Issuu on Google+

Premi Sello Europeo 2004

Imatge: Jonatan Arias

DESTAQUEM:

13 Juny 2007

VISITA D’INTERCANVI CAP AMUNT! L’ESMORZAR ÉS UN ÀPAT IMPORTANT II Trofeu Color art de L’Oréal SANT JORDI AMB IL·LUSIÓ LES IMATGES DEL X ANIVERSARI L’anorèxia i la bulímia


GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

Pilar Tascones, alumna del nostre

C E N T R E

2

Centre que en el mes de març a Vic havia estat la primera classificada de la segona fase de la Copa Catalana de Gimnàstica Artística en la seva categoria Inigim 3, ha aconseguit un més que meritori segon lloc a la tercera fase d’aquesta competició. Malauradament, un problema tècnic va impedir la celebració de la final d’aquesta categoria. Sembla ser que per manca d’una de les participants no es va arribar al número mínim de gimnastes que exigia l’organització per a realitzar la final del dissabte 12 de maig. Pilar, que pertany al gimnàs GAER (Gimnàstica Artística Esportiva de Rubí), ens ha manifestat el seu desencís per aquest inesperat entrebanc. D’acord amb les seves paraules, no és just que l’esforç de tot un any de treball es vegi frustrat per circumstàncies alienes a les de les pròpies participants. La jove gimnasta es mostra molt segura que podria haver aconseguit pujar al podi i fer-se, com a mínim, amb la plata. La seva classificació en el primer lloc de la fase anterior dóna més consistència encara a les seves paraules. Tots creiem que la seva dedicació i il·lusió mereixen l’oportunitat de fer-se valer, però, a més a més, volem fer públic el nostre orgull de comptar amb ella com a companya i des d’aquest mitjà l’animem a continuar lluitant per tal de fer-se un lloc entre les persones que creuen en l’esforç i el treball que, a la fi, són les que pugen als podis. Redacció

EDITORIAL S’acaba el curs. El Crèdits de Síntesi, que s’havien anat apoderant de tots els espais del nostre IES, ja s’acaben. Les darreres setmanes, dels racons més inversemblants han anat sorgint grups d’alumnes de cicles formatius preparant projectes que recullen un pessic de les seves il·lusions. A punt de prendre’ls el relleu, els nois i noies de l’ESO beuen les darreres glopades dels seus cursos. De Mallorca ja han tornat els quarts, i Port Aventura és sols el record d’una sortida que ha esdevingut quasi un romiatge anual. Els alumnes de batxillerat acaben les recuperacions -els uns, els de primer- i els de segon respiren després d’haver espremut les hores com si volguessin treure-li el suc de tot l’any, per tal de superar la Selectivitat. Ha estat un any més complex del que cabia esperar. Hem volgut celebrar dignament el 10è aniversari del nostre IES. Crec que, almenys en part, ho hem aconseguit. La visita de na Rigoberta Menchú, el sopar d’aniversari, la festes adreçades als alumnes, la pujada a peu Montserrat, la gravació d’un CD de música, la participació en l’homenatge a Lluís Carreño, la conferència del professor Paco Morente, la visita del conseller Maragall, entre altres coses, s’han sumat a allò que ja fèiem i que, enguany hem volgut donar-li més intensitat com el nostre el Sant Jordi. Bé, com sempre, n’hi ha hagut de fredes i de calentes. Ara, per tots aquells que després de mesos d’esforç heu assolit els resultats que us mereixieu, bon estiu! La Direcció

UNA CLASSE DIFERENT Dimarts, 20 de febrer, vam tenir una classe d’educació física diferent a la resta. Una professora, Olga Ruibal, especialista en la relaxació, va venir a fer-nos unes classes per oblidar-nos de l’estrès escolar. Primer, ens va donar uns consells sobre la manera correcta de seure i vam estar practicant uns minuts. A continuació, ens vam acomodar en uns matalassos i vam començar l’activitat, la qual consistia a deixar la ment en blanc i oblidar-nos de tot per uns minuts i només pensar en el que la professora, amb una veu molt relaxant i tranquil·la, ens anava dient. Finalment, després d’una estona de repòs ens vam haver de incorporar, però la majoria d’alumnes, a conseqüència de les activitats, no ens vam moure. Pensem que va ser una classe molt profitosa, però tot i això ens agraden més les classes d’educació física normals, però en èpoques d’exàmens, o cada cert temps, no vindria malament practicar més classes de relaxació com aquesta. Yennifer Gonzàlez Carla Garcia Desireé Gonzàlez

Entre

Passadis

-


VISITA D’INTERCANVI

NAIXEMENTS

El mes de gener vam rebre la visita d’un grup de 29 alumnes france-

Número darrera número, la nos-

C La Mireia amb la Lua

sos, que formen part d’un projecte de beca-intercanvi entre L’IES La Serreta i Le Collège Henri Wallon de Lanester. Són alumnes que fa dos anys que estudien castellà al seu institut. Els alumnes francesos han estat repartits entre dos instituts, l’IES La Serreta i l’IES Pau Vila de Sabadell. Lanester és un poble petit que hi ha a prop de Lorient, al sud de la regió francesa de Bretanya. Una zona molt bonica i que us recomano que visiteu alguna vegada. Nosaltres vam anar a Lanester durant la setmana del 23 al 30 de març, els alumnes van passar 7 dies amb els seus corresponsals i les famílies que els acollien amb les quals van fer sortides per conèixer la regió, Concarneau, Pont Avent, etc. S’ho van passar d’allò més bé. Durant la seva estada van assistir a classes com qualsevol altre alumne. D’aquesta manera van poder veure les diferències entre els dos sistemes educatius. També han fet una sèrie de visites de caire cultural, com la visita de Carnac i Quiberon, la visita al Mont Saint Michel o la visita de Lorient i Port Louis. El dijous 29 el grup d’estudiants catalans i els seus acompanyants van ser rebuts a l’Ajuntament francès, on van rebre regals i un berenar de productes bretons. I finalment, el divendres a la tarda, els nostres alumnes s’acomiadaren dels francesos, entre llàgrimes, perquè es volien quedar.

tra secció de naixements es va consolidant. En aquest cas ha estat la Mireia, del departament de música, la Marisa, del departament d’anglès i el Dani Parra o, més ben dit, la Monica Alfonso, qui han fet la contribució. A quin departament li tocarà en el pròxim?

E N T R

El Guillem, fill de la Mònica i el Dani, va neixer el 22 de març

E

BON DIA! Com bona dona ha arribat al

Diego Gabaldón

Sara, filla de la Marisa

món el dia 8 de març, dia de la dona treballadora. Segur que farà honor a aquest dia! Enhorabuena Marisa. Take it easy!

IES La Se

-

Les teves companyes del departament

3


L’ALCOHOL I EL TABAC ENTRE ELS JOVES

C E N T R E

4

Un dels riscos per a la salut més importants al què estan exposats els joves és el consum de tabac i d’alcohol. Tot i que no parem atenció a aquest fet perquè ens resulta massa quotidià. Si ens aturéssim a pensar en els efectes que a llarg o mig termini pot tenir aquest tipus d’hàbit, potser arribaríem a la conclusió que hem de prendre algun tipus de mesura preventiva. Mitjançant aquesta enquesta hem volgut saber de la manera més objectiva possible quin és l’estat de la qüestió entre els joves estudiants del nostre Centre. Degut a la necessitat de fer-lo amb agilitat hem escollit el sector d’aquells que cursen primer i segon de batxillerat. Previsiblement són els que tenen un contacte més directe amb aquest risc. A les respostes de la primera pregunta veiem que un 3% declara beure alcohol els dies d’entre setmana. Un 33% beuen els caps de setmana i el 64% no beu mai. Les opinions que hem escoltat sobre aquest fet posen en qüestió que el percentatge real no sigui més alt. De qualsevol manera fora desitjable que aquests números fossin més baixos encara. Pel que fa al tabac, un 75% diu que no fumen freqüentment però en canvi un 12% dels que fumen ho fan tots el dies, és a dir, els alumnes que fumen ho fan molt. Podria ser que fos perquè aquesta droga és especialment addictiva? La tercera pregunta té a veure amb la segona perquè diu que si, a part de fumar tabac, fumen alguna altra cosa. Aquí el 81% diu que no, però el 19% contesta afirmativament. Podríem dir que el consum de tabac podria tenir relació amb el consum de cannabis? Encara que dels resultats no es pot treure aquesta conclusió, creiem que per a la gran majoria consumir tabac és un hàbit que s’adopta per raons diferents a les

que porten a fumar altres substàncies. Quan hem preguntat si es consumien altres drogues, un 96% afirma no consumir-ne, mentre que només el 4% sí ho reconeix. Podem endevinar, tenint en compte les altres respostes, que aquells que fumen altres drogues com el cannabis no les reconeixen com a tal. Finalment, a la cinquena pregunta els enquestats posen de manifest que el cap de setmana és el moment que prefereixen per al consum d’aquestes drogues. Redacció

Entre

Passadis

-


CAP AMUNT!

COMIAT 2006/07

Una altra vegada, però aquesta amb molta més participació, s’ha

Ja estem a la recta final del curs! Uns deixen l’Insitut i d’altres entren l’any vinent. Els alumnes de segon de batxillerat, ara estan en la pitjor etapa: les ganes de saber si han aprovat o no, els nervis per les PAU... Moltes emocions en molt poques setmanes. Els de 1r de batxillerat agafaran el relleu l’any vinent, encara que molts han penjat els llibres i d’altres creuen que repetiran. Els alumnes de quart d’ESO, estudien per aconseguir el graduat i la resta dels cursos per passar al següent curs. Hi ha molt d’estrés en tots els cursos, alguns més que altres, molts exàmens acumulats en les dues últimes setmanes i moltes ganes d’acabar el curs i que arribi l’estiu per poder descansar. Però deixant a part els exàmens, l’Institut ha organitzat una sortida per acomiadar el curs. Com tots sabem, el dia 7 de juny, tots aquells que vulguin, podran anar a Port Aventura, per passar un dia entretingut amb els teus companys. També l’AMPA de l’IES ha muntat una festa per festejar el termini del curs, el 15 de juny a partir de les 18.30h., on podrem gaudir d’una disco mòbil i d’un karaoke. Així que ja no queda res més per dir, només desitjar que tingueu sort en els exàmens i que gaudiu d’aquest estiu! Fins l’any vinent!

imatge JM Baró celebrat la pujada anual a Montserrat. La particularitat d’aquesta edició consisteix en què ha coincidit amb les celebracions del desè aniversari i, per això, s’ha convidat a tota la comunitat educativa. Com que aquesta era una ocasió especial, el Centre va fer lliurament a cada participant d’una samarreta, una motxilla i altres regals. A les 21:00 vàrem sortir de la porta de l’IES i xino xano la comitiva es va encaminar cap a Ullastrell pels boscos de Rubí, Can Ramoneda, Les Martines. El camí estava marcat amb cartellets penjats durant els dies previs per dos professors voluntaris que van fer aquesta feina amb bicicleta de muntanya. Tots els participants duien armilla reflectant com a mesura de precaució per quan passàvem per algun tram de carretera. Per davant i per darrera dos professors avisaven els vehicles de la presència del grup amb senyals de trànsit. A les parades, el Joan Maria ens tenia preparat l’avituallament amb cafè, sucs, aigua i un bon assortit de galetes. Tot i que va ser una nit amb una lluna que tot just començava a créixer, ningú no es va perdre (massa estona) i ningú va prendre mal si no fos per alguna butllofa o l’esgarrapada d’algun esbarzer. Amb un bon ritme vàrem arribar a Olesa. Allà tots aquells que deien que no serien capaços de donar ni una passa més van treure ànims de veure que no n’hi havia per tant i es van atrevir a continuar fins el peu del funicular. «Total, quan arribi allà l’agafo i m’estalvio la pujada» deien. Una vegada allà, fos per fer la gràcia completa o per simple vergonya torera, només ho van complir alguns –els més sensats—mentre que la resta, intentant dissimular l’angúnia que produïa la vista d’aquell camí de cabres, encetaven els trams més silenciosos de tot el recorregut. Bé, serien completament silenciosos si no fos pels soroll produït pel rebufar i algun que altre «tira, tira tu davant» o algun tremolós «què, fem una paradeta?». Total, a les 07:25 arribaven els primers amb cara de dir «una mica més i no ho explico». Però, permeteu-m’ho campions, els autèntics herois de la jornada van estar els últims a arribar. Alguns per tal d’ajudar i donar ànims als més cansats; els altres, posant tot el santoral per testimoni que allò no ho tornarien a fer mai de la vida. Però, el que no saben és que aquesta afirmació i la hipòxia generalitzada que precedeix a una setmana de tiretes són senyal inequívoca que tornaran l’any vinent. I és que Montserrat enganxa.

C E N T R E

Maria Hernàndez 1r BTX humanístic

Sergi

5 IES La Se

-


L’ESMORZAR ÉS UN ÀPAT IMPORTANT

C E N T R E

6

L’enquesta sobre els hàbits alimentaris realitzada a l’IES La Serreta als alumnes de tots els batxillerats, ens demostra una sèrie de resultats que comencen a ser preocupants. La majoria dels alumnes dels batxillerats, esmorzen abans de sortir de casa, encara que per a alguns no és un hàbit, perquè hi ha dies que ho fan, però d’altres que no. A més, el 54% de l’alumnat reconeix que no esmorzen correctament. És clar que en aquest resultat no hem sumat els alumnes que no esmorzen mai, que són el 23,5%. Un esmorzar equilibrat hauria d’estar compost per llet, suc, galetes o torrades i fruita (la fruita és fonamental pel nostre organisme), i tan sols realitzen un esmorzar adequat el 4,9% dels batxillerats. En canvi, el resultat més alt (45,5%), és pels que esmorzen un suc o un got de llet. Tan sols amb això és difícil començar bé el dia. El 20,7% esmorza llet amb cereals o galetes, el 12,4% agafen el primer que troben a la cuina i el 5,5% suc o llet amb rebosteria. Hem fet una pregunta bastant estranya: si es creien un nois/es responsables. El 89% diu que sí, però, després d’aquests resultats, tu què opines? Aquests resultats no són exclusius del nostre centre, ja que en un article publicat en el diari «El periódico» s’afirma que un de cada tretze nens de la població espanyola no esmorza. Per això, el Ministeri de Sanitat i Consum, ha creat una campanya publicitària, anomenada «despierta, desayuna», la qual està enfocada per tal que els nens i nenes, des dels més petits fins els més grans, estudiants o treballadors, esmorzin per tal de poder rendir millor durant el dia i, també, perquè encara que la gent ho dubti, no esmorzar és un problema per la salut.

Per això, nosaltres, des de la nostra revista de l’Institut volem convidar tots a donar el màxim en els seus estudis començant bé el dia. Maria Hernàndez 1r batxillerat humanístic Anabel Fernández 1r batxillerat cc socials

Entre

Passadis

-


II Trofeu Color art de L’Oréal Les alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Perruqueria de l’IES La Serreta van participar en el «II Trofeu Color Art de L’Oréal», patrocinat per aquesta marca de productes de perruqueria. El concurs es va celebrar dijous 10 de maig a la seu de L’Oréal a Barcelona. Enguany van participar 10 IES de tota Catalunya que imparteixen aquest cicle. Com van constatar tots els membres del jurat (Rafel Pagès, Grup Cebado, Rosa Andreu, Revista Magatzime,i un representant de la directiva de L’Orèal) el nivell assolit en el certamen va ser extraordinari i es va veure molta professionalitat entre els participants. Les alumnes de La Serreta van fer en el primer treball, tall i color, una proposta original i trencadora com es pot veure en la fotografia. En el segon treball (recollit) la imaginació va ser desbordant i van presentar una nimfa amb un maquillatge i vestuari que va arrencar aplaudiments del públic que omplia la sala. En la foto es pot apreciar aquesta gran feina feta per les alumnes del nostre centre. Les professores Rachida Louah, Lourdes Pérez, Dolors Martín, Ester Llopis i Pilar Fabra, van acompanyar en tot moment a les alumnes, ajudant-les i donant tots els ànims i tranquil·litat que necessitaven.

PREMI MIQUEL SEGURA Xavier Dorado i Jesús Sanz, alumnes del nostre Centre, han guanyat el premi Miquel Segura que en la seva vuitena edició ha convocat l���Ajuntament de Rubí. El tema escollit ha estat la sostenibilitat en l’àmbit municipal tal i com reflecteix el títol «L’agenda 21 al Vallès Sud. Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat». El premi ha consistit en la publicació del seu treball i el lliurament de 300 euros pels autors i 300 més pel Centre. Com és sabut, entre els treballs de recerca que es porten a terme cada any en batxillerat, s’han escollit els millors per a ser presentats. Un d’ells ha estat aquest que el professor Manel Santirso supervisava com a tutor. Tot i que en altres edicions havíem estat a prop, aquesta vegada havia de ser la bona i sense dubtes molt meritòriament, donat que edició darrera edició la qualitat dels treballs que presenten tots els centres millora i en conseqüència la competència i dificultat per guanyar. Redacció

C E N T R E

CONCIERTO DE EMILIANO VALDEOLIVAS El pasado día 8 de mayo nos visitó el cantautor Emiliano Valdeolivas con un programa centrado en textos de la poesía castellana. Hizo un recorrido desde los textos medievales a los autores contemporáneos. Su actuación se enmarca en los actos correspondientes a la celebración del X aniversario que venimos celebrando este curso académico 2006-2007. IES La Se

-

7


SANT JORDI AMB IL·LUSIÓ

LES IMATGES DEL X ANIVERSARI

El dia de St. Jordi ja va arribar.

C E N T R E

El Conseller d’Educació, Ernest Maragall, va visitar el Centre

I, com tots els anys, l’Institut va preparar unes quantes activitats per a tots els alumnes. Hi van haver tallers durant tot el dia, però a diferents fraccions horàries, i una obra representada per professors i alumnes de 1r de batxillerat anomenada «El Conde Lucanor». La plantilla d’actors era petita, però van assajar amb molt d’esforç i moltes ganes per poder agradar al públic. La directora, guionista i actriu, Cesca Luelmo, encara que va estar un mes sencer de baixa per malaltia comuna, va arribar just després de setmana santa, amb molta il·lusió i ganes de fer riure al públic. Amb tan sols 2 setmanes d’assaig, a la mitja hora del patí; i sense poder estar tots els actors reunits, van aconseguir que a tots els alumnes i professors els agradès l’obra i gaudissin tant com ells a sobre l’escenari.

Els alumnes de Batxillerat Artístic van realitzar l’escultura anomenada «mirant cap el futur»

Aquest any, la pujada a Montserrat va ser una mica especial perquè es va fer de nit i amb la participació de tota la comunitat educativa

Geganter de Rubí a la festa del X aniversari

Maria Hernàndez Pérez 1r BTX humanístic

El toro mecànic va ser una de les millors atraccions

Els alumnes van participar a tots els tallers que es van organitzar per Sant Jordi

8

No se sap com, però, d’una manera o altra el Dire sempre acaba rebent

Entre

Passadis

-


L’IES A LA XARXA

Castellers de Rubí ensenyant els joves a pujar el més alt possible

Enguany es va fer una paradeta amb llibres. Les roses es venien al carrer

Que no falti la música! Sopar dels profes d’ara i d’abans

Ja fa un cert temps que aquesta publicació no comprovava quina era la presència del nostre Centre a Internet així que hem encès l’ordinador i hem posat en marxa el Google. Cal explicar una mica com ho hem fet: En primer lloc, el criteri ha estat el de registrar el número de vegades que el nom dels diferents centres de Rubí apareixia en el cercador. Hem restringit la cerca a les pàgines en català, per ser l’àmbit que més directament ens afecta (en els anteriors sondatges les citacions es buscaven en qualsevol llengua). El segon criteri ha estat el de comparar els resultats amb la freqüència d’aparició de les paraules IES i ESO, igualment en català. En el cas de l’IES L’Estatut, degut al seu canvi de denominació hem utilitzat també el nom antic i la combinació de tots dos. Fet això hem pogut comprovar que l’IES La Serreta continua al capdavant de la «classificació» en un estret frec a frec amb l’IES Duc de Montblanc. Quan observem aquestes dades en relació amb la freqüència de les paraules IES ESO, que ve a ser el principal punt de referència, veiem que un 0,74% és, considerant la gran quantitat de centres de Catalunya, un excel·lent resultat.

C E N T R E

IES La Serreta 969 0,74% IES Duc 931 0,71% IES El Bullidor 280 IES L’Estatut 467 Bull+ Estat 151 596 0,45% IES JV Foix 692 0,53% IES ESO 131.000 Redacció

11 9 IES La Se

-


COMIAT A UN COMPANY El passat dimarts, dia 6 de març,

C O L · L A B O R A C I O N S

tots els alumnes de primer de batxillerat, tant social com humanístic, van donar un calorós comiat al seu company, Eric Herreras. El nostre company ha escollit treballar en comptes d’estudiar. Després de cinc mesos de relació amb ell (alguns companys més temps, des de l’ESO) molta gent li va agafar molt d’afecte i per a molts va ser molt dur acomiadarlo. Ara treballa a l’empresa del seu pare com a pintor. Molts de nosaltres ens preguntem si aquesta és una bona opció, jo m’ho he plantejat i penso igual que ell. Li anaven malament els estudis, estava a un Batxillerat que no havia escollit, i no li agradaven la majoria d’assignatures que feia. Molta gent pensa el contrari. És millor acabar el batxillerat encara que no t’assabentis de res a posar-te a treballar, aconseguir una mica de diners i així poder pagar-te els estudis. Crec que deixar-ho ha estat una bona elecció en el seu cas. Pel que sé, l’any vinent pretén estudiar mecànica, fred i calor o informàtica a Barcelona. A Barcelona té més possibilitats i, si aconsegueix aprovar, obtindrà els mateixos resultats, a més, el que necessiti per anar a la universitat. I l’obtindrà d’una manera millor per a ell: fent allò que li agrada. Xavier Jara 1r BTX cc socials

10

LAS PEQUEÑAS HISTORIAS Casi siempre digo la verdad. En ocasiones echo mano del silencio para evitar una mentira, aunque, justo es decirlo, la mayor parte de las veces callo por pura estupidez. Cuando era pequeño tenía la sensación de que mi vida era demasiado corriente, falta de aventuras como las que relataban mis mayores. Poco tenía yo para contar. Recuerdo que solía buscar cualquier excusa para intentar una gesta, un viaje, o ver, simplemente, un amanecer de agosto. En verano mi hermana y yo nos pasábamos el día siguiendo por todos lados a mis tíos que no eran mucho mayores de edad que nuestros diez o doce años. Componíamos un peculiar grupo de aventureros que se decían a sí mismos el club HO (cualquier día averiguaré qué demonios significaban aquellas iniciales, pero hasta ese momento rezará la versión de mi jocoso abuelo Miguel que, por muy cogido de los pelos que fuera, lo interpretaba como el club de los «chalaos»). Alberto (el Titin) lideraba el grupo. No es que lo hiciera a la manera de un fogoso Sandokán o de un carismático Napoleón, sino que poseía la llave de la caja de los sueños y con su pasión nos arrastraba a realizar películas armados con una cámara de super 8, escalar las paredes de un pasillo, subir montañas o vivir la ingravidez del espacio exterior con las olas de la playa. Además, era el mayor y quien, por escalafón, recibía las hostias si algo iba mal. Y ocasiones hubo. Hoy anda por ahí de escenario en escenario repartiendo esa ilusión que tan bien conozco. Fue él quien, en una de aquellas tardes que solíamos pasar entre tiendas de campaña, pinos y la arena de Castelldefels, nos habló del amanecer. Ése que cualquiera pasa por alto cuando ya no es niño pero que fascina por lo desconocido a quienes tienen todavía un mundo por estrenar. Era un amanecer de luces infinitas, colores impensables y estrellas en pos de la timidez de una luna que ya buscaba refugio. Era la maravilla que nos ocultaban como la llegada de los reyes magos. No necesitábamos más para conjurarnos y elucubrar el plan infalible que eliminaría el control paterno. Mil veces lo intentamos y mil veces nos mandaron a la cama sin concluir el último turno de la guardia. Nunca pude asombrarme con aquella promesa. No puedo recordar cuándo fue la primera vez que vi salir el sol, ni qué edad tendría ni quién estaba a mi lado. Sólo sé que debió ser un día nublado. Tal vez me vestía en la penumbra de mi habitación que daba a un patio de vecinos donde no se veían más que paredes mal encaladas y ventanas sin flores. Recuerdo haberlo buscado muchas veces en un tren de camino a casa, en el asiento trasero de un coche, en el frío de un paisaje con montañas y estrellas, en la garita de guardia... Pero en algún momento de mi vida el espacio que reserva la mente para lo importante terminó por devorar con su menosprecio aquel pensamiento inmaduro. Ayer por la tarde alguien me habló de una puesta de sol y de cómo la luz y la sombra mostraban cada brizna de hierba con su auténtico color y su forma tras la lluvia que limpiaba el aire. Pude ver que incluso el olor de la tierra mojada y la brisa sobre mi piel llamaban a ese tipo de serenidad que contempla la belleza sin hablar pues sólo precisa el asombro como respuesta. Creo que no dije nada, a lo sumo un intento, pues estaba en aquel lugar y en los miles de amaneceres que requieren para existir el silencio. Tal vez quise explicar qué tienen en común el nacimiento y la muerte de la noche. Tal vez quise decir cómo es la belleza de las formas entre una luz que no desnuda y una oscuridad que no oculta, el momento en el que los pequeños hechos cotidianos muestran su valor para quien Entre

Passadis

-


se detenga a preguntarles. Hoy puedo relatar cada uno de los episodios de mi vida como una aventura, pues uno descubre qué tiene de maravilloso lo que en su día fue insustancial. Hoy sé que cada minuto, cada rostro, cada nota de una canción es una aventura que está por descubrir, aunque para ello tengamos que esperar hasta el ocaso. Casi siempre digo la verdad, incluso cuando no tengo una buena historia que contar y, a veces, echo mano del silencio para sentir ese aire tenue sobre mi piel, oler la tierra mojada y mirar cada brizna de hierba como un pequeño milagro que crece flotando bajo mis manos.

fútbol, lamentándose porque han perdido la liga. ¿Pero qué es eso? Unos pierden la liga mientras, en muchos lugares del mundo, otros pierden la vida. Maria Hernàndez 1r BTX humanístic

Sergio

EL HAMBRE PUEDE LLEGAR A AFECTAR A TODA ESPAÑA La mala situación sanitaria agrava las consecuencias de la hambruna en España oriental, según informes de la Organización Mundial de la Salud (OMS). Durante la presente escasez de alimentos, la devastadora situación sanitaria está poniendo en peligro a unos 12 a 14 millones de personas. La falta de lluvias ha generado una crisis que se está exacerbando como consecuencia de la combinación del deterioro a largo plazo de los servicios de salud, la desastrosa epidemia de SIDA y los graves problemas económicos de los países de la región. Según las OMS, la ayuda alimentaria debe ir acompañada de la prestación de servicios básicos de salud para evitar la extraordinaria pérdida de vidas desencadenada por la sequía. «Debilitadas por el hambre, muchas personas morirán enfermas. Podrían sobrevivir si se alimentaran suficientemente —si hubieran producido alimentos en cantidad suficiente o hubieran podido comprar los que necesitan,» dijo la Dra. Nerfertari, Directora general del prestigioso INSE (Instituto Nacional de Salud Egipcio). «Estamos muy preocupados por la llegada de datos procedentes del terreno que muestran una duplicación del riesgo de mortalidad materna a lo largo de la vida en algunas áreas y un aumento continuo de la tuberculosis, las infecciones respiratorias agudas y el paludismo. Tememos que, debido a esta crisis, durante los próximos seis meses podría haber al menos 300.000 defunciones más de las previstas en España oriental, y podría extenderse por toda la Península, incluyendo Portugal». ¿Crees que esto es real? Algunos buscaréis respuestas o pensaréis que la persona que lo escribió ha perdido el juicio. Pues tenéis razón, me he vuelto loca, pero no tanto como os imagináis. Si os pensáis que esto que acabo de redactaros no pasa, estáis muy equivocados. Quizás no es nuestra situación actual, pero sucede en muchos lugares del mundo. ¿Y nosotros qué hacemos? ¡gnorarlo! Porque cuando uno de nosotros compra La Vanguardia, El Periódico, el Avui, etc. Lo primero que vemos en portada es una foto de nuestro equipo de IES La Se

-

ITÀLIA O FRANÇA Els alumnes de 1r de batxillerat han de decidir quina excursió han de fer per fi de curs, i els han donat, tan sols, dues opcions; Itàlia i França. Està clar, que són dos itineraris molt bons, però el que els professors de l’Institut no entenen o no volen entendre, és que molts dels alumnes de 1r venen de diferents instituts i no volen anar a cap dels llocs, ja anomenats, pel senzill fet que ells van fer el seu respectiu viatge en acabar la ESO, per tan, ja han anat a un d’aquests llocs. A més, ja que el viatge de fi de curs és un viatge per tal de passar-ho bé i gaudir, volem i hem de tenir el dret de, com a mínim, escollir l’itinerari desitjat. A nosaltres, ens agradaria anar a Amsterdam, ja que és una ciutat on gaudiríem de tot i a més ens ho passaríem bé i no aniríem amb desgana. I si aquesta opció no és possible, ens agradaria poder anar a alguna illa, com per exemple, Eivissa o Tenerife.

C O L · L A B O R A C I O N S

Maria Hernàndez Pérez 1r BTX humanístic

11


C O L · L A B O R A C I O N S

Materialismo

L’anorèxia i la bulímia

Hoy voy a hablar de una cosa que no me hace mucha gracia: el materialismo, pero el materialismo en lo que es a la hora de expresar un sentimiento. Un sentimiento se puede expresar de muchas maneras, con un beso, un abrazo, un poema hecho por ti, o un regalo, pero, se puede comprar el amor o la amistad de una persona? ¿Qué valor tiene que le regales a tu persona amada un nomeolvides de plata si lo único que has hecho para conseguirlo es pagar? Mucha gente se conforma con cualquier cosa, pero contra más cara, mejor. No sé, pero creo que, al menos para mí, tiene más valor una pulsera que me haya hecho esa persona que un nomeolvides de plata. Es comprar por comprar. Muy bonito y todo lo que quieras, pero es materialismo. Le damos más valor a algo comprado que a algo hecho por esa persona, y no tendría que ser así. La mayoría de la gente tiene esa idea, le dan más importancia a cualquier regalo comprado que a un detalle que has echo tú. En parte se puede comprender, porque una pulsera hecha a mano no puede superar a un nomeolvides, pero para mí, lo que cuenta es la intención. Puedes tener toda la buena intención del mundo regalando un nomeolvides, pero, ¿tiene el mismo valor sentimental para la persona que lo recibe?

Les dues malalties que cada dia tenen més adeptes i més víctimes, en Internet han cobrat vida i es diuen Ana i Mia. Són pàgines, blogs i fòrums en la red que van aparèixer fa 10 anys i avui són en tots els idiomes. En aquestes pàgines Ana i Mia es presenten com amigues i aconsellen les noies què han de fer per evitar el menjar, senyalen els aliments més fàcils d’eliminar i com poden mantenir la malaltia en secret. Fins i tot castiguen per «les males conductes». La Asociación Nacional de Desórdenes Alimenticios en Estats Units i la ONG «Protégeles» en Espanya treballen per bloquejar l’accés a aquests espais en el web mitjançant les denúncies dels usuaris. En Mèxic els que deuen prevenir això són els pares. Però malgrat això cada dia més persones, en general noies però ara també nois, tenen aquestes malalties. El problema és que aquestes són molt difícils de detectar i encara més difícil curar perquè més que físiques són psicològiques. Per curar les persones que pateixen d’aquests trastorns alimentaris s’ha de canviar la seva mentalitat. Per això és molt difícil tractar-los i a més a més un altre obstacle és la voluntat. En molts dels casos les persones rebutgen el tractament ja que elles consideren que no fan res mal i algunes parlen de la seva malaltia com si fos la seva amiga. Entrar en el seu món és fàcil, el problema és com sortir-ne. Per moltes noies aquesta sortida és la mort. Anca Ardelean 1r de batxillerat cc socials

Xavier Jara 1r BTX cc socials

10 12 Entre

Passadis

-


La sinagoga i la Casa del Tibet

CANÀRIES

La visita a la sinagoga i a la Casa del Tíbet va ser molt singular. El 17 de gener vam marxar de Rubí cap a les 8.30 tot agafant el tren fins arribar a Gràcia. Estàvem una mica adormits, però se’ns en va anar la son de cop amb la caminada fins arribar a la nostra primera parada, la sinagoga. La seva façana era molt bonica, les finestres estaven decorades amb l’estrella de David i la menorah (el canelobre jueu sagrat). Quan vam entrar ens va rebre un home molt simpàtic, el qual ens va explicar durant més de mitja hora una mica de la història del poble jueu i ens va ensenyar la sinagoga completa per dins. També vam veure dins d’un armari gegant les Torahs vàries que tenien, molt boniques i amb colors llampants. Vam donar les gràcies al senyor que ens va atendre tornant-li la kippà (una mena de barret sagrat que els nois havien de dur dins de la sinagoga), i vam anar fent camí fins a la següent parada de la sortida, la Casa del Tíbet. No quedava gaire lluny, motiu pel qual hi vam arribar de seguida, tot i fer una parada per esmorzar abans d’entrar-hi. Era un lloc una mica estrany perquè la gent que ens va rebre, un monjo budista tibetà, anava amb una túnica taronja i grana. La decoració també era molt extravagant: a les parets de la sala on vam estar hi havia 1000 budes daurats i a les altres hi havia boniques pintures sobre la vida de Buda molt ben treballades. El monjo que ens va rebre ens va estar explicant una mica en què consisteix el seu estil de vida, els seus costums i objectius, i ens va contestar la nostra ronda de preguntes. Després vam agafar el tren de tornada fins arribar a Rubí. La visita ha estat molt bé, ja que ens ha permès conèixer de ben a prop altres cultures del món en una mateixa ciutat.

Quan els pares em van donar la notícia de que ens vindríem a viure a la Península amb la familía de ma mare em vaig entristir molt perquè posteriorment vaig haver de deixar els meus amics... El viatge se’m va fer molt llarg. Vaig estar més de 3 hores a l´avió i, a sobre, la tristor d’haver deixat i acomiadar-me de tota la gent que coneixia. Quan vaig arribar a casa de l’àvia on vivien encara tots els meus tiets i tietes i que estava a més de mitja hora de l´aeroport, em vaig alegrar de veure’ls. A mida que anava passant el temps m’anava adaptant encara que haig de dir que no va ser gens fàcil per mi ja que si volia continuar estudiant, que era clarament el que havia de fer perquè només tenia 9 anys, havia d’aprendre el català ja que era una matèria més. Al cap de dos anys més ja havia aprés el català molt bé i tenia molts amics ja que aquí em coneixien com el «Canari». Trobava a faltar molt el menjar de la meva terra perquè era diferent. També trobava molt a faltar el clima perquè a les Illes Canàries sempre fa una temperatura molt agradable amb molta calor amb la qual cosa en qualsevol estació de l´any es podia anar a la platja, vestir més lleuger de roba, menjar gelats durant tot l´any, etc... En canvi, aquí a Barcelona els primers hiverns van ser molt durs per a tota la família i ho vàrem passar molt malament i em vaig posar malalt moltes vegades... Encara hi vaig tots els estius a Canàries, trobo diferent la meva gent, encara que sempre seran amics meus i els estimaré igual, els trobo diferent perquè no és el mateix veure´ls tots el dies a veure´ls dos mesos cada dos anys i això es nota.

Sandra Sánchez 4t B

C O L · L A B O R A C I O N S

Jonathan Medina 1r BTX cc socials

13 IES La Se

-


PAPELES DE DON BERNARDINO ROIG

C O L · L A B O R A C I O N S

REDACCIÓ GESTIÓ I COL·LABORADORS AMPA de l’Institut

En el octogésimo cumpleaños de Gabriel García Márquez A punto ya de retirarse de su cátedra en el Instituto de Tecnología Aplicada, don Bernardino Roig, hombre cuyo canon estético estaba muy lejos de plegarse a los requerimientos de la moda, recordó con pudor que había pasado demasiado tiempo sin rendirle una visita, siquiera somera, a alguno de sus más venerados libros. Movido por tan extraño aliento, don Bernardino acudió —un pálpito moderado le llevaba, como el de quien se siente jubiloso por la decisión que ha tomado— a su biblioteca y extendió la mano. No llegó a tocar la obra luminosa de Quevedo, quizá su autor más imprescindible, ni el nervio correoso de Forner ni el lateral resplandeciente de Juan Ramón, su mano, eficaz en aquel impulso, quedó prendida del lomo plateado de una edición bogotana de Cien años de soledad. Sintió el sabio el flujo azul de la certidumbre y, con amoroso acatamiento, abrió el libro: Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Ya absorto desde las primeras líneas por aquel chorro de frescor, buscó asiento y siguió con la lectura. En un momento, pasó por delante suyo el rostro alucinado del coronel, el légamo caprichoso que era Macondo, el gitano Melquíades y las barras imantadas, y hasta el enfado de Úrsula Iguarán, que se veía desposeída por el marido de sus escasos pertrechos para continuar la loca carrera hacia el desengaño. Unos minutos después, cuando Melquíades explica al coronel que hasta las mismísimas claves del viejo Nostradamus son asunto que él conoce sin tasa, don Bernardino detuvo la lectura, levantó la cabeza, cerró los ojos, respiró con fuerza y, acto seguido, contrajo un par de músculos: —¿Qué podría uno decir si se le preguntara acerca de este libro? En ese justo momento recordó, frente al destacamento de libros que lo observaba, la respuesta del padre del novelista, años o siglos atrás, ante una pregunta semejante hecha por un periodista mostrenco: —¿Cuál es la característica más relevante en la personalidad de su hijo? A lo que el padre, por supuesto, dio el toque exacto: —Es un gran mentiroso. Don Bernardino sonrió, convencido. Era evidente y diáfano, Gabo es un gran mentiroso, o sea, es una literatura completa. FELIZ CUMPLEAÑOS

FCD

Jaume Parras Anna Malonda Joan M. Baró Sergi Guzman Santi Floristan Fernando del Castillo Daniel Parra Olga Otero Diego Gabaldón

8 14

Alba Carroza Cristina Ceamanos Jesús Sanz Xavier Jara Jonathan Medina Sandra Sánchez Anca Ardelean Maria Hernàndez Anabel Fernández Yennifer Gonzàlez Carla Garcia Desireé Gonzàlez Oriol Anguera

Entre

Passadis

-


GRÀCIES En primer lloc, volem agrair a tothom la participació en aquest grup

de lectura. La nostra valoració- sens dubte- ha estat positiva en molts vessants, tant pel que fa al fet individual i col·lectiu de la lectura, tant com al fet d’organitzar els grups de treball, de coordinar i de pautar el ritme de lliurament dels treballs proposats. Creiem que ha dinamitzat de manera molt positiva la nostra aula i ha engrescat alumnes que estaven una mica decebuts per la dinàmica o inèrcia del dia rere dia . Al capdavall, una tasca i experiència que cal repetir sempre cada any. Us ho assegurem. Pel que fa al llibre «La volta al món en 80 dies», de Jules Verne, i al format de llibres de lectura fàcil creiem amb tota l’estima que és un xic difícil el registre del llibre; no tant pels alumnes procedents de llatinoamèrica, però si una mica més per l’alumnat àrab o xinès que porta només dos cursos escolars a Catalunya. De tota manera, doncs, els ha obligat de dur a terme un esforç suplementari que sempre va bé pel seu aprenentatge lingüístic i , sobretot, quant a la seva dinamització personal dintre d’un grup humà de persones que molt sovint treballem de manera massa individual. Han pogut veure els nostres alumnes que el fet d’aprendre una llengua no només és un seguit d’exercicis i activitats a resoldre, sinó que tanmateix és una tasca o procés dinàmics, engrescador i divertit amb què poden gaudir de la lectura, de les relacions personals entre ells i amb l’exterior. Així, de mica en mica, podem i hem de trencar la idea que l’aula d’acollida és un àmbit clos, tancat de treball i aïllat de la resta de la comunitat educativa. Volem, per tot plegat, trencar visions errònies i obrir-nos a nous horitzons. Per això som aquí treballant cada dia pels nostres alumnes. Aquest és el nostre únic objectiu. Comptat i debatut , moltes felicitats i fins la propera sessió d’activitats. PER ALS MEUS ALUMNES Als meus estimats alumnes: Jairo, Mònica, Sàmia i Nisrine .Gràcies per la vostra feina, paciència i col·laboració en tot moment. Moltes gràcies Jairo, tu has estat el motor de les activitats! No us oblidaré mai i sabeu que sempre estaré al vostre costat.

II Trobada «Otaku» de Rubí El passat dissabte, 5 de maig, es va celebrar la II Trobada Manga a càrrec de l’Ajuntament de Rubí amb la col·laboració de la nova entitat local «OtakuRubí». Aquesta vegada, la trobada va ser al mateix lloc on es va fer la primera: «Espai Jove Torre Bassas», però amb uns petits canvis: - La trobada es va fer en dissabte, l’anterior va ser un divendres; va ser de les 10 del matí a les 9 del vespre i, encara que van haver les mateixes activitats (sense les projeccions), hi va venir molta més gent. - La nova organització, anomenada OTKR (OtakuRubí), podia vendre Ramen. Ramen és un menjar típic del Japó; són uns fideus instantanis que es fiquen en aigua bullint i es deixen reposar 3 minuts. Immediatament després es mengen. A l’anterior trobada Otaku, no va venir massa gent (250 persones). A aquesta es calcula que van arribar a Rubí entre 350 i 400 «otakus» de Barcelona, València, Saragossa, etc. Està previst que la pròxima trobada a Rubí es faci en un lloc alternatiu, més gran i amb més equipaments per a tothom. Les trobades manga no són només per a otakus, també són per a tothom, així que a les pròximes us hi esperem. Xavier Jara 1r BTX cc socials

C O L · L A B O R A C I O N S

Josep R Gregori Tutor aula d’acollida IES la Serreta de Rubí

Visiteu la nostra pàgina: http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/

9 15 IES La Se

-


I TROBADA INTERCOMARCAL D´EQUIPS DE MEDIACIÓ El passat 13 d’abril l’equip de mediació del nostre institut, acompanyat d´algunes de les alumnes de segon que estan cursant el crèdit variable de mediació, va assistir a la I Trobada Intercomarcal d´Equips de Mediació a Secundària que es va celebrar a Castellbisbal junt amb els equips de mediació de l’IES Castellbisbal i de l’IES Lluís de Recassens de Molins de Rei. Va ser una jornada on els protagonistes van ser els alumnes mediadors, i on van poder conèixer els uns als altres, explicar-se les diferents maneres com s´organitza la mediació en els tres instituts, i desenvolupar les seves dots de mediadors en la simulació de casos. Vàrem poder comptar amb la presència de l’Aurora Méndez, impulsora del projecte pioner de mediació de l’IES Lluís de Recassens, i d´en Pere Led, responsable de formació permanent i recursos pedagògics del Departament d’Educació. L’acte va acabar amb el lliurament dels certificats de participació als alumnes mediadors. Va estar una jornada molt activa i inoblidable, on alumnes i coordinadors van gaudir de l’experiència amb molta il·lusió i motivació, i esperem que es repeteixi en propers anys. Olga Otero El dia abans pensàvem que no seria gran cosa, que només ens explicarien una mica de què va la mediació i ja està. Divendres, quan vam arribar allà, ens van fer seure davant d’un escenari, així que vam pensar que teníem raó, però qui va pujar allà dalt només ens va dir que faríem un joc. Consistia a buscar les afeccions de la gent. Així ens anàvem coneixent i agafant confiança. Després, cada institut va fer una exposició sobre la mediació en el seu centre. Com era d’esperar, els alumnes estaven nerviosos, però ho van superar (quin remei...) i ho van fer molt bé tots. Més tard, els professors van preparar un petit esmorzar per a tothom. Ja es podien veure petits grups de nous amics. I un cop acabat l’esmorzar ens va tocar treballar a tots. Vam haver de fer una representació d’un procés de mediació. Es van fer els grups barrejant els alumnes de tots tres instituts. Hi havia sis conflictes per simular la mediació. Quan vam acabar, ens van ajuntar a tots els grups i vam fer una posada en comú de com havia anat. A continuació, Aurora Méndez, que va introduir la mediació als instituts, va donar una xerrada sobre com se li va acudir aquesta idea i sobre com va aconseguir posar-la en marxa. Al final, ens van donar un diploma a cada participant de la I Trobada Intercomarcal d’Equips de Mediació. Esperem que hi hagi una pròxima trobada i que sigui tan divertida i interessant com aquesta. Alba Carroza Sánchez Cristina Ceamanos Sánchez

proves d’accés a cicles formatius 2007 A LA SERRETA Enguany el nostre centre ha estat escollit centre examinador de proves d’accés a cicles formatius (PACC) al municipi de Rubí, conjuntament amb altres set centres del Vallès Occidental. El nostre centre és seu de dues comissions avaluadores: una de grau mitjà que acollirà 164 aspirants i una segona de grau superior que acollirà 199 aspirants més. L’objectiu de la prova és que les persones que no tenen la titulació exigida per matricular-se en un cicle formatiu, i que demostrin una preparació suficient, puguin cursar aquests ensenyaments. El fet de superar-la dóna dret a cursar un cicle formatiu, però no garanteix el dret a una plaça escolar. La superació de la prova té validesa permanent a tot l’estat espanyol. Qui pot presentar-s’hi? Als cicles formatius de grau mitjà poden presentar-s’hi les persones amb 17 anys complerts o que els compleixin durant l’any 2007 i que no tinguin el graduat en educació secundària o equivalent. Als cicles formatius de grau superior poden presentar-s’hi les persones amb 19 anys complerts o que els compleixin durant l’any 2007 i que no tinguin el títol de batxillerat o equivalent. També s’hi poden presentar les persones amb 18 anys complerts o que els compleixin durant l’any 2007 i que en la data d’avaluació de la prova acreditin tenir el títol de tècnic/a o estar en disposició d’obtenir-lo per haver superat un cicle formatiu de grau mitjà de formació professional del mateix grup d’itineraris.

B

Daniel Parra Balmont Cap d’Estudis Adjunt


13_Revista_EntrePassadissos_WEB_IES_La_Serreta