Issuu on Google+

Entre Passadissos

Premi Sello Europeo 2004

Abril 2009

Jornada de Portes Obertes ESO

Disfressats pel centre ...

18

99 99 99 99

música a la serreta !!! sms «El seu fill ha tingut una falta a classe» curset de natació màgia a l’ies “serreta town“


C E N T R E

CONTINGUT

EDITORIAL

EDITORIAL  2 Nit del Comerç  2 MÚSICA A LA SERRETA !!!  3 Jornades Esportives  3 TALLERS D’ ESTUDI ASSISTIT  4 TALLERS D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT  4 SMS: «El seu fill ha tingut una falta a classe»  5 Escola professional de Maquillatge  6 Jornades “Fem Química al Laboratori”  6 Treballs de Recerca a BTX  7 COSMOBELLEZA  7 T.R. a BTX  7 Exhibició hip-hop  8 DONACIÓ DE SANG EN IES LA SERRETA  8 UN CURS AMB CANVIS  9 Curset de Natació  9 L’ies en imatges  10 SORTIDA A L’UAB AMB ELS DE 1r DE BATXILLERAT  12 LA FELICITAT, L’OPINIÓ DELS ALUMNES  12 TREBALLS D’ANIMACIÓ  13 Excursió a la sinagoga i la Casa del Tibet de Barcelona  14 Les escoles a Gaza  14 Estimats Reis Mags:   15 ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR  15 Educació Infantil a l’Espai Espona  16 Sobre Matrix  16 PAPELES DE DON BERNARDINO ROIG  18 ON ESTIC  19 Màgia a l’IES “Serreta Town”   20

Passat l’equador del curs, la jornada de portes obertes de l’ESO significa el tret de sortida a les preinscripcions, que enguany s’inicien el dia 23 de març. Aquest trimestre ha tingut un important protagonisme en el centre per part de les dinàmiques endegades en els cicles formatius. L’organització de les proves d’obtenció del títol de Tècnic en Educació Infantil (LOE) o les avaluacions derivades de les proves d’acreditació de competències professionals ens ha tornat a situar com un dels principals referents de Catalunya de la família de Serveis a la Comunitat. Alhora, les proves d’accés als cicles formatius que es realitzaran aviat a les nostres aules serveixen per consolidar la importància de la formació professional en el projecte del centre. L’anunci de la sentència del Tribunal Suprem sobre la impossibilitat de realitzar el batxillerat en tres cursos o de poder cursar assignatures de segon essent alumne de primer, significa un canvi en les expectatives que caldrà adequar organitzativament de cara al proper curs. El segon trimestre gairebé s’ha acabat amb la realització d’una vaga de professors i alumnes el dia 19 de març, situada enmig de les juntes d’avaluació. Amb una important incidència, la vaga és la demostració que un sector nombrós de la comunitat educativa considera que coses importants en l’ensenyament de Catalunya no s’estan fent prou bé i que caldrà millorar-les per recuperar la qualitat i el prestigi social del nostre sistema educatiu. No és que els docents no vulguin fer classe, sinó que volen fer-la en les condicions adequades que demanda el segle XXI, i exigeixen al govern que ho faci possible. La Direcció

Nit del Comerç Per tercer any consecutiu se celebrà la Nit del Comerç que organitza l’Ajuntament de Rubí a les instal·lacions de l’IES La Serreta. El dissabte 27 de setembre, el gimnàs del nostre centre es va vestir de gala per rebre els comensals. Aquell vespre, les parets del gimnàs van canviar el seu aspecte habitual i les cortines i els focus el transformaren en un espai esplèndid per acollir els comerciants rubinencs. L’acte, adreçat a tots els comerciants de la ciutat ha esdevingut ja un espai de retrobament i d’intercanvi de relacions entre els professionals del sector. A dos quarts de deu, acompanyats per la música d’un conjunt de cambra, començaren a arribar els primers convidats. Un total de 250 persones van assistir a aquesta 4a edició, en què es van atorgar 12 premis entre persones, botigues i iniciatives comercials. La Redacció

2 Entre Passadissos


MÚSICA A LA SERRETA !!!

El passat dia 28 de novembre els alumnes de 3r i 4t vam anar al centre esportiu de Can Rosés on ens vam trobar amb dos instituts més; el Foix i l’Estatut. Cada institut va fer diferents equips especialitzats en cada esport. Alguns esports es feien a l’exterior com el beisbol, el korfball, l’atletisme i altres a l’interior del poliesportiu, com el bàdminton, el futbol i les bitlles catalanes. Tot i el fred que vam passar l’experiència va ser positiva on l’objectiu no era guanyar sinó estimular l’esport i participar.

C E N T R E

Aquest curs al nostre Institut hi ha una novetat en les activitats extraescolars que ofereix el centre, s’han iniciat classes col·lectives de guitarra, piano i conjunt instrumental. Les classes compten amb cinc alumnes cadascuna. En el cas de piano, cada alumne treballa amb un teclat a la classe. Per aconseguir això hem augmentat la quantitat d’instruments a l’aula per poder seguir les classes amb comoditat i així treure’n bon profit d’aquesta activitat tan divertida. També per a conjunt instrumental i guitarra s’han comprat diferents micròfons, amplificadors, bateria elèctrica, faristols... entre d’altres materials indispensables per fer bona música. Els horaris de les classes són de 12:30 a 14:00 tots els dimecres per al grup de guitarra i Conjunt instrumental i els dilluns de 17:00 a 18:30 per a les classes de piano. Aquesta activitat té un cost mensual però està subvencionada pel centre i per l’AMPA per tal que surti molt bé de preu als alumnes inscrits i així donar suport i fomentar la música a l’institut. La majoria de classes es fan a l’aula de música, és per aquest motiu que també s’ha insonoritzat aquest espai, així els alumnes de les classes del davant poden fer classes sense banda sonora de fons!!! Tot plegat ha significat un ingrés econòmic d’uns quants milers d’euros que creiem ben aprofitats! Per treure més bon rendiment de totes aquestes adquisicions, s’ha obert a altres alumnes, la possibilitat d’assajar amb els seus grups musicals a les hores de pati. Així doncs, aquest Sant Jordi estigueu atents ja que podreu sentir a alguns d’aquests alumnes tocant per a vosaltres. Esperem que us agradi !!!

Jornades Esportives

Rocío Pérez, Ana Pérez, Glòria Garcia, Alba Moreno. (ESO 4t A)

Departament de Música

L’aula de música amb els nous instruments

IES La Serreta

3


C E N T R E

TALLERS D’ ESTUDI ASSISTIT Un curs més estan en marxa al nostre Institut els Tallers d’Estudi Assistit. Aquests tallers s’emmarquen en el Pla Educatiu d’Entorn de Rubí, estan finançats pel Ministerio de Educación i són gestionats per l’Ajuntament. La seva finalitat és ajudar els alumnes que més ho necessiten a estudiar i fer els deures, especialment de les matèries instrumentals. La tria dels alumnes que poden assistir-hi la fa l’equip de professors de cada nivell. Treballen en grups força reduïts. Els horaris per als quatre cursos d’ESO són dos dies a la setmana, dilluns i dimecres o dimarts i dijous, de 17.15 a 18.15 h. Els alumnes tenen un carnet de seguiment que han de signar regularment els pares en què se’ls informa si els seus fills estan aprofitant aquest recurs. Ens agradaria i esperem que sigui així en tots els casos.

TALLERS D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT Sabem que la sexualitat i el consum de drogues són temes que interessen als alumnes i inquieten una mica als pares. Per aquest motiu, al llarg d’aquest segon trimestre, s’han fet en tots els nivells de l’ESO diferents tallers relacionats amb l’educació sexual i la prevenció en el consum de drogues. A primer d’ESO s’han treballat els riscos associats al consum de tabac. A través de l’exposició “Assertivitat, presa de decisions i autoestima”, muntada al hall de l’Institut, els alumnes de segon d’ESO reflexionaren sobre la importància de saber prendre decisions sense deixar-se portar per la pressió del grup a l’hora de tenir conductes sexuals de risc o prendre drogues. Els alumnes de tercer d’ESO han fet un taller de sexualitat i afectivitat en grups petits, on s’abordaven els dubtes que manifestaven els mateixos alumnes en forma de preguntes anònimes que abans s’havien recollit en un sobre. De la mateixa manera s’ha treballat a quart l’ús del preservatiu com a mesura de prevenció de les malalties de transmissió sexual. Aquests dos tallers de tercer i quart d’ESO s’han acompanyat d’una exposició de dues setmanes de durada instal·lada a la planta baixa del nostre Institut. Aquesta educació en la salut dels nostres alumnes de tercer i quart d’ESO es completarà amb la visita guiada a la l’exposició “I tu de què vas”, dedicada a la prevenció de les drogodependències, que es trobarà ubicada en una carpa inflable a la Plaça de l’estació a partir del 30 de març. Els tallers de salut han arribat també als alumnes de primer de batxillerat, que han fet un altre a l’hora de tutoria sobre el consum de cocaïna. Maria José Huertos Coordinadora Pedagògica

Maria José Huertos Coordinadora Pedagògica

4

Exposició temporal al Centre

Entre Passadissos


SMS: «El seu fill ha tingut una falta a classe»

IES La Serreta

C E N T R E

L’IES La Serreta ha implementat un Sistema de Gestió Docent que permet controlar els alumnes d’una forma més àgil i informar els pares cada dia de qualsevol incidència. L’IES La Serreta és un centre pioner en l’ús de les noves tecnologies. En els últims sis anys, aquest institut ha realitzat una gran inversió en equipaments informàtics amb la compra de més de 200 ordinadors o la instal·lació de projectors a totes les aules de l’institut. Aquest curs ha fet un pas més enllà i ha implementat un “Sistema de Gestió de Docent” (SGD), que permet fer un control exhaustiu de tota l’activitat docent del centre de forma informatitzada. Amb aquest sistema, a través d’un dispositiu similar a una PDA, cada professor recull qualsevol incidència en relació als seus alumnes, des d’una falta d’assistència a la seva classe, amonestacions o expulsions fins a actituds destacables o feines mereixedores d’un reconeixement, passant per si han fet els deures, han portat el material necessari o han requerit a cada classe temps per anar al bany. Aquesta informació, de forma periòdica o puntual si és greu, es remet via missatge de text (SMS) al telèfon mòbil dels pares, per tal que aquests tinguin coneixement de qualsevol fet relacionat amb els seus fills que hagi tingut lloc al centre educatiu d’una forma ràpida i fiable. Entre els avantatges del sistema, Jaume Parras, director del institut, explica que “hem acabat amb les ferragoses llistes de paper per controlar l’assistència dels alumnes a cada classe”. En aquest sentit, cada professor havia de passar llista a l’inici de cada classe i apuntar en el paper cada falta o incidència. El delegat les recollia i fins a finals de setmana el tutor o tutora no disposava de tota la informació sobre cada alumne i grup. Amb el SGD, cada dia es realitza un control exhaustiu, ràpid i eficaç, i al final de la jornada lectiva cada tutor pot disposar diàriament de tota la informació d’un grup o d’un alumne i veure l’evolució. A més, si el programa detecta que les incidències de l’alumne aquell dia superen un valor ponderat prèviament pel professorat, envia un sms automàticament als pares de l’estudiant. Així es facilita la comunicació amb les famílies i entre el mateix personal docent. Parras reconeix que “tot i que el sistema d’abans era bo, no era tan ràpid ni tan exhaustiu”.

En breu es posarà en marxa una web a través de la qual els pares que ho sol·licitin podran tenir accés, a través d’un codi, a tota aquesta informació referent als seus fills. Abel Lacoma, cap d’estudis de l’IES La Serreta, explica que també “hem aconseguit un efecte dissuasori entre l’alumnat ja que es senten més controlats. De fet, professorat, les famílies i també els alumnes valoren positivament el nou sistema. “En un primer moment, els alumnes ho van veure amb sorpresa, però no cal oblidar que es tracta d’una generació molt plàstica de mòbils i missatges” apunta Parras, que afegeix que “la majoria ho perceben com a correcte ja que volen estudiar i les males actituds els perjudica”. Tant el director com el cap d’estudis coincideixen a destacar “la solidesa del sistema, la facilitat del seu ús i les moltes possibilitats que n’ofereix”. En aquest sentit, no es descarta que el curs vinent les notes també es posin a través del Sistema de Gestió Docent Informatitzat. El director del centre explica que el SGD ha costat a l’institut 18.000 euros, entre el programa informàtic, les 90 terminals que s’han adquirit per al professorat i la unitat central per descarregar les PDA i la seva instal·lació. A aquesta inversió caldrà afegir les despeses d’SMS, que adquireixen a una empresa en lots de 1.000 missatges. Altres instituts de la ciutat ja s’han mostrat interessats i estan a l’espera que la valoració de l’IES La Serreta per tal de decidir-se a implementar-lo als seus centres. Cristina Carrasco (Diari de Rubí 05/03/09)

5


C E N T R E

Escola professional de Maquillatge El dia 28 de gener les alumnes de 2n de perruqueria, vam anar a l’escola de Maquillatge de Montserrat Fajardo a Barcelona, on ens van fer una demostració dels tipus de maquillatge que estan realitzant durant el curs, les alumnes del centre. Una de les professores del centre ens va realitzar una classe pràctica de maquillatge de núvia i de fantasia; com a models de l’activitat vam ser dos de nosaltres. Vam obtenir coneixements de visagisme aplicat al maquillatge, informació dels diferents cosmètics que hi ha al mercat i la forma d’aplicació i petites tècniques de caracterització. L’experiència ha estat positiva ja que ens ha servit d’utilitat els coneixements adquirits, per poder-los posar en pràctica al crèdit de maquillatge que estem realitzant aquest curs. La visita a l’escola se’ns va fer molt curta, per problemes d’horari no el van poder allargar, ja que ens hagués agradat rebre més informació, de la formació i sortides professionals dels cursos que realitzen a l’escola. Encara que ens van assegurar que rebríem tota classe d’informació a través de l’adreça del correu electrònic que vam deixar a recepció.

Jornades “Fem Química al Laboratori” El dia 13 de febrer, els alumnes de primer de batxillerat científictecnològic vàrem assistir a les jornades “Fem Química al Laboratori” a la Universitat de Barcelona. Ens vam dividir en dos grups de dotze persones, i cada grup amb el seu professor ens vam dirigir als laboratoris. Ens van fer posar unes ulleres de seguretat i una bata. Ara, ja estàvem preparats per fer experiments. Al principi, la professora que ens va tocar ens va explicar les normes del laboratori i què havíem de fer en cas d’un accident. Després, en parelles ja vam poder començar a fer les reaccions químiques. Abans d’anar a esmorzar vam fer un altre experiment, que tenia a veure amb el color dels elements. Així vam poder identificar quin color tenia algun dels elements dels que hi havia allà. Després d’haver fet un descans vam fer dos experiments més, un que tenia a veure amb el fred i un altre d’identificar medicaments mitjançant la cromatografia. L’experiment del fred va ser una experiència molt bona, ja que vam poder agafar diòxid de carboni en estat sòlid que està a -78ºC (195K). És semblant al gel però la diferència és que no et queden les mans mullades. Això sí, s’ha d’anar amb compte a l’agafar-lo perquè et pots cremar. També vam fer experiments amb nitrogen líquid, com per exemple congelar una flor, en aquest cas una rosa. En conclusió, crec que ha sigut una experiència molt profitosa, ja que hem pogut fer experiments que als nostres laboratoris no podem fer i també perquè ens hem posat en contacte amb la universitat. Itziar Llopart (1r BTX Científic)

Alumnes de 2n de Perruqueria

6

Alumnes de BTX al laboratori de química de la UAB

Entre Passadissos


T.R. a BTX

Un dels punts que els alumnes de segon de batxillerat temen més és el Treball de Recerca. La part principal del nostre treball es va centrar a veure la quantitat d’alumnes que patien TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) al nostre institut. Per poder realitzar-ho vam passar a cada nen una prova i conseqüentment vam poder tenir una anàlisi detallada de cada nen de l’ESO. Finalment vam organitzar els alumnes entre les diferents classes de cada curs i a la vegada els vam dividir per sexes. A cada gràfic podíem distingir els alumnes que aparentment no tenien cap mena de símptoma i els que sí. Vam poder arribar a la conclusió que hi ha aproximadament un 5% d’alumnes que estan diagnosticats per un especialista, i el doble d’alumnes, que segons les nostres proves pateixen algun símptoma aparent de TDAH. Per això, creiem que no és suficient tenir únicament dues psicòlogues a l’Institut, ja que segurament amb l’atenció i dedicació de més especialistes es podrien reduir aquests símptomes. Per poder complementar aquesta tasca d’investigació vam realitzar una sèrie d’entrevistes a una de les moltes associacions destinades a aquesta malaltia, a mares que pateixen a casa la malaltia dels seus fills, i a una psicòloga per veure quina tasca es podia realitzar davant d’aquest trastorn. Volíem realitzar un bon treball, i aquest motiu va suposar haver de venir dues tardes setmanals a l’institut, amb el tutor, fora del nostre horari escolar.

El meu treball de recerca, Adaptació d’una casa per a un minusvàlid, tracta sobre la modificació tant de plànols com de vistes en tres dimensions de certes dependències d’una casa ja existent. Aquest s’ha basat en una part pràctica molt important, visitant espais públics adaptats i la Llar Adaptada de la Caixa de Terrassa i la part teòrica basada en la normativa d’aquest tipus d’habitatges per verificar la meva hipòtesi la qual era si es podia adaptar una casa per a una persona amb discapacitat física. Aquest treball el vaig fer de forma individual atenent als avantatges i inconvenients que això comporta. Com a avantatges principals vaig trobar que podia escollir el treball que jo volgués sense haver de dependre de ningú i haver d’agafar-ne algun que no m’interessés. A més, el gran avantatge va ser que a l’estiu vaig poder avançar-lo sense la necessitat de combinar-me els horaris amb una altra persona. Com a inconvenient vaig trobar que és un treball llarg i que el vaig haver de fer tota sola, sense cap ajuda. Jo recomano que agafeu un treball que us agradi, tant si el feu individual com en grup, perquè si no es farà molt pesat i més difícil del que és.

Anna Andrés Rionegro (2n BTX Social) Judit López Soria (2n BTX Tecnològic)

COSMOBELLEZA El dia 9 de febrer les alumnes del CFGM de Perruqueria del IES La Serreta vam assistir al congrés de perruqueria i estètica “COSMOBELLEZA” que es va celebrar a Barcelona. Ha estat una sortida interessant ja que les diferents cases comercials i professionals del sector, realitzaven demostracions de novetats tant en pentinats com en cosmètics, estris i aparells. També es podien adquirir articles de perruqueria i estètica a preus més econòmics que els habituals. Tot i que la fira és molt gran vam trobar a faltar algunes cases comercials importants que aquest any suposem també els hi ha afectat la crisi. En general vam trobar-la curiosa i engrescadora.

C E N T R E

Treballs de Recerca a BTX

Marina Gracia González (2n BTX Tecnològic)

Alumnes de 1r i 2n de Perruqueria

7 IES La Serreta


C E N T R E

Exhibició hip-hop

DONACIÓ DE SANG EN IES LA SERRETA

El passat dissabte 14 de març de 2009, els dos equips de hiphop de l’institut vam assistir a la tercera competició de ball de la temporada, aquest cop a Valldoreix. Per un costat estava l’equip infantil, format per alumnes de 1r i 2n d’ESO. Després estava el cadet, format per alumnes de 3r. Els dos equips estaven a càrrec de la monitora Laura. El nostre equip (el cadet) va escollir un remix amb unes quantes cançons (flash lights, candyshop, AYO technology, The way there I love you i per acabar, una mica de reggaeton). L’actuació que van oferir els dos equips va ser excel·lent. Al final de la jornada es van atorgar uns diplomes com a premis per diferents apartats: millor vestuari, millor posada en escena, etc. (això no es va fer en les dues exhibicions anteriors). El nostre institut no va obtenir cap premi, encara que ens mereixíem, al menys, el de millor vestuari. Al final, vam marxar de l’exhibició sabent que ho havíem fet prou bé.

El passat dia 30 de gener va haver una campanya de donació de sang en el nostre centre. Tot va començar quan el director ens va dir que si podíem donar sang, aleshores jo i algunes companyes meves vam anar a la classe on s’havia organitzat tot per donar. Hi havia bastant gent i mentre fèiem cua vam haver de realitzar un qüestionari on ens feien diferents preguntes, com les dades personals, el pes, si hem tingut antecedents d’alguna malaltia, etc. Quan va arribar el nostre torn, un noi ens va prendre les dades per veure si ja havíem donat alguna altra vegada, després la metgessa es va llegir les nostres respostes del qüestionari, ens va fer la prova de l’hemoglobina per descartar si teníem anèmia o no, ens va prendre la tensió arterial i el pols, ens va dir també les coses que no podíem fer quan acabéssim de donar, com no fumar en dues hores, no fer exercici ni cap esforç important en dotze hores, beure molt líquid i no agafar pes amb el braç en què s’hagués fet l’extracció. Posteriorment ens van fer estirar-nos en una llitera i ens van posar una goma verda (smark) per fer pressió, ens van palpar una vena i ens van punxar, van omplir uns tubs i una bosseta petita (això es per fer algunes proves com el grup sanguini, proves infeccioses, etc.), desprès s’emplena la bossa gran, on hi cap un total de 450 ml. Quan vam acabar ens van deixar una estona en la llitera, seguidament ens van incorporar mica en mica fins que ens vam aixecar. Desprès vam sortir i fora ens van oferir begudes. Havíem de prendre dues begudes, dues magdalenes i ens van donar un detall com agraïment que era una caixa de “lacasitos” o una de caramels. Una vegada vam menjar, vam marxar cap a classe. Avui dia es necessita molta més sang de la que donem, la utilitzen per malalties com leucèmies, càncer i d’altres, també per hemorràgies, transplants i intervencions quirúrgiques. Jo sóc una de les persones que un dia vaig necessitar sang de donant perquè em van operar i vaig perdre molta sang al quiròfan. Gràcies a persones que voluntàriament, i sense cap recompensa, donen, jo avui estic escrivint aquest article. Només puc dir que no puc obligar ningú a donar, però sí que tinc l’oportunitat de poder animar a la gent des d’aquest escrit a que donin, perquè donar sang es donar vida.

Pablo Santirso García (Membre del grup cadet de Hip-Hop de La Serreta)

Erica Núñez Conde (CFGS Educació Infantil 1r B)

8

L’equip cadet de Hip-Hop

Entre Passadissos


UN CURS AMB CANVIS

“Per mi ha estat estressant, he passat molts nervis ... la nota és una bona recompensa i he de dir d’altra banda que he aprés moltíssim!” Anna Durà (4t C) “A mi m’ha semblat una nova experiència nova i interessant, perquè hem treballat en equip i hem aprés coses noves, encara que al final hem tingut molta feina”. David Guerrero (4t B) “Gràcies a aquest treball hem pogut investigar sobre un tema que mai haurien fet, hem treballat en equip i això ha estat enriquidor, encara que a vegades costava una mica posar-nos d’acord”. Josué Martín (4t B)

Aquest mes de febrer, els alumnes de 1r d’ESO han començat el curset de natació a les piscines de Can Rosés. Ja és el quart any que en el nostre centre, la natació té un paper important dins la programació d’Educació Física. Les activitats que es fan en aquest mitjà aquàtic, complementen i ajuden a desenvolupar part dels objectius de la nostra àrea: la coordinació general, l’afany de superació de l’alumne, la millora de les qualitats físiques bàsiques fent-ho tot d’una manera molt didàctica i motivant. Els alumnes coneixen i practiquen un nou esport: la natació, en unes instal·lacions municipals ubicades molt a prop del nostre centre. Durant les primeres sessions, els monitors agrupen els alumnes en diferents grups segons el seu nivell de pràctica. D’aquesta manera, és més fàcil fer un seguiment individual d’acord amb el seu grau d’aprenentatge. Des del nostre departament, valorem molt positivament els resultats obtinguts fins ara. I agraïm, especialment a la direcció del centre l’esforç que fa perquè aquesta activitat segueixi endavant.

C E N T R E

Enguany estem treballant de valent en una nova assignatura de 4t d’ESO, es diu Projecte de Recerca. Ha estat tota una aventura encetar-la aquest curs, tant per l’alumnat com pel professorat. És una assignatura diferent a les que habitualment es fan, consisteix a realitzar un treball en grup, sobre un tema triat per l’alumnat. Per dur a terme el treball s’han de formular preguntes que el grup vulgui contestar sobre el tema i proposar uns objectius. Un cop fixat què volem saber s’ha de fer una recerca d’informació sobre el tema,en llibres, revistes, pàgines webs, fent enquestes, entrevistes,... un cop aconseguida aquesta informació s’ha d’organitzar, valorar i treure conclusions intentant contestar les preguntes de l’inici. Tota aquesta “feinada” ha de quedar reflectida en un treball escrit i en la presentació oral que es farà amb l’ajuda d’un Power Point. Sembla complicat? No ho és! És molta feina, sí, però l’esforç val la pena! Els resultats han estat molt bons. Ànims a l’alumnat que ho fa aquest trimestre i al que ho farà en els propers cursos. Aquí teniu algunes opinions d’alumnes que ja han superat el projecte: Dolors Serrano (Tutora ESO 4t D)

Curset de Natació

Dpt. d’Educació Física

Imatge durant l’exposició

IES La Serreta

A la piscina, ben equipats !!!

9


l ’ i e s

L a

Serret a ,

L’ies en imatges

Fotografies: Cavalcada Serreta Town / químicA al laboratori / Na 10


,

en

i m a t g e s

. . .

ada de reis / Hip-Hop / MĂşsica / Carnestoltes NataciĂł / Maquillatge de nĂşvia i fantasia Montserrat fajardo

Entre Passadissos 11


C O L · LA B O R A C I O N S

SORTIDA A L’UAB AMB ELS DE 1r DE BATXILLERAT

12

El passat dia 19 de febrer va tenir lloc la sortida que cada any organitza la coordinació de 1r de batxillerat per posar en contacte els alumnes amb la universitat. Enguany l’itinerari consistia, en primer lloc, a conèixer el campus de l’UAB mitjançant una ruta en bus i, en segon lloc, a assistir a una xerrada informativa sobre els diferents estudis que la universitat ofereix. D’una banda, doncs, ens van mostrar les principals facultats, centres de recerca i equipaments de la universitat, tant estrictament acadèmics com lúdics. Els nostres estudiants van poder veure que l’Autònoma és molt més que una universitat. Vam poder comprovar que es tracta d’una ciutat universitària amb tots els avantatges que trobem en una ciutat, però, a més, dins d’un entorn natural esplèndid. De l’altra, la informació que vam rebre va ser molt acurada. Sobretot, ens van informar de les vies d’accés a la universitat, de les diferents disciplines que s’hi poden treballar i, de les últimes notícies sobre el procés europeu de Bolonya. Els alumnes de l’IES La Serreta van estar força participatius en la xerrada. Estaven preocupats sobre com tots aquests canvis educatius els podrien afectar en un futur pròxim i, crec, que la informació que ens van donar els va aclarir molts dubtes. En general, la sortida va ser molt positiva i els nostres futurs universitaris van sortir contents. Isabel Teixidor Rosselló (Tutora de 1r de BTX Artístic-Tecnològic)

LA FELICITAT, L’OPINIÓ DELS ALUMNES Segons l’informe Coca-Cola de la Felicitat dirigit per Eduard Punset els ciutadans de Catalunya som els segons més feliços de l’estat espanyol després del aragonesos. Això em va alegrar perquè demostra que tot i els problemes que pateix Catalunya ens hi sabem enfrontar, a més ho fem de manera positiva. Inspirat per la notícia vaig pensar que seria interessant de saber què pensaven els alumnes sobre la felicitat, què consideraven que era i com es podia aconseguir. Tres alumnes deien això: Víctor Albert (Coordinador LIC) La felicitat és un sentiment, és una manera de veure la vida des del punt de vista més optimista. Sempre que la vida ens dóna un pal fort, una mala notícia o ens treu algú del costat pensem que som persones desgraciades, ens enfonsem en un pou d’on ens encaparrem a no sortirne mai, i és el pitjor que podem fer: tancar-nos en el més negatiu i no veure la realitat. Hem de mirar el costat bo per tal de trobar la nostra felicitat. No tenir diners, o no ser afortunat en alguna cosa no és una raó per pensar que mai seràs feliç. La felicitat està amagada, és un desig que podem fer realitat nosaltres mateixos sense gens d’esforç. Veure com neix un fill, veure com creix, o créixer i veure que la teva família t’estima i t’ajudarà en tot el que pugui, estimar algú, la primera vegada que fas un petó, els triomfs que tindràs a la teva vida, tot això són raons per ser feliç: d’això se’n diu felicitat. “La felicitat és la certesa de no sentir-se perdut” Patrícia González León (ESO 4t C) La felicitat és un estat d’ànim que no és per sempre produït per causes diverses, entre elles: el compliment d’un desig, l’obtenció d’un bé... Segons el filòsof grec Diògenes, la felicitat no s’aconsegueix tenint-ho tot, sinó al contrari: deia que quan més senzill vius més feliç ets ja que no t’esclavitzes a cap cosa. Altres filòsofs deien que quan menys intel· ligent ets, més feliç vius, ja que la ignorància fa la felicitat. En la meva opinió la felicitat l’aconsegueix aquell que busca i sap tirar endavant quan la situació no l’afavoreix i li sap trobar la part positiva a les coses dolentes, aquell que aconsegueix això crec que té moltes possibilitats de ser feliç. En canvi, aquell que no fa res per trobar la felicitat i es conforma amb només tenir molts diners, però mai arriba a ser feliç. La felicitat és tenir una mica de tot i molt de res. Sergio Crespo Garcia (ESO 4t A) Jo crec que la felicitat és una cosa molt relativa, no consisteix en tenir tal cosa o en ser no sé com, sinó més aviat consisteix en com et prenguis la vida, en el profit que li treguis a cada situació. Per a mi, ser feliç vol dir sentir-te bé amb tu mateix, ja que si no t’acceptes o tens complexos no seràs capaç de veure les coses positivament, i per tant serà molt difícil ser feliç. Encara que es pot aconseguir la felicitat de formes molt diverses, no n’hi ha cap de correcta, sinó que cadascú té la seva pròpia manera de viure, de sentir, de reaccionar... Jo per ser feliç intento treure el màxim a tot, a cada oportunitat que tinc,arriscant-me, perquè en la meva opinió, qui no arrisca no guanya. Alba Carroza Sánchez (ESO 4B) Entre Passadissos


TREBALLS D’ANIMACIÓ

Guillem Martín (Professor de VIP)

Alejandro Tejada (ESO 3r A)

Gemma Gómez (realitzat a l’assignatura Imatge de 2n BTX Artístic)

IES La Serreta

Ariadna Pérez (ESO 4t A) Ainoa Sánchez (ESO 4t C) Marcel Fenocchio (ESO 4t D)

C O L · LA B O R A C I O N S

Els alumnes de la matèria optativa de VIP de 4t d’ESO estan treballant en uns mini curtmetratges d’animació fotograma a fotograma. Han seguit tot un procés de producció, des de la idea inicial fins la producció final, passant pel guió, el disseny de personatges i escenaris, i la construcció de l’animació foto a foto. Aquests treballs es podran veure segurament el dia de Sant Jordi. Per altra banda els alumnes de l’aula oberta de 3r estan fent un taller d’animació d’una hora a la setmana amb el professor Guillem Martin. Els primers treballs d’animació amb retallables es poden veure a la següent adreça: http://blocs.xtec.cat/visual2009/category/eso/aulaoberta-3r/ Actualment, els alumnes de l’aula oberta de 3r, estan treballant en uns spots sobre el Reciclatge amb la tècnica de l’animació amb plastilina. El guió d���aquest treballs l’han treballat a la matèria de català amb el professor Àngel Carrera.

13


C O L · LA B O R A C I O N S

Excursió a la Les escoles a Gaza sinagoga i la L’atac el dissabte disset de gener a l’escola de les Nacions Unides a Casa del Tibet de Gaza on van morir dos menors de 7 i 5 anys , va colpir i indignar tota la comunitat internacional per la resposta desproporcionada de la Barcelona incursió de l’exèrcit israelià, engegada- dissortadament- el passat 27

14

El passat 21 de gener vam anar a visitar una sinagoga a Barcelona per aprendre més sobre la seva religió i veure el lloc on practiquen el judaisme. En Jorge era el responsable de la divulgació de la tradició i cultura jueves d’aquella sinagoga i ens va ensenyar les instal·lacions i ens va explicar coses sobre la seva cultura. Després vam visitar la Casa del Tibet a Barcelona Thubten Wangchenens va parlar sobre la vida de Buda i coses relacionades amb la religió budista. Ens va ensenyar una gompa amb dibuixos de la vida de Buda i el petit temple dels mil budes. L’excursió va ser una bona manera d’aprendre sobre altres cultures i religions de manera divertida i entretinguda. Ens ho vam passar molt bé. Alumnes de 4t d’ESO de Religió

de desembre de 2008 arran la fi de la treva entre Hamàs i Israel. Malgrat tot,el govern de Tel Aviv ha continuat els atacs i bombardejos sobre Gaza, des del mar, per aire i per terra, sense fer cap mena de concessió als intents de mediació d’Egipte i Europa. En comptes de tenir una voluntat de seure a una taula de negociació amb Hamàs per pactar el final de llançaments de míssils casolans contra territori israelià -condemnables també del tot- i acabar amb el bloqueig que escanya fins a l’extenuació el poble palestí, Israel, tanmateix, ha incrementat, dia rere dia, el seu acarnissament sobre la població de Gaza; ha tancat el pas de Ràfah que possibilita l’entrada de tota mena de necessitats vitals des del veí Egipte: queviures, petroli, maquinària de tota mena, medecines pels malalts... Al capdavall, es vol escanyar la vida normal d’un poble i dur-lo cap a un atzucac sense sortida. Com es pretén, doncs, bastir una pau segura a la zona amb bombardejos indiscriminats, la censura informativa, la psicosi de defensar-se amb atacs indiscriminats, bombes de raïm il·legals, que només atien els sectors més extremistes dels sectors que encara no reconeixen Israel? Quines intencions hi ha al darrere de bombardejar una escola de l’ONU amb milers de refugiats a dintre? L’escola és un símbol de pau; és i cal que esdevingui un entorn pacífic d’aprenentatge, convivència i construcció d’un enteniment entre un estat palestí independent i un Israel segur, amb unes fronteres ben delimitades que ajudin al creixement de dos països veïns que estan obligats a entendre’s i a viure junts a la zona més convulsa del món. La solució és ben senzilla: cal seure a taula i solucionar el problema plegats. Una taula ben parada com les que hi ha a les escoles d’arreu del món i havia a Gaza abans que les bombes trenquessin el diàleg amb el guix i la paraula. Josep Gregori (Tutor Aula Acollida)

Imatges de la Casa del Tibet de Barcelona

Imatge de Gaza, al fons una escola mentre hi cauen bombes de fòsfor

Entre Passadissos


Estimats Reis Mags:

Alumnes de 1r BTX Humanístic

Alumnes col·laboradors a la Cavalcada de Reis

IES La Serreta

Cada dos anys la normativa estableix que cal efectuar la renovació parcial del 50% del Consell Escolar del Centre. Es tracta d’una mesura que pretén mantenir la vitalitat de l’òrgan col· lectiu de govern del centre mentre garanteix la suficient continuïtat per tal que no es trenquin les dinàmiques endegades anteriorment. Cal tenir en compte que, pel que fa als alumnes i les famílies, en molts casos hi estaran només 2 cursos (ensenyaments postobligatoris). Tot i que la participació del professorat i de l’alumnat va ser força important, amb un 86,2% i un 82,4% respectivament, la de pares i mares d’alumnes va ser decebedora. Tot i la implicació de l’AMPA i els dos fulls que es van fer arribar a les famílies, només hi va participar un 1%. Van entrar com a representants dels alumnes Anna Esteban, del Cicle de Grau Superior d’Educació Infantil i Selene Torres, del Cicle de Grau Mitjà de Perruqueria. Aquesta darrera va haver de ser substituïda a les poques setmanes per en Marcel Fenocchio de 4A de l’ESO, el següent candidat més votat, degut al fet que, per problemes familiars, es veia obligada a abandonar els estudis. Pel que fa als professors, els escollits van ser: Pilar Giraldo, Imma Llongueras i Santi Floristán. A més, cal afegir els professors que continuen 2 anys més: Arantxa Sanz; Joan Martos; Rosa Salinas. Pel sector de pares van ser escollides na Nuria Rios (presidenta de l’AMPA) i Purificación Sánchez, a les que cal sumar na Mercè Gil per substitució. L’Ajuntament va nomenar el primer tinent d’alcalde, Jordi Peiró com a representant. La Direcció

C O L · LA B O R A C I O N S

Som un grup de gent jove entre els 16 i 18 anys i ens agradaria que, encara que ja no som infants, ens poguéssiu concedir alguns desitjos: En primer lloc ens agradaria demanar que a Rubí, que es la nostra ciutat, posessin un multi cinema que reunís les condicions suficients perquè no acabi tancant-se com l’anterior, és a dir, que posessin pel·lícules d’estrena, i que a la vora hi hagués restaurants i bars per gent jove com per exemple un Mc Donald’s, un Pans&Co. o un Viena, aquests, també envoltats de llocs recreatius. Els joves aniríem més si al voltant dels cines i els restaurants hi haguessin botigues com l’ Stradivarius, el Bershka, la Fridays Project, la Pull&Bear etc. Com veieu volem que us inspireu en el Parc Vallès o l’ Eroski, perquè no ens calgui traslladar-nos. Ah! És molt important que hi hagi llocs d’aparcament gratuït perquè pugui venir gent de tot arreu! Una altra cosa que per nosaltres és molt important és el transport, ens agradaria que es millorés la línia de FFCC ja que per anar a llocs tan necessaris com la UAB hem de fer un transbordament, canviar d’andana i esperar que torni a passar un altre tren, la qual cosa suposa una pèrdua important de temps. Una altra cosa que trobem a faltar és la manca de llocs oberts per poder jugar a futbol, bàsquet etc. Ens agradaria poder respirar una mica millor i tenir espais verds per poder passejar, estirar-nos a la gespa... Nosaltres això ho hem de fer en mig de la rodona que tenim al costat de d’institut. Per altra banda caldrien pubs amb preus assequibles i discoteques on poder anar a ballar. I per demanar desitjos que no quedi... voldríem que de vegades portessin cantants o posessin mercats amb coses per a joves els dissabtes i diumenges per la tarda també estaria molt bé! Una altra cosa que podíeu fer seria parlar amb l’Ajuntament i proposar que organitzés dies temàtics per atreure joves, com per exemple: El dia de Halloween, el dia de Sant Joan, el dia de la imaginació, amb jocs de màgia; el dia de l’artesania, on es fessin collarets, i que fessin tot el possible perquè aquesta informació ens arribés a tots! Per últim us voldríem recomanar la nostra Festa Major, ja que està molt bé, però un altre desig que us demanarem serà que la fira d’atraccions es tornés a fer en un espai gran i obert perquè poguessin haver més atraccions, com quan es feia a la Llana. Moltes gràcies per la vostra atenció ja que sabem que en aquests dies heu d’atendre als desitjos de molts nens i nenes i esperem que els vostres camells vinguin a la nostra ciutat carregats de regals per a tothom!

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

15


Educació Infantil a l’Espai Espona

C O L · LA B O R A C I O N S

Dijous 5 i 12 de març les alumnes de 2n d’educació Infantil de l’IES La Serreta vam participar en la XVII setmana de l’ensenyament a Rubí realitzant; a l’Espai Espona, uns tallers de contes infantils per a nens i nenes de 1 a 6 anys. A través d’aquests contes i faules inventades per nosaltres hem intentat que els nens aprenguin moltes coses de manera divertida i entenedora. En el conte “El Mico Kiko”, la Virginia, Cristina Corral, Cristina M, Lidia i Mercè A, vam explicar com podem demanar ajuda als més petits i confiar en les seves possibilitats . En “El conillet de l’eco”, a través de La Nùria, Montse, Sandra i Raquel, els nens van aprendre una bona lliçó: “tot allò que dones rebràs”. En “La Paula i la natura”, L’Amanda, Aaron, Cristina Casasallas, Irma i Laia, vam explicar per què i com s’ha de respectar la natura. En “No diguis mentides” L’Arantxa, Carmina, Gisela i Sònia hem intentat demostrar als nens que si no dius la veritat ningú confiarà en tu ni tindrà amics, encara que també hem d’aprendre a perdonar. En el conte de “Kimbawe” la Míriam, Patricia, Aroa i Mercè Cuquerella, vam ensenyar que tots sóm iguals i no hem de tenir vergonya. Per la narració dels contes vam utilitzar recursos molt variats, com ara música, cançons, vistosos decorats, ombres xineses, titelles, a més de realitzar activitats prèvies i posteriors a la narració dels contes. Tot això, i el cor que vam posar a l’hora d’interpretar els contes, va fer que aquests foren acollits amb gran entusiasme i participació per part dels nens, pares, educadors i mestres. Considerem que ha estat una experiència molt valuosa que recomanem repetir-la. Alumnes de 2n d’Educació Infantil

Sobre Matrix

Sandra Sánchez

16

¿Cómo es posible despertar de un sueño perpetuo, del cual es imposible salir? No hay mejor modo de someter a las ovejas que engañarlas, privarlas del bien más preciado que puedan tener en sus irreales manos, en su real mente. La verdad. La realidad en sí misma. El conocimiento como arma letal, peligrosa y que se vale de una astucia soberbia por tal de liberar a los humanos de las cadenas que lo sujetan a la ignorancia. Somos seres invidentes, ciegos, incrédulos más allá de lo que nuestros sentidos nos aportan… ¿Pues, deberíamos creer lo que ofrece la apariencia en su exterior? ¿O bien… probar de averiguar con la razón lo que guarda tras sus acartonadas paredes? Mas todo aquel que, ayudado por su razón, usa de forma correcta dicha arma tan poderosa (en minoría se encuentran, pues los que creen saber usarla, no ven más que fantasmas de sus delirios, no ven más que meras creencias) ve sin los ojos, comprende únicamente con su razón que hay luz más allá de las paredes de cartón que lo truncan y lo engañan, luz que proyecta la sombra de lo que ve en su realidad terrenal. La luz de la verdad. Entre Passadissos


IES La Serreta

poseer en sus manos tan siquiera una brizna de lo que es la verdadera esencia de lo real. También se da otro aspecto que se puede percibir: El hombre que ha contemplado la luz del sol que proyectan las sombras de los objetos que ven en la pared de la caverna, vuelve a entrar por tal de explicar la verdad a sus compañeros prisioneros, liberar sus mentes y romper las cadenas que los aprisionan. Mas estos, incrédulos y cerriles, o más bien temerosos a descubrir la verdadera realidad existente, matan a su compañero, pues no creen o no desean concebir otra posibilidad de verdad diferente a la que se muestra ante sus ojos. Reflejado perfectamente en la película, “la policía de la mentira” intenta acabar con todos aquellos sabedores de la verdadera realidad, para que no puedan dar a conocer la verdad a todas las gentes que tienen prisioneras, esclavos de sus propias mentes, cegados para ser utilizados a su antojo y sacar partido de sus cuerpos. Se pretende transmitir, pues, un pensamiento clásico de forma futurista. El idealismo, el concepto de verdad, el mito de la caverna, la dualidad de la realidad…Sin duda alguna una mezcla incomparable sobre un pensamiento, posible entre tantos, y el cual pretende mostrarnos y transmitirnos un mensaje: No te fíes de aquello que veas, ni de aquello que sientas ni puedas tocar. Tus sentidos te mienten, ergo, utiliza tu razón y sabrás la verdad…

C O L · LA B O R A C I O N S

Pues en ese mismo instante, ipso facto y tan pronto como su naturaleza mortal le permite, recoge su maleta, cuyo equipaje no posee más que su razón, dejando atrás la materialidad del ser humano y a su vez la prisión contenedora de su razón en el mentiroso mundo sensible, el cuerpo. Y matando el tiempo en su prisión encadenada, particular, se prepara en alma para iniciar… Un viaje de partida de este falso y acartonado mundo. Yendo a través de un duro e inclinado camino que conduce hacia arriba, truncado por la ignorancia y la creencia del saber de por medio. Y ese camino nos conducirá hacia otro mundo, mundo al cual no se puede acceder con la vista ni el oído. Hacia ese otro mundo lleno de hermosas y reales luces que proyectan sus reales siluetas hacia abajo, hacia las paredes de cartón, las cuales no muestran más que pinceladas del concepto en sí mismo. ¡Gentes! Cojan el saber, hagan suyo el conocimiento, y empléenlo como arma, como si de unas tijeras se tratase. ¡Y con ellas rasguen esas paredes hechas con cartón, que tras ellas se encuentra la verdad! ¿Qué es necesario pues, para huir de la visión de la ignorancia, para poder hacer la maleta e iniciar ese viaje hacia arriba y ver el mundo en sí mismo? La filosofía. Sin más. Conocer aquello donde el cuerpo no interviene, pero sí la mente y la razón. (Proyectada de una forma futurista e innovadora, la antigua filosofía de Platón, se nos presenta en una historia con multitud de paralelismos en nuestro mundo actual. Se vale de conceptos como realidad, conocimiento, mundo sensible, verdad…Como también se plasman mitos y teorías como el mito de la caverna y toda su trama) “Un Neo filósofo” se percata de que, su realidad sensible oculta rasgos, los cuales no puede percibir con claridad. Pues las manos de la ignorancia le cubren los ojos con falsa dulzura, dejando ver entre sus astutos dedos resquicios de luz que no distingue con claridad. Se encuentra prisionero de su ignorancia. Mas ésta le sobra y necesita el conocimiento, el saber para ir más allá de sus ojos y ser capaz de romper las cadenas que lo aprisionan. No tarda en tener la posibilidad del saber. ¿Rojo o azul? El rojo lo conduce a la dura verdad, el azul, de regreso a la felicidad que brinda la ignorancia. Clara está su elección. Y desde ese mismo instante, su mente queda liberada de su cuerpo, rompe las cadenas que lo aprisionan y corre su mente libre de contemplar la visión de lo real en su estado más nítido. Adquiriendo el saber, el conocimiento. Traspasando la barrera de todo aquello que es corpóreo, adentrándose en la esencia de lo que realmente son las cosas. Y todo ello un gran impacto le causa, porque la verdad en ocasiones es dolorosa. Llegar al nuevo mundo, supone romper con un viejo y oxidado pasado, con tus erróneas creencias, con todo aquello cercano, con la materialidad del cuerpo, dejando atrás esa cárcel de materia orgánica que ciega la razón y la priva de la visión de la luz, para contemplar un mundo gris y forastero en su totalidad, en el cual la mentira y la opinión brillan por su ausencia. Pues Matrix es una representación, un falso decorado, una sombra, una proyección de lo que en realidad fue la tierra antaño, una proyección de lo que la gente quiere ver. He aquí la dualidad del mundo, la bifurcación que toma como perspectiva la verdad, pues ésta se oculta en ocasiones a todo aquel incrédulo, a todo aquel hombre ingenuo que cree saber sin

Sandra Sánchez Blanco (2n BTX Ciències Salut)

17


C O L · LA B O R A C I O N S

PAPELES DE DON BERNARDINO ROIG

REDACCIÓ GESTIÓ I COL·LABORADORS AMPA de l’Institut Jaume Parras Maria José Huertos Anna Malonda Joan Ma. Baró Abel Lacoma Ana Marcos Dolors Serrano Fernando del Castillo Francesc Secall Guillem Martín Isabel Teixidor Josep Gregori Víctor Albert Encarna Carrillo Cristina Carrasco (Diari de Rubí) Sergi Guzmán

DE LA MÚSICA A punto ya de retirarse de su cátedra en el Instituto de Tecnología Aplicada, don Bernardino Roig, al que muy pocas veces se le escuchó hablar de música, quizá por esa desconfianza que surge en los hombres cuyas ternuras ocupan un lugar alto y deshabitado en lo más hondo del desván, se aventuró, cauto, a poner un disco. —¡Maldición! —exclamó, malhumorado, casi como siempre— Suena a naftalina. Después, triste y desorientado, quiso escuchar la radio. Bárbara experiencia, pues tras los desaforados gritos de un tal venían las tardas pasiones de un cual, cuyo mérito único, dedujo el prócer, no era otro que cantar menudito y echar de menos a una prójima. —¡Dios —volvió a protestar, antipático—, qué distancia! Como era hombre indócil, hurgó en lugar seguro y, después de un rato, acertó a leer un artículo acerca de Heinrich Engelhard, padre de William Steinway, constructores ambos de pianos. Cada máquina Steinway tarda en hacerse un año. Un año de trabajo lento y minucioso, preciso, en el que por fin se alcanza el cenit. En una semana se producen miles de televisores, sin embargo, en una semana los Steinway ni siquiera consiguen curvar una caja. Es un trabajo en verdad artesanal. —Y después viene la música —concluyó don Bernardino. Entonces, un punto menos aprensivo, se dispuso a oír a un artista auténtico y, en la ronda de las casualidades, dio con el Concierto para piano número 2 de Rachmaninov. Después, sentado en su butaca, bueno como hombre bueno, don Bernardino dicen que dijo aquello, tan socorrido, de: —¡Santa serenidad! Y sí, por la noche durmió largo, arropado por el eco lejano de la neuralgia que asolaba al músico cuando componía. FCD

Dpt. d’Educació Física Dpt. de Música Ainoa Sánchez Alba Carroza Alba Moreno Alejandro Tejada Alumnes de Perruqueria Alumnes 1r BTX Humanístic Alumnes 2n Educació Infantil Alumnes 4t ESO Religó Ana Pérez Anna Andrés Anna Durà Ariadna Pérez David Guerrero Erika Núñez Gemma Gómez Glòria Garcia Itziar Llopart Josué Martín Judit López Marcel Fenocchio Marina Gracia Pablo Santirso Patrícia González Rocío Pérez Sandra Sánchez Sergio Crespo

18 Entre Passadissos


ON ESTIC

IES La Serreta

C O L · LA B O R A C I O N S

No vaig conèixer el meu besavi, l’avi del meu pare. Tot i que no va sortir mai en els papers ni ocupa ara cap pàgina web, ell era un home extraordinari. Ho sé perquè m’ho van explicar d’aquella manera en què s’explica allò que és important per a un fill, amb el primer entusiasme i la primera emoció. Tots escoltàvem bocabadats les històries familiars i les vivíem com si fossin nostres i les patíem plens d’angoixa o rèiem com ho van fer ells en el seu moment. Poc a poc, sense deixar-me abandonat ni per un moment, aquelles xerrades al vespre, aquelles tertúlies dels grans, han anat seient al meu costat per dir-me qui sóc i què faig a l’aula, al carrer, a la vora del mar, al camí, a la solitud d’aquest dia mig núvol, mig solejat. Sé que de jove va heretar bones terres allà, a la seva Murcia natal. Les va regalar als seus amics i companys i directe com una il·lusió va venir a Barcelona per fer realitat aquell “mundo nuevo” que tots portaven a dins del cor. Un matí de juliol va cridar des de la porta de casa “¡Juan, baja que ha empezado la Revolución!” i va sortir amb el seu gendre, pistola en mà, cap a Saragossa. Més tard, la presó, les sentències a mort commutades, la pèrdua de la feina, la fam, la terrible tuberculosi que se’n va endur els seus, la sòrdida postguerra... Ell és una imatge greu, forta i digna que, per sobre de tot, estimava els seus . El seu nét, el petit de la seva Ana aprenia amb ell a teixir xarxes i l’acompanyava al camp quan sortia a buscar menjar. Si hagués pogut, hauria estudiat, però amb dotze anys un ja podia treballar portant encàrrecs o com a aprenent en una serradora i a casa calien els diners. Abans d’això ja havia passat per més de mitja dotzena de col·legis. Quan s’acumulaven massa mesos sense pagar s’havia de buscar un de més barat. De vegades, quan no n’havien aconseguit cap, seia a sota d’una finestra de l’aula i escoltava la lliçó. L’avi li havia dit que això era important. Va ser durant el servei militar que li va demanar a un company que li ensenyés a multiplicar. L’avi ja era un record. A la tornada es va trobar que la barraca feta de cartrons i caixes de fusta, on abans dormia amb el seu pare i el seu germà al terrat de la casa de l’àvia, ja no existia. Feia poc temps, aquesta dona, que li feia de mare perquè es va quedar orfe amb pocs anys, havia mort. La tieta es casava, feia falta espai... Va marxar a una pensió amb el seu germà petit i va buscar feina. Poc se’n va portar amb ell, però, a més dels quatre draps i alguna foto, no va voler deixar un dels seus bens més apreciats: sis volums de l’obra d’Eliseu Reclús “El Hombre y la Tierra”. Un autèntic perill en aquells temps. Al seu avi, que la tenia amagada, l’haurien pogut empresonar si l’haguessin trobat. Es tractava d’un text de geografia i història on no es parlava de Déu com a creador ni de nacions com “unidades de destino en lo universal”. Si alguna vegada la fullegeu us costarà trobar quelcom que sembli tendenciós o d’alguna manera subversiu. Senzillament es tractava de coneixement més o menys antiquat però lliure de prejudicis. Pot ser, algú es preguntarà per què una mica de cultura pot inquietar tant. Puc respondre sense parlar d’història? Ho puc fer sense explicar evolució, matemàtiques o geologia? Darrera l’ordinador, a sobre del prestatge veig els sis volums amb les cobertes de color marró i mig desfets pel temps. De quan en quan llegeixo i repasso el paper que va escriure el meu pare quan me la va donar: “A mi hijo Sergio con todo mi cariño:

Esta obra, El Hombre y la Tierra de Eliseo Reclús, es lo único que pude conservar de mi abuelo materno. Su lectura fue la que mediatizó fuertemente mi comportamiento en el transcurso de mi vida. Espero y deseo que la leas con atención y cariño y así, entre todos nosotros, haremos un pequeño homenaje a esa persona que no dudó ni un instante en arriesgar su propia vida y el bienestar de sus seres queridos marchando a luchar en la guerra civil española para defender sus ideales”. Fa poc que estic en un altre centre. Moltes vegades em pregunten sobre la novetat, que si em sembla que estic millor o pitjor... Em sap greu separar-me dels companys i dels meus alumnes amb els qui he compartit tants anys, però per lo demés poc ha canviat; continuo fent el mateix: ensenyar. Aquí o allà, física, química, tecnologia o naturals... És la mateixa il·lusió, la mateixa lluita que em faria vendre les terres i sortir a crear un nou món. Digueu-me il·lús si voleu, digueu-me insensat, sentimental... Probablement tindreu raó, però és que quan tinc un mal dia i m’he perdut entre passadissos, feines urgents i d’altres crits, m’ajuda recordar sempre la petita història del meu besavi que no hi era quan vaig néixer però que, amb la generositat dels que creuen en el record, em va somniar com un home lliure. Sergi Guzman (A la memòria de Diego Gabaldón i de tots aquells que ens han regalat i ens regalen cada dia amb el coneixement una mica més de llibertat)

19


Màgia a l’IES “Serreta Town” Un any més, el dimecres 25 de febrer, arribava la màgia a l’IES La Serreta. L’any passat, ens va arribar en forma de Circ i aquest any ens hem endinsat en el Far West, ple de vaquers, d’indis, de noies guapes, … I el més important, la visita dels nostres amics del Jeroni de Moragas a Serreta Town. Jeroni de Moragas, de Sant Cugat, és una entitat sense afany de lucre que es dedica a l’atenció de persones adultes amb disminució psíquica. Els nostres alumnes de CFGM Sociosanitària i des del crèdit Oci i Temps de Lleure per a col·lectius específics han fet possible que en aquesta magnífica jornada els nostres amics participessin de tot el que se’ls havia preparat, assolint una integració òptima i fomentant l’autonomia personal, és per això que les habilitats socials juguen un paper important com hem pogut constatar, ja que els nostres amics han manifestat una conducta social apropiada a cada situació que se’ls havia plantejat, fent amistats, cooperant, participant, … en tot el que els alumnes de 2n havien preparat. Aquesta ha estat una experiència que ningú de nosaltres oblidarem mai: ens recordarem d’aquella mirada tan agraïda, d’aquell somriure i d’aquells passos de ball compartits. Va arribar l’hora de marxar i aquesta màgia es va esvair. Tot va quedar com abans però en Lucky Luke ens va dir: “fins l’any vinent !” Ana Marcos (Tutora 2n CFGM Sociosanitària)

G


18_Revista_EntrePassadissos_WEB_IES_La_Serreta