita cultural a Girona (església de sant Feliu, catedral, banys àrabs, sant Pere de Galligants, barri jueu i museu del cinema) (2n d’ESO) q 7: Sortida d’orientació a Bellpuig i rodalies. (1r de BTX) q 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14: Excursió de fi de curs a Itàlia seguint la ruta de Gènova, Venècia, Verona, Mòdena, Montecatini, Florència, Siena, Pisa, Mònaco, Niça i Villafrance (1r de batxillerat) q 11: Visita guiada a la caldera de biomassa (Linyola) i a la planta solar fotovoltaica (El Poal) (2n d’ESO) q 12: Excursió de regust clàssic a Tarragona (muralles, amfiteatre, circ romà, museu arqueològic, aqüeducte romà) i assistència a l’obra de teatre “Rudens” de Plaute en el marc del XVIè Festival de teatre grecollatí (2n de batxillerat –llatí) q 13, 14, 15 i 16: Intercanvi cultural i lingüístic amb Alaquàs

q 14: Participació a les semifinals del VII Certamen Nacional de lectura en veu alta a l’Auditori Enric Granados de Lleida (alumnes de 1r i de 4t d’ESO)

9

Lo Gripau

a Bellpuig. Visita a Bellpuig (Ajuntament, Mausoleu, fàbrica Pifarré), a Lleida (centre històric i la Seu Vella), a l’espai natural de l’estany d’Ivars i al museu de l’aigua de Mollerussa. Ruta per Montserrat i participació a la festivitat de la Mare dels Dolors. (1r d’ESO)


Activitats i Serveis Maig de 2011 q 3: Sortida a Lleida. Visita a l’empresa ICG Software i al registre mercantil de la propietat. (1r de batxillerat – economia i organització d’empresa)

grups de teatre de Lleida (Les Dominiques, INS Joan Oró, INS Gili i Gaya), de Tarragona (IES Antoni de Martí i Franquès), de Reus (IES Gabriel Ferrater), de Tàrrega (EASD Ondara i INS Costafreda), de l’Hospitalet de Llobregat (INS Santa Eulàlia) i de Bellpuig (INS Lo Pla d’Urgell) (4t d’ESO i 1r de Batxillerat – Taller de Teatre) q 7: Teatre Armengol de Bellpuig – Estrenes de les obres “Justícia 2.0.” (Teatre extraescolar de 2n i 3r d’ESO) i “L’alegria que passa” (1r de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat). En benefici de Mans Unides.

q 5: Recorregut per la vall del Corb i inspecció del riu: Guimerà, castell de Ciutadilla i Santuari de la Bovera. Projecte Rius. (3r d’ESO)

q 11, 12 i 13: Intercanvi teatral amb Ceret a Bellpuig. Visita a Bellpuig (monestir de Sant Bartomeu i Mausoleu), a Lleida (Seu Vella i eix comercial) i a Montserrat. Matí de teatre amb les obres “Justícia 2.0”, “Identitat catalana”, “Spotmania” i “Contes tradicionals modernitzats”. ((Alumnes del Taller de Teatre de 2n, 3r, 4t d’ESO i de 1r de batxillerat)

q 4, 5 i 6: Participació a la 26a Trobada de Teatre de ­Secundària a Lleida. Hi van actuar els

q 12: Sortida a Tarragona. Visita a les muralles, amfiteatre, circ romà, pretori, museu arqueo-

q 5: Sortida a Juneda. Visita a la minicentral dels 9 Salts i a la planta de tractament de purins TRACJUSA. (1r i 2n de batxillerat – tecnologia)

Lo Gripau

10

lògic i catedral de Tarragona. (1r d’ESO) q 26: Excursió de contingut històric a Bolea, Loarre i Jaca (col·legiata de Bolea, castells de Loarre i de Jaca, catedral, museu de miniatures militars, ciutadella de Jaca) (2n d’ESO) q 29: Participació de l’Associació Esportiva de l’Institut a la XXVII Marxa ecològica i per la pau de Belianes.

Juny de 2010 q 21 i 22: Sortida a Tamarit-La Mora (Tarragona). Aprenentatge de l’anglès amb activitats a prop del mar i en contacte amb la natura. Activitats esportives (caiac, tennis i bèisbol) i diferents esports de platja amb monitors nadius de parla anglesa. (2n d’ESO) q 22: Cloenda de curs al teatre Armengol de Bellpuig – Teatre amb les obres “Justícia 2.0.”, “L’alegria que passa” i “Càsting”, esmorzar al parc i lliurament dels jocs esportius de l’Institut. q 30: Sortida lúdicoesportiva a Pineda de Mar. Activitats a la platja: vela, windsurf, caiac i inflables aquàtics (alumnes de l’Associació Esportiva de l’Institut). Joan Cornudella Coordinació d’activitats i sortides


Activitats i Serveis

Una mirada cap a altres eines pedagògiques q XIè Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell. L’INS Lo Pla d’Urgell ha participat en els ajuts a projectes mediambientals, a l’XI Premi comarcal a la realització de treballs de recerca, a la visita al parc eòlic del Tallat, a la III Mostra de música escolar i a la VII Gimcana Lingüística de l’Urgell.

q Del 18 al 24 d’octubre. 4a Mostra de cinema i audiovisual català a Mollerussa. SOM CINEMA va impartir un taller de cinema per a alumnes del Taller de Teatre de L’Institut. q 20 d’octubre de 2010. Teatre de Tutoria per als alumnes de 3r d’ESO. “No em ratllis!!!”, obra que fa referència al consum de les drogues, així com les conductes de risc associades a la conducció i a les relacions sexuals sense protecció.

q 21 d’octubre de 2010. Taller de prevenció educativa “Preser. va’t” per a familiaritzar-se en els mètodes anticonceptius. Els alumnes de 1r de batxillerat van treballar la presa de decisions, la comunicació, les actituds i els hàbits per poder gaudir d’un estil de vida més saludable. q 29 d’octubre de 2010. Els alumnes de 2n d’ESO assisteixen al teatre Armengol per veure l’obra de teatre “Ja n’hi ha prou”. El tema a debat és l’assetjament i el bulling. q 5 de novembre de 2010. Alumnes de 1r d’ESO es van apuntar

a la iniciativa de plantar arbres i arbustos a Bellpuig.

q 18 de novembre de 2010. Dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Alcohol i societat s’impartí un programa pedagògic sobre el món de l’alcohol i la societat dedicat als alumnes de 2n d’ESO. Es desglossà en tres grans temes: Perjudicis de l’alcohol quan se n’abusa; l’alcohol i la pressió social i l’alcohol i els amics.

11

Lo Gripau

q 8 d’octubre de 2010. Els alumnes de 4t d’ESO assisteixen al teatre Armengol per veure l’obra de teatre “Que sí, vida!”. El tema a debat és el consum de drogues, així com les conductes de risc associaciades a la conducció, les relacions sexuals sense protecció.

q 20 i 27 d’octubre de 2010. Taller informatiu per als alumnes de 1r d’ESO sobre “Internet segura” a la biblioteca. Xerrada dedicada a informar dels paranys que pot tenir la xarxa i totes les connexions d’àmbit social.


Activitats i Serveis q 26 de novembre de 2010. Les històries de Max. Ús i abús de les drogues i de la sexualitat de risc. Per als alumnes de 4t d’ESO. q 10 de desembre de 2010. La Marató de TV3. Xerrada audiovisual sobre les lesions medul· lars i cerebrals adquirides per als alumnes de 1r i 2n de batxillerat. Impartí la xerrada la infermera Elisabet Urrea, sota els auspicis de la Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social i Família.

q 21 de desembre de 2010. Participació interactiva dels alumnes de 3r i 4t d’ESO al bus de riscos laborals.

alumnes de la modalitat de geografia de 2n de batxillerat. q 22 de febrer de 2011. Coordinat pel Departament de Llengua i Literatura Catalanes, l’escriptora Laila Karrouch va parlar amb els alumnes de 1r d’ESO sobre el seu llibre “De Nador a Vic”. Aquesta activitat forma part dels escriptors a l’aula sota els auspicis de la Fundació Paco Candel. q 11 de març de 2011. Lectura dramatitzada en anglès a la biblioteca per als alumnes de 1r i 2n d’ESO, a partir de les lectures de classe. q 14 de març de 2011. Diversos alumnes del Taller de Teatre de l’Institut van assistir al Teatre l’Amistat de Mollerussa a l’escenificació de “Una fabulació per la vida i l’obra d’en Màrius Torres”, producció de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques. La recaptació va anar íntegrament destinada al Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olarán d’Etiòpia. q 13 d’abril de 2011. Xerradataller educatiu a cura de Maria Aurora Aubach (Mans Unides) sobre el tema “Reduir la mortalitat infantil” per als alumnes de 1r d’ESO. Venda de samarretes al vestíbul de l’Institut.

Lo Gripau

12

q 28 de gener de 2011. Intercanvi d’activitats entre els alumnes de 6è de primària i els de 1r d’ESO de l’Institut: visita del centre, dinar de germanor i jocs esportius. q 21 de febrer de 2011. Dins del cicle de conferències universitàries, el professor de la UdL Pedro Fraile va dissertar sobre la delinqüència urbana per als

q 14 d’abril de 2011. Participació dels alumnes de 3r i 4t d’ESO a la superclasse d’educació física. q 10 de maig de 2011. Xerrada sobre les vacunes per als alumnes de 2n d’ESO a cura de Dolors Macià, infermera del CAP de Bellpuig. q 13 de maig de 2011. Taller sobre intel·ligència emocional

segons el Sistema Internacional de Coaching Juvenil. David Jorba va realitzar una xerrada per a tots els alumnes de 2n d’ESO sobre “Els 12 pilars de la intel· ligència emocional” i un taller pràctic sobre tècniques de coaching per a joves. Aquesta xerrada-taller era el premi per haver guanyat la VII Gincana Lingüística de l’Urgell. q 20 de maig de 2011. Conèixer ens ajuda a prevenir. Xerrada impartida pel cos d’agents rurals sobre la conservació de la natura, la prevenció d’incendis forestals i el coneixement de la fauna i flora de la nostra comarca. q 3 de juny de 2011. Acte acadèmic de la promoció 2010-2011 de batxillerat i cicle formatiu al pavelló poliesportiu de l’Institut. Lliurament de diplomes, discursos protocol·laris, cant coral i peces musicals amenitzades pel grup musical de l’Institut i piscolabis de cortesia. q 22 de juny de 2011. Activitats de final de curs al teatre Armengol. Acte de lliurament de la revista Lo Gripau, de trofeus i medalles dels XIX Jocs Esportius de l’Institut, esmorzar popular i teatre escolar. Esther Castellà Coordinadora pedagògica


Activitats i Serveis

Sortida tecnològica

La primera destinació va ser la minicentral hidroelèctrica anomenada “Els 9 Salts”. Un cop allí, la Isabel, responsable del canal d’Urgell, ens va ensenyar les diverses parts de la instal·lació, des del filtratge i condicionament de l’aigua per entrar a les turbines fins arribar al generador elèctric. La minicentral aprofita un total de

23 metres de desnivell, aprofitant un cabal mitjà d’uns 900 litres per segon. Gràcies al desnivell i cabal, es produeixen uns 600KWh d’energia elèctrica. Un dels factors interessants és que l’energia generada és renovable i evidentment, no contamina.

10% de biogàs i un 90% de gas natural. Aquesta central és capaç d’aprofitar la calor generada als motors per evaporar l’aigua que conté el purí. Els residus sòlids del tractament dels purins es venen en forma d’adobs per obtenir uns guanys extra.

La segona visita va ser a la planta de tractament de purins i cogeneració d’energia VAG. Vam veure el tractament dels purins i posteriorment els motors de combustió interna amb els alternadors elèctrics, per generar energia mitjançant la combustió d’un

Gràcies a aquesta sortida, hem pogut comprovar que cada vegada les energies renovables són més viables a les comarques de Catalunya.

13

Lo Gripau

El passat mes d’abril els alumnes de 1r i 2n del Batxillerat Tecnològic vam sortir de Bellpuig en direcció a Juneda per fer una visita a diferents llocs relacionats amb la tecnologia.


Activitats i Serveis

MOODLE a tot vent

Lo Gripau

14

Aquest curs 2010-11, quedarà com el curs del Moodle, aquest entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge de què disposa el nostre institut. Per tal de complementar els materials habituals de cadascuna de les matèries, el professorat disposa de l’opció de crear el seu propi curs virtual. Allí hi tindrà inscrits els alumnes de cada grup per tal que tinguin accés a diversos tipus d’activitats, d’enllaços d’àudio i vídeo, exercicis autocorrectius, tramesa de fitxers, i un llarg etc. Per això, d’aquesta eina se’n diu l’Aula Virtual. El professorat del centre ha portat a terme un curs de for-

mació per tal de conèixer totes les possibilitats d’aquest entorn, i la veritat és que, com els alumnes

IES Lo Pla d’Urgell

INS LO PLA D’URGELL

i famílies heu pogut comprovar, ha estat una eina molt usada i realment eficaç. Perquè permet «penjar» exercicis i activitats des de casa i que l’alumne hi tingui accés immediat, sense que calgui esperar la següent hora de classe. A més a més, ajuda al centre en el seu objectiu econòmic i d’Escola Verda, perquè estalvia despesa en fotocòpies i en paper. Finalment, no deixa de ser una altra habilitat important que l’alumnat aprèn: a dia d’avui i encara més en el futur, molts dels cursos i altres activitats en el treball, es fan telemàticament i en entorns iguals o similars al nostre, de manera que els nois i noies de l’institut ja sabran de què es tracta i com funciona. L’opció que el centre va pendre en el seu moment de no incorporar-se a cap plataforma comercial de pagament, que obliga a unes despeses fixes i anuals per tal de permetre la connexió dels alumnes, s’ha demostrat més que encertada. Amb el nostre servidor propi i amb el Moodle gestionat des del centre disposem d’una eina àgil per complementar les nostres classes.

Crisi , atur...

recicla’t o aprofita

per aconseguir un títol de grau mitjà en un sol curs escolar

S’ofereix per al curs 2011/12 el cicle formatiu de grau mitjà i borsa de treball. Matrícula per assignatures. Flexibilitat per persones amb contracte laboral.

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ

GESTIÓ ADMINISTRATIVA TÍTOL: TÈCNIC EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA (N2)

PREINSCRIPCIONS: De l’9 al 20 de maig MATRÍCULA: de l’1 al 7 de juliol de 2011 Informació a la Secretaria del Centre: Av. Urgell 26. BELLPUIG - Tel. 973 320 083 ieslopladurgell-bellpuig@xtec.cat · http://sites.google.com/site/ieslopladurgellbellpuigcat/


Activitats i Serveis

Aplicatiu de tutoria: any dos El segon any d’ús de l’Aplicatiu de Tutoria ha estat l’any de la consolidació en el seu ús, amb prop de 20.000 consultes. Cada cop més, doncs, famílies i tutors dominen aquest giny de comunicació interna i directa, en què es poden consultar les absències d’alumnat a cada hora de classe a temps real, veure el calendari d’activitats i d’avaluacions, trobar anotades les incidències conductuals que s’hagin pogut produir i veure les notes de cada avaluació i la final, amb les anotacions de cada professor. Aquesta darrera ha estat una de les novetats d’aquest curs: la generalització de la possibilitat de veure les notes finals amb els comentaris sobre què calia recuperar a suficiències. En el proper curs, encara esperem de millorar el servei, de manera que aquest accés a les notes sigui immediat l’endemà de cada avaluació. De tota manera, cal recordar que cada família ha de disposar del seu propi usuari i contrasenya, que canvia cada començament de curs.

Per a la gestió del professorat, la novetat del curs ha esta que l’aplicatiu permetés la gestió de les absències conegudes amb antelació del professorat i la gestió de l’hora de guàrdia. Ara des de casa mateix, un professor que es posi malalt introdueix l’absència i grup a grup pot deixar les pertinents indicacions d’activitats que el professor de guàrdia haurà de portar a la classe.

Comènius ARC-CLIL

15

a l’octubre a Gdansk (Polònia) i la darrera a Bassano del Grappa (Vèneto-Itàlia), les quals completen les iniciades el passat curs a Berlín (Alemanya) i Tàrrega-

Bellpuig (Catalunya). Després de dos anys intensos de coneixences i col·laboracions amb tota una gran colla de professors europeus, els diem gràcies i a reveure!

Lo Gripau

Durant aquest curs, s’ha desenvolupat el segon i darrer any del projecte Comenius ARC-CLIL (Action Research on CLIL), per part d’una colla de professors interessats a produir materials educatius en anglès, en tant que centre col· laborador juntament amb l’Ins Manuel de Pedrolo de Tàrrega. L’objectiu de redactar diferents mòduls o classes de diverses matèries (història, tecnologia, ciències naturals, economia, etc.) ha estat complementat aquest curs amb la seva posada en pràctica a les aules. Unes aules internacionals, formades per uns quants alumnes de cada institut participant. Per tant, calia que tots seguissin les classes en anglès, fossin del país que fossin. S’han portat a terme dues trobades, la primera


Activitats i Serveis

l’Institut, escola verda Durant el primer trimestre del present curs, el nostre institut ha estat reconegut amb el distintiu d’Escola Verda. Amb aquest distintiu es reconeix prop de cinccents centres educatius de primària i secundària que porten a terme un pla d’actuació per a la millora de la gestió mediambiental dels edificis i de l’educació mediambiental dels alumnes. El pla té una vigència de tres anys, durant els quals es pretén d’afermar tota una sèrie d’objectius, molts dels quals ja existents amb anterioritat, ja que des del 2007 al 2009 l’institut va desenvolupar un programa d’innovació mediambiental. El nostre pla d’actuació mediambiental, doncs, estarà operatiu des d’aquest curs i fins al 2013, sota la supervisió de Josep M. Mas, coordinador, i el consell d’un comitè ambiental i de delegats verds, i s’ha dividit en 5 àrees principals. L’objectiu és aconseguir que aquestes actuacions passin a ser habituals i a integrar-se en les maneres de fer quotidianes de professorat, alumnat i comunitat educativa: 1. Consolidació de la recollida selectiva (paper, alumini, piles, cartutxos, etc.).

2. Energies renovables i consum responsable (aigua, gas, electricitat). 3. Participació en programes mediambientals. 4. Consciència verda (accions per a la participació i difusió de les activitats). 5. Currículum mediambientals (treball de les qüestions mediambientals dins de les diferents assignatures). 6. Sortides mediambientals (consolidació i promoció de visites a espais naturals, centres de reciclatge, parcs d’energies renovables, etc.) 7. Gestió de l’entorn escolar (millora de patis i exteriors, etc). 8. Agenda 21 municipal (col·laboració amb el municipi i altres agents per al desenvolupament de les activitats de l’agenda mediambiental municipal).

Lo Gripau

16

Per tal de recollir i donar a conèixer algunes d’aquestes activitats, s’ha creat un bloc, LO GRIPAUET VERD, al qual s’hi pot accedir des de la pàgina web del centre. També haureu rebut els EcoMissatges, que pretenen de recordar quin és l’objectiu o tasca mediambiental que aquell mes es porta a terme. Un dels principals objectius establerts és la distribució del curs en un EcoCalendari, de manera que cada mes estigui dedicat a algun aspecte destacat del medi ambient, i que des dels diferents àmbits del centre, durant aquell mes, es treballi aquell objectiu. El nostre institut, per la tasca ja feta i per ésser un centre rural, ja té un bon fonament per tal d’assolir els objectius del programa Escola Verda, però cal estar sempre amatents en la preservació dels valors mediambientals entre les noves generacions d’estudiants que cada curs renoven les aules de l’institut.


Activitats i Serveis Actuacions d’escola verda A principi de curs, com tots sabeu, el nostre institut va rebre el distintiu Escoles Verdes, gràcies a la tasca de conscienciació mediambiental desenvolupada entre tots al llarg dels cursos passats. Aquest programa d’EV ens compromet durant els propers tres anys a portar a terme un seguit d’accions de millora mediambiental en l’àmbit de la comunitat educativa. En primer lloc, vàrem crear el Comitè Mediambiental del centre, òrgan que haurà de gestionar les accions i activitats que al llarg dels anys de projecte s’hauran de dur a terme. També vàrem designar els “ecodeloegats” de cada classe. Aquest primer curs, el Comitè ha estat format per professors i alumnes, encara que en els propers cursos s’integraran altres membres dels diferents estaments que integren la Comunitat Educativa. Entre les moltes activitats que hem anat realitzant durant el curs cal destacar algunes petites però importants accions com la distribució de contenidors de paper a totes les aules i altres recipients per reciclar altres residus com sobres, piles, plàstics, etc. Per reduir el consum d’aigua en els dipòsits dels sanitaris hem instal·lat una

ampolla tancada que ens permet estalviar 1.5 litres cada cop que s’utilitzen. Hem posat rellotges automàtics que tanquen el corrent en la majoria d’aparells elèctrics quan fa estona que no funcionen, és a dir hem passat del “stand by” a l’”off”. Hem col·locat a tots els punts de llum del centre adhesius amb l’anagrama “apaga els llums” que recorden la necessitat de tancar els interruptors cada cop que se surt de l’aula. Els dimecres realitzem “els esmorzars saludables” on s’invita els alumnes i professors a menjar, a part de l’entrepà, una peça de fruita en lloc de pastissets industrials. Algunes classes per Nadal van engalanar al l’entrada del Centre un avet nadalenc amb tot de figures molt diverses fetes totes elles amb materials de rebuig. També amb un altre material de rebuig, com és l’oli que sobra de la cuina, els de segon del batxillerat científic van fer un taller d’elaboració de sabó. Tots els alumnes de biologia van poder regalar als seus familiars una peça de sabó de collita pròpia. Aquesta pràctica ha estat seleccionada per a presentar-la a la Primera Jornada d’Intercanvi d’Experiències que tindrà lloc a Tàrrega el proper 29 de juny. Amb motiu del “dia mundial de l’aigua” i a l’Espai Verd del centre

s’hi varen instal·lar dues exposicions sobre l’aigua al planeta. Algunes classes van fer un petit treball. No han faltat, com de costum, les sortides de caire mediambiental. Els de tercer van anar al riu Corb per a realitzar les analítiques fisicoquímiques i biològiques que portem a terme cada any dins del Projecte Rius. Enguany, a més, vam poder capturar una serp d’aigua de notables dimensions que un cop estudiada i fotografiada la vam tornar al riu. Els de primer, un any més, van realitzar amb la col·laboració de l’Ajuntament, una plantada d’arbres dins del terme municipal de Bellpuig. Durant la setmana de les energies alternatives i sostenibles també es van estudiar i visitar les plantes de Biomassa de Linyola i la Central Fotovoltaica del Poal. Al final de curs es va realitzar un concurs de fotografia mediambiental. Es premiava la millor foto denúncia i la millor foto relacionada amb el medi ambient. Una bona colla d’activitats, doncs, en el nostre primer any d’Escola Verda, en l’àmbit oficial, perquè en la pràctica i en la realitat, podem afirmar que ho som per voluntat des de fa molt de temps. Josep M. Mas

Com funciona? Som Energia és una cooperativa de consum, sense ànim de lucre, d’energia verda que té per objectiu oferir energia 100% renovable, de proximitat i al mateix preu que l’energia “bruta”, i ajudar a transformar el nostre territori en un lloc més sostenible i més respectuós amb el medi. Pel que fa a l’electricitat, el sistema actual fa possible que puguem oferir als socis i sòcies

electricitat d’origen 100% renovables a les seves llars. Per fer-ho, no es requeriran canvis en la forma de rebre l’electricitat a casa. Som Energia s’encarregarà dels tràmits administratius necessaris per garantir que l’energia rebuda prové d’una font renovable. La cooperativa té previst començar a vendre energia renovable, a partir de la ja existent al Mercat Elèctric, el proper mes de setembre del 2011. Serà energia renovable que comprarem

al mercat i que es vendrà als membres. La fita és poder tenir una generació pròpia d’energia renovable que s’adeqüi al consum energètic de tots els membres de la cooperativa. Això també requerirà d’un esforç per part de Som Energia per promoure la reducció en el consum energètic dels socis i sòcies a partir de la informació, l’assessorament i la força de la xarxa social que conforma la pròpia cooperativa.

Lo Gripau

17


Viatge a Itàlia - 1r BTX

Lo Gripau

18


Gent de casa

La Magdalena es jubila! Quina sort he tingut! Magdalena Clavera i Ortiz

Al fer un repàs de la meva vida laboral no puc deixar de pensar que he tingut molta sort. L’esforç, les hores de treball i la dedicació a l’Institut, s’han vist compensats amb escreix per la satisfacció d’haver pogut fer-ho amb moltes persones que en el decurs dels anys heu estat els meus companys de viatge: alumnes, professors i juntes de les AMPA.

Em sento una persona privilegiada per la sort que he tingut de: • Tenir un antic alumne que després ha sigut president de l’AMPA, i que recordi amb tant afecte el seu pas per la meva classe. • Veure créixer i multiplicar-se els meus alumnes. Fa uns anys que tinc a l’aula els fills dels primers alumnes. • Haver tingut companys professors que havia tingut d’alumnes. • Treballar en allò que a mi m’ha agrada’t, ensenyant matemàtiques. • Haver estat directora del centre amb un equip tan formidable, cosa que mai havia somiat. • Haver pogut celebrar la festa dels 30 anys de l’Institut amb

tant suport i tanta complicitat de tots. • Haver-me sentit tan estimada per tota la comunitat educativa: pares, servei de menjador, servei de neteja, consergeria i secretaria. • Haver pogut participar en uns claustres de professors que sempre m’han demostrat molta estima i respecte. • Haver pogut ser tutora aquest últim any, havent pogut parlar amb els pares dels meus alumnes i haver tingut el millor curs, amb alumnes molt parladors, això sí, però alhora molt treballadors. • Haver pogut treballar un parell d’anys en aquest modern edifici, dotat amb noves tecnologies, com les pissarres digitals, i nous espais. La llista podria ampliar-se molt més, però el més important que us vull transmetre és la meva

satisfacció i gratitud per haver pogut compartir amb tots vosaltres aquests anys de la meva vida i pel suport incondicional que sempre m’heu ofert. Per a mi, l’Institut “Lo Pla d’Urgell” ha estat la meva segona casa, i a tots vosaltres, els que hi heu passat i els que hi sou encara, us considero com a part integrant de la meva família. Per això, m’agradaria continuar gaudint de la vostra amistat i saber què és de la vostra vida, el vostre treball, la vostra família i les vostres inquietuds. Després de trenta-sis anys dedicats a la docència, marxo per deixar pas a la gent jove, preparada i il·lusionada, als que desitjo que dispenseu el mateix suport i estima que m’heu donat a mi. Us trobaré molt a faltar i us recordaré sempre. Una forta abraçada.

19

Lo Gripau

M’atreviria a fer un balanç global positiu, no pas per mèrits propis sinó perquè amb el vostre suport hem estat capaços de dur a terme una tasca educativa en uns segments d’edat difícils i amb canvis constants.


Gent de casa

Fa una colla d’anys Mn. Jaume Mayoral, exalumne i amic

Acabo d’arribar de l’escola de Ponts, estem arribant als darrers dies, els xavals estan molt moguts, i penso com estaran els de l’Institut, apuren també els darrers dies, els darrers exàmens, i ara preparant l’Escala en Hifi de final de curs. Em poso a pensar què escriuré per a la revista amb motiu de la jubilació de la Magdalena Clavera, per començar aquesta paraula a ella ja no la vesteix com cal, ella no es jubilarà mai, té tantes coses per a fer, això sí, més enllà del món educatiu, jo diria més enllà de l’horari curricular, ja que un educador ho és sempre, sóc dels que crec en la vocació de moltes feines, i la de mestre en pot ser una. Amb la Magdalena ens vam trobar a l’Institut de Bellpuig quan encara

Lo Gripau

20

Excursió de 3r BUP a Roma, 1980

aquest no tenia nom, en aquells anys, els ’80 hi anàvem de molts poblets, entre ells el meu, Linyola. Vam coincidir els quatre anys del meu BUP i COU (pel que llegireu la revista, fills de la reforma de la LOGSE i totes les altres que han vingut, equivaldria de 2ESO a 2n de Batxillerat). Ens vam trobar en el dia a dia. Ella, a més de ser professora de la temuda assignatura de matemàtiques, va anar ocupant càrrecs a l’equip directiu, Cap d’Estudis, Directora i a l’inrevés (algú podria dir que li ha agradat manar, jo en aquests moments voldria dir que li ha agradat servir i ajudar). I en aquesta doble vessant ens vam anar aguantant, i no penseu que amb certes dificultats, jo sóc d’aquells que quan em pregunten dic que “sóc de lletres”; encara ara

a l’escola quan em toca fer algun reforç escolar, prego que no sigui de matemàtiques, ja que no hi plego res. Però a les dificultats de la matèria curricular hi vaig haver de sumar les de la meva altra gran opció estudiantil, delegat de curs des de 1r. de BUP i fins a COU, i us en podeu riure dels “indignats”: aquí, quan muntàvem “un pollo” el muntàvem, les meves visites als despatxos de l’ala centre de l’antic edifici, i quina paciència (ara entenc els mestres i els professors). A la pregunta “Majoral i ara què has fet?” sempre s’acabava amb un diàleg gairebé maternal, per intentar la meva millora en cohesió social al centre, i com jo alguns que ara ocupen llocs importants a les administracions civils, sense dir noms, algun dia ja


Gent de casa

Però aquí ve la màgia de la vida (ei, un consell, val la pena que aquesta màgia no la perdeu, la vida sempre ens guarda moltes sorpreses i molts regals, només cal ser positiu i agraït), i per això voldria continuar una miqueta més aquest homenatge. Vaig passar de l’Institut a la Facultat de Teologia, d’aquí a ser mossèn i voltar i voltar per aquests móns nostres... A la meva tornada de Madrid de fer una llicenciatura en pedagogia religiosa combinada amb un màster de Doctrina Social calia amortitzar les matrícules (alerta que els títols

no ho són tot, és més important estudiar i formar-se), em destinen a Ivars d’Urgell, un poblet petit que en aquell moment encara no tenia estany i jo només situava a prop de casa. I allí després de tants anys torno a sentir una veu coneguda, encara que mig oblidada en el temps, que en el meu primer acte a l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta em deia, sense deixarme ni respondre, “Majoral sóc la Clavera de l’Institut, te’n recordes, hem de fer moltes coses, et presento...”. Era ella, amb el mateix nervi, amb ganes de canviar el món, d’apostar pels més joves, de deixar-se la pell per tot allò en què creia, la família, els amics, el poble i, és clar, l’Institut. Una dona apassionada, entregada, que no tenia mai un no, en detriment de la seva família, una família d’una llarga nissaga ja que els Clavera i els Coll són com els bolets a la tardor, n’hi ha per tot arreu. Vam estar set anys al mateix vaixell al poble, amb fortes tempestes, però us asseguro, que mai va defallir ni va deixar defallir allà on participava, que no eren pocs llocs i entitats (ja sabeu que on hi ha feina i pocs reconeixements sempre hi ha els mateixos). Quan parlava de l’Insti, sempre estava

il·lusionada: farem, estem preparant, hem de... També dels seus alumnes amb una preocupació constant i amb els anys com d’una marona pels seus fills. Fa pocs dies em va trucar tota contenta per dir-me que el David de segon de batxillerat havia guanyat un dels premis Baldiri Reixac per un treball sobre la Passió de Cervera que ella havia tutorat, que n’estava de contenta i no per a ella sinó per l’alumne, pel centre i pel tema, ja que a tot el que hem dit hi vull afegir que és una dona de conviccions religioses, que no la fan ni millor ni pitjor, però que hi són i mai se n’ha amagat. I ara per endavant tindrà més temps no només per a la família que prou els toca, sinó per a molts altres projectes que segur té guardats en la seva motxilla, la motxilla de la vida que totes i tots anem omplint dia a dia. I prou..., jo només voldria acabar dient que malgrat que la col·laboració me la van demanar en qualitat d’exalumne, voldria que també hi poseu com a amic, ja que tinc la sort de ser-ho i per molts anys. Gràcies Magdalena !!! Jaume Mayoral,

21

Claustre de professors, 1993

Lo Gripau

sortiran ­publicats al wikileaks. Des de canviar un lavabo de lloc del WC al passadís, anar a la recerca dels exàmens als despatxos del professors (quants DNIs vam fer malbé), o fer anar de bòlit el conserge darrera un ascensor que no parava de pujar i baixar, o ja més sofisticat desfer-nos del termòstat inutilitzant la calefacció en un fred dilluns d’hivern i fer vaga d’alumnat, justament el matí que hi havia exàmens i que no havíem estudiat, els de sempre. Amb tot això va haver de ballar la Magdalena, i val dir que estava ben preparada per a fer front totes aquestes mogudes. Va coincidir en aquells temps que vam posar el nom al centre “Lo Pla d’Urgell” i vam fer el primer número de la revista que ara teniu a les mans “Lo Gripau”, no us penseu també li tocava a ella fer el filtre dels articles amb l’equip directiu, i de vegades fèiem alguns articles bastant crítics amb el centre, que havíem de canviar per pàgines de passatemps... I així podria anar omplint més ratlles i al final acabar dient que en el fons la Magdalena va ser una bona professora i que el seu record encara està present en la meva calaixera dels records i que té una merescuda jubilació, com tants mestres i professors.


Gent de casa

Una «fugida» honorable Ramon Miró

Veig escrit a la pissarra l’avís de la fugida de la Magdalena i, típica deformació professional, em ve a la memòria l’obra La meva fugida dels Ploms, títol amb què fou traduïda al català l’única obra que va publicar Giacomo Casanova (en francès, el 1788), a la Biblioteca Univers, als anys vint. El paral·lel, a banda del nom, és compromès de mantenir (diríem que no és políticament correcte), tot i que sigui més planer de considerar per qui en coneix les realitats. Els Ploms era la presó veneciana on, perseguit per la Inquisició, Casanova es va veure empresonat sense cap mena d’acusació prèvia, ni tan sols amb cap acusació formal posterior ni previsió de judici. I també aconseguí sortir-ne de manera atzarosa i fugir a França (hi podia haver

Lo Gripau

22

mort o restar-hi empresonat de per vida). Un institut, lògicament, no és una presó, tot i que presenta una colla de característiques que l’aparionen a la presó, l’hospital, la residència o el quarter militar. Són la necessitat d’una jerarquització, l’existència d’una normativa de règim intern, amb explicitació de sistemes de sancions/càstigs/ excepcionalitats més o menys desenrotllada i amb diferents graus de rigor sentida i aplicada. La dinàmica principal, però, que li dóna sentit és un procés de transmissió de sabers i d’habilitats, a més de comportaments; això el diferencia de les altres institucions. I era aquest objectiu bàsic, el que ens va portar a ser professors de l’institut (aleshores, encara, Instituto mixto de Bachillerato de

Bellpuig com consta a la paperassa de l’època), a tots dos en el mateix curs escolar 1978-1979. Si ha plogut, d’aleshores ençà. Recordar aquell institut i fer-ne la comparança amb l’actual ens acara a dues realitats que no només difereixen en l’edifici –tot i ocupar espais gairebé contigus-, sinó també en les pràctiques d’ensenyament i de relació entre els professors, entre els alumnes, i entre uns i altres en una i altra època. Talment com els espais paral·lels, coexistents en l’espai però separats en el temps, que hom acostuma a trobar a les novel·les d’Adolfo Bioy Casares (o bé en pel·lícules com El resplendor, de Stanley Kubrick, o El sisè sentit, de M. Night Shyamalan, per als qui dominen més una cultura cinèfila que no pas llibresca).


Gent de casa

Deixem oberta aquesta via de records i de fantasmes, i passem al present. Poder plegar de l’Institut amb bona salut i ganes de viure és quelcom a celebrar. No et faltarà la feina, puix que a Ivars ja fa temps que t’has implicat en variades activitats culturals i d’esplai relacionades amb infants i joves. Però ja serà una altra circumstància, en què pots graduar-ne el compromís d’acord amb les satisfaccions personals. Enhorabona, Magdalena. I mai més ben dit, ara que ja apunten núvols de reformes merquelianes a la península.

33 anys de vocació incondicional Mercè Balcells, Mercè Baró, M. Pilar Cos i JM Mas Companys del teu equip directiu.

El seu esperit emprenedor l’ha empès a ocupar diversos càrrecs al centre. Al cap d’un any d’arribar, la Mª Rosa Papiol, llavors directo-

23

Lo Gripau

Va ser l’any 1978 quan la Magdalena va arribar a l’ IES Lo Pla d’Urgell i des de llavors ha demostrat el que significa estimar la feina que es fa, perquè si una cosa ha caracteritzat a la Magda, és l’amor incondicional a la tasca educativa, que l’ha dut a treballar amb gent jove dins i fora del centre.


Gent de casa ra, la va nomenar sots-secretària del centre. Era el curs 1979-80. El curs següent, 1980-81, va ser nomenada cap d’estudis i finalment, el curs 1981-82, va ser elegida directora per un any. L’any 198384 juntament amb la directora Mª Llum Miralles, va ocupar el càrrec de cap d’estudis per segona vegada. Durant aquest curs el centre va rebre la visita del President de la Generalitat, Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola. Va ser la primera coordinadora d’ informàtica del centre, el curs 1988-89, la qual cosa demostra la seva inquietud vers les noves tecnologies i la seva manera d’aplicar-les a l’ensenyament. Per tant, podem dir que va ser la

Lo Gripau

24

impulsora d’una nova eina que al llarg dels anys ha esdevingut imprescindible. Cal remarcar especialment el fet que la Magdalena ha estat la professora que més anys ha ocupat el càrrec de directora, demostrant així el seu compromís ferm cap a l’ institut de Bellpuig. En una època de transició, canvis i incerteses educatives on ningú volia assumir aquesta responsabilitat, ella un cop més ho va fer per evitar que es

vegés afectat el bon nom i eficàcia del centre, cosa que va aconseguir. Així doncs, el curs 1994-95 es fa càrrec per segona vegada de la direcció del centre i hi romandrà ininterrompudament fins el curs 2004-05. Com a directora, han estat en total 12 anys de dedicació personal i absoluta al centre, duta a terme amb tota la professionalitat, vocació i estimació possible. Durant aquest llarg període, el centre va experimentar grans canvis a tots els nivells (estructurals amb la reforma de l’edifici i acadèmics amb la substitució del BUP i COU per l’ESO i el Batxillerat) i es van impulsar moltes iniciatives que avui en dia formen part del tarannà distintiu de l’institut de Bellpuig. Activitats i festes molt preuades pels nostres alumnes com el lliurament d’orles als alumnes de Batxillerat i Cicle Formatiu, Jornades de Medi Ambient que han facilitat que avui en dia gaudim del distintiu d’Escola Verda, van ser iniciades sota el seu mandat. També durant aquests anys molts alumnes van ser guardonats amb infinitat de premis i beques, tant a nivell local com nacional. D’entre tots destacar molt especialment el premi Baldiri Reixach atorgat a

l’institut el 5 de juny de 2005 “pel fet de ser un centre de reconegut prestigi, receptor d’alumnat de les poblacions veïnes, que participa activament en els esdeveniments culturals de la comarca i perquè ofereix cicles formatius que donen resposta a les necessitats de l’alumnat i amb uns resultats educatius excel·lents” tal com consta a la placa commemorativa lliurada al centre. Per la Magdalena, l’ institut ha estat una part d’ ella mateixa, una prolongació de casa seva podríem dir, i tots els seus valors personals els ha bolcat sense defallir per a aconseguir que els nostres alumnes es formin no tan sols acadèmicament sinó també com a persones. Com a companya és per a tothom un referent i un exemple a seguir i per aquells que hem pogut conèixer-la a fons personalment i gaudir de la seva amistat, només podem tenir paraules d’agraïment pel seu suport en tot moment, per la seva alegria i esperit entusiasta i per haver confiat en nosaltres, fent-nos partíceps d’aquesta part tan important de la seva vida. Gràcies, Magda. Ha estat tot un plaer treballar al teu costat.


Gent de casa

Endreça de comiat

A

quest final de curs es produeix un comiat molt emotiu: després de tota una carrera dedicada a l’institut i als alumnes, se’ns jubila la Magdalena Clavera, professora de matemàtiques, tutora i després directora, i que ha invertit trenta anys entre les parets del nostre institut, entre les de l’edifici històric i de l’actual. En nom de tota la comunitat educativa del centre, li desitgem la millor ventura en aquest començament d’aquest nova etapa vital. Gràcies, Magda, i recorda que aquesta és i serà sempre casa teua. Josep M. Mir

A

ls anys 70, quan jo anava a l’institut, les coses eren molt diferents: els professors els posava el MInisterio de Educación y Cien-

cia, i la meitat eren tots castellans i cada any eren diferents. Quan feia 2n de BUP, pensant quins professors ens podien tocar, van vindre i em van dir «Pere, tenim una nova tutora enguany, és una noieta jove i ens farà matemàtiques, i diu que és d’Ivars», i és així com en el meu segon any de l’institut vaig conèixer la Magdalena Clavera, la meva tutora. Apa que no ho plogut des de llavors! I quins exàmens que posava de matemàtiques, i això que acabava d’arribar. Però us diré una cosa: jo, igual que més de trenta generacions de gent jove de Bellpuig i rodalies, jo he après matemàtiques amb ella. I resulta que aquest any es jubila, però no tan sols ha sigut la profe de mates, durant un munt d’anys ha sigut la directora d’aquest institut, durant un munt d’anys el

nom de la Magdalena i de l’institut han anat plegats, i s’hi ha notat a l’institut aquest tarannà i aquesta manera de fer i de ser. I és per això que tots li hem d’estar molt agraïts, gràcies és poc pel que ha donat a aquest institut. Però és que no hi ha paraules. Deixa’m dir-te, Magdalena, una cosa: d’educadors al meu entendre n’hi ha de dues menes i no són pas de bons i dolents, són els qui quan marxen se’n van i prou, i els qui quan marxen deixen empremta. I tu, Magdalena, ets d’aquestes. Gràcies per tot i salut, que puguis gaudir d’una merescuda jubilació amb tota la família. Pere Boleda, president de l’AMPA.

Lliurament del premi Baldiri Reixach al professor de l’IES, Antoni Agelet. Juny de 2001

Lo Gripau

25


INSpremis

Premis diversos XXXIII Premis Baldiri Reixac 2010-2011 L’Institut ha rebut un premi a l’alumnat als XXXIII Premis Baldiri Reixac 2010-2011, pel treball “La Passió de Cervera”, de David Vergé, alumne de 2n de batxillerat, essent la tutora del treball de recerca Magdalena Clavera. L’acte de lliurament va tenir lloc al Casal de l’Espluga de Francolí el passat dia 5 de juny i va estar presidit pel Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya, senyor Artur Mas. Els premis Baldiri Reixac, dotats per la Fundació Lluís Carulla, són atorgats a treballs escolars fets en català pel seu contingut i qualitat, que tractin sobre qualsevol àrea de coneixement. L’import del premi és de 700 euros en llibres o materials didàctics en català escollits pels alumnes guardonats.

Lo Gripau

26

Concurs Bíblic de Catalunya Aquest curs 2010-11, els alumnes de Religió de 1 i 2 ESO han participat en el XXVI Concurs Bíblic de Catalunya. El concurs ofereix l’oportunitat de treballar la Bíblia per tal d’aprofundir en el missatge de Jesucrist. La nostra cultura ha estat impregnada pel Cristianisme i desconèixer aquesta part de la nostra cultura ens empobreix intel·lectualment tant en l’art, com en la música, la història... Aquest any, el tema principal ha estat “la Bíblia, font de valors humans i socials”. Calia reflexionar i respondre diferents qüestions sobre diversos passatges del Nou Testament. En l’Evangeli es troben molts passatges que fan referència a valors humans i socials. Els valors que hem treballat a classe són: • Els valors de la comprensió, la bondat i el perdó, ja que la misericòrdia de Déu arriba a tothom.

• Fer comunitat, això vol dir posar-nos al servei de tothom. • Jesús ens proposa una nova forma de viure que consisteix a convèncer i no imposar. • La justícia de donar a cadascú el que li correspongui. • L’honradesa de viure de manera que no tinguis res a retraure. • La igualtat, per la qual tots som germans i fills d’un mateix Pare. En aquesta societat, on hi ha una falta de valors socials i humans tan gran, és important que en l’assignatura de Religió es puguin treballar aquests temes. Si volem formar els alumnes perquè siguin capaços de conviure en una societat no podem deixar de banda els valors. El nostre centre enguany ha tornat a resultar premiat i cada alumne ha estat obsequiat amb una pel·lícula sobre Jesús i el centre amb un reproductor de DVD i diferents llibres. En el concurs d’aquests curs hi han ­participat 65.079 alumnes de tot Catalunya


INSpremis i els premis es reparteixen per bisbats. Els premis del Bisbat de Solsona es van lliurar el dia 21 de maig al Col·legi Arrels de Secundària de Solsona. Per acabar, i com a professor de Religió, voldria agrair l’esforç fet pels alumnes del nostre centre i animar-los a participar en el concurs del proper curs. Pere Bosch.

Premi Valeri Serra 2011

• 1r premi: Visca els nuvis!, d’Olívia Guasch Niubó de l’INS Lo Pla d’Urgell. • 2n premi: Tants d’anys d’aquells consells, de Marina Tomàs Sabaté de l’INS Lo Pla d’Urgell. • 2n accèssit: El món de la cobla a Bellpuig, de Laia Boleda Nadal de l’INS Lo Pla d’Urgell.

Premi Infantil: (1r i 2n d’ESO) • 1r premi: El foc d’abans, de Jaume Colom Hernández de l’INS Lo Pla d’Urgell.

Gimkana lingüística

• 2n premi: El misteri de les carenes de Durro, d’Eva Guàrdia Espigares de l’INS Lo Pla d’Urgell. • 3r premi: La padrina Pepa, de Mònica Bonet Massana i Malena Guasch Niubó de l’INS Lo Pla d’Urgell. • 1r accèssit: “Auvelles”: un

Premi Juvenil, categoria A: (3r i 4t d’ESO). • 1r premi: La tragèdia del castell del Remei, de Francesc Coll Ardanuy de l’INS Lo Pla d’Urgell. • 1r accèssit: Reutilitzar: un mitjà de subsistència dels nostres avis de Daniel García Bòria de l’INS Lo Pla d’Urgell. Premi Juvenil, categoria B: (Alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà).

L’equip de 2ESO del nostre centre, format per Maria Caballol, Júlia Morera, Marc Orós i Alba Riera ha estat el guanyador de la VII Gimkana Lingüística, en què competeixen tots els instituts de secundària de la comarca de l’Urgell. Enhorabona! Entre els premis rebuts, hi va haver una sessió de coaching a càrrec de David Jorba per als alumnes de 2ESO.

27

Lo Gripau

passat millor?, d’Albert Calvet Llovera de l’INS Lo Pla d’Urgell. • 2n accèssit: Les roques del barret, de Marta Escribà Planes de l’INS Lo Pla d’Urgell.


INSpremis Altres premis Participants al concurs CocaCola de Redacció en llengua catalana: • Alba Riera –2ESO (guanyadora de premi) • Martina Garriga • Júlia Morera • Maria Caballol • Míriam Cortada Certamen Lectura en Veu Alta • Alumnat participant 1ESO I 4ESO Contes Sant Jordi, ­guanyadores • Categoria 1-2ESO: Maria Caballol (2E) • C a t e g o r i a 3 - 4 E S O : N a d i Shendyapina (4C) Premi Baldiri Rexac • Al treball de recerca de David Vergés (2Btx), La passió de Cervera. Premis Concurs Fotografia Escola Verda • a) Foto Denúncia: Josep Lluís Vives de 3rD • b) Foto Estany d’Ivars: Maria Jové de 3rC Primer Premi de la VIII edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat de

Lo Gripau

28

Fotografies premiades al concurs Escola Verda.

la Universitat de LLEIDA per a l’alumna del nostre institut Carlota Aritzeta Solé, amb el treball titulat “Tinc un monstre dins l’armari”, el qual és un estudi del món de

les pors i de les fòbies infantils, tutorat per la psicopedagoga del centre Laura Visa.


Aula d’acollida

Aula d’acollida Esmorzar Receptes intercultural de PASTÍS “MADLINE” (recepta del Marroc) l’Aula d’Acollida Ikram Mamouni (3r C) Ingredients: · 6 ous · un got d’oli · un got de sucre · 2 sobres de llevat · una cullerada de mantega · 1 kg de farina · cacau · xocolata blanca i negra Preparació: Per començar, posem els ous, l’oli, el sucre i la mantega en un recipient fondo i ho barregem tot. Després barregem el llevat amb la farina i aboquem aquesta barreja dins de l’anterior. Fem una massa amb la mescla i la deixem reposar uns minuts. A continuació, fem dues boles amb la massa, una la guardem i l’altra la barregem amb cacau fins que es torni de color marró fosc. Més

Finalment, cobrim el pastís amb xocolata blanca i tirem trossets petitets de xocolata negra per sobre. Quan acabem, li donem forma d’un rombe o d’un quadrat. PASTÍS DE XOCOLATA (recepta del Marroc) Loubna Nhari (2n C)

Ingredients: · 1 iogurt de maduixa · un got d’oli · un got de sucre · 3 ous · 1 sobre de llevat · 150 grs de farina · xocolata de fondre · ametlles Preparació: En un bol posem els ous, l’oli, el sucre, el iogurt i el

Ens ho vam passar molt bé, vam posar cançons conegudes dels diferents països participants, vam conèixer i tastar begudes com el te del Marroc i pastissos dels altres països.

29

A l’aula, van venir diferents professors per tastar les postres. Una part de l’esmorzar la vam portar a la sala de profes. Quin èxit vam tenir! Aquesta activitat ens ha agradat molt i ens agradaria repetir-la.

La Ikram i la Loubna amb l’Elarbi, el Kaddour i l’Abdelghani.

Lo Gripau

Aquest any, a l’abril, hem fet un esmorzar intercultural. A l’esmorzar hem participat tots els països de l’aula d’acollida: Marroc, Catalunya, Ucraïna, Polònia, Romania, Xina, Senegal, Guinea i Pakistan. Amb ajuda dels nostres pares vam preparar diversos pastissos. Vam triar una hora per fer-ho, abans del pati.

tard, agafem l’altra bola de massa blanca i la posem en una safata ben estirada; a sobre hi posem la massa marró, també estirada. Després, la coem al forn durant 20 o 25 minuts.


Aula d’acollida llevat. Ho barregem bé i anem afegint la farina a poc a poc. Després ho posem al forn en un motlle untat d’oli durant 25 minuts a 180 graus. Per una altra banda, bullim les ametlles, les pelem i les fregim. A més, desfem la xocolata i cobrim el pastís amb la xocolata i les ametlles. PASTISSETS DE MAK (recepta d’Ucraïna) Bohdan Voytso (4t C)

Ingredients: · 2 ous · 1 kg de farina · 1 got de llet · 50 grs de llevat · una culleradeta de sal · 100 grs de mantega · 500 grs de sucre · 200 grs de mak (és una llavor petita de color negre que podem trobar en botigues especialitzades) Preparació de la massa: Escalfem la llet amb la mantega i el llevat. Hi afegim un ou, la farina, 200 grs de sucre i la sal. Ho amassem tot. A part, bullim el mak amb aigua durant 30 minuts a foc lent. Ho colem i ho deixem refredar, després ho batem junt amb la resta del sucre.

Lo Gripau

30

Preparació dels pastissets: Estirem la massa amb l’ajuda d’un corró fins que quedi ben fina. Tirem el mak damunt la massa i ho enrotllem. Després ho tallem a bocins petits, ho deixem reposar una estona fins que creixi la massa. Pintem els pastissets amb ou. Finalment, posem els pastissets al forn a 180-200 graus durant uns 30 minuts, fins que quedin daurats. PASTÍS DE FORMATGE (recepta de Romania) Ana Maria David (1r E)

Ingredients: · ¼ kg de margarina · 1 kg de farina · 6 ous · llevat · 400 ml de llet · essència de rom · essència de llimona · ½ kg de formatge d’ovella o de vaca · ½ kg de sucre · un polsim de sal Preparació: En un recipient hi posem la farina, el llevat i la sal. Ho barregem tot. En un altre recipient hi fiquem la margarina, la llet, 3 ous, l’essència de llimona i 6 cullerades de sucre. Es calenten una mica aquests ingredients i ,a continuació, es barregen amb els de l’altre recipient. S’amassa tot i es deixa reposar la massa fins que creixi. Després, en un bol posem el formatge i els altres 3 ous, l’essència de rom i sucre. Es barregen tots els ingredients.

El Bohdan

En una safata posem una capa fina de la massa, després hi posem la barreja anterior (formatge, ous, rom i sucre), tornem a posar una altra capa de massa... i així successivament fins que s’acaben els ingredients.

Finalment, es cou al forn a 200 graus durant 35 o 40 minuts. Bon profit! CREAM CHAT (recepta del Pakistan) Farah Tanvir (3r B) i Sehar Tanvir (4t B)

Ingredients: · Nata · Poma · Plàtan · Pera · Macarrons de mida petita · Fruits secs: ametlles, cacauets... · Sucre · Coco

L’Anna amb la Marie i la Sehar

Preparació: Primer de tot, pelem i tallem les fruites en trossets ben petits. Després, les posem en un bol. Hi afegim nata, sucre i els macarrons prèviament bullits. Ho remenem tot, vigilant que no es trenquin les fruites. Finalment, hi tirem els fruits secs per sobre. Es pot menjar tot l’any, és boníssim, però al Pakistan ho mengem a la festa del Ramadà.

Tutora de l’Aula d’acollida: Cristina Morell


Esports

Associació Esportiva Escolar INS LO PLA D’URGELL Com cada curs escolar el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya ens ha continuat subvencionant la nostra Associació gràcies al treball de tots els que en formem part. Això ens ha permès continuar oferint un gran ventall d’activitats extraescolars tant a nivell intern com de cap de setmana. En aquesta temporada, com en les anteriors s’han aconseguit un gran número d’alumnes, tant en els Jocs Esportius del centre com en les activitats i competicions esportives de cap de setmana. Tot i que, la quota de soci de l’Associació és de 10¤, un import simbòlic, costa que els alumnes s’inscriguin, tot i això, al final del curs s’han assolit nivells d’associats similars al curs passat, o sigui, uns 110 socis. També voldríem agrair la tasca realitzada pel grup d’alumnes i exalumnes del centre que col·laboren a l’Associació, fent tasques de dinamitzadors, àrbitres i monitors, gràcies als quals fan possible el bon funcionament de totes les activitats del Club.

Cros d’Arbeca

Secció d’atletisme

Cros de Bellpuig (imatges cedides per l’Ajuntament i el Nicki)

Aquest any hem participat als següents esdeveniments: Cursa de Barbens, Cros dels Esbufecs a

31

Lo Gripau

Com ja sabeu la nostra Associació té a l’atletisme com a primer esport, per aquest motiu cada any dediquem més esforços a augmentar les participacions a tot tipus de trobades atlètiques, incrementant i diversificant la tipologia dels alumnes participants. Fet a destacar ha estat, com cada any, l’organització del nostre Cros, que any rera any es va fent lloc en el calendari de curses de la província. Això fa que cada any s’incrementi el número de centres i clubs que participen, a més a més, som un dels que hi ha més participants en les categories Infantil i Cadet, tot gràcies a l’esforç del Departament d’Educació Física de l’Institut, i a la col·laboració de les AMPA de tots els centres educatius de la nostra població, l’Ajuntament i el Consell Esportiu de l’Urgell.


Esports Mollerussa, Cros de Tàrrega, Cros de Palau, Cros d’Agramunt, Volta a l’Estany d’Ivars, Cros d’Arbeca, Cros de Juneda, Cros de Bellvís, Cros de Bellpuig, Cros de Mollerussa i altres curses populars. A més de participar a les dues trobades atlètiques a les pistes d’Arbeca en les proves de 80/100 m.ll., 1000/3000 m.ll, relleus de 100 m.ll, llançament de pes, salts de llargada i d’alçada.

Secció de bàsquet En aquest curs, per causes econòmiques no s’han pogut completar la fase de classificació comarcal, fent-se solament una trobada a Bellpuig. Tot i així, com que no tenim oposició a la comarca, vam accedir als Territorials de Lleida, on l’equip juvenil femení es va proclamar campió i els cadets masculí i femení sots-campions. Els equips participants en les fases finals territorials són els següents: Infantil femení: Maria Alba, Martina Garriga, Míriam Cortada Clara Arqué, Malena Guasch, Monica Bonet, Malena Guasch, Blanca Clua i Marta Escribà (entrenadora Laia Boleda) Cadet masculí: Jordi Cunillera,, Xavier Gassó, Felip Domingo, Jaume Minguell, Eduard Farré, Genís Font, Dani Garcia, (entrenador Sergi Minguell) Cadet femení: Judit Minguell, Maria Boleda, Anna Trilla, Ester Culleré, Denís Lopez, Aida Berengué, Maria Jové i Júlia Ortís. (entrenador Richard Higuera)

Equip futbol infantil

Secció futbol Per primer cop hem tingut un equip campió en futbol. Ha estat l’equip cadet masculí en futbol set i després de tres jornades jugant molt bé i golejant a la final. També ho han fet molt bé els infantils masculins que han aconseguit el sots-campionat. Els altres equips, l’infantil femení i el juvenil masculí no varen tenir tanta sort, tot i tenir bons equips, i van caure en els quarts de final. Infantil femení: Maria Alba, Júlia Morera, Iris Cabrol, Noemí Bonet, Nerea Giribet, Núria Trilla, (entrenador X. Pueyo) Infantil masculí: Marc Salla, Ivan Ruiz, Alaa El Azouzi, Mauro Montivero, Joel Pifarré, Marc Serrano, Oussama Moulal, Guillem Marsol i Imrana Bah. (entrenador Pueyo)

Juvenil femení: Ariadna Civico, Mariona Benet, Matina Figuerola, Olívia Guasch, Montalba Pérez, Alba Alejandro, Judit Roig (entrenador (Xavier Pueyo)

Cadet masculí: Edgar Viles, Roger Galitó, Marc Grau, Xavier Gassó, Eduard Guim, Aleix Huguet, Jordi Llobera, Genís Morera, Ian Massana, Joel Ingles, Omar Hatibi i José Guzman (entrenador Anouar)

Equip bàsquet cadet

Infantil masculí

Lo Gripau

32


Esports da a la Molina, el ball de danses populars i la iniciació al golf a Bellpuig. S’ha col·laborat amb altres entitats com l’Eternal Running, a on a més s’ha participat, també en les festes culturals de la vila, com St. Jordi i l’Eixam, mostrant les nostres danses populars. Al final de la temporada, i com cada curs, es realitza una sortida premi de convivència a la natura. Aquest any toca a la platja a fer activitats aquàtiques com caiac, windsurf, vela, banana i donut. El lloc elegit és a la Pineda de Mar, al Maresme. Cadet masculí

Juvenil masculí: Enric Canela, Albert Salla, Jordi Cos, Jaume Huguet, Adrià Lozano, Gerard Torres, Adrià Gassó, Leonard Bergadà i Erik Ruiz. (entrenador Dídac Huguet)

Altres activitats esportives S’ha participat en altres esports i activitats dins de les Trobades Comarcals Escolars organitzades pel nostre Consell Esportiu: com voleibol, handbol, aeròbic, bàdminton i bitlles catalanes.

També com l’any passat s’ha participat a les Jornades del Pla d’Esport a l’Escola de la província de Lleida a Mollerussa amb alguns alumnes de 2 ESO, a on es promouen i practiquen diferents activitats fisicoesportives i recreatives. A més a més, s’han realitzat activitats en col·laboració amb el Departament d’ Educació Física com l’esquia-

XIX Jocs esportius del Centre Com cada any la participació als nostres Jocs Esportius ha estat tot un èxit, tot i que es troba a faltar més implicació del col·lectiu de noies i, enguany sobretot, dels de segon de batxillerat, en totes les activitats extraescolars organitzades. Aquest curs s’ha ofert més activitats com dues franges de balls moderns, torneigs de tennis taula i, a més a més, una iniciació al Kàrate gràcies a la col·laboració desinteressada d’un pare, en Manolo González, a qui volem agrair l’esforç i la seva dedicació. Però per altra banda, no s’ha pogut acabar les competicions en voleibol nois per la no presentació d’alguns equips i no s’ha aconseguit fer una competició de bàsquet 3x3 de noies.

33

Els guanyadors en les diferents competicions han estat els següents esportistes:

FUTBOL SALA Primer cicle : 1r 2 ESO C : Mauro Montivero, Dàrius Meda, Guillerm Marsol, Oussama Moulal i Xavier Graus.

Lo Gripau

S’ha continuat oferint l’activitat de natació a la Piscina coberta de Mollerussa, enguany s’ha anat quatre cops, sempre amb gran èxit de participació.


Esports

2 ESO C

2n 2 ESO E : Imrana Bah, Marc Serrano, Marc Salla, Xavier Atero, Xavier Puig, Sergi Aritzeta i Ramon Culleré.

Equip 4 ESO D de bàsquet

Màxim anotador: Imrana Bah de 2n ESO E amb 20 gols. Segon cicle: 1r 4 ESO C : Marc Grau, Jordi Llobera, Aleix Huguet, Xavier Gassó, Erik Ruiz, Jordi Saltiveri, Jordi Cunillera i Bohdan

Equip 4 ESO voleibol

2n Cicle: 4 ESO : Judit Minguell, Maria Boleda, Júlia Cots i Denís Lopez. BÀSQUET 3X3 MASCULÍ 1r 1 BTX: Josep Aguiló, Roger Gassó, Gerard Torrés i Albert Pascual. 2n 4 ESO D: Edgar Viles, Roger Galitó, Joel Inglés i Oriol Vilalta. 34

4 ESO D

2n 1 BTX B: Gerard Torres, Enric Canela, Jordi Cos, Leonard Bergada, Fran Andorra, Roger Gassó, Ramon Coma i Albert Pascual.

Lo Gripau

Màxim anotador: Marc Grau de 4t ESO C amb 16 gols. VOLEIBOL FEMENÍ 1r Cicle: 2 ESO D : Mónica Serret, Martina Garriga, Júlia Cluet, Sara Bornao, Maria Alba, Nerea Barrera i Alba Riera.

Sergi Marc, Eloi i Llobera


Esports TENNIS TAULA 1r Cicle d’ESO: 1r Sergi Rodrigo i 2n Marc Salla. 2n Cicle d’ESO: 1r Jordi Llobera i 2n Eloi Rulló ALUMNES COL·LABORADORS Els alumnes àrbitres i de taula en els Jocs Esportius han estat Edgar Viles, Eduard Guim, Judit Minguell, Denís Lopez i Xavier Serret. Gràcies a tots ells! 2 ESO C

“La superclasse 2011“ Com ja comença a ser tradició cada any tots els grups de l’ESO, separats per cicles, s’enfronten entre ells, per tal de ser el grup classe de l’Institut amb una millor forma física. La classificació ha estat la següent: Primer Cicle : 1r 2 ESO C ( 164 punts ) 2n 2 ESO E ( 160 pts ) 3r 2 ESO D ( 136 pts ) Segon Cicle 1r 4 ESO D ( 164 punts ) 2n 4 ESO C ( 151 punts ) 3r 3 ESO C ( 146 punts )

4 ESO D

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes: 2 CICLE D’ESO

NOIS

NOIES

NOIS

NOIES

M. Serrano

Anca P.

G. Morera

E. Culleré

AGILITAT

Catalin

L. Térmens

Ian

Mercè S.

FLEXIBILITAT

Imrana

Yasmina

Karol

Anna Rus

RESISTÈNCIA

Mauro

N. Argilés

M. Grau

N. Salla

POTÈNCIA

A. Calvet

A. Gorgues

Cunillera

N. Giribet

FORÇA BARRA

Ferran B.

Lola Bah

Joan Rafa

Elena Badia

EQUILIBRI

Eloy Fos

Feli Pons

E. Guim

Míriam C.

HABILITAT

M. Martí

N. Bonet

O. Vilalta

J. Minguell

PRECISIÓ

A. Aldoma

Nibhana

Edgar V.

N. Culleré

COORDINACIÓ

X. Atero

SamiA

J. Ingles

Elisenda

FORÇA PILOTA

M. Tubella

Katya

VELOCITAT

– Jaume Capdevila Secanell Coordinador de l’Associació

35

Lo Gripau

1 CICLE D’ESO


Empremtes escolars

Laila Karrouch, escriptora del llibre “De Nador a Vic” visita els alumnes de 1r d’ESO de l’INS Lo Pla d’Urgell Dimarts 22 de febrer, ha vingut a fer una xerrada, Laila Karrouch, escriptora del llibre “De Nador a Vic” perquè els alumnes de 1r d’ESO de l’INS Lo Pla d’Urgell, ens havíem llegit el llibre durant el primer trimestre. Laila Karrouch ha exposat el llibre d’una manera molt resumida i ha anat tocant detalls que el llibre no explicava. “De Nador a Vic” explica la seva vida: quan va deixar el poble, va arribar a Vic, no entenia la llengua, tenia complicacions per fer algunes activitats perquè les cultures tenien punts de vista i creences diferents. També va dir que ella tenia la necessitat d’escriure “De Nador a Vic” perquè cada cop que ella se sentia més catalana, els altres la veien més immigrant. Li vam preguntar si no li feia vergonya que tots els lectors coneguessin la seva vida, i ella ens va contestar que sí, fins i tot havia demanat a l’editorial si li podien tornar el llibre per canviar noms i dates, però l’editorial no li va deixar perquè ja no seria un diari personal.

Lo Gripau

36

L’escriptora va comentar moltíssimes coses, va dir que li agradava molt estudiar, però ho va deixar perquè la seva mare no ho volia. Una anècdota molt graciosa que va explicar és que ara la seva filla “li tira els llibres”, com molts de nosaltres, en canvi era al revés quan ella era petita, arribava de l’escola i es posava a fer els deures, la seva mare li treia els llibres i li feia fer el sopar, etc.

També va dir que nosaltres tenim una idea equivocada de la dona magrebina, perquè veiem les que viuen aquí que no tenen estudis, la majoria són analfabetes, etc., en canvi les dones d’allí tenen sort que el rei tingui una dona molt moderna i hagi fet una llei dient que no es poden casar fins als 18 anys, llavors moltes noies continuen estudiant.

Ens va dir que no s’esperava que el llibre tingués tants lectors, diu que ella és feliç si com a mínim ha pogut ajudar un nen o una nena immigrant en una situació semblant a la seva. Va ser una xerrada molt interessant, crec que la majoria d’alumnes ens ho vam passar molt bé. Marta Escribà Planes 1r ESO C


Empremtes escolars

30 anys de memòria històrica de l’Institut: Lo Gripau

En efecte, la tardor de 1981 veia la llum el primer número, que subtitulava: mitjà d’expressió de l’INB de Bellpuig. Llavors feia relativament pocs anys que érem un institut “independent”, i encara érem Institut(o) Nacional de Batxillerat(o) i sense nom, que arribaria pocs anys després. La publicació naixia de les inquietuds del mateix alumnat que, amb l’ajut d’algus profes entusiastes, aconseguiren (amb els mitjans d’edició i còpia, diguem-ne rudimentaris, d‘aquella època), de donar una certa continuïtat a la revista del centre, que als seus inicis tenia un clar to jocós, en la més típica tradició estudiantil, i que, amb el pas implacable del cursos, a mesura que s’anava fent gran, s’aniria modulant i estabilitzant en el to més clarament informatiu de les múltiples activitats del nostre centre de secundària. Sobretot aquests darrers anys, en el que podríem anomenar la segona etapa de la publicació, amb una edició molt més acurada i moderna.

Aquest curs i gràcies a la labor del professor Ramon Miró i la col·lecció de l’ex-estudiant Cristina Núñez, hem aconseguit de recopilar la col·lecció sencera de Gripaus, i l’hem feta enquadernar per guardar-ne la memòria històrica del seu contingut. Un contingut que, llegit amb el pas dels anys, té aquell fort sabor de la nostàlgia i de la il·lusió dels qui la van engegar, dels qui van saber donar-li continuïtat amb pertinàcia, i dels qui ara desinteressadament dediquen una part del seu temps i del seu esforç a fer-la possible per tal que tots els alumnes, famílies,

profes, personal del nostre institut i públic en general en puguem gaudir de la lectura. A tots ells, gràcies!

Algunes portades d’aquests 30 anys:

37

Lo Gripau

Com tothom sap, Lo Gripau és la revista de la comunitat educativa del nostre institut que recull, any rere any, les principals activitats, sortides, imatges i altres informacions destacades al llarg del curs corresponent. De manera puntual, cada juny, als voltants de Sant Joan, quan el curs fineix, els alumnes porten a casa el butlletí de notes acompanyat de Lo Gripau. Però allò que ja no tanta gent sap és que la revista nasqué ara fa gairebé 30 anys!


Empremtes escolars

Intercanvi 1ESO

Bellpuig – Alaquàs La meva companya i la seva família La meva companya es diu Teresa Alòs, és una noia de primer d’ESO del col·legi Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs. Abans de veure’ns en persona ja ens havíem posat en contacte per correu i de seguida em va semblar una noia molt simpàtica i oberta. La seva família és força nombrosa, a casa de la Teresa hi viuen 3 generacions: la padrina, els pares i un germà i una germana. La Teresa és la filla mitjana, igual que jo i també eren els fills mitjans els seus dos pares; aquesta coincidència ens va fer molt gràcia.

Lo Gripau

38

Els dies que vaig estar amb la família també hi havia dos nois suïssos d’un intercanvi que feia la seva germana gran, per tant érem molts a la casa aquells dies, la diversió estava assegurada. La família de la Teresa sabien que jo sóc celíaca i ja es van posar en contacte amb la meva família per saber quina alimentació seguia. La Teresa és al·lèrgica als fruits secs i també ha de vigilar molt amb el que menja; aquest és un segon punt en comú.

La família és molt acollidora i m’ho vaig passar molt bé, espero que ella també tingui una estada tan agradable a casa meva com jo la vaig tenir allí. (Marta Escribà Planes, 1ESO)

Dia 24, dijous UN PLAT TÍPIC DE LA FAMÍLIA VALENCIANA: Un plat típic de la meva família de Alaquàs era el “chivito”. Ara explicaré els ingredients que s’han de fer servir i els passos que has de seguir. INGREDIENTS: · Carn (preferiblement llom o xurrasco) · Pa d’ hamburgueses i 4 fulles d’enciam · Tomata tallada en rodanxes · Pernil salat · Formatge · Ou · Maionesa · Sal PASSOS: Es posa a cuinar el xurrasco de llom boví, ben cuit, amb molt poc oli, en una paella o una d’aquestes planxes que s’usen per hamburgueses o brotxetes. Quan comença a sortir la sang, es gira i es posa una mica de sal. Després s’agafa el tros de pernil i li posen sobre el formatge de mozzarella. Es doblegen les dues per la meitat amb el pernil cap a fora i es posen també a cuinar a la planxa, juntament amb la del tall de cansalada. Es talla el pa pel

mig i les dues meitats es posen també a escalfar sobre la planxa. Quan el pa està calent i el xurrasco està cuit, es prepara el sandwich. Sobre la meitat inferior del pa es col·loquen, en aquest ordre: maionesa, el full d’enciam, les rodanxes de tomàquet, l’ou dur, el morrón, les olives, el xurrasco, el pernil amb el formatge, la cansalada, més maionesa i, finalment es posa la meitat superior del pa. (Malena Guasch Niubó,1ESO)

Dia 25, divendres Viatge a l’Albufera El Parc Natural de l’Albufera de València, està situat al Sud de l’Horta de València i al Nord de les dos Riberes. És la zona humida més important del País Valencià. L’Albufera es troba a uns deu quilometres de València. L’Albufera té moltes espècies d’animals, però també n’hi ha molts en perill d’extinció. El clima del parc és suau i agradable. L’estiu és càlid i sec, amb temperatures moderades i altes. L’hivern presenta temperatures baixes però amb pocs dies de gelada (temperatures per sota de


Empremtes escolars 0ºC). A mi l’Albufera m’ha agradat perquè es veuen molts animals i també la natura. Un monument valencià.

(Lluís Guasch, 1ESO)

Dia 26, dissabte EXPERIÈNCIA MÉS BONICA L’experiència més bonica? en van ser moltes, però en triaré una. Va ser el dia en que totes les nenes de l’intercanvi, les de Alaquàs i Bellpuig vam anar a Bonaire. Bonaire és com un poble però en lloc d’haver-hi cases on la gent tingui un hàbitat només es un poble ple de botigues, centres comercials, restaurants... però nosaltres vam anar al Centre Comercial Bonaire. En primer lloc, vam anar a la bolera; jo de jugar als bolos, no en sabia però de mica en mica que me’n van ensenyar vaig arribar a fer un semiplè! Després de la bolera vam anar a comprar roba. Vam voltar tot el centre comercial ja que de pas paràvem a les botigues on vèiem roba bonica.

La nit que vam anar al centre comercial, en principi ens tindríem d’haver quedat a sopar, però vam acabar de la bolera i de comprar la roba per allí a les 9.45 i els pares ens van dir que ja era l’hora de anar a sopar i dormir a casa. L’única experiència que no em va agradar, va ser el dissabte, acomiadar-nos dels nostres amics d’Alaquàs ja que els dies allà van ser impressionants. Tinc els ànims que vinguin a Bellpuig ja! (Clara Arqué Castellà -1ESO)

39

Lo Gripau

És un edifici historicista amb trets modernistes, amb un campanar al mig i dues torres als dos extrems. El gran balcó es troba directament damunt de la porta principal. A l’entrada hi ha una mena de porxo amb dues columnes grosses i una escala. Dalt de l’escala, a la dreta, es troba la famosa cambra de vidre.


Empremtes escolars

Pla experimental de llengües estrangeres 2008-11 (tercer any) Aquest ha estat el tercer i últim curs del nostre PELE. Al llarg d’aquests tres anys la majoria d’alumnes del centre han entrat en contacte amb la metodologia AICLE o CLIL d’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (Content and Language Integrated Learning). És a dir, han estat cursant una part d’alguna matèria no lingüística en anglès. Els objectius proposats inicialment han estat assolits àmpliament i són els següents: • Utilitzar l’anglès com a llengua d’aprenentatge per accedir a continguts curriculars d’àrees no lingüístiques

Les matèries d’informàtica de 3r d’ESO C-D i les matemàtiques de 2n d’ESO B han estat les que s’han incorporat com a novetataquest darrer curs.

• Despertar interès per aprendre una llengua estrangera • Millorar les competències lingüístiques de l’alumnat en llengua anglesa, consolidant estructures, ampliant el seu vocabulari i terminologia i potenciant l’expressió oral • Fomentar el treball en equip de l’alumnat i la interacció i l’intercanvi d’idees i de coneixements entre el professorat implicat en el projecte • Implementar l’ús de les TAC per millorar aprenentatge Pel que fa a l’evolució del projecte ha estat molt positiva tant pel que fa al nombre de matèries com de professorat i d’alumnat implicat.

Lo Gripau

40

La Rossana Goris, professora nativa londinenca, ha estat col·laborant amb el professorat durant el segon i tercer trimestre a fi de potenciar les competències lingüístiques dels alumnes, especialment l’expressió oral. D’altra banda, també han format part del projecte la metodologia Portfolio de Llengües Europees que ha estat aplicada per la Cristina Nuñez i la Cristina Morell i la metodologia Eurocomrom que ha estat aplicada pel Josep M. Mir. Cal dir també que per la seva part, alguns membres de l’AMPA ens han fet arribar la seva satisfacció per la posada en pràctica i evolució d’aquest projecte d’innovació i per la implicació de tants membres del claustre. Magda Quer Coordinadora PELE


Empremtes escolars Technology project:

The drawbridge the relationship between us and to do a cooperation project. In my opinion it’s a good idea to do this kind of projects because it’s really different from all the other things we do in class. Elisenda Vidal i Júlia Cots

INFORMÀTICA CLIL

During the third term, we’ve been building a drawbridge. We’ve

spent a lot of time in the technology classroom. The first day we were divided in groups, and then, we have continued working in these groups, in the technology class and even in the IT classroom. During this term we have to build the bridge with the wood pieces, but we also have to build the engine, which is made of plastic and metal, and an electric system with LEDS and wires. After doing the project, we’ll have to present a “Power Point” about all the tasks made, the time we’ve spent on it, the problems and the photos we’ve taken during the making of the drawbridge. At the end of the course we’ll have to show it in front of the classroom, explaining it to our classmates and speaking in English. I think that this project is very important for all the class, and it has been really good to improve

Aida Berengué Carbonell 3R ESO C

41

Lo Gripau

We are in an experimental project called PELE that consists on doing a subject (which is not about languages) in English. This year we are doing technology in English. Our teacher, Magda Quer, and another teacher who is English, teach us. The English teacher, Rossana, helps us with the project and solves our doubts, but everything in English. This year the project chosen has been a drawbridge.

Aquest any a la classe partida de Tecnologia a l’aula d’informàtica, hem fet, bases de dades, dibuixos i presentacions, aquest tema ja l’havíem tocat altres anys però la diferència és que ara ho hem fet amb l’Open Office i amb anglès, amb l’ajuda d’un programa anomenat Virtual Box i de la Rossana. Al principi va costar comunicarnos-hi perquè ens costa parlar amb anglès però després ja sabíem demanar-li ajuda. També vam veure per sobre algun vocabulari amb anglès de Software i Hardware. En resum, la classe partida ha estat molt bé i fer-la en anglès és una molt bona opció encara que al principi costi.


Empremtes escolars Projecte Montperler. Una nova aula per a l’institut:

Manipulats Escribà de Bellpuig Ubicada a Bellpuig, empresa de caràcter familiar, constituïda desde l´any 1981 com a societat anònima, tot i que els seus orígens com a empresa individual, amb el nom del seu fundador, Pere Escribà Escuer, daten de l’any 1963. La seva activitat principal és la transformació i confecció de bosses i sacs de plàstic, concretament de polietilè. Durant aquests darrers anys l´empresa ha anat incorporant nous processos complementaris a l´activitat principal, fet que ha originat la creació de noves àrees de producció amb productes de nova línia i millora contínua dels ja existents. I, a més a més, durant aquest curs 2010-11, l’empresa ha estat una aula complementària per a l’institut. Perquè gràcies a la comprensió i col·laboració dels seus gestors, hem pogut continuar l’experiència del Projecte Montperler, ja iniciada el curs passat. Es tracta d’un programa d’escolarització externa que consisteix a complementar la formació acadèmica amb una formació de

Lo Gripau

42

caràcter pràctic al món del treball, en condicions absolutament reals de vida laboral. L’alumne que participa en aquest programa, doncs, compagina les hores de classe a

l’institut (60%) amb les hores de la feina (40%). D’aquesta manera, entren en contacte amb la realitat del món laboral per al qual adquireixen una formació i preparació que altrament a les aules no pot donar-se. Els alumnes continuen subjectes a la tutoria i disciplina del nostre centre educatiu, però es beneficia d’aquest aprenentatge realment formatiu. Donem, per tant, les gràcies als responsables de l’empresa, ja que per tirar endavant iniciatives escolars obertes com aquesta ens és imprescindible la col·laboració de la societat i trobar persones, empresaris i empreses, de mentalitat oberta a la formació del jovent i compromeses amb el futur de la nostra societat.


Empremtes escolars Trip to London’10 Last November thirty students from 4th of ESO went in a school trip to London. It was definitely one of the best experiences we’ve ever had and we hope the following years can keep doing it. In London, we learnt new things, cultures, and ways of thinking but we also discovered a new world that was hidden for the majority of us. We had to develop our English everywhere without any help so it was also a kind of “survival experience”.

When the loudspeakers announced our departure we all walked to the corresponding gate. A couple of air hostesses checked our tickets and we went to the plane. After we all sat in the plane, it took off to London. Some people got dizzy but in the end it was ok and after two hours “flying” we landed in the airport. We picked up our suitcases and went on a bus that was waiting for us. It took us to a shopping area where we had about one hour free. Later, our families came and took every couple to the respective house. We all had dinner there; it was our first gastronomical moment. The second day we all got up early, had breakfast and met at the train station. We met our two monitors who explained us the planning of the whole week and we took the subway to Camden Town. In there we took loads and loads of photos and saw many new things from different styles. The only problem was that it started raining but it was no problem for us as we kept walking and learning. After the two free hours we took the train again and went to Covent Garden, a famous market where there are many expensive and more specific things. While we were waiting for the teachers to come, we took part in a show that was going on. Some of the people in our group went out as volunteers to help an artist.

in a gymkhana around the building. We had to look for some specific sculptures and paintings and write the details in the dossier that the monitors had given us. Afterwards, we went to the Science Museum, a really nice place full of touchable, colourful and interesting things related to nature, technology, medicine, vehicles... everything related to science. We wanted to have lunch in a park but it started raining and we weren’t able to do it, so we had to eat inside the museum. In the afternoon, we attended the English lessons of the day. Later, we went back home. It was our last night in London, so it was time to take photos of the houses and families. So, the last day arrived and with our bags packed and full of sadness we went to the train station with the people that had accommodated us those days. Before going to the airport, we had a bit of free time so we went to the area and the park of Greenwich. We saw the meridian, learned a bit of the origins of the place and of the measurement of the day and took many photos. After eating in a McDonalds we went back to the school where we had left our luggage and different taxis took us to the airport. Many of us even cried but it was time to go back home. We were sure our families had missed us, even if it was just a little bit, and we wanted to explain the adventure to everyone. It was time to say “Goodbye London, we may come again sometime!”.

They had lo lay on the floor and the man had to walk with his hands on top of them. We also had lunch there. In the afternoon we went to our classes in the area of Greenwich. We were divided in two groups depending on our English level and starting learning new vocabulary, tactics, etc. We spent three hours there with a break of around a quarter of an hour every sixty minutes. After the lessons we all took the same train to the central station and from that point every couple or group left to their house. The main “theme” of the third day was the Royalty and the city centre. In the morning we did the same as the day before. The only difference was that we were a bit more experienced. We visited Trafalgar Square, the Admiralty Arch, Buckingham Palace, the Houses of Parliament, and Westminster. We walked all along these places but we also took the subway from places that where far away. We had free time for lunch in one of the squares and most of us used this time to buy the gifts for our parents, brothers and sisters, friends, etc. When we met after the free time we went to the school again and did the lessons as the day before. We went home and had dinner with the families. On the fourth day in the morning, we got up as early as the other days. We had breakfast and our families had prepared us our packed lunch. We left to the train station and we started the “Museums Day”. At first, we went to the British Museum where we had to take part

Júlia Cots Capell

Trip to Carcassone Nous sommes partis en bus pour Carcassonne le 30 mars. Nous sommes arrivés à midi à l’hôtel que c’était très joli et moderne. Après ranger nos affaires nous avons visité le village d’en bas et nous avons fait un tour pour les monuments plus signifiés. Le lendemain nous sommes montés jusqu’à la cité et nous nous sommes bien surpris parce que c’était très belle et ancienne avec son château, son église et ses petites ruelles pittoresques. L’après-midi, nous avons reposé dans l’hôtel et nous sommes allés au “jacuzzi”. Ça a été très amusant. Le dernier jour nous avons visité le village de Foix jusqu’à midi et après nous sommes retournés vers Bellpuig. Notre petit voyage a été une expérience inoubliable! Elena Badia, Mercè Solsona, Ona Segura, Anna Pallàs. Edgar Viles, Marta Bacardí, Laia Boleda, Toti Culleré, Cici Lin, David Meda, Marina Pérez, Gerard Salvia, Anaïs Tarragona

43

Lo Gripau

The first day we left at around half past eight in the morning from high school. I think most of our parents were more nervous than we were but it was also a bit sad for us. However, we remembered that it was the beginning of something new and that we were never going to forget about it. The bus took us to Girona’s airport but on the way we stopped to have a short breakfast. It was cloudy and a bit windy, it felt as if the weather was already British. When we arrived at the airport everything was very calm, so after checking our bag’s weight we started checking in. Everybody started being nervous, our plane was leaving in around two hours.


Empremtes escolars Projecte Rius

Lo Gripau

44

Grup d’alumnes de mediació 2010-2011

Activitats de llengua a Ràdio Bellpuig


Racó creatiu: Literatura Concurs juvenil de contes Sant Jordi

L’enigma Maria Caballol Alsinella - 2n ESO

El Jordi era un noi de ciutat, vivia a Barcelona. Tenia un pis molt cèntric que compartia amb uns amics de la facultat de medicina. El pis era petit i estava al costat d’una estació de tren, on hi circulaven molts trens habitualment. Ell i els seus amics estaven cansats de la rutina diària, per aquest motiu, van decidir marxar de la gran ciutat per anar a un petit poble de les muntanyes. Un bon dia el Jordi i els seus amics van fer les maletes, i aprofitant que vivien al costat d’una estació de tren, en van agafar un i van marxar al nou poble. Un cop allí van descarregar les bosses i van caminar fins al seu nou habitatge. Era una casa vella i gran. Estava mig abandonada i tenia un aire sospitós.

El Jordi i els seus amics hi van entrar, a l’interior hi havia una petita estança plena de pols i teranyines. Més endavant hi havia una gran escala que conduïa al pis de dalt. Els nois estaven molt cansats i van decidir reposar al menjador. En entrar-hi van veure que les parets estaven folrades de papers amb tot d’indicacions i de mapes. Els nois ho van mirar detingudament i van veure que eren les indicacions per trobar un tresor. Van recollir tots els papers i van veure que els havien de col·locar formant un trencaclosques. Quan ho van tenir ordenat van seguir les instruccions que indicava el mapa, i van fer cap a la part més fosca del jardí.Van veure que l’ombra de l’arbre anava a parar al mig

d’una font molt vella i mig trencada. Van posar-se a la font i hi van veure un paper enganxat, el van estirar, i en mirar-lo van veure que no hi havia res escrit. Un dels amics va descobrir que estava escrit amb el suc d’una llimona. Van entrar ràpidament a casa i van trobar un canelobre, van agafar una espelma i la van posar darrere del full. Van aconseguir llegir el que hi deia, la carta era del propietari de la finca i els donava la benvinguda. El Jordi i els seus amics cansats de desxifrar l’enigma, van asseure’s a la gran escala i es van adormir.

Una Rosa Màgica Nadia Shendyapina - 4t ESO

somni i va arribar el temps d’abandonar els misteris. En despertar vaig contar a l’avi tot el meu somni.

Un dia passejava amb el meu avi per una fira de sant Jordi, i em va comprar una rosa blanca molt maca. Des que vaig tenir coneixement dels meus records i desitjos, volia viatjar per molts mons diferents i conèixer animals fantàstics i extraterrestres. El meu avi era un increïble narrador de contes, potser per això aquesta fantasia de viatges a altres mons em perseguia per tot arreu. El fet és que, en arribar a casa, vaig ficar-la a l’aigua i vaig anar a dormir; vaig somiar amb un lloc preciós i ple de misteris per descobrir. Ja sé que direu que tothom somia algun cop amb algun lloc així, però, això era diferent. Vaig conèixer la gent nativa del

La següent nit vaig somiar amb el mateix lloc i els mateixos animalets; i la següent, i la següent... Us explico: no era el mateix somni, continuava viatjant i viatjant per descobrir el lloc i misteris pel mateix món. Era com si fos un lloc virtual, de joc,ja que tenia completa consciència quan hi anava i què feia. Un dia vaig despertar molt trista perquè no tornava a anar allà. Al final de buscar i rebuscar crec que vaig trobar el motiu, la meva rosa s’havia pansit, res més havia canviat, només la meva rosa... Quan l’avi s’ha despertat li he demanat que faci que torni a florir però la seva frase de resposta, no vaig entendre-la

fins a experimentar-la a la meva pròpia pell, quan la gent que estimes se’n va... Em va dir “quan el temps passa no es pot revertir l’efecte, donar-li al play o a la pausa,per això has de gaudir dels petits moments de felicitat” encara que sigui tan insignificant com un somni. Potser no era la flor, la que em feia somiar, potser no, però encara que no us ho cregueu la continuo guardant a la cartera, com un record... del meu avi, potser, o de la innocència infantil.

45

Lo Gripau

Quan era molt petita d’uns 6 o 7 anys em va passar una cosa increïble, que potser, no us creureu.


Temes oberts

El lloc de les coses Guillem Closas

No fa gaire que van emetre un documental a TV3 sobre el destí que van tenir a inicis del segle XX moltes obres catalanes d’estil romànic, la majoria situades al Pirineu. Com és ben conegut, des de finals del segle XIX, pintures, escultures, i fins i tot edificis sencers de gran valor artístic van ser traslladades als EUA, o bé a alguns països europeus capdavanters com el Regne Unit o Alemanya, de vegades per anar a parar a museus, de vegades perquè alguns milionaris, ja farts d’acumular diners, decidien acumular obres d’art a les mansions, cosa que posava en moviment els investigadors, marxants d’art, exploradors, fins i tot lladres... per a satisfer aquest nou mercat. A més, donava excusa als museus per intentar “salvar” les obres d’aquestes ànsies depredadores i mantenir-les al país. Això és el que va acabar passant amb gran part de la pintura romànica catalana, arrencada de les parets de les esglésies i duta a Barcelona per evitar que anés a parar a l’estranger, ja que a més en aquella època els capellans de moltes parròquies tampoc tenien gaire consciència del valor d’aquestes obres.

Lo Gripau

46

S’ha de reconèixer als museus, i fins i tot als compradors particulars, que probablement van salvar moltes obres que estaven abandonades i amb males condicions. Però potser, respectant els drets que s’hagin de respectar, s’hauria de fer algun dia una llei que permetés que algunes tornin als seus llocs d’origen, i plantejar-nos seriosament si veritablement el millor és que tot acabi fent cap als museus. En aquest sentit, em va impactar, al documental esmentat, veure que en alguns pobles de Catalunya els veïns amaguen verges i crucifixos romànics per evitar que vagin a parar al Museu Diocesà. Qualsevol que hagi visitat un d’aquests museus sap que no els falta gens de raó. La Verge de Conques,

al seu poble,encara que no sigui gaire gran, conserva tota la seva importància i un lloc destacat, probablement la presidència, a l’església, mentre que al museu s’incorporaria a una vitrina amb 8, 10 o 20 verges romàniques semblants, de manera que molts visitants potser gairebé ni se la mirarien. La Verge de Valldeflors, ara al mig de l’altar principal de l’església de Tremp, s’incorporaria en un museu a una llarga filera de verges gòtiques. Un destí lògic quan el poble es queda sense habitants i l’església sense feligresos, però una mica penós quan encara hi ha les condicions perquè continuï al seu lloc.

A Lleida, potser ens hauríem de plantejar si algunes de les moltes obres procedents de la Seu Vella que tenim al Museu no estarien millor al temple. Ja fa temps que es parla d’intentar convèncer els nord-americans perquè els sepulcres dels comtes d’Urgell puguin tornar al monestir de les Avellanes. Les obres del monestir de Sixena, repartides entre el MNAC i el Museu de Lleida, farien del monestir pel qual van ser fetes un lloc bellíssim, si se’n pogués garantir unes bones condicions de seguretat. La recuperació d’un monument d’aquesta

categoria i importància històrica seria beneficiosa per a tots els països que van formar l’antiga Corona d’Aragó. Segurament ja s’hauria fet si el sentit comú i la preocupació pel benestar dels ciutadans fossin qualitats més abundants entre les elits polítiques, econòmiques i culturals d’aquestes terres nostres. Ben a prop , a l’església de sant Llorenç de Lleida, immersa en l’interminable litigi de les obres d’art entre el bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó , o millor dit, entre el nacionalisme català i l’espanyol, els dos força interessats que s’allargui el litigi per treure rèdits electorals desprestigiant el veí,hi ha la Verge de Saidí, una esplèndida talla gòtica del taller de Bartomeu Rubió, que ens ha fet arribar fins avui l’expressió enigmàtica, una mica tirant a trista, d’una gràcil noieta de finals de l’Edat Mitjana. Ara per ara, l’escultura es troba en una capella gòtica, en una església plena de retaules gòtics dels mateixos autors que la van fer. Certament hi ha gent que s’acosta per a veure-la, però també hi ha qui s’hi acosta per resar. L’escultura també té lloc assignat a l’església parroquial de Saidí, el poble per al qual va ser feta, que dista molt de ser un poble abandonat. Malgrat això, el bisbat de Barbastre-Montsó ja li té la vitrina preparada al Museu Diocesà de Barbastre, lluny del seu poble, lluny de les terres de parla catalana en què es va fer, degradada d’objecte de culte a simple objecte de contemplació turística, gairebé portada al cementiri en vida, es podria dir. Arribat el cas, potser la Verge es negarà a moure’s , com aquelles de les llegendes medievals en què es mantenien fixes al lloc on havien aparegut fins que els feien l’ermita o la catedral. Si no és així, ja sabem que de vegades les qualitats dels nostres polítics són una mica limitades. Almenys, però, de l’església catòlica sí que se’n podria esperar que tingués una mica de pietat.


Temes oberts

Carta als professors Benvolguts professors de 3B,

També us volem donar les gràcies per haver-nos aguantat tant, per les coses que heu arribat a fer per nosaltres, però sobretot per haver-nos fet estudiar perquè volíeu que nosaltres fóssim algú en el món. Per tot això, moltes gràcies professors per havernos ajudat tant, mai oblidarem les bronques que ens fèieu pels exàmens, les felicitacions per aprovar, etc. i perquè vosaltres dèieu que nosaltres podíem i que per la nostra ganduleria no fèiem res.

per aprendre que només amb aquests anys podem conèixer el millor de les persones. Un lloc on compartir és viure... I és que és un lloc on podem aprendre tantes coses!

Esperem que el nostre record us hagi agradat moltíssim i que sempre ens tingueu presents. No us demanem tota la vida, però un temps sí, tant com us tindrem nosaltres!

Camins, que ara s’esvaeixen. Camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles. Camins que ara no hi són. Van deixar-ho tot el cor encès pel món. Per les parets de la mort sobre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes. Ara som dos fills del Sol en aquest desert. Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous. No és senzill saber cap on has de marxar, pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor. Camins que ja són nous.

Un institut especial, ple de gent nova i alhora tan maca, un lloc

No és un adéu per sempre, és tan sols l’adéu per un instant...!

Esperem que a tots us vagi molt bé l’estiu i que gaudiu molt de les vacances i esperem que no us vingui algú com nosaltres perquè sinó... “quin rotllo”! Gràcies per haver estat tan amables amb nosaltres! Bon estiu i gaudiu-lo al màxim! Cordialment, Els alumnes de 3r ESO B.

47

Lo Gripau

Com ja deveu saber, portem entre tres i quatre anys en aquest institut i la veritat és que han estat molt eterns; vam entrar a 1r d’ ESO i tot i això hem anat creixent i ens hem fet grans i no podem estar tota la nostra vida en el mateix ­institut amb els mateixos professors, però sí que els podem portar dins nostre i la veritat és que nosaltres us volem dir que hem estat molt contents de poder tenir una gran oportunitat i haver pogut aprendre moltes coses durant aquests anys amb vosaltres, la veritat que ha estat un PLAER poder haver compartit molts moments amb vosaltres.


L’espai de l’AMPA

eduCAT1x1:

Digitalització de les aules: primer balanç

El curs 2010-11 passarà al recull històric del nostre institut per haver estat el primer curs d’aules digitals, és a dir, amb aquests instruments anomenats PDIs o pissarres digitals (amb canó de projecció, altaveus i connectivitat incorporats), amb llibres digitals o llibres de text que no estan impresos en paper sinó accessibles per internet, i d’alumnes amb netbooks o miniordinadors a la motxilla... i a classe.

Lo Gripau

48

Acabat el primer curs d’implementació –com se sol dir tècnicamentd’aquests recursos, arribar l’hora de fer un primer balanç, cosa que en aquest cas sempre és complicada perquè té a veure alhora amb certs canvis de maneres de fer, de metodologies d’ensenyament, de gestió de l’aula, de ritme d’aprenentatge. De tota manera, sí que des del punt de vista del professorat i del rendiment escolar es poden començar a fer certes reflexions amb veu alta. Per tal de descabdellar amb una mica d’ordre aquestes idees, valorem de manera separada cadascun

dels apartats principals d’aquest projecte Educat 1x1 Instal·lació de pissarres digitals Aquest primer apartat de tot aquest procés de digitalització de les aules, com és la instal·lació a cada aula de connexió a internet, projector, pissarra interactiva, so i electrificació adequada, l’hem de qualificar amb una molt bona nota, una alta nota. Majoritàriament, tant alumnes com professors ens hem adonat que aquest instrument és una eina específicament pensada per a la nostra feina, que ens hi ajuda i la fa espectacularment oberta al món, a través de la connexió a internet que incorpora i l’ús que en podem fer com a pantalla gegant. És clar que com tot, hi ha un procés d’aprenentatge que cal recórrer, però allò que ja és impensable a hores d’ara és tornar al guix. Val a dir que la lluminositat de les nostres aules ens ha ajudat a una

millor visió de la pantalla de la pissarra durant una bona part de l’any. Ara que hi ha més brillantor del sol, costa una mica més. També hi ha certes incidències de funcionament, però comptat i debatut hem de concloure que la instal·lació, funcionament i ús de les pissarres digitals ha estat un èxit. Fins al punt que, de cara al proper curs, la mateixa AMPA farà una inversió en aquest sentit per tal que puguem dotar les aules de batxillerat, que no són ensenyament obligatori i per això no entren al pla de digitalització, puguin acabar gaudint també d’aquesta millora evident de la qualitat educativa. Ús del llibre de text digital El segon apartat referent a la digitalització de les aules fa referència a la substitució dels llibres tradicionals de text en paper per llibres digitals. L’empenta que es va donar el curs passat al projecte per part de l’aleshores Departament d’Educació va fer que les


L’espai de l’AMPA i l’alumne ho hauria pogut posar en pràctica a casa, ja que la majoria de les nostres famílies ja disposaven d’ordinador i connexió a internet a la llar. Tampoc podem dir que estiguem descontents amb l’ús que se n’ha fet al llarg del curs, però si alguna eina es pot estalviar en el futur en aquest procés de digitalització, sens dubte que serà el miniordinador per a l’alumne.

editorials es posessin les piles pel que fa referència al llibre digital, i realment l’oferta respecte de fa dos cursos fou espectacularment gran i ajustada: la majoria d’editorials han proporcionat un paquet amb totes les assignatures disponibles pel preu subvencionat de 30¤, de manera que a l’alumne i a la família no li ha suposat cap cost.

Després de tot un curs d’experiència amb el llibre digital la conclusió és que encara hi ha molt camí per córrer i per millorar. Tot i que no podem dir que els materials no estiguin a l’alçada, sí que encara falta un pas més en la qualitat d’aquests materials perquè pu-

I el proper curs, què?

guem afirmar que el llibre digital és millor que el llibre en paper. De moment, el que podem dir és que la combinació de tots dos és esplèndida, ja que permet aprofitar el que tenen de millor l’un i l’altre. Netbooks Els netbooks o miniordinadors, que finalment van arribar cap al mes de novembre, conformen la tercera pota del procés de digitalització de les aules. En aquest apartat, distingirem, en primer lloc, la fabulosa reacció de coresponsabilització del nostre alumnat i famílies: pràcticament la totalitat dels alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO ha disposat de l’aparell en propietat i, cal dir-ho, els alumnes n’han sigut absolutament responsables. Les incidències han estat mínimes i això ens ha sorprès positivament. L’esforç econòmic fet pel centre per tal de dotar les aules amb uns armariets preparats per guardar i carregar els aparells també hi ha contribuït. Però per la banda del profit acadèmic, també cal que diguem que potser no era imprescindible que cada alumne tingués el seu netbook. Amb la pissarra i el llibre digital, el professor hauria pogut ensenyar a treballar amb eines digitals exactament igual,

Finalment, aquest mateix mes de juny, des del Departament d’Ensenyament s’ha desvetllat la incògnita: el procés de digitalització Educat 1x1 s’atura i es bescanvia pel procés Educat 2.0, el qual canvia precisament la propietat dels miniordinadors i afavoreix el treball compaginant llibre tradicional en paper i llibre digital, i que als centres que com el nostre ja tenien el projecte en marxa els permet de continuar amb la mateixa dinàmica. Esperem, per tant, que de cara al proper curs (certament amb gran retard, perquè encara no s’ha començat a moure res) puguem disposar de dotació econòmica per a l’adquisició de PDIs (pissarres digitals), i de dotació econòmica per a la subvenció de la meitat del preu dels miniordinadors per als nous

49

Lo Gripau

El nostre centre va dissenyar un calendari de traspàs del llibre en paper al llibre digital. Aquest primer curs de digitalització, això ha comportat que pràcticament la meitat de les matèries disposessin ja de llibre digital, el qual ha conviscut sense cap mena de complicació amb el llibre en paper de la resta d’assignatures. Aquest fet ha suposat un estalvi en diners per a cada família al voltant d’una mitjana de 100¤. O molt més en cal cas del grups B, ja que s’ha treballat tot el curs únicament amb el llibre digital. A més, des del Departament s’ha subvencionat amb 5¤ per alumne al centre per tal de mantindre un EVEA (entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge), que en el cas del nostre institut s’ha invertit en la instal· lació i manteniment d’un potent i complet servidor propi, que ens dóna molta autonomia de treball pel fet que no depenem de cap empresa. Aquest servidor serveix per a allotjar des dels continguts de la nostra pàgina web a tots els continguts del Moodle amb què treballen professors i alumnes cada cop més o també per fer funcionar l’aplicatiu de tutoria.


L’espai de l’AMPA alumnes de 1ESO. Sembla a hores d’ara confirmada la subvenció del Departament d’Ensenyament per a la compra del paquet de llibres digitals per a tot l’alumnat d’ESO i dels diners de subvenció per al manteniment del servidor EVEA del centre. Atesa la bona convivència i resultats més que acceptables del llibre en paper i del llibre digital, durant el proper curs el nostre centre continuarà amb la mateixa política: meitat de llibres en paper i meitat de llibres digitals, amb el

conseqüent estalvi de diners. Els grups B continuaran treballant només amb el llibre digital, i tant per als alumnes de 4ESO que s’incorporen a la digitalització, com per a la resta d’alumnes dels tres primers cursos d’ESO, es prorroga el calendari actual de digitalització. És a dir, mentre l’administració educativa superior no s’aclareixi i sapiguem amb certesa cap a on evoluciona el model d’ensenyament, en les aules del nostre centre farem conviure el model tradicional i el model modern,

perquè creiem que a hores d’ara és la millor aposta de qualitat. Com dirien els padrins, no cal posar el carro davant dels bous. El nostre centre ha fet un gran i important pas cap a la modernització amb la digitalització de pràcticament totes les aules d’ESO, però això no ha d’implicar de perdre tot allò de bo que l’ensenyament amb llibre i llibreta ha tingut durant generacions, i que ha de continuar tenint. Al nostre institut, l’ús de l’ordinador no ens farà perdre el llegir i l’escriure.

DeCàLeG d’ús dels netbooks per a l’alumnat al centre: 1. L’ordinador és propietat de l’alumne-a, el qual s’ha de fer responsable de la seva cura i manteniment. 2. L’ordinador s’ha de portar carregat de casa, i no es quedarà a l’institut al final del dia. 3. En arribar a l’aula, l’ordinador es guarda en l’armari que cada alumne-a té destinat especialment a aquest efecte. 4. A les hores de pati i menjador, l’ordinador s’ha de tindre guardat a l’armari. Els alumnes sense ADSL a casa seran autoritzats a dur-lo a la biblioteca en horari de menjador. 5. L’alumne-a ha de seguir les indicacions que cada professor donarà sobre l’ús de l’ordinador a classe (obertura/ tancament, connexió, traure’l/tancar-lo a l’armari, etc).

Lo Gripau

50

6. En general, l’ordinador estarà sempre tancat o amb la tapa abaixada (stand-by) mentre el professor no indiqui si cal fer alguna activitat. 7. Per al trasllat d’aula, l’alumne-a portarà l’ordinador en una funda o bé dins la motxilla, però mai a les mans sense protecció. 8. Els arxius de treball es guardaran a Els Meus Documents, on hi haurà una carpeta per a cada assignatura.

9. L’alumne-a és responsable de disposar de còpies de seguretat de la feina escolar que tingui a l’ordinador (al llapis de memòria, en un disc extern, al Google Docs o altres programes similars), per no perdre-la si calgués resetejar l’ordinador. 10. És útil disposar d’un petit ratolí i d’un llapis de memòria USB. 11. Els possibles problemes informàtics mai no seran excusa per no tindre la feina feta puntualment. 12. En cas d’algun problema de funcionament de l’ordinador, l’alumne-a es dirigirà al professor, el qual decidirà què s’ha de fer. 13. Cal conservar la capsa d’embalatge de l’ordinador, perquè hi ha informació necessària en cas d’avaria i cal lliurar-lo a la botiga amb l’embalatge original. També cal tindre apuntat el número de sèrie del netbook. 14. Si el miniordinador s’espatlla com a conseqüència d’una negligència de l’alumne-a, caldrà portar-lo a la botiga de compra i pagar la reparació corresponent. 15. Tots els miniordinadors tindran a la part posterior, sense que tapi les plaques de ventilació, una etiqueta amb el nom complet de l’alumne-a. També caldrà

marcar altres elements auxiliars (cables, auriculars, etc). 16. Cada setmana hi haurà revisió aleatòria d’ordinadors d’alumnes. Si s’hi detecta la instal·lació de programari no autoritzat, el centre es reserva el dret de remoure’l. 17. Si un miniordinador conté material que atempta als drets fonamentals de les persones (continguts racistes, ofensius, violents, indecents, etc), el centre es reserva el dret de remoure’ls, a banda de la pertinent sanció disciplinària. 18. Tots els membres de la comunitat educativa (alumnes, professorat, etc.) tenen garantit el dret a la pròpia imatge. Per tant, cal tindre present que és penalitzat per llei fer servir sense cap permís la webcam, fer fotografies o fer gravacions de veu. 19. L’equip de material de la pissarra digital (ordinadors, pantalla, altaveus, etc.) no pot ser accionat sense la presència d’un professor a l’aula. 20. Qualsevol incidència derivada del mal ús dels ordinadors, pissarres digitals i altres elements, o bé de connexions externes no autoritzades pel professor, serà considerada com a falta, sotmesa al que preveu el Reglament de Règim Intern.


L’espai de l’AMPA

Resultats PISA El maig del 2009, el nostre institut va ésser un dels pocs seixanta centres de Catalunya seleccionats per tal de participar en les internacionalment conegudes Proves PISA, les darreres que s’han fet fins ara. El Programa PISA (acrònim anglès pel Programme for International Student Assessment o Programa per a l’Avaluació d’Estudiant Internacional), és un programa per avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països, l’aplicació de la qual és coordinada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L’avaluació es fa mitjançant la realització per part dels estudiants de proves estàndards i els resultats de l’anàlisi d’aquestes proves és publicat en l’anomenat informe PISA. El propòsit del programa és provar i comparar el rendiment escolar arreu del món per tal de millorar el mètodes i sistemes educatius. Els orígens del PISA cal situar-los l’any 1997,

520 515 510 505 500 495 490 485 480

Comprensió Lectora

Mates

INS LO PLA D'URGELL

INSTITUT CATALUNYA OCDE

CC.NN.

CATALUNYA

OCDE

Comprensió Lectora

Matemàtiques

CC.NN.

506 498 493

516 496 496

500 497 501

any en què es va iniciar el disseny del programa. El primer informe PISA de l’avaluació realitzada apareixia l’any 2000.

ans al contrari se situen per sobre de la mitjana catalana i de l’OCDE. Esperem de continuar-los i millorar-los entre tots.

Fins aquest curs, no han sortit els resultats del 2009. I com podem observar, els resultats del nostre institut no estan gens malament,

51

Calendari de venda de llibres de text i samarretes esportives CURS 2011-12 CURS

Data

1ESO – 2ESO

31 d’agost, dimecres

3ESO – 4 ESO

1 de setembre, dijous

1BTX – 2BTX – CF

2 de setembre, divendres

Lo Gripau

INS LO PLA D’URGELL


Rac贸 creatiu

Lo Gripau

52


Rac贸 creatiu

Lo Gripau

53


INSteatre

“Lo Galliner”, teatre amb denominació d’origen Un any més, i ja en sumem dinou, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han fet els deures a temps. Aquest curs ha estat molt mogut pel que fa a muntatges teatrals estrenats. Una bogeria, si ho mirem des de la direcció escènica. Gràcies a la feina de la Montse Olivart i del Joan Cornudella, professors de llengua i literatura de l’Institut i de l’Abraham Pérez, director i actor, en tasques de coordinació del taller de teatre extraescolar, s’ha superat amb bona nota el quadern de navegació que s’havia previst a inicis del curs escolar. Tot va començar amb l’adhesió del taller de teatre al projecte de CaixaEscena. En aquesta edició vam poder aprofitar un text modernitzat de L’ALEGRIA QUE PASSA de Santiago Rusiñol, treballat per la pedagoga Adelaida Frías, per presentar-lo al circuit nacional de teatre per a instituts. És la història d’una companyia ambulant que no pot fer res per despertar les ments adormides d’un poble exa-

Lo Gripau

54

geradament conservador. El somni del Clown està a punt de fracassar quan els còmics són expulsats del poble. Sort que el Roger, el fill de l’alcalde, rep una trucada de la Zaira quan semblava que s’havia resignat a quedar-se al poble. Més enllà del rerefons social, només va caldre retocar els papers dels personatges, afegir elements del món del clown i adequar les intervencions al llenguatge jove actual. Així el camí d’aquest muntatge s’iniciava a mitjans del mes d’octubre amb la il·lusió posada en l’intercanvi a Ceret (Catalunya Nord). Per la seva part, el grup de batxillerat treballava en la lectura de textos teatrals en horari de tutoria. Després de dos mesos, s’optava per escenificar l’obra de Jordi Faura, HIKIKOMORI. El text convencia i oferia un repte altíssim pel seu contingut i posada en escena. Amb aquesta paraula japonesa es designava el jove, generalment adolescent, que, incapaç d’assolir les metes rígides traçades per la societat, reaccionava aïllant-se’n.

Ambientat al Japó del segle XXI, hi descobríem un retrat àcid del buit que, en el món desenvolupat actual, impera en la vida de molts joves i del procés d’autodestrucció que alguns emprenen. Tot i la seducció del text, el fet de muntar aquesta obra en horari extraescolar dificultava molt el ritme d’assajos i, al final, es va haver de descartar perquè no avançava. Una hora a la setmana no era garantia suficient perquè l’espectacle funcionés amb uns mínims de qualitat interpretativa. Al final, es va acordar buscar un nou text que en poques setmanes es pogués portar a l’escenari. Així a mitjans del mes d’abril es proposava al grup una simulació de càsting com a matèria teatral. I es feia a mida de les virtuts de cada actor i actriu. Havent recuperat fragments d’autors diversos, naixia CÀSTING. Ara el repte era modelar un text en un temps rècord. La primera cita de L’ALEGRIA QUE PASSA va ser a Ceret. Tres dies d’intercanvi teatral a la Catalunya Nord amb un objectiu clar:


INSteatre

La segona cita de l’ALEGRIA QUE PASSA de Santiago Rusiñol va ser a Lleida. Es portà el muntatge a la 26a Trobada de Teatre de Secundària. La ciutat del Segre ens aixoplugava com a espai ponentí després d’haver-s’hi organizat la primera trobada l’any 1986. Els

grups es van allotjar a l’alberg Sant Anastasi i a l’hotel Real. El dia 4 de maig la sala polivalent del col·legi l’Anunciata-Les Dominiques acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda de Paco Teruel, coordinador teatral i d’Eva Llasera, presidenta del Seminari de Professorat de Teatre de Secundària. Al llarg dels tres dies tots els centres van posar en escena el seu treball amb obres com “Pel davant i pel darrere” (Michael Frayn), “Això no és vida” (T de Teatre), “L’alegria

Amb els retocs que cal fer després d’una estrena, l’actuació del dissabte 7 de maig al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Un total

55

Lo Gripau

compartir cultura, país i llengua. Durant els dies 23, 24 i 25 de març de 2011 es feia la primera trobada transfronterera de teatre de l’àmbit escolar. Hi participaven els grups de teatre dels Liceus Deodat de Severac (Ceret), François Arago i Bon Secours (Perpinyà) i l’INS Lo Pla d’Urgell (Bellpuig), com a convidat de l’altra banda dels Pirineus. Vam visitar el Museu d’Art Contemporani de Ceret, l’eix comercial de Perpinyà i el castell i el passeig marítim de Cotlliure, a més de fer una passejada pels estanys de Sant Joan, acompanyats d’una tramuntana moderada. Sens dubte, un dels millors records de la nostra estada a Ceret, a banda de les experiències teatrals i gastronòmiques, va ser el fet de contemplar el contrast de la neu al cim del Canigó amb les plantacions de cirerers a la comarca del Vallespir.

que passa” (Santiago Rusiñol), “El metge i la mort i altres comèdies” (Jean Tardieu), “Julieta i Romeu o l’amor mata” (W. Shakespeare), “El búnquer” (Jordi Cano), “Justícia 2.0” (Abraham Pérez), “U x U” (diversos autors), “Spotmania” (Joan Cornudella) i “Menú degustació” (creació col·lectiva). A més a més, els prop de 180 alumnesvinguts de Lleida, L’Hospitalet de Llobregat, Mollerussa, Tarragona, Reus, Bellpuig i Tàrrega – van poder compartir experiències a través de diversos tallers sobre tècniques teatrals. Els centres de fora Lleida van descobrir el patrimoni arquitectònic de la ciutat. La companyia Jove de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida aportà el seu gra de sorra amb l’espectacle “Max i Maxi”. La companyia de carrer XIP-XAP s’encarregà de cloure la trobada, el divendres 6 de maig, amb una espectacular cercavila pels carrers de Lleida. Amb l’excusa del teatre aprenien valors que serviran per a tota la vida.


INSteatre: Taller de teatre (INS Alfons Costafreda de Tàrrega), Els contes tradicionals modernitzats i la Identitat Catalana (Liceu Deodat de Severac de Ceret) i vam viure un assaig en directe de l’obra CÀSTING dels alumnes de batxillerat.

de 160 espectadors van seguir amb molta atenció l’obra clownesca L’ALEGRIA QUE PASSA. Abans, però, havien estrenat els alumnes de teatre extraescolar. Sota la direcció d’Abraham Pérez, els alumnes de 2n i 3r d’ESO de l’Institut presentaven -aquella nit solidària amb Mans Unides- JUSTÍCIA 2.0, un divertiment sobre les trifulgues de la justícia a l’hora d’emetre un judici amb aires surrealistes. I la setmana després, els dies 11, 12 i 13 de maig, realitzàvem l’intercanvi teatral amb els de Ceret. Ara ells venien a Bellpuig per fer teatre, per fer cultura (visita al Mausoleu de Bellpuig, a la Seu de Lleida i al monestir de Montserrat) i per fer país. El matí al Teatre Armengol va ser intens i productiu. Vam veure, de nou, JUSTÍCIA 2.0, Spotmania

I finalment, ja enllestits els exàmens de suficiència, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la cloenda escolar. El dimecres 22 de juny s’oferien els espectacles JUSTÍCIA 2.0, L’ALEGRIA QUE PASSA i CÀSTING als alumnes i professors de l’Institut. S’aprofitava el descans entre les dues primeres obres per fer un esmorzar popular al parc. I al final, després de l’estrena de CÀSTING, es passava al lliurament de medalles i trofeus dels XIX Jocs Esportius. Un any més, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig

deixava bona saó a platea sabent que s’havien assolit tots els objectius marcats a l’inici del curs. Alguns d’aquests alumnes marxaran del centre per encarar nous reptes en els seus estudis. D’altres somiaran amb la possibilitat de fer teatre a la Universitat o als seus pobles. El que compta és que no oblidin mai aquesta experiència teatral. En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner” espera poder ser en tots els projectes que sigui convidat. En equip, naturalment. I recordant a tothora l’eslogan que convida a la teràpia: salut i teatre, sempre! I amb denominació d’origen, és clar; amb aquest segell propi que presagia una excel·lent collita per als seus primers 20 anys de teatre. Joan Cornudella Montse Olivart Directors de Teatre

Teatre al peu del Canigó

Lo Gripau

56

Sí, senyores i senyors, efectivament! Aquest curs escolar Lo Galliner Teatre ha portat la seua faràndula fins al peu del Canigó amb la Primera Trobada de Teatre de la Catalunya Nord, en què a més del nostre institut, també hi ha participat el Liceu Deodat de Severac de Ceret (amb les professores Maria Balastegui i Maria Barcons), el Liceu François Aragó de Perpinyà (amb la pro-

fessora Rosalba Pagès), i el Liceu privat Verge del Bon Socors (amb el professor Jordi Sales). Teatre en català, és clar. Els alumnes dels nostres centre, una vintena, capitanejats i dirigits com és de costum per l’estrenu i esforçat director teatral Joan Cornudella, han protagonitzat un intercanvi en règim d’estada en família amb els alumnes del centre de Ceret. La trobada transfronterera va tindre

lloc a finals de març, i la visita de tornada a Bellpuig, la segona setmana de maig. La trobada va desenvolupar-se a la Sala de la Unió de Ceret, un establiment amb cert regust d’àpoca, encara que envellit i ja poc preparat per al teatre modern. Els nostres alumnes de 1Btx van representar-hi una versió moderna i adaptada pel nostre professor i director teatral, de L’alegria que passa, de Santia-


INSteatre: Taller de teatre

L’intercanvi amb els alumnes del Liceu de Ceret, a més de tindre

aquesta jornada dedicada al teatre, va allargar-se durant tres dies, en què vàrem aprofitar per conèi-

xer una mica més aquesta cèlebre població del Vallespir, famosa pel seu Museu d’Art Modern, i per les seues cireres. Val a dir que els cirerers florits ens van acompanyar durant tot el viatge. També vàrem fer la pertinent visita a la capital nord-catalana, Perpinyà, i el darrer dia, a més d’un matí d’esports i pic-nic a l’aire lliure, sota la vigilància de les neus del Canigó, vam pujar al castell del Cotlliure. Durant la visita de tornada, a Bellpuig, vam descobrir amb plaer les interioritats de la centenària fàbrica Pifarré de caramels, els principals monuments de Bellpuig i de la ciutat de Lleida. També vam dedicar un matí al teatre, en què els nostres alumnes actors de 3 i 4ESO, amb les respectives obres, vam compartir escenari amb els amics artistes de l’INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Com a cloenda d’aquest intercanvi, el darrer dia vam anar tots plegats de romeria a Montserrat. Després de pujar amb el funicular fins a Sant Joan, vàrem fer la baixada a peu per l’ermita de Sant Miquel, i la preceptiva visita als nens cantaires de l’Escolania. Esperem de poder repetir aquesta iniciativa en el futur i fer ressonar novament el teatre en català als peus del Canigó.

57

Lo Gripau

go Rusiñol. Els alumnes del Liceu de Ceret van presentar-hi dues obres. La primera planteja com la identitat catalana és percebuda pels estrangers (descobriment dels focs de Sant Joan, diada de Sant Jordi, de la cuina catalana, dels concursos de pinyols de cireres, de la petanca, de la sardana, etc). La segona tracta dels contes tradicionals adaptats a l’època actual mitjançant una adaptació de la Caputxeta Vermella (les aventures d’una noia actual en el món contemporani dels suburbis de ciutat).


La Palestra

Exalumnes a la palestra 6. Puntueu del 0 al 5: • els exàmens: 4 • el dia de donar les notes a casa: 5 • el despatx del director: No sé ni on era • els discursets del tutor: 4 • les visites de pares: 5

Nom: Joan Planes Nonell Edat: 45 anys Anys d’estada a l’institut: 1980-1984 Pla d’estudis: BUP i COU (Llei General d’Educació de 1970) Titulació actual: Llicenciat en geografia i història Dedicació professional: Director de l’INS Manuel de Pedrolo de Tàrrega

1. La frase: “els millors anys de la meua vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu, per què?

ens deia que volia ser mossèn, i ho va ser. Era espectacular estar a classe amb ell: cantava, feia la pilota a les professores, organitzava vagues, la revista i tot el que es presentava. També li sortia la vena de mossèn i ens renyava si ens atansàvem massa a les noies al crit de “pecadors!”

Història perquè sempre he tingut una curiositat pel passat. De petit, després de veure una pel·lícula històrica o una sèrie de televisió, m’agradava saber-ne més coses, cercant en llibres o en la enciclopèdia (Wikipèdia encara estaria anys a arribar). Aquesta curiositat la vaig mantenir a l’institut, tot i que durant tres cursos seguits vaig patir la mateixa professora, amb la qual tenia una relació diguem que tensa.

Em va eixamplar el món. Jo era l’únic estudiant de Barbens que va anar a l’institut i, per tant, vaig fer amics de molts altres llocs. Però també em va fer més gran la meva visió del món: alguns professors venien amb idees que aleshores trobava sorprenents, algunes lectures obligatòries –digueu-me raret- m’havien apassionat. A més, era una època especialment creativa. Recordo que va sortir aquells anys el primer número de Lo Gripau i que es van organitzar les 24 hores culturals, que van ser tan literalment al·lucinants que no es van repetir mai més.

4. Expliqueu també un parell de crítiques.

8. El que no suportava de l’insti era...

Durant la transició a la democràcia en els instituts es va passar de l’autoritarisme més estricte a l’altre extrem del pèndol. Molts de nosaltres, alumnes i professors, teníem un concepte de la llibertat massa laxe i regnava un ambient de manca de control i inconsciència divertit però acadèmicament perillós. També teníem una plantilla molt inestable, amb molts pocs professors fixos, i alguns amb un pobre sentit de la feina i de les seves obligacions. Tot i que aleshores no ens importava gens.

Precisament la professora de la relació tensa.

3. D e s c r i v i u u n a i m a t g e d’aquells anys que reteniu a la memòria.

5. Puntueu del 5 al 10: • les hores de guàrdia: Guàrdia? • aquell raconet de pati… 10 • les trobades als lavabos: 7 • l’hora de “gimnàssia” (perdó d’Educació Física): 10 • les excursions: 10

Que abusin dels bons professors que trobaran aquests anys, que se n’aprofitin, els escoltin, els preguntin. Un bon professor és un tresor.

No van ser els millors, perquè he tingut dos fills i no hi ha res més gran que això. Això no obstant, sí que en tinc un record inesborrable: grans amistats, sensació de llibertat, poques responsabilitats més enllà d’aprovar el cursos. Vaig ser molt feliç a l’institut. 2. Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment?

Lo Gripau

58

7. L’assignatura que més us agradava era...

Sempre que recordo aquells anys el primer que em ve a la memòria és la immensa personalitat del Jaume Majoral, que ja aleshores

9. A l’insti vaig fer per primera vegada… Vaig entrar amb 14 anys i en vaig sortir amb 18. Per tant, vaig fer per primera vegada gairebé tot el que havia de fer en aquesta edat i alguna cosa que no havia de fer. No ho penso concretar: el meu fill gran comença l’institut el curs vinent. 10. El meu consell a les noves generacions és:


13a Promoció de l’Institut

Lliurament d’Orles 2011 Josep M. Mir, director

Benvolgut Sr. Alcalde, president de l’AMPA, professorat, pares i mares, i alumnes de la 13a promoció de Batxillerat i CF, Novament tornem a reunir-nos un curs més en la que és la festa més bonica de l’any: la celebració del pas de curs i lliurament de les orles als alumnes de 2Btx i CF del nostre institut. De manera precisa i impecable, cada curs començat se’ns escola, i el pas dels dies, de les setmanes, de les llunes, ens aboca a la seua fi. Però és clar, per a vosaltres, alumnes, no és una data rutinària més, sinó una data que passarà als annals de la vostra història personal. Avui celebreu, avui celebrem amb vosaltres, que us heu fet grans, que heu deixat enrere aquells anys de la infància i de l’adolescència, que esteu a punt de volar del niu, com se sol dir. En aquest moment, cal que recordem que si això ha estat possible és perquè heu tingut l’ajut incansable i constant de moltes persones. Sense anar més lluny, de tots els de casa: pares i també padrins, que de feina n’hi ha per a tots, als quals ara hem de felicitar per haver estat capaços d’empènyer un dia i un altre i encara un altre, que ja sabem que hi ha estones de totes les maneres, bones i no tan bones, però que al final l’esforç que hi heu esmerçat ha valgut la pena. Per molts anys, doncs, a tots vosaltres: pares, mares, padrins i padrines.

També hem de recordar-nos ara dels professors i professores, els quals des de la nostra més tendra infància, ens acompanyen la major part dels dies de la nostra jove vida. És cert que van canviant d’un curs a un altre, però en el fons la seua feina i la seua dedicació són sempre les mateixes: ajudar-nos en la formació humana i acadèmica. I com sabeu molt bé, benvolguts alumnes, això hi ha estones que no

és gens fàcil, perquè la nostra obligació de professors és tibar sempre de la corda per estirar de vosaltres tot el rendiment, la màxima nota. Sapigueu, doncs, de ser agraïts amb aquells que us acompanyen i que, quan de vegades caiem, ens ajuden a aixecar-nos i a continuar. Per tant, donem sincerament les gràcies a mestres i profes, per la seua professionalitat, humanitat i dedicació.

59

Lo Gripau

Salutació/Comiat


13a Promoció de l’Institut ser com a alumne i darrerament com a alcalde. I em permetreuque us ho agraeixi personalment i que us faci aquesta forta, sincera i emotiva abraçada.

Lo Gripau

60

Parlàvem de donar les gràcies a tots aquells que han procurat per vosaltres, alumnes, al llarg d’aquests darrers anys vostres d’institut. Potser d’una manera més indirecta, però igualment necessària, hi trobem l’AMPA del centre, aquí representada pel seu MH President, Sr. Pere Boleda, de cal Eudald de Bellpuig, casat a cal Figuerosa de Barbens. Us agraïm la vostra col·laboració i us preguem que l’allargueu a tots els membres de la vostra junta, perquè sense el vostre suport no serien possibles tantes i tantes activitats al llarg del curs i dels cursos. I no em refereixo a l’ajut només pecuniari, sinó sobretot a la vostra inversió de temps i il·lusió en benefici d’una bona entesa i col·laboració mútues. Moltes, moltes gràcies i endavant, que després d’un curs un altre en ve. I encara un altre agraïment, també inevitablement emotiu, en aquest final de curs, per al consistori municipal i, molt especialment, al Sr. Alcalde de Bellpuig, Ramon Jounou, que com és ben sabut ens deixa per anar-se’n fora vila. Han estat quatre anys intensos

de col·laboració, entre els quals destaquen l’empenta conjunta en el tram final de les obres i la urbanització dels voltants de l’institut, la col·laboració en els intercanvis d’alumnes o la celebració de la 25a Trobada de Teatre de Secundària de l’any passat. Uns anys de molta feina, que ara podem dir de feina ben feta, per la qual cal que us donem les gràcies, amb majúscules i de tot cor, en nom de tota la comunitat educativa. Aquesta és també casa vostra d’ara endavant, igual que ho va

En fi, benvolguts i benvolgudes alumnes, enhorabona i gràcies també pel que hi heu posat de la vostra part. Ara és moment de joia i de festeig per tots els vostres esforços, per tota la vostra feina també ben feta, i n’heu d’estar satisfets i orgullosos. Però no us heu de confiar: aviat us haureu d’enfrontar a nous reptes i, dia rere dia, any rere any, els estudis i la vida us exigiran el millor de vosaltres mateixos. I pot ser quer arribin moments baixos, i que la vida no us porti de celebració com avui. Recordeu-vos-en llavors de tots els qui en un o altre moment us han estès la mà, us adonareu que no esteu sols en el camí, i això us donarà forces per alçar-vos i tirar endavant, i al vostre torn donar la mà als qui tingueu al costat, en aquesta ininterrompuda cadena generacional. No tingueu por a la utopia: és possible. No tingueu por al futur: és vostre. Permeteu-me que, a tall de comi-


13a Promoció de l’Institut at, us ho digui amb un poema, un poema oblidat, el qual fa justament 40 anys fou cantat a la seu de les Nacions Unides a Nova York amb l’acompanyament musical de Pau Casals, que hi féu també el seu conegut i emotiu discurs sobre Catalunya. El poema fou escrit per un dels considerats més brillants autors angloamericans del passat segle: WH. Auden, i expressa la necessitat de veritat si volem ensenderar el nostre destí com a persones autèntiques.

fou Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Toluges , una ciutat que avui pertany a França però que abans era Catalunya, per parlar de pau. Sí, al segle XI. Pau al món, perquè Catalunya estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d’inhumà. Sí al segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tan content d’ésser aquí amb vosaltres... (http://www.youtube. com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw).

Lletra de l’Himne de les Nacions Unides (1971) de WH Auden

Comiat

Mortals, tingueu present d’anar amb compte amb els mots, perquè amb els mots mentim i amb els mots diem pau quan volíem dir guerra, i amaguem la maldat, i fem promeses falses. La cançó és vertadera: que la música sigui un model per a la pau, perquè la pau vol dir canviar cada cop que ens ho marca el tic-tac del rellotge del món. Així doncs, que la història de la ciutat dels homes

d’ara endavant es mogui com la música,quan amb les notes engendrades fem sonar notes noves i fem de la fluència del temps una creixença, fins que allò somiat s’esdevé, i fins i tot la pena és un mirall del goig, i el destí és gràcia i sorpresa, i llibertat. Enhorabona a la 13a. Promoció de Batxillerat i CF 2009-11, ...i que la sort us acompanyi! Josep M. Mir. Director Institut Lo Pla d’Urgell, 3 de juny de 2011.

Acte d’interpretació inaugural de l’himne de l’ONU Paraules de Pau Casals a l’ONU I am a Catalan. Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I

Com a membre de l’AMPA, us parlaré en representació de tots els pares. En primer lloc, per felicitar i donar les gràcies a l’Equip directiu, als tutors i al claustre de professors, que han fet possible que sigueu aquí, alumnes, gràcies a la seva feina. Sabeu que hi ha hagut moments bons i de no tan bons, però en un dia com avui i , mirant endarrere, els esforços han valgut la pena. Un projecte de sis anys d’il·lusions que ha arribat a la fi. Tot el professorat, com a educadors, en podeu estar orgullosos, i sé que n’esteu. En segon lloc, als pares, què us puc dit que no sapigueu? Dins la complicitat de pare, com vosaltres, us hem de donar l’enhorabona. Fins que ells no seran pares no se n’adonaran de tot el que hem fet per ells. Preparem-nos per un nou camí a les seves vides i a les nostres, perquè s’estan fent grans. I per fi, els protagonistes de la festa, tant els qui esteu a punt d’entrar al món del treball com als que encara us queden uns quants anys d’estudiar. No hi ha paraules per descriure el que sentim els pares:

61

Lo Gripau

Amb tot l’entusiasme sona, músic, les cordes perquè puguem cantar. Exultants, deleroses, les nostres veus diverses sabran mesclar-se, competint juganeres, sense tons dissonants, fins a ser una sola veu. Perquè tot el que abraça la llaçada del so és com terra sagrada en què tots som germans i no estranys sense rostre.

Pere Boleda, president de l’AMPA


13a Promoció de l’Institut orgullosos, contents, emocionats, joiosos, il·lusionats. Tot és poc per entendre les emocions d’avui. El fet que avui estigueu aquí, vol dir que heu treballat, us hi heu esforçat i us n’heu sortit. Esteu preparats per a nous reptes i deixeu-me dir-vos una cosa: sigueu utòpics, feu, estudieu, busqueu allò que sempre heu volgut. Preneu decisions i si us equivoqueu, no tingueu por, a la vostra edat no es perd mai el temps, tan sols es guanya experiència, que és precisament allò que encara no teniu. Endavant, empenta, i sobretot sapigueu ser agraïts amb tots els qui han fet que avui sigueu aquí. La paraula «no puc» no ha d’estar dins del vostre diccionari i, si en algun moment us sentiu defallir, mireu endarrere, que a l’igual que avui, sempre ens hi trobareu

Lo Gripau

62

als pares, per al bo i per al no tan bo. Us desitjaria sort, però tal i com em va dir un futbolista que era molt bo: la sort per als qui no en saben. Prepareu-vos bé i no deixeu res per a la sort i, si ve,

benvinguda. Res més, que tingueu una bona festa, us ho desitja un exalumne com vosaltres que ha tingut la sort de representar els pares en un dia com aquest. Bona festa.


L’AUCA DE LA LAILA : DE NADOR A VIC

Deixem el poble un bon dia, jo i la meva família.

A Vic cansada vaig arribar i una casa nova vaig trobar.

Un somni va ser el primer dia, i un misteri el que venia.

Al col·legi hi vaig espantada però la professora m’agradà.

Una nena gitana m’amenaçà i el seu germà em volia pegar.

Vaig córrer i saltar satisfeta i em van acceptar com atleta.

Amb els oncles a Holanda, tinc del Marroc enyorança. .

Amb la Rashida m’he enfadat i amb els peixets l’he deixat.

Ja som aquí, ja hem arribat, de vacances al Marroc hem anat.

L’avi que tant ens ha estimat, un bon dia ens ha deixat.

A l’institut he començat i antigues companyes he trobat.

De nou la família al Marroc on la Hayat ha trobat espòs.

L’àvia ens fa un bon cuscús que a tots ens ve molt de gust.

Ai, els estudis he deixat i amb l’ Omar m`he casat.

Ara estic embarassada, molt feliç, però preocupada.

Amb la Ikram, molt assenyada estudio i treballo de casada.

1r ESO - INS LO PLA D’URGELL BELLPUIG - 2010-11


LO GRIPAU 2011  

Revista de l'INSTITUT LO PLA D'URGELL - BELLPUIG

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you